Efecte Hivernacle

Efecto invernadero # Canvi climàtic. Calentament global. Gassos. Solucions

  • Enviado por: Kyoto
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad

Index

  • Introducció ...................................................................... pàg 2

  • L'efecte hivernacle ......................................................... pàg 3

  • Canvi climàtic ................................................................. pàg 4

  • Revolució industrial ......................................................... pàg 5

  • Les conseqüencies del calentament global .......................... pàg 6

  • L'efecte en les plantes ........................................................ pàg 7

  • Què ppodem fer? Possibles solucions ................................ pàg8

  • La primera convenció sobre el canvi climàtic .................. pàg 9

  • La cumbre de Kyoto ......................................................... pàg10

  • Conclució ......................................................................... pàg 11

  • Bibliografía ...................................................................... pàg 12

  • Introducció

  • En aquest treball he intentat definir que és l'efecte hivernacle, d'on prové i que podem fer per evitar-lo. Com es veu les repercusions que pot haver-hi poden ser molt greus. Per això amb aquest treball s'intenta donar el màxim d'informació sobre els actes que s'han celebrat per intentar solucionar el problema.

    Simplement s'intenta concienciar a la població de que el planeta Terra esta en perill per culpa nostra i alguna cosa hem de poder fer per salvar-lo. També s'ha intentat buscar els origens d'aquest efecte hivernacle. Com ,sense donar-nos compte, hem arribat a aquests extrems.

  • L'efecte hivernacle:

  • L'atmosfera de la Terra esta composta per molts gassos. Els més abundants són el nitrogen i l'oxigen. La resta són els gassos dits “d'invernader”. No els podem ni veure ni olorar, però estan aqui. Alguns d'ells són el dióxid de carboni, el metà i el dióxid de nitrogen.

    En petites concentracions aquests gasos “invernaders” són vitals per la nostra supervivencia. Quan la llum solar arriba a la terra, una mica d'aquesta energia es reflexa en els nuvols; la resta atravesa la atmósfera i arriba al terra. Amb aquesta energia que arriba les plantes es desarrollen i creixen, per exemple. Però no tota l'energia del sol es aprofitada en la terra, una part retorna a l'espai. Com la terra és molt més freda que el sol no pot torner l'energia en forma de llum i calor. Per això l'envia amb els raig infraroig. Per entendre'ns, un tipus de raig infraroig és la calor que despren una estufa electrica avans de que les bares comencin a posar-se vermelles.

    Els gassos hivernacles absorbiesen aquests raig infraroig com una esponja calentant la superficie de la terra de la mateixa forma que l'aire que la rodeixa. Sense aquests gassos el planeta tindria una temperatura de 30ºC inferior a l'actual. En aquestes condicions segurament mai hagues existit vida en el planet, com és el cas de planetes com Mart. Mart te casi el mateix tamany que la terra i estan gairebe la mateixa distancia del sol, però la temperatura de Mart es tan freda que no existeix aigua liquida. Això és perquè la seva atmosfera es molt més prima i casi no te gassos hivernacles. Encanvi el planeta Venus te una atmosfera molt espesa composta practicament nomès per gassos hivernacles. La seva superficie es 500ºC més calent del que seria sense aquests gassos. El nostre planeta te les cantitats adequades de gassos hivernacles per permetre l'existencia de vida.

    L'efecte de calentamesnt que fan aquests gassos s'anomena “efecte hivernacle”. L'energia del sol queda atrapada en els gassos, de la mateixa manera que la calor queda atrapada darrera els vidres de un invernader.

  • Canvi climàtic

  • Com ja hem vist, els gassos hivernacles fan la mateixa funció que els vidres d'un hinvernader. Per tant el canvi climatic que pateix la terra, aquest calentamentdel planeta i de la atmosfera, s'anomena efecte hivernacle.

    Desde la revuloció agrícola del Neolitic, l'home ha interferit indirectament en el contingut de diòxid de carboni en l'atmosfera. Durant aquesta revolució l'home potencia algunes especies que li són utils i en destrueix les que no li serveixen ( tala de boscos per al conreu). Perà ha sigut apartir de la Revolució Industrial quan aquesta interferencia ha aumentat. Així la tendencia a un calentament global s'ha anat notan durant tot el sXX. Els forts auments de les temperatures a finals dels anys 80 ha despertat la polémica i ha disparat les senyals d'alarma. Avui en dia es creu que apartir de les cremes de combustibles fòssils, com el carbó i el petroli, i de la desforestació general(veure fig 23) el contingut de diòxid de carboni de l'atmosfera ha aumentat un 25%. Això genera una tendencia al recalentament general de la troposfera produin l'efecte hivernacle. Per sort, el sistema terra-atmosfera te uns potens mecanismes que reequilibran paran aquest proces d'aument constant i creixent de CO2.

    Un d'aquest mecanismes seria el intercanvi de dióxid de carboni entre l'atmosfera i l'oceà que reduiex al volant del 50% de lesoscilacions d'aquest gas en la atmosfera.

