El contracte social; Jean Jacques Rousseau

Racionalisme il·lustrat. Il·lustració. Individualisme. Renúncia de les Llibertats individuals. Bé comú. Govern. Biografia. Vida i Obra. Societat

  • Enviado por: Punta De Llapis
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

JEAN-JACQUES ROUSSEAU

Jean-Jacques Rousseau neix a Ginebra el 28 de juny de 1712. La seva mare mor en el part, i el seu pare, rellotger que ha de viatjar per la seva feina, cedeix la seva tutoria als oncles de la criatura. Aquests oncles, van instal·lar-lo a casa d'un pastor de Bossey, com a pensionat.

La seva joventut també va ser atrafegada ja que va passar un temps a Ginebra fent diversos oficis, i després va fer de rodamón a Saboya fins que un sacerdot el va conduïr a madame de Warens, una dama catòlica que li va oferir la possibilitat d'instruïr-se, llegint tot tipus de llibres que va posar al seu abast. La seva influència en Rousseau va ser tal que aquest va acabar per convertir-se al catolicisme al convent de l'Esperit Sant de Torí.

Des de 1741 Rousseau viu a París fins que en 1756 es trasllada a l'Ermitage per treballar en solitud.

Més tard, degut a que és objecte de persecucions per la seva obra, es veu obligat a fugir, i no troba asil tranquil ni tan sols a Suïssa, la seva pàtria ja que és perseguit tant per protestants com per catòlics.

El 1765 va a Anglaterra, protegit per David Hume, el 1770 torna a París i el 1778 va a Ermenonville on mor el 2 de juliol.

1. LA VERSATILITAT DE L'IL·LUSTRAT

Rousseau va escriure obres literàries, va composar òpera (impulsor de la nova òpera buffa o còmica), i va mostrar interès per coses ben diverses com els avenços científics i la condició humana en la societat.

De fet, Rousseau, com a home de la seva època, li va tocar viure un periode de renovació intel·lectual:

El sXVIII somniava amb un món millor i volia complir el seu somni. Per això trobem tants escrits que versen sobre la reforma d'alguna situació insostenible.

A la meitat del segle s'anomenaven "filòsofs" sobretot al grup d'autors francesos que participen en la confecció de la Gran Enciclopèdia. El direntor era Denis Diderot, un home de coneixements d'amplitud enciclopèdica. El grup d'intel·lectuals més importants que el varen ajudar són cinc:

Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Turgot i el baró d'Holbach. Formaven part de dues generacions d'il·lustrats, del "segle filosòfic de França".

2. LA CONTRADICCIÓ

Tot i participar de l'esperit de l'època, Rousseau no combregava amb les idees generals.

S'oposava a la idea de progrés contínuu de l'home, segons el qual l'home tendia a una perfecció, és a dir, que des dels origens l'home ha anat millorant (l'estat primitiu era el més negatiu de l'home), idea que Voltaire defensava (juntament amb la majoria d'intel·lectuals de l'època).

També s'oposava a la primacia de la raó, l'actitud de mera crítica, l'intel·lectualisme i la burla escèptica, actituds que considerava frívoles.

Per contra, Rousseau afavoreix l'exhaltació del sentiment.

3. IDEES PRERROMÀNTIQUES

Rousseau estava en contra dels símptomes de l'Il·lustració radical com ara la sobrietat desencoratjadora de la primacia de la raó i la superficialitat que es perdia en crítiques o xerrameca moralista. L'autor es situaria entre l'Enciclopedisme del sXVIII i els nous aires del XIX.

D'altra banda, s'afirma que la seva obra La nova Eloïsa (1761) és la que comença el romanticisme. Aquesta obra recupera l'estat natural de l'època daurada, destruït per la "raó masculina". A partir d'aquest text, la dona, dotada d'una filantropia espontania, és l'exponent d'una nova moral en el món de la competència, el poder i l'exèrcit, és a dir, un contrapès romàntic a la fredor de pensament de la resta d'il·lustrats.

També és cert que aquesta obra va influenciar les dues primeres generacions de romàntics. Schiller i Goethe, per exemple, foren els seus dos principals deixebles i deutors.

4. PERSONALITAT

Rousseau fou un l'home inadaptat de França, les seves idees eren diferents de les que la resta de filòsofs professaven. Aquests freqüentaven els "salons" (punts de reunió de la vida social i intel·lectual de l'època) i ell, per contra, era un solitari que després d'acudir-hi alguna vegada, els considerà una mala influència, així com qualsevol tipus de vida pública, degut al disgust que sentia per la societat cortesana absolutista del Rococó.

5. LA INFLUÈNCIA CORRUPTORA DE LA SOCIETAT

El 1755 Rousseau publica El discurs sobre l'origen de la desigualtat entre

els homes. Segons aquest discurs, la igualtat només existeix en l'estat primitiu de la naturalesa de l'home. Amb aquestes afirmacions, va contribuïr a una inseguretat cultural a Europa, que es basava en la idea del progrés contínuu.

L'obra també parla que la pèrdua d'innocència juntament amb els factors materials (com ara el tema de la propietat) són l'arrel de la desigualtat.

