El suicidio; Durkheim. La corrosión del caracter; Richard Sennett

Sociología. Metodologías sociológicas. Ciencia social. Método cualitativo. Método cualitativo

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

TREBALL DE SOCIOLOGIA

DELS LLIBRES

“ EL SUÏCIDI ”

I

“ LA CORROSIÓ DEL CARÀCTER ”

ÍNDEX

Pàgina 3 Comparació de les metodologies sociològiques

Pàgina 4 Conceptes clau del llibre “ El suïcidi ”

Pàgina 5 Conceptes clau del llibre “ La corrosió del caràcter ”

Pàgina 6 Resum del llibre “ El suïcidi ”

Pàgina 8 Resum del llibre “ La corrosió del caràcter ”

Pàgina 11 Comparació dels llibres i comentari personal

Pàgina 12 Bibliografia

L' objectiu d'aquest treball ha estat fer la comparació de dues metodologies sociològiques; de dos autors ben diferents; un autor del segle XVII com és Emile Durkheim i un autor actual com és Richard Sennett.

DURKHEIM

Breu Bibliografia

Va néixer a França l'any 1858 però és d'origen jueu és el fundador de la sociologia moderna. Va ser professor de pedagogia i ciències socials i de sociologia on obtingué la primera càtedra francesa en aquesta disciplina.

La seva concepció de la ciència social contribuí al desenvolupament de diferents disciplines, com ara la sociologia, l'antropologia, la política, l'economia, l'arqueologia i la lingüística.

De la seva extensa obra, convé destacar-ne: “ La divisió del treball social ” “ Les regles del mètode sociològic ” “ El suïcidi ” publicat l'any 1897 i “ Les formes elementals de la vida religiós”. Finalment va morir a l'any 1917 a París.

Mètode que utilitza

En aquest llibre hem pogut veure clarament que Durkhim utilitza un mètode quantitatiu en forma d'estadística.

Primer de tot analitza les dades, genera una hipòtesi, genera correlacions i va dient si es compleixen, i les que no es compleixen les va refutant.

És un mètode de correlacions fins que el final diu quina correlació és la bona.

Aquest mètode és bastant efectiu perquè ens mostra unes dades que no ens queda cap altre remei que creure'ns-les, ja que no les podem refutar.

Una crítica molt important que se li ha fet a Durkheim és que ha basat tota la seva informació en estadístiques oficials, quan moltes vegades aquest tipus d'informacions no són gaire creïbles.

Durkheim va estar influït per l'evolucionisme de Darwin i el positivisme de Compte, i va contribuir molt en el funcionalisme.

RICHARD SENNETT

Actualment és sociòleg i professor de la prestigiosa “ London School of Economics, ”

És autor d'alguns dels assajos més provocadors i incisius del nostre temps sobre la feina, la família i les classes socials, entre els quals destaquen: “ La corrosió del caràcter”, que va ser premi Europa de sociologia, “ Carn i pedra; el cos i la ciutat en la civilització occidental ”, “ l'Autoritat,” “ el Respecte”, “ Vida urbana i identitat ” i “ El declivi de l'home públic.”

Mètode que utilitza

Richard Sennet utilitza un mètode qualitatiu, analitzant el que diuen i penses diferents persones, ( com per exemple els forners de Boston, la Rose, els treballadors d'IBM, etc. ) per arribar a la conclusió de com veu i com interpreta la gent la societat, també intenta esbrinar les creències d'aquestes persones per esbrinar la seva realitat social.

Sennet té una perspectiva humanista de la sociologia, ell creu que les ciències socials han de produir un tipus diferent de coneixements, orientat a explicar el significat que les persones donen a les coses.

En el llibre també reflecteix la formació i expressions de sentiments que tenen lloc on treballen aquestes persones que analitza.

CONCEPTES CLAU :

LLIBRE: EL SUÏCIDI

Suïcidi

El suïcidi no és res més que l'acció de treure's la vida voluntàriament.

Suïcidi Egoista

Classe de suïcidi en que els homes es maten perquè únicament pensen en ells mateixos, i per tant aquests homes no estan integrats a un grup social.

