Beneficios de la Musicoterapia en Niños Hiperactivos

Musicoterapia. Hiperactividad. Música en la Conducta. Música como Tratamiento. Concentración

  • Enviado por: caty
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 24 páginas
publicidad
publicidad

ELS BENEFICIS DE LA MUSICOTERÀPIA EN EL GRAU DE CONCENTRACIÓ EN NENS HIPERACTIUS D'ENTRE 0 I 10 ANYS

APROXIMACIÓ A L'ABORDATGE D'AQUEST TREBALL PER PART DE 2 PROFESSIONALS

INDEX

Introducció. 2

I. Marc teòric

1. Musicoteràpia 3 - 7

1.1. Diferències i similituts entre l'educació musical

i la musicoteràpia.

1.2. Els efectes de la música en la conducta i la seva

influència en el desenvolupament evolutiu del nen.

2. Hiperactivitat 7 - 10

2.1. Característiques del nen hiperactiu.

2.2. Elements que creen dificultats en el nen hiperactiu

i elements que el poden ajudar.

2.3. Activitats a realitzar amb el nen hiperactiu.

3. La música en el tractament de la hiperactivitat. 10 - 11

II. Marc metodològic

4. Objectiu 12

Saber les similituts i diferències que es poden trobar

en el treball utilitzat per aquests 2 professionals.

5. Recollida de dades 12 - 13

Qüestionari a 2 professionals:

Melissa Mercadal

Catherine Clancy

6. Conclusions 14

Bibliografia 15

Annexes 16 - 22

INTRODUCCIÓ

L'objectiu principal del meu treball va ser conèixer una mica més el trastorn d'hiperactivitat i com podem ajudar als nens que el pateixen mitjançant altres tractaments que no sigui el farmacològic, encara que el necessitin igualment, i que això ho hauria de preescriure un professional de la salut.

Bé, com el meu camp és la música, vaig quedar molt satisfeta amb les classes de la profesora en musicoteràpia Melissa Mercadal, a qui faig una qüestionari, i a Catherine Clancy.

Des de que vaig acabar aquestes classes tenia molt clar que volia fer el treball en relació a aquest camp, però també tenia molt clar que hauria de llegir molt tant de musicoteràpia com d'hiperactivitat, ja que mai he estudiat musicoteràpia i tampoc he tractat amb nens hiperactius. Per això crec que aquest treball em podrà ajudar una mica en les meves futures espectatives.

Ja que encara no tinc grans coneixements sobre aquest tema he decidit, a part de parlar de musicoteràpia, hiperactivitat i de la música en el tractament de la hiperactivitat, també saber quines similituts i diferències existiexen en el treball utilitzat per 2 professionals en musicoteràpia, realitzant un qüestionari com ja he comentat abans.

Per últim, vull donar les gràcies a les persones que han fet que aquest treball sigui possible i que m'han donat ànims per continuar endavant.

MARC TEÒRIC

MUSICOTERÀPIA

La musicoteràpia és la utilització de la música i els seus elements musicals (só, ritme, melodía i armonía) realitzada per un musicoterapeuta qualificat amb un pacient o grup, en un procés creat per facilitar, promoure la comunicació, les relacions, l'aprenentatge, el moviment, l'expressió, la organització i d'altres objectius terapèutics rellevants, per així satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives.

La musicoteràpia té com a finalitat desenvolupar potencials i restaurar les funcions de l'individu de manera que aquest pugui aconseguir una millor integració intrapersonal i interpersonal i conseqüentment una millor qualitat de vida a través de la prevenció, rehabilitació i tractament.

La musicoteràpia es desenvolupa professionalment tant en l'àmbit públic com en el privat, en grup o individualment. Les metodologies de treball varien d'acord a la població i a les escoles.

Alguns dels teòrics més importants en la història de la musicoteràpia són:

Rolando Benenzon, Juliette Alvin, Kenneth Bruscia, …

WILLEMS, E. ja propugnava en el seu llibre “Bases psicològiques de l'educació musical” - (1984) els beneficis terapèutics que ofereix la música associada a l'educació.

BRUSCIA dóna una llista d'objectius específics de la musicoteràpia, avalats per diferents autors - (1997):

1.- Restaurar, mantenir i millorar la salud física i mental.

2.- Ajudar a la rehabilitació, educació i entrenament amb la millora de destresses necessàries per a la vida.

3.- Aconseguir un major desenvolupament, creixement i benestar.

4.- Millorar el funcionament i integració en l'entorn social.

5.- Millorar el concepte i la comprensió d'un mateix.

6.- Estimular el descubriment de les pròpies potencialitats i recursos.

7.- Obtenir canvis positius en la conducta, transformar o influenciar la personalitat.

GASTON, T. aporta 3 principis o objectius fundamentals en la musicoteràpia - (1993):

1.- L'establiment o reestabliment de les relacions interpersonals.

2.- Millorar l'autoestima mitjançant l'autorealització.

3.- L'ús del poder del ritme per dotar d'energia i organitzar.

El musicoterapeuta implementa dispositius per a l'admisió i el seguiment en un tractament musicoterapèutic. Utilitza instruments musicals, música editada, grabacions, sons corporals, la veu i d'altres materials sonors.

Materials que es poden utilitzar:

Pizarra móvil, pizarra musical, electròfon, CD's, episcopis, aros, cordes, pilotes, instruments de percussió, retroprojectors, vídeos, …

És necessari començar el tractament utilitzant instruments de percussió simple, seguint un ritme ascendent: percussió, melòdics, harmònics.

El benestar emocional, la salud física, la interacció social, les habilitats comunicacionals i la capacitat cognitiva són evaluats i considerats a través de procediments específics, com la improvisació musical clínica, la imaginació musical receptiva, la creació clínica de cançons i la tècnica vocal terapèutica, entre d'altres.

