El periode Prehistòric

Historia universal. Edad del bronce # Paleolític. Mesolític. Neolític. Eneolític. Indoeuropeus. Colonitzacions. Romá. Romanització de Hispania

  • Enviado por: Ivens Huertas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad

El període Prehistòric.

PALEOLÍTIC.

Inferior. (Periodes abevillà i Atxelià.)

  • Cronología.

  • 2.500.000 - 100.000 a.C.

  • Fossil Humà.

  • Austrolopithecus.

  • Homo Habilis.

  • Homo erectus.

  • Industries lítiques.

  • (Res)

  • Cultura de Codols.

  • Bifaç.

  • Cultura i mode de vida.

  • (Res).

  • Economía depredadora (caça).

  • Organització social en clans.

  • Geografía. (platges de costa Atlàntica i meseta).

  • Est d'Àfrica.

  • Est d'Àfrica.

  • Atapuerca, Cueva Victória (Murcia), Venta Micena (Andalusia).

Mitjà. (Periode Musterià.)

  • Cronología.

  • 100.000 - 35.000 a.C.

  • Fosil humà.

  • Homo Sapiens de Neardental.

  • Industries lítiques.

  • Ascles.

  • Varietat d'estris (raspadors, rascadors, burins...)

  • Cultura i mode de vida.

  • Ritus funeraris.

  • Soterraments.

  • Geografía.

  • Banyoles. (Girona).

  • Cova Negra (Xàtiva).

  • Cueva del Piñar (Granada).

  • Gibraltar.

Superior. (Periode Aurinyalà, solutrià i Magdalenià).

  • Cronología.

  • 35.000 - 10.000 a.C.

  • Fosil humà.

  • Homo Sapiens Sapiens de Cromanyó.

  • Industries lítiques.

  • Menys ascles, més ós i banyes.

  • Arpons, puntes de fletxa, atzagaies, agulles, propulsors...

  • Cultura i mode de vida.

  • Pintura: al interior de les coves, representen grans animals de la fauna glacial de quaternari.

  • Les figures no formen escenes. Efectes de volum i color, carácter realísta.

  • Geografía.

  • Altamira.

  • Tito Bustillo.

  • El castillo.

  • El Pindal.

  • ART MOBLE: Casi tot a Cantàbria excepte en la Cova del Parpalló. (Gandia).

MESOLÍTIC.(Cultura Epipaleolítica).

  • Cronología.

  • 10.000 - 5.000 a.C.

  • Canvi climàtic: els animals caçats en el paleolític, emigren a Europa Central.

  • Industries lítiques.

  • Microlitisme.

  • Cultura i mode de vida.

  • Base econòmica: recolecció de moluscos, pesca i caça de petits animals.

  • Pintura: ART LLEVANTÍ. Renaixement de la pintura rupestre.

  • Apariexen en abrics naturals a l'aire lliure, representen escenes humanes, colors plans (roig i negre) i tendencia a estilizar les figures cada volta més fins arribar a l'art esquemàtic.

  • Geografía.

  • Conxeros d'Astúries.

  • Cogul, Morella, Valltorta, Albarrací.

NEOLÍTIC. El primer Neolític.

  • Cronología:

  • 8.000 - 7.000 a.C.

  • Habitaven l'Orient Mitjà

  • Industries lítiques.

  • Economía productora: Teixits i Ceràmica.

  • Cultura i mode de vida.

  • Deixa gradualment la caça i recolecció.

  • Comença a conrear cereals i domesticar animals.

  • Sedentarisme desemboca en constuccions de propietat individual i en els primers poblats.

  • REVOLUCIÓ NEOLÍTICA: Agricultura, ramadería, la ceràmica, poliment de pedra i invenció del teler.

  • Diferenciació social i especificació del treball.

  • Ritus funeraris religiosos.

Neolític Peninsular.

  • Cronología.

  • 5.000 - 4.000 a.C.

  • Cultura i mode de vida.

  • Ceràmica Cardial (inscrupcions de petxines).

  • Decoració.

  • Ramadería en coves.

  • Vivien en coves.

  • Geografía.

  • Arriben per la Mediterrània i s'assentaren en les serralades paraleles a les costes mediterrànies.

  • Cova de l'Or.

Neolític Avançat.

  • Cronología.

  • 4.000 - 3.000 a.C.

  • Cultura i mode de vida.

