Electrificació rural

Energies alternatives. PERC. Masia Cal Rubió de l'Alzina. Consum elèctric. Energia escollida # Instalaciones eléctricas. Electrificación

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX

1-. Introdució

2-. Els Plans d'Electrificació

2.2-. Objectius del PERC

2.3-. Subvencions del PERC

2.4-. Pla Electrificació Comarcal (Energies alternatives)

3-. Masia Cal Rubió de l'Alzina

3.1-. Metodologia de treball

3.2-. Localització

3.3-. Insolació

3.4-. Característiques de l'habitatge

3.5-. Necessitats de consum elèctric

4-. Proposta de projecte

4.1-. Energia escollida

4.2-. Equip necessari

4.3-. Estudi econòmic

5-. Conclusions

6-. Bibliografia

7-. Annexos

1-. INTRODUCCIÓ

L'ús continuat de les energies convencionals a la nostra societat de consum ha tingut una sèrie d'impactes negatius sobre el medi ambient i la salud humana.

Problemes com: la pluja àcida, l'escalfament de l'atmòsfera, marees negres, contaminació tant atmosfèrica com de les aigües, han estat causades per la utilització indiscriminada d'energies no renovables com el petroli o el carbó.

Aquesta utilització s'fa vist augmentada per l'entrada de molts països subdesenvolupats al procés d'industrialització s'ha produit en els darrers anys un creixement espectacular del consum energètic.

Davant d'aquesta situació la comunitat mundial ha intentat crear diderents forums de debat per trobar solucions al tema, com la Carta de de la Terra de Rio al 1992 on es fa una aposta de futur per fer un món amb un desenvolupament sostenible respectant el medi ambient , per no fer perillar el futur de les pròximes generacions.

La substitució d'aquestes energies per altres alternatives més respectuoses amb el medi ha provocat que el camp de la investigació en aquest àmbit hagi avançat molt els darrers anys. Actualment les energies renovables competeixen en costos d'instal.lació, manteniment i generació amb les convencionals.

Les renovables, com a font d'energia, tenen a part del cost, altres avantatges sobretot pel que fa al tema de la contaminació ja que no emeten gasos contaminats a l'atmosfera com el diòxid de carboni (CO2) i el diòxid de sofre (SO2), i la producció de residus que contaminen sobretot les aigües.

Els darrers anys s'estan posant de manifest els perjudicis que les instal.lacions elèctriques provoquen als boscos a causa de la proliferació d'incendis a causa del mal estat de les línies.

Per tal de proposar alternatives a les línies elèctriques, amb un alt cost i molt perilloses, a causa de l'àmbit geogràfic que ocupen les masies, creiem convenient realitzar aquest estudi per tal de comprovar si és viables o no la instal.lació, concretament, d'energia solar.

Aixií, en el nostre treball pretenen analitzar una de les masies que resten sense electrificar a la comarca del Bages(annex: mapa 1) i comprovar quin és el sistema més idoni i viable per aconseguir-ho.

La masia escollida ha estat Cal Rubió de l'Alzina(annex: fotografia 1 i2) a causa de que aquesta és la que que té un pressupost d'electrificació per part de FECSA més elevat i creiem que, per tant, és la que segurament sortirà més beneficiada en l'aplicació d'un pla d'electrificació amb energies alternatives.

Cal Rubió es troba situada a l'est de la comarca del Bages(annex: mapa 2 i 3), al municipi de Calders (annex:Mapa 4 i 5). L'itinerari per arribar-hi és a partir de la carretera N-141 i tombant a mà dreta per una pista forestal poc abans d'arribar al nucli de població de Calders.

La masia respecte al terme municipal és al Sudest i està construïda en una clariana del bosc, a la Plana de Rubió, al costat de la Riera de Calders i entre el Serrat de Montbrú i el del Vintró, a una altura aproximada de 380m sobre el nivell de mar.

2-. ELS PLANS D'ELECTRIFICACIÓ

2.1-. Objectius del PERC

L'any 1981 es va iniciar a Catalunya el PERCamb els objectius clars d'acabar amb l'electrificació rural de primeres residències, l'extensió de la xarxa elèctrica a d'altres habitatges i activitats econòmiques i la millora de la infrastructura elèctrica existent, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida, reequilibrar el territori, evitar el despoblament, mantenir el patrimoni natural, les activitats del sector primari i la cultura del país.

Aquest pla ha estat vigent fins al 1994 any en que ja no s'ha continuat i durant aquest període s'ha utilitzat per electrificar sobretot vivendes que es trobaven relativament aprop de nuclis de població.

2.2-. Subvencions del PERC

Per aconseguir aquests objectius la Direcció General d'Energia de la Generalitat de Catalunya va tramitar una sèrie de subvencions destinades a fer front a una part de les despeses de l'electrificació.

Les obres seleccionades eren subvencionades a fons perdut fins a un 40% del seu pressupost d'execució (fins al 70% en cas que el beneficiari fos una corporació local), que es donaven quan es finalitzava l'obra amb la comprovació de que aquestes realment estaven fetes.

