PART 1: DRET BANCARI

Dret Bancari = Dret Mercat Financer

Definició: Conjunt de normes que regulen els mecanismes que permeten garantitzar la correcta i eficient assignació de l'estalvi a l'inversió.

El mecanisme principal que regula aquestes normes és el mercat, on trobem el preu oficial del diner (l'interés).

Modalitats per assignar l'estalvi a l'inversió:

• La Banca (mercat de crèdit): Normalment sempre guanya, assignació indirecte.

• La Borsa (mercat de valors): Assignació directe.

Al banc es pot reclamar més, però a la borsa no. Per a l'empresari la borsa és millor.

El mercat de valors es compon de 2 mercats:

• Mercat primari: Primera emissió.

• Mercat secundari: Les que no són primera emissió.

Les normes poden ser:

• De Dret públic: Regulen àmbits d´actuació en que intervé l'administració i moltes vegades quan intervé el Banc d'Espanya per emitir normes públiques.

• De Dret privat: Regulen àmbits d'actuació en que no intervé l'administració.

PRINCIPIS QUE REGULEN EL MERCAT FINANCER

• Eficiència: Se suposa que el mercat és eficaç o ho ha de ser de forma suficient per a què funcioni bé, per a què s'hi pugui confiar.

• Protecció del públic estalviador (petit estalviador): Han d'existir unes normes sota l'amparament de les quals es pugui reclamar. Conseqüències pràctiques d'això pot ser una intervenció per part del Banc d'Espanya si hi ha greus irregularitats, no es segueix el procediment normal, un exemple d'això és el cas Banesto. Una altra conseqüència pràctica d'aquest principi és que els dipòsits estan garantits, hi ha un límit establert en un milió de pesetes que et garantitza el Banc d'Espanya.

Aquests principis d'aplicació inmediata només existeixen al dret bancari, aquí el més important és solucionar el problema, no hi ha pressunció d'inocència.

• Especialització financera: Les normes es van fent més concretes. Per exemple o s'és Caixa o s'és Banc.

• Pluralisme institucional: Hi ha diferents institucions que vetllen per a què el mercat funcioni.

• Estabilitat de les entitats financeres: Existeixen controls als coeficients de caixa, supervisions dels grans comptes, si li creix la morositat s'ha d'anar dotant un fons (una reserva).

• Transparència en el mercat financer: Com més informació més transparent i com més transparent el preu és més correcte.

FONTS DEL DRET DEL MERCAT FINANCER

• Constitució 1978: Màxima norma del país que imposa la unitat de l'ordre econòmic espanyol. És competència exclusiva de l'Estat (art.49 CE) el correcte funcionament del mercat financer. També té competència exclusiva l'Estat en ordenar la regulació del crèdit del mercat i de la banca, al igual que la regulació del mercat de valors a través de la llei de valors. Es pretén una unitat del mercat, que sigui més fàcil.

• Codi de comerç 1812: Té moltes parts derrogades perquè ha anat evolucionant, practicament no queda gaire cosa.

• Lleis especials que regulen àmbits concrets:

• Llei de disciplina e intervenció de les entitats de crèdit (26/88, 29 de Juliol): Neix per regular les entitats de crèdit.

• Llei de crèdit al consum (7/95, 23 de Març): Regula tota la quantitat de prèstecs destinada al consum de bens i serveis. És molt important pel principi de la protecció del petit inversor. També regula part del crèdit hipotecari.

• Llei general de defensa de consumidors i usuaris: Aquest sistema s'assimila a l'americà. S'ha de preveure el que pot passar.

• Llei del mercat de valors (24/88, 29 de Juliol): Llei que va suprimir els agents de canvi i borsa. És com una espècie de constitució del mercat.

• Llei que regula els contractes d'adhesió: Si un vol el servei d'un banc ha de firmar el contracte, no es pot negociar, m'adhereixo o no.

• Llei de condicions generals de la contractació (7/98, 13 d'Abril): Va néixer arrel dels contractes d'adhesió.

Sota de les lleis hi ha els Reglaments.

• Reglaments: Els pot dictar el Ministeri d'Economia i Hisenda, , la CNMV, i el Banc d'Espanya que té potestat legislativa i també pot dictar circulars. Afecten de manera directa el mercat bancari i borsari.

• Usos bancaris: Estan per sota dels Reglaments. Són costums, s'hi n'hi ha que s'accepten com a norma es converteix en una llei sense ser-ho, això no passa molt al mercat bancari.

Els usos bancaris primer s'han d'invocar, perquè el jutge no té perquè coneixe'ls, i s'han de provar.

INSTITUCIONS QUE OPEREN AL MERCAT FINANCER

• ENTITATS DE CRÈDIT

Són empreses que tenen per activitat típica i habitual rebre fons reemborsables del públic aplicant-los a la concessió de crèdit (bancs, caixes). Inversió-crèdit. D'aquesta definició es desprén que:

• Tenen caràcter empresarial: Per tant, són empreses. En el cas del banc, normalment són S.A. amb una regulació especial que fixa el Banc d'Espanya.

• Ofereixen serveis al mercat financer.

• Estan inscrites al Registre Mercantil.

• Estan sotmeses a la legislació de suspensió de pagaments i fallida.

• Concorren al mercat, per lo tant se'ls aplica la llei de defensa de la competència. És un àmbit on es nota la competència.

• És un objecte típic i habitual, això és una garantia i és conseqüència del principi d'especialització. Solament es dediquen a la banca, és el seu objecte social que està als estatuts. Per tant dedicar-se a altres activitats es considera una infracció molt greu per la llei de disciplina e intervenció de les entitats de crèdit.

Malgrat això, per algunes directives europees, s'ha anat ampliant el seu àmbit d'actuació.

Activitats bancaries essencials:

• Captació de diners al públic.

• Prèstec del crèdit tradicional.

• Serveis de pagament i transferències.

• Informes comercials.

• Lloguer de caixes de seguretat.

Activitats parabancaries (la diferenciació està molt difosa) :

• Prèstecs al consum.

• Crèdit hipotecari.

• Mercat de diner: Intermediar els mercats interbancaris (els bancs es presten diners). És una manera de controlar la inflació.

• Serveis d'inversió: Aquí entrem dintre del mercat borsari i l'emissió de valors, són operacions per compta pròpia.

• La custòdia i administració de valors: Cobra comissió per la administració.

Requisits de les entitats de crèdit:

• Autorització del Ministeri d'Economia i Hisenda.

• Inscripció al Registre d'entitats de crèdit al Banc d'Espanya.

• Bancs->S.A. Caixa-> Fundació o similar Cooperativa de crèdit-> Forma jurídica de cooperativa.

• Mínim 1500 milions de capital social.

• Han de ser persones honorables

• S'han de delimitar estatutariament les activitats que es duran a terme, és important una bona organització comptable i administrativa.

