Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

Factores productivos. Cálculo # Factors productius. Càlcul

  • Enviado por: Sandra Valldeoriola
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 73 páginas
publicidad
publicidad

TEMA 1: INTRODUCCIÓ

La Comptabilitat de Costos proporciona informació sobre la marxa de l'empresa, dirigida a usuaris de caràcter extern o intern:

  • INTERNS:

    • Gestors: Dirigeixen l'empresa i fan la gestió diària de l'empresa

    (=)

    • Propietaris

  • EXTERNS:

    • Propietaris: Grans empreses; Telefónica

    • Externs vinculats: Clients, Proveïdors, Bancs,...

    • Institucionals: Sindicats (dret a participar en coses de l'empresa)

    • Reguladors: Estat i Administracions Públiques (L'Estat recauda impostos de les empreses)

    • Altres (Investigadors, per verificar que allò que es confirma per part de l'empresa és cert)

    (2) COMPTABILITAT EXTERNA O FINANCERA.

    Proporciona informació per a un públic aliè a l'empresa, fet amb un llenguatge general o normal, perquè tothom sigui capaç d'entendre. És informació molt general. Aquesta informació es plasma amb uns plans, que son:

    • Balanç de situació

    • Compte de resultats

    • Memòria

  • COMPTABILITAT INTERNA

  • És més profunda. Com que no va adreçada a l'exterior, té un llenguatge i una forma de ser depenent de les necessitats específiques de cada empresa.

  • CIRCUIT INFORMATIU DE LA COMPTABILITAT FINANCERA O EXTERNA

  • Compres

    Despeses per naturalesa

    Caixa negra

    (Compt. Financera)

    Vendes i ingressos Cadena de valor (*)

    Compte de Pèrdues i Guanys

    Balanç de situació

    Memòria

    Direcció, Accionistes

    Creditors

  • CIRCUIT INFORMATIU DE LA COMPTABILITAT INTERNA

  • Es centra en els processos interns de l'empresa, totes les parts, no el global.

    Costos per productes, fàbriques, zones

    i / o departaments

    (*)Cadena de

    Valor Etapa 1 EX: HOTEL

    Etapa 2 1. Cost de les hab.

    Etapa N 2. Cost de l''hotel

    depen de temp.

    Ingressos per productes, Clients, Zones, departaments

    Costos i resultats

    Direcció

    BASE DE COMPARACIÓ COMPT. EXTERNA COMPT. INTERNA

    Per qui es prepara Usuaris externs Usuaris interns

    Base d'avaluació Costos històrics(Valor Qualsevol forma que va costar. No el de medició mone-

    que té ara) tària o física

    Quan es prepara Periòdicament (dacort Periòdicament (da-

    amb les normes ext.) cort amb les nor-

    mes internes, més

    actualitzada que

    en l'externa)

    Perspectiva L'empresa en conjunt departament, unitat

    Àrea, grup de prod.

    Son sinònims de Compt. Interna:

    • Compt. De Costos: Perquè el les primeres empreses industrials no hi havia suficient amb la Compt. Financera per calcular els costos dels productes.

    • Compt. Analítica: Perquè servia per analitzar el que passava dins l'empresa.

    • Compt. De Gestió: Perquè la interna servia per gestionar l'empresa.

    • Compt. De Responsabilitat: Perquè la interna servia per donar responsabilitats dins l'empresa, dividint les tasques en varies:

    - Àrea comercial

    - Àrea Administrativa

    - ...

    • Compt. Directiva: És més moderna perquè fa referència a que la direcció es porta en aquesta compt.

    Malgrat i això hi ha una associació: (3)

    COMPT. DIRECTIVA

    COMPT. FINANCERA COMPT. DE GESTIÓ (2)

    (3)

    COMPT. DE COSTOS

    El quadre de relació el diu AECA, que és una associació (Asociació española de Contabilidad Auditoria). Dona les pautes de Compt. A espanya i també referències. AECA diu que:

  • : Fa els costos del productes

  • : Conjunt més ampli que compt. De Costos, tota aquella compt. Que elabora i fa l'empresa, fa gestionar-la i pren decisions a curt termini (CT).

  • : Aquella informació que elabora l'empresa perquè li serveixi i per prendre decisions a LL Termini.

  • TEMA 2: CONCEPTES FONAMENTALS

    (Les paraules Cost i despesa son sinònims.)

    Despesa: Usat principalment en la Compt. Financera, essent qualsevol disminució de Bé patrimonial de l'empresa.

    Cost: Tot i que és sinònim de despesa, te diferències:

    • Té a veure amb la Compt. Interna, i la despesa amb l'externa.

    • Està feta mida a cada empresa, no segueix normes.

    Cost és allò que costa realment d'obtenir per part d'una empresa un producte. Sacrifici de l'empresa, expressat en recursos econòmics, per tal d'assolir un objectiu.

    Quan estem calculant el cost d'una empresa, hauríem de veure els recursos utilitzats.

    EX: Fàbrica de sabates, per fabricar sabates es necessiten màquines, i aquestes estan comprades fa 15 anys.

    C. externa: Despesa: el que li va costar fa 15 anys.

    C. Interna: Cost: el cost que tindria la màquina avui.

    EX: Petita empresa i que el propietari ha aportat capital, 10 milions.

    C. externa: No reflecteix el cost d'oportunitat que li suposa els 10 milions a l'empresa

    C. interna: Inclou el cost d'oportunitat que li suposen aquests 10 milions.

    El Cost és més exacte que la despesa, pq és més real i no segueix normes, està feta a mida de cada empresa. La C. Interna o de costos introdueix més elements que l'externa o financera.

    Classificació dels costos:

  • En relació als factors (Costos per naturalesa).

  • En relació a les funcions (VIP)

  • En relació a l'objectiu del cost o portador de Cost (VIP)

  • En relació als factors (Costos per naturalesa).

    • Cost Matèries Primeres (cmp)

    • Costos de Conversió o de transformació (ct)

  • Ma d'obra

  • Amortització

  • Altres

  • El preu de cost depèn (PC):

    PC = cmp + ct

    Cost de matèria prima: el valor monetari que consumeix una empresa per obtenir un material o servei

    EX: Ampolla de cava

    Pc = cmp + ct

    Vidre, taps de suro Ma d'obra

    Etiquetes, raïm Amortitzacions

    Altres: Consum llum, aigua,...

  • En relació a les funcions (VIP)

    • De Producció: Cost primari, matèries primeres.

    • De Vendes

    • De Distribució

    • D'Administració

    • De Investigació

    • D'Aprovisionament

    És important pq permet donar responsabilitats. Així medim el consum dels recursos de cadascun dels responsables.

    EX: Un Hotel, té varis departaments:

    Habitacions

    Restaurant + = Relació a les funcions

    Administració

    Comercial

  • En relació a l'objectiu del cost o portador de Cost (VIP)

  • Vol dir el destinatari del Cost. És una denominació més moderna (Obj. De cost), més que la de Portador de cost (més antiga). Es poden classificar en:

    • Directes: Els que es poden identificar directament amb l'objectiu del cost.

    EX: Una empresa de cava i un altra de vi

    Cost CAVA Cost VI

    Ampolles diferent

    Vins diferents

    Taps de suro dif.

    • Indirectes: Quan no es poden identificar directament, o bé la seva identificació resulta difícil.

    EX: Cost d'una màquina. Sou del director. Sou dels vigilants. Neteja

    El càlcul del cost no és tant fàcil de calcular pq hi ha objectius de costos indirectes.

  • Altres relacions de costos.

  • En quant a la relació amb la producció:

  • Fixes: Aquells que no varien al augmentar l'activitat de l'empresa.

    $

    Q

    EX: Fàbrica: Si el local està de lloguer, si es fabrica + o - el cost del lloguer serà el mateix.

    Variables: Aquells que varien al variar l'activitat

    $

    Q

    EX: Empresa de cava: Si fan més botelles, faran més taps de suro, més etiquetes, més vi,...

    Semifixes (1) - Semivariables (2):

    (1): Una fàbrica en un local de lloguer, al fer més producció necessiten més lloc i han de llogar un altre local, fent en la gràfica un salt.

    $

    (2): Hi ha costos que son mínims i després augmenta.

    EX: telefònica: Cost mínim de connexió (Fix)

    Cost variable per trucar (Variable)

    $

    Q

    Aquesta diferenciació és teòrica, pq a LLT tots els costos son variables i a CT els costos son Fixes.

  • En funció a la seva agregació:

  • Son els costos globals que suma una empresa = Cost Total

    C. Mat. Primeres = 5.000.000

    C. Ma d'obra = 3.000.000

    C. Amortitzacions 1.000.000

    Altres Costos = 1.000.000

    10.000.000 = COST TOTAL

    L'objectiu d'una empresa és calcular el COST UNITARI, que és el que costa un producte o servei que elabora una empresa.

    EX: Una empresa ha invertit != milions per fer 10.000 sabates.

    C. Unitari = 10.000.000 / 10.000 = 1.000 pessetes / sabata

    PC = PU = CT / N

    Estadística de Costos

    Separar els costos fixos i els variables és important pq així podem veure com previsiblement augmenten els costos i despeses al variar el nivell d'activitat.

    El Marge de Contribució (MC) és la diferència entre els ingressos i els Costos variables, és a dir, el que contribueixen les vendes al augmentar els costos variables.

    MC = Ingressos - Costos Variables

    Per saber la importància del costos hem de calcular el %

    EX: En l'exercici de l'Hotel Sol (2)

    INGRESSOS 210.000.000 100%

    C. VARIABLES 37.000.000 17.7%

    MARGE CONTR. 172.900.000 82.3%

    C. SEMI-FIX 40.200.000 19.14%

    C. FIX 107.500.000 51.2%

    RTAT 25.200.000 12%

    Rtat = Ingressos - Costos (Variables + Semi-Fix + Fix)

    Aquesta empresa per cada 100 pessetes que ven, guanya 12 pts.

    Per cada 100 pts que ven, els costos variables augmenten en un 17'7%

    Augmenten les vendes i per tant, augmenten també els Costos variables, però no els altres pq son fixos.

    El Marge de Contribució és el benefici obtingut abans de restar els altres costos fixes.

    Dins l'empresa podem fer una divisió per sessions, que realitzen diferents activitats i per fer aquestes activitats és necessari recorre als costos

    Seccions:

    Es poden dividir en Principals i Auxiliars:

    • Principals: Son aquelles que realitzen l'activitat de prestar el servei o elaborar el producte.

    • Auxiliars: Aquelles que realitzen activitats accessòries a l'explotació però necessàries per dur a terme el conjunt de l'activitat.

    EX: Fàbrica de sabates.

    - Principals: tallar, cosir i pintar el cuir. Els productes passen directament per aquestes seccions.

    • Auxiliars: Vigilància, manteniment de màquines, administrar l'empresa, vendre el producte. Els productes no passen directament per aquestes seccions.

