El paisatge industrial

Geografía. Industria. Revolución Industrial # Organització. Tipus de propietari. Fonts d'energia. Indústries principals. Impactes ambientals

  • Enviado por: Eli
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Tema 3, El paisatge industrial

Tasca 1: Què és la indústria?

La indústria: concepte i història

Les activitats industrials inclouen tots els processos i les tècniques que transformen les matèries primeres en productes elaborats.

Es consideren activitats industrials les destinades a una producció massiva.

  • Els tallers - apogeu en l'edat mitjana i l'edat moderna. Artesans, elaboraven productes en totes les fases, eines molt simples. Es venien al mercat local.

  • Les manufactures - Apareixen en el s XVIII. Tallers molt grans que elaboraven productes d qualitat. Es venien a mercats nacionals i internacionals.

La indústria - A la Revolució Industrial (s XVIII-XIX). Van començar les fàbriques. Característiques principals:

  • L'ús de màquines: consumien una gran energia. Poc tecnificades.

  • L'especialització de la mà d'obra. Divisió del treball.

  • La inversió d'un gran capital.

La indústria actual - progressiva automatització dels processos, reducció de la mà d'obra. Productes més sofisticats i personalitzats.

L'organització industrial

L' objectiu de l'activitat industrial és obtenir beneficis.

En la producció industrial tenim la fàbrica que és el nucli, els magatzems i les oficines, tasques de gestió.

L'activitat industrial s'organitza en l'empresa. Classificades:

- Segons la mida:

  • Empreses petites - 50 treballadors.

  • Empreses mitjanes - 250 treballadors.

  • Empreses grans - més de 250 treballadors.

- Segons el tipus de propietari:

  • Societats limitades - un o diversos propietaris.

  • Cooperatives - els amos hi treballen.

  • Societats anònimes - propietat dividida en accions, mínim capital.

Concentració empresarial - aliança de certes empreses

Descentralització dels processos - empreses satèl·lit (fan feina per altres empreses més grans)

Perquè es pugin desenvolupar (les activitats industrials), quatre elements: matèries primeres, mà d'obra, fonts d'energia i capital.

Tasca 2: Quines matèries primeres i energies hi ha?

Recursos i reserves

Els recursos són elements per satisfer una necessitat. Poden ser renovables, no es poden exhaurir i recursos no renovables són limitats.

Les reserves són productes localitzats l'explotació dels quals és rendible.

Les matèries primeres

Segons l'origen:

  • Animals

  • Vegetals

  • Minerals (no energètics: ferro, plata i energètics: petroli, carbó, urani.

Les fonts d'energia

Energia: la capacitat de produir treball. Fins a la Revolució Industrial s'obtenia amb treball humà/animal i la força del vent/aigua. A partir de la Revolució Industrial, es va utilitzar carbó.

Gran part de l'energia es produeix en centrals tèrmiques. La resta en centrals nuclears i hidràuliques.

Energies no renovables

  • Carbó - format per la descomposició i la solidificació de restes fòssils sepultades. Tres tipus: antracita, hulla i lignit. Fou la principal font d'energia des de l'inici de la Revolució Industrial fins la dècada de 1970. Principals països productors: Xina, EEUU i Rússia.

  • Hidrocarburs (petroli i gas natural) - format per una acumulació de plàncton marí al fons del mar. Els jaciments més grans són al golf pèrsic i a Sibèria.

  • Energia nuclear - fissió d'urani

Energies renovables/alternatives

Per poder aprofitar-les es necessiten grans inversions. Energia hidràulica, eòlica, solar, geotèrmica, mareomotriu i biomassa (combustió de matèria orgànica).

Els problemes energètics

La producció i l'ús creixent d'energia al s XX han provocat:

  • El repartiment desigual entre producció i consum. Als països productors no coincideixen amb els països consumidors.

  • L'exhauriment dels recursos energètics. Es consumeix més energia i això provoca dependència dels combustible fòssils (no renovables).

Tasca 3: Quines són les indústries principals?

Les indústries pesants

Convertir les matèries primeres en altres productes. Es necessita molta energia i enormes indústries. Es localitzen prop dels centres d'extracció de matèries primeres. Dos tipus:

  • Indústries bàsiques - fan una transformació de les matèries primeres en productes semielaborats, que serviran perquè altres indústries en facin manufactures. Les principals són: la siderúrgica, converteix el ferro en acer; la metal·lúrgica, minerals metàl·lics en metalls o aliatges; la química de base i la petroquímica, utilitzen combustibles fòssils per obtenir plàstics, àcids i gasolina; la del ciment, roques en materials per a la construcció.

  • Indústries de béns d'equipament - transformen productes semielaborats en estris per a altres indústries. Les principals són: mecàniques i de construcció.

