Curiosidades, diccionario e historia del voleibol

Voleyball. Balonvolea. Reglamento. Equipación. Historia. Evolución. Estadísticas. Deporte de equipo

  • Enviado por: Claudi Usandizaga
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 21 páginas
publicidad
publicidad

Sistemes de

Muntatge

Índex

Introducció........................................................................Pàg.2

Definició del voleibol.......................................................Pàg.3

Història resumida..............................................................Pàg.4

Història del voleibol..........................................................Pàg.5

Reglament del voleibol.....................................................Pàg.9

Formes de tirar la pilota...................................................Pàg.12

Rècords i curiositats.........................................................Pàg.13

Conclusions......................................................................Pàg.14

Diccionari..........................................................................Pàg.15

Fotos..................................................................................Pàg.21

Introducció

- Pel dia dels esports hem triat l'opció de “l'esport i la societat”, dintre d'aquest apartat hem optat per el voleibol perquè és un esport a l'abast de tota la gent.

- Dins d'aquest treball podem trobar una petita definició, la història a traves del temps i la seva ubicació, també podem trobar les nocions bàsiques d'aquest esport per practicar-lo i adquirir una mica d'estil.

- Pels més curiosos hi podem trobar un apartat dedicat als records i curiositats que envolten el voleibol. Esperem que us agradi i sapigueu que per jugar al voleibol...

“no cal ser tant bo per passar-s'ho bé”

Història del voleibol

  • El voleibol va ser creat el 1895 per William G. Morgan. Era llavors director d'educació física a l'Ymca de Holihoke, a l'estat de Massachusetts,i havia establert i dirigit, un programa d'exercicis i de classes esportives masculines per a adults. Es va adonar que precisava d'algun joc d'entreteniment i competició a la vegada per variar el seu programa, i no disposant de res més que del bàsquet, creat 4 anys abans(1891), va treure profit als seus mètodes i experiències pràctiques per crear un nou joc. Morgan descriu així les seves primeres investigacions: ”El tenis és va presentar en primer lloc davant seu, però feien falta raquetes, pilotes, una xarxa i altres equipaments. D'aquesta manera, va anar descartant. No obstant, la idea de una xarxa semblava bona. La aixequem al voltant de 6 peus i 6 polzades del terra, és a dir, just per sobre del cap de l'home mitjà. Havíem de tenir una pilota i entre aquelles que havia provat, tenia la càmera de una pilota de bàsquet. Però era massa lleuger i massa lent; llavors va provar amb la pilota de bàsquet sencera però va veure que era massa pesada. D'aquesta manera ens vam veure obligats a construir una pilota de pell amb camera de cautxú que pesava entre 9 i 12 onzes. Les regles inicials i els conceptes de vas van ser establerts: la mintonette; primer nom amb el que se l'havia bautitzat, havia nascut. El professor HALSTEAD crida l'atenció sobre la “batuda” o la fase activa del llançament, i proposa el nom del “Voleibol” Gràcies al Ymca el joc del voleibol va ser introduït a Canadà i en molts països: Elwood S.BROWN a les filipines; J.Oward CROCKER a Xina; Frank H.BROW a Japó, el doctor J.H.GRAY a Birmània, a Xina i a Índia, i així amb altres precursors a Mèxic, Amèrica del sud, Europa, a Àfrica i a Àsia. Els primers campionats nacionals de voleibol van donar-se cita a Estats Units el 1922, i és el 1928 quan és crea el USVA: la United States Volleyball Association. En 1938 és establert un contacte internacional entre Polònia i França. Desgraciadament, la Segona Guerra Mundial congela les entrevistes. Només a finals de 1945 va ser possible establir noves relacions. Per la seva part, el doctor Harold T.Friermood, llavors membre del Ymca i molt aviat secretari de la Usvba, intenta establir una altre vegada les relacions internacionals i va fer difondre algunes obres sobre el voleibol.

