El Superexecutiu; Vergés i Mundó

Márketing. Biografia. Editorial # Premis literaris. Classificació. Valors de l'obra. Amor. Amistat

  • Enviado por: Delk
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

Biografia


Oriol Vergés i Mundó va néixer a Barcelona el 22 d'abril de 1939 en el si d'una família que vivia al carrer de la Freneria, en ple barri gòtic. De la mà del seu pare, Josep Vergés i Fàbregas, ben aviat es va veure envoltat d'estímuls de caire humanista i pedagògic. El seu pare fou professor d'història de la cultura a l'escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1930) i catedràtic de llatí (1932) a l'Institut-escola de la Generalitat. Sense militar-hi, el pare tenia afinitats ideològiques amb la Lliga i, durant la Guerra Civil, va prestar serveis auxiliars. Això va motivar que, en acabar la guerra, en Josep Vergés rebés una sanció acadèmica i fos exiliat professionalment, un any a Figueres i vint a Manresa.

Malgrat aquests viatges diaris del pare cap a Manresa, la família va continuar vivint a Barcelona i els primers jocs de carrer d'Oriol Vergés s'iniciaren entre les pedres velles de la plaça del Rei i de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En aquest entorn va conèixer l'activitat de les botigues d'antics menestrals: fusters, vinaters, matalassers... i es va despertar la seva estima cap a la ciutat que el veuria créixer i que ell tantes vegades descriurà en la seva obra.

Els seus primers anys de formació van transcórrer a l'escola municipal del carrer de Palau, al mateix barri, en la qual, excepcionalment per l'època, s'aplicava el mètode Montessori. Aquest mètode, lligat al moviment de l'escola nova i iniciat per Maria Montessori en les seves case dei bambini (1907) pretén evidenciar i potenciar totes les aptituds biològiques de l'infant. A tall d'exemple, el mateix autor agraeix a aquelles mestres el fet d'haver rebut un aprenentatge adequat a la seva condició d'esquerrà. Posteriorment, gràcies a una beca d'estudis, va cursar el Batxillerat als jesuïtes de Casp, on ja havia estudiat el seu germà gran, que va morir molt jove.

L'entorn físic en el qual es va desenvolupar el jove Oriol Vergés, la seva tendència a l'ensenyament, però sobretot, la influència de l'activitat paterna, el van portar a la facultat de Filosofia i Història per estudiar-hi Geografia i Història. Cal remarcar que el seu pare va estar molt vinculat a la Fundació Bernat Metge com a filòleg i humanista: va editar i traduir diverses obres dels clàssics grecs i llatins (Iseu, Ciceró i Horaci entre d'altres). També va escriure una sèrie de manuals destinats a l'ensenyament del llatí i a edicions escolars de textos clàssics comentats.

Dels seus anys universitaris, el mateix autor reconeix la influència del mestratge dels doctors Giralt i Nadal, els quals van saber proporcionar als seus alumnes una visió diferent de la història oficial que oferia en aquells moments la universitat clàssica, amb tants professors que tenien la càtedra per mèrits de guerra. Entre els companys, remarca l'amistat establerta amb Albert Balcells, Josep Termes i Ramon Garrabou, entre altres.

Acabada la carrera (1964), va entrar al Centre d'Influència Catòlica, on va conèixer la seva dona, que n'era alumna. Aquesta entitat d'ensenyament, fundada el 1950 per Maria Rosa Ferré i Escofet, tenia per finalitat contribuir a la promoció cultural i professional de la dona i a la divulgació dels corrents doctrinals del catolicisme avançat. Posteriorment, va preparar les oposicions i, ja amb la plaça de catedràtic de Geografia i Història (1966), va desenvolupar la seva feina de professor durant un any a Altea i cinc anys a l'Escola Proa de la Bordeta a Barcelona, secció filial d'institut.

Dedicat professionalment a l'ensenyament des de l'any 1965, va iniciar la seva aventura editorial a partir d'una proposta de l'editorial Tàber i, l'any 1967, va publicar els dos volums de Barcelona. Com el mateix autor reconeix, els inicis no van estar exempts de dificultats:

"M'hi vaig posar amb molta il.lusió tot i que no sabia res del món dels negocis. Era una època difícil, amb Fraga al Ministerio. Els originals tornaven amb múltiples ratllades en vermell. Tot i això, vam aconseguir de publicar una Història dels Països Catalans. Em vaig iniciar com a autor amb dos volums de la Història de Barcelona per a nens que van aparèixer juntament amb el Pirineu de Josep M. (Raimon) Obiols. I la sèrie «Catalunya Visió», a càrrec de Josep Vallverdú i el fotògraf Ton Sirera." (Carbó, J. La història i els que la pateixen. Serra d'Or. Barcelona, octubre 1994, núm. 418, pàg. 17).