Un exemple d'aquest tipus d'homes serien els solters ja que no estan integrats en la unitat familiar en canvi els casats casi be no es maten, ja que estan casats.

En aquesta classes de suïcidi hi ha un excés d'individualisme.

Suïcidi Altruista

Classe de suïcidi en que els homes es maten segons els “ imperatius socials ”, i ni tan sols pensen en reivindicar el seu dret a la vida, aquest tipus de suïcidi és l'oposat a l'egoista.

Un exemple d'aquest suïcidi seria el comandant de l'exèrcit que no vol sobreviure desprès d'una batalla perduda on ell a sobreviscut, perquè el més important és el grup.

En aquesta classes de suïcidi hi ha un excés de solidaritat.

Suïcidi Anòmic

És la classe de suïcidi més característic de la societat moderna, afecta els individus a causa de las condiciones de vida de les societats actuals.

Aquest suïcidi ens planteja la capacitat de satisfacció o no satisfacció i ens diu quin és el límit de satisfacció de l'ésser humà i com es pot mesurar. Durkheim ho respon dient que no té límit, i que l'ésser humà sempre està insatisfet, i sempre vol més del que té.

Un exemple d'aquest suïcidi seria quan es mata un home o una dona que s'acaba de divorciar.

Anomia

Condició social caracteritzada pel desmoralament de les normes que governen la interacció social.

L'anomia comporta l'aïllament, és com una sensació d'estar perdut i de no entendre res i està lligada a les societats individuals modernes, on hi ha un gran individualisme i la persona no està lligada a la societat i com a conseqüència d'això perd la identitat.

Un exemple d'anomia seria quan hi ha una revolució, una caiguda de la borsa, un tancament d'alguna empresa, etc en aquest casos l'individu està perdut i sent anomia.

Cohesió Social

Tipus de sentiment que es dona en les persones quan estan unides, aquest fet es dona molt quan les coses de la societat no van gaire bé, ja que la gent creu que si s'uneixen aconseguiran superar els problemes que tenen.

LLIBRE: LA CORROSIÓ DEL CARÀCTER

Divisió del Treball.

Procés actual del treball que consisteix en l'especialització de les feines laborals, en totes les societats hi està present, aquest procés es va desenvolupar sobretot amb l' industrialització, i provocà que els treballadors tinguessin unes feines molt més concretes i més rutinàries.

Capitalisme

Sistema o mode de producció que es caracteritza per la tècnica avançada, la propietat privada i la recerca del màxim benefici, és el que està més difós per tot el món.

El capitalisme té una sèrie de característiques que són, molts empleats fan un treball rutinari, el treball és flexible, poca gent té el lloc de treball per a tota la vida i molts treballadors fracassen en el seu lloc de treball.

Treball flexible

Tipus de treball molt característic de la societat moderna, en que cada treballador fa horaris diferents i la jornada de treball es converteix en un mosaic de gent amb horaris diferents i més personalitzats, el que comporta això es que l'empresa controli més el treballador per comprovar si compleix els horaris que ha de fer.

Societat

Grup de persones que viuen en un territori concret, que està sotmès a un sistema comú d'autoritat política i que consisteix de tenir una identitat que la distingeix dels altres grups que l'envolten, cada societat comparteix una cultura que són una sèrie de normes i bens materials característics d'aquesta societat.

Alienació

Concepte creat per Marx que consisteix en una classe d'esclavitud propi del món capitalista, Marx deia que els homes havien de vendre la seva força del treball, a l'amo de l'empresa.

Aquest és un concepte que es va relacionar molt amb el d'anomia de Durkheim.

Corrosió

Acció que Sennet interpreta que fa el capitalisme cap el caràcter de la persona.

L'actual sistema de treball, destrueix i modifica la nostra forma de ser i ens fa ser diferents.

Caràcter

Distintiu que distingeix una persona d'una altre, actualment el caràcter de les persones està molt influït per la societat del moment.

RESUM DEL LLIBRE: EL SUÏCIDI

Primer capítol : Mètode per determina'ls

En aquest capítol Durkheim ens parla de les diferents maneres que hi ha per classificar els suïcidis

Els suïcidis es classifiquen segons les causes que el produeixen i ens diu que s'han d'investigar aquestes causes, Durkheim el llarg de tot el llibre ens les mostra, en diferents taules estadístiques.