    En les empreses que es dediquen als serveis la diferència entre les seccions Principals i Auxiliars no estan tant clares.

    Per classificar els costos s'han de separar primer en seccions, essent les Principals i les Auxiliars.

    EX: Hotel Sol (2) “Estadística de costos: repartiment primari (H. Sol 2).

    TEMA 3: EL COST DELS FACTORS PRODUCTIUS

    El Cost dels materials: Concepte i classes

    Materials son tot aquell bé que és adquirit per l'empresa, que tingui un sol ús i que tingui una activitat física i, per tant, que pugui ser emmagatzemada.

    Els Costos del material seran els costos fets per aquests tipus de béns. Aquests tenen diferent importància depenent si estan davant d'una empresa:

    • Industrial: que realitza una producció física del producte a partir de les matèries primeres. Els materials tenen molta importància i, per tant, hi ha una problemàtica amb els costos. Treballen amb moltes matèries primeres, amb productes no acabats,...

    EX: Fàbrica de sabates. Tallen el cuir, el cusen,...

    • Comercials: Es basa en l'adquisició de materials que després son venguts sense sotmetre'ls a transformació. Treballen amb mercaderies.

    EX: Sabateria. Que compra sabates i sense transformar-les les ven.

    • Serveis: L'activitat està basada en l'elaboració i venda de serveis. Son productes intangibles, essent aquests els serveis. Hi ha una escassa problemàtica amb els costos de material pq quasi no emmagatzemen material.

    EX: Hotel

    Les empreses turístiques poden participar en els tres tipus d'empresa, com per exemple:

    • Tenda de souvenirs: COMERCIAL

    • Restaurant: INDUSTRIAL, SERVEIS

    CLASSES DE MATERIALS:

    • Mercaderies: Son aquells béns adquirits per l'empresa per poder vendre'ls sense aplicar-los cap transformació. Son pròpies de les empreses comercials.

    EX: Sabateria

    • Productes en curs, semielaborats i acabats: Son materials típics d'empreses industrials, amb transformació. La transformació té diferents etapes d'elaboració.

    EX:

    Magatzems Operacions de transformació

    Quan el producte ja està acabat és quan ja està transformat i llest per la venda. Abans que estigui acabat, el producte ha de seguir unes fases intermitges.

    Els Productes Semielaborats son els que estan després de passar per un procés de transformació i està a l'espera d'un altre.

    EX: Una empresa que fa sabates. La sabata després d'estar tallada i en espera de ser cosida.

    Els Productes en Curs no estan totalment acabats, està en un procés intermig de transformació, però a diferència del semielaborat no està en un lloc d'espera.

    EX: Una fàbrica de sabates. La sabata que està en la secció de tall però encara està a mig tallar.

    • Matèries Primeres: Aquells materials a través del quals es fan els processos de transformació, però que encara no s'han fet, destinats a formar part del producte acabat.

    Estan en el magatzem inicial pq encara no tenen transformació. A efectes de costos representen consums que formaran part del producte acabat. Podem definir-lo com:

    Pm = cmp + ct

    • Altres Aprovisionaments: Son altres materials que no estan inclosos a les categories anteriors. Dins aquests hi estan:

    • Elements i conjunts incorporables: Materials fabricats fora de l'empresa i adquirits per l'empresa per incorporar-los a la seva producció. Son similars a les matèries primeres.

    EX: Enlloc de tallar les sabates dins la mateixa empresa, seria comprar-los tallats. Si es fa això puntualment seran elements incorporables, si es fa sempre, seran matèries primeres.

    - Combustibles: Son matèries energètiques que es poden emmagatzemar.

    EX: Gasoil. L'electricitat no ho seria pq no s'emmagatzema.

    - Recanvis: Son peces o components per ser muntats en màquines o qualsevol altre immobilitzat.

    - Materials Diversos: Son aquells materials que no s'incorporen al producte acabat ni al productiu.

    EX: Material de neteja

    - Embalatges i Envasos: Estan destinats a envasar o guardar el producte. Formen part del producte acabat i representen directament un cost aplicable. Al igual que les matèries primeres constitueixen un cost directe. Alguns son retornables.

    EX: Envasos de cervesa.

    - Material d'oficina: Es fa servir per les tasques administratives. A vegades es fa servir directament com a consum, no com existències.

    COSTOS DIRECTES COSTOS INDIRECTES

    - Mercancies - Combustibles

    - Matèries Primeres - Recanvis

    - Elements i conjunts incorporables - Materials diversos

    - Envasos i embalatges - Material d'oficina

    - Productes en curs

    - Productes semielaborats

    - Productes acabats

    Problemàtica de la valoració del materials:

    En la valoració dels consums els materials per definició son emmagatzemables, que entren i surten.

    En la elaboració de les sortides (Vendes de Mercancies) poden donar-se dos casos :

  • Una empresa que al inici del seu exercici té unes existències inicials de Mercancies (100), cadascuna tenen un valor de 1.000. Fa una compra de 200 ( per 1.000) i fa una venda de 250 (per 1.000)

  • (+) Existències inicials = 100 * 1.000 = 100.000

    (+) Compra = 200 * 1.000 = 200.000

    (-) Cost de venda = 250 * 1.000 = 250.000

    Existències = 50 * 1.000 = 50.000

    Comptablement seria:

    200.000 Compra Mercaderies

    a Proveïdors 200.000

    400.000 Clients

    a Vendes 400.000

    50.000 Existències

    50.000 Variacions d'Existències a Existències 100.000

    És la diferència del que havia al principi amb el que queda al final de l'exercici.

    Compra Variació d'existències

    200.000 50.000

    Cost de les Vendes: 200.000 + 50.000 = 250.000

    (+) Existències.......100 * 1.000.........100.000

    (+) Compres...........200 * 1.000.........200.000

    (-) Existències finals.50 * 1000...........50.000

    Sortides (pc)......250 * 1.000........250.000

    Ingressos 400.000

    Cost vendes 250.000

    RTAT 150.000

    Hi ha mètodes per les sortides de les Mercancies:

    • FIFO

    • LIFO

    • PMP

    Cadascun dels mètodes tenen variacions

    • FIFO: First In, first Out

    Entrades Sortides

    10.000 * 120 = 1.200.000

    500 * 160 = 80.000

    1.280.000

    Existències Finals: 5.500 * 160 = 880.000

    1.000 * 162 = 162.000

    1.042.000

    5/1/93

    960.000 Compres Mercaderies a proveïdors 960.000

    20/1/93

    162.000 Compres Mercaderies a proveïdors 162.000

    X

    1.470.000 Clients a Ventes 1.470.000

    L'assentament de regularització seria:

    X

    1.042.000 Existències Inicials

    158.000 Variació d'existències a Existències Finals 1.200.000

    1.042.000 - 1.200.000 = 158.000

    Compra Mercaderies Variació existències

    960.000 158.000

    162.000

    1.122.000

    Cost de les vendes : 1.122.000 + 158.000 = 1.280.000

    Ingressos per vendes 1.470.000

    Cost de les Vendes 1.280.000

    RTAT 190.000

    • LIFO: Last In First Out

    Entrades Sortides

    Cost de les unitats (sortides).

    1.000 * 162 = 162.000

    6.000 * 160 = 960.000

    3.500 * 120 = 420.000

    1.542.000

    Existències Finals:

    6.500 * 120 = 780.800

    Ingressos Vendes 1.470.000

    Cost vendes 1.542.000

    RTAT - 72.000

    El valor aplicat a les sortides és diferent en el FIFO respecte al LIFO, perquè el cost de les mercaderies és més card en l'últim cas.

    • PMP (PREU DEL PROMIG PONDERAT):

    Barreja els lots i utilitza un preu únic tant per a les sortides com per a les existències finals. Fa un promig de totes les entrades que hi ha al magatzem més les sortides.

    (seguim el mateix exemple que als anteriors exercicis i sabem que tenim un preu de vendes de 140 ptes. )

    10000 x 120+ 6000 x 160 + 1000 x 162

    10000 + 6000 +1000

    • A aquest preu es valoraran tant les sortides per vendes: 10.500 x 136,58= 1.434.090

    • Com les existències finals: 6500 x 136,58= 887.770

    Existències 10.000 +

    Entrades 6000

    7000 +

    1000

    Vendes 500

    6000 10.500 -

    4000

    Existències finals 6500

    COMPTE DE RESULTATS

    Ingressos Vendes 1.470.000 + (10.500 x 140 )

    Cost vendes 1434090 -

    RTAT 35.824 obtenim un benefici.

    • Tant el LIFO, el FIFO i el PMP són mètodes de valoració a costos històrics. La legislació espanyola admet aquests tres mètodes tant des de el punt de vista fiscal com comptable.

    • Existeixen d'altres mètodes que no utilitzen costos històrics i que no son reconeguts per la legislació espanyola , com el :

    NIFO O COSTOS DE REPOSICIÓ ( Next in, first out)

    No utilitza valors històrics, sinó que utilitza valors futurs . Necessitarem tenir unes quantes dades més a part de les del exemple

    Així si haguessim de fer una nova compra i el preu de cost fos diferent, per exemple 170 (cost de reposició).

    Vendes 10.500 x 170 =1.785.000

    Existències 6500 x 170 =1.105.000

    COMPTE DE RESULTATS

    Ingressos Vendes 1.470.000 +

    Cost vendes 1.785.000 -

    RTAT - 315.000 tenim una pèrdua

    ARA VEUREM EL RESULTAT DE CADA MÈTODE PER AIXÍ PODER COMPARAR-LOS.

    FIFO

    PMP

    LIFO

    NIFO

    Ingressos per vendes

    1.470.000

    1.470.000

    1.470.000

    1.470.000

    Cost Vendes

    1.280.000

    1.434.176

    1.540.000

    1.785.000

    Resultat

    190.000

    35.824

    - 72.0000

    - 315.000

    Existències finals

    1.042.000

    887.824

    780.000

    1.105.000

    • En un context on els preus van pujant, si apliquem la valoració que fa el FIFO : tindrem un cost inferior a la resta dels mètodes , perquè al sortir primer allò que és més antic, agafa per a les unitats sortides les més antigues; això implica que agafarem preus més econòmics i el cost de les vendes serà inferior als ingressos.

    • En un context on els preus van pujant, si apliquem la valoració que fa el LIFO : tindrem un cost superior al mètode FIFO , perquè al sortir primer allò que és més nou, agafa per a les unitats sortides les més noves; això implica que agafarem preus més elevats.

    Ingressos = Constant

    - Cost Vendes =

    Rtat.

    • En un context on els preus van pujant, si apliquem la valoració que fa el PMP : tindrem un cost de les vendes què serà un valor intermig . Ni tan cares com en el LIFO, ni tan barates com el FIFO.

    • NIFO utilitza preus que no s'han enregistrat a la realitat, el Cost de les Vendes serà superior i el Resultat inferior.

