Comptabitat i Fiscalitat

Finançament a llarg termini. Capital. Reserves. Finançament alié. Moneda estrangera. Periodificació. Provisions

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 36 páginas
publicidad

TEMA 12: EL FINANÇAMENT A LLARG TERMINI

12.1. INTRODUCCIÓ.

12.2. EL FINANÇAMENT PROPI: CAPITAL I RESERVES. DISTRIBUCIÓ DE

RESULTATS.

12.3. EL FINANÇAMENT ALIÉ.

12.3.1. DEUTES A LLARG TERMINI.

12.3.2. LES SUBVENCIONS.

12.3.3. LES FIANCES REBUDES.

12.4. MONEDA ESTRANGERA.

12.5. AJUSTOS PER PERIODIFICACIÓ.

12.6. PROVISIONS PER A RISCS I DESPESES.

12.1. INTRODUCCIÓ.

Tota empresa té que disposar dels recursos adients per a poder desenvolupar la seua activitat d'una manera continua i dilatada. Per tant, no sols ha de cercar el finançament a curt termini que hem estudiat als temes 9 i 11, sinó que fonamentalment s'ha de recolzar en els recursos propis i en el finançament aliè a llarg termini.

Els comptes d'aquestes masses patrimonials venen replegats al P.G.C. al grup 1. Finançament Bàsic. En paraules del P.G.C., aquest grup compren els recursos propis i el finançament aliè a llarg termini de l'empresa destinats, en general, a finançar l'actiu permanent i a cobrir un marge raonable del circulant; inclou també els ingressos a distribuir en diversos exercicis, accions pròpies i altres situacions transitòries del finançament bàsic.

Així doncs, podem diferenciar dos grans masses patrimonials dins d'aquest grup:

  • Recursos propis. Integrats bàsicament per les aportacions de capital realitzades pels propietaris de l'empresa i pels beneficis no distribuïts.

  • Recursos aliens a llarg termini. Aquells obtinguts de terceres persones i que tenen un venciment superior a l'any.

12.2. EL FINANÇAMENT PROPI: CAPITAL I RESERVES. DISTRIBUCIÓ DE RESULTATS.

Aquests comptes pertanyen al Passiu no Exigible, doncs són deutes que te l'empresa amb els seus accionistes i que aquests no li poden reclamar mentre l'empresa continue la seua activitat. Seguidament, anem a estudiar-los per separat.

CAPITAL.

Es tracta de comptes que representen les aportacions que realitzen a l'empresa els seus propietaris. Al balanç figuren al passiu, i com sabem ens trobem amb els següents comptes:

  • 100. Capital Social. Capital subscrit a les societats que revesteixen forma mercantil.

  • 101. Fons Social. Capital de les entitats sense forma mercantil.

  • 102. Capital. Correspon a les empreses individuals.

RESERVES.

En general, són beneficis no distribuïts de l'empresa. Al balanç figuren al passiu, formant part del passiu no exigible. Aquests comptes s'abonen al fer la distribució de resultats amb càrrec al compte 129. Pèrdues i Guanys, i es carregaran quan es dispose d'elles.

Els principals comptes de reserves són:

  • 112. Reserva Legal.

Aquest compte registrarà la reserva establerta per l'article 114 del Text Refundit de la Llei de les Societats Anònimes: En tot cas una xifra igual al 10% del benefici de l'exercici es destinarà a la reserva legal fins que aquesta arribe, al menys, al 20% del capital social.

  • 116. Reserves Estatutàries.

Són les que dictaminen els estatuts de la societat.

  • 117. Reserves Voluntàries.

Són aquelles que lliurement decideix la societat.

DISTRIBUCIÓ DE RESULTATS.

Una part molt important en la comptabilitat d'una empresa està referida a la determinació dels resultats que ha obtingut en l'exercici econòmic. Com sabem, repleguem al compte 129. Pèrdues i Guanys els beneficis o pèrdues d'un exercici que estan pendents d'aplicació.

Usualment, l'empresa obté resultats positius, és a dir, que els ingressos són superiors a les despeses, o el que és igual, que el compte 129. Pèrdues i Guanys te saldo creditor. Aleshores, l'empresa tributa a Hisenda per l'Impost de Societats, per la qual cosa cal calcular i assentar aquest impost seguint els següents passos:

  • Primerament calcularem en un apart el saldo del compte 129. Pèrdues i Guanys restant els ingressos menys les despeses, i deixarem sense tancar l'assentament de les despeses.

  • Seguidament, determinarem l'import de l'Impost sobre Societats aplicant a aquest saldo amb caràcter general el percentatge corresponent a les Societats Anònimes, que com sabem és actualment del 30% (32'5% fins 31-12-07).

  • Després, comptabilitzarem aquest import al compte 630. Impost sobre Beneficis procedint a la seua liquidació amb abonament al compte 4752. Hisenda Pública, Creditora per Impost sobre Societats i -en el seu cas- al compte 473. Hisenda Pública, Retencions i Pagaments a Compte. Encara que no és usual, podria succeir que el saldo d'aquest compte fora superior a l'import del compte 630. Impost sobre Beneficis; en eixe cas, carregaríem la diferència al compte 4709. Hisenda Pública Deutora per Devolució d'Impostos.

  • Finalment, anul·larem el compte 630. Impost sobre Beneficis pel seu saldo abonant-lo junt a la resta de despeses amb càrrec al compte 129. Pèrdues i Guanys.

  • EXEMPLE.

    Una empresa presenta al tancar l'any 2007 uns ingressos de 300.000 € i unes despeses de 200.000 €, amb unes retencions de 4.000 €.

  • Saldo Pèrdues i Guanys: 300.000 - 200.000 = 100.000 €.

  • Impost Sobre Societats: 100.000 x 0'325 = 32.500 €.

  • Comptabilitzem l'Impost sobre Societats compensant les retencions prèviament practicades a l'empresa:

  • _______________ ______________

    32.500 (630) Impost Sobre Beneficis a (473) H.P., Ret. i Pag. a Compte 4.000

    (Import calculat) (Saldo)

    a (4752)H.P., Cred. Impost Societats 28.500

    (Per Diferències)

    _______________ ______________

  • Tanquem l'assentament del compte 129. Pèrdues i Guanys corresponent a les despeses:

  • _______________ ______________

    232.500 (129) Pèrdues i Guanys a (6..) Per un total de ......................... 200.000

    (Suma de despeses) (630) Impost sobre Beneficis (Saldo) 32.500

    _______________ ______________

    Per altra banda, també podria ser que una empresa tinguera pèrdues (despeses majors que ingressos, és a dir, un saldo deutor del compte 129. Pérdues i Guanys). En aquest cas, caldrà anul·lar aquest compte abonant-lo pel seu saldo amb càrrec al compte 121.Resultats Negatius d'Exercicis Anteriors (en aquest compte podem crear subcomptes indicant l'any en què s'han produït les pèrdues).

    EXEMPLE.

    Una empresa ha tingut 40.000 € de pèrdues a l'exercici de l'any 2007.

    _______________ ______________

    40.000 (1217) Resultat Negatiu Exercici 2007 a (129) Pèrdues i Guanys (Saldo) 40.000

    _______________ ______________

    Per contra, si en un any hi ha beneficis i en anys anteriors ha hagut pèrdues, caldrà compensar-les fent el mateix assentament però a l'inrevés.Cal dir que aquest assentament es registrarà després d'haver calculat l'import del compte 630. Impost sobre Beneficis i d'haver-lo saldat amb el 129. Pèrdues i Guanys.

    EXEMPLE.

    A l'any següent, l'empresa obté uns beneficis nets (descomptats impostos) per import de 30.000 € i compensa les pérdues.

    _______________ ______________

    30.000 (129) Pèrdues i Guanys a (1217) Resultat Negatiu Ex. 2007 30.000

    _______________ ______________

    Una altra possibilitat quan s'han obtingut resultats negatius es demanar als socis unes aportacions complementàries per a compensar aquestes pèrdues. Aleshores, caldrà utilitzar el compte 122. Aportacions de Socis per a Compensacions de Pèrdues, el qual haurem introduït prèviament al fer efectives els socis les seues aportacions.

    EXEMPLE.

    Per a compensar les pèrdues pendents de l'exemple anterior, es demana als socis que facen les aportacions adients.

    Primerament, assentarem els diners que ingressa l'empresa:

    _______________ ______________

    10.000 (570) Caixa a (122) Aportacions de Socis per a 10.000

    Compensacions de Pèrdues

    _______________ ______________

    I acte seguit, compensarem les pèrdues:

    _______________ ______________

    10.000 (122) Aportacions Socis Comp. Pèrd. a (1217) Resultat Neg. Exercici 2007 10.000

    (Saldo) (Saldo)

    _______________ ______________

    Cal recalcar que el compte 121. Resultats Negatius d'Exercicis Anteriors anirà al Deure a l'assentament d'obertura, però en canvi figurarà al balanç al Passiu No Exigible amb signe negatiu.

    Per últim, per a tancar aquest apartat, després d'haver calculat, assentat i imputat el saldo del compte 630. Impost sobre Beneficis al 129. Pèrdues i Guanys, i d'haver compensat pèrdues d'anys anteriors -si hi hagueren-, procedirem a distribuir els resultats (que ens dona el saldo del compte 129. Pèrdues i Guanys) segons ens diga l'enunciat:

    EXEMPLE.

    L'empresa del primer exemple acorda distribuir els beneficis fent el següent repartiment:

    • Reserva Legal. 10%.

    • Reserva Estatutària. 20%.

    • Reserva Voluntària. 25%.

    • Dividends: 35%.

    • Pendent d'aplicació: 10%.

    _______________ ______________

    39.000 (129) Pèrdues i Guanys a (112) Reserves Legals (10%) 3.900

    (Saldo = 250.000 - 211.000) a (116) Reserva Estatutària (20%) 7.800

    a (117) Reserva Voluntària (25%) 9.750

    a (525) Dividend Actiu a Pagar (35%) 13.650

    a (120) Romanent (10%) 3.900

    _______________ ______________

    Apareixen dos comptes que encara no havíem estudiat:

    • 525. Dividend Actiu a Pagar.

    Representa els deutes que té l'empresa amb els seus accionistes pels dividends que ha acordat repartir, siguen a compte, complementaris o únics.