Per fer un estudi ben complert també hem d'investigar els medis socials de la persona que s'ha suïcidat, com per exemple ( la seva religió, la seva família, la societat política, els grups professionals a que pertany. etc. )

Segon capítol : El suïcidi egoista.

Durkheim observa com influeixen les diferents religions en el suïcidi

En aquest capítol es donen algunes idees importants que són:

  • Durkheim veu clarament que en els països protestants hi ha molts més suïcidis que no pas en els

països catòlics.

  • Com que el suïcidi no fa mal a ningú, no hi ha un rebuig cap a ell, encara que la religió catòlica i protestant el prohibeixin i el castiguen amb penes morals i diguin que a la nova vida els homes que s'han suïcidat seran castigats.

  • La gent amb més estudis es mata més, això és una causa de la major mortalitat dels protestants ja que ells tenen més estudis que no pas els catòlics.

  • Anglaterra és el país protestant on hi ha menys suïcidis però és el país que s'aproxima més a la religió catòlica.

  • La dona es mata menys que l'home, Durkheim ho justifica dient que elles rebien molta menys educació que els homes.

  • El suïcidi progressa amb la ciència.

  • L'home es mata perquè la societat religiosa de que forma part ha perdut la cohesió

  • El judaisme és la religió que hi ha menys suïcidis perquè és la religió que l'idea d'immortalitat i juga un menor paper.

La dada que els protestants es matin més que els catòlics, no és gaire fiable, ja que com que a la societat catòlica el suïcidi estava molt mal vist, se l'intentava amagar dient que la persona havia mort per causes naturals.

Tercer capítol : El suïcidi egoista

En aquest capítol Durkheim observa el suïcidi des del punt de vista familiar.

En aquest capítol es poden extreure una sèrie de conclusions que són:

  • Un estudi de “ Berlinton ” diu que una causa molt important del suïcidi és l' edat, i que si unes persones conviuen en matrimoni redueixen casi la mitat el perill de suïcidar-se.

De totes les gràfiques que l'autor ha fet ha tret una sèrie de conclusions:

  • Els matrimonis joves tenen una tendència a suïcidar-se més gran que no pas els matrimonis que porten més anys vivint junts.

  • La vellesa fa augmentar el suïcidi.

  • En la vellesa el sexe que més es mata varia segons els països.

  • Els solters es maten més que no pas la gent viuda

El perquè la gent casada es mati menys que els solters és perquè formen part de l'associació familiar, ja que la persona es membre d'ella i se sent que es necesària.

Un altre punt que destaca es que a les societats, la població jove és la que té menys tendència el suïcidi.

Quan hi ha una crisi política encara que sembli estrany hi ha menys suïcidis això es degut perquè quan hi ha commocions socials, reviuen els sentiments col·lectius i fa que els homes s'ajuntin per afrontar el perill i això fa que hi hagi una integració més gran dels homes dintre la societat que fa reduir els suïcidis.

Capítol Quart El suïcidi altruista

Quan l'home està desvinculat de la societat es mata més fàcilment; però tots aquests suïcidis s'emmarquen en tres casos que són:

  • Suïcidis d'homes grans a causa de la seva vellesa o alguna malaltia

  • Suïcidis d'esclaus o servents a la mor del seu amo

  • Suïcidis de dones a causa de la mort del seu marit

Si l' home es mata per algun d' aquests motius es perquè creu que és la seva obligació, i també perquè ha de complir amb el seu honor.

Com que a la nostra societat la personalitat individual està molt independitzada cada vegada hi ha menys aquesta classe de suïcidis.

Però hi ha un col·lectiu de la societat que és una excepció, aquest és l'exèrcit; aquest col·lectiu d'individus creu que val la pena donar la vida per la pàtria i quan alguna cosa no els surt bé tenen la tendència a matar-se.

Però dintre d'aquest col·lectiu es maten molts més coronels militars que no pas simples soldats, això es degut a que els coronels tenen un prestigi, i si aquest prestigi es recriminat prefereixen morir que no pas viure desprestigiats.