De Praga a Paris

  • Al 1946, en ocasió d'un partit internacional entre Txecoslovàquia i França a Praga, sota l'impuls de la Federació Francesa de Voleibol, és va organitzar una reunió en una cerveseria. Foren convidats el president de la Federació Polaca, M.WIOKYLLO i MM.LIBAUD, BABIN i AUJARD per part de França; HAVER,STOLZ,SPIRIT,CABALKA,SZERENETA,KROTSKY i PULKRAB per part de Txecoslovàquia. És va decidir organitzar un congrés constitutiu a París el 1947. El Sr.LIBAUD i la Federació Francesa foren encarregats de posar en peu aquesta organització i de ajudar a la formació de las Federacions Nacionals de BÉLGICA, PAÏSOS BAIXOS, LUXEMBURG i SUÏSSA. Les tres federacions presenten en aquest Congrés van establir els estatuts i reglaments de la Federació Internacional de Voleibol, i van posar en concordança les regles del joc americà i europeu. Mentres tant, al Japó i la major part dels països asiàtics, el joc era practicat per nou jugadors(nine men style) sobre un terreny de 11per 21 metres. No obstant, en el Congres de FLORÈNCIA en el 1955, la Federació japonesa va decidir introduir poc a poc las reglas internacionals en el seu país i a tota Àsia. És va escollir un despatx del que la presidència va ser confiada al Sr.LIBAUD, i la Secretaria al Sr.LENOIR, fixant-se la seu a Paris. El primer Campionat Europeu va tenir lloc a Roma el 1948, i el primer Campionat del món a Praga el 1949.

El Bautisme de Tokio

  • Paral·lelament a la posada en funcionament d'aquesta Organització, és van realitzar nombroses demandes per a la inscripció del Voleibol en els Jocs Olímpics. Gràcies a la federació Búlgara, la direcció de la federació internacional de voleibol va tenir ocasió de presentar un torneig a Sofia(1957), durant la sessió del Comitè Olímpic Internacional. UN gran nombre de membres de las més altes instàncies esportives van assistir a la final, que va ser una magnifica demostració. El Voleibol va ser reconegut com a esport Olímpic set anys més tard, quan va ser inscrit en el programa dels jocs olímpics de Tokio, en un principi amb la participació de 16 equips masculins i, finalment, amb l'ajuda dels membres de la Federació Internacional de Voleibol, amb 10 equips Masculins i 6 Femenins. El numero de 6 equips femenins va passar a 8 als jocs olímpics de Mèxic. Més tard, gràcies a la gran comprensió del Sr.Avery Brundage, i als membres del Comitè Olímpic Internacional, així com el comitè d'organització dels JJ.OO. de Munich, el voleibol va poder estar representat per 12 equips masculins i 8 de femenins, xifra que haurien de ser mantingudes davant de la gran notorietat d'aquest esport:115 Federacions Nacionals Afiliades, més de 45 milions de practicants en el món i la facilitat donada per aquests nombres per la organització de dos tornetjos olímpics de 1972. Més enllà de l'esport, la Federació Internacional ha aportat el seu tribut a l'establiment d'una millor comprensió humana. Aquesta missió ha de ser també permanent.

Història del voleibol Espanyol

  • El voleibol, arriba al nostre país, aproximadament, cap a l'any 1920, com a joc recreatiu, practicat en les platges catalanes, per influències euro-occidentals. Hi havia poca pràctica de voleibol, la Escola de Educació Física de Toledo edità, al 1925, el primer reglament de voleibol, traducció del que s'utilitzava per Europa. La veritat era que fins passat el període nacional de la Guerra Civil, i quan s'organitzava l'esport oficial i no era contat encara el voleibol com a esport, aquest és començà a practicar com a esport escolar, a traves de la “organización del frente de juventudes y de la sección femenina”. No va ser fins a 7 o 8 anys després quan les autoritats esportives, observant que el balonvolea és practicava per tot el territori i que, per altre banda, era un esport amb federació Internacional, amb un gran nombre de països afiliats, amb projecció a ser adherit en el Comitè Olímpic Internacional(1957), es va proposar organitzar oficialment el balonvolea, creant els seus òrgans de govern, federacions provincials, etc...No obstant, la organització de l' esport espanyol no va passar per crear una federació Espanyola de voleibol, sinó per agregar la federació Espanyola de Balonmano. Durant aquest període(1948-50),quasi no hi va haver activitats, ja que la federació de balonmano, havia d'atendre dos modalitats: el balonmano en sala i el de camp. Realment, resultava difícil en aquestes circumstàncies proporcionar i estructurar un esport que no era ni semblant al seu.