    • Depenent del mètode que utilitzem obtindrem el resulta que nosaltres vulguem , però:

    PGC Sempre s'ha d'utilitzar el PMP, si no hi ha circumstàncies justificables No permet el NIFO

    Impost de Societats LIFO, FIFO, PMP. No permet el NiFO

    El NIFO és només per a saber el benefici que obtindríem si haguéssim de reposar totes les existències. Només serveix com a informació per a la pròpia empresa.

    Tant el LIFO, FIFO o PMP es poden resoldre per dos mètodes :Mòbil o del període ( que és el que hem fet).

    • ( MIRAR FOTOCÒPIES DE LIFO, FIFO I PMP)

    • Valoració de les entrades o aprovisionaments:

    QUÈ S'HA DE FER? ( per exemple)

    Compra de 6.000 u. a 162 ptes. Com es calcula el cost d'adquisició o d'aprovisionament?

    Es calcula a partir de sumar a la factura del proveïdor tots aquells costos addicionals que són necessaris fins que s'han de portar els materials al magatzem de l'empresa.

    EX: Una empresa compra 1.000 u x 100 ptes/u= 100.000 fra. Proveïdor. Però la factura ha de descomptar tots els descomptes que realitza el proveïdor , menys els descomptes de “pronto pago”. Però el transport costa 10.000 ptes en total.

    100 u/ptes + Cost addicional fins al magatzem (transport, duanes, papers...)= C.A.

    100.000 ptes 1000 unitats

    +10.000 pel transport de la mercaderia

    110.000 ptes.

    110.000 ptes.

    1000 unitats

    EXERCICIS: RECORDS S.A. ( I )

    • TENDÈNCIA A L'ALÇA DELS PREUS

    Existències inicials 1.500 x 1000 ptes/ u= 1.500.000

    Compres 3000 x 1200

    3000 x 1300

    b) Valor de les existències finals

    • FIFO

    Setmana Santa 1000

    Juliol- Setembre4000

    • Setmana Santa 1000 x 1000 = 1.000.0000

    500 x 1000 = 500.000

    • Jul - Set 4000 3000 x 1.200 = 3.600.000

    500 x 1.300 = 650.000

    5.750.000

    • Existències finals 2.500 x 1.300 =3.250.000

    COMPTE DE RESULTATS

    Ingressos Vendes 6.500.000 +

    Cost vendes - 5.750.000 -

    RTAT 750.000

    • PMP

    1.500 X 100 + 3000 X 1200 + 3000 X 1500

    Pc = =1200 ptes / u

    1500 + 3000 + 3000

    Cost global de les sortides o vendes : 5000 unitats x 1200 = 6.000.000 ptes

    Existències finals: 2500 x 1200 = 3.000.000 ptes

    COMPTE DE RESULTATS

    Ingressos Vendes 6.500.000

    Cost vendes - 6.000.000

    RTAT 500.000

    • LIFO

    Setmana Santa 1000

    Juliol- Setembre4000

    • Setmana Santa 1000 x 1200 = 1.200.0000

    • Jul - Set 4000 3000 x 1.300 = 3.900.000 " = 6.300.000

    1000 x 1.200 = 1.200.000

    5.100.000

    • Existències finals: 1000 x 1200 =

    1500 x 1000 =

    COMPTE DE RESULTATS

    Ingressos Vendes 6.500.000

    Cost vendes - 6.300.000

    RTAT 200.000

    • COMPARACIÓ DELS RESULTATS:

    Ens trobem en un entorn on els preus tendeixen a pujar ( Inici 1000, febrer 1200, abril 1300 ...)

    FIFO RTAT. 750.000 agafa les primeres entrades

    LIFO RTAT. 500.000 agafa les darreres entrades

    PMP RTAT. 200.000 agafa un preu intermig

    EXERCICIS: RECORDS S.A. ( II )

    • TENDÈNCIA A LA BAIXA DELS PREUS

    Existències inicials 1.500 x 1300 ptes/ u= 1.950.000

    Febrer 3000 x 1200

    Març 3000 x 1000

    Vendes 5000

    b) Valor de les existències finals

    • FIFO

    1500 x 1300 = 1950000

    3000 x 1200 = 3600000

    • x 1000 = 500.000

    • Existències finals 2.500 x 1.000 =2.500.000

    COMPTE DE RESULTATS

    Ingressos Vendes 6.500.000

    Cost vendes - 6.050.000

    RTAT 750.000

    • PMP

    1.500 X 1300 + 3000 X 1200 + 3000 X 1000

    Pc = =1140 ptes / u

    1500 + 3000 + 3000

    Cost global de les sortides o vendes : 5000 unitats x 1140 = 5.700.000 ptes

    Existències finals: 2500 x 1140 = 2.850.000 ptes

    COMPTE DE RESULTATS

    Ingressos Vendes 6.500.000

    Cost vendes - 5.700.000

    RTAT 800.000

    • LIFO

    • 3000 x 1000 = 3.000.000

    2000 x 1.200 = 2.400.000

    • Existències finals: 1000 x 1200 = 1.200.000

    1500 x 1300 = 1.950.000

    COMPTE DE RESULTATS

    Ingressos Vendes 6.500.000

    Cost vendes -5.400.000

    RTAT 1.100.000

    • COMPARACIÓ DELS RESULTATSDE RECORDS I I RECORDS I

    RECORDS I

    RECORDS II

    FIFO

    Ingressos per vendes

    6.500.000

    6.500.000

    Cost vendes

    6.050.000

    5.750.000

    Resultat

    450.000

    750.000

    LIFO

    Ingressos per vendes

    6.500.000

    6.500.000

    Cost vendes

    5.400.000

    6.300.000

    Resultat

    1..100.000

    200.000

    PMP

    Ingressos per vendes

    6.500.000

    6.500.000

    Cost vendes

    5.700.000

    6.000.000

    Resultat

    800.000

    500.000

    • Si la situació de preus és a l'alça :

    A efectes fiscals ens interessa més el LIFO perquè es pagaran menys impostos.

    PMP és el millor mètode per a la comptabilitat interna .

    FIFO és necessari que reflecteixi els costos més recents, per a situacions on les taxes d'inflació no són moderades i els productes s'obtinguin per a llarg termini. També per si operem amb canvis de moneda

    • Si la situació de preus és a la baixa

    Aplicarem el FIFO

    El mètode però que reflexarà millor el cost de reposició serà el LIFO.

    EXERCICIS: SERVEIS DE CATERING S.A.

    Busquem el cost d'adquisició de les matèries primeres que entren al magatzem

    • 1.500 kg farina 150.000

    + 15.000 transport a càrrec de l'empresa

    165.000 ptes

    165.000 / 1500 = 110 ptes / Kg

    Factura

    Transport

    "

    3000 Kg vedella

    3.000.000

    120.000

    3.120.000

    1.040 pta /Kg

    2.000 Kg porc

    1.000.000

    80.000

    1.080.000.

    540 pta / Kg

    5000 Kg

    4.000

    200.000

    200.000

    200.000 x ( 3/5) = 120.000

    200.000 x ( 2/5) = 80.000

    en funció dels Kg

    Kg

    Fra.

    Trans

    Arancel

    "

    Pta / u

    200.000 safates petites

    2000 0.15 $

    30.000 x 150 =

    4.500.000

    100.000

    450.000

    5.050.000

    25,25 s.p.

    100.000 safates grans

    2000 0.2$

    20.000 x 150 =

    3.000.000

    100.000

    300.000

    3.400.000

    34 s.g.

    50.000 $

    7.500.000

    200.000

    750.000

    Cost

    d'adquisició

    150 el 20 del 5 En funció del valor

    ( tipus de canvi) $ 152 el 30 del 5 30.000/50.000 x 750.000=450.000

    148 el 10 del 6 20.000/50.000 x 750.000= 300.000

    El Cost de la mà d'obra

    • Sous i salaris: sou brut (sou base + complements) ( 12 pagues)

    • Seguretat Social a càrrec de l'empresa: cotitzacions per contractar empleat (12 )

    • Aportacions de sistemes de pensions: quan l'empresa paga aportacions a plans de pensions per als empleats. Només es dóna quan està estipulat al conveni o per política empresarial concreta ( de la pròpia empresa)

    • Altres despeses socials: pagar transports, el dinar , premis, viatges d'incentiu...

    Al sector turístic els costos salarials varien segons la temporada, això es degut a l'estacionalitat

    TEMA 4: EL COST DELS FACTORS PRODUCTIUS

    Amortització: és el reflexa comptable de la depreciació que sofreix l'immobilitzat. A l'actiu però amb signe negatiu. És un repartiment racional del valor amortitzable d'un actiu al llarg de la seva vida útil.

    Tipus de depreciació: Trobem 4:

    • Física: pèrdua del valor a causa del temps.

    • Funcional: es deguda a la utilització d'aquest immobilitzat. Quan més s'usa més es gasta.

    • Econòmica: també anomenada "d'obsolescència", és a dir, pèrdua del valor per causa del progrés tècnic o en el mercat on es cotitza.

    • Extraordinària: Pèrdua de valor per causa de catàstrofes.

    Elements que s'amortitzen:

    Els immobilitzats que tenen una vida útil limitada, i que la seva utilització dura més d'un any.

    Els terrenys no s'amortitzen pq tenen una vida útil il·limitada.

    Valor amortitzable és el cost històric més les revalorizacions que permet la llei (valor cost històric - valor residual)

    Vida útil: El temps durant el qual es pensa amortitzar l'imm.

    Pla d'amortització: distribueix al llarg de la vida útil el valor, el qual s'anomena quotes d'amortització, aquestes es calculen en funció de:

    • Depreciació física

    • Depreciació funcional

    • Depreciació econòmica

    • Depreciació extraordinària

    Valor d'adquisició: és el valor de la factura del proveïdor més els costos necessaris fins que l'imm. està a la fàbrica a disposició de qui ho compra.

    Mètodes d'amortització:

  • Lineal: Calcular l'amortització en quantitats iguals.

  • (Valor d'adquisició - Valor residual) / Vida útil

    EX: Una empresa compra una màquina per 4.800.000, transport 80.000, costos d'instal·lació 120.000, Valor d'adquisició 5.000.000, Vida útil 5 anys.

    Q = 5.000.000 - 0 / 5 = 1.000.000

    Valor inicial

    Amortització

    Valor net

    1

    5.000.000

    1.000.000

    4.000.000

    2

    4.000.000

    1.000.000

    3.000.000

    3

    3.000.000

    1.000.000

    2.000.000

    4

    2.000.000

    1.000.000

    1.000.000

    5

    1.000.000

    1.000.000

    --------------

  • En funció de la utilització: l'imm perd valor pel ritme d'utilització al que està sotmès.

  • (Valor adquisició - Valor residual / num utilització) + (num utilització

    d'un exercici econ.)

    EX: Una màquina per valor de 5.000.000, serveix per fabrica peces. Quan s'haurà gastat la màquina haurà fet 100.000 peces durant 5 anys. El num d'utilitzacions en el primer exercici econòmic és de 25.000 peces.

