Colonia Sedó

Historia universal. Industria textil española # Sistema hidràulic. Treballadors

  • Enviado por: Begase
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad

Nom

Curs

2on Batxillerat

Grup

A

Matèria

Història

Professor

ÍNDEX

Situació i història de la colònia

Situació i història de la colònia-->[Author:SG]

La colònia Sedó es troba situada a prop d'Esparreguera. Encara que al passat, va ser un nucli de població bastant autosuficient i independent, avui en dia ja no ho és, i ha passat a dependre de l'ajuntament d'Esparreguera. Situada al costat del riu Llobregat, n'aprofitava durant el seu us el cabal del riu com a força energètica.

Abans de la colònia, hi havia una molí als terrenys que existia des de el segle XVII. Aquest molí va ser comprar pel Sr. Miquel per 30.000 pesos fuertes per construir-hi la fàbrica.

La colònia va començar a funcionar l'any 1846, quan va ser fundada per Miquel Puig. De classe burgesa, va donar suport al moviment proteccionista. Més tard, el succeirà el seu fill, Puig Llagoster. Durant la seva direcció, aquest va tenir conflictes amb els treballadors. Va ser fet presoner a la seva pròpia fàbrica, de la qual va tenir que fugir a corre cuita cap a França. Amb la restauració monàrquica, torna a Espanya. Els seus plans son ampliar la fàbrica i donar-li un nou impuls. Però no arribarà a materialitzar-los, i l'any 1879 Josep Puig i Llagoster mor.

L'últim gran director esdevindrà el, fins aleshores, administrador de la fàbrica: Antoni Sedó. Aquest serà el que donarà el renom i importància a la fàbrica més endavant. Durant la seva direcció, aquest transformarà part de les cases obreres en oficines, farà de la Casa del Sr. Puig un pis, construirà l'església, la reclosa del Caïrat, i l'aqüeducte que transporta l'aigua des del riu cap a la turbina a través del tub intern.

Fins no fa gaire poc, la colònia havia estat utilitzada com a fàbrica. Però una crisi econòmica va fer que aquesta tanqués l'any 1979. Posteriorment, l'any 1986, aquesta va ser reconvertida en l'actual polígon industrial.

El sistema hidràulic, com a font d'energia

La colònia Sedó utilitzava energia hidràulica per fer funcionar les màquines de la colònia. La colònia no emprava el carbó com a font d'energia principal, ja que aquest era molt poc aprofitable, i transportar-lo d'un altre lloc seria bastant car. El carbó era emprat, malgrat tot això, en determinades ocasions.

Abans de 1881, s'utilitzava una turbina anglesa. La colònia emprava un canal d'aigua que venia del Llobregat per fer moure la turbina. Aquesta entrava per un tub, feia girar la turbina i un cable connectat amb aquesta, feia moure les màquines de forma mecànica, utilitzant un sistema de cordes i politges típic de l'època. Més endavant, es va instal·lar una nova turbina planes i Plaquer, que va ser en els seus temps la més gran d'Espanya. Se li va connectar a un alternador elèctric, amb el que es va aconseguir electricitat. Per aquesta turbina, es va construir un tub conductor d'aigua d'uns 160 metres.

Divisió i funcionament intern de la colònia

La colònia estava dividida en dues grans zones. La primera zona és la fàbrica en si mateixa, i és on estaven les naus, l'aqüeducte...i altres. En aquesta zona era una zona exclusivament de treball. Aquí era on es produïen els teixits, amb el material que entrava a la fàbrica (cotó fins la crisis de “la fam del cotó”, on es varen provar altres materials alternatius). A les naus amb xemeneies, es feien els acabats de la roba, com el tint.

La segona zona és la zona residencial, on estaven les vivendes dels obrers. Un obrer només en podia accedir a una vivenda si tenia dos familiars o més treballant dins la fàbrica (era més rentable per l'empresari). Les vivendes, que eren unifamiliars, no disposaven de gaires facilitats. Totes tenien cuina pròpia, un wàter sense bany i tres habitacions. Les dutxes eren comunitàries, i en general, només s'empraven els diumenges. Com que cap de les vivendes disposava d'aigua corrent, utilitzaven un lloc per rentar la roba comunitari. En la seva millor època, hi van residir 1800 obrers. Avui en dia, encara hi viu gent, però només són 60 famílies.

La casa de l'amo estava situada al bell mig de la tanca que separava la zona de la fàbrica de la residencial. Era una casa modesta per fora, però per dins era luxosa i plena de petits detalls que la distingien de ben lluny amb una modesta vivenda d'un obrer. Disposava de quatre cambres de bany, i habitacions per convidats . Tenia un jardí de 10.000 m2., l'enveja dels industrials de Barcelona.

