Història
La Descolonització
Causes:
Postguerra Mundial. Generalitza el sentiment anticolonialista dugut a:
-
La Carta de l'Atlàntic (1941).
-
La Formació de l'ONU (1946).
-
Declaració Universal dels Drets Humans (1948).
Bona part de la opinió pública EUROPEA comença a posar en dubte la legitimitat de les colonies.
Les dues grans poténcies donen suport a la descolonització.
URSS: defensa el dret de liberalització dels pobles. Així aconsegueix afeblir i desestabilitzar les poténcies europees i crea la possibilitat de crear nous aliats comunistes.
EUA: volia guanyar-se el suport dels dirigents de les poténcies deslliurades. També ampliaria el seu món comercial al poder vendre els seus productes a nous països lliures per comprar.
Neix el Nacionalisme a les colonies. Rebutja la forma de vida, la llengua i la cultura de la metropoli. A sobre, aquesta practica una política despótica que abolia la cultura nativa i imposava la propia.
Els fills dels burgesos natius es fan nacionalistes. Quan els europeus anaven a conquerir territoris de les futures colónies, feien pactes amb la gent important del lloc i els donaven privilegis a canvi de facilitats. Aquests vivien bé i enviaven als fills a les universitats d'Europa, on coneixen la identitat i la llibertat i tornen a la seva terra com a líders independentites per fer-la lliure.
ÀSIA
ÍNDIA
La Índia era la colónia més preciada per Anglaterra i li va costar molt ser independent. Hi havia un partit nacionalista fort: Partit del Congrés. Ghandi en formava part i volia aconseguir pacíficament la independéncia. Ho va fer mitjaçant boicots, desobeint, no col·laborant…
Per altra part a la Índia hi havia dos religions: la Hindú i la Musulmana. Les discrepàncies entre totes dues reduïent la força per la independéncia.
Un dels problemes era que els musulmans volien la divisió de l'estat en dos i els hindús volien la unió de les dues comunitats en un estat.
1947: els anglesos es retiren després d'arribar a un acord de la divisió de l'Índia en dos: la majoria hindú es situa a la Unió Índia mentre que la minoria musulmana a Pakistan. A partir d'aquest moment, l'éxode d'un lloc a un altre va ser massiva i les matances i els genocidis molt freqüents.
Quan va ser lliure, la Unió Índia va continuar mantenint lligams económics amb Gran Bretanya i va passar a formar part dels països de la Commonwealth.
INDONESIA
Era una colónia holandesa en que al 1945 el líder independentista Ahmet Sukarno declarà la independéncia, i en negar-se la metropoli a acatar-la començà un període d'enfrontaments bél·lics molt durs amb repressions, matances i barbarismes per part de la metropoli que veia la indiferéncia de la colónia davant els seus actes.
La ONU condemna l'actuació d'Holanda obligant-la a negociar amb Sukarno, que aconsegueix la independéncia d'Indonésia al 1949 amb lligams económics fins al 1957, que trenca definitivament els lligams i expulsa a la diplomàcia holandesa i li confisca els béns.
INDOXINA
Era una colónia francesa on a la IIª guerra mundial neix un partit independentista i comunista: la Lliga Vietnamita , la qual tenia un braç radical: el Viet-Minh , dirigit per Ho Chi Minh (nacionalista i comunista que negava l'autoritat francesa). Aquest demanava la independéncia i una transformació de la societat cap al model socialista.
Al 1945 el Viet-Minh declara a Hanoi la independéncia però França no la reconeix i esclata una guerra de guerrilles amb una conseqüent revolta popular.
A partir de 1949 les guerrilles reben reforços de Xina i de la U.R.S.S. que volen expandir el comunisme, mentre que E.U.A. envia ajuda militar i económica a França per evitar la extensió del comunisme.
Al 1953 les tropes del general Giap van derrotar els francesos a
Dien Bien Puh.
_______________________________________________________
Descolonització en la Segunda Guerra Mundial
Descolonització en la Segunda Guerra Mundial
Descolonització en la Segunda Guerra Mundial