    5.000.000 / 100.000 = 50 ptes/peça

    N1 = 25.000 peces que ha fabricat en 1 exercici econòmic.

    Q = 50 * 25.000 = 1.250.000

    2n. Any 18.000 peces

    Q = 50 * 18.000 = 900.000

    En aquest mètode no s'amortitza sempre igual.

  • Mètode de dígits: No és un mètode lineal, es parteix d'un valor amortitzable. Son mètodes decreixents. Es deprecien més quan son més nous.

  • EX: Valor amortitzable 5.000.000. Vida útil 5 anys.

    1 + 2 + 3 + 4 + 5 = 15 5.000.000 / 15 = 333.333

    1 Any: 5 * 333.333 = 1.666.666

    2 Any: 4 * 333.333 = 1.333.333

    ......

    5 Any: 1 * 333.333 = 333.333

    VALOR NET:

    1er. 5.000.000 - 1.666.666 = 3.333.334

    2on. 5.000.000 - 1.333.333 = 3.666.667

    ....

    5è: 5.000.000 - 333.333 = 4.666.667

    Suma de dígits Mètode lineal

    Anys A mida que un bé es fa vell s'han de gastar més en

    manteniment

  • Mètode del % de descompte: S'amortitza molt al començament. Es parteix d'un % que és el descompte al llarg dels anys.

  • Condicions:

    • Vida útil < 5 : r * 1.5

    • Vida útil entre 5 i 8 : r * 2

    • Vida útil > o = 8 : r * 2.5

    EX: Valor amortitzable 1.000.000. Vida útil 10 anys (r = 10 * 2.5 = 25 %)

    r = 100 / 10 = 10%

    Anys

    Valor Amortitzable

    Q Amortitzable

    1

    1.000.000 * 25%

    250.000

    2

    750.000 * 25/100

    187.500

    3

    562.500 * 25/100

    140.625

    ...

    ...

    ...

    10

    75.084 /25/100

    75.084

    Quan el valor net sigui més petit que 100.000 s'amortitza de cop (VIP)

    EXERCICIS: HOTEL MAR (Pàg. 8)

  • Calcular el cost del personal mensual d'un mes en temp. Baixa.

  • DIR-ADM

    Sou Base

    Pagues extres

    S/S

    Dir

    350.000

    350.000

    126.000

    Adm

    150.000

    90.000

    51.000

    500.000

    440.000

    177.000

    * 12

    * 2

    *12

    6.000.000

    880.000

    2.124.000

    Pla de pensions

    100.000

    +

    +

    6.100.000

  • Calcular el cost del personal del mes per cadascun dels departaments que consta l'hotel.

  • DIR-ADM: 827.936 Cost mensual direcció i administració en temp baixa

    HAB: 554.181 Cost mensual d'hab. En temp. Baixa

    REST: 834.073 Cost mensual de rest en temp. Baixa.

  • Calcular el cost de personal d'un mes de temporada alta per cadascun dels departaments i per al conjunt de l'hotel.

    • HABITACIONS EN TEMP. ALTA (J, JUL, AGOST, SET)

    • Sou Brut

      100.000 * 4

      400.000

      Pagues Extres

      80.000 + 2 * 4/12

      53.333

      Seguretat Social

      34.000 * 4

      136.000

      Paga Vacances

      134.000 * 4/12

      44.666

      634.000

      (SS + Sou Brut)

      * 2 treballadors

      1.268.000

      317.000 Cost Addicional

      317.000 Ptes/ mes

      554.181

    • Es el cost del departament de les habitacions en temporada alta

      • RESTAURANT EN TEMPORADA ALTA

      • Sou Brut

        96.000 * 4

        384.000

        S Social

        32.000 * 4

        130.400

        Pagues extres

        55.000 * 2 *4/12

        36.667

        Vacances pagades

        128.600 * 4/12

        42.867

        593.934

        * 3 cambrers

        445.450

        1.781.802 (4 mesos)

        834.073

        445.450 Ptes/ mes

      • Ptes. Es el cost del restaurant en temporada alta.

      • DIR-ADM: 827.636

        HAB 871.181

        REST 1.978.523

      • PTES. És el cost total que té l'hotel en temp. Alta

      • EXERCICIS: BUSVIATGES SA

        Calcular el cost d'amortització de l'empresa corresponent a 1997.

        Magatzem: 8.000.000 / 33 anys = 242.424

        Ordinadors: 2 * 300.000 + 320.000 = 920.000

        600.000 / 4 = 150.000

        320.000 / 4 = 80.000 * 9.5/12 = 63.333

        150.000 + 63.333 = 213.333

        Autobusos:

        15.000.000 - 1.500.000 (Valor residual) = 13.500.000 / 4 km = 33.75 ptes/ km

        Bus 1

        Recorre 60.000 km * 33.75

        2.025.000

        Bus 2

        Recorre 70.000 Km * 33.75

        2.362.500

        Bus 3

        Recorre 55.000 * 33'75

        1.856.250

        Bus 4

        Recorre 80.000 * 33.75

        2.700.000

        8.943.750

        Total Amortització: 242.424 + 213.333 + 8.943.750 = 9.399.507

        EXERCICIS: AMORTIZASA (Pàg. 10)

        Valor Amortitzable = 9.500.000 - 500.000 = 900.000

        Vida útil = 5 anys

      • Mètode d'amortització lineal:

      • 9.000.000 / 5 = 1.800.000

        1990

        1.800.000 / 2 = 900.000 (6 mesos)

        1991

        1.800.000

        1992

        1.800.000

        1993

        1.800.000

        1994

        1.800.000

        1995

        1.800.000

      • Mètode de la suma de dígits decreixent:

      • Suma = 1 + 2 + 3 + 4 + 5 = 15

        9.000.000 / 15 = 600.000

        1

        600.000 * 5

        3.000.000

        2

        600.000 * 4

        2.400.000

        3

        600.000 * 3

        1.800.000

        4

        600.000 * 2

        1.200.000

        5

        600.000 * 1

        600.000

        9.000.000

        1990

        3.000.000 / 2

        1.500.000

        1991

        1.500.000 + 1.200.000

        (2.400.000 / 2)

        2.700.000

        1992

        1.200.000 + 900.000

        2.100.000

        1993

        900.000 + 600.000

        1.500.000

        1994

        600.000 + 300.000

        900.000

        1995

        300.000

        300.000

        9.000.000

      • Mètode del percentatge fix sobre el valor net comptable:

      • 1.5------ n< 5-------------- * 1.5

        R = r * n : 2---------5<o = n <8------ * 2

        2.5------n> o = 8---------- * 2.5

        r = 100 / 5 anys vida útil = 20%

        R = 20 * 2 = 40%

        1

        9.000.000 * 0.4

        3.600.000

        2

        5.400.000 * 0.4

        (9.000.000 - 3.600.000 )

        2.160.000

        3

        3.240.000 * 0.4

        (9.000.000 - 2.160.000)

        1.296.000

        4

        1.944.000 * 0.4

        777.600

        5

        1.166.000

        1.166.000

        9.000.000

        1990

        1.800.000

        (3.600.000 / 2)

        1.800.000

        1991

        1.800.000 + 1.080.000

        2.880.000

        1992

        1.080.000 + 648.000

        1.728.000

        1993

        648.000 + 388.800

        1.036.800

        1994

        388.800 + 583.000

        921.800

        1995

        583.000

        583.000

        9.000.000

        TEMA 5: EL PROBLEMA DEL CÀLCUL DEL COST D'UN PRODUCTE O SERVEI

        Preu de Cost: (PC)Son components vistos de diferent punt de vista. Format per costos dels valors productors:

        • Una manera

        • Mà d'obra (Costos de procés de transformació)

        • Amortitzacions (")

        • Energia (")

        • Matèria primera

        • Un altre

        • PC = CD + CI

        Els Costos Directes (CD) s'identifiquen clarament amb el producte

        • Un altre manera.

        • PC = C. Variables + C. Fixes

        • Un altre forma:

        • PC = Cmp + C. Ma d'obra + Altres Costos de fabricació + Costos Comercials + Costos de transports + C. D'administració + C. Financers

        Les normes de valoració del producte està reflexat en el PGC, dient que: en el preu del cost del producte s'ha d'incloure:

        • Cost Matèria primera

        • Costos directes de fabricació

        • Costos Indirectes cregui raonable imputar

        PC = Cmp + C. Directes de fabricació + Costos Indirectes de fabricació.

        TEMA 6: ELS SISTEMES DE CÀLCUL DE COSTOS

        Hi ha varis sistemes:

      • Sistemes de Costos Parcials i Complerts

      • Fa referència a la qualitat

        • Parcials: Inclouen en el preu de cost (pc) només una part dels costos totals de l'empresa.

        Pc = CD o CV

        Estan els CD anomenant-se Sistema de Costos Directes

        Estan els CV anomenant-se també Sistema de Costos variables

        També es poden incloure de Directes i Variables, anomenant-se DIRECT COSTING SIMPLE

        Inclou també els CV + CF (Directes) dient-se DIRECT COSTING EVOLUCIONADO

        EX: Una empresa que fabrica 2 productes (A i B). A = 1.000 B = 2.000

        CD I CV son: A B

        - C. matèria prima 10 18

        - C Mà d'obra 1 h/u * 50 ptes/h = 50 ptes/u 0.4 * 50 = 20 ptes/h

        - PC (*) 60 (*) 38

        CD = 136.000 (1.000 * 60) + (2.000 * 38)

        CI = 68.000 (No estan claculats, posats aleatòriament, llum, aigua,...)

        204.000 Ptes

        • Complerts: Inclouen dins el pc tots els costos totals de l'empresa

        Pc = CD + CI o CV + CF

        S'anomenen Sistemes de Costos d'absorció Total o també FULL COSTING

      • Sistemes de Costos Inorgànics i Orgànics

      • Els Sistemes de Costos Complerts es fan a través dels Orgànics i Inorgànics.

        • Inorgànics:

        EX: Inorgànics

        CD = 136.000

        CI = 68.000 50% de CD (Busquem la relació que hi ha entre CI i CD)

        A

        B

        UP

        1.000

        2.000

        C.m.prima

        10

        18

        C.m.obra

        1*50=50

        0.4*50 = 20

        Pc

        60

        38

        CI

        30 (50% de 60)

        19 (50% de 38)

        Pc = cd + ci

        (+) 90

        (+) 57

        c. ind. Adm

        18 (30% de 60)

        11.4

        c. ind. Comercial

        24 (40% de 60)

        15.2

        Pc

        132

        83.6

        CD

        136.000

        C IND PROD

        68.000 (50%)

        C IND ADM

        48.000 (30%)

        C IND COMER

        54.400 (40%)

        • Orgànics:

        Funcionen d'una manera més complexa. Els inorgànics unien els costos i els relacionava amb el producte, en canvi els orgànics ho fa més complicat. Enlloc de tractar-los igual, primer s'han de classificar.