Publicació de les primeres normes del joc

  • Las normes del joc, de les quals és tenia coneixement aquí a Espanya, no eren les vigents en aquell moment. La actualització és va poder fer gràcies al periodista Josechu Piñedo, que, presentant-se a la Federació Internacional de Bàsquet va demanar informació sobre el balonvolea, i al ser informat de que no havia quasi documents, ni informació tècnica, etc...aprofitant el seu viatge a Paris, i amb la possibilitat de contactar amb la Federació Francesa de voleibol, intentaria recollir la màxima informació possible. Així va ser, i en la documentació aportada hi havia el reglament vigent, redactat en el Congrés de Praga, en el 1949, amb motiu del Primer Campionat del món de Voleibol.

Ingrés del voleibol Espanyol en la federació internacional

  • Al febrer de 1953, el Comité Directiu de la Federació Espanyola de balonvolea acordà efectuar els tràmits necessaris per afiliar la selecció de voleibol a la federació internacional de voleibol.

Història del voleibol platja

- No es sap amb total seguret d'on prové. Pot ser que fos de Califòrnia, degut a què a les costes sempre han aparegut nous jocs-esports practicats a la platja. A Brasil també se li podria atribuir el naixement d'aquest esport, ja que sembla ser que al 1941 és va organitzar el primer campionat sobre sorra, i al mateix temps és troben terrenys de voleibol en les platges de Copacabana, Ipanema, Leblon, etc... a frança també se li podria atribuir el braçol d'aquest esport, ja que els primers tornetjos daten del 1935, data anterior a la federació francesa de voleibol.

Encara que hi hagi aquesta dificultat per determinar els inicis d'aquesta modalitat el cert és que el voleibol platja no és una base. Actualment, la difusió d'aquest esport a fet que és practiqui a tots els països amb costa.

Història resumida

- El joc del voleibol va ser inventat el 1895 per William G. Morgan. Morgan era Director de Educació Física de la Associació Cristiana de Joves de Holyoke( Massachuset).

- Al començament es va dir “mintonette”. El voleibol, o voleibol, com es diu escurçant el seu nom Anglès, es va fer popular ràpidament, tant als Estats Units com a la resta del món.

Cronologia

- El1913, en els jocs de Orient, organitzats a Manila ( Filipinas), és va jugar voleibol.

- El voleibol de platja va ser practicat per primera vegada en els Estats Units al voltant de 1940.

- En el 1947 es va organitzar la FIVB (Federació Internacional de Voleibol).

- En el 1949 és van realitzar els primers campionats mundials d'aquest esport, i a partir del 1952 és va realitzar cada 4 anys. Els equips que mes s'han destacat en la especialitat són els de la ex URSS(masculí i femení), Txecoslovàquia(masculí), Xina y Japó(femení).

- En el 1955 és va incloure en els jocs panamericans, i en el 1964 s'agrega a les competicions dels jocs Olímpics. En els campionats europeus apareix el voleibol masculí en el 1948 i el femení en el 1949.

- La copa del món és realitza cada 4 anys, tant per els homes( des de 1965), com per les dones(des de 1973).

- Tant l'equip masculí com el femení de l'URSS són els que més premis i més medalles s'han adjudicat en aquest esport.

- En el 1990 és va començar a jugar una lliga mundial integrada per deu països i en el 1993 és va agregar un Gran Premi femení format per els vuit països millor classificats a nivell mundial.

- Fins fa molt poc, aquest esport no és jugava en els jocs Olímpics. El voleibol fa el seu debut olímpic en el 1996.