Diferències i similituts entre l'educació musical i la musicoteràpia

- Diferències:

1.- En l'educació musical la música s'utilitza amb un fi en si mateix (s'ensenya a tocar un instrument) però en la musicoteràpia la música s'utilitza com un mitjà per produir canvis.

2.- En l'educació musical tenim un procés tancat i instructiu que està basat en un currículum, en musicoteràpia el procés és obert, experimental, interactiu i evolutiu.

3.- En l'educació musical els continguts es divideixen en temes que queden descrits en el currículum, en canvi, en musicoteràpia, els continguts són dinàmics i es van creant al llarg del procés.

4.- Els objectius en l'educació musical són generalistes i universals amb poca diferenciació, però en musicoteràpia els objectius són individuals i particulars.

5.- Les activitats en l'educació musical es disenyen per millorar la qualitat de les execucions, però en musicoteràpia només es considera el valor terapèutic de les execucions.

6.- En l'educació musical no es consideren evaluacions inicials i prèvies sino que s'evalua linealment a tots els individus per igual, però en musicoteràpia es té molt en compte la valoració inicial i s'avalua segons uns objectius dinàmics que han sigut fixats segons la valoració prèvia.

7.- En l'educació musical l'encarregat del procés és un profesor i en musicoteràpia és un terapeuta.

8.- En l'educació musical la relació s'estableix entre professor i alumne, on el professor es converteix en un suministrador dels continguts i que motiva l'experiència de l'aprenentage. En musicoteràpia la relació s'estableix entre musitcoterapeuta i pacients, creant així una aliança terapèutica d'ajuda.

______________________________________________________________________

Improvisació musical clínica: el terapeuta i el pacient han de crear música nova amb la finalitat de treballar objectius terapèutics.

Tècnica vocal terapèutica: utilitzar la veu en totes les seves possibilitats també per treballar objectiius terapèutics.

- Similituts:

1.- Utilitzen la música com element de treball fonamental.

2.- Utilitzen la música com un llenguatge i mitjà d'expressió.

3.- Estableixen una relació interpersonal entre educador/musicoterapeuta i alumne/pacient.

4.- Proposen uns objectius a cumplir.

5.- Utilitzen un procés sistemàtic, amb intencionalitat, organització i regularitat.

6.- Proposen execucions musicals.

Els efectes de la música en la conducta i la seva influència en el desenvolupament evolutiu del nen

- Tempo:

El tempos lents entre 60 i 80 polsacions per minut donen impressions de calma, sentimentalisme, serenitat, ternura i tristesa. Els tempos ràpids de 100 i 150 polsacions donen impressions alegres, excitants i vigoroses.

- Ritme:

Els ritmes lents produeixen pau i serenitat i els ràpids solen produïr l'activació motora i la necessitat d'exteriortzar sentiments, encara que també poden provocar situacions d'estrés.

- Harmonia:

Els acords consonants estàn associats a l'equilibri, al repòs i a l'alegria. Els acords dissonants s'associen a la inquietud, el dessitg, la preocupació i l'agitació.

- Tonalitat:

Els modes majors solen ser alegres, vius i graciosos provocant l'extroversió dels individus. Els modes menors evoquen l'intimisme, la melancolia i el sentimentalisme, afavorint la introversió dels individus.

- Altura:

Les notes agudes actuen freqüentment sobre el sistema nerviós provocant una actitud d'alerta i augment dels reflexos. Els sons greus solen produïr efectes pessimistes o una tranquilitat extrema.

- Intensitat:

Un só o música tranquilitzant pot irritar si el volum és major que el que la persona pot soportar.

- Instrumentació:

Els instruments de corda solen evocar el sentiment per la seva sonoritat expresiva i penetrant. Els instruments de vent destaquen pel seu poder alegre i viu. Els instruments de percusió es caracteritzen pel seu poder rítmic, alliberador i que incita a l'acció i al moviment.

La música és un art i un llenguatge d'expressió i comunicació, desenvolupant i cultivant l'esperit, la ment i el cos.

És molt important que el nen relacioni la música amb l'activitat, el joc, el moviment i l'alegria, de manera que li ajudi a expressar de forma espontània i afectivament les sensacions musicals.

La música com llenguatge expressiu i de comunicació no requereix ni exigeix activitats especials, per tant, qualsevol nen té la seva propia musicalitat en menor o major mesura. És una característica que es deu potenciar i desenvolupar des de petits així ho senyalen psicòlegs com DAVISON o HARGREAVES que la musicalitat constitueix una de les actituts més valioses del tipus humanístic i no una habilitat aïllada o altament especialitzada, sent la 1ª infancia l'etapa més propícia pel seu desenvolupament. Aleshores és quan els nens estableixen els seus primers contactes amb elements musicals a través dels intruments senzills, la veu i el seu propi cos, adquirint tècniques que li permetràn utilitzar la música com un llenguatge i un medi expressiu.

Les experiències musicals de participació activa són el medi idòni per promoure el desenvolupament intel.lectual, físic, sensorial i afectiu-emocional dels nens. La vivència d'aquest tipus d'experiències repercuteix àmpliament i favorablement sobre els demés objectius educatius.

El nostre objectiu serà que els nens desenvolupin el seu potencial expressant la diversitat i la riquesa del seu món interior, donant noves i variades formes als seus pensaments estimulant la seva motricitat, sensibilitat afectiva i capacitat creadora.

Així, les activitats d'expressió musicals han d'estar destinades a desenvolupar en els nens totes les seves possibilitats psicofisiològiques, afectives, emocionals, de personalitat, cognitives i socials.

La música contribueix a:

1.- Possibilitats psicofisiològiques:

Desenvolupar la coordinació motriu amb moviment d'associació i dissociació, equilibri, marxa, …

Desenvolupar la discriminació auditiva aprenent sons i sorolls, recordant-los i reproduïnt-los.