  • Es substitueix la cultura de ceràmica cardial per la de cultura de sepulcres de fossa (soterramets individuals en necrópolis, que es componen de 50 tombes.)

  • Prop de les necrópolis, estan els poblats, amb cabanyes circulars.

  • Base económica: agricultura.

  • Estris de coure.

  • Geografía. (en catalunya).

  • San Quirze.

  • Bóbila de Madurell.

ENEOLÍTIC.

Edad de Coure.

  • Cronología:

  • 3.000 - 2.000 a.C.

  • Origen: Per la Mediterrània Oriental.

  • Diferències Socials.

  • Al interior està el Neolític.

  • Apogeu de la Mediterrània.

  • Primeres cultures Urbanes.

  • Cultures i mode de vida.

  • MEGALITISME.

  • Dolmens.

  • Menirs.

  • Sepulcres de corredor.

  • VAS CAMPANIFORME.

  • 3.000 - 2.000 a.C.

  • A Andalucia.

  • Funció funerària.

  • Relacionada amb el comerç del Caire.

  • Economía basada en la agricultura i la ramadería.

Edad del Bronce.

  • Cronología.

  • 2.500 - 1.000 a.C.

  • Origen.

  • EL ARGAR. (Almería)

  • “Urbana”: cases de pedra.

  • Soterraments individuals.

  • BALEAR. (Talaiótica)

  • Influencies del Egeu: Constuccions ciclòpies.

  • Talaiots.

  • Navetes.

  • Tauletes.

  • CASTROS.

  • Galicia.

  • Poblats amb cases circulars.

  • Relació amb el Nord-Atlàntic.

  • Bretanya.

  • França.

Els Pobles Pre-Romans.

POBLES INDOEUROPEUS.

  • Procedència.

  • Centre d'Europa (Alemania...)

  • Arriben pels Pirineus -> Catalunya, Ebre, Navarra, Meseta.

  • Característiques.

  • Pobles heterogenis. -> Vacens, Celtes, Burbundis...

  • Arrel llingüistica comú.

  • Fluxe comú de migracions (XI - VI a.C.)

  • Cultura dels camps d'urnes (HALLSTAT).

  • Nova forma de soterrament.

  • Cremació, dipositació en urnes caràmiques amb aixovar i soterrament en necrópolis.

  • Coneixen el ferro.

LES COLONITZACIONS.

FENICIS.

  • Evidencies de la seua presencia en el VIII a.C.

  • Uns fenicis procedents de Tir fundaren Gadir al 1104 a.C.

  • Intentaren, en pugna amb els grecs, monopolitzar el comerç dels metalls.

  • Els comerciants canviaven productes de luxe (joies, teixits...) per metalls.

  • Altres activitats eren entre altres, la elaboració del Garum, una salsa molt estimada en la Mediterrania.

  • Ademés de establir contactes amb el sud, ho feren amb l'interior.

CARTAGINESOS.

  • Al s.VI a.C., les ciutats fenicies van ser conquerides pels Assiris, amb Cartago com a Capital.

  • Tenien el propósit de monopolitzar el comerç amb el sud de la peninsula i impedir als Grecs que entraren.

  • Funden Ebussus i Baria.

  • El control militar es cada volta més fort per la competència de Roma, donant a lloc a dos guerres púniques. Finalment Roma entra en la península.

  • Al 218 a.C., 2ª Guerra púnica amb el principi de la romanització.

GRECS.

  • Arriben a la península en VIII - VII a.C.

  • Les primeres fundacions son Rhode i Mainake.

  • Al s.VI a.C., la zona d'influéncia es limita a la costa Nord-Est.

  • Massalia

  • Emporion. Centre de comerç. Molt desenvolupada

  • Desde el s.V a.C. després d'haver consolidad les seues relacions amb els indigenes, la antiga colonia va creixer tant que calgué traslladarla a terra ferma, on aparegué una ciutat de debó.

  • Les relacions de Emporion amb els natius es basaven en la compra de cereals i la venda de manufactures.

EFECTES DE LES COLONITZACIONS.

  • Les colonies gregues i púniques, afavorí un gran nivell de desenvolupament.

  • Els contactes comercials afavoriren un avanç agrícola per la introducció de nous conreus.

  • Al serctor artesanal, aparegueren noves técniques.

  • Al sector miner, nous sectors productius:metalurgia,orfebreria...