    • 120. Romanent.

    Beneficis no repartits ni aplicats específicament a cap altre compte,després de l'aprovació dels comptes anuals i de la distribució de resultats. Tant aquest compte com l'anterior s'anul·laran carregant-los per la seua aplicació a comptes del subgrup 57. Tresoreria.

    12.3. EL FINANÇAMENT ALIÈ.

    12.3.1. DEUTES A LLARG TERMINI.

    L'endeutament de l'empresa amb un venciment superior a l'any ve replegat al P.G.C. al subgrup 17. Deutes a Llarg Termini per Préstecs Rebuts i Altres Conceptes del qual ja hem estudiat els següents comptes:

    • 170. Deutes a Llarg Termini amb Entitats de Crèdit.

    • 171. Deutes a Llarg Termini.

    • 173. Proveïdors d'Immobilitzat a Llarg Termini.

    • 174. Efectes a Pagar a Llarg Termini.

    Si bé hem treballat amb els comptes 170 i 171 i, a més a més, el seu funcionament és similar al dels comptes 520 i 521 estudiats al tema anterior, ara anem a enfocar la seua problemàtica d'una manera global, des que obtenim el préstec fins que el tornem, incloent els interessos deguts i els pagats.

    EXEMPLE.

    El 28-2-2005 la CAM concedeix a l'empresa un préstec per 80.000 € a tornar en 4 anys a parts iguals. L'interès és del 6% anual, i es pagarà anualment junt a la devolució de la part corresponent del préstec. Han hagut unes despeses de formalització del préstec de 1.000 € que es distribuiran igualment en els 4 anys. Comptabilitzeu les operacions corresponents als anys 2005 i 2006.

    A LA CONCESSIÓ DEL PRÉSTEC (29-2-2008)

    Pel reconeixement del deute i les despeses de formalització del préstec:

    _______________ ______________

    79.000 (572) Bancs i ... a (1700) Préstecs a Llarg Termini 80.000

    1.000 (270) Despeses de Formalització de d'Entitats de Crèdit

    Deutes

    _______________ ______________

    A LA FI DEL PRIMER ANY (31-12-2008)

  • Traspassem a curt termini la part corresponent de deute a llarg termini:

  • _______________ ______________

    20.000 (1700) Préstecs a Ll. T. d'Ent. Cdt. a (5200) Préstecs a C.T. d'Ent. Cdt. 20.000

    (80.000 / 4)

    _______________ ______________

  • Imputem a l'exercici la part d'interessos que li correspon:

  • _______________ ______________

    4.000 (662) Interessos de Deutes a Ll. T. a (526) Interessos a C.T. Deutes E.C. 4.000

    (80.000 x 0'06 x 10 / 12)

    _______________ ______________

  • Atribuïm al resultat de l'exercici la quarta part de les despeses de formalització del prèstec:

  • _______________ ______________

    250 (669) Altres Despeses Financeres a (270) Despeses Formalitz. Deutes 250

    (1000 / 4)

    _______________ ______________

    AL PRIMER VENCIMENT DEL PRÉSTEC (28-2-2009)

  • Pel pagament del primer venciment del préstec:

  • _______________ ______________

    20.000 (5200) Préstecs a C.T. Ent. Cdt. a (572) Bancs i ... 20.000

    _______________ ______________

  • Pel pagament dels interessos:

  • _______________ ______________

    4.000 (526) Interessos a C.T. Deutes E.C.

    800 (662) Interessos de Deutes a Ll.T.

    (80.000 x 0'06 x 2 /12) a (572) Bancs i ... 4.800

    _______________ ______________

    A LA FI DEL SEGON ANY (31-12-2009)

    Tornarem a fer els dos assentaments realitzats a la fi del primer any, si bé variarà l'import dels interessos a imputar, doncs ara el deute pendent és de 60.000 € (80.000 € inicials menys els 20.000 € ja tornats):

  • Traspassem a curt termini la part corresponent de deute a llarg termini:

  • _______________ ______________

    20.000 (1700) Préstecs a Ll. T. d'Ent. Cdt. a (5200) Préstecs a C.T. d'Ent. Cdt. 20.000

    _______________ ______________

  • Imputem a l'exercici la part d'interessos que li correspon:

  • _______________ ______________

    3.000 (662) Interessos de Deutes a Ll. T. a (526) Interessos a C.T. Deutes E.C. 3.000

    (60.000 x 0'06 x 10 / 12)

    _______________ ______________

  • Atribuïm al resultat de l'exercici la quarta part de les despeses de formalització del prèstec:

  • _______________ ______________

    250 (669) Altres Despeses Financeres a (270) Despeses Formalitz. Deutes 250

    _______________ ______________

    I així continuaríem repetint cada any els assentaments en data 28 de febrer i 31 de desembre, fins l'acabament de l'operació el 29 de febrer de 2012.

    12.3.2. LES SUBVENCIONS.

    De vegades l'empresa és ajudada en el finançament de les seues activitats per aportacions realitzades per Administracions Públiques, empreses o particulars sense que hi haja una contrapartida per part de l'empresa. Aquestes quantitats rebudes es coneixen baix el nom de subvencions. Podem classificar les subvencions de la següent manera:

    • Subvencions reintegrables.

    Són aquelles que l'empresa té que tornar una volta ha transcorregut un termini determinat o quan es donen les circumstàncies que obliguen a l'empresa en tal sentit. Els comptes i moviments que s'originen són els següents:

    • 172. Deutes a llarg termini transformables en subvencions.

    Compte de passiu que replega les quantitats concedides per les Administracions Públiques, empreses o particulars amb caràcter de subvenció reintegrable.

    • 4708. Hisenda Pública, deutora per subvencions concedides.

    Utilitzarem aquest compte d'Actiu quan l'Administració Pública haja concedit una subvenció a l'empresa però encara no li hagen transferit els diners.

    EXEMPLE.

    L'empresa rep un comunicat de la Conselleria de Medi Ambient notificant-li que li ha estat aprovada una subvenció reintegrable dins de 3 anys a l'empresa per valor de 60.000 € per ajudar a la instal·lació d'una depuradora d'aigües residuals.

    _______________ ______________

    60.000 (4708)Hisenda Pública, Deutora per a (172) Deutes a Llarg Termini 60.000

    Subvencions Concedides Transformables en Subvencions

    _______________ ______________

    Al cap d'uns dies l'empresa rep una transferència per la subvenció atorgada:

    _______________ ______________

    60.000 (572) Bancs i ... a (4708) H.P., Deutora Subv. Conc. 60.000

    _______________ ______________

    • 4758. Hisenda Pública, Creditora per Subvencions a reintegrar.

    Compte de Passiu que replega el deute que té l'empresa amb l'Administració Pública quan aquesta exigeix la devolució de la subvenció.

    EXEMPLE.

    Als 3 anys, l'Administració reclama a l'empresa el reintegrament de la subvenció.

    _______________ ______________

    60.000 (172) Deutes a Ll.T. Transf. en Subv. a (4758)H. P., Cred. per Subv. a Reint. 60.000

    _______________ ______________

    Al mes següent l'empresa torna la subvenció fent una transferència a l'Administració:

    _______________ ______________

    60.000 (4758)H.P., Cred. Per Subv. Reinteg. a (572) Bancs i ... 60.000

    _______________ ______________

    • Subvencions no reintegrables de capital.

    Són aquelles subvencions que no tenen que ser tornades per l'empresa i que es reben amb la finalitat de finançar l'estructura necessària per a desenvolupar la seua activitat bàsica.

    • 130. Subvencions Oficials de Capital.

    Subvencions per aquest concepte no reintegrables concedides per l'Administració Pública. D'acord amb la norma de valoració 20 del P.G.C., s'imputaran al resultat de l'exercici en proporció a la depreciació experimentada durant el període pels actius finançats amb aquestes subvencions. En aquest cas, s'utilitzarà com a contrapartida el compte 775. Subvencions de Capital Traslladades al Resultat de l'Exercici.

    EXEMPLE.

    L'empresa obté una subvenció del Ministeri d'Indústria que li és transferida de manera immediata per a l'adquisició de maquinària per valor de 80.000 €. Després, fa la compra amb un cost de 200.000 €, pagant 120.000 € amb taló i la resta queda pendent a 3 mesos. L'amortització es fa pel mètode lineal, amb una vida útil de 16 anys.

  • Per la recepció de la subvenció:

  • _______________ ______________

    80.000 (572) Bancs i ... a (130) Subvencions Oficials Capital 80.000

    _______________ ______________

    En cas de no rebre immediatament la subvenció hauríem utilitzat al deure igualment el compte 4708. Hisenda Pública, Deutora per Subvencions Concedides.

  • Per l'adquisició de la maquinària:

  • _______________ ______________

    200.000 (223) Maquinària a (572) Bancs i ... 120.000

    32.000 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (523) Proveïdors d'Immob. C.T. 112.000

    _______________ ______________

  • A la fi de l'exercici, per l'amortització:

  • _______________ ______________

    12.500 (682) Dotació Amortitz. Immob. Mat. a (282) Amort. Acum. Immob. Mat. 12.500

    (200.000 / 16)

    _______________ ______________

  • També a la fi de l'exercici, per la imputació a resultats de la part proporcional de la subvenció:

  • _______________ ______________

    5.000 (130) Subvencions Oficials de Capital a (775) Subvencions de Capital 5.000

    (80.000 / 16) Traspassades Rtats. Exercici

    _______________ ______________

    De vegades passa que una subvenció en principi reintegrable -i que per tant estava comptabilitzada al compte 172. Deutes a Llarg Termini Transformables en Subvencions- es transforma en no reintegrable si s'acompleixen unes determinades condicions. En aquest cas, l'assentament a fer serà ben senzill:

    _______________ ______________

    (172) Deutes Ll. T. Transf. Subv. a (130) Subvencions Oficials Capital

    _______________ ______________

    • 131. Subvencions no Oficials de Capital.

    Les concedides per empreses o particulars, per a l'establiment o estructura fixa de l'empresa, quan no siguen reintegrables. El seu funcionament és idèntic al del compte 130. Subvencions Oficials de Capital.

    • Subvencions no reintegrables a l'explotació.

