EL CABALLER DE L'ARMADURA ROVELLADA - FITXA DE LECTURA

1.Quin és el principal missatge del llibre?

El principal tema del llibre, és almenys per mi, que, has de ser tu mateix i confiar en tu mateix si vols aconseguir qualsevol cosa u objectiu. Si parteixes d'aquesta base; qualsevol propòsit, meta, o el que sigui una aspiració per tu, ho acoseguiras.

Ficant voluntat i ganes d'assolir tiomfs, pots aconseguir qualsevol meta que et proposis. Això si, sempre hauràs de deixar de banda aquells pensaments que no et permetin realitzar-lo o els que siguin negatius i la por al fracàs que es tan comuna entre nosaltres.

Si de debó vols una cosa que creus que seria impossible fer-la, només has de confiança en tu i deixar-te portar pels teus propòsits.

Tot això també et servirà per sentir-te més a gust amb tu mateix.

EL CAVALLER DE L'ARMADURA ROVELLADA - FITXA

1.2.Què significa el títol?

El cavaller de l'armadura rovellada, com es pot veure, és un títol que es refereix al protagonista de la novel.la descrit amb uns adjectius que descriuen la part més negra de la seva història, tal com és ell, o era abans de conèixer-se i trobar-se a ell mateix.

L'armadura rovellada es refereix, a que a causa de les llàgrimes provocades involuntàriament cada cop que s'adonava del que feia o havia fet malament en la seva vida, o simplement, del que esperaven d'ell i no havia fet mai, doncs que la seva brillant i admirada armadura s'anava rovellant.

Cada cop que arrencava a plorar, a l'endemà el cavaller es despertava amb un element menys en la seva preciada armadura a causa dels litres de llagrimes que li surtien dels ulls, però que realment provenien del seu cor, i queien sobre la superficie de l'armadura cada vegada que li passava l'esmentat unes línies més amunt.

A mesura de que ell anava plorant i plorant, l'armadura s'anava rovellant cada cop més, i per tant, s'anava fent cada cop menys pesada per a ell.

EL CAVALLER DE L'ARMADURA ROVELLADA - FITXA

2.Quines són les principals idees que has extret del llibre?

La principal idea que m'ha quedat més és, que no pots conèixer i/o arribar al estimar als demés si primer no et conèixes, t'aprecies i t'estimes a tu realment.

Que en aquesta vida t'has de conformar sent el que ets , tenint el que tens i acceptar-ho, sense desitjar ser o tenir quelcom que pot posseir una altre; és igual qui tingui millor casa, millor vestit,....perque pot ser que la riquesa que es demostri als demés a través de l'exterior, li sigui de gran mancança i necessitat al seu profund interior per molt que demostri que està content o és feliç.

A través de l'aparença, no es pot saber com és ningú, ni tampoc com se sent en realitat.

Les persones, no la majoria, tendeixen a posar-se una màs cara que els obliga a tancar-se en un cercle viciós en el que nomès busquen agradar als demés, encara que no s'agradin a ells mateixos.

Però realment tothom està equivocat.Una persona pot ser la més rica del món tenint nomès uns pantalons i ni un ral per sobreviure si per dins, en el seu interior es sent viu. Sent que és feliç, amable, afectuós, plé d'amor i bondat....,aquest seria un cas bastant diferent a l'anterior; aquesta persona, per l'exterior és pobríssima però en el seu interior es sent plena, rica i afortunada de poder gaudir d'aquestes grans qualitats.

En aquests sentits la gent d'avui en dia, la gent que viu la realitat, està plena d'egoïsme, protagonisme i egocèntria.

Volen el millor per ells, només penses en el poder adquisitiu, i alguns semblar molt més que cap altra persona. Però no s'adonen de que mentrestant,s'estan auto-desfent per dins amagant-se tot allò que vuldrien ser per tal de no ser jutjats d'una manera o d'una altra.

Només pensen en agradar als demés i ser ben vistos pels seus ulls, com si haguesin de passar una espècie de ITV per a que els accepti la societat, sense tenir en compte si s'agraden realment a ells mateixos.

