El euro

Sistema monetario europeo # Sistema Monetari Europeu. Monedes. Estats miembres. Conversió

  • Enviado por: Beta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

L'Euro

Índex

Dades principals



El euro


Els antecedents

El euro
Tot i que la creació de la Unió Econòmica i Monetària no estava prevista en el Tractat de Roma, a començaments dels anys setanta els països membres de la Comunitat van decidir emprendre algunes iniciatives de cooperació monetària. El primer intent va ser la creació el 1972 de la "serp europea", que només va arribar a una moderada estabilitat de canvi a curt termini entre les divises europees participants. Precisament se li va donar el nom de "serp europea" per les oscil·lacions que registraven les monedes.
El 1978 es va instaurar el Sistema Monetari Europeu amb la finalitat de reduir al màxim les fluctuacions entre les monedes participants. Inicialment, els marges de variació es van fixar en un ±2,25 % (±6 % en alguns casos), però davant de la crisi monetària de 1993 es van ampliar les bandes fins al ±15 %. Com a eix central del sistema es va crear l'ecu, que va ser la unitat de compte de la UE fins a la seva desaparició definitiva i conversió a l'euro l'1 de gener de 1999. L'ECU, que no tenia representació física, estava format per una suma ponderada de 12 de les 15 monedes dels estats membres.

L'euro es posa en marxa

El euro

Un dels aspectes essencials del Tractat de Maastricht va ser la creació de la Unió Econòmica i Monetària. Amb aquest projecte la UE arriba a la culminació del vessant econòmic del procés d'integració.

La Unió Econòmica i Monetària Europea es va dissenyar com un procés en tres fases que culmina en la moneda única. Aquestes fases són les següents:

Primera fase: les passes inicials


La primera fase, iniciada l'1-1-1990, va suposar el començament de la coordinació de les polítiques econòmiques dels països de la Unió Europea, així com la realització definitiva del Mercat Únic Europeu. Com a preparació al posterior compliment dels criteris de convergència econòmica, es va establir la incorporació de les monedes al mecanisme de canvi del Sistema Monetari Europeu. Amb la crisi de 1993, aquest últim criteri va quedar parcialment desvirtuat.


Segona fase: creació de l'Institut Monetari Europeu i selecció de països participants


A la segona fase (de l'1-1-1994 al 31-12-1996) es va crear l'Institut Monetari Europeu (IME), organisme encarregat de preparar la transició cap a la Unió Econòmica i Monetària i el seu posterior funcionament. En el Consell Europeu extraordinari de maig de 1998, després de comprovar el compliment dels criteris de convergència dels diferents països, es va decidir que la Unió Econòmica i Monetària s'iniciés amb els 11 països següents: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. D'entrada, en quedaven exclosos per voluntat pròpia Dinamarca, el Regne Unit i Suècia. Grècia també va quedar-ne fora en no arribar als criteris de convergència.

L'IME va desaparèixer l'1 de juliol de 1998 i va donar pas al Banc Central Europeu.


Tercera fase: entrada en vigor de la UEM i de l'euro


L'1 de gener de 1999 s'inicia la tercera i última fase. Des d'aleshores, 11 països europeus comparteixen l'euro com a moneda. En conseqüència, la política monetària és única i és assumida pel Banc Central Europeu. L'euro és una divisa que cotitza lliurement enfront de les altres monedes mundials. En aquesta etapa s'han començat a emetre monedes i bitllets d'euros que utilitzaran els ciutadans europeus a partir de l'1 de gener del 2002.

El euro
Varietat

El euro

El euro

Després de l'euro, una llengua comuna?
10-01-2002

Historiadors y lingüistes creuen que l'anglès acabarà essent la llengua franca europea.
Víctor Hugo somniava en el 1848 amb una sola moneda comú europea i les seves prediccions eren rebudes amb perplexitat per pare dels seus coetanis.

Cartografia

El euro

S'ha decidit dotar l'euro d'un símbol que el representi, de la mateixa manera que s'identifica al dòlar americà ($) o la lliura esterlina (£) pels seus símbols corresponents. És una E amb dues línies paral·leles horitzontals que la travessen, que representen l'estabilitat de l'euro. El símbol està inspirat en la lletra grega èpsilon (*), com a homenatge al bressol de la civilització europea i a la inicial de la paraula Europa. L'abreviatura oficial de l'euro és "EUR" i s'utilitzarà de la mateixa manera que ara utilitzem "PTA" per a referir-nos a la pesseta.

Conclusió

Aquest treball m'ha ensenyat coses tant a nivell econòmic com informàtic, encara que ha estat fàcil en el segon aspecte. He trobat certes dificultats en trobar la informació necessària, però finalment ho vaig aconseguir tot d'una amb l'ajuda d'un cercador humà.

Bibliografia

www.euroaventura.net

www.lavanguardia.es

www.telepolis.com

L'Euro

4

Tec. de la informació

2n Trimestre