  • S'usava cada volta més la moneda. Canvi de economia d'autoabas- timent per un altra comercial i monetaria.

  • Transformacions socio-polítiques.

ELS POBLES PRE-ROMANS.

IBERS.

  • Ocupaven la mediterrània i andalusia.

  • No constituien una unitat étnica ni política.

  • La seua base económica era la agricultura.

  • Activitats artesanals: ceràmica i teixits.

  • El comerç estimulà l'acunyació de moneda propiai creació d'una ruta comercial, la via Heràclea.

  • Habitaven en poblats o petites ciutats.

  • Les cases eren d'una sola cambra, s'errengleraven en carrers i limitats per voraries.

  • Arma característica: la falcata iberica.

  • L'estructura de societat descansava damunts la tribu.

  • No havien classes socials, pero havia una aristocracia guerrera que retenia el poder politic i económic; i un grup nombrós de agricultors, artesans i comerciants.

  • La organització política era la monarquía, molt poderosa, i el seu poder estava controlat per la aristocràcia.

  • També desenvoluparen la seua propia escriptura.

  • Les divinitats eren d'origen mediterrani, la més destacada era la deesa de la fertilitat.

CELTES.

  • Ocupaven centre, nord i oest de la peninsula.

  • No formaven una unitat política.

  • La seua base económica era la ramaderia i l'agricultura.

  • Activitats artesanal: ceàmica, teixits i fabricació de estris de bronze o ferro.

  • S'agrupaven en celules socials, gentilitates, formades per clans. Un grup de gentilitates componia la tribu.

  • Havia una aristocràcia guerrera propietaria del bestiar i de les terres que els homens lliures treballaven.

  • Parlaven un idioma indoeuropeu, pero es desoneix la escriptura.

  • Les seues manifestacions artístiques més conegudes son les escultures dels animals i l'orfebreria dels castres.

La hispània Romana.

218 a.C. - 476 d.C.

LA CONQUESTA

PRIMER PERIODE.

  • La intervenció de Roma es produeix per la ruptura del tractat de l'Ebre, quan Cartago ataca Sagunt que era una ciutat aliada de Roma.

  • A partir de entonces, Roma fa tractats amb els pobles indigenes, es fa la presa de Cartagonova

  • En la 2ª Guerra púnica es on es conquesta de la vall del Guadalquivir i Cadiz.

  • Quan esta acaba, comença la explotació económica de la peninsula mitjançant impostos i la apropiació del estat de mines i terres.

  • En 197 a.C. apareix la 1ª divisió provincial:

  • Hispania Citerior: Vall Ebre, costa mediterrania.

  • Hispania Ulterior: Vall del Guadalquivir.

SEGON PERIODE.

  • La divisió provocà revoltes que serán reprimides durament.

  • Esta represió provocà als territoris de Celtiberia i Lusitania continus enfrontaments entre legions i els indigenes, en forma de guerrilles.

TERCER PERIODE.

  • 29-19 a.C. Campanyes contra cantabres i Asturs on participa l'emperador August.

  • Hi hagué un triple motiu per a portarles a cab:

  • La necessitat de mantindre tot el territori pacificat.

  • Portar el limes a arees facilment defensables (rius, costes...)

  • L'interés econòmic pels jaciments d'or de la zona. Esta area es mantindria dins de l'imperi gracies a la fundació de campaments militars permanents:

  • Asturica Augusta (Astorga).

  • Legió VII Gemina (Lleó).

LA ROMANITZACIÓ

INTEGRACIÓ D'HISPANIA AL MÓN ROMÀ.

1º. Incorporació territorial al imperi.

2º. Explotació econòmica de terres i homes.

3º. Adopció del mode de vida romà.

  • Xarxa viaria (calçades)

  • Llengua (llatí).

  • Moneda i dret romà.

  • Divisió en clases socials: Patricis, Plebeus i Esclaus.

  • Millores agricoles: acequies, aqüeductes.

  • Importància de la ciutat.

  • Religió i cultura.

ECONOMÍA.

BASE AGRÍCOLA.

Causes del aument de producció.

  • Noves tècniques de treball.

  • Guaret

  • Regadiu

  • Animals de tir.

  • Difusió de cultius.

  • Olivera.

  • Vid

  • Blat

  • Fruiters.

  • Mà d'obra esclava i massiva.