        MIRAR ESQUREMA DE LA FOTOCOPIA DELS COSTOS INORGÀNICS I DEL ORGÀNICS.

      • Sistemes de Costos per Procés i per Comanda

      • S'apliquen a les empreses depenen del seu tipus de producció. A les empreses poden trobar 2 tipus de producte: per procés i per comanda.

        • Procés: Caracteritzada per elaborar grans quantitats de productes o serveis sempre de la mateixa manera i, per tant, es fa producció homogènia.

        EX: coca-cola, es fa en sèrie i grans quantitats i després es col·loca en el mercat.

        EX: Hotel, Restaurant, Transport viatgers (linia regular)

        • Comanda: Es caracteritza per elaborar molts productes i tots diferents entre ells. Aquesta producció és discontinua o no homogènia. Primer el client demana el producte o servei i després es fa a la seva mida.

        EX: Fuster, Impremta

        EX: AAVV, Transport Viatgers (si treballa per una AAVV)

      • Sistemes de Costos Històrics i Predeterminats

        • Històrics: Parteixen els costos efectivament realitzats

        • Predeterminats: Treballen amb previsions de costos, no es calcula mai els costos reals, sinó que es fan provisions.

      • Sistemes de Costos Tradicionals i ABC

        • ABC: Activiting Based Costing (Stmes de Costos Basats en l'activitat). Els van descobrir Cooper i Koplan als anys 20. Servien per calcular amb més exactitud els preus dels costos des productes o serveis que feien les empreses. Ells van dir que era es sistema més exacte. El van batejar amb el nom ABC contraposant-lo amb els altres sistemes tradicionals.

        S C PRE

        S C HIST

        S C COMANDA S C COMPLERTS

        S C PROCÈS S C PARCIALS

        EXERCICIS: CUINAFÀCIL SA (I)

        CD: 409 Ptes/menú CI: 12.500.000 N. Up: 42.000 racions

      • pc 0 cd + ci

      • Ci = CI / N = 12.500.000 / 42.000 = 297.6

        Pc = 409 + 297.6 = 706.6 ptes/ració

      • pv = 706.6 * 1.2 = 847.9

      • 706.6 * 20/100 = 141.3

        C.) 706.6 / 0.8 = 88303 (regla de tres)

        EXERCICIS: ALFIL

        PC = CD + CI

        Ci = 12.500.000

      • CD

      • Formatge

        0.200 kg * 1200 ptes/kg=

        240 ptes/gr

        Vedella

        1.43 kg * 3.500 ptes/kg=

        5.005 ptes/1430 kg

        Patates

        0.4 kg * 110 Ptes/kg =

        44 ptes/400 gr

        Cebes

        0.1 * 160

        16 ptes/100

        Oli

        0.5 * 200

        100 ptes/1/2h

        5.405 Ptes/ 6 racions

        5405 / 6 = 900.83 Ptes/ració

        CI: Poden calcular-se mitjançant els sistemes inorgànics (els costos indirectes surten d'una relació amb els directes)i Sistemes Orgànics

        CD: 10.227.272

        CI: 12.500.000

        22.727.272

      • 100%

      • X X = 54%

      • PC: 900.8 / 0.45 = 2.001'7 (O TAMBÉ)

        CD: 10.227.272 : 100%

        CI: 12.500.000 : 122.2%

        Ci = Cd * % ; Ci = 900'8 * 122'2% = 1.100.9

        Pc = cd + ci = 900'8 + 1.100'9 = 2.001'7

        Pv = 2.001'7 * 1.3 = 2.602'21; (O TAMBÉ)

        Pv = 2.00177 * 3/100 = 600.51 + 2001.7 = 2.602'21

        EXERCICIS: CUINAFÀCIL SA (II)

        MENU NORMAL (MN) - MENU DE RÈGIM (MN)

        Cd = 409 = cmp Cd = 632= cmp

        3.000.000 = CD

        CI

        Mà d'obra

        8.000.000

        5.000.000

        Llum

        2.500.000

        2.500.000

        Material Auxiliar

        400.000

        400.000

        Amortització

        9.000.000

        9.000.000

        19.900.000

        16.900.000

        CD = cmp + c.m.obra directa

        3.000.000 / 500 = 6.000 ptes/hora

        (300 MN + 200 MR)

        MN : 6.000 * 300 = 1.800.000

        MR : 6.000 * 200 = 1.200.000

        1.800.000 / 40.000 MN = 45 = c.m.obra

        1.200.000 / 10.000 MR = 120 = c.m.obra

        Cd = c.m.p + c.m.obra

        (MN) Cd = 409 + 45 = 454

        (MR) Cd = 632 + 120 = 752

        1.306

        CI = 16.900.000 / 50.000 = 338 Ptes

        (40.000 + 10.000)

        Pc = cd + ci

        (MN) pc = 454 + 338 = 792 Ptes/MN

        ((MR) pc = 752 + 338 = 1.090 Ptes/MR

        (TAMBÉ ES POT FER)

        CD:

        MN: 454 * 40.000 = 18.160.000

        MR: 752 * 10.000 = 7.520.000

        CD: 25.680.000 100%

        CI: 16.900.000 65.8%

        MN: 454 * 65.8/100 = 299 454 + 299 = 753

        MR: 753 * 65.8/100 = 495 752 + 495 = 1.247

        COMPARACIÓ

        UNITATS

        CD / CI

        MN

        792

        453

        MR

        1092

        1.247

        3ª. Taxa d'imputació: (altra manera de fer-ho)

        MN: 300 (3/5)

        MR: 200 (2/5)

        500

        MN: 16.900.000 * 3/5 = 10.140.000 / 40.000 = 253.3

        454 + 253.3 = 707

        MR: 16.900.000 * 2/5 = 6.760.000 / 10.000 = 676

        571 + 676 = 1.428

        UNITATS

        CD / CI

        Ma d'obra, directa

        MN

        792

        753

        707.5

        MR

        1.092

        1.247

        1.428

        EXERCICIS: RESTAURANT GAMBA

        RAP

        0'6 * 1'05

        0'630 * 1.600

        1.008

        MUSCLOS

        0'33 * 1'05

        0'3465 * 300

        103'95

        SEBES

        0'1 * 1'05

        0'105 * 50

        5'25

        TOMÀQUET

        0'25 * 1'1

        0'275 * 120

        33

        PÈSOLS

        0'25 * 1'1

        0'275 * 260

        71'5

        AMETLLES

        0'025 * 1.200

        30

        LLIMONA

        1'05 * 20

        21

        VI BLANC

        0'1 * 300

        300

        ALL

        1 * 5

        5

        1.307'7

        1.307 / 4 = 326'93

      • ci = 326'93 * 1'775 = 580'3

        pc = cd + ci = 326'93 + 580'3 = 907'2

        (Un altra manera de fer-ho)

        36 cd - 18.430.000 100%

        64 ci - 32.710.000 177'5%

        51.140.000

        pc = 326'93 / 0.36 = 907'2

        B.)

        Pv = pc + 20/100pc = 1'2 pc

        Pv = 907'2 * 1'2 = 1.089 ptes/plat

        C.)

        Cuiner: 30 minuts (0'5 h) Final any 2.100 hores

        Pinche: 30 minus (0'5 h) Final any 2.100 hores

        Cd = cmp + cmobra directa

        Cuiner (cmobra) 5.000.000 ptes

        Pinche (cmobra) 1.800.000 ptes

        Cuiner = 5.000.000 / 2.100 = 2.380'95 ptes/hora

        Pinche = 1.800.000 / 2.100 = 857'14 Ptes/hora

        Cuiner: 0'5 h * 2.380'95 = 1.190'47

        Pinche: 0'5h * 857'14 = 428'57

        1.619'04

        cd = 1.307'7 + 1.619 = 2.926'7 / 4 plats = 731'7 Ptes/plat

        Abans els cd = 18.430.000 (cmprima) i ara se li han de sumar els cmo directe

        Cmobra: cd (Cuiner) 5.000.000 * 0'9 = 4.500.000

        Cd (pinche) 1.800.000 * 0.6 = 1.080.000

        5.580.000 = C ma obra

        C M prima: 18.430.000

        C M Obra: 5.580.000 90% pq l'altre 10% el dedica a ci

        Cd: 24.010.000 60% pq l'altre 40% el dedica a ci

        Abans els ci = 32.710.000, i ara se li han de restar els ci de la mà d'obra o restar-li els cd

        Ci = 32.710.000 - 5.580.000 = 27.130.000

        (o també)

        Ci = 32.710.000 - 6.800.000 + 500.000 + 720.000 = 27.130.000

        VIP!!!!: ELS SOUS SEMPRE SON CI, PERÒ EN AQUEST CAS , EL PROBLEMA ELS REFLEXA COM CD

        Cd : 14.010.000 100%

        Ci: 27.130.000 x

        X = 27.130.000 / 24.010.000 = 113%

        CI = 731'7 * 113/100 = 824'8

        PC = CD + CI = 731'7 + 826'3 = 1.158'5

        PV = 1.558'5 * 1.20 = 1.870 Ptes/Plat

        TEMA 7: ELS SISTEMES DE COSTOS COMPLERTS

        Els sistemes de costos complerts inclouen dins el pc: els cd i ci o bé els cv i cf.

        Sistemes Inorgànics: Son en les empreses que tenen un funcionament senzill

        EX: Restaurants

        Sistemes Orgànics: Son en les empreses on el seu funcionament és més complex , en aquest sistema hi ha diferents compartiments:

        ESQUEMA PÀG 40-B

        Els grups de ci s'anomenen SECCIONS: agrupacions de costos (unitats comptables que serveixen per agrupar costos) de manera, que cadascuna d'aquestes agrupacions representen un conjunt d'activitats que realitza l'empresa. Hi ha diferents seccions:

      • Principals: Son aquelles que representen activitats que directament elaboren el producte o servei de l'empresa. També s'anomenen seccions productives.

      • Recullen costos que actuen directament sobre el producte.

      • Auxiliars: Son aquelles que fan activitats accessòries als productes o serveis prestats per l'empresa.

      • Recullen costos corresponents o activitats complementàries

        EX: En un Hotel

        Principals: Restaurant, servei d'habitacions

        Auxiliars: Manteniment de l'edifici, servei de comptabilitat, vigilància.

        La finalitat d'això es fer que el pc dels productes siguin més exactes.

        Les relacions Principals es relacionen més amb els productes que les auxiliars.

        EX: Hotel. Dels costos que té l'hotel veuríem:

        Seccions Principals Seccions Auxiliars

        S Habitacions S Restaurant 1 S. Administ. S. Vigilància

        CP1 CP2 CP4 CP5

        CT1 CT2 2 Hi ha una difícil relació amb els Costos

        3 PRODUCTES 3 indirectes, llavors els relacionem amb

        les seccions principals.

