Bolets # Setas

Especies de seta # Fongs macroscòpics. Xampinyó. Bolet de tinta. Pebràs lleter. Peu de rata groc. Rovelló de bosc

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad
publicidad

Fitxes de bolets:

OU DE REIG

Nomenclatura:

El nom científic de “l'ou de reig” és amanita cesarea. A part d'ou de reig, també se'l coneix popularment com “Bolet d'or”, “Cocou”, “Reig o “Monjola”.

Aspecte:

“L'ou de reig” és un bolet relativament gran (medeix de 8 a 14cm). El seu barret és carnós i de color taronja. Les làmines són d'un color groc clar. El seu peu també és groc, amb un anell del mateix color. Quan és jove té una membrana que l'embolcalla i que li dona l'aparença d'un ou (d'aquí li ve el nom). Més tard la membrana se li redueix a la base.

Pel qui no és un expert “l'ou de reig” es pot confondre amb la “falsa oronja” (amanita muscaria).

Hàbitat:

Aquest bolet creix en boscos d'alzines, sota matorrals i preferentment en zones silíciques i càlides. Apareix a finals de l'estiu o bé a començaments de la tardor a l'Europa meridional.

Comestibilitat:

La seva carn és blanca i perfumada, i és clarament comestible, fins i tot si aquest està cru. Està molt apreciat per la seva escassetat.

BOLET DE TINTA

Nomenclatura:

Al “bolet de tinta” també se l'anomena vulgarment “bolet de femer”. El seu nom científic és coprinus comatus.

Aspecte:

El “bolet de tinta” és un bolet de forma cilíndrica molt bonic. Les seves làmines es liquen quan aquest es fa gran i produeixen un suc negre (per aquest motiu se l'anomena bolet de tinta). El peu del “bolet de tinta” medeix entre 10 i 25cm. El seu barret comença sent blanc, després és rosat i acaba esdevenint gris.

El seu aspecte particular fa que sigui difícilment confunible amb d'altres bolets.

Hàbitat:

El podem trobar per la primavera vora de camins, gespes, jardins o bé altres llocs abonats amb excrements d'animals. El trobem normalment formant grups nombrosos.

Comestibilitat:

La carn del “bolet de tinta” és blanca, suau i normalment inolora. Aquest bolet és un molt bon comestible i per treure'n el màxim profit es recomana collir-lo jove i no conservar-lo gaire temps ja que perd el seu gust i fins i tot pot arribar a resultar perjudicial.

EL ROVELLÓ DE BOSC

Nomenclatura

A part de “rovelló de bosc” també se'l coneix popularment com “rubiol de sang” o bé, pels castellanoparlants, “agárico de los bosques”. El nom científic d'aquest bolet és agaricus silvaticus.

Aspecte

El barret pot tenir com a màxim 10cm de diàmetre, és d'un color gris-marró amb tonalitats d'ocre algun cop (pels extrems, ja que la part central és més fosca) i algunes zones estan recobertes d'escates fibroses. A mesura que madura el barret s'arqueja cap amunt, tot i que extranyament s'aplana del tot, ja que també se li enfonsa la part central.Les làmines són també fosques i estan molt estretes i apretades. El seu peu és cilíndric i de base tova.

Pot confondres amb d'altres bolets molt semblants, com l'A.haemorrhoidaros i A.langei, pero no hi ha cap perill ja que cap dels dos citats és verinós. És fàcil diferenciar-lo del rovelló convencional

ELS FONGS

Els fongs són éssers unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits diferenciats. Les cèl·lules dels fongs tenen una paret de cel·lulosa, tot i que la majoria tenen quitina.

Les cèl·lules s'agrupen en uns filaments anomenats hifes. El conjunt d'aquests filaments s'anomena miscel·li.

Els fongs poden viure en medis molt variats, tant al sòl com a l'aigua, i n'hi ha d'altres que viuen a expences d'altres organismes.