Recordo un conte, que el meu padrí solia contar-me quan era petita, que n'es un perfecte exemple i resumeix tot el que acabo de descriure unes línies més amunt:

La camisa del Rei

En un llunyà comtat, vivia en un enorme i preciós castell un rei que gaudia de tots els plaers que desitjava, però malhauradament sempre estava malalt.

Els seus súbdits, farts de buscar i rebuscar metges de tots els països i llengües, van acabar localitzant al que, segons havien sentit a dir, era el millor metge de la Cort Alemanya.

Van fer que el metge visités al rei per a que els pogues dir què era el que el seu rei tenia, i així poder trobar una medicina valgués el que valgués per a que el rei no hagués de patir més i per a que el seu poble pogués gaudir d'un regne governat per un rei sà i lluitador.

El metge va visitar-lo i els digué:

• Ho sento, però la única medicina que crec que podria curar-lo és que es posi una camisa d'un home que sigui feliç; en pic la porti a sobre la malaltia despareixerà. Sinó, morirà.

Els súbdits van fer-li cas i van anar preguntant vila per vila si hi havia un home que fós feliç entre els seus habitants.

Van buscar i buscar, i al cap d'anar preguntant a tothom qui es trobaven en el seu camí, va arribar a les seves orelles que hi havia un home, el més feliç.

Vivia en un mas amb la seva dona en un turonet situat 3 pobles més avall del que estaven llavors.

Els súbdits van fer-hi cap i van trobar el turonet i el mas.

Van entrar a casa d'aquest home tan buscat i; amablement, desprès de contar-los el que els havia dit el metge, li van demanar si els podria donar una camisa, només una , per a que el seu rei es pogués curar.

L'home feliç, lamentant la llarga búsqueda que havien realitzat els súbdits per salvar la vida del seu rei els digué:

• Esque jo, no n'he tingut mai cap de camisa.

EL CAVALLER DE L'ARMADURA ROVELLADA - FITXA

3.Quines són les idees que més t'han agradat?

Les idees que més m'han agradat són cada conclusió que treia el cavaller després de visitar i superar cada un dels 3 castells.

També m'ha agrdat la idea de que el cavaller sentís una veu en el seu interior que l'ajudava, corretjia o li donava ànims quan més els necessitava, o fins i tot l'aconsellava i donava ordres quan veia que el cavaller tot sol no se'n surtiria. Aquella veu era en SAM.

Però, realment tots tenim una veueta en el nostre interiorque encara que de vegades l'ignorem o l'esquivem, la sentim viva en el nostre interior.Ella és qui ens avisao ens crida quan hem fet alguna cosa malfeta o ens serveix d'ajut quan estem indesisos, però el que és més estrany i ara me'n adono es que, el nostre petit Sam està amb nosaltres dia i nit, sempre ens fa companyia i ens ajudaa reflexionar sobre alguns aspectes, encara que de vegadesno l'escoltem o no li fem cas.

També hi ha persones que encara no l'han pogut trobar, ja sigui perque no han ni intentat buscar-lo en el fons de la seva ànima, o perque depenen tant dels altreso delo que diràn els altrs que no es veuen amb cor de viure per sí mateixos.

Però la idea que m'ha agradat més de totes les idees és una en la que m'ha fet falta llegir-me fins a l'última línea del llibre per trobar-la.

M'agrada perque enlloc de finalitzar el llibre dient: Fi ; acaba les últimes línies dient: El principi.

Aquest fet de que hi estigui escrit El principi enlloc de Fi, m'ha sorprès baastant i alhora m'ha encantat. Perque a través del llarg recorrgut del cavaller, aquest ha après a valorar, als altres i a ell mateix.Això significa que a partir del moment en que puja al cim i es desfàtotalment l'armadura, per ell es tornar a nèixer i començar una vida nova però amb tots els elements i persones que l'envolten abans de marxar de casa i deixar-hi una família.

M'ha agradat perque té raó.

Un cop has desconectat amb tot i t'arribes a conèixer a tu mateix, es com si tornessis a començar a viure un altre cop però amb l'avantatge de que pots arreglar les coses que en la primera vas fer malament.

És tornar a viure amb una altra manera de veure, viure i sentir la vida.

3.Quines criticaries?

Les idees que criticaria, la veritat es que no en tinc cap.

