Bosses de Pobressa

Fatalisme i Predestinació. L'efecte mateu. Drogues, SIDA (Síndrome De Inmunodeficiencia Adquirida) i alcohol

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

INTRODUCCIÓ

.El sistema necesita que hi hagi pobre perque hi puguin haver rics.

*El quart món fa referència a les inmenses "bosses de pobresa".

*La marginació esdevé quan les condicions econòmiques són precàries; però encara no ha estat per cap administració el col.lectiu que cal treballar amb prioritat i urgencia.

LA SOCIETAT DELS DOS TERÇOS

*La pobresa seria un accident incomprensible del sistema, una malaltia social que calia suposar que es curaria amb el temps.

Societat dels dos terços:fa referencia a que de la prosperitat econòmica sen'aprofiten només dos terços de la població, mentre que el terç que resta en queda exclòs.Aquest terç s'ha trobat arraconar pels altres dos terços, que fan com si no existissin.

L'EFECTE MATEU

*La societat dels tres (o dos) terços es anomenada "societat dual", perque ha separat en dues parts, el teixit social.Desdel punt de vista del Quart Món el que ens interesa és saber que hi ha gent que viu integrada en el sistema i amb ganes de prosperar i de ser "algú" en l'escala social. i hi ha gent que ha perdut fins i tot allò de més elemental: la consciencia de ser persona, el seu amor propi, la seva autoestima.Per sortir de la marginació, el primer pas es descobrir que "són com els altres".

*Una de les característiques de la gent més marginada és, precisament, la manca de consciencia sobre quines són realment les seves necesitats més extremes i dels mecanismes que la societat posa a la seva disposicó.

FATALISME I PREDESTINACIÓ

TEORIA LIBERALISTA: hi ha d'haver pobres per regular el funcionament del capitalisme liberal.

*Els assalariats són els únics que poden canviar la realitat mitjançant la revolució.

En una societat de consum, per a qui té la seva vida acceptablement resolta, el problema de la marginació no és mai prou alarmant com per no poder dormir.

L'ATUR, BASE DE TOTS ELS MALS

*La marginació es dóna normalment per l'acumulació de problemes greus en una sola persona o família.L'atur, en gent que ha treballat i es queda de sobte sense feina, és una marginació per ell mateix.

*El Quart Món ha crescut en zones rurals o en regions on la dependencia del sector primari era molt gra i no s'hi ha portat a terme una elemental modernització de les estructures.

ELS QUI S'ENDUEN LA PITJOR PART

*Es obvi que no es el mateix neixer en un entorn que en un altre.

Enric González: "la pobresa es una causa indirecta de malalties mentals"..

L'absentisme i el fracas escolar son elevadissíms en alguns barris.

Si les Administracions treballessin amb més visió de futu i més coor-

dinades, haurien descobert fa temps que,fins i tot des del punt de vista econòmic, és molt més rendible la prevenció que la reinserció.

FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA

La dona ocupa un lloc inferior en la població.El treball de la dona acostuma a estar menys ben considerat socialment., perque normalment són feines que no consten ni en les estadístiques oficials, ni a les cobertures socials, ni gairebé com a ocupació labo-

ral, com és el cas de les empleades de la llar i mestresses de casa.

S'accepta com a natural que l'accès de la dona al mercat de treball

sigui secundari i que treballi el mateix temps per menys diners..

La manca d'infraestructures per quidar nens fa " que les dones entrin amb freqüència al mercat laboral en condicions d'inferioritat.

Una quarta part de la pobresa més extrema afecta a mares soles.

En el cas de les dones maltractades, les que presenten denuncia porten entre 6 i 9 anys patint agressions, tant en la llar com en la feina., i parlant d'agressions, la prostitució no resulta també una agressió sexual organitzada???

La miseria i la marginació afecten més a les dones que als homes, perque parteixen de la inferioritat..

Però evidentment el quart món entre les dones no s'evidencia nomès amb la prostitució, els maltractaments o les agressions sexuals.

EL TABÚ DE LES PRESONS

Al 1995 hi havia 45.593 presos, que "costaven" 182.372 milions, sense contar l'aparell judicial i policíac, els quals duplicarien la xifra.

Hi ha molta gent que pensa que els delinqüents són dolent de mena i no es pot explicar la seva actitut.(=No hi ha relació causa-efecte entre prcedencia social, cultura i geografia i comportament.Dos de cada deu espanyols pensen que el delinqüent és "víctima d'un ordre social injust".

En els reclusos, la privació de llibertat comporta una problemàtica familiar.Però la privació de llibertat ha de signi ficar la negació de la dignitat humana??La Constitució proclama el dret de l'intern a gaudir dels drets fonamentals.