Definició del Voleibol

- El voleibol és un esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consisteix en fer passar la pilota al camp contrari per d'amunt d'una xarxa situada a la meitat de la pista. Hom hi juga en una pista rectangular de 18 m de llargada per 9 d'amplada, dividida en dues parts iguals per la xarxa. La pilota pot ésser colpejada amb les mans o qualsevol part del cos. El fet de tocar la pilota a terra significa un punt en contra de l'equip que havia de tornar-la. Cap jugador no pot tocar-la més d'una vegada seguida ni cap equip jugar-la més de tres vegades sense enviar-la al camp contrari. Els partits acaben quan un equip ha guanyat tres mànigues.

El primer equip que fa 15 punts s'adjudica una màniga, si porta dos punts d'avantatge sobre el contrari.

Cada equip disposa de sis suplents els quals poden integrar-se a l'equip quan la pilota queda morta.

Reglament del voleibol

- El voleibol és un esport d'equip en el que hi intervenen dos equips de sis jugadors en una pista de joc dividida per una xarxa. La pilota és posa en joc mitjançant el servei. Cada equip té dret a tocar tres vegades la pilota(a més a més del toc de bloqueig), per tornar la pilota al camp contrari. Un jugador no pot tocar dues vegades seguides la pilota, excepte en el bloqueig. Només l'equip que serveix pot anotar un punt(excepte en el 5é set). Quan el equip que rep guanya la pilota, obté el dret al servei(en el 5º set també marca un punt), i els seus jugador avancen una posició efectuant una rotació en el sentit de les agulles del rellotge. El equip que marca 15 punts, amb ventatge de dos, guanya el set. Al guanyar tres sets guanya el partit.

- En cas de empat16-16, el equip que marca 17 guanya el set, amb un sol punt de ventatge. En el 5º set si hi ha un empat 16-16 haurà d'existir una diferencia de dos punts.

- Els participants han de comportar-se respectuosament i cortesament amb el ànim del joc net, no només cap als arbitres, si no també cap als adversaris, companys d'equip i espectadors. Els principiants hem d'evitar accions i aptituds dirigides a influenciar les decisions del arbitres, o a encobrir faltes del seu equip. Tant el capità del equip com el entrenador són responsables de la conducta i disciplina dels membres de l'equip.

Altura de la Xarxa

Categoria

Edat

Masculí

Femení

Aleví

11-12

2,10m

2,10m

Infantil

13-14

2,24m

2,10m

Cadet

15-16

2,37m

2,18m

Juvenil

17-19

2,43m

2,24m

Sènior

A partir de juvenil

2,43m

2,24m

Per guanyar una jugada:

Sempre que un equip falli en fer el servei o en tornar la pilota, o cometi una falta, el equip adversari guanyarà la jugada amb un dels efectes següents:

Si el equip adversari havia fet el servei, aquest marca un punt i segueix sacant.

Si el equip adversari rep el servei, guanya el dret al servei sense anotar un punt.

Per guanyar una jugada en el 5º set:

El punt es marcat quan un equip guanya la jugada, amb un dels efectes següents:

1-El equip que havia sacat marca un punt i segueix sacant.

2-El equip que rep el servei marca un punt y guanya el dret a servei.

Posicions:

Els tres jugador posicions davant la xarxa són els davanters, i ocupen las posicions 4,3 i 2. Els altres tres son defensors i ocupen les posicions 5,6 i 1. Cada defensar ha d'estar més allunyat de la xarxa que el seu defensor respectiu. Tradicionalment és parla de sis zones en el camp, però de vegades s'opta per la numeració de 9, per parlar d'alguns forats del camp.

Situacions:

És permet un màxim de sis substitucions per equip i per set. És poden substituir un o més jugador a la vegada. Un jugador pot sortir del joc i reingressar-hi, però només una vegada per set i per jugador que l'ha substituït.

Situació de joc:

La pilota és fora quan:

  • Toca el terra fora de les línies que limiten el camp.

  • Toca un objecte fora de la pista, el sostre o una persona que no està jugant.

  • Toca les parts externes de la xarxa, antena, cordes postes, etc...

  • Travessa completament o parcialment el pla vertical de la xarxa fora del espai del pas, aquest comprés entre les antenes.