Adquirir destreses i medis d'expressió corporals, instrumentals, gràfics i melòdics.

Desenvolupar la locució i l'expressió oral mitjançant l'articulació, vocalització, el cant. Aprendre a controlar la respiració i les parts del cos que intervenen en la fonació i el cant.

2.- Possibilitats afectives, emocionals, de personalitat i cognitives:

Reforçar l'autoestima i la personalitat mitjançant l'autorregulació.

El.laborar pautes de conducta que facilitin la integració social.

Alliberar l'energia reprimida i aconseguir l'equilibri personal a través del ritme.

Sensilitzar afectiva i emocionalment a través dels valors estètics de la música.

Desenvolupar capacitats del intel.lecte com la imaginació, la memòria, l'atenció, la comprensió, la concentració o l'agilitat mental.

3.- Possibilitats socials:

El.laborar pautes de conducta adequades que facilitin la interacció i l'adaptació interpersonal i social.

Obrir nous canals de comunicació i facilitar les relacions amb els demés.

Integrar gupal i socialment a l'alumne per que pugui establir una relació gratificant amb el grup i que se senti acceptat.

Rehabilitar, socialitzar, reeducar i integrar al nen a través de la seva participació activa en l'acte de tocar instruments o cantar.

HIPERACTIVITAT

El trastorn d'hiperactivitat va ser descrit per primera vegada en 1902 per STILL, qui va agrupar els síntomes més freqüents (intensitat d'activitat motora, dèficit d'atenció o trastorns de la conducta) per tractar de facilitar els seu abordatge.

Segons els diversos estudis realitzats la hiperactivitat afecta a la població menor de 7 anys entre un 3 i 4 % i més a nens (75 %) que a nenes (25 %).

La teoria principal dels especialistas apunta a que es tracta d'una disfunció cerebral, afectant també la influència dels factors ambientals.

Una de les manifestacions més clares de la hiperactivitat sol ser la falta d'atenció. En aquest aspecte, segons ROMERO, J.F. l'atenció es desenvolupa gradualment fins als 12 ó 13 anys, en que es produeix un augment important de la seva capacitat. Els nens amb TDAH mostren una capacitat per mantenir l'atenció selectiva similar a la dels nens d'inferior edad, i menor que la dels seus companys de la mateixa edat i sense problemas d'aprenentatge.

Característiques del nen hiperactiu

- Atenció:

La distracció més vulnerable és als estímuls de contexte ambiental.

A casa té dificultats per seguir les directrius que se'ls marca, per organitza-se i sembla ser que no escolta quan se'l parla.

En el col.legi fa errors per no fixar-se en els treballs o en les diferents activitats.

Amb freqüència salta d'una tasca a una altre sense acabar-la, ja que evita situacions que impliqui un nivell constant d'esforç mental.

- Impulsivitat:

Amb freqüència actua de forma immediata sense pensar en les conseqüències.

Està inquiet amb les mans o els peus.

Està actiu en situacions en que és innapropiat.

Parla de forma excesiva, respón abans de que l'altre persona acabi, té dificultat per esperar el seu torn i freqüentment interromp.

- Comportament:

És imprevisible, inamdur, innapropiat per la seva edad.

Es mostren violents i agresius verbal i físicament.

- Desobediència:

Li costa seguir les directrius que es marquen a casa. El nen fa el contrari del que se li demana.

- Estabilitat emocional:

Presenta canvis d'humor, té un concepte pobre de si mateix i no accepta perdre, pel que no asumiex els seus propis fracassos.

Problemes de rel.lacions amb els companys. Desadaptació social.

Problemes d'ansietat, agresivitat, …

- Aprenentatge:

La majoria d'aquests nens hi presenten dificultats.

El 40 ó 50 % té un baix rendiment escolar.

Té dificultats perceptives, en la lectura, escriptura, càlcul, per memoritzar, per generalitzar la informació adquirida, a l'hora d'expressar-se i en les nocions del seu esquema corporal, del temps i de l'espai.

Un dia pot realitzar perfectament una tasca i l'endemà no.

Elements que creen dificultats en el nen hiperactiu i elements que el poden ajudar

- Elements que creen dificultats:

La hiperactivitat pot començar com a resultat de la incubació d'una enfermetat o el reestabliment d'ella, per estats d'ansietat provocats per problemes familiars, per procediments incorrectes en la seva educació donats pels adults, com la imposició d'ordres i prohibicions absurdes que el nen no comprén, també perquè se'ls hi deixa molt poca llibertat en la seva iniciativa, o perquè s'organitza la seva vida i activitat de manera inadequada.

Existiexen factors biològics i genètics:

Entre els biològics es podria parlar de complicacions prenatals, perinatals o postnatals. Per exemple, el baix pes al nèixer, l'anoxia o lesions cerebrals.

Des del punt de vista genètic tots els estudis incidiexen en que la existència del mateix trastorn en germans es d'un 17 a un 40 %. En quant a bessons univitelins el percentatge d'un trastorn comú és fins del 80 %. Si el pare o la mare ha patit el trastorn, els seus fills tenen un risc del 44 % d'heratar-ho.

Sembla ser que existeix una disfunció del lòbul frontal i per l'altre part des del punt de vista neuroquímic existeix una deficiència en la producció d'importants neurotransmisors cerebrals, que en aquest cas són la dopamina i la noradrenalina.

- Elements que poden ajudar:

1.- Tractament farmacològic:

La medicació que se'ls hi dóna està orientada a regularitzar la producció de la dopamina i la noradrenalina.

Té la finalitat d'aconseguir una reducció de la hiperactivitat i modificar les conductes d'impulsivitat i incrementar l'atenció.

El deu prescriure un neuròleg o psiquiatra.