  • La Revolució Industrial

  • Els canvis climàtics de la terra ( com la Edat del Gel ) han estat procesos naturals que s'han produit lentament. En el sXVIII la historia va començar a canviar. El nombre d'homes havia aumentat tant que ja ocupava casi tots els llocs del planeta i necisitava cada cop més aliments, roba, mobles, cases, camins..... Es matenian grans ramats i es cultivaven grans extencions de terra. Per tal d'aumetar la producció de tot, va inventar la industria. Cada any, noves fabriques començaven a facilitar el treball de l'home.

    Però totes aquestes maquines necesitaven energia per funcionar. Per obtenir aquesta energia comencen a utilitza combustibles fòssils ( gasnatural, carbó i petroli). Molts pensaven que aquest segle anomenat “de la Revolució Industrial” portaria nomès beneficis al home. El problema va ser que al cremar els combustibles fòssils es van produir grans quantitats de gassos invisibles que s'expandien per l'atmosfera. Les grans plantacions, el manteniment d'animals i la tala de boscos també produia aquest gassos. Eren gassos hivernacles.

    Desde la revolució industrial, degut a la demanda cada cop més gran d'energia i aliments per part de l'home, s'ha anat incrementant les quantitats de gassos hivernacles a l'atmosfera. Desde el sXVIII la cantitat d'aquests casi s'ha duplicat i la nostre atmosfera s'esta tornant més densa. Una atmosfera més densa implica un aire més calent. Aquest no és un proces natural, sino un canvi climàtic provocat per l'home. Segons els científicsel resultat més probable és que la temperatura de la terra aumentaria entre 1'5 i 4'5 ºC en els pròxims 100 anys.

  • Les conseqüencies del calentament global

  • El clima de la terra es molt difícil de predir peque hi han molts factors que hi intervenen. Per això no es pot definir exactament quins seran els efectes d'aquest proces. Però, pel que sembla, els canvis climàtics poden ser molt durs.

    Una de les primeres conseqüencies serien es sequies. En alguns llocs disminuiria la quantita de pluges i en altres aumentaria provocant grans inundacions. Una atmosfera més calurosa podria provocar que el gel de prop dels pols es desfès. La cantitat d'aigua que sortiria elevaria el nivell del mar. Un aument de tan sols 60cm inundaria les terres fertils de Bangla Desh, de les quals depen centenars de persones per obtindre aliments. Les tormentes tropicals podrien produir-se amb una major freqüencia. Són petites coses que així, escrites, no semblen tenir massa importancia però poden tenir unes conseqüencies terribles, fins hi tot poden arribar a canviar ecosistemes.

  • Efectes en les plantes

  • Els boscos tropicals consumiesen grans quantitas de dióxid de carboni. Si es duplica la quantita d'aquest gas en l'atmosfera les plantes tindrien que absorvir-ne més i per ant creixe el doble i amb el doble de velocitat. Es va fer un experiment per veure si, malgrat tot, no es un problema tant greu perquè les plantes poden amortiguar les grans quantitats de CO2

    En una petita càmara ( o jardi ) simulem una comunitat natural amb una alta concentració de CO2. Les plantes que creixen en comunitats poden reaccionar diferent a les que creixen aïllades en contenidors individuals.

    Es medeix la tasa de fotosíntesis de les plantes en aquestes càmares, en les quals hi varia la quantitat de dióxid de carboni . Les plantes que creixen amb altes concentracions de CO2 produeixen unes fulles més groixudes que tarden més temps en descompondres que les que creixen en ambients amb concentracions normals d'aquest gas. Els insectes i altres animals segurament hauran de menjar més fulles amb altes concentracions de carbohdrats per tal d'obtenir el mateix nivell de proteïnes i altres nutrients que ells necesiten.

    S'ha demostrat que les arrels d'aquestes plantes que creixen amb unes concentracions més altes de lo normal de CO2 tenen més micorrices, un tipus de fong que viu en les arrels de les plantes i ajuda a absorvir nutriens.

    (Experiment realitzat per l'estudiant post graduat Juan Posada i Catherine Lovelock, becaria postdoctoral )

  • Què podem fer? Posibles solucions

  • En la década dels 70, moltes persones van començar a donarse conta dels canvis que estava vivint la terra. Al estudiar-los van poder observar que el medi ambient es molt frágil i que els homes depenem moltissim d'ell. Poc a poc, tothom es va donar conte de que no era posible seguir contaminantl'aigua, la terra i l'aire. La contaminació no despareix per si sola.

    En el 1992, les Nacions Unides van fer la Primera Convenció sobre el Canvi Climàtic a Rio de Janeiro. S'arriba a l'acord de frenar el canvi climàtic reduint les emissions de gassos hivernacles. La convenció promou l'estudi i l'investigació científica per a descubrir noves formes d'acabar amb l'efecte hivernacle.

    Desprès es va fer la Cumbre de Kyoto on les Nacions Unides van tornar a discutir sobre els canvis climàtics que produia l'efecte hivernacle.