  • Extensió de les ciutats.

  • Incorporació al circuit comercial romà.

Arees de cultiu.

  • Blat.

  • Bètica.

  • Meseta.

  • Vall del Ebre.

  • Vinya.

  • Bètica.

  • Vall del Ebre.

  • Lli.

  • Llevant.

  • Nord-Oest.

  • Civada.

  • Cartagena.

  • Espart.

  • Sud-est.

  • Fruiters i hortalices.

RAMADERÍA.

  • Ovina:

  • Meseta

  • Bètica.

  • Bovina:

  • Bètica.

  • Cavall:

  • Lusitània

  • Meseta.

PESCA.

  • Garum.

PRODUCTES TINTORIS.

LA PROPIETAT DE LA TERRA.

  • En un primer moment les terres eren del estat “Ager Publicus”.

  • Pero algunes terres eren tornades als seus antics propietaris sino, donades a soldats, aristocràcia romana, colons o indigenes.

Tamany de la propietat per arees.

  • Meseta i Nord: terres indigenes.

  • Comunal

  • Aristocràcia indigena.

  • Est de Lusitania.

  • Explotacions mitjanes.

  • Explotacións urbanes.

  • Arrendataris.

  • Aparcers.

  • Esclaus.

  • La producció es dirigeix al consum urbà.

  • Bètica.

  • Latifundis ------------- Polítics, patricis (romans).

  • Mitjanes propietats ---- Oligarquía.

  • Producció -------------- Vid, olivera i blat. Mà d'obra esclava per exportació.

LES MINES.

  • Eren propietat del estat.

  • Les explotacions estaven en mans de companyies privades. Sols quan eren mines d'or, plata o pertanyien al emperador, s'explotaven directament sota el control de funcionaris.

  • Els treballs miners eren realitzats per esclaus, pero també hi havia treballadors lliures.

Arees mineres.

  • NORD. (Asturies i Lleó)

  • Or, Plata i Estany.

  • BÉTICA. (Huelva)

  • Mercuri, Coure, Estany.

  • CARTAGENA.

  • Plata, Plom.

VIES DE COMUNICACIÓ.

Terrestres: Calçades.

  • Objectius:

  • Comerç

  • Desplaçament del exercit

  • Enllaçar ciutats.

  • Forma:

  • PRINCIPALS

· Via Augusta: Costa Mediterrània amb el Sud.

· Via de la Plata: Bètica amb el Nord-oest a través d'Emerita.

  • SECUNDARIES

  • Equipament:

  • Pavimentades

  • Clavegueres

  • Ponts.

Ports.

  • Gades (Cadiz)

  • Cartago-nova.

  • Ampuries.

Rius.

  • Tots els grans.

ADMINISTRACIÓ ROMANA.

Objetius.

  • Mantindre el ordre.

  • Recaptar impostos.

  • Explotar les riqueses.

Divisions territorials.

1ª. Desde 218-27 a.C. Feta per August.

  • Dividia a Espanya en:

  • Citerior.

  • Ulterior.

2ª. Desde 27 a.C. - 293 d.C.

  • Dividia a Espanya en:

  • Tarraconensis: Baix el domini de un delegat imperial.

  • Lusitania: igual que T.

  • Bètica: Baix el domini d'un Pretó.

. Desde 293 - 476.

  • Dividia a Espanya en:

  • Tarraconensis.

  • Cartaginensis.

  • Gallaecia.

  • Lusitania.

  • Balearica.

REGIM MUNICIPAL.

  • La ciutat era la unitat politico-administrativa bàsica

  • Comprenia el nucli urbà i els rurals que l'envolten.

  • La major part dels 6 milions d'habitants de la hispania romana vivien en la ciutat.

  • Les ciutats tenien condicions juridiques diferents segons la actuació de la ciutat al moment de la conquesta.

LES CIUTATS.

  • Estipendiaries.

  • Feren resistència als Romans, per això pagaven grans impostos.

  • Lliures.

  • Colonies fundades per Roma, subjectes a menys impostos que les estipendiaries.

  • Federades.

  • Havien signat una aliança amb Roma, o la havien ajudat en la conquesta. Els ciutadans eren considerats romans i pagaven pocs impostos.

  • Al s.I d.C. Vespacià concedí el dret llatí a totes les ciutats.