    Les concedides per les Administracions Públiques, empreses o particulars a l'objecte, generalment, d'assegurar una rendibilitat mínima o compensar dèficit d'explotació. Són:

    • 740. Subvencions Oficials a l'Explotació.

    Quan són les Administracions Públiques qui atorguen una subvenció d'aquesta índole. És un compte d'ingressos i per tant s'abonarà per l'import de la subvenció amb càrrec al 4708. H.P., Deutora per Subvencions Concedides (quan es notifica la concessió) o a comptes del subgrup 57. Tresoreria (si la ingressen). Com a tal compte d'ingressos s'anul·larà a la fi de l'exercici amb abonament al compte 129. Pèrdues i Guanys.

    EXEMPLE.

    L'Ajuntament de Carlet concedeix una subvenció de 2.000 € a una empresa per a compensar pèrdues, donant el taló corresponent.

    _______________ ______________

    2.000 (572) Bancs i ... a (740) Subvencions Oficials Explotació 2.000

    _______________ ______________

    • 741. Altres Subvencions a l'Explotació.

    Subvencions d'aquestes característiques rebudes d'altres empreses o de particulars.

    12.3.3. LES FIANCES REBUDES.

    Una empresa també pot demanar i rebre fiances d'una altra com a garantia per part d'aquesta de l'acompliment d'una obligació contractual, i d'igual manera passa amb els dipòsits. Veiem quins comptes utilitzarem:

    • 180. Fiances Rebudes a Llarg Termini.

    Són els diners que l'empresa rep com a garantia de l'acompliment d'una obligació a termini superior a l'any. Es tracta d'un compte de passiu que s'abonarà al moment de rebre la fiança amb càrrec a comptes del subgrup 57, i que s'anul·larà a la seua cancel·lació amb abonament a aquests comptes del subgrup 57 i -en el seu cas, quan l'altra empresa siga penada por incompliment dels seus compromisos- al compte 778. Ingressos Extraordinaris.

    EXEMPLE.

    L'empresa rep un taló de 15.000 € d'una constructora com a garantia de què el nou magatzem estarà acabat en 15 mesos, quedant establert que tindrà una penalització de 1.000 € per cada mes d'endarreriment en el lliurament de l'obra.

    _______________ ______________

    15.000 (572) Bancs i ... a (180) Fiances Rebudes a Llarg T. 15.000

    _______________ ______________

    Finalment, la constructora lliura el nou magatzem amb dos mesos d'endarreriment, sent penada en l'import corresponent i tornant-li la resta de la fiança.

    _______________ ______________

    15.000 (180) Fiances Rebudes a Llarg T. a (778) Ingressos Extraordinaris 2.000

    a (572) Bancs i ... 13.000

    _______________ ______________

    D'igual manera actuaríem quan la duració de la fiança fora com a màxim d'un any, utilitzant a tal efecte el compte 560. Fiances Rebudes a Curt Termini.

    • 185. Dipòsits rebuts a Llarg Termini.

    Es tracta també d'un compte de passiu, ja que a l'empresa li lliuren uns diners que no són seus i que té que tornar al moment que estiga establert. S'abonarà a la recepció dels diners amb càrrec a comptes del subgrup 57, i es carregarà quan es tornen els diners amb abonament als mateixos comptes d'aquest subgrup.

    Cal dir que els mateixos moviments comptables es faran quan l'empresa rep un dipòsit amb una duració de l'operació no superior a l'any, si bé utilitzant el compte 561. Dipòsits rebuts a Curt Termini.

    12.4. MONEDA ESTRANGERA.

    Amb la globalització dels mercats, empreses d'altres països s'han introduït en els mercats nacionals i alhora empreses nacionals han efectuat vendes a països estrangers. Això ha comportat que progressivament cal comptabilitzar operacions en monedes distintes de l'euro, amb la conseqüent problemàtica, ja que el P.G.C. estableix que tot el patrimoni de les empreses espanyoles té que estar valorat en euros. En aquest apartat anem a clarificar l'assentament d'operacions en les quals la transacció s'ha realitzat en moneda estrangera, diferenciant entre si l'empresa presenta pèrdues o beneficis quan cal valorar els crèdits, deutes, valors de renda fixa i efectiu que estan nominats en moneda estrangera.

    • Pèrdues en moneda estrangera.

    • 668. Diferències negatives de canvi.

    Replega les pèrdues produïdes per modificacions del tipus de canvi en valors de renda fixa, crèdits, dèbits i efectiu en moneda estrangera.

    Per tant, aquest compte de resultats el gastarem sempre que hi haja una pèrdua per a l'empresa per aquest concepte, tant a la fi d'exercici si l'empresa encara no ha cobrat el crèdit o pagat el dèbit (pèrdua potencial), com quan es tracta d'efectiu o quan es produeix el cobrament o el pagament (pèrdua real).

    Així, a la fi d'exercici, valorarem el crèdit no cobrat o els valors de renda fixa al canvi d'eixe moment, i si aquest import es menor que el que tenim registrat comptablement, la pèrdua potencial la carregarem al compte 668. Diferències Negatives de Canvi amb abonament al compte que pateix la pèrdua.

    D'igual manera, també valorarem els deutes de l'empresa al canvi vigent a la fi d'exercici, i si aquest és major, també tindrem que assentar la pèrdua potencial carregant el compte 668. Diferències Negatives de Canvi amb abonament al compte de passiu corresponent.

    EXEMPLE.

    L'empresa té un saldo pendent de cobrament amb un client per valor de 20.000 corones noruegues, sent el canvi que hi havia al moment en què es va efectuar la venda de 0'13 €/corona noruega, i el del 31 de desembre de 0'12 €/corona noruega.

    Valor Comptable: 20.000 x 0'13 = 2.600 €

    Valor a Fi d'Exercici = 20.000 x 0'12 = 2.400 €

    Pèrdua Possible = 2.600 - 2.400 = 200 €

    _______________ ______________

    200 (668) Diferències Negatives de Canvi a (430) Clients 200

    _______________ ______________

    Com es tracta d'un crèdit de l'empresa, i el valor a la fi d'exercici (2.400 €) és menor que el que reflexa la nostra comptabilitat (2.600 €), cal registrar la pèrdua possible al compte 668. Diferències Negatives de Canvi i disminuir el compte de Clients.

    Com ja ha estat dit, també les pèrdues reals que es posen de manifest tant al valorar a la fi d'exercici l'efectiu en moneda estrangera com quan es cobren els crèdits i els valors de renda fixa, es paguen els dèbits nominats en moneda estrangera o es canvie l'efectiu, totes elles es carregaran al compte 668. Diferències negatives de canvi, amb abonament al compte de què es tracte.

    EXEMPLE.

    Finalment, es cobra pel banc el saldo de l'exemple anterior, sent el canvi en eixe moment de 0'115 €/corona noruega..

    Valor Comptable = 20.000 x 0'12 = 2.400 €

    (D'una altra manera, el saldo a la fi de l'exercici anterior: 2.600 - 200 = 2.400 €)

    Valor Cobrament = 20.000 x 0'115 = 2.300 €

    Pèrdua = 2.400 - 2.300 = 100 €

    _______________ ______________

    2.300 (572) Bancs i ...

    (2.000 x 0'115)

    100 (668) Diferències Negatives Canvi a (430) Clients (Saldo) 2.400

    (Per diferències)

    _______________ ______________

    Com en el moment de cobrar el crèdit del client, el canvi (11'50 €/corona noruega) és menor que aquell al qual l'havíem valorat (12 €/corona noruega), l'empresa pateix una pèrdua.

    • Beneficis en moneda estrangera.

    • 768. Diferències positives de canvi.

    Aquest compte replegarà els beneficis reals que es posen de manifest per:

  • En la valoració a la fi d'exercici de l'efectiu en moneda estrangera de l'empresa (i sols amb aquest actiu), abonant-lo amb carregament al compte del subgrup 57. Tresoreria de què es tracte.

  • EXEMPLE.

    L'empresa té 3.000 dòlars americans que cobrà d'una venda de mobiliari, sent el canvi en eixe moment de 0'83 €/$. A l'hora de tancar l'exercici, la cotització és de 0'85 €/$.

    Valor Comptable = 3.000 x 0'83 = 2.490 €

    Valor a Fi d'Exercici = 3.000 x 0'85 = 2.550 €

    Benefici: 2.550 - 2.490 = 60 €

    _______________ ______________

    60 (571) Caixa, Moneda Distinta a l'Euro a (768) Diferències positives de canvi 60

    _______________ ______________

  • Quan es cobren els valors i crèdits, es paguen els dèbits o es canvíe l'efectiu, amb càrrec a comptes del subgrup 57. Tresoreria. És a dir, quan l'import cobrat (en valors i crèdits) o canviat (en efectiu) siga superior al que indicava la nostra comptabilitat o quan l'import pagat (en dèbits) siga inferior al que estava registrat comptablement.

  • EXEMPLE.

    Finalment, canviem els dòlars americans de l'exemple anterior a 0'89 €/$.

    Valor Comptable Net: 3.000 x 0'85 = 2.550 €

    (D'una altra manera: Saldo a la fi de l'exercici anterior = 2.490 + 60 = 2.550 €)

    (D'una altra manera encara: Valor a fi de l'exercici anterior = 2.550 €)

    Valor de Conversió = 3.000 x 0'89 = 2.670 €

    Benefici = 2.670 - 2.550 = 120 €

    _______________ ______________

    2.670 (570) Caixa, € a (571) Caixa. Moneda Distinta Euro 2.550

    (Valor Conversió = 3.000 x 0'89) (Valor Comptable = 3.000 x 0'85)

    a (768) Diferències Positives de Canvi 120

    (Per diferències)

    _______________ ______________

    EXEMPLE.

    L'empresa té un saldo pendent de pagament per valor de 1.000 lliures esterlines per una compra de mercaderies que va fer quan el canvi era de 1'50 €/&. En la data de venciment l'empresa paga el saldo fent una transferència, sent el canvi de 1'45 €/&.

    Valor Comptable: 1.000 x 1'50 = 1.500 €

    Valor de Pagament: 1.000 x 1'45 = 1.450 €

    Benefici: 1.500 - 1.450 = 50 €

    _______________ ______________

    1.500 (400) Proveïdors (Saldo) a (572) Bancs (1.000 x 1'45) 1.450

    a (768) Diferències Positives Canvi 50

    (Per diferències)

    _______________ ______________

    Com en el moment del pagament del deute el canvi era més baix, a l'empresa li ha costat menys diners i per tant ha obtingut un benefici.

