Cinc cèntims sobre la reforma educativa; Xavier Blanch

Educación infantil. Política educativa. Estructura educativa. Enseñanza. Aprendizaje. # Sistema educatiu. Educació. Intencions educatives. Currículum. Constructivisme

  • Enviado por: Mar
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

CINC CÈNTIMS SOBRE LA REFORMA EDUCATIVA

XAVIER BLANCH

RESUM

CAPÍTOL 1: Prohibida l'entrada a tota persona aliena a l'obra (Justificació)

L'objectiu essencial d'aquesta obra és la divulgació crítica de la propsta pedagògica que fonamenta la reforma educativa de 1990.

El model de sistema educatiu té molt a veure amb el model de societat i, en definitiva, amb el sistema de valors que impera socialment.

CAPÍTOL 2: La modernització de l'estructura educativa del país (Estem fent reformes. Disculpeu les molèsties)

LOGSE: Llei que regula l'actual reforma educativa. Llei Orgànica General del Sistema Educatiu.

El conjunt dels factors que ambdós documents, el de la LOGSE i el Libro Blanco para la Reforma del Sistema Educativo (1989), presenten com a motivadors d'una reforma educativa actual es poden agrupar formant dos grans blocs de raons:

  • Raons de caràcter gerenal i la necessitat d'adequar el sistema educatiu a una societat canviant, és a dir a una societat que no només ha canviat sinó que canvia contínuament a marxes forçades. Aquests canvis, avenços, comporten noves formes de viure, nous sistemes de treball, nous valors, nous models socials.

  • L'elevat nivell formatiu que exigeix una societat cada cop més tecnificada, de ser una societat majoritàriament agrícola a una societat predominantment industrial o urbana que crea la riquesa mitjançant una tecnologia innovadora i complexa.

  • Els canvis accelerats dels coneixements i dels processos de producció econòmica. Els canvis tecnològics i els canvis en l'aparell productiu exigeixen un procés d'educació permanent, així com una base de formació prèvia més amplia, més perllongada i més versàtil.

  • L'estructura autonòmica de l'Estat espanyol, establerta per la Constitució de 1978. El pas a un règim democràtic, d'un dictatorial, com també a un estat d'estructura federalitzant, el caràcter oficial de les llengües pròpies de Galícia, el país Basc i Catalunya en els respectius territoris són factors que exigeixen una nova llei que estableixi un sistema educatiu adequat a la nova situació política de l'Estat.

  • La integració de l'Estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1986 i l'exel·lent preparació dels professionals que han de fer competitives les empreses. El saber de les 4 operacions i llegir i escriure de la vella escola és insuficient per aconseguir la integració i l'adaptació socials dels individus del 2000, i que l'educació, l'escola del futur immediat, ha de respondre a aquesta nova realitat que emergeix.

  • Raons de caràcter pròpiament educatiu i la necessitat de corretgir els errors, els problemes i les deficiències que ha originat el sistema educatiu instaurat el 1970. (el fracàs escolar)

  • Els parvularis han estat, en molts casos, simples guarderies sense continguts educatius propis. Sovint no hi ha hagut acoblament entre parvulari i el cicle inicial d'EGB. El parvulari no ha tingut l'exigència educativa que des d'una òptica pedagògica rigurosa mereix.

  • Els progames d'EGB, especialment esl del cicle superior (o 2ª etapa), estaven excessivament carregats de continguts i resultaven poc adecuats per a afavorir un aprenentatge qualitatiu. Amb els programes tan sobrecarregats els professors no poden de cap manera acabar el programa de curs.

  • Els índexs d'abandonament escolar han estat força elevats al final de l'EGB.

  • Tant el Batxillerat (BUP) com la Formació Professional han tingut, sobretot en el primer curs, molts abandonaments i fracassos. S'apunta una desconnexió entre els antics nivells educatius obligatoris (EGB) i els immediatament següents (BUP i FP).

  • La FP ha estat lamentablement devaluada i, en molts casos, s'ha convertit en el lloc de recollida dels fracassats de l'EGB. Els continguts de l'FP han estat poc pràctics, excessivament teòrics i referits a àrees o matèries desvinculades dels coneixements tècnics que exigeixen els oficis que es pretenen aprendre.

  • En el batxillerat (BUP) han prevalgut els aprenentatges memorístics.

  • El Curs d'Orientació Universitària (COU) no ha complert la funció per a la qual s'havia pensat. No ha pogut generar en els alumnes la capacitat d'autoaprenentatge, de responsabilitat i d'autonomia de funcionament que exigeix el perfil d'un estudiant de nivell universitari.