  • Primera convenció sobre el canvi climàtic

  • En juny de 1992, en Rio de Janeiro, 155 països van firmar la Convenció Marco sobre Canvi Climàtic amb l'objectiu d'estabilitzar les concentracions d'aquests gasos en l'atmosfera.Es va planteixar la necesitat de intercambiar tecnología entre els països. Es reconeix algunes arees del món com a zones delicades (illes, montanyes, rius...) i es considera que han de tenir una protecció especialdavant d'aquest canvi climàtic. Els països es van comprometre a realitzar inventaris nacionals sobre les seves emicions de gasos amb efecte hivernacle i a implantar programes nacionals que intentin amortiguar el canvi climatic que es podria produir. En aquests inventaris es van incloure 6 tipus de gasos: dióxid de carboni ( CO2 ), monòxid de carboni (CO), òxid nitros (N2O), metà (CH4), òxids de nitrogen (NOx) i components organics volatils diferents al metà. Es van fer aquests controls en 5 camps d'activitat económica: energia, procesos industrials, agricutura, canvi d'us de la terra i silvicultura i manejament de desperdicis. Per fernos una idea de com estan les proporcions de gasos amb efecte hivernacle hem agafat les dades de Costa Rica.

    • Energia

    Es van evaluar les emisions produiedes per el consum de combustibles fòssils, biomasa i les emisions despreses en el almacenament i transport d'hidrocarburs. Les emisions totals del sector d'energia representen un 60'5% de les emisions totals de les quals el CO2 en representa el 54'1%. La resta de gasos formen un total de 6'4%. Gran part de la culpa la tenen els vehicles. De les emisions totals per vehicles, els de gasolina representa¡en un 85'9% de la expulsió dels gasos i els de dieses el 14'9% restant.

    • Procesos industrials

    En el cas que hem agafat, Costa Rica, els procesos industrials es limiten a la producció de ciment degut a que la metodología del IPCC encara no s'ha dearrollat lo suficient. Les emicions de CO2 generades representen el 9'6%

    • Agricultura

    Les emisions de gassos degut a l'activitat agrícola estan relacionats amb diversos procesos de producció i maneig en els quals es genera matà, monòxid de carboni i òxid nitròs.

    En el 1990 les activitats agricoles van ser les responsables del 3'2% de les emisions totals. El metà va ser el gas més abundant. Prové principalment de les emicions de ramats, animals domèstics i cultiu de l'arròs.

    • Manejament de desperdicis

    La gestió de desperdicis produeix metà per descomposició anaeróbica de la materia organica. S'evaluen les emisions per gestions de desperdicis sanitaris i les emisions per la gestió d'aigües reciduals.

  • La cumbre de Kyoto

  • Desprès de dies de debat, acords i desacords, finalment els països asistens a la Convenció de les Nacions Unides sobre Canvi Clemàtic, van arribar a un acord: van acordar reduir els gassos d'efecte hivernacle fins el 2010. Fins la primera década del pròxim segle, l'Unió Europea hauria de retallar teòricament les sevas emicions en un 8%, els Estats Units en un 7% i Japó en un 6%.

    El protocol d'acords va determinar que la reducció d'emisions estarà centrada en sis gassos, dels quals els més importans són el diòxid de carboni, el metà i el diòxid de nitrogen.

    Altres proposte:

    Mecanisme de desenvolupament net. Es proposat per Brasil. La idea es recaudar fons de les nacions emisores per financiar tecnologies per a la protecció del medi ambient.

    Intercanvi d'emisions. Un país que hagi emès més dels gassos permesos pot utilitzar la cuota no ocupada d'una altre nació que hagi emès menys gassos sempre que dongui algún tipus de compensació. Aquest sistema especial creat per la Unió Europea permet a alguns països aumentar les seves emisions i obliga a altres a reduir-les.

  • Conclusió

  • Com a conclusió d'aquest treball l'únic que es pot dir es que si la població no es conciencia del que esta passant al nostre planeta, ens queden pocs anys de continuitat. Tal com estan les coses els nostres fills no veuran el món igual que els nostres pares doncs l'efecte hivernacle cada cop es més gran i creix amb més rapidesa.

    Nosaltres mateixos patirem els canvis i veurem com mica a mica les temperatures van pujant, igual que el nivell del mar i comencem a veure fenomes estranys. Tot això es molt preocupant però sguim sense reciclar, sense evitar l'us dels gassos hivernacles i buscant trampes a les lleis de d'emisions que nosaltres mateixos fem per tal d'enriquir-nos.

    Amb això i moltes altres coses veiem com funciona de veritat la nostra societat i que si la gent de carrer, la gran majoria obrera no comencem a fer algo els grans mandataris no faran res amb la conseqüencia de la autodestrucció.

  • Bibliografía

  • http://www.imm.ac.cr/programas\inventario\gases.html

    http://www.wmo.ch/web/arep/lib1/libsp/greenhs.html

    http://www1.highway.com.py/~cctl/efeinver.html

    http://www.comicyt.cl/esplora/noticias/cumbre/ef_invern.html

    http://www.lainsignia.org/2000/agosto/ecol_005.htm

    http://www.stri.org/F_Speak/es/plants4.htm

    15