    • 136. Diferències positives en moneda distinta de l'euro.

    També pot ocórrer que l'empresa presente a la fi d'exercici uns beneficis potencials, bé perquè en eixe moment el canvi al qual cal valorar els crèdits i els valors de renda fixa siga major que el que hi havia comptablement, bé perquè el canvi al qual es valoren els dèbits és inferior al del moment en què es van crear les obligacions de pagar.

    Pel principi de prudència, en contra del que passa amb les pèrdues potencials, els beneficis potencials no poden portar-se a resultats utilitzant el compte anterior 768. Diferències Positives de Canvi, sinó que tenen que assentar-se en el compte 136. Diferències Positives en Moneda Distinta de l'Euro, el qual abonarem amb càrrec al compte de valors de renda fixa, crèdit o dèbit de què es tracte, el qual apareixerà així al balanç pel seu valor a la fi d'exercici -ja corregit i augmentat en les diferències positives-. El compte 136. Diferències Positives en Moneda Distinta de l'Euro, per tant, no és de resultats sinó que figurarà al passiu del balanç dins del capítol “Ingressos a Distribuir en diversos exercicis”, i representarà un benefici potencial que està pendent d'aplicar.

    EXEMPLE.

    L'empresa va comprar 10 obligacions del Banc del Japó pel nominal de 100.000 iens cadascú, sent el canvi en eixe moment de 0'0070 €/ien. A la fi d'exercici el canvi és de 0'0075 €/ien.

    Valor Comptable = 10 x 100.000 x 0'0070 = 7.000 €

    Valor a Fi Exercici = 10 x 100.000 x 0'0075 = 7.500 €

    Benefici Potencial = 7.500 - 7.000 = 500 €

    _______________ ______________

    500 (541) Valors de Renda Fixa a C.T. a (136) Diferències Positives en 500

    Moneda Distinta de l'Euro

    _______________ ______________

    Finalment, quan es produeixa la venda del valor de renda fixa, el cobrament del crèdit o el pagament del dèbit, tancarem aquest compte carregant-lo pel seu saldo i com que aleshores el benefici serà real, ja podrem utilitzar a l'Haver el compte 768. Diferències Positives de Canvi.

    EXEMPLE.

    Les obligacions vencen i l'empresa recupera els diners, sent el canvi de 0'0073 €/ien.

    Valor Comptable Net = Saldo Element Patrimonial - Saldo Compte 136 =

    = 7.500 - 500 =7.000 €

    Valor de Cobrament = 10 x 100.000 x 0'73 = 7.300 €

    Benefici = 7.300 - 7.000 = 300 €

    _______________ ______________

    500 (136) Diferències Positives en

    Moneda Distinta de l'Euro

    (Pel Saldo)

    7.300 (572) Bancs i ...

    (10 x 100.000 x 0'73) a (541) Valors de Renda Fixa a C.T. 7.500

    (Pel Saldo)

    a (768) Diferències Positives de Canvi 300

    (Per Diferències)

    _______________ ______________

    12.5. AJUSTOS PER PERIODIFICACIÓ.

    Aquests ajustos són una conseqüència de l'aplicació del principi de devengo, que com sabem indica que la imputació d'ingressos i despeses haurà de fer-se en funció de la corrent real de bens i serveis que ells representen i amb independència del moment en que es produeixca la corrent monetària o financera derivada d'ells. És a dir, cal imputar a cada exercici únicament les despeses i ingressos que li corresponen, independentment de quan cobre o pague l'empresa.

    El P.G.C. contempla els ajustos per periodificació en dos subgrups:

    • Subgrup 48. Ajustos per Periodificació.

    Està referit als ingressos i despeses registrats comptablement en un exercici però que cal imputar al següent. L'integren dos comptes:

    • 480. Despeses anticipades

    Despeses comptabilitzades a l'exercici que es tanca i que corresponen al següent. A la fi de l'exercici es carregarà amb abonament als comptes del grup 6 que tinguen registrades les despeses que són imputables a l'altre any. Figurarà a l'Actiu.

    EXEMPLE.

    L'empresa paga a una altra l'1 de desembre el lloguer dels mesos de desembre d'enguany i de gener i febrer del següent, sent l'import de cada mes de 600 €.

    En data 1 de desembre comptabilitzem la despesa ocasionada:

    _______________ ______________

    1.800 (621) Arrendaments i Cànons (600 x 3)

    288 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (570) Caixa, € 2.088

    _______________ ______________

    Tanmateix, a l'exercici d'enguany sols calia imputar el mes de desembre, per la qual cosa al tancament de l'exercici -31 de desembre- procedirem a fer l'ajust corresponent als dos mesos -gener i febrer de l'any vinent- que no corresponen a enguany:

    _______________ ______________

    1.200 (480) Despeses Anticipades (600 x 2) a (621) Arrendaments i Cànons 1.200

    _______________ ______________

    D'aquesta manera el saldo del compte 621. Arrendaments i Cànons reflectirà els 600 € (1.800 - 1.200) corresponents al mes de desembre d'enguany.

    Finalment, a l'any següent, a continuació de l'assentament d'obertura, farem l'anterior assentament però a l'inrevés, anul·lant el compte 480. Despeses anticipades i alhora registrant la despesa dels mesos de gener i febrer del nou exercici que comença:

    _______________ ______________

    1.200 (621) Arrendaments i Cànons a (480) Despeses Anticipades 1.200

    _______________ ______________

    • 485. Ingressos Anticipats.

    Ingressos comptabilitzats en l'exercici que es tanca i que corresponen al següent. L'abonarem a la fi de l'exercici amb càrrec al compte d'ingressos que cal ajustar. Figurarà al Passiu del balanç.

    EXEMPLE.

    Registreu l'exemple anterior en la comptabilitat de l'empresa que rep el lloguer.

    En data 1 de desembre:

    _______________ ______________

    2.088 (570) Caixa, € a (752) Ingressos per Arrendaments 1.800

    a (477) H.P., I.V.A. Repercutit 288

    _______________ ______________

    En data 31 de desembre:

    _______________ ______________

    1.200 (752) Ingressos per Arrendaments a (485) Ingressos Anticipats 1.200

    (Pels mesos de gener i febrer)

    _______________ ______________

    Finalment, en data 1 de gener de l'any següent:

    _______________ ______________

    1.200 (485) Ingressos Anticipats a (752) Ingressos per Arrendaments 1.200

    _______________ ______________

    • Subgrup 58. Ajustos per periodificació.

    Replega els mateixos conceptes que el subgrup 48 d'igual nom, però quan els ajustos cal fer-los amb els interessos pagats o cobrats. També està integrat per dos comptes:

    • 580. Interessos pagats per anticipat.

    Interessos pagats per l'empresa que corresponen a exercicis següents. Al balanç figurarà a l'actiu.

    EXEMPLE.

    L'empresa rep l'1 de novembre un préstec a 12 mesos d'una altra empresa per 20.000 € al 12% d'interès, pagant els 6 primers mesos per anticipat.

    En data 1 de novembre caldrà registrar en primer lloc el préstec rebut:

    _______________ ______________

    20.000 (570) Caixa, € a (521) Deutes a Curt Termini 20.000

    _______________ ______________

    Després assentarem, també en data 1 de novembre els interessos pagats:

    _______________ ______________

    1.200 (663) Interessos de Deutes a C.T. a (4751) H.P., Creditor per Ret. Pract. 180

    (20.000 x 0'12 x 6 / 12) (1.200 x 0'15)

    a (570) Caixa, € 1.020

    _______________ ______________

    Quan arribem a 31 de desembre caldrà fer l'adient assentament d'ajustos per periodificació, perquè dels 6 mesos que hem pagat hi ha quatre (concretament els mesos de gener, febrer, març i abril de l'any següent) que no corresponen a enguany i que tanmateix s'han pagat en aquest exercici.

    _______________ ______________

    800 (580) Interessos Pagats per Anticipat a (663) Interessos de Deutes a C.T. 800

    (20.000 x 0'12 x 4 /12)

    _______________ ______________

    Finalment, en data d'1 de gener de l'any següent invertirem aquest assentament per a imputar als resultats de l'any aquells interessos:

    _______________ ______________

    800 (663) Interessos de Deutes a C.T. a (580) Interessos Pagats per Anticipat 800

    _______________ ______________

    • 585. Interessos Cobrats per Anticipat.

    Interessos cobrats per l'empresa que corresponen a exercicis següents. Figurarà al passiu del balanç.

    EXEMPLE.

    Anem a servir-nos de l'exemple anterior per a fer la comptabilitat de l'empresa que ha prestat els diners i que, per tant, ha rebut anticipadament els interessos:

    En data 1 de novembre:

    _______________ ______________

    20.000 (542) Crèdits a Curt Termini a (570) Caixa, € 20.000

    _______________ ______________

    180 (473) H.P., Retencions i Pag. Compte

    1.020 (570) Caixa, € a (763) Ingressos de Crèdits a C.T. 1.200

    _______________ ______________

    En data 31 de desembre, ajustarem els 4 mesos d'interessos cobrats per anticipat:

    _______________ ______________

    800 (763) Ingressos de Crèdits a C.T. a (585) Interessos Cobrats per Anticipat 800

    _______________ ______________

    Finalment, a 1 de gener de l'any següent imputarem aquests interessos invertint l'assentament anterior:

    _______________ ______________

    800 (585) Interessos Pagats per Anticipat a (763) Ingressos de Crèdits a C.T. 800

    _______________ ______________

    12.6. PROVISIONS PER A RISCS I DESPESES.

    Són les que tenen per objecte cobrir despeses originades en el mateix exercici o en altre anterior, pèrdues o deutes que estiguen clarament especificades en quant a la seua natura, però que a la data de tancament de l'exercici siguen probables i certes però indeterminats en quant al seu import exacte o en quant a la data en què es produiran. És a dir, van a registrar despeses, pèrdues o deutes que hi hauran en l'empresa però de les quals no es sap quin serà el seu import exacte o quan es produiran.