        PASSOS:

      • Classificació dels costos en diferents seccions, anomenant-se repartiment primari

      • Com a conseqüència d'aquest repartiment, trobem uns costos primaris (CP1, CP2,..), passem els costos auxiliars als costos principals, fent el repartiment secundari.. Per fer aquest repartiment secundari hem de recorre a les unitats d'obra, que son mides de producció de les seccions.

      • Quan tenim tots els CT podem fer una identificació més directa amb les seccions principals que no amb les auxiliars.

      • EX: Una fusteria fa:

        Un dia Un altra dia

        Cadires 10 8

        Taules 4 7

        Armaris 5 5

        • 20

        Aquí la Unitat d'obra no seria només en unitats fabricades, sinó també les hores invertides, essent la bona unitat/hora, o també unitat/kg de fusta

        Unitat d'obra = repartiment secundari

        Per fer això ens podem trobar amb tres CASOS:

        VIP!!! IMPORTANT PER L'EXAMEN

        CAS A: Les auxiliars realitzen prestacions a les principals, no a altres auxiliars.

        A Seccions Principals B

        4.000Ptes/costos 5.000 Ptes/costos

        150 50 200 300

        1 Secciones auxiliars 2

        8.000Ptes/costos 10.000Ptes/costos

        1

        2

        A

        B

        C. Prim.

        8.000

        10.000

        4.000

        5.000

        27.000

        1

        150/200 * 100 = 75%

        50/200 * 100 = 25%

        2

        200/500 * 100 = 40%

        300/500 * 100 = 60%

        1

        - 8.000

        8.000 - 0.75 = 6.000

        8.000 * 0.25 = 2.000

        2

        -10.000

        10.000 * 0.40 = 4.000

        10.000 * 0.60= 6.000

        CT

        -

        -

        14.000

        13.000

        27.000

        Repartim els costos al que corresponen a les unitats d'obra, pq com els ci no hi ha una relació directa amb els productes, llavors els relacionem amb les seccions principals i d'aquí amb els productes.

        CAS B: Les seccions Auxiliars es relacionen amb les seccions principals i també amb les seccions auxiliars

        A Seccions Principals B

        4.000Ptes/costos 5.000 Ptes/costos

        150 50 100 300

        1 100 2

        8.000Ptes/costos 10.000Ptes/costos

        1

        2

        A

        B

        C.P

        8.000

        10.000

        4.000

        5.000

        27.000

        1

        150/120 * 100 = 75%

        50/200 * 100 = 25%

        2

        100/500 =20%

        -

        100/500 * 100 = 20%

        300/500 * 100 = 60%

        2

        10.000*0'2= 2.000

        -10.000

        10.000 * 0'2 = 2.000

        10.000 * 0'6 = 6.000

        10.000

        6.000

        11.000

        CT

        -10.000

        10.000 * 0'75 = 7.500

        10.000 * 0'25 =2.500

        -

        -

        13.500

        13.500

        27.000

        CAS C: Prestacions recíproques, per solucionar-les hi ha 3 alternatives diferents

        A Seccions Principals B

        4.000Ptes/costos 5.000 Ptes/costos

        150 50 100 300

        1 100 2

        8.000Ptes/costos 50 10.000Ptes/costos

      • Directa: Prescindir de les prestacions recíproques i ficsar-se només amb les que van a les principals

      • A Seccions Principals B

        4.000Ptes/costos 5.000 Ptes/costos

        150 50 100 300

        1 2

        8.000Ptes/costos 10.000Ptes/costos

        1

        2

        A

        B

        CP

        8.000

        10.000

        4.000

        5.000

        1

        150/200 *100= 75%

        50/200 * 100 = 25%

        2

        100/400*100 = 25%

        300/400*100= 75%

        1

        -8.000

        8.000*0.75= 6.000

        8.000*0.25 = 2.000

        2

        -10.000

        10.000*0.25= 2.500

        10.000*0.75= 7.500

        CT

        -

        -

        12.500

        14.500

      • Esglaonat:

      • A Seccions Principals B

        4.000Ptes/costos 5.000 Ptes/costos

        150 50 100 300

        1 100 2

        8.000Ptes/costos 50 10.000Ptes/costos

        1

        2

        A

        B

        CP

        8.000

        10.000

        4.000

        5.000

        1

        50/250*100=20%

        150/250*100=60%

        50/250*100=20%

        2

        100/500*100=20%

        100/500*100=20%

        300/500*100=60%

      • 8.000 * 0.20 = 1.600, és més petit, per tant , va primer

      • 10.000 * 0.20 = 2.000

      • CP

        2

        1

        A

        B

        1

        -10.000

        10.000*0.2= 2.000

        10.000 * 0.2 = 2.000

        10.000 * 0.6 = 6.000

        -

        10.000

        6.000

        11.000

        2

        -10.000

        10.000 * 0.75 = 7.500

        10.000 * 0.25 = 2.500

        -

        -

        13.500

        13.500

        Llavors al quedar eliminada la 2, queda en aquests moments:

        A Seccions Principals B

        4.000Ptes/costos 5.000 Ptes/costos

        150 50 100 300

        1 100 2

        8.000Ptes/costos 50 10.000Ptes/costos

        50/200*100 = 75%; el que abans era 60%

        50/200*100 = 25%; el que abans era 20%

        Es fa l'altra esglaó, el que era, el que era més gran (2.000)

      • Mètode simultani o recíproc. És el més exacte

      • A Seccions Principals B

        4.000Ptes/costos 5.000 Ptes/costos

        150 50 100 300

        1 100 2

        8.000Ptes/costos 50 10.000Ptes/costos

        1

        2

        A

        B

        CP

        8.000

        10.000

        4.000

        5.000

        1

        50/250*100= 20%

        150/250*100= 60%

        50/250*100= 20%

        2

        100/500*100= 20%

        100/500*100=20%

        300/500*100= 60%

        1

        10.417

        2.083

        6.250

        2.083

        2

        2.417

        -12.083

        2.417

        7.250

        CT

        -

        -

        12.667

        14.333

        Costos de 1 = 8.000 + 0.2 * C2

        Costos de 2 = 10.000 + 0.2 *C1

        C1 = 8.000 + 0.2 (10.000 + 0.2 * C1)

        C1 = 8.000 + 2.000 + 0.04 * C1

        0.96 * C1 = 10.000

        C1 = 10.417

        C2 = 10.000 + 0.2 * C1

        C2 = 10.000 + 0.2 * 10.417

        C2 = 12.083

        EXERCICIS: DELFI

        A

        M

        E

        H

        R

        Adminis (A)

        500

        2.000

        Manteni (M)

        20

        50

        30

        Energia (E)

        250

        50

        200

      • Cost total de les seccions principals una vegada liquidades les seccions auxiliars.

      • CAS C: Mètode Directe:

        A

        M

        E

        H

        R

        TOTAL

        A

        500

        2.000

        2.500

        M

        50

        30

        80

        E

        50

        200

        250

        A

        20%

        80%

        100%

        M

        62.5%

        37.5%

        100%

        E

        20%

        80%

        100%

        CP

        10.000

        14.000

        400

        40.000

        35.000

        99.400

        A

        -10.000

        2.000

        8.000

        M

        -14.000

        8.750

        5250

        E

        -400

        80

        320

        TOTAL

        50.830

        48.570

        99.400

        CAS C: Mètode Esglaonat:

        TOTAL: 2.500 - 100 - 500

        A

        M

        E

        H

        R

        CP

        500

        2.000

        2.500

        1ª. M

        20

        50

        30

        100

        250

        50

        200

        500

        2ª. E

        20%

        80%

        100%

        20%

        50%

        30%

        100%

        3ª. A

        50%

        10%

        40%

        100%

        A: 0

        M: 14.000 * 20/100 = 2.800 1ª

        E: 400 * 50/100 = 200 2ª

        S'ESCOMENÇA PER LES SECCIONS QUE REPARTEIXEN MÉS QUANTITAT

        A

        M

        E

        H

        R

        CP

        10.000

        14.000

        400

        40.000

        35.000

        94.400

        1ª. M

        -14.000

        2.800

        7.000

        4.200

        10.000

        -

        3.200

        47.000

        39.200

        2ª. E

        -3.200

        640

        2.560

        10.000

        -

        -

        47.640

        41.760

        3ª. A

        -10.000

        -

        -

        2.000

        8.000

        TOTAL

        -

        -

        -

        49.640

        49.760

        99.400

        S'HA FET UN NOU REPARTIMENT DE % JA QUE LA SECCIÓ M JA ESTÀ ELIMINADA.

        CAS C: Simultani (tots els repartiments alhora)

        A

        M

        E

        H

        R

        TOTAL

        A

        500

        2.000

        2.500

        M

        20

        50

        30

        100

        E

        250

        50

        200

        500

        A

        20%

        80%

        100%

        M

        20%

        50%

        30%

        100%

        E

        50%

        10%

        40%

        100%


        A = 10.000

        M = 14.000 + 0.2E

        E = 400 + 0.5M

        M = 14.000 + 0.5 (400 + 0.2M)

        M = 14.000 + 200 + 0.1M E = 400 + 0.2 (15.778)

        M = 14.200 / 0.9 E = 3.556

        M = 15.778

        AQUESTS CÀLCULS ES FAN A PARTIR DELS % CALCULATS ABANS

        A

        M

        E

        H

        R

        TOTAL

        CP

        10.000

        14.000

        4.000

        40.000

        35.000

        99.400

        A

        -10.000

        2.000

        8.000

        M

        -15.778

        3.156

        7.889

        4.733

        E

        1.778

        -3.556

        356

        1.422

        -

        -

        -

        50.245

        49.155

        99.400

        SECTOR AUXILIAR:

        • ADMINISTRACIÓ: 10.000 * 103

        • MANTENIMENT: 14.000 * 103

        • ENERGIA: 400 * 103

        SECTOR PRINCIPAL:

        • HABITACIONS: 40.000 * 103 50.245 (H)

        • RESTAURANT: 35.000 * 103 49.155 (R) Dades anteriors

        30 hab/dobles * 25 m2 7 hab/doble

        50 hab/ind * 15 m2 hab/ind

        ¿Preu habitació doble i habitació individual? Amb aquestes dades i les anteriors

        Març tancat per vacances

        Buscar unitat d'obra de les seccions principals:

        30 hab/dob * 25m2 = 750 m2 (total) 25.122.5 (50% de 50.245)

        50 hab/ind * 15 m2 = 750 m2 (total) 25.122.5 (50% de 50.245)

        1.500 m2 (doble i individual)