  • Tocs per equip:

    Els tocs per equip inclouen no només els tocs intencionats pel jugador, sinó també els contactes accidentals amb la pilota. Quan dos(tres) jugadors toquen la pilota simultàniament, es comta com dos(tres) tocs (excepte en el bloqueig).

    Característiques del toc:

    La pilota pot ser tocada amb qualsevol part del cos. La pilota ha tocar-se netament, sense ser detinguda, a excepció de les pilotes jugades en accions defensives. En el primer toc de un equip, la pilota pot tocar varies parts del cos consecutivament, sempre que aquests contactes siguin part d'una mateixa acció.

    Pilotes a la xarxa:

    Exceptuant el servei, una pilota que creua la xarxa, pot tocar-la. Una pilota que és llençada contra la xarxa pot ser recuperada dintre dels tres tocs de l'equip.

    Jugador a la xarxa:

    Durant el bloqueig un jugador pot tocar la pilota per sobre de la xarxa, a condició de no interferir el joc de l'adversari avanç o desprès de l'acció d'aquest últim. Desprès del toc d'atac, està permès a un jugador passar la mà per sobre de la xarxa, a condició de que el toc de la pilota s'hagi fet en l'espai propi. És permet penetrar en el espai de l'adversari per sota de la xarxa, a condició de no interferir en el joc d'aquest.

    Execució del servei:

    En el moment del cop de servei el jugador no ha de tocar la pista inclosa la línia de fons. És la obligació del jugador tocar la pilota abans de que passin 5 segons del xiulet de l'àrbitre. És considera temptativa de servei si la pilota, desprès d'haver estat llençada per el que fa el servei, cau al terra sense que aquest el toqui avanç. Només està permesa una temptativa en cada servei. Desprès d'aquest, el servei haurà de ser dintre dels tres segons següents.

    Cop d'atac:

    Totes les accions de dirigir la pilota al adversari, excepte les de servei i bloqueig, es consideren cops d'atac. Durant el cop d'atac, està permès fintar si el contrari és net i la pilota no s'acompanya amb la mà. Els davanters poden complementar qualsevol tipus d'atac a qualsevol alçada a condició de què el contacte amb la pilota sigui fet dintre del seu espai de joc. Un jugador pot completar el seu joc d'atac a qualsevol altura des de darrera de la zona de servei. Al moment del seu impuls els seus peus no han de tocar ni traspassar la línia de atac. Desprès de tocar la pilota pot caure dintre de la zona de joc.

    Formes de tirar la pilota

    -Hi ha molt estils i maneres de tirar les pilotes però les dos més bàsiques són:

  • Cop de dits: S'utilitza quan les pilotes arriben a tu des de l'equip contrari per la zona alta(més amunt del teu coll). És basa en situar les mans a l'altura del front a un pam de la cara unint els dits polze i índex de la mà dreta amb els mateixos de la mà esquerra, si separem un o dos centímetres les mans veurem que estem dibuixant un triangle imaginari amb els dits, aquesta és la postura inicial del cop de dits. Per utilitzar-lo s'ha de fer un toc ràpid però precís en direcció al camp contrari, diem lo del toc ràpid a causa de les normes que són molt estrictes en aquest camp, per això ens hem d'imaginar que la pilota està cremant i que l'hem de tocar el mínim de temps possible.

  • Cop baix: S'utilitza en cas de que la pilota arribi des del camp contrari per la zona baixa(per sota del coll). És basa en creuar les mans, posar els dits polze estirats sobre els punys i els braços ben estirats. Per tirar la pilota s'ha de fer un moviment de baix a d'alt, aquest tir és pot utilitzar per passar-li la pilota a un company per rematar o simplement passar-la al camp contrari. De la mateixa manera que en el cop de dits ens hem d'imaginar que la pilota crema i que la hem de tocar el mínim de temps perquè si no seria falta.

  • Records i curiositats

    • La velocitat en elevar la pilota del tirador de la selecció portuguesa Maurício és de 43,2km/h, quan els demés ho fan a 32,4km/h.