Geneneralment es reprodueixen per espores, tot i que el llevat es reprodueix per gemació.

Hem dividit els fongs en microscòpics i macroscòpics:

Microscòpics

- Llevats: · Són útils en l'alimentació

· Es reprodueixen per gemació o per divisió múltiple.

· Poden trobar-se en superfícies de fruits.

· S'agrupen en colònies.

· Ex: sacharomyces (pa, cervesa..)

- Floridures: · Tenen un aspecte filamentós

· Es reprodueixen per espores

· Tipus de floridures: la floridura blanca, la verda i la negra.

· Algunes produeixen fermentacions.

· Necessiten un hàbitat humit.

· Exemple de floridures: mucor.

- Paràsits: · Produeixen malalties com el mildiu o el peu d'atleta.

· Exemple: epidormòfits (causen el peu d'atleta).

- Microrizes: · Són fongs simbionts.

· Les seves hifes es desenvolupen a l'interior d'arrels.

· Exemple: el ryzobium.

Macroscòpics

- Bolets: (explicats a l'apartat següent)

PEU DE RATA GROC

Nomenclatura

Al peu de rata groc també se'l coneix popularment com manetes, maneta groga i, en castellà, barba de chivo. El seu nom científic és “ramaria aurea.

Aspecte

L'aspecte d'aquest bolet és de coral molt ramificat, ben diferent dels bolets típics. El seu tamany oscil·la entre els 8 i els 20cm d'altura. El peu de rata groc té una soca gruixuda i carnosa. Les seves nombroses branques són cilíndriques i recargolades, i acaben amb dues dentetes taronges. El color d'aquest curiós bolet és un groc de rovell d'ou, color que perd la seva vivor al llarg del temps.

Es pot confondre amb altres tipus de peus de rata, especialment amb el peu de rata bord (ramaria formosa).

Hàbitat

Aquest peculiar bolet creix sota coníferes, en boscos de fulla caduca. Generalment es pot trobar de l'agost a novembre als Pirineus, al Montseny, i a la muntanya mitjana i baixa.

Comestibilitat

La exepcional carn del peu de rata groc és dura i blanca i desprèn un suau aroma. Tot i el seu aspecte, aquest no és perjudicial si es cou bé. S'aprecia més o menys segons la zona tot i que a tot arreu coincideixen en que es més saludable si es pren quan és jove.

PEBRÀS LLETER

Nomenclatura

El pebràs lleter també se'l coneix vulgarment com lactrio pimentero i en basc Esnepi zurri-orribildu . El seu nom científic és “lactarius piperatus

Aspecte

El seu aspecte és el d'un lactari de làtex blanc, tot i que el pebràs lleter té taques brunes. El seu tamany és de 6 a 15cm, i s'aprima cap a la base. De jove té el marge del barret enrotllat i més tard se li esten. Les seves làmines són decurrents, primes i molt atepeïdes, i de color crema. Al apretar-les deixa anar un abundant làtex blanc.

El pebràs lleter és fàcil de confondre amb el terrandós vellutat (L.vellerus), tot i que el nostre bolet és més petit.

Hàbitat

El pebràs lleter és un bolet amant de la calor, i per aquest motiu creix a l'estiu, un fet curiós ja que la majoria de bolets creixen a la tardor. Es desenvolupa amb més facilitat en boscos caducifolis.

Comestibilitat

No és un bolet comestible, tot i que no causa grans maldecaps si és consumit. Si se'l cou perd part de la seva picantor pero agafa un gust desagradable.

ELS BOLETS

Els bolets són uns fongs macroscòpics que tenen l'aparell reproductor molt desenvolupat. La part carnosa que cosaltres mengem és pròpiament l'aparell reproductor.

Les parts que diferenciem d'un bolet són: el barret (on trobem les làmines, els esporangis, les espores,...), el peu (per l'interior del cual passen les hifes, pot estar envoltat per un anell), i la base (que comunica la part exterior amb els miscel·lins subterranis i que pot estar envoltada per una volva).