        365 dies / any - 31 dies/març = 334 dies que roman obert

        30 hab/dob * 334 = 10.020 possibles pernoctacions

        50 hab/ind * 334 = 16.700 possibles pernoctacions

        h/dob = 25.122'5 * 103 / 10.020 = 2.507 Ptes/hab.dob

        h/ind = 25.122'5 *103 / 16.700 = 1.504 Ptes/hab.ind

        EXERCICI 1

        SEC X

        SEC Y

        SEC Z

        SEC R

        SEC S

        SEC M

        MOD

        4.000

        6.000

        8.000

        1.000

        2.000

        3.000

        24.000

        MOI

        2.000

        1000

        1.000

        1.500

        3.000

        800

        9.300

        Mat Cons

        316

        0

        1.067

        650

        227

        0

        2.260

        Lloguers

        800

        1.200

        1.000

        600

        400

        200

        4.200

        Calefacció

        260

        390

        260

        117

        78

        39

        1.144

        Energia

        1.500

        600

        1.800

        300

        300

        -

        4.500

        CP ()

        8.876

        9.190

        13.127

        4.167

        6.005

        4.039

        45.404

        • 9.300 - 4.800 = 4.500

        SEC R (MOD): 1.000 1/3 * 4.500 = 1.500

        SEC S (MOD): 2.000 2/3 * 4.500 = 3.000

        • Fets en funció del CD

        Lloguers: Fets en funció dels m2 ocupats per cada secció:

        M2 % Rtat

        X 400 19% 800 (19 % de 4.200)

        Y 600 28.6 1.200 (28.6 % de 4.200)

        Z 500 23.8 1.000

        R 300 14.3 600

        S 200 9.5 400

        M 100 4.8 200

        2.100 100 4.200

        Calefacció: En funció del m3

        M3 Rtat

        X 2.000 260 (2.000 / 8.800 ) * 1144 = 260 (és igual que %)

        Y 3.000 390

        Z 2.000 260

        R 900 117

        S 600 78

        M 300 39

        8.800 1.144

        Energia: En funció de la potència instal·lada de KW

        KW Rtat

        X 500 1.500 (500/1.500) * 4.500 = 1.500 (és igual que el %)

        Y 200 600

        Z 600 1.800

        R 100 300

        S 100 300

        M 0 0

        1.500 4.500

        • Calcular el cost de les unitats d'obra de cada secció.

        Seccions principals Seccions Auxiliars

        X

        Y

        Z

        R

        S

        M

        R

        300

        400

        350

        150

        1.200

        S

        200

        200

        200

        200

        800

        M

        300

        100

        200

        100

        700

        R

        25%

        33.3%

        29.17%

        12.5%

        100%

        S

        25%

        25%

        25%

        25%

        100%

        M

        42.86%

        14.29%

        28.56%

        14.29

        100%

        CP

        8.876

        9.190

        13.127

        4.167

        6.005

        4.039

        45.404

        Seccions Auxiliars:

        R = 4.167 + 0.25 S R = 6.000

        S = 6.005 + 0.125 R + 0.1429 M S = 7.332

        M = 4.039 M = 4.039

        CP

        8.876

        9.190

        13.127

        4.167

        6.005

        4.039

        45.404

        R

        1.500

        2.000

        1.750

        -6.000

        750

        S

        1.833

        1.833

        1.833

        1.833

        -7.332

        M

        1.731

        577

        1.154

        -

        577

        -4.039

        13.940

        13.600

        17.864

        -

        -

        -

        45.404

        EXERCICIS: CAMPING AIGUASOL S.A

        COSTOS

        ESTADES

        SUPER

        REST-BAR

        CI

        Consums

        18.000.000

        10.000.000

        Sous i salaris

        6.350.000

        4.500.000

        12.600.000

        14.550.000

        Seg. Social

        2.300.000

        1.500.000

        4.350.000

        4.850.000

        Impostos indirec.

        15.200.000

        1.330.000

        2.470.000

        Energia i aigua

        7.000.000

        3.000.000

        2.700.000

        Mat neteja

        6.500.000

        Mat manteniment

        8.420.000

        Mat oficina

        1.650.000

        Altres materials

        1.200.000

        Honoraris advoc.

        450.000

        Telèfon

        1.370.000

        Servei vigilància

        850.000

        Viatge direcció

        1.400.000

        Amortització

        12.600.000

        COSTOS

        53.840.000

        • En funció dels CD

        • 1

          ESTADES

          SUPER

          REST-BAR

          TOTAL

          Ingressos

          60.000.000

          45.000.000

          40.000.000

          145.000.000

          Cost. Directes

          30.850.000

          25.630.000

          32.120.000

          88.600.000

          %

          34.82%

          28.93%

          36.25%

          100%

          Cost. Indirect.

          18.746.772

          15.574.709

          19.518.519

          53.840.000

          Rtat

          10.403.228

          3.795.291

          -11.638.519

          2.560.000

          (Altra manera de fer-ho)

          2

          ESTADES

          SUPER

          REST-BAR

          TOTAL

          Ingressos

          60.000.000

          45.000.000

          40.000.000

          145.000.000

          Cost. Directes

          30.850.000

          25.630.000

          32.120.000

          88.600.000

          %

          41.38%

          31.03%

          27.59%

          100%

          Cost. Indirect.

          22.278.621

          16.708.966

          14.852.414

          53.840.000

          Rtat

          6.871.379

          2.661.034

          -6.972.414

          2.559.999

          1 Sobre els CD els directius tenen control, però sobre els CI no, ja que formen part de la totalitat de l'empresa

          Si CD CI: fa que hagi més control

          El Rtat Exacte, no és per àrees, perquè al arribar a un Rtat més adequat hem d'arribar als sistemes orgànics (Aquests son els inorgànics)

          MARGE BRUT

          ESTADES

          SUPER

          REST-BAR

          INGR - CD

          29.150.000

          19.370.000

          7.780.000

          DIR-ADM

          MANTEN-NETEJA

          Consums

          13.200.000

          1.350.000

          Sous i Salaris

          4.400.000

          450.000

          Impostos Indirectes

          Energia i aigua

          Mat neteja

          6.500.000

          Mat manteniment

          8.420.000

          Mat oficina

          1.650.000

          Altres materials

          1.200.000

          Honoraris advocats

          Telèfon

          1.370.000

          Servei vigilància

          850.000

          Viatge direcció

          1.400.000

          Amortitzacions

          12.600.000

          COSTOS

          22.470.000

          31.370.000

          ESTADES

          SUPER

          REST-BAR

          DIR-ADM

          MANT-SEG

          Costos

          30.850.000

          25.630.000

          32.120.000

          22.470.000

          31.370.000

          DIR-ADM

          40%

          40%

          10%

          10%

          MANT

          1.400 H

          300 H

          200 H

          100 H

          %

          70%

          15%

          10%

          5%

          (continua...)

          MANT = 31.370.000 + 0.1* DIR-ADM MANT = 33.785.929

          DIR-ADM = 22.470.000 + 0.5 * MANT DIR-ADM = 24.159.296

          (... continuació)

          ESTADES

          SUPER

          REST-BAR

          DIR-ADM

          MANT-SEG

          DIR-ADM

          9.663.718

          9.663.718

          2.415.930

          -24.470.000

          2.415.930

          MANT

          23.650.150

          5.067.889

          3.378.592

          1.689.296

          -33.785.929

          CT

          64.163.869

          40.361.608

          37.914.523

          -

          -

          ESTADES

          SUPER

          REST-BAR

          TOTAL

          INGRESSOS

          60.000.000

          45.000.000

          40.000.000

          145.000.000

          COSTOS

          64.163.869

          40.361.608

          37.914.523

          142.440.000

          RESULTAT

          -4.163.869

          4.638.392

          2.085.478

          2.560.000

          Aquest sistema inorgànic reflecteix millor la realitat que l'anterior (el sistema orgànic)

          • Si s'han enregistrat 120.000 estades, quin serà el cost per estada?

          64.163.869 Ptes/total estades / 120.000 estades = 533.7 Ptes / estada

          TEMA 8 : ELS SISTEMES DE COSTOS PARCIALS

          8.1 Fonaments dels sistemes de costos parcials

          Els sistemes de costos parcials són els que inclouen en el preu de cost del producte o servei només una part dels costos . El formen una part dels costos bé siguin CD o CV . El fet d'incloure tots els costos al pc del producte donava mala informació i així van escollir fer el sistema de costos parcials.

          Avantatges dels sistemes de costos parcials.:

          • Són molt senzills d'utilitzar, no requereixen un càlcul complicat , es preocupen de trobar els costos indirectes unitaris , no hi ha repartiments

          • Permeten prendre decisions molt bàsiques

          Per exemple:

          Pv? al qual hem d'oferir un plat determinat

          Pc = cd = 200 pts / plat ( ingredients que intervenen en l'elaboració del plat )

          Cd = 30.000.000 pts 30 % de

          Ingressos = 100.000.000 ptas. 100 % d'ingressos

          Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes
          preu al que haurem d'oferir el plat a la clientela

          • Permet prendre millor les decisions , ja que la informació que s'extreu dels costos parcials és millor la dels complerts. Per exemple:

          • pv

            cd

            Nºd'unitats

            EMPRESA A

            200 pts/u

            105 pts / u

            1.000 u

            EMPRESA B

            140 pts /u

            130 pts / u

            1.000 u

            COSTOS FIXES

            60.000

            COSTOS FIXES D'ADMÓ I VENDES

            40.000

            APLICANT EL SISTEMA DE COSTOS COMPLERTS

            Els costos de després de fabricació no s'inclouen en le preu de cost dins del sistema de costos complerts en aquest cas seran els C fixes d'admó i venda = 40.000

            El pc només haurà d'incloure 105 pts/ u i 60.000 pts

            • Fem una imputació en funció de les unitats produïdes, imputarem els costos de producció dins dels productes A i B, seguint un criteri inorgànic:

            A= 105 pt / u + 30 pt / u = 135 ci / u 135 ci/ u * 1000 u = 135.000 u totals

            B= 130 pt / u + 30 pt / u = 160 ci / u 160 ci/ u * 1000 u = 160.000 u totals

            PRODUCTE A

            PRODUCTE B

            TOTAL

            Pv

            200 pt / u

            140 pt / u

            Pc

            135 pt / u

            160 pt / u

            Marge Brut unitari (mb)

            65 pts ( per a cada unitat del producte a guanyem 65 pt)

            -20 pts ( per a cada unitat del producte a perdem 20 pt)

            Marge Brut Total (MB)

            65.000 (65 * 1000 u ) (per cada 1000 unitats guanyarem 65.000 u.m.)

            -20.000 (-20 * 1000 u ) ( per cada 1000 u perdrem 20.000 um)

            45.000

            C F d'admó i venda

            40.000 pts

            5.000 pts

            Tenim 5.000 pts de beneficis de Ci

            Perdem diners amb el producte B i amb l'A guanyem, conclusió hauriem de suprimir-ne B.

            APLICANT EL SISTEMA DE COSTOS PARCIALS

            Pc = cd + ci

            Pc= cv + cf

            El pc només haurà d'incloure 105 pts/ u i 60.000 pts

            Només es tenen en conte una part dels costos . Al preu de cost només inclourem una part d'aquest.