Capítol Cinquè El Suïcidi Anòmic

Aquest tipus de suïcidi ens planteja la capacitat de satisfacció i de no satisfacció

Una de les causes més importants d'aquest tipus de suïcidi són els divorcis que afecten més els homes que a les dones, això es degut a que les dones són més espirituals i no els importa tant el que pensa l'altre gent, en canvi els homes els preocupa més el que pensa l'altre gent.

Un altre moment que es produeix el suïcidi anòmic es quan es produeixen crisis econòmiques, segons Durkheim,.la pobresa protegeix del suïcidi ja que quant menys coses té una persona, menys vol augmentar la seva riquesa, i menys és el seu grau d' insatisfacció

En canvi quan més coses té una persona, més en vol tenir, per això quan hi ha una crisi econòmica es suïciden molta més gent rica que no pas gent pobre.

Capítol Sisè: Formes individuals dels diferents tipus de suïcidi

No en tots els llocs la gent és mata de la mateixa forma, cada poble té una forma de mort preferida, per exemple a França el mètode de matar-se més utilitzat és penjar-se o estrangular-se, a Prusia aquest també és el mètode més utilitzat, en canvi a Anglaterra hi ha dos mètodes molt utilitzats que són, penjar-se i llençar-se el mar, en canvi a Itàlia els dos mètodes més utilitzats són llençar-se el mar i disparar-se un tret.

Hi ha altres causes que influeixen en el mètode com per exemple, casi tots els militars es suïciden disparant-se un tret, igual que els escriptors, artistes i funcionaris.

Un altre factor molt important és el lloc on vius, ja que sempre acostumes a utilitzar el medi que tens més aprop, per exemple a les grans ciutats mor molta més gent tirant-se des d'un lloc elevat que no pas en el camp.

RESUM DEL LLIBRE: LA CORROSIÓ DEL CARÀCTER

A la deriva

En el primer capítol es fa una introducció dels personatges, i es veu clarament com hi ha dos pols oposats que són són la comparació d'un pare que és diu Enrico i el seu fill Rico.

Enrico era un treballador que tenia el lloc de treball assegurat per a tota la vida, sabia quan guanyaria i no estava d'acord que la seva dona treballés.

En canvi el seu fill, Rico, és el contrari del seu pare, ja ha canviat quatre cops de feina, el seu sou va variant contínuament i la seva dona treballa.

En aquest capítol ens diu que hi ha alguns valors ètics que defineixen el treball, que són la lleialtat, el compromís i la resolució, el problema que hi ha és que aquests valors dificulten bastant l'acumulació de benefici en la societat actual capitalista.

Rutina

En la història hi hagut dos punts de vista diferents en la rutina.

  • Diderot, pensava que la rutina del treball podia ser com qualsevol altre forma de memorització, i posa d'exemple una fàbrica de paper, i deia que si una persona feia bé el seu treball, estava contenta en ella mateixa.

  • Adam Smith pensava el contrari, creia que la rutina “ obstrueix la ment, ofega l'esperit ” i posa l'exemple d'una fàbrica de claus i totxanes dient que si els treballadors es divideixen la feina, van més ràpid i en produeixen més. Però això comporta que els treballadors tinguin un dia avorrit, ja que treballen menys del que poden treballar i això significa “ la mort mental dels treballadors ” i a conseqüència d'això fa baixar la seva productivitat.

I la conseqüència més important que es produeix segons Smith és la separació de casa i lloc de treball

En un estudi dels anys cinquanta de Daniel Bell volia analitzat quines eren les pautes perquè una fàbrica funcionés i foren:

  • La lògica de la grandària, que deia com més gran era un lloc més eficaç era, ja que si podien fer més coses un el costat de l'altre.

  • La lògica de la jerarquia, deia que els dirigents de la fàbrica no podien estar en contacte amb els treballadors.

  • La lògica del temps mètric, els treballadors cobren pel temps que treballen.

La flexibilitat

Actualment la societat busca vies per acabar amb els mals de la rutina intentant crear institucions més flexibles.

El sistema de poder que observa les formes modernes de flexibilitat està compost per tres elements:

  • Reinvenció discontinua de les institucions: el sistema està dividit per parts , això significa que es pot intervenir en una part sense destruir les altres. Un altre cosa que té és que un nombre menor de directius controla un major nombre de treballadors.