    • Durant una competició els jugadors mantenen les seves pulsacions a 170 o 180 i en el tie-break o en els moments de tensió pot arribar a 200 o fins i tot a 220.

    • En els jugadors masculins, la velocitat final del braç en tocar la pilota és de 80 a 100 metres per segon. No obstant, en les femenines es de 50 a 70 metres per segon.

    • El record de pilotes jugades, sense defensa directa pertany al jugador Marcelo Negrâio:76 en una sola partida.

    • Durant una partida, un jugador fa una mitjana de 60 o 80 salts entre: serveis, atacs i bloqueigs.

    • El record d'assistents a un joc de voleibol pertany a el partit entre Brasil i Itàlia vàlid per a les finals de la lliga mundial del 95,el número d'assistents va ser de 25,326.

    • El temps de record de joc va ser en les olimpíades de 1976 on Polònia i la Unió Soviètica van jugar durant 4h 36min.

    • En la 13 edició del Campionat Mundial de voleibol, el URSS va guanyar 5 vegades en el masculí i 5 més en el femení en 12 tornejo realitzats.

    • En els jocs olímpics, el equip femení de l'URSS van disputar 6 edicions i van participar en totes les finals. Va guanyar 4 medalles d'or i 2 de plata. En el 92, substituïda per la Comunitat dels Estats Independents, va mantenir la regularitat i va quedar en el segon lloc.

    • El URSS masculí també era molt bo. Aquest equip va disputar 5 finals i va guanyar 3 medalles d'or.

    Diccionari

    A

    Altura de la xarxa: La xarxa ha de ser de 9m de llarg i la amplada depèn de la categoria dels jugadors de la competició.

    Avantbraç: És el gest que és realitza en la recepció i el que s'intenta fer en la defensa. Consisteix bàsicament en varies fases:

    - La primera i casi la més important és estar perfectament parats. Per tant, tenim que mourens ràpid cap a la pilota i intentar està parats avanç de tirar.

    - Desprès tenim que situar els peus a una distancia una mica més gran que l'amplada dels ombres. Realitzem una flexió de cames i situem el cos lleument endavant quasi caient. Té que semblar com si estiguéssim en una “cadira imaginaria”.

    - Situem els braços completament extensos i més o menys paral·lels a les cuixes.

    - Finalment fem com si ens aixequéssim d'aquesta “cadira imaginaria” donant un pas endavant i tirem la pilota amb els dos avantbraços(no amb els canells)Es realitza un cop sec però no brusc, sempre acompanyant la pilota amb les cames(segons ens aixequem de la cadira).

    Antena: Vegis Vara.

    Àrea de joc: És la zona practicable per jugar al voleibol en un partit. Està compost per la pista de joc i la zona lliure. Tot el que no sigui àrea de joc és pot utilitzar també(graderies, escales, etc.) en qualsevol punt on sigui necessari. És a dir, que si és va a una pilota cap a les grades és vàlid pujar-se per elles per intentar salvar aquella jugada.

    B

    Batuda: És el gest previ al remat. La seva missió és, en termes físics, guanyar tota la energia cinètica i potencial(elàstica) que puguem per transmetre-la a la mà que tira la pilota.

    Block-out: Com la mateixa paraula ho diu, és una tècnica q és fa servir per els que rematen la pilota que consisteix en rematar cap a fora o contra el bloqueig intentant conseguir q la pilota vagi fora per la força del remat i just desprès de tocar en el bloqueig; és a dir, “bloqueig i fora”.

    Bloqueig: Acció defensiva i fins algunes vegades ofensiva( i que no és comptabilitza com a cop fet a la xarxa, i la seva finalitat és que els adversaris rematin còmodament. Els jugadors que boquejen intenten formar un espai de paret per sobre de la xarxa amb els seus braços i mans. Els bloquejadors poden passar les mans per sobre de la xarxa i invalidar el camp contrari sempre i quan no interrompin el remat; és a dir, que no el molestin fins que no hagi tirat la pilota. Si els bloquejadors toquen la pilota abans que el rematador quan la pilota encara està en el camp d'aquest últim, és considera falta a favor del equip que estava rematan. El bloqueig ha d'estar ven format(unit i sòlid) i amb totes les mans apuntant cap al terra per evitar que la pilota travessi aquest i caigui fàcilment en el camp que defensa, també perquè no siguin objecte de un block-out.