• Seguretat.

• Nivell de recursos propis.

• Participacions significatives: Aquella persona que poseeixi més d'un 5% d'una entitat de crèdit ha de comunicar el nom, cognoms,... al Banc d'Espanya.

Tipus d'empreses:

Bancs: Són S.A. dedicades al comerç de la banca. Estan sotmesos a una legislació al marge de les de la S.A. perquè estan molt controlats.

Els alts càrrecs no poden formar part en més de 4 consells d'administració d'altres societats. Abans es donava molt, el director era conseller de diverses societats que operaven amb el banc. A més a més no poden estar en més d'un banc encara que un banc participi d'un altre. Es tracta de limitar el poder i conseguir la imparcialitat.

Hi ha un registre d'alts càrrecs al Banc d'Espanya, on es demana l'honorabilitat concepte que no està gaire ben definit (orientació sexual, condemnes,...), sempre es demanen els antecedents penals.

Caixes d'estalvi: Són fundacions (associacions sense ànim de lucre que promou un fet) titulars d'una empresa i institucionals (estan fortament institucionalitzades perquè no solament tenen els interessos dels fundadors, sino també dels treballadors). Es van incloure les corporacions municipals, associacions dançaires,... , acudeixen a les reunions i per això cobren una dieta. Són entitats de crèdit exentes de lucre mercantil, provenen totes d'entitats de beneficiència i això explica el què no tinguin ànim de lucre, els guanys que no han d'anar a dotar reserves la dediquen a la obra benefico-social.

L'estructura orgànica està formada pels impositors, els empleats, les corporacions municipals, i de forma opcional fundadors. Tots formen l'Assamblea General que nombra un Consell d'Administració, el qual nombrarà un Director General. No serà responsables del resultat, sinó de l'activitat, ha de posar tots el seus coneixements però no pot assegurar cap resultat.

També hi ha una Comissió de Control que fiscalitza el Consell, censura les comptes i colabora amb l'autoritat administrativa.

Cooperatives de crèdit: Es regeixen per la llei de cooperatives. Té l'obligatorietat de concedir un determinat volum de crèdit per als seus propis socis, i un determinat volum per a gent que no forma part de la cooperativa. Cap soci pot tenir més del 25% del capital.

Tenen limitat l'àmbit territorial d'actuació segons el que s'hagi demanat.

Establiments financers de crèdit: Fan diferents tipus de contractes de finançament: factoring, leasing, financen entre seccions comercials, però no poden recollir dipòsit del públic estalviador.

• BANC D'ESPANYA

Supervisa les entitats de crèdit.

És una entitat de dret públic amb personalitat jurídica propia i té plena capacitat tant pública com privada. Té autonomia plena, el Govern no li pot dir res. Al governador del Banc d'Espanya no se'l pot cessar excepte en uns casos molt concrets:

• Processament per un delicte.

• Que perdi la cordura mental.

• Perquè ha acabat el termini pel que va ser anomenat.

El governador es nombra per 6 anys, sense possibilitat de renovació. Supervisa, inspecciona i controla a totes les entitats de crèdit. El poder per sancionar li vé donat per la Llei d'autonomia del Banc d'Espanya i com que té potestat normativa pot dictar normes que s'anomenen circulars (normes d'obligat cumpliment per a totes les entitats bancàries).

Al 98 com a conseqüència de l'aplicació del Tractat de Maastricht es va crear la zona euro i es va modificar l'autonomia dels Bancs Centrals. Es va crear el “Sistema de Bancs Centrals Europeus” (SBCE) i entre ells escolleixen al Director del BCE. Aquest SBCE fa que el Banc Central Europeu (BCE) defineixi la Política Monetaria i el tipus de canvi i el Banc d'Espanya els executi.

Com fan la PM ?

Hi ha sistemes que fan que els BC actuin al seu territori segons el BCE:

• Injectant o restant diner als bancs comercials.

Si es dona una venda de diner als bancs comercials, s'injecta de diner l'economia, puja el consum, pujen els preus, seguidament puja el IPC, i això provoca una tendència inflacionista de l'economia.

Si es compra diner passa totalment al contrari, i es controla la inflació.

• Coeficient de caixa: El fixa el BC i serveix per incrementar o disminuir la liquiditat dels bancs comercials.

• Amb la venda d'actius amb pacte de recompra: Cedeix o obliga a comprar actius amb un interés i es compromet a comprar-los.

D'aquesta manera obtenim el preu del diner. El Banc d'Espanya s'ajusta a les directrius del BCE i amb aquests mecanismes s'aplica la PM l'objectiu de la qual és l'estabilitat de preus.

El que ho controla és el Tribunal de Comptes, és un gran organisme.

Que depén del Banc d'Espanya:

• Els bitllets i les monedes (càmara de moneda i timbre).

• Operacions de canvi de divises.

• Gestió de les reserves oficials.

• Responsabilitat del funcionament del servei de pagament entre bancs i Banc d'Espanya, com s'organitza la càmara de compensació.

• Assessora al Govern en PM.

• Està format per un governador, un subgovernador (escollit també per 6 anys, no renovable, elegit també en el moment d'escollir el governador), un Consell de Govern, i una Comissió Executiva.

Servei de reclamacions del BE (ràpid i gratuit):

• Consisteix en totes aquelles actuacions que portin a terme les entitats de crèdit i que els clients pensin que atempta contra la llei de disciplina i intervenció o a les bones pràctiques bancaries (usos), es pot reclamar. El servei cada any emet una memòria de totes les reclamacion, així pots veure si surt a compte fer-la o no. Ex: Que t'enviin targetes per correu sense demanar-les.

• És un servei que ofereix el BE i està gestionat per funcionaris del BE, del qual poden fer ús els clients dels bancs comercials.

• Pot reclamar tota persona física (amb una fotocopia del DNI), o persona jurídica a través del seu representant o apoderat, ha de portar autorització o nomenament de l'administrador amb fotocopia del DNI.

• Abans als registres hi havia un funcionari que sellava la còpia, no es mirava nom ni signatura. Ara se la llegeixen encara que no són ells els que ho han de decidir (funcionaris). Si ens falta algo ens donen 10 dies per completar o arreglar el que falti.

• Tramut previ: Haver interposat una reclamació previa al defensor del client de l'entitat de crèdit. Si et dona la raó és vinculant per a l'entitat de crèdit. Aquesta reclamació si al cap de 2 mesos no l'han contestat o ens l'han denegat podem reclamar al BE.

• Motius reclam: normes de disciplina, normes pràctiques.

• Reclamacions vetades al servei de reclamacions del BE:

• Decisions de política comercial: El banc no és un servei públic i no té obligació de donar crèdit, per tant no podem reclamar una decisió de política comercial.