_____________________________________________________________________________________

Perinatal: és el periode immediatament anterior o posterior al part.

Anoxia: és la falta quasi total de l'oxigen en un teixit.

Bessons univitelins: bessons idèntics, coincidiesen en tots els seus trets.

Neurotransmisors cerebrals: substàncies químiques que produeixen les neurones.

2.- Tractament psicopedagògic:

2.1.- La familia haurà de:

Tenir normes clares i bé definides.

Donar ordres curtes i d'una en una.

Propiciar un ambient ordenat i molt organitzat, amb serenitat i sense crits.

Reconèixer el seu esforç i augmentar la seva autoestima.

Evitar ser superprotectora i no deixar-se manipular pels seus capricis.

Cumplir sempre els càstigs i les recompenses.

Donar petites responsabilitats.

Saber que el treball és molt i que necessita molta constància.

Fomentar els seus ponts forts, les seves facultats.

Aconseguir que el nen descansi.

2.2.- El professor haurà de:

Informar-se i comprendre el trastorn.

Donar ordres simples i breus.

Establir contacte visual.

Donar una tasca nova quan hagi acabat l'anterior.

Alternar les activitats passives amb les actives.

Ensenyar a que mantingui un ordre.

Fer concessions especials en els estudis.

Donar ànims.

Evitar sempre insistir sobre el que fa malament.

Tenir entrevistes freqüents amb els pares per continuar la seva evolució.

2.3.- El terapeuta haurà de:

Orientar als pares sobre aquest transtorn.

Donar pautes de conducta i actuació amb el nen.

Reeducar les dificultats d'aprenentatge (dislèxia, falta de memòria, discalculies).

Entrenar al nen per a la ressolució de problemes.

Entrenar les habilitats socials ja que sol presentar problemes amb els demés.

Aplicar tècniques de relaxació, …

És fonamental tractar als nens amb molta paciència i afecte, per poder ajudar-los a desenvolupar poc a poc l'autocontrol, la disciplina, l'atenció i la capacitat d'esperar. Per això és imprescindible acceptar al nen.

Se'ls hi ha de tractar sempre de forma calmada, sense crits ni gestos de desesperació.

Se'ls hi ha de donar llibertat de moviment.

Se'ls hi ha d'ajudar en les activitats que tinguin que concentrar l'atenció. És important despertar el seu interés per l'activitat.

Activitats a realitzar amb el nen hiperactiu

1.- Exercicis per desenvolupar les capacitats condicionals.

2.- Exercicis per desenvolupar les capacitats físiques coordinatives, com per exemple la coordinació i el ritme.

3.- Exercicis per al desenvolupament de la motricitat fina.

4.- Exercicis respiratoris.

5.- Exercicis per desenvolupar la concentració de l'atenció, com per exemple, audicions i el cant.

6.- Exercicis de relaxació.

7.- Exercicis per desenvolupar l'agilitat mental.

LA MÚSICA COM A TRACTAMENT DE LA HIPERACTIVITAT

El processament de la música ajuda a activar els 2 hemisferis cerebrals.

Entre els 0 i els 2 anys presenten una elevada reacció davant d'estímuls auditius.

La música hi pot presentar estímuls auditius novedosos que requereixin participació i moviment. Aquí s'estarà treballant un dels aspectes més importants dins de la hiperactivitat, com per exemple la falta d'atenció i la canalització del seu moviment.

Especialment abans dels 3 anys, la música els hi ajuda en la comunicació verbal. També té una gran importancia a partir dels 7 anys ja que tindrà un paper d'autorregulació.

L'enriquiment lingüístic que es produeix en les cançons els hi ajuda a millorar el seu vocabulari i les tasques en grup.

La cançó és un recurs indispensable per al desenvolupament de l'aprendizatge en general i deu ser escollida tenint en compte la finalitat i la seva aplicació didàctica.

La música facilita la integració i modificació de la conducta de l'alumne ja que treballant-la en grup s'aconsegueix que el nen interactui de manera positiva amb els seus companys.

La utilització d'instruments els hi proporciona l'activitat que necessiten i també els hi ajuda en el seu procés creatiu.

L'estimulació musical permet que el món interior i el món exterior entrin en contacte a través d'una sèrie de sensacions del camp físic (vibracions), auditiu (melodies), visual (instruments, escriptura i representació) i psíquic (el que suposa l'obra treballada).

La música contribueix a reduïr els nivells d'ansietat i a aconseguir una respiració més profunda i relaxada.

Informes d'investigacions experimentals han destacat la importancia de la música sobre l'atenció i la memòria.

L'entrenament auditiu millora l'atenció de subjectes amb retrassos, dèficit o trastorns diversos. Afavoreix l'audició externa i la interna.

L'audició com a pràctica de la música afavoreix les connexions neuronals que incrementen la concentració, ajudant ademés a desenvolupar les habilitats matemàtiques i l'apredizatge d'idiomes.

Segons estudis portats a terme per STEWART, els nens hiperactius es comporten amb normalitat al exposar-se a un ambient ric en estímuls.

Segons KEENAN l'estimulació musical pot tant activar com calmar perquè el cos conté mecanismes i estructures que promouen efectes d'activació com mecanismes que moderen el nivell d'excitació.

S'ha trobat que el ritme musical té efectes sobre el ritme cerebral i, per tant, sobre la funció cerebral.

LOROÑO, A. director d'un Centre d'Investigació en Musicoteràpia, justifica l'ús d'aquesta per tractar sobre tot els desordres relacionats amb el cervell i el sistema nerviòs. Segons ell la seva aplicació contribueix a millorar els resultats en el tractament de la hiperactivitat infantil.

MADSEN va demostrar la influència sobre el desenvolupament de l'escolta musical com estimulador per potenciar l'atenció - (1997).