  • Especialització flexible de la producció: tracta d'aconseguir cada vegada més ràpid productes més variats, aquesta especialització és molt important per l'alta tecnologia.

El banquer francès Michael Albert divideix les economies polítiques en dos models,

El model “ Renà ” que és en els Països Baixos, Alemanya i França, i que es caracteritza pel

fet que els sindicats i les empreses comparteixen el poder, i l'estat del benestar assegura

pensions, educació i sanitat.

El model angloamericà, que és a Estats Units i el Regne Unit, que es caracteritza per oferir

més capacitats per el capitalisme del lliure mercat i tenir una baixa taxa d'atur.

  • Concentració sense centralització; Tal com diu el nom es una concentració sense centralitzar el poder, En uns llocs determinats es realitzen tasques concretes però que estan controlades des d'un altre lloc.

Il·legible

En aquest capítol s'explica l'exemple d'un forn de Boston el llarg del temps:

El principi els anys cinquanta hi treballaven immigrants el pa es feia a mà, i tothom sabia fer-lo, tothom aprenia l'ofici de forner, però el cap d'un temps aquest forn el va comprar una multinacional de l'alimentació, i el pa es va començar a fer amb l'ajuda informàtica. El resultat d'això ha estat que els traballadors depenen d'un programa informàtic que no els permet tenir un coneixement pràctic de l'ofici.

Abans quan en treballador jove entrava el forn s'esforsava el màxim per aprendre l'ofici, per poder pujar de caegoria en el futur, però actualment molts dels treballadors no s'impliquen en la seva feina, i quan l'amo del forn els proposa aprendre l'ofici de forner, ningú vol, perquè no es necessari, ja que ho fa tot una màquina, i cap d'ells es vol estar molts de temps treballant el forn.

Risc

En aquest capítol ens explica el cas de Rose, una dona de mitjana edat que és la propietari d'un bar que té força clientela, que decideix llogar el bar i canviar de feina per anar a treballar a una agència de publicitat, allà se sent desplaçada ja que no s' acaba d'adaptar i el final decideix tornar el bar.

Com a conseqüència d'aquest cas es poden deduir una serie de característiques del treball actual que són:

  • La gent quan vol canviar de feina ha de prendre una sèrie de riscos personals, com per exemple, acabar amb menys autoestima, agafar una depressió, perdre amics, etc.

  • El risc hi és present constantment, ja que per pujar de categoria, t'has arriscar

  • Actualment de mitjana cada persona el llarg de la seva vida canvia 4o5 vegades de feina.

  • Hi ha molta inseguretat personal, això porta el risc a la feina.

Una conseqüència del risc és la flexibilitat laboral, que comporta una sèrie d'idees.

  • La gent creu que canviant de treball, guanyarà més diners, quan moltes vegades això no es compleix

  • Sempre hi ha el dubte que si canviant de feina, guanyaràs més diners.

  • Fa uns anys una persona guanyava més diners canviant-se a una altre empresa que ascendint en la mateixa, en canvi avui en dia la majoria de gent perd diners en canviar de treball.

L'ètica del treball

El que s'explica en aquest capítol és que, el que realment compte no és l'individualisme sinó el treball en grup.

El treball en grup no deixa desenvolupar la pròpia personalitat ja que la responsabilitat queda limitada perquè les decisions s'han de prendre en grup, això el que provoca és una disminució de la jerarquia dels guanys econòmics.

Aquest capítol també fa referència a Tax Weber ja que en les seves obres diu: “ el cristianisme és una fe distintiva perquè submergeix els homes en un dubte profundament dolorós al demanar-los que es preguntin si són uns sers humans dignes.”

Però Weber, veu que aquest sistema del treball, no aconsegueix la felicitat humana i que l'home està massa lligat el treball.

Una característica del treball actual es que es fomenta el treball en equip, cosa que provoca que l'experiència no tingui tanta improtància com abans.

Fracàs

Aquest capítol explica la situació de l'empresa d'informàtica nord-americana IBM, quan va haver de despedir molts dels seus treballadors, i ens explica les vivències d'alguns que van ser despedits i

d'alguns que van seguir treballant a l'empresa.