• Aquells supòsits, controversies: Si s'està tramitant un pleit el servei de reclamacions del BE no actua. Per evitar les duplicitats d'ordres que actuen.

• Problemes laborals dels treballadors de les entitats de crèdit

• Reclamacions que del fet causant hagin passat més de 5 anys prescriu.

• Com presentar la reclamació:

Per escrit: Ha d'incloure nom, DNI, contra qui reclamem, sucursal, fets amb la data corresponent, acompanyar amb la reclamació previa, proves que tinguem, lloc, data i signatura.

Podem citar documentació que té el banc i que no ens la vol donar, ho diem i el servei de reclamacions ho demanarà. Per qualsevol problema tenim 10 dies per arreglar-ho.

Si de les actuacions que hem denunciat es dedudeix que el banc ha trencat una norma és vinculant per a l'entitat. Si no ens dona la raó podem posar una reclamació judicial, que és cara i lenta. Si de la actuació del banc es despren un delicte o irregularitat el servei ho comunica a la fiscalia directament. El podem interposar a Tarragona o a Madrid, en definitiva allà on hi hagi Banc d'Espanya.

La decisió del BE és vinculant per l'entitat de crèdit.

LA LLEI DE CRÈDIT AL CONSUM (7/95 DE 23 DE MARÇ)

Art. 1. Aquesta llei s'aplica a tot aquell que concedeix o es compromet a concedir crèdit sota la forma de prèstec, pagament aplaçat, per apertura de crèdit, que aquest oferiment vagi dirigit a un consumidor, persona física que demana aquest finançament pel seu àmbit domèstic, mai pel professional.

Art.2. Contractes als que s'aplica:

• Mínim 25.000 pts, màxim 3.000.000 pts.

• Serveis públics.

• Subministres públics o privats amb caràcter de continuitat. Excepció: Llum, aigua i gas.

• Aquells que es retornin d'un sol cop en menys de 3 mesos o en 4 terminis en 1 any, a aquests no se'ls aplica.

• Aquells contractes on l'interès sigui zero.

Art.3. Caràcter imperatiu, no dispositiu. La norma s'aplica vulguin o no les parts, encara que aquestes es posin d'acord i no vulguin la norma. Ex: No es pot pactar no fer vacances.

Competència: Si tenim alguna reclamació l'hem de posar al domicili del consumidor, allà on es dorm. Si es tractés d'un “feriante” seria allà on estigues de gira, en el cas d'un militar allà on tingui signat el destacament.

La llei també preveu que el BE sancionarà a les entitats de crèdit que possin impediments per al compliment d'aquesta norma.

Forma: Per escrit, encara que de vegades es troben verbals i resulta un verdader problema. Es faran tants exemplars com parts intervinguin i cada part es guardarà una de firmada.

Contingut:

• TAE (Tasa anual Equivalent).

• Una relació de l'import: Número, periodicitat dels pagaments, diferenciant el que sigui pagament d'interessos d'altres tipus de pagaments.

• Una relació d'elements que componen el crèdit desglosat: capital + interessos + assegurança de vida + comissió d'apertura... Per lo tant qualsevol element que no hi sigui no es pot cobrar.

• Variacions del crèdit: Reflexar quant es podrà variar, per això haurem de posar l'índex que utilitzem per variar-ho, explicar aquest índex i on es publica (aquesta variació haurà de ser tant a l'alça com a la baixa). Reflexar també els diferencials que s'aplicaran sobre aquestes variacions i sobre que s'aplicarà, l'índex de referència.

Si es dona el cas de que l'índex desapareix o es canvia, ha de quedar clar quin s'utilitzarà com a sustitut. El que també dona problemes són els redondeos, si és a l'alça o a la baixa, per tant s'ha d'especificar el càlcul.

• Clàusules de penalització: Per si pagues abans o allargues el crèdit.

En els crèdits variables el màxim de penalització és 1'5% sobre el capital.

En els crèdits d'interès fixes no poden ser modificats, el que perd el banc ho poden arreglar cobrant com a màxim un 3% de penalització.

Hi ha un mínim fixat per l'entitat per poder pagar per anticipat.

• Modificació: En els casos en que vas a comprar els bens i serveis, et donen financiament al mateix lloc on es compra i es dona alguna negligència, podem deixar de pagar.

• Oferta vinculant: Quan en una entitat de crèdit t'oferten per escrit un prèstec, aquella oferta és vinculant per a l'entitat de crèdit durant els 10 dies hàbils següents descomptant diumenges i festius.

Excepció en circumstàncies especials, per exemple un empleat nou que s'ha equivocat, normalment no és indemnitzable.

• Publicitat sobre ofertes de crèdit: S'ha de posar la TAE i un exemple per a que no sigui publicitat enganyosa. La TAE es calcula agafant el cost total (interessos, comissions, assegurances,...) del crèdit, sumar-ho tot i expressar-ho en un % anual sobre aquest cost

• Els descoberts que puguin existir en una compta corrent, l'interès de demora aplicable sobre aquest interès mai poden superar 2'5 vegades l'interès legal del diner (incloint-hi les comissions).

LLEI DE DEFENSA DELS CONSUMIDORS I USUARIS

Es tracta d'un manament constitucional que afecta de manera directa als poders públics. Al juliol del 1984 es va dictar aquesta llei.

Consumidor: Persona física que sigui destinatari final de bens i serveis.

La llei intenta evitar i protegir les situacions d'inferioritat.

Art 10. Responsabilitat objectiva: Objectivar les situacions de risc, no atendre a les culpes.

Ex: Noi que cau a Port-Aventura desde l'Stampida. Com que no ho va preveure, ha de pagar l'empresa.

Modificada per la llei 7/98 sobre Condicions generals de contractació.

Especifica clàusula, condició i estipulació que afecten als consumidors.

• Les clàusules, ..., han de ser clares, concretes i senzilles.

• Prohibeix que et facin reenviaments a lleis que no tens.

• Sempre tenim dret a un rebut justificat, única proba en dret que certifica un pagament.

• Principi de bona fe: Tothom ha d'actuar de bona fe.

• Principi de just equilibri entre les parts: Davant d'un dubte sempre s'afavorirà la clausula que millor li vagi als consumidors.

• Obliga als notaris, registradors de la propietat i registres mercantils a que si hi ha alguna clausula que pot ser abusiva, no la utilitzin i denunciin.

• Es consideraran abusives aquestes clàusules que provoquin un desequilibri en les prestacions.

• Si es pacta alguna clausula especial entre clients i empreses, s'ha de demostrar.

• Clàusules abusives:

• Donar massa temps a una empresa per a que aquesta accepti o no una oferta d'un consumidor.

• L'entitat de crèdit es quedi amb la facultat d'interpretar el contracte.

• Indemnitzacions desproporcionades que correspondria pagar al consumidor si incumplís.

• Les que intentin la no aplicació de drets que té per llei el consumidor.

• Limitin la responsabilitat per vicis ocults. Ex: Un cotxe nou que s'espatlla per motius tècnics.

• La privació al consumidor de la facultat de compensar crèdits.

• Carregar preus superiors als estipulats, com gastos d'enviament sempre i quan no s'anunciin.

• La imposició de garanties desproporcionades al risc assumit. Ex: Compres una càmera de video i fins que no la paguis no pots vendre la casa, t'ho exigeix l'entitat de crèdit

• Et facin adquirir productes o serveis accessoris que tu no vols.

• Que et facin signar que et sotmets a un arbitratge.

Un cop una clàusula ha sigut declarada nula es publicarà per a què tothom en tingui coneixement.

TIPUS D'INTERÈS

• Interès convencional: El que es va establir en el art.1108 Codi Comerç. S'estableix entre dues parts i es aplicable entre tots els seus contractes.

Quan el deutor es constitueix en mora, es devenga l'interès convencional.

Pot ser declarat nul per leonino: Quan fiques un interès abussiu perquè l'altra part es troba molt necessitat.

• Interès legal: Vé determinat per la llei quan les parts no han establit res al respecte.

• Interès judicial: L'estableix l'art. 921 Llei d'enjuiciament civil. Quan qui paga no es decideix per part judicial i s'ha de pagar l'interès + 2 punts.

DEURES PROFESSIONALS DE L'ENTITAT DE CRÈDIT

• Informar a la clientela: En quines condicions estàs disposat a contractar (principi de transferència). Les informacions tendencioses estan sancionades pel Banc d'Espanya. Aquesta inf. es controla:

Fase preparatoria: Existeix un control administratiu per part del BE i Hisenda en el moment que s'està preparant la informació.

Fase precontractual: Quan la gent es fica en contracte, l'entitat de crèdit li ha d'explicar tarifes màximes,... Han d'acreditar haver explicat tot bé al client.

Fase contractual: Donant una còpia del contracte i en cada operació que s'apliqui el contracte (cobrar i abonar), s'ha de posar el periode, la base de càlcul, l'interès aplicat i les comissions aportades.

• Secret professional: Neix amb els capellans i advocats amb la llei d'enjuiciament criminal. Neix per protegir al client. Avui en dia tothom està obsessionat amb aquest deure. Tota la informació que reben les entitats de crèdit dels seus clients, està protegida i és confidencial. A la pràctica no es burla el secret professional perquè no queda constància d'ell.

Límits:

• Transparència del mercat financer: Com més informació el preu es forma més lliurement i més correcte és.

• Deure de colaborar amb les autoritats: Les entitats de crèdit han d'informar a una comissió totes aquestes transaccions que superin els 5.000.000 pts. No trenquen el secret professional perquè hi ha un bé jurídic protegit superior. Això ho decideix el Parlament.

La Llei General dels Treballadors en el seu art. 111 diu que la Hisenda Pública també té dret a obtenir tota la informació que vulgui de les entitats de crèdit.

Han d'obtenir els apunts comptables, no el motiu que sosté aquest apunt comptable.

A l'Administració de Justícia també se li ha de donar aquesta informació. Si investiguen un delicte se'ls hi ha de donar, apunts, motius,..., tot. Si només es fa una reclamació es dona l'apunt (informació econòmica) però no la motivació.

Les comissions d'investigació parlamentària també tenen el dret.

PART 2: CONTRACTES BANCARIS

DIPÒSIT BANCARI

Contracte en virtud del qual l'entitat de crèdit rep diners que integra en el seu patrimoni i aplica per compta pròpia a la concessió de crèdits amb la obligació de reemborsa'l quan arribi al termini pactat.

Es pensava que la finalitat era la custodia, avui en dia queda clar que la finalitat és la d'otorgar crèdits.

Existeix una doble disponibilitat perquè l'entitat de crèdit disposa dels diners i els aplica per a la concessió de crèdits i els clients també poden retirar-ne diners quan vulguin. La disponibilitat està limitada a 500.000 pts, a partir d'aquesta xifra tardan un cert temps en donar-t'ho.

No tenim la propietat però tenim un dret de crèdit que mai ens perjudicarà :

• Dipòsit de compte / Dipòsit a la vista: Disponibilitat inmediata.

• Imposició / Dipòsit a termini: No té disponibilitat inmediata, ha d'esperar el temps pactat.

Aquest dipòsit pot ser:

• Ordinari

• Sotmés a condició: Dipòsit sotmés a una condició que s'ha de cumplir, com per exemple els plans d'estalvi.

Característiques:

• Contracte mercantil entre el dipositant (client) i el dipositari (entitat de crèdit), que té 2 obligacions: prudència i liquidesa.

• Objecte del contracte: Diners de curs legal (paper moneda o anotació en compta).

• Contracte real perquè es perfecciona amb l'entrega de diner.

• Contracte unilateral: Sols hi ha obligació per una de les parts, l'entitat de crèdit ha de tornar els diners.

• Com és un contracte d'adhesió ha de ser per escrit. Se sol documentar per mitjà d'una llibreta, aquesta llibreta és un títol de legitimació i, com a tal, faculta al seu titular per tenir disponibilitat sobre els diners. Aquesta disponibilitat dependrà del contracte que s'ha signat , si es necessita llibreta o no per disposar dels diners.

• 2 tipus de disponibilitat:

• Indistinta (99%): Tots els titulars tenen legitimació sobre la totalitat del saldo. No fa un prejudici sobre les relacions internes entre els titulars. Hisenda Pública divideix en parts iguals el saldo total entre tots els titulars.

• Responsabilitat mancomunada: Per disposar dels diners han d'estar presents tots els titulars a l'hora de treure els diners.

• Hisenda Pública té accés a totes les firmes autoritzades.

• Aquest contracte s'extingeix:

• Per la retirada total del saldo existent.

• Per l'arribada del termini (en llibretes a termini).

• Si passen 15 anys sense cap comunicació entre les parts, prescriuen, el banc no t'envia cap carta i et quedes sense el saldo.

CONTRACTE DE PRÈSTEC BANCARI

L'entitat de crèdit otorga a l'usuari una quantitat de diner que passa a ser propietat del client, conservant l'entitat un dret de crèdit contra el client, i el client s'obliga a tornar la mateixa quantitat més els interessos pactats en el termini acordat.

Pot ser de garantia personal o hipotecaria. Si la cosa va malament en el primer dels casos se'ns obliga a fer una assegurança de vida, en el segon una assegurança de la casa. No et poden obligar a fer l'assegurança en la seva corredoria d'assegurances si tu ja la tens assegurada en un altre lloc.

Quan no es pot tornar el banc tanca el crèdit i et demana el total (prèstec més interessos corresponents), i sinó ho fas et comencen a embargar.

Certificació de càrregues: Conjunt de deutes per crèdit hipotecari que es senyalen en el full de propietat de la finca. Es necessari per treure a subhasta una casa quan no s'ha tornat el deute.

Si el preu de subhasta és molt baix, el banc se la queda i fa pagar al client el que falta fins a recuperar el crèdit més els interessos.

COMPTE CORRENT

Contracte de gestió de negocis aliens. Consisteix en el servei de caixa (cobrament i pagament) que es fa per part de l'entitat de crèdit i es fa per compte i interès del client. Això és el que ho diferència de les caixes d'estalvi.

Va lligat amb operacions d'actiu i de passiu, perquè si tu portes diners al banc, per ells és actiu però quan t'ho tornen és un passiu.

S'exigeix que sigui per escrit i que s'entregui una copia per al client S'ha de tenir 16 anys (capacitat d'obrar) per poder obrir un compte corrent. Serà el representant legal d'una empresa, l'administrador, qui s'encarregui d'obrir un compte corrent.

Contingut del contracte:

• L'entitat de crèdit s'obliga a portar un registre comptable de les operacions fetes pel client (amb unes garanties).

• Els actes de disposició del servei de caixa que porta a terme client i entitat de crèdit, son sempre en compliment de les ordres del client.

• Els ingressos en el compte poden derivar:

• Per ingressos dels clients.

• Per crèdits que té el client per comptes de tercers (contra tercers).

Aquest registre comptable, en quan als ingressos, es reflexa com abonament en compte. Mitjançant aquests ingressos augmenta la disponibilitat del client (s'incrementa el saldo). Quan es produeix l'abonament, perd la seva individualitat i passa a formar part d'una massa.

• Els pagaments es porten a terme per ordres expresses del client i mitjançant, per contracte de transferència, abonaments en compte del creditor del client. També es fan mitjançant la domiciliació bancària.

• Els deutes en descobert en el C/C porten una sèrie de problemes:

• Límit legal d'interessos: 2'5 vegades l'interès del diner (incloent comissions).

• Tenir present que en principi, si no ho fica al contracte, no hi ha possibilitat de descobert en C/C. Si ho accepten és perquè volen les entitats de crèdit, poden tallar aquest crèdit quan vulguin.

• Les liquidacions de les comptes es fan de forma periòdica tal com s'indiqui al contracte.

PRÈSTEC BANCARI

Contracte en virtut del qual una entitat de crèdit s'obliga a entregar una determinada quantitat de diner al client, qui s'obliga a pagar uns interessos prèviament determinats i també s'obliga a reemborsar la suma rebuda en el termini prèviament pactat i en la forma pactada. Es tracta de donar canalització a l'estalvi prèviament obtingut del públic estalviador.

Operació activa per part del banc, quan ens entrega el diner passa a ser propietat nostra (transmissió de propietat). És un contracte mercantil consensual, només amb el consens de les parts el contracte es perfecciona. El prèstec de diners no és un contracte real, però si onerós ja que hi ha un guany per una part, els interessos.

Les obligacions per part de l'entitat prestamista és entregar la quantitat de diners pactada. Per part del prestatari (client) hi ha la obligació de pagar el preu de l'operació, és a dir, els interessos (no poden atentar la llei de l'usura reprimida), i també la de restituir la quantitat que ha rebut. Aquí regeix el principi nominalista (tornar una quantitat igual, de la mateixa espècie i qualitat).

• Prèstec amb garantia hipotecaria: La hipoteca subjecta directa o indirectament els bens sobre la qual s'imposa, qualsevol que sigui el seu poseidor, el compliment de l'obligació per la seguretat de la qual va ser constituida. La hipoteca grava un determinat bé i aquest bé respon al compliment de l'obligació, encara que canviï de mans.

Per poder constituir una hipoteca sobre un bé hem de ser-ne propietaris i tenir-ne lliure disposició del mateix. Quan hem heredat del pare però la mare és usufructuaria, no podem hipotecar aquest bé perquè no en podem disposar.

S'inscriuen al registre de la propietat perquè tothom ho sàpiga. Els bens hipotecats es poden vendre igualment, però el bé seguirà responent front l'obligació.

LLOGUER DE CAIXES FORTES

Activitat típica del banc. És un contracte, amb un preu molt assequible, en virtut del qual l'entitat de crèdit posa en disposició del client titular un departament anomenat caixa forta o de seguretat dins d'una caixa acorassada, permetent-li a canvi d'un cànon o preu introduir dins de la mateixa per la seva custòdia diner, títols o altres objectes de valor. Contracte mixte, per una part és un arrendament perquè llogues un espai i part de naturalesa de dipòsit ja que hi diposites bens.

El banc no es fa responsable dels objectes dipositats, desconeix els objectes que es dipositen, cosa que fica al contracte. Ells t'acompanyen fins la porta i tu entres sol i sense càmeres. Per lo tant no assumeix la responsabilitat de restituir-los. En canvi s'obliga a indemnitzar-te amb una quantitat que prèviament ha acordat amb el client, responen fins a un cert límit.

És un contracte atípic, no té regulació legal. Es regula pel diferent contracte que utilitzis i també per la legislació d'arrendaments i de dipòsits i per la llei de defensa de consumidors i usuaris. És un contracte mercantil onerós i consensual, l'acord de voluntats fa néixer el contracte.

Requisits tècnics:

• Al contracte té que estar degudament documentat el domicili del client, perquè l'entitat de crèdit ha de posar una clàusula per saber que passa si incompleix el client, com per exemple que pari de pagar el lloguer o que hi hagi sospites de què està introduint substàncies il.legals. Llavors el banc procedeix a obrir la caixa davant notari i el banc es queda en guàrdia i custòdia de l'interior de la caixa. També hi ha bancs que en lloc del notari ho fan amb dos empleats.

• Si hi ha substàncies prohibides (estupefaents, explosius, armes,...) s'avisa al Jutjat.

Obligacions de l'entitat de crèdit:

• Cedir l'ús de l'espai.

• Mantenir una possessió pacífica i correcte de la caixa.

• Entregar la clau corresponent que permet l'accés.

• Guàrdia i custòdia de la caixa.

Obligacions del client:

• Pagar el lloguer.

• No introduir substàncies prohibides.

Responsabilitat de les entitats de crèdit:

En el contracte delimiten la seva responsabilitat. Aquesta limitació va lligada a una entitat asseguradora que es faci responsable de la quantitat en cas de robatori o destrossa, la majoria fins a 1.000.000 pts.

CONTRACTE DE TARJA BANCÀRIA

Instrument financer que la seva missió i la seva gestió dona lloc a una activitat típica del mercat de crèdit i constitueix un servei financer de caràcter voluntari, monetari i creditici.

És un document de legitimació, et legitima l'ús d'uns determinats bens o serveis sense necessitat de pagar de forma inmediata.

El codi penal en el seu art. 387 el tipifica com a moneda en la seva falsificació, perquè et dona accés a diner, al igual que treure diners amb una tarja de crèdit que no és seva, obrir una caixa de caudals amb un altre clau o una trobada.

Té 2 funcions bàsiques, de mitjà de pagament (targes de dèbit) i de mitjà de crèdit (targes de crèdit, amb les quals pots pagar al cap d'un mes o treure diners a crèdit fins al límit permés.

El dret ho dona el contracte previ, no la tarja. Són títols de legitimació impròpia, perquè també necessites la firma, ensenyar el DNI i també la tarja. És personal i instransferible.

Relacions jurídiques:

• Societat mercantil que emet la targeta (VISA).

• Entitat de crèdit que contracta amb la societat mercantil.

• Establiments de crèdit que admeten les targes com a mitjà de pagament. Tenen contracte amb les entitats de crèdit.

• Client, té contracte amb l'entitat de crèdit

L'emissor de la tarja és l'entitat de crèdit: Ofereix al titular la tarja i assegura als establiments que pagarà totes les operacions que s'hagin dut a terme amb l'ús d'una tarja.

Obligacions que té amb el client:

• Entregar la tarja. Es considera pràctica prohibida enviar al domicili targes no solicitades.

• Li ha de facilitar un número personal de identificació secret.

• Es compromet el client amb l'emissor a la irrevocabilitat de les ordres donades. Per exemple comprar avui i demà dir que no.

• El crèdit que ofereix l'emissor és irrevocable també i l'entitat emisora respon davant d'aquest d'aquest crèdit.

• Pagarà el preu menys la comissió a l'establiment.

• El banc respon davant del client davant de la bona fi d'aquesta operació.

• El titular té que pagar per aquest servei, ha de firmar la tarja.

• L'usuari ha de custodiar la tarja i quan la perd, ho ha de comunicar a l'entitat de crèdit o emissor.

• S'ha de mantenir un saldo suficient per fer front als pagaments, i no pots alegar davant l'entitat de crèdit les acepcions que tens amb el comerciant. Per exemple compres un ordinador i es deficient, no pots reclamar a l'entitat de crèdit.

• Responsabilitat limitada a 150 € per si te la roben i fan “destrosses” amb ella.

• La prova de les operacions correspon a l'entitat emisora.

El crèdit que ha emès l'entitat és irrevocable. Si el comerciant ha comprovat la identitat i la firma, l'entitat de crèdit abonarà l'import menys la comissió, encara que el banc no cobri per part del client.

Relacions banc-comerciant

És un contracte entre professionals en la qual no s'aplica la llei de defensa de l'usuari.

És un contracte d'adhesió, és l'emissor qui es responsabilitza de donar els medis materials, datafon, ..., i mantenir-los operatius, reparar-los,...

El comerciant té l'obligació d'admetre la targeta i no pot demanar un recàrrec per pagar amb targeta. Si hi ha un descompte anunciat l'ha de complir.

CONTRACTE DE DESCOMPTE

Engloba diferents operacions.

L'entitat de crèdit, prèvia deducció d'un interès, avança al client l'import d'un crèdit que té contra un tercer, crèdit que encara no està vençut per via la cessió salvant la bona fi del referit crèdit.

Carrefour cobra ràpid i paga gairebé a tothom més tard, 90 dies.

Característiques del contracte:

• Avançament de l'import d'un crèdit contra un tercer i un venciment futur.

• Es dedueix un % i la cessió salvant-ne la bona fi, guany de l'entitat de crèdit.

• Existeixen 2 parts en el contracte, una part que és d'avançar el diner (operació de crèdit), i l'altra la cessió de crèdit. En aquesta última part cedim el crèdit al banc que el pot redescomptar (anar a un altra banc i dir quan paguen per aquell crèdit amb venciment futur, es fa quan el primer banc necessita liquidesa).

• Intercanvi entre actiu financer (lletra, rebut o factura) per un actiu monetari (diner).

Subjectes: Descontant, descontatari (client) i descontat (no formarà part del contracte).

Objecte: Crèdit no vençut.

• Hi ha un control d'aquest objecte per part de l'entitat de crèdit que ha de controlar la forma i validesa de la lletra i també la validesa intrínseca (per saber si és un frau).

Contractes de favor o pilotejar: Fas factures falses i reps diners, al cap d'un temps, quan venç la lletra, falseges més factures per pagar el temps anterior, i així successivament.

No està del tot prohibit: Lletres de favor, el banc ho sap.

Tipus de descompte:

• Descompte canviari: Llei canviaria i de xec.

• Descompte bancari: Factures, ordres d'entrega i rebuts.

• Descompte comercial: Es fa motivat pel tràfic d'empresa.

• Descompte financer: Ve recollit en una lletra de canvi.

Perfecció del contracte de descomptes:

• Els interessos es paguen per anticipat.

• La entrega es fa mitjançant un abonament en compte.

Obligació del descontatari: Té que informar a l'entitat de crèdit dels riscos que puguin existir a l'hora de fer el cobrament d'aquest tipus.

Obligació de l'entitat de crèdit: No malmetre el títol, per exemple passant-se el període de pagament. Si passa això l'entitat de crèdit ens torna els documents i se t'exigirà a tu el cobrament.

CONTRACTE DE LEASING (ARRENDAMENT FINANCER)

Contracte en virtut del qual la societat de leasing cedeix mitjançant el pagament d'una quota de renda periòdica, una part de la qual va destinada a l'amortització parcial de l'objecte. L'empresa financera cedeix un bé durador moble o inmoble durant un període irrevocable amb la opció de compra al final del contracte contra el pagament d'un preu residual prèviament fixat. Hisenda bonifica, cada any es desgrava la quota de leasing com a despesa financera.

Existeix una garantia real que assegura el bé. L'entitat financera es guarda una reserva de domini.

Té una naturalesa jurídica mixta entre un arrendament i una opció de compra, entre contracte comercial i financer.

Obligacions de l'entitat de crèdit:

• Comprar el bé seguint les precises instruccions del client.

• Les accions que té el banc com a propietaris, la cedeix als clients, ells sols es reserven la propietat.

• L'entitat de crèdit et fa pactar que s'exhonera de la responsabilitat si l'objecte no arriba al client.

Problemes derivats de les característiques de l'objecte a l'entrega, l'entitat no es fa responsable.

Obligacions de l'usuari:

• Bonus per assegurar un bon manteniment.

• No el pot vendre ni llogar.

• Els riscos de la compra són assumits, inclosos els vicis ocults.

• Ens obliguen a pagar les quotes i a comunicar a l'entitat de crèdit qualsevol diligència.

• Al final del contracte hi ha un preu residual establert que el client pot pagar-lo i quedar-se amb el bé, exercir l'opció de compra.

