El poema de la rosa als llavis; Joan Salvat-Papasseit

Literatura española contemporánea del siglo XIX y XX. Poesía catalana idealista # Passió amorosa

  • Enviado por: Usuari
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

JOAN SALVAT-PAPASSEÏT

VIDA:

_Va nàixer a Barcelona el 1894. De familia proletària passà la seva infància en un asil. Col.lobara des de molt joven a la premsa anarquista, però el fervor revolucionari dels primers anys es desvia poc a poc del camp social al literari.

Malalt de tuberculosi hagué de fer una cura en un sanatori a la Serra de Guadarrama. Durant el temps que va estar internat va mantindre una relació amorosa extra matrimonuial amb una xica, es creu que francesa, fruit de la qual va sér el millor llibre de poemes de la poesia catalana: “La rosa als llavis”.

Víctima del mal que el consumia, va morir a Barcelona el 1924.

EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS

_ “El poema de la rosa als llavis” es la historia amorosa entre una noia aprenenta i el poeta mestre d'amor.

És un amor simple, que esdevé líric en la seva senzillesa i la llibertat amb que es expressat.

Si centrem l'atenció en títol complet, podem adonar-nos que l'autor considera el llibre sencer com un sol poema unitari. L'expressió “La rosa als llavis” és un element oracional utilitzat en altres moments de l'obra poètica salvatiana. Aquesta expressió la trobem sempre en una atmosfera absolutament amatòria i ens remet directament al triomf del cos. Però, té una lectura polisèmica a causa de la mateixa metàfora i això crea diversitat en la seva exacta interpretació.

En aquesta incorrecció rau l'èxit del títol: vol suggerir, no dir.

Es tracta d'uns magnífics textos amatoris que reflecteixen el desig i el goig de l'aparellament.

Malgrat la seva compacta unitat temàtica, el llibre sen'ns presenta desintegrat en parcel·les desiguals en extensió i tractament. Està estructurat en una introducció i 20 seccions en els 31 poemes:

_Desig inicial d'estimar

_Procés amatori

_Assoliment de l'amor

_Fi.

_La narració és una i pelada de fets, però, té un contrapunt líric: l'alegria del poeta.

Hi ha poemes entre parèntesis: Haikúsel poder de l'amor, gràcies als parèntesis, resten, a la vegada, dins i fora de l'historia.

Utilitza diversos tipus de lletra les lletres en negreta i majúscules indiquen el final.

Els colors també són prou importants:

Negres: “Jaculatòria” imatge eròtica—rosa, carn, sang

Resa una noia en mon batell” contingut mariner : vaixell

Hi ha dos cal.ligrames, un amb tinta blava i l'altra vermella. El poeta subratlla la seva alegria i el mon fantàstic que li suggereix mitjançant la visualització Deixen en llibertat tota la fantasia del autor

_Barreja de materials litúrgics i realistes.

_Amor reduït a la seva significació més estricta

_Teoria de l'amor entre materials vells i nous que inspira a la totalitat.

_Es realista en dos sentits:

  • Elimina tot component moral o intel.lectual

  • Reduix l'amor a la carn, al sexe.

  • _El fet d'estimar culte l'enamorat és el creient/sacerdot

    l'enamorada es un “sagrari de carn” i novícia

    _Historia d'una iniciació oposició entre astúcia mestre i innocència

    d'enamorada.

    _En conjunt, el poema de “La rosa als llavis” és la confidència d'una dramatúrgia amorosa que es caracteritza per la seva essencialitat i la seva intensitat.

    Confegit a base de materials literaris diversos, de la més variada procedència, el llibre dona, globalment, una visió triomfant i sacralitzada de la relació carnal.

    Hi ha una abundor de termes botànics : rosa, lilàs, brot, menta... posats als servei de l'anatomia femenina: pits, trena, cabell, braç...en contrast amb elements mecanicistes de l'avantguarda futurista

    _La veu masculina (la del poeta) és la protagonista activa d'una relació on la veu femenina (la d'ella) és lliurada i immolada en ritual de l'amor.

