Catedral de la nostra Senyora de Chartres

Arquitectura. Església catedralícia. Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization). Estil gòtic. França. Monument històric. Edifici de culte. Religió catòlica. Elements decoratius. Elements de suport i suportats # Cathédrale Notre-Dame de Chartres

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

NOTRE-DAME DE CHARTRES

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Nom: Catedral de Notre-dame de Chartres

Arquitecte: mestre de Chartres

Cronologia: 1191-1220

Localització: Chartres (França)

Estil: Gòtic

Materials utilitzats: pedra

Sistema constructiu: arquitravat i voltat

Dimensions: 130,20m (llarg) per 64m (ample) per 32,90m (alt)

CONTEXT HISTÒRIC

El segle ΧΙΙ és el segle de l'expansió europea: creixement demogràfic, renovació agrícola, revitalització del comerç, aparició de noves ciutats i creixement de les ja existents. El poder reial s'afirma enfront de les tendències del feudalisme, el creixement de les ciutats i del desenvolupament del comerç origina l'aparició d'una classe burgesa que controla els governs municipals. La catedral esdevé el símbol de la prosperitat d'una comunitat urbana. Les universitats esdevenen centres fonamentals d'activitats intel·lectual. El segle ΧΙV, la greu crisi demogràfica frena aquest impuls econòmic i intel·lectual. Hi ha crisis polítiques i religioses importants, com la guerra dels Cent Anys o el Cisma d'occident. L'església continua ocupant un lloc fonamental en allò que afecta a l'art i la cultura, al segle ΧΙΙΙ apareixen nous ordres monàstics els franciscans i els dominics, apareix un nou humanisme i una nova acceptació d ela natura, es valora menys la creativitat que el domini de les tècniques de l'ofici, els artistes s'agrupaven en gremis. Els pintors seran els primers artistes que gaudiran de consideració social.

ANÀLISI FORMAL

Elements de suport i suportats

Elements de suport: Pilars poligonals que recullen els nervis amb columnes adossades als pilars, amb la qual cosa es crea el principi dels pilars polilobulats. Uns arcbotants recullen les pressions dels nervis de les voltes de creueria i les distribueixen cap als contraforts exteriors; així, els murs queden lliures de càrregues.

Elements suportats: Voltes de creueria i sostre de fusteria sobreposat a dues aigües.

 

Il·luminació: Un total de 178 finestrals amb una superfície de 2.550 m2 s'encarreguen d'il·luminar l'interior, que s'inunda de llum de colors produïda pels vitralls que, a més, desenvolupen un programa iconogràfic propi. Aquesta espectacular superfície de vitralls fou possible després que els murs van perdre el protagonisme com a elements de suport, funció que van fer a partir d'aleshores els arcbotants i els contraforts exteriors. Si el mur perd la funció de suport, pot ser buidat perquè ja no duu a terme cap funció estructural.

La sustentació de l'estructura es fonamenta en la utilització de pilars compostos i arcs apuntats (ogivals) que, complementats amb l'ús d'arcbotants (arcs boterells) I a la part exterior, permeten la compensació de les càrregues exercides per la volta de creueria 3. Aquesta volta és del tipus simple; els nervis que la creuen es perllonguen i baixen adossats als pilars fins a terra.

Una distribució com aquesta permet articular l'espaí interior mitjançant trams iguals que es corresponen directament amb les voltes, alhora que descarrega els murs exteriors, que perden l'aspecte massís mitjançant la inclusió de grans finestrals.

Espai exterior i interior

Volums: L'edifici té una gran verticalitat exterior, fruit tant de la mateixa alçada de l'interior com del reforç visual que s'afegeix a l'exterior. Així, doncs, les dues torres campanar que flanquegen la porta occidental -la de l'esquerra, flamígera del segle XV, més els gablets i pinacles decoratius, i també el sostre a dues aigües molt vertical. alçat amb encavallada de fusta damunt les voltes de creueria, ajuden a crear una sensació de més verticalitat encara que la que presenta l'interior.