  • Al 218 d.C. Caracala concedí la ciutadania romana a tots els subdits del imperi, açò aportà una unificació als règims municipals. Estes serien:

INSTITUCIONS MUNICIPALS. Elegides pels comicis (Ciutadans lliures)

  • CONSELL. (Curia)

  • Decurions.

  • MAGISTRAT. Clases altes.

  • Duumviris.

  • Edils.

TIPUS DE CIUTATS.

  • Antigues colonies: Fenicies, Gregues, Cartagineses.

  • Antigues Ciutats Indígenes.

  • Colonies Romanes.

  • Colons italians indigenes.

  • Soldats.

  • Antics campaments.

  • Lleó.

  • Astorga.

  • Lugo.

  • Concentracions Indigenes.

DIVISIÓ SOCIAL.

  • LLIURES.

  • CIUTADANS ROMANS. Al 212 d.C. tot l'imperi.

· Senatorial. !

· Equestre. Cavallers

· Pecurions. ~!!

· Peble. !

  • CIUTADANS LLATINS. Menys drets que els ciutadans romans.

  • PELEGRÍ. Menys drets encara.

  • ESCLAUS.

  • Sense drets.

  • Eren esclaus perque eren prisioners de guerra o l'heredaven.

LA CULTURA ROMANA.

  • Afectà sobre tot a les arees més romanizades, sobre tot la bètica i lusitània.

  • També als grups socials que estaven més aprop dels interesos Romans: funcionaris, terratinents...

Manifestacions més importants.

LLENGUA.

  • El llatí substitueix a les llengues indigenes, sobre tot per la obligació de redactar en llatí els documents oficials.

  • Es parlava en llatí vulgar i l'introduiren en la peninsula soldats i comerciants.

RELIGIÓ.

  • Com que Roma era molt tolerant amb les religions i els cultes indigenes, es mantingueren.

  • La religió romana oficial, culte al emperador, va conviure amb elles i entraren a Hispania.

  • A partir del s.III d.C. les comunitats cristianes anirien sustituint la religió oficial.

DRET.

  • Hispania tingué les primeres bases jurídiques escrites que regularen les relacions polítiques i cotidianes.

EDUCACIÓ.

  • En mans privades.

  • A voltes el estudiant anava a Roma a fer la carrera política.

L'ART ROMÀ.

  • Es continuador del Grec, pero afegeix alguns elements orientals: l'arc.

  • Dona als edificis una funcionalitat pràctica.

  • La escultura romana, va ser important captar el retrat amb fidelitat.

  • Les manifestacions més importants van ser l'escultura i el mosaic.

OBRES PÚBLIQUES.

  • Aqüeductes.

  • Teatres.

  • Anfiteatres.

  • Muralles.

  • Ponts

  • Monuments conmemoratius.

  • Monuments Religiosos.

El baix Imperi Romà.

La crisi del s.III.

  • Esta etàpa es considera de transició entre el món romà i el feudal.

  • Una de les principals transformacions va ser la substitució del treball esclau pel colonat.

  • COLONAT: Contracte entre el coló i el propietari. El coló es presta i no ix de les terrs del senyor i a canvi reb protecció.

  • Substitució de la ciutat per la vila.

  • Substitució de la moneda pel trueque.

  • A Hispània els efectes es poden vore en:

  • Enfrontaments de la exportació.

  • Ruina de algunes ciutats.

CAUSES.

  • Per la gran extensió territorial que dificultava el control.

  • Els gastos.

  • El poder del exercit que es colocà al s.III per damunt de la llei i donà lloc a una situació de inestabilitat política de colps d'estat, donats pels militars que posarien al emperador.

  • Revoltes dins del estat.

CONSEQÜENCIES.

  • Moltes viles es quedaren reduiren i tancades dins de muralles per evitar invasions.

  • Guerres civils entre generals per evitar sucessionismes.

  • Guerres de frontera.

  • Destrucció de ciutats.

  • Aparició de grans propietats on fugien els antics oligarques.

  • Mor Teodosi i van ser proclamats emperadors els seus dos fills, i es divideix l'imperi. L'Orient ho portava bé tot, pero el d'Occident no podia sostenir el enorme aparell administratiu.

  • Revoltes camperoles.

  • Invasions dels primers pobles bàrbars.

  • Perdua de credibilitat de la religió oficial front al cristianisme. Les noves families senatorials eren cristianes.