AVAL

Serveix per assegurar el cobrament de l'operació.

N'hi ha de 2 tipus:

• Operació d'aval o fiança.

• Aval com a garantia autònoma.

OPERACIÓ D'AVAL O FIANÇA

Institució mitjançant la qual el fiador es compromet a complir la prestació d'un tercer en el supòsit que aquest no ho fes en temps i en forma. És una obligació accesoria, si l'obligat principal paga s'extingeix l'obligació, s'extingeix la fiança.

La fiança si no es diu res és mancomunada (solidària). Això vol dir que primer existeix una obligació principal i després una obligació accesòria. Serem un deutor més, encara que en el títol ens fiqui fiador (et fan renunciar).

Benefici d'exclusió: El banc si el deutor no paga primer ha de perseguir-lo, ficar-li una demanda, embargar-li i vendre, i després d'uns anys, si queda alguna cosa per pagar, anar a pel fiador.

Doncs bé, el banc ens fa renunciar a aquest benefici d'exclusió perquè considera que no tenen que perseguir a ningú, sabent que el fiador pot fer front.

Benefici de divisió: Si hi ha més d'un fiador, el banc demanarà a parts iguals el deute. També ens farà renunciar a aquest benefici i el banc elegirà el que més diners tingui i li demanarà a ell tot el deute.

Aquest aval va lligat a un contracte.

Quan paga el fiador, les garanties passen del banc al fiador contra el deutor principal que no ha pagat, embargant-li mitjançant judici executiu.

AVAL COM A GARANTIA AUTÒNOMA

Pots presentar un aval i què el fiador sigui un banc, aquest et cobrarà un 0'5-1% d'interessos sobre el total de la quantitat avalada.

Aquí no va lligat a un contracte, el banc dona a la gent (poderosa) avals per anar per tot el món. Com que aquest aval no té cap operació mercantil escrita ni cap contracte per això diem que és autònoma.

Té l'efecte d'un reconeixement de deute, l'avalista es compromet a pagar tots els incompliments patits pel client avalat. Per aquests avals has de tenir molta solvència i una gran empresa o negoci per a què te'ls concedeixin.

CONTRACTE D'APERTURA DE CRÈDIT

Demanes una quantitat de diners que no necessites, pagues un interès del que has utilitzat i un preu molt reduït pel que no has utilitzat. És un contracte en virtut del qual el client disfruta d'una determinada quantitat durant un temps també determinat d'una disponibilitat.

Obligacions entitat de crèdit:

• Posar a disposició del client la suma pactada.

• Mantenir aquesta disponibilitat durant el temps pactat.

Obligacions del client:

• Si es disposa de part dels diners, neix la obligació de tornar-lo.

• Pagar els interessos sobre la quantitat efectivament disposada.

• De la part no utilitzada pagarem una comissió (preu de la disponibilitat).

El pagament d'interessos és sempre superior a la comissió.

Normalment és un contracte que va lligat a un contracte de compte corrent. És diferent del prèstec ja que aquí es pot disposar si es vol.

És un contracte bilateral, mercantil i consensual.

CONTRACTE DE CRÈDIT DOCUMENTARI

L'intermediari (banc) s'assegura que el contingut sigui correcte i que surti cap al destinatari, i també comprova que hagin arribat els diners i els envia al venedor.

Nosaltres demanem a l' entitat de crèdit que s'obri un crèdit a favor del venedor, però el té condicionat a que el venedor acrediti que la mercaderia ha sortit cap destí. Un cop acreditat això, el venedor ja tindrà accés al crèdit al seu favor (es pot acreditar amb un resguard de RENFE,...).

És un acord en virtut del qual una entitat de crèdit en petició i conforme a les instruccions del client, s'obliga a fer un pagament relacionat amb una compra-venda internacional a un tercer contra la entrega de determinats documents.

Normalment s'exigeix que aquest crèdit en favor del venedor sigui irrevocable. La compra-venda és independent del crèdit irrevocable. És a dir, si la mercaderia està en mal estat, el banc pagarà injustament.

Té una naturalesa jurídica de comissió d'apertura de crèdit, per una part, i per una altra és també una promesa de crèdit condicionada.

PART 3: DRET BORSARI

Hi ha 2 tipus de finançament:

• Prèstec del banc: Existeix un termini per tornar els diners i si incompleixes pot haver un procediment judicial de reclamació del deute.

• Mercat de valors:

• No estàs obligat a terminis, no depens del banc:

• Finançament que em permet una certa capacitat de maniobra.

• Control superior al que tens amb una entitat de crèdit.

• Efecte de marketing

• Aquest mercat de valors ha de ser transparent, àgil i amb rapidesa i seguretat.

Factors que han influït en l'aparició del mercat de valors:

• Aparició de grans empreses.

• Augment del comerç internacional.

• Avançaments tècnics (informàtica).

La llei del Mercat de Valors va néixer a Espanya a l'any 1988. Abans hi havia un sols fedatari, un agent de canvi i borsa, que donaven fe de les operacions que es duien a terme, tots cobraven el mateix.

A l'any 88 es creen uns intermediaris que eren S.A., les agències de valors i les societats de valors. El que va succeir és que els bancs creaven una societat de valors (filial seva) i ja poden intermediar en el mercat de valors.

En aquest mercat es compra i es ven valors negociables. La reforma del 98 inclou qualsevol altre instrument financer.

Cada Borsa (Barcelona, Madrid,...) la van convertir en S.A. Les agències o societats de valors i borsa han comprat accions d'altres borses i pertanyen al capital d'aquestes. Són S.A. que participen d'una S.A. (diferent de les agències de valors i societats de valors).

Les 4 borses d'Espanya participen en un 25% de la societat de borsa. Aquesta s'encarrega del sistema d'interconexió bursàtil (SIB) (pantalla única).

També hi ha una societat participada per les 4 borses: el servei de compensació i liquidació de valors. S'encarrega de pagar al venedor i cobrar al comprador.

Tota la informació és en temps real.

El mercat de valors es compon de 2 mercats:

• Mercat primari: Una societat surt a borsa i posa part o tot el seu capital, són accions de primera mà. L'únic que se li demana és que aquests valors siguin negociables, tinguin una determinada uniformitat, amb garantia econòmica. Funciona perquè existeix el mercat secundari, quan vulgui vendre ho puc fer.

• Mercat secundari

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) supervisa el mercat primari i secundari.

Diferències entre societats i agències de valors:

Agències de valors

• Capital mínim inicial: 150.000.000 pts.

• No pot mai prestar diners als seus clients.

• No pot comprar valors negociables per ella mateixa, només pot intermediar.

Societats de valors

• Capital mínim inicial: 500.000.000 pts.

• Pot prestar diners.

• Pot comprar amb capital propi valors. A la pràctica tots els bancs van crear societats.