Serveis que disposaven els residents de les colònies

L'amo de la colònia disposava als treballadors una sèrie de serveis tant per els adults com per els nens, aquests eren el teatre a on feien actuacions i altres actes, botigues, el cafè que estava situat a la zona de les fabriques, una barberia i perruqueria un col·legi (separat per sexes) per que els nens poguessin aprendre una professió dins la colònia i així poder ocupar càrrecs més importants, i així diferents serveix que s'anaven posant depenent de les necessitats.

Condicions de vida dels obrers

Els obrers tenien unes llargues i dures jornades que duraven entre 12 i 14 hores. El ritme de treball era constant, i només s'aturava a l'hora de dinar.

Tota una família d'obrers hi treballava. Els nens començaven a treballar a la fàbrica als 8 anys i fins i tot abans. Les dones també treballaven amb les màquines tèxtils, i malgrat això, rebien un sou inferior al dels homes. A més de tot això, cal afegir que treballaven en un ambient dins de les naus que era molt humit i sorollós, cosa que encara empitjorava les coses.

I tot per un salari que donava ben just per comprar a les botigues de la colònia, per que l'amo es quedava una quarta part del salari per el lloguer de la vivenda. Aquestes eren, a més a més, una enganyifa, ja que tots els diners que guanyaven els botiguers amb la venda de queviures i altres objectes, anaven a parar de nou a les mans del propietari de la colònia. Per tant els obrers restaven tancats en un recinte del que no podien sortir si no abandonaven la colònia.

Sistemes de protecció social

Si per algun motiu algun obrer es feia mal amb les màquines, no gaudia de cap sistema de protecció social. No existia cap seguretat social, o cap sanitat que el curés. La majoria de vegades tenien que pagar-se ells mateixos totes les atencions sanitàries. Tampoc gaudien d'una pensió. Si volia descansar de treballar, no ho podia fer per que aquelles hores no els i pagaven, i si ho feien es podien quedar sense treball i això implicava marxa de la colònia i tot el que comportava. Per que les vacances eren un luxe que només es podia permetre l'amo. A part que l'amo no els ho permetia, no podien estalviar per fer una sortida amb el sou que tenien. Les dones que estaven embarassades no tenien descans i només sortien de treballar el dia del part i els quatre dies següents, per que perdre un dia de feina significava no cobrar aquell temps.

L'empresari i les ideologies dels treballadors

Els obrers tenien una vida molt controlada. Els hi estava prohibit llegir premsa que no fos la catòlica, i no podien estar afiliats a cap sindicat. A diferència de Barcelona, on els obrers tenien una força molt més gran, i creaven sindicats, a les colònies els obrers eren quasi esclaus de l'amo (restaven tancats en un espai, sense possibilitat de rebre idees externes). Si l'amo se n'assabentava que un dels seus obrers estava dins d'un, se'l feia fora a ell i a la seva família de la colònia. També si un sindicalista es presentava a les portes de la fàbrica, se li tancaven per no deixar-lo passa. L'amo prenia aquestes mesures ja que no l'interessava que els sindicalistes introduïssin idees contraries als seus interessos entre la població obrera. De fet, arribava a l'extrem de fer tancar les portes de la colònia quan veia que alguns volien entrar.

Tot obrer que sortís de la fàbrica i anés a Esparreguera es convertia en sospitós als ulls de l'amo. Podia haver adquirit idees “perilloses” per l'amo. Per això eren considerats conflictius.

La colònia amb l'altre model industrial a Catalunya s.XIX

Els vapors i les colònies no havien estat mai rivals. Les colònies eren una alternativa als vapors més cara que no pas aquests, però malgrat això, encara van gaudir d'industrials que els defensessin. Les colònies eren autèntiques ciutats d'obrers, allunyades de la influència dels sindicats de les grans ciutats, i per tant, més controlables. Utilitzaven un sistema energètic que eren molt més net, i renovable, que no pas els vapors, depenent d'un subministrament constant de carbó per encendre la caldera que ha de subministrar vapor per moure la turbina. Per això sempre els vapors estaven al costat dels grans ports.

Però els detractors de les colònies no hi veien tants avantatges com els seus promotors. Les colònies depenien d'un bon cabal d'aigua per funcionar, i depenien quasi sempre del riu, que en època de sequera, aquest no podia fer moure la turbina amb la mateixa força. Apart, estaven molt lluny de les grans ciutats, on vivia el consumidor potencial. I degut als costos de trasllat de la matèria prima i de la producció posterior reduïen els beneficis.

A pesar de tots aquests inconvenients, Catalunya va gaudir d'un gran nombre de colònies industrials que es van situar al costat dels grans rius, i que van fer que la indústria catalana prosperés i s'anés engrandint.

5

2