ÁLVAREZ va estudiar cóm es pot influir mitjançant la música com a tractament per ajudar a la hiperactiviat - (2004).

Els processos psicològics com l'atenció i la memòria han estat afavorits mitjançant programes d'interevenció amb tarees musicals, BERMELL - (2000).

ALONSO i LAFUENTE van disenyar una prova per evaluar la base auditiva amb elements musicals, el Test d'Atenció i Discriminació Auditiva (ADA) - (2001).

GARDNER va comprovar que tots estem dotats per dons i que el que apareix des de més petits és el talent musical - (2001).

Segons FLOREZ si no s'estimulen les capacitats que presenten els nens de forma innata, aquestes tendeixen a atrofiar-se fins a desaparèixer - (1999).

Els programes d'intervenció amb música i moviment en infantil i primària es deurien considerar com prerequisits dels aprenentatges escolars, treballant la percepció, atenció, selecció i control motor per millorar la memòria, llenguatge i habilitats socials BERMELL - (2000).

ORSMOND i MILLER van demostrar que l'entrenament musical té un impacte significatiu en el desenvolupament en general i pot servir per millorar la percepció de les melodies - (1990).

MILLER i EARGLE van fer estudis en el que demostren que els efectes de l'entrenament musical són significatius quan els subjectes són més petits - (1990).

MADSEN va comprovar les diferències d'atenció en la infància degut a les dificultats que certs nens tenen en la seva vida escolar i que la seva agitació a classe repercuteix sobre la percepció, la memòria i l'aprenentatge - (1997).

HALLAM i PRICE van examinar també els efectes que proporciona la música de fons en una classe especial per a nens amb dificultats conductuals i emocionals, amb una millora significativa en les matemàtiques, cooperació i disminució d'agresivitat - (1998).

MARC METODOLÒGIC

OBJECTIU

Comparar el treball utilitzat per 2 professionals en musicoteràpia tractant amb nens hiperactius, la Melissa Mercadal i la Catherine Clancy.

Poder trobar similituts i diferències en els seus treballs per poder treure unes petites conclusions.

RECOLLIDA DE DADES

Faig un qüestionari a les professores en musicoteràpia Melissa Mercadal i Catherine Clancy.

Els qüestionaris els he pogut realitzar gràcies a l'ajuda de Melissa Mercadal ja que va ser la nostra professora en aquest Màster en unes sessions en musicoteràpia.

Els vaig fer via e-mail en el mes d'abril del 2009.

Ara passo a comparar els 2 qüestionaris:

Catherine Clancy:

Porta 9 anys treballant com a musicoterapeuta.

Treballa amb grups mixtes amb algun nen hiperactiu.

Pauta les activitats.

Intercala temps de moviment amb temps de concentració.

Dóna un trimestre per començar a veure resultats.

Per la improvisación musical clínica capta la oferta sonora del nen i ho incorpora a una música improvisada.

No sap en què consisteix la tècnica vocal terapèutica.

Pel moviment corporal utilitza la dansa i tocar instruments.

Les danses que utilitza requereixen passos específics y els seus canvis ocorren amb els canvis de la música.

Segons ella qualsevol tipus de música és agradable pels nens però millor que tingui canvis clars d'estrofa i tornado.

Els instruments que utilitza són petita percussió perquè hi ha molta varietat i són sencills de tocar i també permeten que els nens improvisin.

Segons ella, les cançons els hi serveixen de pauta, donen estructures clares.

Utilitza els mateixos elements per nens hiperactius que per nens que no ho són.

No coneix l'ADA.

Treballa més l'escolta activa que l'audició. Fomenta un àmbit d'escolta. No creu que es treballi a nivell de conexions neuronals.

Segons ella el nen hiperactiu sempre presenta dificultats d'aprenentatge per la seva dificultat en la concentració.

Segons ella el nen hiperactiu quasi sempre presenta dèficit d'atenció.

Segons ella el nen hiperactiu presenta dificultats en l'extensió de la concentració.

Segons ella l'estrés familir influeix en el nen hiperactiu.

No sap en què es basen les ones sincròniques de Rogers.

Segons ella els pares han de tenir la casa organitzada, tenir paciència, … Si comprenen el problema poden estructurar les activitats. Els pares comencen a notar el trastorn entre els 9 mesos i l'any d'edat, tot i que ho noten més a primària. Si els pares veuen que alguna cosa permet que el seu fill s'ho passi bé i sembla ser que els ajuda a concentrar-se, els hi sembla bé que faci MT.

Melissa Mercadal:

Porta 22 anys treballant com a musicoterapeuta.

No té massa experiència treballant amb aquest col.lectiu ja que s'ha dedicat a d'altres.

Utilitza mètodes conductuals, com exercicis de moviment per canalitzar l'energia. Utilitza el moviment estructurat.

Utilitza l'audició per treballar l'atenció i la concentració; la improvisació per potenciar la descàrrega d'energia, l'expressió d'emocions i sentiments, …

Comença a notar els canvis a partir de la 4ª sessió, però depèn.

Per a ella la improvisació musical clínica consisteix en que tots han de crear música nova.

Segons ella la tècnica vocal terapèutica consisteix en utilitzar la veu parlada, la veu cantada, cants harmònics, …

Utilitza música de tempos ràpids.

Segons ella la música rock ha donat resultats molt positius. Sol tenir un efecte camlant/relaxant.

Utilitza instruments de percussió petita i el musicoterapeuta els hi acompanya amb la guitarra o el piano.

Les cançons poden ajudar a la concentració, però la cançó ha de tenir una sèrie d'objectius, com escoltar i trobar paraules concretes o motius concrets.

Les tècniques que utilitza pel nen hiperactiu són les mateixes que per nens que no ho són, però adaptades.

Potencia la seva atenció amb exercicis d'instruments musicals, expressió corporal, cant, …

No coneix l'ADA.