    C

    Central: Jugador que ocupa la zona central del joc, es a dir, la zona 3. La seva missió a la xarxa és bloquejar tots els remats( per lo que s'ha de moure per tota la xarxa) i rematar en un temps ràpid quan està en la segona defensa al fons del camp, encara que la posició concreta dependrà de la trajectòria triada.

    Col·locador: Jugador “cervell” de l'equip. S'encarrega d'aprofitar el jo defensiu del seu equip per crear un joc ofensiu. És el que té que organitzar el equip al camp. La seva posició en el camp és la zona 2, des de on s'encarrega de donar el segon toc (normalment realitzant un toc de dits) intentant deixar un remat fàcil a algun dels seus companys. La seva missió és molt important dintre de l'equip ja que s'hi realitza un bon pas hi haurà més possibilitats de aconseguir punt) m'entres que si el seu pas no és massa bo el rematador pot tenir dificultats per superar el bloqueig, o inclòs el remat o el mateix colocador pot “regalar” la pilota al altre equip passant-lo molt fàcilment.

    Curta: Remat ràpid que se sol realitzar per les zones centrals. Per la rapidesa del remat, requereix un gran enteniment entre el colocador i el jugador que remata. Amb aquest acció es busca sorprendre el bloqueig de l'adversari, si s'aconsegueix la sorpresa és produeix un remat espectacular i molt potent.

    D

    Dits (o toc de dits): És el gest típic del colocador. És el toc que només s'utilitza quan ens arriba la pilota de una forma relativament còmoda, degut a la gran netedat que requereix aquest toc perquè no sigui considerat com a falta, el gest complet és bascament així:

    • El jugador, ja sense desplaçar-se per el camp coloca els peus a una distancia similar a la dels ombrós.

    • Flexiona lleument els genolls.

    • Colocar els braços també flexionats de tal manera que queden les seves dos mans per sobre del cap.

    • Les mans formen una espècie de copa de manera que els dits polze i índex de cada mà formen una espècie de triangle.

    • Acompanyarem el cop amb les cames i si necessitem més potencia farem un petit saltet.

    E

    Espai de pas: És la única zona des d'on és pot passar la pilota al camp contrari de manera reglamentaria. Aquesta zona queda determinada així: lateralment, per las vares i inferiorment, pels obstacles existents per sobre de la xarxa (tolo, sistella, viga, etc...)

    F

    Fintar: És la jugada ofensiva realitzada per un rematador o inclus un colocador. La finalitat de la jugada és enganyar a els contraris fent-li's creure que el jugador va a realitzar una acció quan realment els hi farà una totalment diferent. En el cas de un remat, aquest realitza una batuda normal del remat, i quan està a l'aire apunt de tocar la pilota, en contes e fer un remat normal toca la pilota molt suaument intentant que caigui la pilota en algun forat del camp contrari des d'on amb un remat no hi hauria pogut arribar. Si és un colocador el que realitza l'acció, el que fa és passar la pilota suaument en el segon toc quan tots pensen que anava a col·locar la pilota. Normalment agafa descol·locats a l'equip contrari. En els dos casos, se sol buscar zones del camp en les que no hi hagi ningú, entre dos contraris perquè s'estorvin o molt aprop de la xarxa. La desavantatge d'aquesta jugada és que, degut a la suavitat amb la que es passa la pilota, si el equip contrari prevé la acció i aconsegueix salvar la pilota en condicions molt favorables per aconseguir guanyar ells els punts.

    G

    Gest: És el conjunt de moviments que és realitzen abans, durant i desprès de tocar la pilota. Depent del toc es realitza un gest o un altre. Un aspecte important del gest és que, en un mateix jugador, aquest moviments son quasi els mateixos quan és realitza el mateix gest; per aquesta raó si un jugador realitza malament el gest del remat o el toc de avantbraç(per posar dos exemples) és perquè li han ensenyat malament aquest gest, i és molt possible que li costi canviar-lo. De totes maneres un jugador pot realitzar malament un gest però ser efectiu, encara que segurament ho serà més si ho realitza de la forma correcta.