Els consells comarcals eren els encarregats de repartir les subvencions, a més d'informar sobre les possibles mancances del subministrament en els seus municipis, contactar amb els beneficiaris finals i vetllar per la bona execució de les obres.

2.3-. Pla Electrificació Comarcal (Energies alternatives)

Amb la potenciació de l'energia elèctrica convencional (cable), el PERC no ha incentivat d'altres d'alternatives,o ho ha fet poc, com per exemple la energia solar fotovoltaica.

Amb l'acabament del Pla, el Consell Comarcal del Bages ha iniciat un projecte per l'estudi de la viabilitat d'electrificació amb energies alternatives per trobar una solució al problema i abaratir el cost d'instal·lació en moltes ocasions perquè els punts a electrificar estan situats a llocs de difícil accés i això encareix el producte en cas de fer-se amb l'electrificació covencional.

A causa de que la disponibilitat d'insolació és molt elevada i aquestes alternatives tenen un cost relativament baix es confirma com la solució idònea per la majoria de casos que presenten un baix consum energètic.

3-. Masia Cal Rubió de l'Alzina

3.1-. Metodologia de treball

Un cop hem escollit la masia del llistat d'indrets susceptibles d'aplicar energies alternatives, ens hem dirigit al Consell Comarcal del Bages on ens van reunir amb el tècnic David Molero, el qual ens va assesorar en diversos aspectes com la situació de la masia, la col.locació de plaques solars i ens va facilitar un plànol 1:50000(annex: mapa 4) de la comarca a més, vam situar la masia en un topogràfic escala 1:5000 de l'ICC(annex: mapa 5).

Posteriorment ens hem dirigit a l'Ajuntament del municipi de Calders on després d'identificar-nos les administratives ens van facilitar el telèfon de contacte de la masia i ens van orientar per arribar-hi.

Sortint de la N-141 vam agafar a mà esquerra per una pista forestal que ens va dur fins a la masia i vam comprovar que en aquell moment no hi residia ningú. Com a part del projecte vam realitzar una sèrie de fotogrfies per comprovar la situació de la masia respecte el seu entorn més immediat. (annex: fotografia 1 i 2)

Parlant amb els massovers de la masia veïna del Molí de Bellveí i els de la Casa Gran de Vellveí ens van informar que els propietaris de Cal Rubió eren de Navarcles i només residien a la masia els mesos d'estiu.

3.2-. Localització

La masia està situada a la Plana de Cal Rubió a prop del vessant excavat per la Riera de Calders. Es troba en una clariana de força extensa del bosc del Serrat de Montbrú. (annex: fotografia 1 i 2)

A l'est, oest i al sud limita amb la Riera de Calders i al nord amb el camí forestal que porta a la propietat.

El bosc que envolta la masia està format per matollar variat i per pi roig, roure i alzina, en la seva majoria.

3.3-. Insolació

En trobar-se en una clariana i en no haver-hi cap elemet aïllat al voltant d'ella la casa rep sense obstacles la radiació solar durant tot el dia.

L'orientació de la teulada és SE-NW i la latitud del lloc és d'uns 40-45ºN i per això la inclinació de les plaques solars ha de ser d'uns 40º.

Durant l'estiu les hores de radiació solar són d'unes 12-13 hores aproximadament, des de les 7:30 fins a les 21.

3.4-. Característiques de l'habitage

La masia és una edificació de planta rectangular i amb altres edificacions aparellades. (annex: fotografia 1 i 2) L'edificació principal es composa de dues plantes i golfes.

La teulada es troba en no molt bon estat i en algun punt, fins i tot, ha caigut.

La il.luminació exterior és força bona a causa de la gran quantitat de finestres (11 en total) que té. Els tancaments d'aquestes són de fusta, la qual cosa provoca una gran pèrdua de calor.

Com que no disposen d'aigua corrent es veuen obligats a treure-la d'un pou mitjançant una moto-bomba que succiona l'aigua. Tampoc tenen telèfon.

3.5-. Necessitats de consum energètic

La distribució de la casa és de menjador-cuina, un lavabo, un rebedor, quatre habitacions i un passadis a cada planta, el que dòna una necessitat de 8 bombetes.

Els electrodomèstics bàsics que utilitzarien són una nevera, televisió, radio-transistor, a més d'altres petits electodomèstics que alternarien en les seves funcions.

També, la intal.lació preveu la utilització d'una rentadora en fred quant la vivenda disposi d'aigua corrent.

4-. Proposta de projecte

4.1- Tipus d'energia

En la nostra opinió els sistema a utilitzar en aquesta masia concreta és l'energia solar fotovoltaica. A aquesta conclusió hi hem arribar per diferents motius: la masia està situada en una zona on el vent té menys força que en d'altres zones de la comarca com a la Serra de CastellTallat i per tant la utilització de sistemes d'aprofitament de l'energia eòlica no són els més idonis; l'energia solar tèrmica queda descartada, almenys, fins al moment que s'hi instal.li l'aigua corrent, a partir de llavors, aquest sistema es pot utilitzar per recollir la calor en els col.lectors destinat a l'obtenció d'aigua calenta per al consum domèstic o bé per la calefacció o fins i tot per refrigerar la casa.