    El subgrup 14 replega aquestes provisions, i són comptes de passiu que s'abonaran amb càrrec a comptes de despeses (grup 6). S'anul·laran en el moment en què es produeixca la despesa, pèrdua o deute o quan es conega el seu import: si ens hem sobrepassat en la quantia de la dotació, l'import excedit es registrarà al compte 790. Excés de Provisions per a Riscs i Despeses, i si ens hem quedat curts utilitzarem de nou el compte de despeses de què es tracte.

    Anem a estudiar separadament les més importants:

    • 141. Provisió per a impostos.

    Quan no és possible determinar l'import a pagar d'un determinat impost, cal fer una estimació per a imputar-lo a resultats que nosaltres assentarem utilitzant aquest compte.

    EXEMPLE.

    L'empresa valora en 60.000 € l'import a pagar en concepte d'Impost sobre Societats.

    _______________ ______________

    60.000 (630) Impost sobre Beneficis a (141) Provisió per a impostos 60.000

    _______________ ______________

    Poden passar dues coses:

  • Que quan ens siga possible liquidar l'Impost, la quota resultant fora menor que l'estimada. Així suposem que la quota resultant a l'exemple anterior siga de 50.000 €, amb unes retencions practicades de 4.000 €.

  • _______________ ______________

    60.000 (141) Provisió per a Impostos a (473) H.P., Ret. i Pag. a Compte 4.000

    (L'anul·lem pel seu saldo) a (4752)H.P., Creditora per Impostos 46.000

    sobre Beneficis (50.000 - 4.000)

    a (790) Excés de Provisions per a 10.000

    Riscs i Despeses (Per Diferències)

    _______________ ______________

    El compte 4752. Hisenda Pública, Creditora per Impostos sobre Beneficis recull el deute que té l'empresa amb Hisenda per l'Impost de Societats, i el seu import eixirà de restar a la quota resultant de la liquidació d'aquest impost el saldo de les retencions practicades a l'empresa.

    Per la seua banda, l'import del compte 790. Excés de Provisions per a Riscs i Despeses eix per diferències, i ens indica la quantia en què ens hem sobrepassat al dotar les provisions. Si dotarem provisions per valor de 60.000 € i la quota resultant ha segut de 50.000 €, vol dir que ens hem excedit en 10.000 €.

  • El cas contrari, és a dir, que al liquidar l'Impost sobre Societats la quota a pagar siga major que la dotació de provisions que havíem realitzat. Anem a suposar que la quota d'aquest exemple que estem treballant haguera segut de 65.000 €, amb unes retencions practicades a l'empresa també per 4.000 €:

  • _______________ ______________

    60.000 (141) Provisió per a Impostos a (473) Hisenda Pública, Retencions i

    (Saldo) Pagaments a Compte 4.000

    5.000 (630) Impost sobre Beneficis a (4752)Hisenda Pública, Creditora

    (65.000 - 60.000) per Impost sobre Beneficis 61.000

    (Per Diferències)

    _______________ ______________

    Hem anul·lat el saldo dels comptes 141. Provisió per a Impostos i 473. Hisenda Pública, Retencions i Pagaments a Compte. Hem tingut que imputar al compte 630. Impost sobre Beneficis una despesa addicional de 5.000 € perquè les estimacions que férem dels beneficis han sigut menors que les reals en aquest import.

    Finalment, hem obtingut l'import que devem a Hisenda per diferències entre Deure i Haver, o si es vol, restant a la quota a pagar per l'Impost sobre Societats les retencions que li havien practicat a l'empresa (tant en aquest apartat com en l'anterior, si l'empresa pagara directament l'Impost sobre Societats no utilitzaríem el compte 4752. Hisenda Pública, Creditora per Impostos sobre Beneficis, sinó un compte del subgrup 57. Tresoreria).

    • 142. Provisió per a Responsabilitats.

    Import estimat per a fer front a responsabilitats probables o certes, procedents de litigis en curs, indemnitzacions o obligacions pendents de quantia indeterminada.

    EXEMPLE.

    L'empresa decideix provisionar 8.000 € per un contenciós que està en via judicial.

    _______________ ______________

    8.000 (678) Despeses Extraordinàries a (142) Provisió per Responsabilitats 8.000

    _______________ ______________

    Posteriorment, es dicta sentència i l'empresa es condemnada a una multa de 6.000 € que paga amb taló.

    _______________ ______________

    8.000 (142) Provisió per Responsabilitats a (572) Bancs i ... 6.000

    (Pel Saldo) a (790) Excés Provisions Riscs i Desp. 2.000

    (Per Diferències)

    _______________ ______________

    Com que la provisió era de 8.000 € i finalment la despesa ha estat de 6.000 €, ens hem sobrepassat al dotar les provisions en 2.000 €.

    • 143. Provisió per a Grans Reparacions.

    Les constituïdes per a atendre a revisions o reparacions extraordinàries d'immobilitzat material.

    EXEMPLE.

    L'empresa provisiona 10.000 € davant l'imminent canvi normatiu per part de la Conselleria d'Indústria sobre el manteniment dels muntacàrregues, la qual cosa obligarà a l'empresa a fer les modificacions adients en aquests.

    _______________ ______________

    10.000 (622) Reparacions i Conservació a (143) Provisió per Grans Reparacions 10.000

    _______________ ______________

    Finalment, una volta publicada l'ordre de la Conselleria d'Indústria i fetes les modificacions que es requerien, l'empresa ha suportat unes despeses de 12.000 € que paga amb taló.

    _______________ ______________

    10.000 (143) Provisió per Grans Reparacions

    (Pel Saldo)

    2.000 (622) Reparacions i Conservació

    1.920 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ... 13.920

    _______________ ______________

    Hem anul·lat el compte 143. Provisions per a Grans Reparacions, però com que les reparacions reals han sigut majors que les estimades, hem tingut que incloure una despesa addicional per aquest concepte de 2.000 €.

    SUPÒSIT Nº 40

    Una empresa presentava el següent balanç de situació:

    2.000 (232) Instal·lacions Tèc. Muntatge (527) Interessos de Deutes a C.T. 4.000

    18.000 (572) Bancs i ... (120) Remanent 20.000

    4.000 (200) Despeses Constitució (227) Equips Processament Informació 15.000

    2.000 (431) Clients, Efectes Com. a Cobrar (521) Deutes a Curt Termini 28.000

    4.000 (407) Acomptes a Proveïdors (436) Envasos i Emb. Tornar Clients 3.000

    1.500 (390) Prov. Deprec. Mercaderies (300) Mercaderies 25.000

    32.000 (570) Caixa, € (540) Inversions Financ. Temp. Capital 30.000

    2.000 (282) Amortitz.Acum.Inmob.Mat. (597) Provisió Dep. Val. Neg. a C.T. 2.000

    20.000 (213) Fons de Comerç (281) Amortitz. Acum. Inmob. Inmat. 3.000

    Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

  • Paga pel banc el préstec que devia junt als interessos.

  • Cobra 30 cèntims de cadascuna de les 3.000 accions que va comprar a 10 €. Posteriorment, les ven a 9 €, amb unes despeses de 300 €..

  • Compra 10 obligacions de l'Estat, havent unes despeses de comissions de 400 €.

  • Ven l'equipament informàtic per 12.000 €, a cobrar 4.000 a 6 mesos i la resta amb lletra a 14 mesos.

  • Compra mercaderies per 30.000 €, aplicant-li la bestreta realitzada i amb unes despeses de transport de 300 €. Posteriorment, li fan un descompte per volum de comanda del 3%.

  • Els clients tornen envasos per 2.000 €, s'han trencat per 500 € i es queden amb la resta.

  • El valor total de la nòmina puja a 40.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 14.000 € i dels treballadors per 3.500 €, i retencions pel I.R.P.F. per 5.000 €.. Paga 10.000 € i queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social i les retencions pel I.R.P.F. i la resta de salaris.

  • Paga 8.000 € a l'acabament dels treballs de la cadena mecanitzada que estava en muntatge..

  • Paga 4.000 € a una empresa per uns treballs d'investigació. Posteriorment, l'empresa pensa que el projecte va a tindre èxit.

  • A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

  • Les obligacions es cotitzen a un canvi de 96 %. Posteriorment les ven a un canvi del 98 %.

  • Les existències de mercaderies es valoren en 34.000 €.

  • Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 1.000 €.

  • Es doten les següents amortitzacions:

    • Despeses d'establiment, 25%.

    • Immobilitzat Immaterial. Sistema lineal, 5 anys.

    • Immobilitzat Material en funció de les hores treballades, amb unes previsions totals d'hores a treballar de 50.000 h. i les d'enguany 4.000 h.

    SUPÒSIT Nº 41

    Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:

    4.000 (1215)Resultats Negatius Ex. 2005 (117) Reserves Estatutàries 5.000

    16.000 (570) Caixa, € (201) Despeses de Primer Establiment 4.000

    5.000 (213) Fons de Comerç (228) Elements de Transport 12.000

    20.000 (5201)Deutes a C.T. per Crèdit Disp. (253) Crèdits a Ll.T. per Alien. Immob. 5.000

    15.000 (431) Clients, Efectes Com. Cob. (411) Creditors, Ef. Comercials a Pagar 8.000

    90.000 (300) Mercaderies (390) Prov. Deprec. Mercaderies 2.000

    30.000 (572) Bancs i ..., € (4311)Efectes Comercials Descomptats 5.000

    5.000 (5208)Deutes per Efectes Descompt. (1700)Préstecs a Ll. T. d'Ent. Crèdit 16.000

    800 (270) Despeses Formalització Préstec (544) Crédits a C.T. al Personal 3.000

    3.000 (598) Prov. Insolv. Crèdits a C.T. (597) Prov. Dep. Val. Neg. a C.T. 4.000

    40.000 (541) Valors de Renda Fixa a C.T. (565) Fiances Constituïdes a C.T. 10.000

    Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

  • No paga el client del qual hi havia una lletra al banc, i aquest ens carrega 40 € de despeses de devolució. Posteriorment, girem nova lletra al client pel nominal més les despeses de devolució i 60 € d'interessos de demora.

  • Trau 5.000 € de la pòlissa de crèdit. Posteriorment, cancel·la la pòlissa, pagant 400 € d'interessos.