Segons ella perquè l'audició afavoreixi les connexions neuronals aquesta ha d'estar bé dirigida i no serveix qualsevol audició.

Segons ella sovint presenten dificultats d'aprenentatge.

Segons ella no sempre presenten dèficit d'atenció.

Segons ella sovint presenten dificultats en la concentració.

Segons ella l'estrès familiar influeix en el nen hiperactiu.

No em pot explicar en què es basen les ones sincròniques de Rogers.

Amb altres col.lectius s'ha demostrat l'eficàcia de la música en l'atenció i la memòria.

Els pares els hi poden ajudar en l'ordre, en els hàbits d'estudis, … Comencen a notar canvis als 3 ó 4 anys d'edat. A vegades els pares no envien al nen a MT per desconeixement.

CONCLUSIONS

Tot i que no entenc gaire de musicoteràpia i de nens amb hiperactivitat intentaré treure unes petites conclusions sobre la recerca realitzada.

1.- Realitzar exercicis amb moviment són bons per canalitzar l'energia d'aquests nens, però aquests moviments han d'estar bé estructurats.

2.- Realitzar exercicis d'audició per treballar l'atenció i la concentració.

3.- Realitzar exercicis d'improvisació per expressar les emocions i els sentiments.

4.- Utilitzar instruments de percussió petita ja que hi ha molta varietat i són sencills de tocar, també perquè ajuden al moviment del cos i per la creació de nova música.

5.- Cantar ja que les cançons ajuden a la concentració, però aquestes han de donar estructures clares perquè tinguin una sèrie d'objectius. També perquè les cançons ajuden a adquirir vocabulari i és una tasca que es fa en grup.

6.- Generalment, les tècniques utilitzades per aquest col.lectiu són les mateixes que per d'altres nens, però a vegades adaptades per a ells.

7.- La música en general els hi agrada, però sembla ser que la música rock ha donat bons resultats en aquest col.lectiu.

8.- De vegades, els nens hiperactius presenten dificultats d'aprenentatge, dèficit d'atenció i dificultats en la concentració.

9.- Els pares d'aquests nens han d'ajudar-los amb un ambient propici.

10.- No podem confondre educació musical i musicoteràpia.

BIBLIOGRAFIA

  • ALONSO, V.; BERMELL, M.A (2008). “La música como instrumento de evaluación con niños hiperactivos”. Boletín de Psicología, nº 93. 79 - 95.

  • ÁLVAREZ, I.F. (2004). “Los beneficios de la música en el tratamiento de la hiperactividad”. Filomúsica, nº 51. http://www.filomusica.com/filo51/hiperactivo.html (Gener 2009).

  • TORRES, J.; FRÍAS, M. Incremento de la concentración en niños hiperactivos mediante aproximaciones sucesivas. http://www.udlondres.com/revista_psicologia/articulos/Incrementos.htm (Gener 2009).

  • CRUZ, J.M. (2007). Recursos de psicopedagogía. http://www.xtec.net/jcruz/recursos/c_recursos.html (Febrer 2009).

  • HERRANZ, J.L.; HERREROS, O. (2005). Janssen-Cilag. http://www.trastornohiperactividad.com/ (Febrer 2009).

  • (2009). Wikipedia. http://es.wikipedia.org/wiki/Musicoterapia (Febrer 2009).

  • Hiperactividad. http://psicopedagogia.com/hiperactividad (Març 2009).

  • BRAVO, M.J.; CABAÑAS, A.M.; DIEZ, F.; GAMARRA, M.C.; VILLARTA, E. Musicoterapia. http://www.uclm.es7PROFESORADO/RICARDO/AlumnosEE/Musicot_Prim06.doc (Març 2009).

  • TRALLERO, C. (2000). “El recurso educativo de la musicoterapia en educación especial”. Revista pedagógica maestros de Lima (Perú), nº 15 - 16 (vol. 5). 61 - 65.

  • RIVERO, A. Tratamiento de la hiperactividad en niños de 6 a 8 años. http://www.monografias.com/trabajos64/tratamiento-hiperactividad (Març 2009).

  • http://www.escolar/tratamiento-hiperactividad-escolar.shtml (Març 2009).

ANNEXES

Q1 - CATHERINE CLANCY

1.- Quant temps fa que treballa de musicoterapeuta?

R: Des del 2000.

2.- Què va ser el que la va conduïr a dedicar-se a la musicoteràpia?

R: Vaig conèixer la MT a Anglaterra anys enrere, i l'aparició de l'enfermetat en la meva familia em va obrir la curiositat de nou en 1996.

3.- Té experiència treballant amb nens hiperactius?

R: Si.

4.- Quins exercicis utilitza amb els nens hiperactius?

Alguna metodologia en concret?

R: Només treballo amb grups mixtes, és a dir, amb algún nen hiperactiu entre d'altres que no ho són.

El meu objectiu és pautar les activitat per a que el nen pugui reconèixer el que vull d'ell. Intercalo temps de moviment (ballar, córrer, …) amb temps de concentració (estar assegut), i intento que el nen vagi adquirint major capacitat d'esperar / concentrar abans de tornar-se a desconectar.

Utilitzo molta repetició en les activitats i incorporo moments clars de `poder anar per allà'.

5.- Quin temps transcorre des de que s'inicia la teràpia fins que es comencen a notar els primers canvis?

R: Depèn del nen.

Normalment es manifesta un gran interes al principi perquè és una activitat divertida. Després s'aplana quan el nen perd l'interes en la novetat i quan el terapeuta comença a demanar més d'ell. Aleshores es comencen a veure resultats més estables.

Dono un trimestre per veure resultats, no obstant això, sol trigar-se molt en veure resultats fora de les sessions de MT.

6.- En què consisteix la improvisació musical clínica?