Les indústries lleugeres

Proporcionen un consum directe. Parteixen de matèries primeres directes o de productes semielaborats. Consumeixen menys quantitat de matèries primeres i d' energia que les indústries pesants. Es localitzen a prop dels centres de consum.

Les principals:

  • Indústria de l'automòbil

  • Indústria alimentària

  • Indústria química de gran consum (productes de tot tipus)

  • Indústria electrònica

  • Indústria tèxtil

Les indústries des d'un punt de vista tecnològic

  • Indústries d'alta tecnologia: són recents, com ara les informàtiques, les de telecomunicacions i les biotecnològiques. Productivitat alta. En els països més desenvolupats.

  • Indústries tradicionals: actualment, manca de competivitat. Als països més desenvolupats, sectors tradicionals estan experimentant una reconversió (modernitzar-se).

Tasca 4: On són les grans regions industrials?

Les grans regions industrials del món

La indústria està concentrada en quatre regions:

  • Els EEUU - la primera potència industrial. Les causes són abundants matèries primers, centre de les finances i un nivell tecnològic alt.

  • Japó - segona potència. País pobre en matèries primeres i recursos energètics, mà d'obra abundant i qualificada, nivell tecnològic alt i una política de comercial agressiva. Destaca Honshu.

  • La UE - en expansió. Les àrees més importants són l'eix Rotterdam - Milà, regions alemanyes, Gran Bretanya, París i nuclis al voltant de ciutats importants com Barcelona o Berlín.

  • Sud-est asiàtic - industrialitzat com Japó. Mà d'obra abundant i barata. Països a destacar: Corea, Taiwan i Hong-Kong (Xina).

Altres àrees importants: a l'entorn de Shangai, Riu de la Plata, ciutats australianes i la zona de l'antiga Unió Soviètica.

Factors de la localització d'una indústria

  • Existència de recursos naturals. Les empreses que utilitzen grans quantitats d'un recurs, es localitzen prop d'on es produeix aquest recurs.

  • Els mercats de venda. Les regions més poblades atreuen les indústries de béns de consum.

  • La mà d'obra. Països poc desenvolupats. Mà d'obra poc qualificada a baix preu.

  • El transport i les comunicacions. Influeixen en les empreses que desplacen gran tonatge (indústries pesants); se situen prop dels eixos de comunicacions.

Altres factors, el coneixement del territori, la qualitat del mediambient, la legislació labora, les ajudes públiques i la percepció de l'empresari.

Tasca 5: Com afecta la indústria sobre el territori?

Els efectes espacials

La indústria és l'activitat econòmica que té més efectes sobre el territori durant la Revolució Industrial. L'arribada de nova població va fer créixer sobtadament el món urbà. D'aleshores ençà.

  • Han incrementat les diferències Nord-Sud. El 80% de la producció controlada per països més rics. Gran part de les matèries i recursos energètics els posseeixen països menys desenvolupats, que no poden explotar perquè no tenen mitjans. Els països rics imposen els preus de compra dels materials.

  • La producció industrial especialitzada està a les mans occidentals i japoneses. Estableixen filials a països tercers i hi creen riquesa. Importen la tecnologia. Els beneficis reverteixen en el món desenvolupat. En cas de crisi poden suspendre l'activitat a les filials.

  • Divisió internacional del treball. Cada àrea del món s'especialitza en un tipus d'activitat industrial. Jerarquització de l'espai: cada zona té una situació més o menys favorable dins el context mundial.

    • Països taller amb mà d'obra molt barata i escasses càrregues fiscals. S'instal·len les indústries menys especialitzades. Països iberoamericans i del sud-est asiàtic.

    • Perifèria d'Europa. Tasques més tècniques, menys personal.

    • Àfrica. Activitats més contaminants, perquè no hi ha legislació ambiental. Les tasques de direcció són a les ciutats dels països més desenvolupats

Els efectes de la descentralització als països rics

Desconcentració de la producció industrial. Fa unes dècades la indústria es concentrava en poques àrees. Actualment, està més disseminada i proliferen empreses més petites que realitzen tasques de producció, distribució i emmagatzematge. Moltes relacionades amb les noves tecnologies, que provoquen menys impacte en el paisatge i menys contaminació.

Una fàbrica en un comarca comportava la creació de llocs de treball directes i estables però qualsevol crisi es traduïa en greus problemes socials i econòmics per a la població.

Ara, una àrea industrial genera llocs de treball més precaris, però, hi ha més capacitat de reacció en cas de crisi.

Els impactes ambientals

  • Contaminació de les aigües

  • Residus sòlids incontrolats

  • Utilització de productes perillosos

  • Instal·lacions abandonades

Aquests elements negatius són més greus en països pobres.

5