            La diferència entre el pv i el pc és el marge de contribució

            PRODUCTE A

            PRODUCTE B

            TOTAL

            Pv

            200 pt / u

            140 pt / u

            Pc

            105 pt / u

            130 pt / u

            Marge de Contribució unitari (mc)

            95 pts ( per a cada unitat del producte a guanyem 95 pt)

            10 pts ( per a cada unitat del producte a guanyem 10 pt)

            Marge de contribució total (MC)

            95.000 u.m (95 * 1000 u )

            10.000 u.m. (10 * 1000 u )

            105.000

            Costos fixos p.

            60.000 pts

            C F d'admó i venda

            40.000 pts

            5.000 pts

            Tenim 5.000 pts de beneficis de Ci

            Estem guanyant 5000 pts en aquest cas als 2 productes i guanyem diners perquè el marge de contribució és positiu als 2 productes, això implica que els 2 productes contribueixen positivament.

            En contes de que B doni una pèrdua de 20.000 dóna un benefici de 10.000 pts , contribueix en 10.000 um a compensar els costos fixes.

            Suposem que eliminem B com deia els sistema de costos complerts tindriem una pèrdua de 5000 pts , això vol dir que el sistema de costos complerts no dóna una informació fiable.

            Producte A

            Pv

            200 pt/ u

            <Pc>

            105 pt / u

            Mb

            95 pt / u

            MC

            95.000 Pts

            Cf de producció

            60.000 Pts

            Cf d'admó i venda

            40.000 Pts

            -5.000 Pts

            • Per exemple :

            • 1 ANY

              2 ANY

              U . produides

              1.000 u

              800 u

              u. venudes

              800 u

              1.000 u

              Cost variable unitari

              50 pts / u

              50 pts / u

              Costos fixos globals

              60.000 pts

              60.000 pts

              • Fem el compte de resultats mitjançant mètode del sistema de costos complerts:

              Pc = cv +cf

              1º any

              pc= 60 pts / u + 50 pts / u = 110 pts / u

              pv = 120 pts/u

              2º any

              pc= 75 pts / u + 50 pts / u = 125 pts / u

              pv = 120 pts/u

              1r any

              2 any

              Vendes

              96.000 pts total (120 pts/u *800 u venudes (pc * u venudes)

              120.000 pts total (120 pts* 1.000 u venudes ) (pc * u venudes)

              < Cost Venda >

              88.000 pts total ( 110 pts/u * 800 u ven)

              122.000 pts total (200 u* 110 pts/u; 800 * 125 pts / u )

              Resultat

              8.000 pts

              - 2.000 pts

              A priori semblava que la 2ª situació era la més favorable però fent els càlculs no és així, de moment

              • Fem el compte de resultats mitjançant mètode del sistema de costos parcials

              Pc = cv +cf

              1º any

              pc= 60 pts / u + 50 pts / u = 110 pts / u

              pv = 120 pts/u

              2º any

              pc= 75 pts / u + 50 pts / u = 125 pts / u

              pv = 120 pts/u

              1r any

              2 any

              Vendes

              96.000 pts total (120 pts/u *800 u venudes (pc * u venudes)

              120.000 pts total (120 pts* 1.000 u venudes ) (pc * u venudes)

              < Cost Venda >

              40.000 pts total ( 50 pts/u * 800 u ven)

              (c .v . unitari * u venudes)

              50.000 pts total (50 pts / u * 1000 u ven.)

              (c .v . unitari * u venudes)

              MC

              56.000 pts

              70.000 pts

              <Costos fixes>

              60.000 pts

              60.000 pts

              - 4.000 pts

              10.000 pts

              A priori semblava que la 2ª situació era lamés favorable i realment és així, ja que el sistema de costos parcials dóna la veritable informació; això és degut a que en els costos parcials hi ha una part dels costos que s'han de vincular a les unitats :

              Any 1 Vendre poc és negatiu

              Any 2 Vendre molt és positiu

              El sistema de costos complerts menteix perqué no dóna una imatge fidel de com va l'empresa, no es poden portar tots els costos sobre les unitats de producte o serveis elaborades degut a que donen una informació distorsionada, perquè els costos fixes estan relacionats amb l'estructura , amb el pas del temps independentment de que hi hagi activitat o no.

              8.2 El “direct - cost “ simple o Sistema de Costos Simples

              pc = cd i variables

              Inclou els costos directes i variables al preu de cost

              PRODUCTES

              SUMA

              VENDES (Ingressos)

              V ( 1) V (2) ....V (n)

              " V

              <COST DE LA VENDA >

              Nº d'unitats venudes * pc (cdiv)

              CV ( 1) CV (2) ....CV (n)

              " CV

              Marge de Contribució

              MB ( 1), MB ( 2 )...MB ( n )

              " MB

              <Costos Fixes > (no s'imputen a cada producte, només es tracten com una globalitat)

              CF

              Resultat ( MC - CF)

              El que importa és que el " del marge de contribució ha de poder compensar els costos fixes, per a poder absorbir-los, sense preocupar-se de quina part absorbeix cada producte dels CF.

              8.3 Anàlisi de COST- VOLUM - BENEFICI

              L' Anàlisi de COST- VOLUM - BENEFICI permet fer el Direct Costing Sistem, es a dir, separar entre costos variables i fixes.

              L' Anàlisi de COST- VOLUM - BENEFICI es basa en:

              $ Ingressos

              (guanys)

              Costos fixes +variables

              Moment en que es compensen els costos de l'empresa D=0

              Costos fixes

              Punt mort UNITATS

              Els costos fixes no varien sisgui quin sigui el nivell d'actiu

              Els costos variables augmenten en funció del nº d'unitats CV ! si els CD !

              Quan augmenta el nº d'unitats venudes augmenta el nº d'ingressos

              S'ha de procurar:

              Pv>pc

              Pv > Cv (unitari ) ( Això està en mans de l'empresa)

              Pendent dels Ingressos> Pendent del Costos fixes + variables

              • Punt mort = Punt d'equilibri= Punt de benefici 0

              Quan el Marge de Contribució compensa els Costos Fixes = Punt Mort

              Dóna el nivell mínim d'activitat que hauria d'assolir l'empresa per a poder compensar els costos

              PER EXEMPLE:

              Pv= 300 pts /u

              Cvu = 200 pts / u

              Cf = 135.000 pts

              Si es venen menys de 1.350 u pèrdues

              Si es venen més de 1.350 u guanys

              Si es venen 1.350 u benefici 0

              Si venem 1.500 u en contes de 1.350 u, el benefici serà de :

              Bci ( X-Xe ) * mc = (1500 u - 1350 u ) * 100 pts / u = 150 u * 100 mcu= 15.000 pts

              Si venem 1.200 u en contes de 1.350 u, la pèrdua serà de :

              Bci ( X-Xe ) * mc = (1200 u- 1350 u) * 100 pts/u = - 150 u * 100 mcu= -15.000 pts

              Si venem 1.000 u en contes de 1.350 u, la pèrdua serà de :

              Bci ( X-Xe ) * mc = (1000 u- 1350 u) * 100 pts/u = - 350 u * 100 mcu= -35.000 pts

              Què s'ha de fer per a calcular el punt mort a una empresa?

              Primer separem els cv i els cf

              TOTAL

              C VARIABLES

              C FIXES

              Materials

              100.000

              100.000

              Mà d'obra directa

              80.000

              80.000

              Mà d'obra indirecta

              50.000

              50.000

              Serveis exteriors

              45.000

              15.000

              30.000

              Amortitzacions

              40.000

              40.000

              Altres

              20.000

              5.000

              15.000

              SUMA

              335.000

              200.000

              135.000

              X ( nivell de vendes) = 1000 u

              V= 300.000 pts

              Pv = 300 pts /u

              Cv u= 200 Pts / u ( 200.000 / 1000)

              Si venem 1.000 u en contes de 1.350 u, la pèrdua serà de :

              Bci ( X-Xe ) * mc = (1000 u- 1350 u) * 100 pts/u = - 350 u * 100 mcu= -35.000 pts

              • Punt de vendes d'equilibri expressat en pts en contes d'unitats

              Seguim amb l'exemple d'abans:

              S'hauran de vendre per a compensar els costos fixes : per a comprovar- ho fem:

              1350 u * 300 pts / u = 405.000 pts

              • Punt objectiu:

              Permet obtenir un determinat nº de beneficis, a part de compensar els costos Fixes.

              Seguim amb l'exemple d'abans:

              Quantes unitats s'hauran de vendre per a obtenir 22.500 pts de beneficis?

              Punt objectiu:

              Permet obtenir un determinat nº de beneficis, a part de compensar els costos Fixes.

              T= tipus impositiu expressat en tant per ú

              Seguim amb l'exemple d'abans:

              Quan haurà de vendre l'empresa per a obtenir un benefici Net de 15.000 pts ?

              Si la T= 0,35 =35%

              L'empresa haurà de vendre 1.581 unitats per a obtenir un benfici net de 15.000 um , per a obtenir 15.000 de benefici net hauriem d'obtenir 23.072 de Bº brut.

              ANALISI DE SENSIBILITAT

              • Index de Gestió:

              Seguim amb l'exemple:

              BCI= 22.500 pts

              Ingressos = 1575 u * 300 pt / u= 472.500 pts

              CV = 1575 u * 200 pts / u = 315.000 pts

              MC= 157.500 pts

              CF= 135.000

              Bº= 22.500 pts

              Palanquejament operatiu= AO= en un determinat nivell d'activitat que realitza l'empresa és l'increment de beneficis que l'empresa pot assolir si aconsegueix un determinat increment de vendes.

              Matemàticament:

              Seguint amb l'exercici:

              V= 10%

              B= AO V= 7*10=70 % ( increment de benefici de l'empresa)

              COMPROVACIÓ:

              V= 10%

              1.575 unitats157 u ( 10%)

              1.575 u + 157 u = 1.732 u

              Ingressos

              1.732 u*300 pts / u =

              519.600 pts

              <CV>

              1.732 u*200 pts / u =

              346.400 pts

              MC

              173.000 pts

              <CF>

              135.000 pts

              Resultat

              38.200 pts

              74

              Comptabilitat de Costos

              Inicial

              10.000 * 120 Es ven:

              10.500

              Compra (5/1/93)

              6.000 * 160

              Compra (20/1/93)

              1.000 * 162

              Inicial

              10.000 * 120 Es ven:

              10.500

              Compra (5/1/93)

              6.000 * 160

              Compra (20/1/93)

              1.000 * 162

              136,58

              110 ptes/ unitat COST D'ADQUISICIÓ

              5000

              5000 UNITATS

              " = 2.700.000

              " = 6.050.000

              " = 5.400.000

              " = 3.150.000

              SISTEMES TRADICIONALS

              h Ind

              H Doble

              P rap

              P vedella

              Pc = cd + ci

              Pc = cv + cf

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              pc

              Aparentment la 2ª situació és millor

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes

              Comptabilitat de Costos # Compatibilidad de costes