  • Li tornen 1.000 € del préstec que havia fet a un treballador, donant la resta per perduda.

  • Al passar per Carcaixent li sorprèn una turmenta monzònica i un barranc li arrossega la furgoneta de l'empresa, donant-la per perduda.

  • Ven mercaderies al comptat per 80.000 €, havent unes despeses de transport de 100 € que paga, i fent un descompte per prompte pagament del 2%.

  • L'empresa rep una notificació de la Conselleria d'Indústria de què se li ha concedit una subvenció reintegrable de 40.000 € per a l'adquisició de diversa maquinària. Al mes li ingressen al compte corrent aquesta subvenció.

  • Per incompliment contractual, l'empresa es penada amb 3.000 € de la fiança lliurada, tornant-li la resta dels diners.

  • A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

  • El préstec rebut el va fer l'1 de gener de l'any passat, i té que tornar-lo tot dins de 5 anys, sent el tipus d'interès del 6% anual (cal imputar els interessos corresponents i la part adient de despeses de formalització -com haureu calculat, l'import original era de 1.000 €-).

  • Ha cobrat un 4% d'interès dels 40 bons del Tresor que va comprar. Es cotitzen al 95%. Posteriorment els ven al 92% amb unes despeses de 400 €.

  • Les existències de mercaderies es valoren en 50.000 €.

  • Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 1.000 €.

  • Es doten les amortitzacions següents:

    • Despeses d'Establiment: 40%.

    • Immobilitzat Immaterial: Sistema lineal, 4 anys.

    ES DEMANA:

    • Anotacions en el Llibre Diari.

    • Comptabilització de l'Impost de Societats, determinació de Pèrdues i Guanys i liquidació de l'impost.

    • Compensació de Resultats Negatius i comptabilització de la distribució de beneficis, d'acord amb els següents percentatges:

    • Reserva legal: 10%.

    • Reserva estatutària: 25%.

    • Reserva voluntària: 20%.

    • Repartiment entre els accionistes: 45%.

    SUPÒSIT Nº 42

    Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:

    10.000 (180) Fiances rebudes a Llarg T. (120) Romanent 4.000

    40.000 (572) Bancs i ..., € (4312)Efectes Comercials en Gestió Cob. 6.000

    16.000 (570) Caixa, € (201) Despeses de Primer Establiment 8.000

    10.000 (215) Aplicacions Informàtiques (281) Amort. Acum. Immob. Immat. 2.000

    1.000 (407) Acomptes a Proveïdors (436) Env. i Emb. Tornar Clients 60.000

    70.000 (300) Mercaderies (390) Prov. Deprec. Mercaderies 4.000

    4.000 (543) Crèdits a C.T. per Alien. Immob.(597) Prov. Dep. Val. Neg. a C.T. 3.000

    30.000 (540) Inv. Financeres Temporals Cap. (1216)Resultats Negatius Exercici 2006 2.000

    Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

  • L'empresa de la qual havíem rebut la fiança desatén els seus compromisos i es penada amb 4.000 €, tornant-li la resta dels diners.

  • No paga el client del qual hi havia una lletra al banc, i aquest ens carrega 50 € de comissions i 30 de despeses de devolució. Posteriorment, rebem una transferència del client pel nominal més les despeses de devolució i 70 € d'interessos de demora.

  • L'empresa que devia diners per la venda d'immobilitzat es declara en fallida i es dona per perdut la totalitat del saldo pendent.

  • Compra mercaderies per 3.000 €, amb unes despeses d'assegurances incloses en factura de 50 €, aplicant-li la bestreta realitzada. Posteriorment, torna gèneres per 1.000 € i accepta quedar-se amb la resta amb un descompte de 200 € per defectes de qualitat.

  • Li tornen envasos per 5.000 €, s'han trencat per 10.000 € i es queden amb la resta.

  • La Conselleria de Medi Ambient li atorga i ingressa una subvenció no reintegrable de 30.000 € per a l'adquisició d'una depuradora. Després l'empresa instal·la la depuradora amb un cost de 60.000 €, dels quals paga 40.000 € amb taló i la resta amb lletra a 6 mesos.

  • La Diputació Provincial li concedeix 3.000 € per a fer front a problemes de tresoreria.

  • Ven els programes informàtics per 10.000 €, a cobrar la meitat a 3 mesos i la resta amb lletra a 14 mesos.

  • A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

  • Ha cobrat 40 cèntims de les 2.000 accions que va comprar. La cotització és a hores d'ara de 14 €. Posteriorment les ven a un canvi de 18 €.

  • Les existències de mercaderies es valoren en 80.000 €.

  • Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 2.000 €.

  • Es doten les amortitzacions següents:

    • Despeses d'Establiment: 40%.

    • Immobilitzat Material: En funció de la seua utilització, amb un total d'hores previstes de funcionament de 48.000 h. i de 8.000 h. per a enguany (recordeu el que cal fer amb la subvenció).

    ES DEMANA:

    • Anotacions en el Llibre Diari.

    • Comptabilització i liquidació de l'Impost de Societats, i determinació de Pèrdues i Guanys.

    • Distribució de beneficis, d'acord amb els següents percentatges:

    • Reserva legal: 10%.

    • Reserva estatutària: 30%.

    • Reserva voluntària: 20%.

    • Repartiment entre els accionistes: 30%.

    • La resta queda pendent

    SUPÒSIT Nº 43

    Una empresa presentava el següent balanç de situació:

    32.000 (573) Bancs i ..., Moneda Estrangera (112) Reserves Legals 15.000

    20.000 (572) Bancs i ..., € (212) Propietat Industrial 10.000

    7.000 (200) Despeses de Constitució (226) Mobiliari 10.000

    10.000 (431) Clients, Efectes Com. Cob. (411) Creditors, Ef. Comercials a Pagar 8.000 85.000 (300) Mercaderies (390) Prov. Deprec. Mercaderies 3.000

    15.000 (570) Caixa, € (4312)Efectes Comercials Gestió Cobram. 7.000

    5.000 (435) Clients Dubtós Cobrament (460) Acomptes Remuneracions 3.000

    2.000 (282) Amortitz.Acum.Inmob.Mat. (490) Provisió Insolvències Tràfic 5.000

    3.000 (437) Acomptes de Clients (436) Envasos i Emb. Tornar Clients 4.000

    9.000 (251) Valors de Renda Fixa (202) Despeses d'Ampliació Capital 3.000

    12.000 (232) Instal. Tècniques en Muntatge (560) Fiances Rebudes a Curt Termini 8.000

    15.000 (172) Deutes a Ll. T. Transf. en Subv. (440) Deutors 2.000

    Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

  • Es dona per perdut el saldo amb el client del qual no es tenia la certesa de cobrar.

  • La moneda estrangera en poder de l'empresa es correspon amb 20.000 & valorades a un canvi d'1,60 €/&. Al canviar-les per euros, el canvi es d'1,55 €/&.

  • El client torna envasos per 1.000 €, s'han trencat per 800 € i es queda amb la resta.

  • El client del qual teníem una lletra al banc no paga, i aquest ens cobra 80 € de comissions i 40 € de despeses de devolució. Posteriorment ens envia transferència pel nominal i les despeses de devolució.

  • Es ven el mobiliari per 9.000 €, a cobrar la meitat mitjançant lletra a 15 mesos i la resta queda pendent a 3 mesos.

  • Finalitza el muntatge de la cadena d'empaquetat amb una despesa addicional de 5.000 € que queda a pagar amb lletra a 3 mesos.

  • L'empresa de la qual havia rebut la fiança incompleix el contracte i la penem en 2.000 €, tornant-li la resta.

  • L'empresa obté de l'Administració que la subvenció que havia rebut i amb la qual va adquirir la cadena d'empaquetat es transforme en no retornable.

  • El valor total de la nòmina puja a 25.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 8.000 € i dels treballadors per 2.500 €, i retencions pel I.R.P.F. per 4.000 €. Recupera la bestreta realitzada i queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social, les retencions pel I.R.P.F. i salaris per valor de 4.000 €.

  • Ven mercaderies per 60.000 €, aplicant la bestreta rebuda. Posteriorment, fa un descompte per volum de comanda del 3%.

  • Ha ingressat en efectiu:

    • Serveis d'intermediació ocasionals en una venda immobiliària, 2.000 €.

    • Cessió de la marca McMickey's per 1.500 €.

    A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

    12.Les existències de mercaderies es valoren en 80.000 €.

  • Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 2.000 €.

  • Es doten les amortitzacions següents:

    • Despeses d'establiment: 10%.

    • Immobilitzat Immaterial: 1.000 €.

    • Immobilitzat Material: Sistema lineal o constant. Número d'anys de vida útil: 5. (cal recordar les subvencions)

    ES DEMANA:

    • Anotacions en el Llibre Diari.

    • Comptabilització de l'Impost de Societats, determinació de Pèrdues i Guanys i liquidació de l'impost.

    • Repartiment dels beneficis de l'empresa, en cas d'haver-ne, d'acord amb la següent distribució:

    • Reserves per imperatiu legal. 10%.

    • Reserves per lo fixat en els Estatuts. 20%.

    • A repartir entre els accionistes. 35%.

    • Resta queda pendent de destinació.

    SUPÒSIT Nº 44

    Una empresa presentava el següent balanç de situació:

    15.000 (574) Bancs i ..., Compte Estalvi, € (215) Aplicacions Informàtiques 5.000

    6.400 (430) Clients (120) Romanent 10.000

    8.000 (435) Clients Dubtós Cobrament (460) Acomptes de Remuneracions 6.000

    5.000 (201) Despeses Primer Establiment (221) Construccions 12.000

    4.000 (437) Acomptes de Clients (406) Envasos i Emb. Tornar Proveïdors 5.000

    1.200 (390) Prov. Deprec. Mercaderies (300) Mercaderies 20.000

    25.000 (570) Caixa, € (1215)Resultats Negatius Exercici 2005 3.000

    3.000 (282) Amortitz.Acum.Inmob.Mat. (490) Provisió Insolvències Tràfic 8.000

    12.000 (540) Inversions Financ.Temp.Capital (281) Amortitz. Acum. Inmob. Inmat. 1.000

    4.000 (465) Remuner. Pendents Pagament (597) Prov. Dep. Val. Neg. a C. T. 1.000

    Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

  • Paga el client del qual no es tenia la certesa de cobrar.