El fracàs és un dels grans tabús moderns. El mercat que hi ha actuament consisteix en una estructura competitiva que nomès hi ha un guanyador i és qui s'ho emporta tot.

Desprès que es produeixi un acomiadament, els homes senten diverses sensacions com ara:

  • Els homes es sentien víctimes de l'empresa,

  • Els homes es veuen enganyats, per culpa d'un problema que no ha estat culpa d'ells.

  • Els homes que no han estat despedits i continuen a l'empresa es senten estranys, tenen molt més estrés, més violència interna i necessiten ajuda psicològica.

El Pronom perillós

Aquest últim capítol del llibre fa una breu síntesi dels personatges que han sortit el llarg del tot el llibre, ( Els treballadors de la IBM, els forners de Bòston, la Rose quan va voler anar a treballar a una agència de publicitat ) .

En el cas dels forners ens diu que no confien entre ells ja que tots estan sotmesos a les màquines per fer el pa,

En el cas de la Rose ens diu que depenia de les dones més joves que treballaven amb ella.

En el cas dels treballadors de l' IBM diu que van assumir junts la responsabilitat pels seus fracassos

Un altre aspecte que mostra aquest capítol és que segons el sociòleg Albert Hirschmann entre els treballadors grans, actualment veuen que la seva visió d'experiència que han assolit el llarg dels anys s'ha convertit en un signe d'envelliment, i que les persones senten cada vegada més que han de demostrar les seves virtuts en la societat actual.

COMPARACIÓ DELS LLIBRES

En aquests llibres He vist com es reflecteixen dues metedologies sociològiques ben diferents,

En el suïcidi Durkheim va posant contínuament dades estadístiques i exemples de diferents casos de suïcidis que s'han produït a diferents països el llarg del segle XVII

Un advantatge que té aquest mètode es que una vegada saps totes les dades és difícil no creure't el que et diu l'autor.

En canvi Sennett, en la Corrosió del caràcter, utilitza un mètode completament oposat el de Durkheim, ell en cada capítol del llibre utilitza diferents exemples com ara, uns forners, una dona que vol treballar en una agència de publicitat, uns treballadors d'IBM. etc, per explicar-nos com afecta el model actual del capitalisme en el nostre caràcter.

Un altre aspecte que cal destacar que Sennett utilitza molt vocabulari de l'àmbit econòmic que has d'entendre bé per comprendre el significat del llibre.

COMENTARI PERSONAL

El que he pogut veure amb aquests dos llibres, ha estat la comparació de dos mètodes completaments diferents, el que m'agradat més potser ha estat “ El suïcidi ” ja que Durkheim exposa les dades molt clarament, ja que hi ha estadístiques contínuament, en canvi Sennet, les dades que dona estan integrades dins el llibre.

Un inconvenient que vaig tenir en “ El suïcidi ” es que s'hem va fer bastant pesat de llegir, ja que mostrava molts exemples, de molts països diferents i era bastant repetitiu, però tot i això aquesta forma de mostrar les dades en va agradar força.

En canvi l'inconvenient que he trobat en el llibre de Sennet ha estat; que ha utilitzat bastant vocabulari de l'àmbit econòmic que en alguns punts se m'ha fet difícil entendre, i les idees finals que hi havia el llibre no les enumerava tant com feia Durkheim.

BIBLIOGRAFIA

    • “ La Corrosió del caràcter ” ( Les conseqüències personals del treball en el camp capitalista ) de Richard Sennet. Editorial, Anagrama, col·lecció Arguments , sèptima edició del març del 2004

    • “ El Suïcidi ” d' Emile Durkheim. Editorial: Askal, col·lecció Askal universitària, edició de l'any 1998

    • “ Sociologia ” d'Anthony Giddens. Editorial: Alianza Editorial, col·lecció Ciències socials, edició de l'any 2001

    • “ El Medi Social,” Proa Temàtica Volum 6, d'Enciclopèdia Catalana.

    • “ Gran Enciclopèdia Catalana ”, volum 14

    • Diccionari de la llengua catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana