Competencia desleal; Ettore

Cinematografía. Contexto sociocultural. Moralidad # Personatges. Caracterització. Técnicas. Estil. Argument

  • Enviado por: Matta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

6. Fitxa d'observació

EL QUE TU SAPS

  • En quins àmbits s'usa el mot competència?

  • S'usa en el món del treball, en els esports, a la carretera, a casa; en definitiva la competència s'utilitza a tot arreu i en la vida diària de la gent.

  • Diries que ets una persona competitiva?

  • Sí, i tant. Tothom en el fons és competitiu, per qualsevol cosa, per arribar abans en algun lloc, tenir el millor producte… el que sigui, personalment crec que hi ha coses per les quals no s'ha de competir, però la majoria de gent hi competeix.

  • En que consisteix a parer teu la lleialtat?

  • Per a mi significa poder confiar en alguna persona i que mai et giri la cara o et traeixi a la primera oportunitat. La lleialtat és una cosa que tothom hauria de tenir en la ment i pensar-hi sempre no només de tant en tant quan creiem que l'hauríem d'utilitzar, sinó que sempre.

  • T'has sentit impotent alguna vegada davant d'algun fet?

  • Sí, tothom amb dos dits de front s'hi ha d'haver sentit algun cop. La mort d'un familiar, alguna reacció d'algú que no t'esperes, alguna cosa que se t'ha girat en contra, en algú que plora… en qualsevol situació et pots sentir impotent.

    SOBRE EL FILM

  • Distinció (i si s'escau també descripció) entre personatges principals i secundaris.

  • Per a mi els personatges principals són els nens, perquè sense saber res ells van seguint amb la seva vida I les seves coses. No s'enteren gaire de les coses de la política ni el que passa a Itàlia, però per molt que ho salpiquessin del cert, continuaríem amb les seves vides, sense pensar en el que pogués passar si no es tornessin a veure mai.

    Els personatges secundaries són la família, els pares els germans i els oncles. Potser algú pensa que els personatges principals són aquests i que els nens són els secundaris. És com mirar un quadre que hi ha molta gent, però que la persona que te més pes en el quadre només se li veu un ull o alguna part del cos. Simplement saps que són els personatges principals perquè és el que t'inspiren quan veus la pel·lícula.

    Altres secundaris serien també el rellotger, l'home del bar, els policies…

  • Nom dels personatges principals i qui són (relacions familiars, professió, etc…)

  • Pietruccio És el fill d'Umberto i Marguerita, la seva família és

    propietària d'una sastreria elegant a Roma, són cristians de

    tota la vida i és company de classe i amics amb Lele.

    Lele És el fill de Leone i Giuditta, família jueva. Propietària d'una

    merceria que s'adapta a els nous temps. És amic i company de

    classe amb Pietruccio.

  • Llocs i anys de l'acció (temps transcorregut entre l'inici i el final del film: anys, estacions, dies, hores, etc…)

  • Roma, a principis del 1938, quan Mussolini i Hitler es troben a Roma per “pactar”.

  • Algun comentari important sobre el fil: una frase, una imatge, una

  • mirada, etc.

    Una frase que crec que Umberto (Diego Abatantuono) li diu a Leone (Sergio Castellitto). “Eres un judío”, crec que en aquell moment tots ens vàrem adonar que Umberto tenia prejudicis contra Leone, al principi devien ser només motius de feina, però desprès varen sortir a la llum el que realment pensava, però igualment desprès se n'adona i intenta canviar.

    Una imatge quan els dos nens estan en el quiosc i els Pietruccio, mira els còmics i no es preocupa dels diaris i en canvi Lele de família jueva es preocupa per la política del seu país llegint el diari, perquè ell viu en la realitat.

    Per mi una mirada seria el final, en que molta gent hi estarà d'acord. Les dues famílies es miren, cadascú amb el seu paral·lel i és l'últim adéu, on jo penso que la família Simeón els acabaran portant a Auswich, on acabaran morint com si no haguessin sigut ningú en les seves vides i on no recordaran ni el seu propi nom.

  • Temàtica que planteja a parer teu.

  • A parer meu planteja l'amistat i els canvis de la gent quan vertaderament expressa el que pensa i no el que li fan pensar. Perquè el problema del racisme per la religió no és un problema que ja no el tinguem, sinó el contrari, és un problema que està al carrer i que el vivim cada dia sense pensar en l'altre gent ni el que podria pensar la persona al dir-li, “Moro!” o qualsevol cosa que hi anés relacionat. També el que planteja és la indiferència, de com una persona esperes que reaccioni i finalment no reacciona com esperaries.

  • Què és el que més t'ha cridat l'atenció?

  • La reacció dels policies quan li trenquen el vidre a Leone. Crec que la política és un tema que en la vida millor no posar-t'hi sinó tens les coses clares i que el poble es pot rebel·lar contra els petits grups com la policia, però no contra un país i la indiferència e la gent de Roma envers el vidre trencat... bé, una reacció estupefacte que deixa que desitjar.

  • Què creus que no has comprès?

  • No he entès la reacció de la mare de Paolo en el moment que s'adona que els seu fill no s'ha enamorat d'algú de “categoria”.

  • T'has posat a la pell d'algun dels personatges? Pots explicar-ne la raó?

  • Sí, en la de Umberto quan entra en el bar on hi ha el seu fill i gent de raça jueva, en que ell se sent com si sobrés. La raó és la de que tothom en algun moment sa sentit que a sobrat en algun lloc o que feia nosa. En alguna baralla, en alguna reacció d'una persona estimada...

    QÜESTIONS GENERALS

  • Preguntes generals

  • Pot ser que hi hagi lleis que siguin injustes o immorals?

  • Hi ha moltes lleis que són injustes i d'altres que es contradiuen amb altres lleis i que no hi ha raons pel qual existeixin.

  • Fins a quin punt la coacció social ha de determinar la nostra conducta?

  • La nostra conducte es pot sentir afectada per la coacció de la gent fins el punt en que el nostre racionalisme creu que el que fa va contra els nostres principis.

  • Què fer quan algunes lleis atempten contra la nostra consciència?

  • Si les lleis atempten d'una manera desmesurada cal prendre mesures legals i sinó a manifestar-se al carrer.

  • És un film que tracta de l'odi o de la indiferència?

  • De la indiferència, perquè podem recordar la frase en castellà de “Quien calla, otorga”, només recordant això són necessàries les paraules.

  • Quin personatge del film creus que té més tall moral?

  • Leone. Perquè s'adona que ha de tirar endavant fins hi tot en els pitjors moment i dintre d'aquesta situació encara bromeja sobre el seu destí i sent així s'ha de tenir molt de valor o ser molt incrèdul.

  • Fins a quin punt els qui callen i deixen fer són culpables o responsables de certes situacions?

  • Fins el punt que hi hagi vides i famílies entremig, quan els sentiments d'una gent i d'una comunitat es veuen maltractats per gent “superiors” a ells. Quan el diàleg ja no es pot utilitzar, està tot perdut.

  • Quin paper fa la radio en aquest context?

  • Realitza la funció de llibertat. Significa el principi d'una dictadura que sembla que no s'hagi d'acabar mai i aquest només és el principi, després comença la diferència d'escoles, pel carrer.... La radio és el principi de tot i la porta que obra a l'exterior.

  • Què denúncia i que salva el film? Hi estàs d'acord?

  • Denúncia la discriminació i l'aprofitament de la gent davant de certes situacions. El que el film salva són les petites baralles entre policies en que crec que eren més fortes i no simplement un avís. Sí, hi estic d'acord.

  • Creus que aquest film té alguna cosa a veure amb el món d'avui?

  • I tant!, contínuament en les nostres vides hi ha aquestes situacions en que la gent calla, els sentiments es deixen passar com un rierol, sense que ningú el pari ni el molesti. No està tot al mateix nivell, sinó que l'enfocament que li donaríem actualment seria diferent, però dins del mateix marc.

  • Qui serien els “ciutadans de segona fila”, els immigrants o els sense papers?

  • Per a mi cap dels dos. Simplement els ciutadans de segona fila seria la gent que no es comportes sota els meus pensaments i que jo pensés que les seves accions serien irracionals.

  • Tot i ser ficció, creus que es podia haver donat algun cas semblant?

  • Sí, per suposat. Això és només una petita mostra del que devia passar en l'Europa d'aquells anys, en que no podies confiar ni en la teva pròpia ombra. Això només seria una semblança del que passaria anys més tard.

    • De què diries que va el film?

    De les relacions humanes. Les relacions humanes cal portar-les sempre a ratlla. Sense excedir-se ni quedar-se curt. No pensar sempre en tu mateix i en l'ego, sinó obrir-se a altres situacions: la convivència, la política (tema difícil de tractar), la solidaritat per la gent que està pitjor que tu. La discriminació entre companys de feina o estudi, l'amistat que s'ennuvola per culpa d'una tercera persona... La pel·lícula no tracte d'un tema concret ni d'una ideologia, sinó d'un sentiment més profund, la indiferència de la gent i les relacions humanes. Podríem dir que el tema és general, com la discriminació o les diferències, però és molt més complex, més difícil que la pròpia vida.

  • Els personatges

  • El film és un retaule del que devien ser les famílies italianes acomodades els anys 30. Malgrat la diversitat de situació hi ha alguns rols comuns: nens, avis, dones, etc.

    Podries fer una anàlisi de les actituds que prenen les distintes persones de la família Melchiorri: davant de l'aprovació de les “lleis racials”?

    UMBERTO al principi pensa que estan bé i que feien falta, però després

    veu que són una injustícia i que tots en aquell poble són

    iguals i que no hi hauria d'haver diferències entre elles.

    MARGUERITA al principi ella pensa que ja està bé i al final pensa el

    mateix, igualment que Umberto la intenti fer canviar no

    servirà de res, ja què ella ja té un pensament negatiu cap

    als jueus.

    PIETRUCCIO el pobre nen és com si no s'adonés de tot el que està

    passant. Veu que passen coses i els seus pares tenen

    reaccions, però ell no sabria expressar el que això

    significaria.

    ONCLE PEPINO a ell li és igual, mentre la gent continuï anant a ballar

    no l'importa de la raça que siguin, sinó que sols hi

    vagin. Passa bastant de tot i es preocupa només d'ell

    mateix.

    PAOLO per ell al principi creu que no s'interposarà entre el seu

    amor cap a Susana, però finalment per culpa d'uns

    comentaris dels seus amics se separen, però al acabar la

    pel·lícula dona la sensació de que es perdonin.

    ANGELO és l'home d'estudis a la família. Ell saps tot el que passa i el

    que passarà i intenta que els seus alumnes se'n enterin del que

    ell pensa al posar les notes.

  • La pel·lícula

      • Quins aspectes tècnics han estat més sorprenents per a tu?

    El que m'ha sorprès molt és que contínuament es veies la cúpula de la Capella Sixtina de fons, com si això signifiques la llibertat o algun terme relacionat.

    • Diries que és un film rodat en exteriors o en estudi? Per què creus que el director va decidir aquesta opció i no altres?

    Crec que és un film rodat en un estudi, ja que la majoria d'escenes són interiors o en ambients foscos i obscurs que ens mostren sombres i coses inexplicables. El director crec que va pensar que això li donaria un toc més familiar i que la història la faríem més nostre, com si n'haguéssim de prendre part.

    Què pot tenir a veure aquest film amb els valors de la convivència?

    Tenint en compte la descripció de diccionari: acció o efecte de conviure, podríem dir que té molt a veure. Perquè són dos famílies completament diferents que al principi no es poden aguantar, però que al final o és que s'han acostumat els uns als altres o han entès que han de conviure amb pau i que cadascú segueixi la seva linea.

    GRANS TEMES

  • Àmbits de convivència

  • Quants àmbits de convivència es mostren en el film?

    Família, barri, grups d'amics, en la feina, dins de la família...

    La família

    Essent dues famílies de composició i nivell econòmic semblants quines

    diferències hi trobes en la seva manera de relacionar-se?

    Trobo que la diferència més gran és la de que la família Simeón és més oberta i tolerant. En canvi la família Melchiorri no ho és tant i els hi costa relacionar-se amb gent que no són iguals que ells.

    Veus alguna diferència entre aquestes famílies i la teva o les d'avui?

    No gaires. Perquè per exemple la majoria de mares (en el cas de l'amor que hi ha entre Paolo i Susana) volen el millor per els seus fill i si el millor en aquell moment era no relacionar-se amb jueus, era el que desitjava Marguerita.

    Les famílies del film són força tradicionals, avui ja parlem de famílies monoparentals o múltiples. Cap on creus que evolucionarà el model de família en el futur?

    Crec que evolucionarà cap a la relació de que no es tindran més de dos fills per culpa de l'estrès i de la feina i que les famílies entre elles no s'entendran.

    L'amistat

  • Per a mi l'amistat és...

  • Per a mi l'amistat és el millor sentiments que podem tenir els humans. Un sentiment que uneix i que mai es trencarà, quan algú es fa amic d'algú altre, per moltes trifulgues que succeeixin sempre es mantindran units. L'amistat és un sentiment recíproc, és a dir donar i no esperar a rebre. Això significa saber escoltar en els pitjors i els millors moments, sense esperar que l'altre et digui res, només per altruisme.

  • Enumera per ordre d'importància, les coses que valores més d'un amic o amiga.

  • que sàpiga escoltar.

  • que em faci riure.

  • que em faci costat.

  • que em sàpiga apreciar.

  • que m`ajudi.