A la Model de Barcelona hi ha 1931 reclusos, quan la seva capacitat prevista era de 650.

Les presoms continuen rebent les restes de presupostos públics i s'obliden que la reinserió depen en gran part dels mitjans que s'hi dediquin.

Al voltant del 25% dels més de 45.000 reclusos espanyols són portadors del virus de la Sida i més de 1.900 són seropositius en tractament; una quarta part ja han desenvolupat la malaltia.Les drogoaddiccions afecten el 50% i el 80% dels reclusos.L'amuntegament, la prominqüitat, l'ambient sòrdid, la manca de personal veritablement preparat i les deficiencies en les instal.lacions, no aseguren la qualitat de vida mínima per aconseguir alguna cosa més que l'emmagatzament de persones incòmodes i antipàtiques.

CONSTITUCIÓ " en tot cas, tindrà dret a un treball remunerat i als beneficis coresponents de la Seguretat Social, així com l'accès a la cultura al desenvolupament integral de la seva personalitat".Els governants orienten les seves polítiques en quest sentit???

"... les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social"----principi constitucional que no es cumpleix.

No hi ha una política oficial de prevenció de la marginació entre la població de més alt risc.

L'elevat índex de fracàs escolar, les males condicions urbanístiques en molts barris, la falta d'ocupació, i en el terreny penitenciari la massificació de les presons i la incapacitat per aconseguir la reinserció al mercat laboral i entramat social, la lentitut de l'administració de justícia o la inexistencia de vies alternatives com la "llibertat a prova", són factors imputables a les administracions.

El problema de la delinqüencia no s'arregla "trient-los del mig" i tancant-los en una presó, sinó que en aquest temps de reclusió s'ha d'anar al fons del problema per ajudar-lo.

LLIBERTAT A PROVA: consisteix a permetre l'excarceració del condemnat abans que acabi de cumplir la pena, sempre que hi hagi algu grup o comunitat que es faci càrrec i és responsabilitzi d'ell.

CONCLUSIONS DE LA COORDINADORA DE BARRIOS:

1.-Tota persona és recuperable.

2.-els teixits socials i els col.lectius de base tenen un paper bàsic i insustituible.La recuperació és posible quan hi ha acompanyament afectiu i efectiu des del propi entorn.

3.-Les llistes d'espera han sufert unes retallades presupostaries en politica social i una reducció de les subvencions de col.lectius de suport.Presenten una visió fragmentada, burocratitzada i represiva de les pol´tiques més recents.

4.-Viabilitat d'alternatives a la presó (com la llibertat a prova).

5.-La multireincidencia i els anys de deteriorament i consum de drogues no constitueixen una variable que permeti formular un pronòstic negatiu.

6.-Regular àmplies alternatives a la presó.La presó no va ser inventada per rehabilitar i reinserir sinó per distanciar.

DROGUES, SIDA I ALCOHOL

Drogues, sida, alcohol..no són més que els tòpics de la marginació.El Quart Món n'es ple i ningú en vol saber res dels ionquis.

Actualment, els narcotraficants i traficants d'armament són els amos del món.

Moltes vegades quan no tenen diners per comprar els seus productes, els demanen o els roben, sense importar la manera com es roben o el mal que es fa.

A Barcelona des de 1983 fins al1990 van morir 341 homes i 101 dones a causa de la droga i s'han enregistrat més de 2000 casos de malalts de sida.Tres de cada cinc persones afectades pel sida tenen la tuberculosi com infecció sobreafegida.

La policia, si no actua es perque no vol fer-ho.

Mentre que no es controlin els grans traficants que sense cap escrúpul inunden el mercat de drogues criminals i es feliciten cada vegada un jove cau en el camí sense retorn de la droga, poc s'avançarà per evitar que n'augmenti el consum.Però tampoc n'hi hauria tant, si es dinguessin les condicions de benestar economic i equilibri social que fessin posible que tothom visqués amb prou dignitat.Aquesta opció està lluny de ser realitat al nostre país.No hi ha presió ciutadana per que els politics es prenguin aquests afers amb seriositat.

Ningú no vol que li diguin racista però els gitanos, els infectats del sida, els drogaddictes, els africans, els borratxos o els sense sostre, quan més lluny de casa millor.Als hospitals tampoc hi ha lloc per als malalts de sida i no donen l'abast, tres o quatre dies i al carrer, sense mirar com estiguin.

Els empestats són condemnats en vida a la marginació i a l'oblit.La major part de la societat se'n desenten, i això fa que els problemes creixin, que es facin molt més grossos del que haurien de ser.