  • Els ensenyaments artístics (arts dramàtiques,música, etc.) han estat desconectats del sistema educatiu principal.

En sintesi, una bona part de les causes reformistes catalogades com a pròpiament educatives es poden fondre en la contundent i massa popular expressió “fracàs escolar

Els canvis educatius no donen fruits d'un dia a l'altre i, per tant, tenen poca rendibilitat política immediata. L'establiment de prioritats pressupostàries diverses que retallen els diners destinats a l'educació, fa que no es pugui dur a terme tot el que s'havia planificat amb tant celeritat com les primeres intencions havien previst. Al cap i a la fi, voler tenir qualitat educativa significa disposar de diners.

Dues raons que justificaven el propòsit d'evitar caure en una precipitació quant al ritme d'implantació de la reforma:

  • La voluntat manifestada de fer una reforma rigorosa:

  • Ampliar i millorar la informació sobre la realitat educativa.

  • Contrastar les hipòtesis formulades abans de prendre cap decisió que fos difícilment reversible de forma ràpida i poc costosa, i poder rebutjar plantejaments erronis.

  • El convenciment que els canvis realment profunds no es poden fer d'avui a demà.

CAPÍTOL 3: El polígon industrial de l'educació (La finalitat d'un sistema educatiu)

L'escola és la peça que mou tot l'engranatge del sistema educatiu d'un país.

La reforma educativa de 1990 pretén millorar subtancialment el funcionament de les fàbriques i incidir especialment en els processos de fabricació. La reforma confia en la xarxa d'escoles per fabricar l'educació.

LODE: Llei Orgànica del Dret a l'Educació 1985, regula el principi de participació de les diverses persones i institucions en la gestió de les escoles i estableix una estructura de funcionament escolar de caràcter democràtic.

Hi ha persones que entenen l'educació com un procés de desenvolupament que es produeix a l'interior de l'individu. Els infants creixen i així que van creixent van passant per unes etapes i van adquirint uns coneixements i unes capacitats.

N'hi ha que l'entenen com un resultat d'un procés d'aprenentatge que és extern a l'individu. Educar és transferir a l'individu tot un bagatge cultural.

Aquestes dues concepcions es tradueixen en aquestes pràctiques educatives:

  • Màxima permissivitat o tolerància en la conducta i l'actitud dels alumnes. L'escola no ha de ser gens autoritària, gens coactiva. Ha de donar llibertat als infants a fi de respectar els ritmes personals de maduració.

  • Model d'escola autoritària i disciplinària. L'alumne és una persona social, una persona que en la seva vida adulta s'haurà d'integrar i d'adaptar a una societat determinada. L'alumne ha d'adquirir uns coneixements, unes pautes de comportament, uns valors, unes habilitats, ..., determinants per a garantir-ne la inserció social.

Decidir-se per un model o altre defineix el model d'intervenció pedagògica.

Des de la reforma educativa s'opta per una concepció educativa que pretén reconciliar els dos models exposats. Es fa una valoració equilibrada del pes de l'individu i del pes de la societat en l'assoliment d'auqesta finalitat educativa general que és el creixement dels éssers humans.

L'escola tradicional desconsiderava tota una enorme quantitat d'aprenentatges que els alumnes havien fet sense que ningú no s'ho proposés abans que posessin per primer cop els peus en una escola (d'investigadors actius a aprenents extraescolars, Piaget)

Tant els aprenentages derivats de l'evolució psicològica com els aprenentatges derivats de l'acció educativa no poden ser independents sinó fruit del frec a fec, de la interacció constant que manté un individu amb un entorn sòcio-cultural determinat.

L'educació s'entén com a desenvolupament personal evolutiu que es produeix forçosament en un entorn socio-cultural i com a conseqüència de la interacció entre l'individu i l'entorn, i ha de comportar,a més, l'adquisició d'un bagatge cultural que permeti la integració i l'adaptació de l'individu en una societat determinada.

Dues grans finalitats del polígin industrial de l'educació:

  • El desenvolupament personal integral dels alumnes. Els alumnes han de potenciar al màxim possible les seves capacitats personals tot evitant els desenvolupaments restrictius o parcials. Fomentar a la persona com a ésser autònom, polivalent, lliure i crític, capaç d'integrar-se plenament en un món cada cop més canviant. Persones que es valguin per elles mateixes.