R: Depèn del musicoterapeuta.

En el meu cas, és captar la oferta sonora del nen (quan toca un tambor o emet un só) i incorporar-ho en una música improvisada per conduir-lo a una atenció més llarga.

A través de la improvisació es pot aconseguir que el nen escolti i s'adapti a l'entorn sonor que està desenvolupant.

Això és una manera de treballar l'adaptabilitat i l'atenció en el moment.

7.- En què consisteix la tècnica vocal terapèutica?

R: No ho sé.

8.- Utilitza el moviment corporal?

R: Si, la dança i tocar instruments.

9.- Quins exercicis són més efectius segons la seva experiència?

R: Utilitzo dances que requereixen passos específics i que els seus canvis de passos ocorren amb els canvis de la música.

Com és moviment és més còmode per a ells i requereix la seva concentración en les pautes sonores, així tenen que escoltar, recordar i fer.

Com són les dances en grup, també importa al conjunt que es realitzin els passos correctament.

10.- Quin tipus de música és la més utilitzada? Per què?

R: Qualsevol música és agrdables per als nens i que tengui canvis clars d'estrofa i tornado. Prefereixo no haver de dconar intruccions verbals.

11.- Quin tipus d'instruments són els més utilitzats? Per què?

R: Petita percussió perquè hi ha molta varietat, és secill de tocar i permet construir una música sobre allò.

12.- Tenen alguna reacció en concret davant d'una música concreta?

R: Músiques molt mogudes inviten al moviment ràpid, probablemente una perduda de control per part del terapeuta.

Músiques més suaus inviten al relax.

Músiques amb pautes clares (tempos 4/4) ajuden a organitzar el moviment.

13.- Es diu que els instruments de percussió són els més edients per aquesta activitat.

Per què?

R: Veure 11.

Instruments tonals poden `empatxar' l'ambient si s'intenta tocar alguna cosa que no sigui pentatònica.

És important que el terapeuta pugui manipular les cadences musicals amb claritat en les sessions.

14.- Les cançons poden ajudar a assolir aquest grau de concentració? Per què?

R: La lletra de les cançons serveix de pauta, pot ser un punt d'interes per al nen.

Ademés donen estructures clares, el nen sap quan dura i què es vol d'ell en cada cançó.

15.- La musicoteràpia té alguns objectius en els àmbits psicofisiològics, afectius, cognitius i socials.

Em podria anomenar un de cada?

R: Físico: control de força - fort i fluix.

Afectiu: emaptia amb l'altre. Expressar emocions personals. Indagar en la creativitat.

Cognitiu: memòria - lletres de cançons, cantar per poder tocar, escoltar i retenir, …

Social: esperar torns, respetar a l'altre, …

16.- Els elements que utilitza en les teràpies per nens hiperactius són els mateixos que utlitza per altres nens?

R: Si.

17.- Amb quin tipus d'exercicis es pot potenciar l'atenció del nen hiperactiu?

R: Veure a dalt.

18.- Com es pot influir mitjançant la musicoteràpia per ajudar a la hiperactivitat?

R: Veure a dalt.

19.- El test d'atenció i discriminació auditiva (ADA) de Alonso i Lafuente és adequat per mesurar l'atenció en nens hiperactius? Per què?

R: No ho sé.

20.- L'audició afavoreix les connexions neuronals per incrementar la concentració?

Per què?

Hi ha algún estudi que ho demostri?

R: Només si hi ha objectius cognitius que l'estimulin.

Trobo que els nenes necesiten un propósito per poder concentrar-se en l'audició. L'escolta activa és diferent a l'audició.

Molts estudis existeixen en diferents àmbits (podràs torbar més información en geriatria, demencias i MT) que constaten l'ajuda de l'escolta musical en la concentración.

No sabria dir si afavoreix les conexions neuronals.

És qüestió de l'ènfasi i l'interes en l'activitat.

Es fomenta un àmbit d'escolta, no crec que es treballi a nivell de conexions neuronals.

21.- El nen hiperactiu sempre presenta dificultats d'aprenentatge?

R: Si, per les seves dificultat en la concentració.

Si no escolta, si no es concetra, no aprén adequadament. Això no vol dir que tingui `retard', si no que té dificultat d'aprende. Pot ser superdotat, molt brillant i tenir hiperactivitat.

22.- El nen hiperactiu sempre presenta dèficit d'atenció?

R: Quasi sempre, però pot donar-ser el cas de que la hiperactivitat sigui purament física.

23.- El nen hiperactiu sempre presenta dificultats en la concentració?

R: Dificultats en l'extensió de la concentració.

24.- Per exemple, l'estrès familiar pot influir en el nen hiperactiu?

R: Com en tots els nens, el contexte familiar influeix.

Per al nen hiperactiu l'estrès s'alimenta mutuament.

25.- És veritat que recents investigacions permeten sostenir que el problema del nen hiperactiu és un problema de temperament?

Alguna investigació en concret?

R: No ho sé.

26.- Em pot explicar en què es basen les ones sincròniques de Rogers?

R: No ho sé

27.- Realment el processament de la música ajuda a activar els 2 hemisferis del

cervell?

Què provoca que aquests 2 hemisferis s'activin en el nen hiperactiu?

R: Es diu que la melodia sol activar més el costat dret i que la parte més matemàtica de la música activa més el costat esquerre.

Al incidir moltes parts del cervell en l'escolta activa de la música i en l'activitat musical, és cert que s'activen els 2 hemisferis.

L'estructura de la música fa que això sigui útil a nivell terapèutic, segons l'objectiu a treballar.

28.- Informes d'investigacions experimentals han destacat la importància de la música sobre l'atenció i la memòria.

Em podria anomenar alguna d'aquestes investigacions?

R: No en tinc temps de contestar-te a aquesta pregunta.