L'ús de l'energia solar fotovoltaica aprofita l'energia que contenen els rajos solars transformant-los directament en energia utilitzant les cèl.lules solars.

4.2-. Equip necessari

Les instal.lacions d'aquest tipus consten de (annex: esquema): plaques solars que transformen la llum solar en electricitat, bateries que acumulen l'energia elèctrica produida per les plaques per poder-la utilitzar els períodes de nul.la o baixa radiació, un regulador per evitar que les bateries es carreguin més del que poden soportar, un convertidor a 220 VAC, ja que les bateríes emmagatzemen l'energia en forma de corrent continua i la majori dels electrodomèstics i aparells funcionen a 220 VAC i en canvi, la bateria a 12,24, o 48 VAC

4.3-. Estudi econòmic

Després de consultar diferents empreses instal.ladores dels equips necessaris i de comprovar diferents preus del mercat ens hem quedat amb dos pressupostos, el primer realitzat per l'empresa Solaria i el segon per Tecnisol del l'equip necessari per realitzar aquesta instal.lació que està al voltant dels 2.000.000 de pessetes(IVA inclòs) , desglossades d'aquesta forma:

Solaria:

Quantitat

Concepte

Preu unitari

Preu total

12

Placa solar 55W

75.000

900.000

2

Bateria 900 Ah

318.500

637.000

1

Regulador 40A

56.000

56.000

1

Inversor 1500W

290.000

290.000

Total

1.883.000

Nota: Aquest pressupost inclou l'IVA però no en canvi els suports de les plaques, el cablejat necessari, el transport, la instal.lació i altres petits elements del material (cargols,..).

Tecnisol:

Quantitat

Concepte

Preu unitari

Preu total

5

Mòduls 110W

149.000

745.000

12

Bateries 630ah

27.500

330.000

1

Regulador electrònic digital

25.735

25.735

5

Suport d'al.lumini per les plaques

16.000

80.000

Cablejat i petit material

30.000

30.000

2

Interruptors

3.900

7.800

1

Sistema de protecció magnetotèrmic

25.000

25.000

7

Altres materials (regletes)

33.000

Total

1276535

Total (IVA)

1.480.780

Nota: Aquest pressupost inclou l'IVA i tot el material necessari per la instal.lació però el transport serà a càrreg del propietari.

5-. Conclusions

En la nostra opinió la instal.lació d'aquesta energia a la Masia Cal Rubió de l'Alzina és viable i representa un cost d'una cinquena part del pressupost realitzat per FECSA.

Això suposa la possibilitat d'electrificar aquestes i altres masies que per la seva situació geogràfica tenen molt difícil l'arribada de l'energia elèctrica convencional. Amb aquestes accions s'evitarà l'abandonament d'unes zones rurals ja de per si deprimides i mantenir la diversitat del paisatge i el reequilibri territorial i la millora de qualitat de vida, així com la conservació del patrimoni arquitectònic.

A més, representa un benefici ecològic per la zona ja que, en cas contrari, la instal.lació d'energia convencional suposa una tala d'arbres i el perill d'incendis que s'ha demostrat que tenen aquests equips.

6-. Bibliografia

Llibres:

DIRECCIÓ GENERAL D'ENERGIA (1995) Pla d'Electrificació Rural de Catalunya (PERC). Barcelona: Direcció General d'energia del Departament d'indústria i energia de la Generalitat de Catalunya

GUTIÉRREZ J.L. (1990) Electrotecnia y electrificación rural. València:Servei de publicacions de la Universitat Politècnica

PUIG J., COROMINAS J. (1990) La Ruta de la energia. Barcelona: Editorial Anthropos

Pàgines internet:

Consell Comarcal del Bages- Agenda 21 www.ccbages.org/agenda21

Censolar www.censolar.es

Gesa www.gesa.es

Solartronic www.solartronic.com

Tecnisol www.tecnisol.com

7-. Annexos

Electrificació rural

Mapa1: Situació de la comarca respecte la resta de Catalunya. Mapa realitzat amb les dades de MUNIVIEW d'ESRI

Electrificació rural

Mapa2: Situació del municipi de Calders a la comarca del Bages. Realitzat amb les dades subministrades en la Web l'Agenda 21 del bages

Electrificació rural

Mapa3: Nuclis i vies de comunicació de la comarca del Bages amb la situació del municipi de Calders. Realitzat amb les dades subministrades en la Web l'Agenda 21 del bages

Electrificació rural

Mapa 4: Situació de la masia en el plànols 1:50000 de l'ICC

Electrificació rural

Mapa 5: Situació de la masia en el plànols 1:5000 de l'ICC

Electrificació rural

Fotografia 1

Electrificació rural

Fotografia2

Electrificació rural

Esquema: Instal.lació prevista a la masia

Electrificació Rural

- 11 -