  • La sociabilitat dels alumnes. Cal preparar els alumnes per a integrar-se i adaptar-se a una sociatat democràtica i pluralista, respectuosa i tolerant.

  • CAPÍTOL 4: Les intencions educatives (Senyoreta, vinc amb bones intencions!)

    Les intencions educatives ens han d'informar detalladament de la maquinària educativa que es pensa posar en marxa i dels efectes que n'hem d'esperar al cap dels anys en què un alumne ha satisfet un període educatiu determinat.

    Les intencions educatives queden perfectament aclarides quan coneixem allò que ara s'anomena currículum.

    CAPÍTOL 5: El currículum (Currículum i curriculaires)

    El currículum entès com a sinònim de pla d'estudis o de procés educatiu.

    • Els currículums tancats: Els programes educatius estan perfectamentelaborats per a tot un seguit d'anys o cursos escolars i són exactament els mateixos per a tots els alumnes. La feina dels docents consisteix a aplicar aquests programes educatius que no han elaborat ells sinó les altes instàncies educatives del país. Els continguts de l'ensenyament estan organitzats d'acord amb les disciplines clàssiques i no s'hi busca cap mena, explícitament, d'interconnexió. Només es fixen en els resultats.

    • Els currículums oberts: Es fixen més en el procés que un alumne segueix a l'hora de fer un aprenentatge. Interessa moltíssim saber d'on parteixen els alumnes i en quina situació es troben per a poder decidir l'itinerari pedagògic que haurem se seguir si volem arribar a bon port. Els currículums oberts donen gran importància a les diferències individuals dels alumnes i a les carácterístiques de l'entorn social, cultural i geogràfic on s'ubica la fàbrica de l'educació. Els docents han de fer un projecte d'un currículum per als seus alumnes. Els currículums oberts es formulen propostes de treball i activitats d'aprenentatge que posen en relació les diverses disciplines. La reforma prefereix aquesta classe de currículum. Aquest model de currículum dóna i exigeix als docents més qualificació professional i els augmenta de categoria laboral. Currículum obert vol dir reconeixement de la diversitat, actuació educativa en funció de les diferències per a aconseguir una intervenció pedegògica més adequada i també major igualtat d'oportunitats.

    Un currículum queda plenament definit si ens informa sobre:

    • Què s'ha densenyar: donar explicacions sobre quins continguts o bagatge social de coneixements culturalment organitzats han d'aprendre els alumnes. Cada matèria d'aprenentatge ha de constar d'uns continguts i d'uns objectius. Els objectius delimiten els continguts, ens diuen fis a on s'ha d'arribar en l'estudi dels continguts.

    • Quan s'ha d'ensenyar <què>: Cal saber quin ha de ser l'ordre i el momnet en què convé abordar cada un dels continguts i dels objectius de l'nsenyament.

    • Com s'ha d'ensenyar: els ensenyamnets s'han de proveir d'arguments sòlids i han de poder donar explicacions fonamentals sobre les fòrmules que trien i que fan seves.

    • Què, com i quan s'ha d'evaluar -què, quan i com s'ha ensenyat-: L'avaluació és el control de qualitat de les diverses tasques de la fàbrica de l'educació.

    CAPÍTOL 6: Concepció del procés ensenyament-aprenentatge (Teòrics i constructivistes, S.L.)

    S'ha detectat un mal funcionament del sistema educatiu i el spolítics, com a representants de la societat i assessorats per experts en educació, decideixen engegar una reforma educativa.

    La qüestió d'aprenentatge , la de teories o models de l'aprenentatge és, doncs, una qüestió cabdal de la reflexió educativa pròpia de l'actual reforma. El currículum ha de considerar un model d'aprenentatge que vulgui ser capaç d'aportar solucions a l'anguniós i torturat fracàs escolar, capaç de fonamentar en bona part les intencions educatives que la societat, a través de la classe política, es proposa cerimoniosament, i també capaç de donar raó d'un model de currículum triat que determinarà el procés educatiu seguit pels petits d'una societat.

    • La teoria cognitiva de l'aprenentatge (Piaget) ---> (la de la reforma):

    • Un paradigma és l'adopció d'uns pricipis bàsics a partir dels quals s¡elabora tot un treball científic posterior (paradigma cognitiu).

    • Es preocupa pels processos humans interns que no semblen poder-se reduir a una quantificació experimental; aquesta família s'interessa pels processos psicològics que no sempre manifesten una materialitat aparent, que poden analitzar-se des de l'observació racional.