Amb la reforma del 98 les entitats de crèdit i les societats gestores de cartera podien fer també d'intermediaris.

Abans només es comprava i es venien valors negociables, i després es va afegir qualsevol instrument financer.

Contractes del mercat borsari:

• Compra- venda borsari.

• Comissió borsari.

• Contracte de futurs i opcions.

COMPRA-VENDA AL MERCAT BORSARI

L'objecte de la compra-venda són els valors negociables (solen ser participacions en societats) o qualsevol instrument financer.

Sempre, com a mínim, ha d'intervenir un intermediari financer acreditat (un membre del mercat de valors). A partir de que compren part del capital de les societats entren a ser membres del mercat.

A partir de la llei del 98 és possible que no intervingui cap intermediari, però no podré exercir-ne els drets fins que no ho notifiqui a la borsa.

És un contracte de compra-venda que s'ha de realitzar durant el temps hàbil que estigui obert el mercat continu. Es realitza a través d'uns mitjans tècnics, la pantalla del mercat continu. Tothom, en temps real, té coneixement del contracte que es tanca. Sistema de compensació i liquidació de valors (es cobra i es paga).

Sempre queda clar qui compra, qui ven i a través de qui es fa.

COMISSIÓ BORSÀRIA

És un encàrrec que fa el client a l'intermediari ( el qual cobra una comissió per l'encàrrec), i ha de ser clar i precís. Aquí juguen un paper clau els mitjans tècnics (internet..) que faran d'acreditatius de l'encàrrec.

L'ordre arriba a l'intermediador comissionista, que l'ha de complir amb bona fe i diligència. Aquests intermediadors responen del compliment efectiu de l'ordre donada.

Hi ha un principi de comportament que diu que davant d'un creuament de peticions iguals, si no n'hi ha per a tothom, s'ha de beneficiar sempre a l'inversor més petit. Igualment sempre prevaldrà l'interès del client davant el de la societat (no agència) davant d'un conflicte d'interessos.

Respon subsidiàriament un fons de garantia existent a cada borsa perquè no es donguin situacions d'insolvència.

PRINCIPIS QUE REGEIXEN EL FUNCIONAMENT DEL MERCAT BORSARI

Són d'obligat compliment, sinó es compleixen hi ha sancions.

• Bona fe.

• Actuació sempre en benefici del client amb una posició econòmica més dèbil.

• Establiment de muralles xineses: Castigat com a falta molt greu. Utilització d'informació privilegiada que podia haver modificat la cotització d'uns valors. Qui té aquesta informació és controlat exhaustivament, inclòs la seva família.

Muralla xinesa és també la gent que treballa en l'entitat intermediadora, que no té perquè conéixer la informació. En definitiva que la informació no surti de les 4 parets.

• Honorabilitat: Tot el personal directiu ha de ser honorable.

CNMV

• Institució de dret públic.

• Personalitat jurídica pròpia.

• Capacitat pública i privada.

• Creada amb la llei del 1988.

• Es sosté amb els Pressupostos Generals de l'Estat.

Funcions:

• Supervisa i inspecciona el mercat de valors i totes les persones físiques i jurídiques que hi treballen.

• Supervisa la transparència dels mercats, en relació a la circulació per a una millor configuració dels preus.

• Capacitat legislativa pròpia: Circular d'obligat compliment per a tots els que participen al mercat.

• Protecció de l'inversor.

• Assessorar tant al Govern Central com l'Autonòmic sobre les gestions relacionades amb el mercat de valors.

El president i el vicepresident són nombrats pel Govern a proposta del Ministre d'Economia. Només poden finalitzar el seu càrrec:

• Per renúncia pròpia.

• Fi del termini.

• El propi Govern (per condemna).

• Incompatibilitat sobrevinguda per la llei.

• Si incompleix de forma greu les seves obligacions.

• Incapacitat permanent.

INSTITUCIONS I ENTITATS QUE PORTEN EL REGISTRE DE LES TRANSMISIONS DE VALORS

Són societats de valors que hagin estat formades amb un capital inicial mínim de 750.000.000 pts, no de 500.000.000 pts. Aquestes societats poden portar els registres comptables de determinats valors, sobretot de cara a la Hisenda Pública.

Els certificats no són objecte de transacció.

Principis legals que regeixen els funcionaments dels registres:

• Prioritat en la inscripció: Qui escriu primer, té més ventatges.

• Tracte successiu: Cada inscripció porta causa de l'anterior.

• “Rogación”: La inscripció s'ha de demanar. Les rectificacions d'aquest registre sempre per via judicial.

L'accés a aquest registre és registrada al titular, l'Administració de Justícia, l'Administració Tributària, la CNMV i l'empresa en el moment de convocar Junta General.

OFETES PÚBLIQUES D'ADQUISICIÓ D'ACCIONS

Tècnica d'adquisició de valors cotitzats en borsa. Qui fa la oferta es dirigeix als destinataris d'aquesta oferta al marge del mercat. És una proposta d'adquisició de valors a un preu durant un termini. És conseqüència del principi de transparència dels mercats per configurar preus.

Conseqüències:

Tothom ha de tenir coneixement d'aquesta oferta. S'ha de presentar a la CNMV, de forma voluntària. Quan s'arriba a determinades quantitats si no ho presentes a la CNMV s'anula l'adquisició.

La societat afectada veu suspesa la cotització al mercat fins que es porti a terme la oferta.

El Consell d'Administració de la societat opada (afectada, la que vols comprar) no pot vendre cap dels seus actius.

Elements del butlletí OPA:

• La contraprestació que s'ofereix pot ser diners, accions o accions i diners. També es poden oferir accions que encara estan per emetre.

• Termini d'acceptació d'oferta.

• Despeses que s'originen en l'acceptació de l'oferta.

• Davant de l'oferta hi pot haver una contraoferta de la part afectada.

• Regulat en el Reial Decret 1197 de l'any 91 de 26 de Juliol.

Tipus d'OPA:

• Total: Et vols quedar tota la societat afectada.

• Parcial: Només vols una part significativa de les accions.

Fer aquesta oferta és obligatori quan arribes a adquirir el 25% o el 50%. Quan arriba al 50% també fan adquirir paquet 10%.

Variants d'OPA:

• Una participació significativa obliga a OPA, també va dirigida a totes les empreses on participi la societat afectada.

• Quan obtens una posició significativa i vols canviar els estatuts de la societat.

• De causes específiques. Per exemple Telefonica es vol retirar del mercat, aleshores ha de fer una oferta pública als seus accionistes que vulguin vendre les accions.

El preu l'establirà la CNMV. Les accions se les quedarà la pròpia societat.

La normativa de la llei del mercat de valors: Llei 24/88 de 24 de Juliol.

La reforma: Llei 37/98 de 16 de Novembre

Dret Bancari i Borsari

2