Aquesta primera aventura editorial no va tenir continuïtat. Oriol Vergés, però, manté la seva presència editorial ampliant els seus interessos cap a la redacció de llibres de text. L'editorial Teide, dirigida en aquells anys per Frederic Rahola, li va fer diversos encàrrecs editorials, els quals han estat vigents fins a la programació actual (1995). En aquesta mateixa editorial va publicar Arrel (1968), la seva primera història de Catalunya.

Posteriorment, l'editorial La Galera li va demanar d'escriure una novel.la amb fons històric adreçada a un públic juvenil. D'aquesta iniciativa van sorgir Un català a la Manigua (1976) i La ciutat sense muralles (1978), que van suposar per a l'autor el pas de la història a la narrativa. Emprèn, així, el camí que l'haurà de dur a escriure els textos literaris amb què s'introduirà en el món de la novel.la pensada per a lectors joves. Oriol Vergés, des de l'experiència adquirida, es va abocar en un projecte de llarga durada. L'objectiu consistia en la redacció d'una extensa col.lecció de novel.les en què, de manera amena i rigorosa, es repassés la història de Catalunya pensant en uns lectors que no disposaven de textos creats expressament per a ells. La materialització d'aquest projecte es va concretar en la creació de la col.lecció "Les arrels. L'aventura i la Història", editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat a la darreria de la dècada dels vuitanta i encara avui en actiu.

Al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut un nombre important de premis literaris: el premi Josep Maria Folch i Torres (1977) per La ciutat sense muralles, el Joaquim Ruyra (1978) amb El Superfenomen, i quatre vegades el de la Crítica Serra d'Or, amb L'Abat Oliba (1977), El superexecutiu (1979), i les col.leccions "Les arrels" (1985) i "Una vegada hi havia" (1989). El Ministeri de Cultura ha concedit el premi al millor llibre d'interès infantil a La ciutat sense muralles i a Les trifulgues dels herois. L'octubre de 1994 és designat "Escriptor del mes".

El mateix any 1994, enceta una aventura cinematogràfica. Francesc Bellmunt escriu el guió d'una pel.lícula a partir de l'obra d'Oriol Vergés, Quin curs el meu tercer!, en el qual l'autor interpreta un breu paper de funcionari del Departament d'Ensenyament que tramita una beca.

En l'actualitat, Oriol Vergés compagina la seva feina de professor amb la d'escriptor. El contacte directe amb el jovent a través de les seves classes i dels seus quatre fills li ha permès conèixer de primera mà quins són els seus interessos i motivacions. Alhora que la seva formació humanista l'aboca a transmetre en els seus llibres una voluntat d'arrelament al país, de respecte i d'interès cap al passat, no només com a font de coneixement sinó com a base de la pròpia configuració d'un poble.

Premis literaris rebuts

Al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut un nombre important de premis literaris: el premi Josep Maria Folch i Torres (1977) per La ciutat sense muralles, el Joaquim Ruyra (1978) amb El Superfenomen, i quatre vegades el de la Crítica Serra d'Or, amb L'Abat Oliba (1977), El superexecutiu (1979), i les col.leccions "Les arrels" (1985) i "Una vegada hi havia" (1989). El Ministeri de Cultura ha concedit el premi al millor llibre d'interès infantil a La ciutat sense muralles i a Les trifulgues dels herois. L'octubre de 1994 és designat "Escriptor del mes".

Classificació de la seva obra

-Obres de divulgació històrica

-Novel.la històrica

-Novel.les i contes per a nois i noies

-Novel.la per a joves

  • de caire psicològic i social

  • de sàtira i humor

  • -Teatre per a joves

    -Guions de videos

    -Llibres de text/didàctics

    El superexcutiu pertany al grup de novel.les per a joves, i dins d'aquest apartat al de sàtira i humor.

    Característiques de la seva obra

    La seva obra es caracteritza per una actitud moral i cívica imbuïda d'un esperit noucentista, que es proposa reconstruir la vertadera història del país perquè, així, els nois i les noies puguin reflexionar sobre el món present i comprendre'l.

    En les seves primeres obres com ara Un català a la Manigua (1977) i La ciutat sense muralles (1978).

    Oriol Vergés defineix els plantejaments narratius que cristal.litzaran en la seva producció posterior. No es tracta de crear una visió mítica o llegendària del passat, sinó de reconstruir-lo amb rigor i d'aproximar-lo als lectors i a les lectores, a través de personatges quotidians, perquè puguin entendre millor el present.


    Aquest plantejament narratiu no és casual, ja que respon a la voluntat d'adequar la narració al públic que la llegirà.


    Ell creu que en tota comunicació hi ha un transmissió d'idees i això sempre és un didactisme. Ara bé, en el seu cas és evident que hi és i perquè ell ho vol així

    El superexecutiu

    El superexecutiu es va publicar l'any 1994, i amb aquest , Oriol Vergés va encetar una nova línia narrativa dins de l'apartat de novel.les per a joves que serà la de sàtira i humor.