    L

    Línia de 3m: És la separa la zona d'atac de la resta de camp. Forma part de la zona d'atac i és la que “avisa” a els “zagueros” des de on no poden rematar. Encara que aquesta està pintada a la pista i una mica en la zona lliure, s'allarga imaginàriament en la zona lliure fins el lloc que deixa de ser-ho( una paret, un banc...)

    P

    Primera línia: És refereix a els 3 jugadors que estan en la zona de la xarxa (2,3i4) o zona d'atac. La seva missió defensiva és la de bloquejar els remats dels adversaris(defenses en primera línia), mentes que en treballs ofensius tracten de rematà buscant guanyar el punt o recuperar el servei.

    R

    Rematador per (zona) 4: A diferencia del central el rematador de aquesta zona és més tècnic i no necessita entrar molt ràpid al remat degut a la distancia que el separa del colocador. Aquest rematador té més temps per pensar on i com va a rematar(o fintar). També té un ampli ventall de possibilitats a la hora de intentar resoldre la jugada amb una acció ofensiva.

    S

    Servei: és la posada en joc de la pilota, i és la única manera d'iniciar un punt. La realitza el jugador que en la rotació està a la zona 1, realitzan-lo des de la zona de servei i tirant-lo amb la mà o amb el braç. El jugador té 5 segons depres del pitido del àrbitre.

    Segona línia: És refereix a els 3 jugadors que estan en las zones “zagueras”

    T

    Tens: És el pas ràpid del colocador cap a la zona 4. En aquesta zona té que estar molt atent el rematador corresponent ja que la pilota anirà a gran velocitat i a molta baixa altura( d'aquí el seu nom).

    Temps Ràpids: Són aquelles jugades realitzades per els rematadors i el colocador, en las cuals és busca sorprendre al contrincant mitjançant la velocitat del joc.

    Toc: És qualsevol contacte amb la pilota, encara que es refereixi principalment al toc de dits i al toc de avantbraç. Cada diferent toc forma part de un gest diferent. En joc només estan permesos 3 tocs i el bloqueig no conta com a toc.

    V

    Vareta: Vara flexible de 1,8m de longitud pintada cada 10cm de vermell o de blanc alternativament. És coloca una a cada extrem de la xarxa y exactament sobre las línies laterals. La seva missió és determinar el espai de pas.

    Z

    Zona d'atac: És la zona de la pista determinada per la xarxa, las línies laterals i la línia de 3 metres. Dintre de aquesta zona només poden rematar i bloquejar els tres jugadors que estan en les zones de 2,3 i 4 en aquesta mateixa rotació. Els zagueros no podien bloquejar, encara que no podien rematar des de darrera de la línia de 3 metres.

    Zona de servei: És la zona del camp que pertany a la zona lliure i que s'utilitza per realitzar el servei.

    Zona lliure: Zona de l'àrea de joc, variable en la superfície i forma degut a que és la tancada entre las línies laterals i les fons de la pista de joc.

    Zonas del camp: El camp pot estar dividit en 6 zones per indicar els llocs del jugadors o 9 per indicar-hi també els forats buits.

    Conclusions

    - Per finalitzar ens agradaria remarcar que el voleibol és un esport jove en evolució constant però lenta. Tot i l'ajuda que ha significat fer-lo esport olímpic té pocs derivats, només el bolei platja (comparant-lo amb altres esports com el futbol que té molts derivats: waterpolo, polo, hoquei, desprès hi ha tots els derivats dintre la categoria: futbol sala, futbol gran, futbol 7, etc...).

    - Ens hem posat en la pell d'un professional i hem vist que és un esport poc reconegut socialment i per tant, poc remunerat. Voldríem destacar que és un esport de grup, i no pas individual, és per això que una bona cohesió i la pràctica en equip és fonamental.