  • Torna envasos per valor de 2.000 €, s'han trencat per valor de 1.000 € i es queda amb la resta.

  • El valor total de la nòmina puja a 32.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 10.000 € i dels treballadors per 3.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 4.500 €. Paga els salaris pendents, recupera la bestreta realitzada i sols queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social i les retencions pel I.R.P.F..

  • Ven mercaderies per 25.000 €, aplicant la bestreta rebuda i amb despeses de transport per 100 €.

  • El client torna mercaderies per 2.000 € i accepta quedar-se amb la resta amb una rebaixa de 1.000 €.

  • Paga 3.000 € a una altra empresa per a que desenvolupe un programa informàtic. Posteriorment, hi ha raons fonamentades per a pensar que el projecte va a tindre èxit. Finalment, patenta el programa amb unes despeses de registre de 200 € que paga.

  • Rep una subvenció no reintegrable per a l'adquisició de maquinària de la Fundació Màquines Amigues per valor de 5.000 €. Posteriorment adquireix la maquinària per 12.000 € que paga amb taló.

  • Ha ingressat en efectiu el lloguer dels mesos d'octubre, novembre, desembre i gener per import cadascú de 500 €.

  • L'1 de maig Bankinter li concedeix un préstec de 15.000 € a tornar en 10 mesos, cobrant per anticipat la totalitat dels interessos, sent el tipus d'interès del 6%.

  • Avança 4.000 € per a l'adquisició d'un solar. Finalment, es firma el contracte de compra-venda per 56.000 € més, a pagar 20.000 € amb lletra a 2 mesos i la resta a 15 mesos.

  • A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

  • Cal fer els adients ajustos per periodificació.

  • El saldo de clients es correspon amb 100.000 corones estones valorades a un canvi de 0'064 €/corona estona. Actualment, el canvi és de 0'068 €/corona estona. Posteriorment cobra del client sent el canvi de 0'067 €/corona sueca.

  • Cobra 40 cèntims de les 500 accions que comprà a 24 €. Actualment, el canvi és de 28 €. Posteriorment, les ven a 30 €.

  • Es doten les amortitzacions següents:

    • Despeses Establiment. 20%.

    • Immobilitzat Immaterial: Sistema lineal o constant. Número d'anys de vida útil: 6.

    • Immobilitzat Material: Maquinària. Sistema funcional, amb una previsió d'utilització de 4.000 h. sobre un total de 32.000 h. (cal recordar les subvencions).

    Construccions. Sistema lineal. 12 anys.

    ES DEMANA:

    • Anotacions en el Llibre Diari.

    • Comptabilització de l'Impost de Societats, determinació de Pèrdues i Guanys i liquidació de l'impost.

    • Compensació de Resultats Negatius i comptabilització de la distribució de beneficis, d'acord amb el següent repartiment:

    • Reserves per imperatiu legal. 10%.

    • Reserves acordades per la Junta d'Accionistes. 30%.

    • A repartir entre els accionistes. 40%.

    • Resta queda pendent de destinació.

    SUPÒSIT Nº 45

    Una empresa presentava el següent balanç de situació:

    20.000 (251) Valors de Renda Fixa (400) Proveïdors 13.000

    10.000 (170) Deutes Ll. T. Entitats Crèdit (112) Reserves Legals 15.000

    10.000 (572) Bancs i ..., € (212) Propietat Industrial 10.000

    5.000 (465) Remunerac. Pendents Pagam. (431) Clients, Efectes Comercials Cobrar 6.000

    7.000 (200) Despeses de Constitució (221) Construccions 60.000

    5.000 (490) Provisió Insolvències Tràfic (297) Prov. Dep. Val. Neg. Llarg T. 1.500 65.000 (300) Mercaderies (390) Prov. Deprec. Mercaderies 3.000

    500 (281) Amort. Acum. Immob. Inmat (4312)Efectes Comercials Gestió Cobr. 6.000

    5.000 (435) Clients Dubtós Cobrament (460) Acomptes de Remuneracions 2.000

    6.000 (282) Amortitz.Acum.Immob.Mat. (570) Caixa, € 10.000

    4.000 (407) Acomptes a Proveïdors (436) Envasos i Emb. Tornar Clients 5.000

    9.000 (254) Crèdits a Ll. T. Personal (214) Drets de Traspàs 4.000

    Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

  • Es cobren 2.000 € del client del qual no es tenia la certesa de cobrar, donant-se per perduda la resta.

  • El client torna envasos per 2.000 €, s'han trencat per 500 € i es queda amb la resta.

  • El client del qual teníem una lletra al banc no paga, i aquest ens cobra 30 € de comissions i 20 € de despeses de devolució. Després girem nova lletra pel nominal, les despeses de devolució i 40 € d'interessos de demora.

  • Es ven el pis per 57.000 €, que cobra la meitat amb taló, 20.000 € mitjançant lletra a 18 mesos i la resta queda pendent a 12 mesos.

  • El valor total de la nòmina puja a 10.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 3.500 € i dels treballadors per 800 €, i retencions pel I.R.P.F. per 1.500 €. Recupera la bestreta realitzada, paga els salaris pendents i sols queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social i les retencions pel I.R.P.F..

  • La Diputació li comunica que li concedeix una subvenció de 2.000 € per a compensar el dèficit d'explotació.

  • Compra mercaderies per 12.000 €, aplicant la bestreta realitzada i amb un descompte per prompte pagament del 2,5%.

  • Ven mercaderies per 50.000 €, amb unes despeses de transport de 1.000 €. Posteriorment, fa un descompte per volum de comanda del 2%.

  • Ha pagat els mesos de desembre, gener i febrer de l'arrendament d'una patent per un import de cada mes de 1.000 €.

  • L'1 d'octubre presta 12.000 € a una altra empresa al 6% d'interès a tornar en 8 mesos, cobrant per anticipat els 5 primers mesos.

  • Cobra un 4% de les 20 obligacions del Tresor que té. Desprès les ven a un canvi del 105%.

  • A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

  • Dota una provisió per a fer reparacions de 30.000 €. Finalment les reparacions van ser de 25.000 €.

  • Dota una provisió per l'Impost de Societats de 10.000 €.

  • Fer els adients ajustos per periodificació.

  • El saldo de proveïdors es correspon amb un deute per 50.000 zlotys valorats a un canvi de 0,26 €/zloty. Actualment el canvi es de 0,30 €/zloty. Finalment, es paga el deute a un canvi de 0'28 €/zloty.

  • Les existències de mercaderies es valoren en 40.000 €.

  • Es dota una provisió per depreciació de mercaderies per 2.000 €.

  • Es doten les amortitzacions següents:

    • Despeses d'Establiment. 15%.

    • Immobilitzat Immaterial. Sistema lineal, 5 anys.

    ES DEMANA:

    • Anotacions en el Llibre Diari.

    • Comptabilització de l'Impost de Societats, determinació de Pèrdues i Guanys i liquidació de l'impost.

    • Repartiment dels beneficis de l'empresa, en cas d'haver-ne, d'acord amb la següent distribució:

    • Reserves per imperatiu legal. 10%.

    • Reserves per lo fixat en els Estatuts. 20%.

    • A repartir entre els accionistes. 25%.

    • Resta queda pendent de destinació.

    • Liquidació de l'I.V.A.

    SUPÒSIT Nº 46

    Una empresa presentava el següent balanç de situació:

    4.000 (1214)Resultats Neg. Exercici 2004 (4312)Efectes Comercials Gestió Cob. 4.000

    40.000 (572) Bancs i ... (5201)Deutes a C.T. per Crèdit Disp. 5.000

    2.000 (597) Provisió Dep. Val. Neg. a C.T. (540) Inv. Financ. Temp. Capital 22.000

    3.000 (202) Despeses Ampliació Capital (228) Elements de Transport 60.000

    20.000 (543) Crèdits a C.T. per Alien. Immob. (213) Fons de Comerç 12.000

    5.000 (281) Amortit. Acum. Immob. Immat. (570) Caixa, € 33.000

    80.000 (300) Mercaderies (282) Am. Acum. Immob. Material 3.000

    4.000 (390) Provisió per Depreciació Merc. (598) Provisió Insolv. Crèdits C.T. 20.000

    10.000 (172) Deutes a Ll. T. Transf. Subv. (231) Construccions en Curs 10.000

    Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

  • L'empresa aconsegueix cobrar 5.000 € del crèdit que tenia pendent, donant per perdut la resta de saldo.

  • La Generalitat Valenciana li accepta la conversió de la subvenció que va rebre per a renovar el camió en no reintegrable.

  • Trau 5.000 € de la pòlissa de crèdit. Posteriorment, cancel·la la pòlissa pagant, a més a més, 600 € d'interessos.

  • Rep 2.000 € al seu compte corrent, desconeixent qui ha fet l'ingrés. Al cap d'uns dies descobreix que procedia d'un cobrament pendent per una venda de maquinària a curt termini.

  • El 31-3 concedeix un préstec de 8.000 € a una empresa, a tornar a 12 mesos. Cobra els interessos per anticipat, sent el tipus del 9 % anual.

  • Acaben els treballs de construcció d'un garatge, pagant 30.000 € més.

  • Ven mercaderies per 100.000 francs suïssos, amb unes despeses de transport de 100 €. El canvi del franc suïs al moment de formalitzar la venda és de 0'65 euros/franc suïs.

  • Ha ingressat al compte corrent:

    • Interessos del compte corrent. 600 €.

    • 0'30 cèntims de cadascuna de les 2.000 accions que posseix.

    • Lloguer dels mesos de novembre, desembre i gener de l'any següent. 4.500 €.

  • Ha pagat en efectiu:

    • Cessió d'una marca d'una altra empresa per a tot aquest any i per a l'any que ve. 15.000 €.

    • Electricista. 400 €.

    A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

  • Cal fer els adients ajustos per periodificació (3 assentaments).

  • El franc suïs es cotitza a 0'75 euros/franc suïs. Posteriorment, es cobra el saldo i es canvia a euros, sent el canvi de 0'70 euros/franc suïs.

  • Es dota una provisió per a l'Impost de Societats de 5.000 €.