    El protagonista de l'obra és en Pere Mànega i Llopis de vint-i-sis anys. Es podria definir com el comercial número u de la seva promoció i amb el cervell més despert.

    Però tot i això, en Pere vol ser un home senzill que viu amb els seus pares, que visita el seu poble natal de tant en tant i que com tota persona s'enamora.

    RESUM

    Tot comença quan en Pere acaba el seu curç d'executiu a l'escola d'ESEA. Pel fet de ser el primer de la seva promoció, en Pere entra en un concurs per arribar a formar part de l'empresa més important que existeix, la CH and TH, Co. En aquest concurs coneixerà en Jean, el qual serà el seu supervisor i amic durant el concurs. I en un dels seus molts viatges que farà a París coneixerà la Josi, una franceseta rossa i alta, de la qual no se'n podrà separar fins que, ella mateixa ho fa quan ell descobreix que l'ha enganyat fent-se passar per una simple fotògrafa, quan en realitat era una espia d'un altre concursant.

    Durant el concurs, en Pere ha d'inventar nous aparells i posar-ne de vells altra vegada de moda per tal de fer contenta i ajudar a la societat de consum.

    Un cop finalitzat el concurs, en Pere queda molta per sobre dels altres tres aspirants a entrar a la gran empresa. Però tot i guanyà, en Pere es troba buit, tant per la perdua de la Josi, com pel fet d'haver-se de passar la resta de la vida fent una feina que no el satisfà del tot. Per això dessideix de tornar al seu poble, on retrobarà la Josi i on s'hi quedarà per sempre més amb algun que altre negoci, que no serà, és clar,

    CH and TH, Co.

    -L'objectiu d'aquesta obra és demostrar que els executius tenen una feina molt atrafegada, i que a vegades corren tant que no atrapen res.

    -La finalitat didàctica de l'obra crec que és que els diners no sempre fan la felicitat, sinó que estar amb la família o fer el que a tu t'agrada és el que et fa feliç.

    En Pere, per ser el rei de la societat de consum, inventa diferents aparells:

    -Sola-net: “La Josi recolzant-se damunt el taló de la sabata afectada pels excrements del gos, s'apropava a una paparera a buscar alguna cosa per netejar -se la sola.

    -Ja ho tinc, ja ho tinc -va exclamar en Pere amb vehemència.

    -La qui ho té sóc jo, em sembla, ne'st pas? -va contestar la Josi amb un malhumor no gaire dissimulat.

    El que en Pere tenia era la llumeta encesa al cervell. I per segona vegada la primera havia estat llavors de la necessitat del veïnet de casa dels seus pares i ara la del gos-, una cosa tan inegligible havia resolt una gran qüestió.” (pàg. 51).

    -Plou-i-fa-sol: “-Dispensa Pere. Ja era al carrer, quan m'he adonat que plovisquejava. He hagut de tornar al pis i canviar-me de cap a peus. ¡És una llauna que quan et vesteixes no sàpigues quin temps farà!

    En sentir-ho els budells d'en Pere es reviscolaren, tot indicant que s'apropava una ocasió gran.” (pàg. 88).

    -Torna a posar de moda les gibrelletes: “En mirar cap a la galeria, els ulls d'en Pere toparen amb el ram de flors virolades. La llum es va encendre, com un llampec, al cervell de l'home de negocis. Era el miracle; era l'especte insospitat que tantes vegades havia ajudat a sobreviure la societat de consum.” (pàg. 35).

    -La PIFIA: “(Promoció Industrial de Futbolistes Internacionals Associats) tenia com a finalitat la creació de figures de futbol.” (pàg. 98).

    Valors de l'obra

    -Amistat: “Deixa'm passar, amic meu... T'haig d'explicar moltes coses... Ai, bon amic!, ¡i jo que havia dubtat de la teva lleieltat! -i el superexcutiu abraça en Jean.”

    (pàg. 72).

    -Amor: “-Josi, he esperat tant aquest moment en què t'he tornat a trobar.

    No, Pere, no. Imagina que no ens hem vist.

    Els ulls verds, una mica humits per unes llàgrimes que no gosen sortir.” (pàg. 105).

    COMENTARI

    Estic d'acord amb el que ens vol transmetre l'autor.

    A vegades, ens fixem més en els diners, perquè pensem que ens faran més feliços, que en altres coses , les quals són les que veritablement ens fan ser feliços o estar més bé, com ara la família, els amics, fer el que a tu t'agrada, etc.

    He trobat molt interessant el llibre perquè ens ensenya una cosa que a la nostra edat potser comença a aparèixer, com és el fet de voler tenir diners.

    5 Preguntes

    • Perquè t'agrada escriure llibres?

    • Creus que algun dia et cansaràs d'escriure?

    • En què et vas basar per escriure el llibre?

    • Et sents identificat amb el personatge d'en Pere?

    • Perquè escrius per a joves?