    • Els interessa saber el procés que produeix l'aprenentatge, desxifrar els processos psicològics que poden desencadenar una conducta observable, esbrinar com els humans adquirim coneixements i no només quan elaborem conductes més o menys intel·ligents.

    • La teoria conductiva:

    • Els interessa laconducta dels humans, els interessa la conducta observable com a objecte d'estudi. La seva visió dela realitat és assimilable a la d'una màquina, el funcionament ha de poderser desxifrat de forma empírica o experimental.

    • Hi ha un estímul bàsic que explica tota la conducta humana; és l'esquema ESTÍMUL - RESPOSTA. El premi o el càstig reforcen positiva o negativament unes determinades respostes.

    • Els sistemes educatius fonamentats en aquesta visió es preocupen essencialment pels resultats de la tasca educativa.

    • El constructivisme (el que vol ser la reforma, semblant al cognitivisme):

    • És un conjunt de propostes, teories, i reflexions psicopedagògiques que tenen en comú el fet d'entendre el procés d'aprenentatge humà com una construcció intel·lectual. És una voluntat de desenvolupament harmònic i de confluència futura de teories d'aprenentatge diverses.

    • Aprendre vol dir activar, desencadenar un procés d'elaboració intel·lectual.

    • És una tendència de síntesi, de fusió de corrents diversos. Poleix el paradigme cognitiu.

    CAPÍTOL 7: El constructivisme (Pedres angulars)

    Cal tenir presents els estadis evolutius de caràcter universal que va establir Piaget (sensòrio-motor; pre-operatiu; operatiu concret; operatiu formal). Cada un d'aquests estadius queda definit pel desenvolupament i la consolidació d'una estructura intel·lectual determinada, pera unes capacitats de raonament i d'adquisició d'aprenentatges que l'infant/jove exercita i conquereix a partir de l'experiència, serà bo que la planificació educativa consideri les possibilitats d'aprenentatge que corresponen a cada un d'aquests estadis evolutius.

    Tots els aprenentatges han de ser significatius (en contraposició amb els aprenentatges memorístics, repetitius o mecànics), aquestés un procés pel qual es relaciona una nova informació que rep un aprenent amb algun aspecte o alguna informació ja existent en l'estructura cognitiva del mateix aprenent.

    S'ha d'esbrinar el que ja sap i actuar en coseqüència.Per que l'aprenentatge sigui significatiu ha de tenir aquestes condicions:

    • Ha de tenir significació lògica: les noves informacions o coneixements amb què es construirà un nou aprenentatge han de ser coherents.

    • Han de tenir significació psicològica: ha de poder-se conectar a l'estructura intel·lectual concreta i particular de l'aprenentatge en qüestió. Ha de permetre crear un pont entre els coneixements previs de l'aprenent amb els nous coneixements que vol incorporar.

    • Ha de ser funcional: ha de poder ser-li útil en d'altres experiències o circumstàncies alienes al mateix acte d'aprenentatge. Ha de tenir capacitat d'aplicació, de relació, de transferència. Com més connexions hi hagi entre el nou aprenentatge i els que ja tenia, més funcional serà l'aprenentatge.

    • Ha de servir-se de la memorització comprensiva: l'aprenent només pot assimilar uns coneixements en la seva estructura cognitiva si comprèn tots i cada un dels elements que conformen aquests coneixements, si en coneix el significat.

    La distinció entre allò que un alumne és capaç de fer i d'aprendre sol d'allò que és capaç de fer i d'aprendre amb la intervenció d'altres persones. (Vygotsky)

    L'estructura cognitiva d'un aprenent, la seva organització intel·lectiva, pot entendre's com un conjunt d'esquemes del coneixement, o sigui, tot allò que un individu sap, són esquemes modificables, estan sotmensos a les variacions resultants de l'activitat intel·lectual de l'aprenent, cosa provocada per la introducció d'una nova informació (equilibri-desequilibri-reequilibri).

    La presentació de nous coneixements ha se seguir sempre el camí que va d'allò que és més general a allò que és més detallat i d'allò que és més simple a allò que és més complicat (teoria de l'elaboració).

    L'objectiu essencial de la instrucció escolar ha de ser “aprendre a aprendre”, que sigui capaç de construir per si mateix aprenentatges significatius en situacions i moments diversos, que tingui la capacitat de continuar aprenent per si mateix.

    Què comporta l'adopció d'aquests principis constructivistes?

    • El currículum ha de ser forçosament obret.

    • El paper dels docents no pot ser el d'uns simples transmissors de coneixements.