  • La artesania sols es venia al interior i sols l'oli, vi, cavalls, llana i minerals s'exportaven.

  • Els Visigots irrompen Italia i desatesa la frontera del Rin, diversos pobles bàrbars invadeixen Hispania.

Primer estat hispànic unificat independent:

EL REGNE VISIGOT.

  • Els Visigots ompliren el buit del Imperi d'Occident amb el regne de Tolosa.

  • Els Visigots entraren en la península i a causa de guerres internes, els bizantins s'instalaren al sud de la peninsula.

  • Atanagild va ser el Rei dels Visigots amb Toledo com a Capital.

  • Al morir, Leovigil el suplanta i crea un autèntic Estat.

LA UNIFICACIÓ.

TERRITORIAL. PER LEOVIGILD.

  • S'arracona als Vascos.

  • S'anexiona el regne dels sueus.

  • Contenciona als francs.

  • Lent procés de expulsió dels bizantins.

JURÍDICA. PER LEOVIGID I RECESVINT.

  • Leovigild imposa els mateixos judges per a hispano-romans i visigots.

  • Recesvint implanta la Liber iudiciorum, un remodelatje i fusió dels codis jurídics.

  • També s'admitien matrimonis entre gots i hispano-romans.

RELIGIOSA. PER RECARED I.

  • Leovigild tractà d'imposar el cristianisme com a religió de l'Estat, pero no tenia seguidors.

  • El fill de Leovigild, Recared I, en el tercer concili de Toledo, abjuraren el arrianisme i admitiren com a religió oficial el catolicisme.

L'APARELL ESTATAL.

MONARCA.

  • Anomenat Rex Gothorum.

  • Era el cap militar i monarca territorial.

  • Exercia el poder amb l'ajuda d'organs de gestió i d'assesorament radicats a la cort.

ORGANS DE GESTIÓ.

  • OFFICIUM.

  • conte dels escribans, dels estables, del tresor.

  • AULA REGIA.

  • Consell assesor del rei.

  • CONCILIS.

  • Asamblees mixtes, carácter religiós i civil, sempre someses al poder reial.

  • Cada provincia era regentada per un Dux i els territoris en que es dividia el regentaven Comptes.

LA CAIGUDA DEL REGNE VISIGÒTIC.

CAUSES.

  • El concepte d'estat de Leovigild i Recared no va ser entés pel sector germanic de la població.

  • El fet de no saber resoldre el conflicte entre el principi hereditari o electiu de la monarquia visigòtica, ocasionà lluites per accedir a la corona.

  • Les terres públiques servien també per premiar fidelitats.

  • La economía va entrar en una profunda crisi.

  • La agricultura va passar de tindre un paper fonamental a tindre un paper únic, per el aillament de l'Europa occidental que el comerç exterior de la qual anava ofegatse a mesura que l'Islam guanyava terreny a Orient i a l'Africa.

  • El poder cada volta més gran de l'aristocracia de la terra.

  • Revoltes.

  • Resistència de pagar els impostos.

  • Bipolarització dels bàndols polítics.

CONSEQÜENCIES.

  • Vítiza imposa a Roderic com a succesor i este es l'ultim rei hispano-got, ja que va pedre en l'intent de para la invasió musulmana a la batalla de Guadalete.

  • Després oposaren poca resistència, ja que els hispano-gots estimaren més que desapareguera el estat visigòtic i pactar amb els musulmans per conservar els seus béns i rang convertintse al Islam.

  • Una minoria va fugir cap a terres càntabres o Galies durant el s.VIII.

LA CULTURA DEL REGNE HISPANO-VISIGOTIC.

  • Es parla de renaixement visigòtic perque es va donar una clara situació d'auge en relació amb la depressió cultural hispànica del segle V i VI.

  • La producció literària estava constituida per vides de sants, escrits moralitzants...

  • De l'arquitectura hispano-visigòtica només s'han conservat poques petites esglesies en medis rurals.

  • Apareixen influencies nord-africanes.

  • L'estructura de les esglesies respon a concepcions típicament hispano-romanes tardanes.

  • La decoració es una derivació d'elements romans i bizantins imitats amb gran imperícia.

  • L'activitat artísctica més tipica hispano-gòtica es l'orfebreria que presenta pocs elements estètics germànics, i que pot qualificarse pel seu disseny i la seua decoració, com a hispano-bizantina.