Els bolets es reprodueixen per espores. Això ho podrem confirmar si colpegem el barret d'un bolet. Les espores es precipitaran al terra i ho veurem en forma d'una suau pols (cal recordar que les espores mesuren de 5 a 15 micròmetres). L'espora que ha caigut a terra formarà un nou bolet en cas que les condicions de l'entorn siguin favorables (és el que acostuma a passar si no se les endu el vent ja que cauen el costat del bolet d'on provenen). Ens ha semblat curiós veure com una sola cèl·lula (l'espora) pot originar un nou organisme.

L'hàbitat general dels bolets és en llocs humits, el lloc ideal és en el sòl dels boscos, on hi hagi altres organismes en descomposició que facilitin el creixement del bolet tot proporcionant-li aliment.. Depen del tipus de bosc i de les condicions que aquest pugui proporcionar creixerà un tipus de bolet o un altre. Els bolets no són organismes que practiquin la fotosíntesi (no tenen clorofila), i per aquest motiu no necessiten rebre directament la llum del sol.

Anatomia

Nosaltres hem fet diverses classificacions dels bolets segons la seva anatomia externa. Les formes més currents que poden tenir els bolets són: bulbós, atenuat, radicont, obès, lateral i exèntric.

bulbós atenuat

radicont obès

lateral exèntric

La superfície del peu dels bolets pot ser reticulada, escamosa, fibrosa o bé zebrada (en pocs casos). Segons la forma del barret poden ser convexes , lleugerament convexes, , extesos o plans ,deprimits mamelonats ,apesonats , cònics o bé acampanats La diferència principal que poden tenir els bolets entre ells pel que fa a la seva anatomia interna és l'interior del seu peu.

foradat balmat fistulós

També podem fer una classificació segons la forma i la disposició de les làmines del bolet. Poden ser: lliures, semilliures, adherides, escotades, amb collar, decurrents, amples, estretes, fàcilment separables, senceres o llaminetes.

lliures semilliures adherides

escotades amb collar decurrents

amples estretes fàcilment

separables

senceres llaminetes

També hem realitzat una última classificació segons la forma de l'extrem del barret. Pot ser: ondulat, lobulat, fisurat i acanalat.

ondulat lobulat

fisurat acanalat

Una última classificació que fem és segons la forma de les espores. Poden ser: el·líptiques, triangulars, reniformes, en forma de mongeta, en forma de falç, en forma de llàgrima, circular i poligonal.

BIBLIOGRAFIA

- “Las setas”, col·lecció “guías de la naturaleza blume” Ed.Blume

- “Bolets de Catalunya”, editat per la “societat catalana de micologia”

- Apunts presos a classe

- “Enciclopedia multimedia de los seres vivos”, de La Vanguardia

- Volums de l'Enciclopèdia Catalana

- “Quaderns d'ensenyament num. 1” de la Societat catalana de micologia

- Altres...

EL XAMPINYÓ

Aspecte

El barret és carnós i espès i té un diàmetre de 5 a 8cm. Al principi apareix com una bola, pero s'aixafa ràpidament, fins arribar a ser plana en alguns casos. Al voltant la cuticula està enrotllada cap a dins. El seu color és blanquinós amb taques rogenques. Les làmines són irregulars però molt separades, són de color “vi negre”.

Es pot confondre amb el xampinyó de ciutat (A.bitorquis).

Hàbitat

Pot créixer en prats secs, parcs i terres càlides.

Comestibilitat

El seu bon sabor és conegut arreu i per això està molt apreciat. La carn és d'un color blanquinós i té una lleugera olor a atmetlles amargues.

ÍNDEX

- Els fongs 3

- Els bolets 5

- Fitxes de bolets:

· L'ou de reig 9

· El pebràs lleter 10

· El peu de rata groc 11

· El xampinyó 12

· El rovelló de bosc 13

· El bolet de tinta 14

- Bibliografia