    En el vessant religiós, s'observa un aiguabarreig de cristianisme (Jaculatòria), mitologia clàssica(Cupidell) i d'islamisme (Mohammed)

    mort = amor

    donzella = amada

    utilització del guionet

    -per a descriure una dona sensual parla de la seua trena

    -espais en blanc en els versos

    -encavalcament de versos

    -utilització de majúscules quan no correspon /no utilització quan correspon

    -no hi ha puntuació

    -Lèxic futurista: voltímetre, autòmnibus, avió, stylo, telègraf

    -Abans de la secció f, Imatges III, els verbs estan en futur, a partir d'ací, en present, el poeta encara està en fase de desig, després ja passa al goig.

    _Fa referències a la poesia trobadoresca: penyora.

    _Al.lusions florals: roses, lilàs, menta

    _Natura en funció de la dona

    _Hi ha una relació de domini-aprenatge, ella és inexperta, però te ganes d'aprendre ràpid.

    _L'amor és cec: característica clàssica.

    _Cambra = xica= relació sexual, quan “prepara la seva cambreta”, prepara la seva relació.

    _Hi moltes referències a la pell de l'amada

    _Poesia popular: versos de 5 síl.labes.

    _Quartet: lírica tradicional

    Joan Salvat-Papasseït: representa l'evolució poètica avantguardista a Catalunya des dels orígens modernistes fins la pràctica més avantguardista desembocant finalment en la utilització de fórmules més pròximes a la poesia pura.

    Recollí el seu programa més ideològic que artístic en diversos textos a manera d'articles de revista:

    ---Manifestos---

    “Soc jo que parlo als jovens” : relacionat amb el Manifest tècnic de Marinetti i amb els parlaments de Zaratrusta.

    • Trobem el pas del Salvat modernista al Salvat avantguardista i nacionalista.

    • Ara: lluita, acció, joventut, rebel.lia, són utilitzades amb valor simbòlic

    “Concepte de poeta” : és més una lliçó moral que no pas d'estètica

    • Salvat defineix com a ser un poeta: lluitador, sincer i lliure

    “Contra els poetes en minúscula : porta el subtítol del primer

    manifest futurista català i és malgrat la seva abstracció i l'escassa combatibilitat el més clarament avantguardista:

    • Critica als poetes noucentistes i defensa a Maragall

    • Nacionalisme i antiespanyolisme són la base ideològica del text i els aspectes ètics són la base estètica.

    • Demana al poeta dues coses: sér actual i fer una poesia com la d'en Marinetti.

    ---Reculls de poemes---

    “Poemes en hondes heretzianes” i “L'irradiador del port de les gavines

    _Són els llibres més avantguardistes per trencament que suposen amb la

    forma i el discurs clàssic.

    Les conspiracions”: afirmació patriòtica, fet que justifica l'abandono de les

    tècniques avantguardistes a favor d'unes altres més clàssiques i populars al

    servei d'una intenció de combat (combativa)

    La gesta de les estelles”: impressionista i molt líric on Salvat accentua el seu

    procés de mitificació.

    _Expressa l'acció d'uns personatges a través de la cançó popular i la

    presència diluïda d'elements avantguardistes: com eliminació de

    puntuació i l'ús particular de les majúscules.

    “Ossa menor” : recull heterogeni de poemes de diverses etapes amb la

    presència obsessiva de la mort.

    “Els nens de la meua escala” : Recull de 5 poemes, proses poètiques

    aparegudes a un setmanari infantil

    _Joan S. Papasseït començà a escriure en castellà una sèrie d'articles ideològics de regust modernista a:

    • “Justícia social”

    • “Los Miserables”

    i fundà i dirigí “Un enemic del Poble” revista amb el mateix títol d'una obra

    d'Ibsen.

    _A nivell ideològic les seues col.laboracions són una barreja de: cristianisme, tolstoisme, anarquisme, socialisme i un cert nacionalisme.

    _El seu ofici de poeta començarà amb la publicació a “Un enemic del Poble” del poema-programa Columna Vertebral.

    _El seu pas d'un cert Modernisme a l'avantguardisme és contradictori entre el vitalisme dels seus versos i la tuberculosi que el matà als 30 anys, i l'intimisme dels seus versos i els postulats de l'avantguardisme

    _La seua obra es extensa en títols i s'endevina una evolució fins l'aproximació a la poesia postsimbolista.