  • Dota una provisió per un jui per acomiadament improcedent per 6.000 €. A l'any següent l'empresa pagà finalment 8.000 € al treballador.

  • Les accions es cotitzen a 10'50 € l'acció. A l'any següent la cotització es de 9'50 €. Posteriorment, es venen a un canvi de 9 € l'acció, amb unes despeses de 100 €.

  • Les existències de mercaderies es valoren en 90.000 €.

  • Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 500 €.

  • Es doten les següents amortitzacions:

    • Despeses d'establiment. 25%.

    • Immobilitzat immaterial. Sistema lineal, amb 4 anys d'amortització.

    • Immobilitzat material. Garatge: sistema lineal, amb 25 anys d'amortització.

    Elements de Transport: sistema funcional, amb unes previsions de 300.000 km. totals i 60.000 km per a enguany. (cal recordar les subvencions)

    ES DEMANA:

    • Anotacions al Llibre Diari

    • Comptabilització de l'Impost sobre beneficis i determinació de Pèrdues i Guanys.

    • Comptabilització de la distribució de beneficis, d'acord amb els següents percentatges:

    • Reserva legal: 10%.

    • Reserva estatutària: 20%.

    • Reserva voluntària: 15%.

    • Repartiment entre els accionistes: 35%.

    • Pendent d'aplicació. La resta.

    SUPÒSIT Nº 47

    Una empresa presentava el següent balanç de situació:

    12.000 (435) Clients Dubtós Cobrament (490) Provisions Insolvències Tràfic 12.000

    9.600 (573) Bancs i ..., M.E. (541) Valors de Renda Fixa a C.T. 20.000

    95.000 (572) Bancs i ... (5201)Deutes a C.T. per Crèdit Disp. 5.000

    2.000 (597) Provisió Dep. Val. Neg. a C.T. (210) Despeses Investig. I Desenvol. 8.000

    5.000 (201) Despeses Primer Establiment (226) Mobiliari 10.000

    2.000 (281) Amortit. Acum. Immob. Immat. (570) Caixa, € 90.000

    90.000 (300) Mercaderies (282) Am. Acum. Immob. Material 3.000

    5.000 (390) Provisió per Depreciació Merc. (440) Deutors 2.400

    2.000 (1214)Resultats Negatius Exercici 2004 (560) Fiances Rebudes a C.T. 10.000

    Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

  • L'empresa demana una subvenció a fons perdut a una fundació per a modernitzar la maquinària per valor de 50.000 €, la qual li es concedida al mateix temps que li ingressen aquest import. Compra les màquines per 150.000 € pagant 80.000 € amb taló, 40.000 € a 3 mesos i la resta amb lletra a 6 mesos.

  • Ven els mobles per 8.000 €, a cobrar la meitat a 15 mesos i la resta amb lletra a 8 mesos.

  • L'empresa aconsegueix cobrar 4.000 € del client que tenia provisionat, donant per perdut la resta del saldo.

  • Té èxit el projecte d'investigació que desenvolupava i s'inscriu la patent amb unes despeses de registre de 100 € que paga.

  • El 30-6 li concedeix el banc un préstec de 20.000 €, a tornar a 12 mesos, cobrant-li els interessos per anticipat, sent el tipus del 8 % anual.

  • Avança 10.000 € per uns treballs d'ampliació de l'expositor. Al concloure les obres paga 5.000 €. més.

  • Compra mercaderies per 12.000 €, havent-ne unes despeses d'assegurances de 500 €. Desprès tornem gèneres per 1.000 € i acceptem quedar-nos amb la resta per defectes de qualitat amb una rebaixa de 500 €.

  • Ven mercaderies per 60.000 €, fent un descompte comercial del 2%. Després fa un descompte per volum de comanda del 1'5%.

  • Ha ingressat amb taló:

    • Cessió de la patent als mesos de desembre, i gener i febrer de l'any que vé. 3.000 €.

    • 6% de les 40 obligacions de 500 € de nominal cadascuna que posseix.

  • Ha pagat en efectiu:

    • Publicitat. 2.000 €.

    • Llum de desembre i gener de l'any que vé. 800 €.

    A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

  • Cal fer els adients ajustos per periodificació.

  • Els diners en moneda estrangera que té al banc es corresponen amb 80.000 corones noruegues que li pagaren sent el canvi de 0'12 euros/c.n.. Ara el canvi és de 0'13 euros/c.n.. Posteriorment, les canvia a 0'11 euros/c.n.

  • La cotització de les obligacions és de 460 €. A l'any següent es cotitza a 480 €. Finalment es ven a 490 €.

  • Dota una provisió per 4.000 € per a futures reparacions. A l'any següent les reparacions foren finalment per valor de 5.000 €.

  • Les existències de mercaderies es valoren en 95.000 €.

  • Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 2.500 €.

  • Es doten les següents amortitzacions:

    • Despeses d'establiment. 30%.

    • Immobilitzat immaterial. Sistema lineal, amb 8 anys d'amortització.

    • Immobilitzat material.: Maquinària: sistema funcional, amb unes previsions de 50.000 hores totals de funcionament i 5.000 h. per a enguany. (Cal recordar la subvenció concedida). Expositor: Sistema lineal, 15 anys.

    ES DEMANA:

    • Anotacions al Llibre Diari

    • Comptabilització de l'Impost de Societats, determinació de Pèrdues i Guanys i liquidació de l'impost.

    • Compensació de Resultats Negatius i comptabilització de la distribució de beneficis, d'acord amb els següents percentatges:

    • Reserva legal: 10%.

    • Reserva estatutària: 25%.

    • Reserva voluntària: 20%.

    • Repartiment entre els accionistes: 40%.

    • La resta queda pendent de distribuir.

    SUPÒSIT Nº 48

    Una empresa presentava el següent balanç de situació:

    20.000 (172) Deutes a Ll. T. Transf. Subv. (253) Crèdits a Ll. T. per Alien. Immob.10.000

    10.000 (298) Prov. Insolv. Crèdits Ll.T. (4311)Efectes Comercials Descomptats 5.000

    5.000 (5208)Deutes per Efectes Descomptats (460) Acomptes de Remuneracions 4.000

    40.000 (401) Proveïdors, Efectes Com. a Pagar (540) Invers. Financ. Temp. Capital 60.000

    60.000 (572) Bancs i ... (5201)Deutes a C.T. per Crèdit Disp. 8.000

    3.000 (597) Provisió Dep. Val. Neg. a C.T. (222) Instal·lacions Tècniques 30.000

    8.000 (200) Despeses Constitució (437) Acomptes de Clients 10.000

    2.000 (281) Amortit. Acum. Immob. Immat. (570) Caixa, € 80.000 45.000 (300) Mercaderies (282) Am. Acum. Immob. Material 3.000

    2.000 (390) Provisió per Depreciació Merc. (1214)Resultats Negatius Exercici 2004 1.000

    16.000 (215) Aplicacions Informàtiques (173) Proveïdors d'Immobilitzat a Ll.T. 2.000

    Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

  • La Conselleria d'Energies Renovables li comunica que accepta la conversió en no reintegrable de la subvenció que va rebre per la instal·lació dels panells d'energia solar.

  • Cobra 6.000 € del crèdit que tenia pendent de cobrament,donant per perdut la resta de saldo.

  • La lletra que tenia al banc es tornada pel client, i aquell li carrega 90 € de despeses de devolució. Posteriorment, gira nova lletra pel nominal, les despeses de devolució i 50 € d'interessos de demora.

  • Trau 2.000 € del compte de crèdit. Posteriorment, cancel·la la pòlissa pagant 100 € d'interesssos.

  • El valor total de la nòmina puja a 40.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 12.000 € i dels treballadors per 4.000 €, amb unes retencions per l'I.R.P.F. de 6.000 €. Recupera la bestreta feta i queda pendent de pagament la quota de la Seguretat Social, les retencions de l'I.R.P.F. i 5.000 €.

  • Ven mercaderies per 90.000 €, amb un descompte per prompte pagament de 500 €, aplicant la bestreta rebuda.

  • El 30-11 concedeix un préstec per 15.000 € a una altra empresa, a un interès del 8% anual durant 6 mesos, cobrant per anticipat la totalitat dels interessos.

  • Li han ingressat al compte corrent:

    • Cobra 40 cèntims de cadascuna de les 3.000 accions que posseeix.

    • Lloguer corresponent als mesos de desembre, i gener, febrer i març de l'any que ve per 8.000 €.

  • Ha pagat en efectiu:

    • Cessió d'una patent pels mesos de novembre,desembre i gener de l'any que ve per 9.000 €

    • Gestoria per 500 €.

    A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

  • Cal fer els adients ajusts per periodificació.

  • El deute que té amb els proveïdors es correspon amb una compra realitzada per valor de 50.000 dòlars americans. En l'actualitat, el dòlar es cotitza a 0'78 €/$. Posteriorment, es paga la lletra sent el canvi de 0'85 €/$.

  • La cotització de les accions és de 18'50 €. A l'any següent és de 19'50 €. Finalment les ven a 19 €, amb unes despeses de 200 €.

  • Dota una provisió per 4.000 € per les possibles obligacions pecuniàries derivades d'un litigi en via judicial. A l'any següent es dicta sentència i l'empresa es penada a pagar 3.000 €.

  • Les existències de mercaderies es valoren en 75.000 €.

  • Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 3.000 €.

  • Es doten les següents amortitzacions:

    • Despeses d'establiment. 40%.

    • Immobilitzat immaterial. Sistema lineal, amb 12 anys d'amortització.

    • Immobilitzat material.: Sistema funcional, amb unes previsions de 80.000 hores totals de funcionament i 6.000 h. per a enguany. (Cal recordar la subvenció concedida).

    ES DEMANA:

    • Anotacions al Llibre Diari

    • Liquidació de l'I.V.A.

    • Comptabilització de l'Impost de Societats, determinació de Pèrdues i Guanys i liquidació de l'impost.

    • Compensació de Resultats Negatius i comptabilització de la distribució de beneficis, d'acord amb els següents percentatges:

    • Reserva legal: 10%.

    • Reserva estatutària: 20%.

    • Reserva voluntària: 30%.

    • Repartiment entre els accionistes: 30%.

    • La resta queda pendent de distribuir.

    Comptabilitat i Fiscalitat, 208