Però potser si que criticaria una cosa, i és que; a l'hora d'aparèixer segons personatges o personatges secundaris (com la seva dona i el seu fill), no es descriuen gaire i crec que si que ho hauria de fer l'autor.

EL CABALLER DE L'ARMADURA ROVELLADA - FITXA

4.Quines idees ens volen transmetre els tres castells?

El castell del silenci :

El castell del silenci ens vol transmetre lo següent:

El caballer, a mesura de que passava el temps, s'adonava cada cop més de que s'estava lamentant del que no va fer i que podria haver fet; en definitiva, s'estava conèixent a ell mateix.

Ell no se'n donava comte però s'havia passat mitja vida tancat en la seva dura i resistent armadura, per a no haver de sentir i aïllar-se de la realitat. Daquesta manera només feia el que ell volia.

El missatge principal del castell és: Escoltant-te a tu mateix podràs conèixer-te i podràs sortir del major problema que tinguis, sense l'ajuda de ningú; l'únic que has de fer és tenir confiança en tu mateix.

El castell del conèixement:

El missatge del castell del conèixement és:

De vegades nosaltres també tenim la culpa dels nostres actes errònis però hauríem d'acceptar la culpa com a tal. No ens atribuim la culpa, per qué verdaderament no ens estimem, i desitgem sempre la culpa per als demés.

Si t'estimes has de saber acceptar tant les fites que has aconseguit, com els errors que puguis cometre per qué encara que haguis fallat, et segueixes acceptant i mires de millorar en l'aspecte on has fallat per a que no torni a passar-te, però en part també t'alegres d'haver fallat i d'haver-ho vist tu mateix sense que això et pugui crear cap tipus de problema.

El castell de la voluntat i l'audàcia:

Quan et conèixes a tu mateix, res no et pot fer por.

La ment moltes vegades et pot fer creure coses que no són certes, si tu no les vols veure ni creure; sinó sempre et dominaràn i tu no tindràs domini de la teva propia ment.

Pots imaginar coses que no són així, cose que tu mateix compliques veient-les impossibles, però si et conèixes prou a tu mateix i ets fort, podràs conèixer la realitat i veuràs les coses d'una manera molt més clara.

Una cosa està clara; O t'enfrontes a la realitat, o ella s'enfrontarà amb tu. I és millor que l'afrontis tu mateix amb la millor arma que tinguis a l'abast dins la teva ment abans de que sigui massa tard i sigui ella la que et domina a tu.

Quan saps el que trobaràs per davant, res no et sorprendrà.

Desprès de vèncer una cosa que creies superior a tu, tindràs una gran satisfacció per qué saps que has estat tu, i només tu qui ho ha fet i conèixes la manera d'afrontar moments fatals en que estàs al límit.

EL CAVALLER DE L'ARMADURA ROVELLADA - FITXA

5.Opinió personal del llibre.

Aquest llibre és un dels pocs llibres dels que m'he llegit que pugui dir que m'ha agradat.

Al principi, confesso que no m'agradava gaire perqué vaig pensar que seria el típic llibre de caballers amb les típiques donzelles a qui salvar, però a mesura de que anava abansant pàgines, la meva primera impressió envers al llibre va anar canviant, cada cop més, cap a millor.

I juraria que és la primera vegada que dic que un llibre m'ha fet parar a pensar diferents aspectes de la vida, tant la personal com la professional. Li dòna un significat especial a algunes coses de les que tu abans no t'adonaves però que realment sempre han estat amb tu, com per exemple aquella veu interior que tenim tots que hauríem d'escoltar més sovint perqué ens pot ajudar; o simplement dona una importància especial a la confiança pròpia d'un mateix.

Si he de dir a veritat, no és que en llegeixa gaires de llibres jo; sigui per mandra o bé, per qué no em fa gaira gràcia la lectura; però aquest llibre, diguessim que me l'he llegit a gust.

Amb d'altres llibres que he hagut de llegir-me per a l'escola, era gairebé com una obligació per a mi llegirme'ls , ja que no em sentia a gust amb lo que tractava el llibre o em semblava "aborrit" i inclús algun cop els he deixat inacabats, però El cavaller de l'armadura rovellada no m'ha donat aquesta impressió.

1

8