ELS ECOSISTEMES

1.LES CARACTERÍSTIQUES DELS ECOSISTEMES

• Ecosistema: conjunt format per un determinat medi físic, la comunitat d'éssers vius que hi viuen i les relacions que els éssers vius estableixen entre si i amb el medi físic.

• Biòtop: medi físic on els éssers vius d'un ecosistema desenvolupen la seva vida, així com les condicions ambientals que caracteritzen aquest medi.

• Biocenosi: el conjunt d'éssers vius que habiten en un ecosistema

• Relacions tròfiques: són les relacions que s'estableixen entre els éssers vius d'un ecosistema a causa de la nutrició

• Productors: són els éssers vius que obtenen la matèria orgànica a partir de matèria inorgànica. Ho fan mitjançant un procés anomenat fotosíntesi

• Consumidors: son els que obtenen la matèria orgànica alimentant-se d'altres éssers vius. N'hi ha de dos tipus:

· Consumidors primaris: s'alimenten d'organismes productors (de plantes)

· Consumidors secundaris: s'alimenten d'altres consumidors i, de vegades també d'organismes productors.

• Descomponedors: aquests éssers vius obtenen la matèria orgànica que necessiten en descompondre les restes d'animals i plantes morts.

• Cadascun dels éssers vius d'un ecosistema constitueix una possible font d'aliment per a altres éssers vius. Aquestes relacions es poden representar mitjançant cadenes tròfiques.

• Per a representar les relacions tròfiques entre els éssers vius d'un ecosistema i la seva importància s'utilitza la piràmide tròfica.

• Biomassa: la mesura de la quantitat total d'organismes vius d'un ecosistema.

• La circulació de la matèria al llarg de les cadenes tròfiques i el seu retorn al medi físic, des d'on pot ser incorporada una altra vegada a la biocenosi, constitueix el cicle de la matèria.

• La successió: consisteix en l'ocupació i població d'un medi per part d'espècies que abans no s'hi trobaven. Els primers vegetals que ocupen un ecosistema só espècies característiques anomenades pioneres o oportunistes. Quan les seves llavors arriben al terreny deshabitat, germinen ràpidament.

2. ELS ECOSISTEMES AQUÀTICS

• Ecosistemes marins: els diferent ecosistemes marins vénen determinant per la distància a la costa i, també, per la profunditat. Segons la proximitat a la costa, podem deferència dues zones ce característiques molt diferents: la zona nerítica, que correspon a les aigües que són sobre la plataforma continental, i la zona pelàgica, que comprèn les aigües situades més enllà de la plataforma a partir del talús continental

• Ecosistemes d'aigua dolça: posarem l'exemple d'un riu i descriurem cadascun dels trams en que es pot dividir un riu.

Curs alt:

Biòtop: l'aigua circula a molta velocitat a causa de l'elevat pendent. L'aigua és pobre en matèria orgànica. El riu acostuma a ser estret, amb el fons pedregós i poc profund

Biocenosi: insectes, petits crustacis, peixos com truites i algues i bacteris que s'enganxen a les roques.

Curs mitjà:

Biòtop: la velocitat disminueix. Més concentració de matèria orgànica. S'eixampla el riu i es fa més fangós i sorrenc.

Biocenosi: insectes, cucs, peixos com carpes, algues com espermatòfits....

Curs baix:

Biòtop: disminueix la velocitat i augmenta la concertació de matèria orgànica. El riu es fa més ample. Es barreja amb l'aigua del mar.

Biocenosi: plàncton, insectes, crustacis, mol·luscs peixos com les perques...

3. ELS ECOSISTEMES TERRESTRES

• En els ecosistemes terrestres, el medi on viuen el éssers vius és la zona superficial de la terra i l'aire que l'envolta.

Mariona Garcia 2 ESO C