6. L'OBRA DE ROUSSEAU

Entre 1761 i 1762 escriu des seves tres obres més importants:

a) La nova Eloïsa el 1761.

b) Emili o Tractat de l'educació el 1762, que fou l'obra més llegida en vida de l'autor, i que el converteix en pioner de la pedagogia naturalista. En ella dóna la volta als arguments racionalistes de Locke i de Condillac, ja que l'obra situa la naturalesa i el sentiment en el lloc de la raó, sent els instints naturals la base de l'educació.

Aquesta obra serà el futur llibre de text de les noves escoles "d'aprendre fent".

c) El contracte social fou publicat també el 1762. En principi aquest era només una part d'un projecte d'obra més àmplia, però que no va ser mai realitzada.

7. EL CONTRACTE SOCIAL

La premisa de l'obra seria: " un individuu neix lliure, però per totes bandes es troba encadenat", és a dir, que l'entrada en la societat implica el pas de la llibertat a l'opressió.

El contracte social descriuria un ordre social que respecta la llibertat de l'individuu dins de la comunitat. Aquesta comunitat seria el resultat d'una associació que "conservi, protegeixi i alliberi". Aquest component de llibertat és la major aportació de Rousseau.

En aquest pacte o associació, l'individuu hi aporta la seva persona i les seves capacitats, convertint-se en un associat que forma part del tot, de la persona pública. D'aquesta, (de la comunitat en pes), en sorgeix la voluntat general, és a dir, el poder de la comunitat. La persona pública seria un organisme d'agregats individuals que formarien un ser diferenciat, com un ésser viu format de varies parts que el fan funcionar pero que tots ells en conjunt són un sol ser.

En aquesta societat, els drets de l'individuu són el dret a la llibertat, a la igualtat i a la propietat. La llibertat i la propietat serien els drets naturals de l'individuu, i el de la igualtat seria una igualtat per convenció (diametralment oposada l'equitat de força física de Hobbes).

8. DIVERGÈNCIES AMB ALTRES PENSADORS

Rousseau divergia amb Hobbes amb altres principis com ara el de la naturalesa de l'home: Hobbes afirmava que l'home era pervers per naturalesa, mentre que Rousseau afirma tot el contrari, que l'home és bo per naturalesa, i que ho segueix sent fins que la societat el corromp.

També difereix de Hobbes (i també de Locke) en anar contra l'individualisme, ja que aquest era la base de les doctrines d'ambdós. La "guerra de tots contra tots" que Hobbes afirma com a fonament de l'Estat sorgiria d'aquest individualisme. Rousseau diu que aquesta teoria només és aplicable als homes públics, ja que l'home comú està tan necessitat que només para atenció al sustent diari. Així doncs, la relació social indueix al conflicte, és a dir, l'home només lluita i causa enrenou com a ciutadà o súbdit.

Tot i ser deutor de les doctrines de Locke, Rousseau pensa que la propietat privada, que en forma una part molt important, és una de les causes de la divisió de les persones entre rics i pobres, font de la diferència entre els homes, i que és una causa inmediata d'infelicitat.

9. LES CONTRADICCIONS DE ROUSSEAU

Segons Rousseau les lleis, com a part de la voluntat general, han de ser obeïdes per tots. No hi ha lloc pels disidents, han de ser, en últim extrem, "forçats a ser lliures".

L'exemple d'un cas extremíssim seria el de la religió:

Rousseau proposava un culte cívic, basat en l'existència d'un ser suprem que s'havia de venerar. Si algu s'oposava al culte hi havia la possibilitat de condemnar-lo a mort.

Això implica una naturalesa totalitària de la voluntat general, és a dir, que el pacte social funciona per una obligació tàcita a ser lliure, paradoxa del joc entre majories i minories.

10. ENEMISTATS I ACUSACIONS

Voltaire i Diderot es varen unir per atacar-lo. Voltaire va desacreditar El contracte social, i Diderot va ridiculitzar l'Emili .

Rousseau és acusat de preparar el camí al bonapartisme, el feixisme i tots els altres tipus de tirania popular que pretenen representar la voluntat general i obligar a l'individuu a estar d'acord amb ella.

11. COMPARACIONS

El contracte social és comparat amb El príncep de Maquiavel, ja que ambdues són obres breus, extremadament ben escrites i plenes d'epigrames memorables. Ambdues atacaven convencions generalment acceptades i han tingut un gran ressò.

12. INFLUÈNCIA POSTERIOR

Nombroses màximes d' El contracte social han estat utilitzades com a eslògan en els moviments democràtics posteriors, com ara:

"La llei és l'expressió de la voluntat general" i " Renunciar a la llibertat és renunciar a la qualitat humana".

Amb aquesta obra Rousseau va obrir camí a les doctrines democràtiques del sXIX, amb els principis d'igualtat i de sobirania nacional, en els quals es varen basar, per exemple, els jacobins de la Revolució Francesa.

També va influenciar la teoria anarquista amb la idea que l'home només és lliure en comunitat, dintre d'una societat autogestionada, i per últim però no per això menys important, també va influïr les teories de Marx, que va utilitzar la seva idea d'un centralisme democràtic "ordenador" del govern de la societat.

Goethe fins i tot va escriure una obra que pretenia millorar la Nova Eloïsa de Rousseau.