Façanes: Les façanes s'articulen a partir de l'esquema clàssic de tres portes. Quant a la porta occidental o porta Reial (1142-1155), és aprofitada de l'antiga catedral romànica, si bé ja s'hi introdueixen novetats que deixen entreveure l'esperit gòtic (0751). Com que, aquesta façana, fou aprofitada de la anterior catedral romànica, no permet veure la correspondència entre l'exterior i l'interior, contràriament a allò que s'esdevé en les façanes nord i sud, on les portes enllacen amb les naus interiors. L'única porta que finalment va tenir les dues torres a banda i banda de l'entrada va ser l'occidental. per bé que originalment també eren previstes torres per a la resta de portes .

 

Urbanisme: Les catedrals gòtiques eren situades en els centres neuràlgics de les ciutats com a edificis exempts, cosa que permetia celebrar-hi tot al voltant les fires i els mercats que dinamitzaven l'economia d'aquests nuclis urbans.

Elements decoratius

Al marge de les façanes, que desenvolupen un complex programa iconogràfic fonamentat en l'exaltació de la vida de la Mare de Déu, ni l'interior ni l'exterior no són carregats d'elements escultòrics, tret dels capitells i de les claus de volta. Amb els elements arquitectònics n'hi ha prou per crear els ritmes decoratius adequats. Cal destacar, tanmateix, que el gran element decoratiu d'aquesta catedral són els vitralls.

 

A la façana principal, a l'extrem occidental del temple, hi ha una triple portalada flanquejada per dues torres, diferents en la forma, que fan de campanars: reben el nom de le c/ocher vieux i le c/ocher neuf (aquesta darrera torre pertany ja al gòtic flamíger). El conjunt de la façana pot dividir-se en tres nivells: a la part inferior, la portalada Reial, de triple arcada i d'estil romànic, amb una representació de la glòria de Crist al timpà central i un conjunt escultòric de caràcter innovador format per estàtues-columna; al nivell intermedi, un trifori de grans dimensions; i a la part més elevada de la façana, una gran rosassa i, damunt seu, la galeria reial.

Als extrems nord i sud del transsepte, disposades en volada sobre una escalinata, hi ha dues portalades que havien d'anar acompanyades d'unes torres laterals, que no es van dur a terme. L'interior del temple 3 potencia una marcada sensació de verticalitat, fet que indueix a enlairar els ulls cap al cel. L'espai inicial es divideix en tres naus, seccionades transversalment en sis trams , l'amplada de la nau central és el doble que la de les laterals. El transsepte (!t és també de tres naus; després de travessar-lo s'arriba al cor, que dóna pas al deambulatori o girola m -element típic dels temples de pelegrinatge-; finalment, a l'extrem oriental, hi ha la capçalera U , dividida en set trams irregulars i envoltada de tres capelles de forma semicircular disposades radialment. La situació dels finestrals va fer indispensable l'existència de superfícies planes, raó per la qual la capçalera perdé la forma semicircular en favor de la poligonal. Pel que fa a l'alçat interior de l'edifici, es pot establir una divisió en tres nivells 4: a la part inferior, les arcades;

al nivell intermedi, el trifori, amb trams formats per quatre arcs; i a la part superior, una filera de finestres altes.

La coberta és formada per voltes de creueria 3; els nervis que les componen i que es creuen en diagonal a les claus de volta s'allarguen fins a les columnes compostes anomenades piliers cantonnés, innovació aportada pel mestre,consistents en uns nuclis circulars envoltats de quatre pilarets de secció ortogonal o rodona, en alternança.

Els murs, descarregats de les forces provinents de la coberta, presenten unes grans obertures amb vitralls que donen una intensa lluminositat a l'interior del temple.

ESTIL

La catedral és la culminació de totes les pràctiques constructives gòtiques, dutes a terme fins aleshores a l'illa de França. La cronologia de la construcció de la catedral. força endarrerida respecte als primers experiments amb les noves estructures ogivals, i la rapidesa amb què fou construïda, gràcies al suport econòmic de la monarquia dels Capets francesos, del bisbat i dels gremis de la ciutat van fer que no hi hagués dubtes constructius i que es conservessin unes formes molt pures. Això va fer possible una construcció en què l'arc ogival i la distribució de forces a través dels arcbotants i contraforts permetessin buidar els murs i facilitessin la construcció dels grans vitralls que il·luminen l'interior del temple. A més, s'aconseguí que la nau central tingués una gran amplada i la gran alçada que ens fa la sensació típica de verticalitat del gòtic. La catedral s'emmarca plenament dins del gòtic clàssic francès, caracteritzat per la notable diferència d'alçària entre la nau central i les laterals, la gran elevació de la coberta i la situació als murs perimetrals de grans finestrals amb vitralls esplèndids. També n'és un tret característic la triple portalada ornamentada amb grans conjunts escultòrics.

Com a església que havia superat les restriccions de les tècniques constructives del romànic, la catedral assolí una alçària arriscada gràcies als estreps i arcs rampants disposats perpendicularment als murs. Superà també la foscor de l'estil anterior i atorgà a l'interior una il·luminació desconeguda fins llavors en aquesta mena d'edificis: els enormes vitralls que omplen el perímetre del recinte fan que hi penetri la llum exterior i la tamisen, creant una atmosfera càlida i acollidora.

 

INTERPRETACIÓ

Contingut i significació

 S'ha dit que en les construccions gòtiques s'hi reflectia la nova espiritualitat de la baixa edat mitjana i que els temples s'aixecaven vers Déu després d'una llarga època de temor. La realitat però, és que si no s'hagués descobert la distribució de les pressions de l'arc ogival, per molt canvi espiritual que hi hagués hagut no s'hauria transformat la construcció dels edificis. En tot cas, els nous edificis construïts a les ciutats van esdevenir el símbol d'uns nous temps teològics -nous ordes mendicants-, polítics consolidació de les monarquies-, econòmics -importància dels gremis i del comerç i culturals -una cultura una mica més laica que en l'època anterior, amb l'ús de les llengües vulgars en la literatura, en les universitats, etc.-. Pel que fa als nous emblemes dels edificis, es buscà el simbolisme en els vitralls com a representants de la fe: permeten l'entrada de la llum símbol de Déu, però els vidres són fràgils com la fe.

Part de la importància de la catedral rau en el fet que el temple romànic precedent contenia la relíquia de la túnica que suposadament portava la Verge quan es va produir el naixement de Jesucrist, per la qual cosa era molt visitada. Amb relació a aquesta relíquia es donà una rellevància especial, en l'escultura, als temes marians (Anunciació, la Visitació, la presentació de Jesús al temple, etc.). L'obra va ser encarregada després que l'anterior temple romànic resultés destruït per un incendi de grans proporcions. La reconstrucció, feta ja amb criteris plenament gòtics (encara que es conservés algun dels trets del romànic), es va dura terme entre el 1191 i el 1220, en un temps rècord gràcies a la gran devoció dels fidels, que van aportar el capital necessari.

Funció

La catedral era un edifici de culte, i més concretament, una església de les anomenades «de pelegrinatge», perquè estava situada en una de les rutes del Carni de Sant Jaume i n'era un dels principals punts d'aturada. Una de les seves funcions primordials, doncs, era l'acolliment de pelegrins. La gran rapidesa amb què es va construir féu que el resultat fos un conjunt de gran coherència formal i estilística, malgrat que conservés alguns elements de l'anterior edifici romànic. En ella s'hi poden apreciar clarament els elements que defineixen l'arquitectura gòtica: la gran alçària interior, la utilització de la volta de creueria simple, els arcbotants,