29.- En què poden ajudar els pares a aquests nens?

I en el grau de concentració?

R: Tenir la casa organitzada, tenir paciència i estar pel creixement emocional del nen.

És una condició esgotadora per tots i els pares han d'ajudar-se a ells mateixos per aconseguir que el trastorn no afecti massa a l'harmonia de la casa.

Al comprendre el problema poden estructurar les activitats a casa per a que el nen arribi a organitzar-se.

Utilitzar eïnes com l'ordinador per al descans familiar, passatemps, … no són elements destructius per als nens.

30.- A quina edat, els pares, comencen a notar que el nen és hiperactiu?

R: Pot ser tan petit com 9 mesos o 1 any.

Es comença a notar en l'escola bressol i es nota més en la primària.

Normalment els pares no ho reconeixen al començament ja que s'acostumen al seu fill tal i com és.

És necessari un punt de comparació amb altres nens.

31.- Als pares els hi sembla bé que el nen fagi musicoteràpia?

R: En general els pares estan esgotats i si veuen que alguna cosa permet que el seu fill s'ho passi bé i sembla ser que l'ajuda a concentrar-se, estan contents.

Q2 - MELISSA MERCADAL

1.- Quant temps fa que treballa de musicoterapeuta?

R: 22 anys.

2.- Què va ser el que la va conduïr a dedicar-se a la musicoteràpia?

R: El fet de poder combinar els meus estudis de música amb els de psicologia.

3.- Té experiència treballant amb nens hiperactius?

R: La veritat és que poca ja que m'he dedicat a altres col.lectius.

4.- Quins exercicis utilitza amb els nens hiperactius?

Alguna metodologia en concret?

R: Un dels mètodes que dóna millors resultats amb nens hiperactius és el conductual. Es fan molts exercicis de moviment per canalitzar la seva energia en activitats amb objectius concrets. També s'utilitza l'audició per treballar l'atenció i concentració, la improvisació per potenciar tant la descàrrega d'energia com l'expressió d'emocions i sentiments, …

5.- Quin temps transcorre des de que s'inicia la teràpia fins que es comencen a notar els primers canvis?

R: Tot depèn, però els primers canvis es poden notar després de la 4a sessió.

6.- En què consisteix la improvisació musical clínica?

R: Consisteix en que tant el terapeuta com el pacient crein música nova (o sigui no reproduir cançons o música pre-composta) amb la finalitat de treballar algun objectiu terapèutic.

7.- En què consisteix la tècnica vocal terapèutica?

R: Utilitzar la veu en totes les seves possibilitats (veu parlada, veu cantada, cants armònics, …) també amb l'objectiu de treballar algun objectiu funcional.

8.- Utilitza el moviment corporal?

R: Si.

9.- Quins exercicis són més efectius segons la seva experiència?

R: Moviments estructurats també per intentar posar ordre al moviment.

10.- Quin tipus de música és la més utilitzada? Per què?

R: Música amb tempos més aviat ràpids.

La música rock ha donat resultats molt positius.

11.- Quin tipus d'instruments són els més utilitzats? Per què?

R: Instruments de percussió petita, instruments Orff.

El musicoterapeuta utilitza instruments d'acompanyament com puguin ser la guitarra o el piano.

12.- Tenen alguna reacció en concret davant d'una música concreta?

R: La música rock sol tenir un efecte calmant/relaxant.

13.- Es diu que els instruments de percussió són els més edients per aquesta activitat.

Per què?

R: Perquè són segurs.

Al no tenir notes concretes i produïnt bàsicament ritme, són instruments que tothom, sigui quin sigui el seu nivell de formació musical, els pot fer tocar bé.

14.- Les cançons poden ajudar a assolir aquest grau de concentració? Per què?

R: Poden ajudar a la concentració sobretot si la cançó té una intencionalitat com escoltar i trobar paraules concretes o motius concrets, aleshores d'alguna manera es força a que s'hagi de concentrar perquè l'activitat sigui exitosa.

15.- La musicoteràpia té alguns objectius en els àmbits psicofisiològics, afectius, cognitius i socials.

Em podria anomenar un de cada?

R: Psicofisiològic: augmentar el nivell de saturació d'oxígen en sanc.

Cognitiu: millorar l'atenció/concentració

Afectiu: millorar la capactiat d'expressar sentiments

Social: cisminuir l'aïllament i millorar la interacció amb companys

16.- Els elements que utilitza en les teràpies per nens hiperactius són els mateixos que utlitza per altres nens?

R: Les tècniques són les mateixes, ara bé hi haurà adaptacions en quant a com es presenten, tipus de música que s'utilitza, nombre d'activitats en una sessió, …

17.- Amb quin tipus d'exercicis es pot potenciar l'atenció del nen hiperactiu?

R: Exercicis amb instruments musicals, expressió corporal, cant, …

18.- Com es pot influir mitjançant la musicoteràpia per ajudar a la hiperactivitat?

R: Veure preguntes anteriors.

19.- El test d'atenció i discriminació auditiva (ADA) de Alonso i Lafuente és adequat per mesurar l'atenció en nens hiperactius? Per què?

R: No el conec.

20.- L'audició afavoreix les connexions neuronals per incrementar la concentració?

Per què?

Hi ha algún estudi que ho demostri?

R: Per descomptat que pot, però no en qualsevol audició. L'audició ha d'estar ben dirigida.

21.- El nen hiperactiu sempre presenta dificultats d'aprenentatge?

R: No sempre, però molt sovint.

22.- El nen hiperactiu sempre presenta dèficit d'atenció?

R: No sempre. Es pot ser hiperactiu sense tenir dèficit d'atenció.

23.- El nen hiperactiu sempre presenta dificultats en la concentració?

R: No sempre però sovint.

24.- Per exemple, l'estrès familiar pot influir en el nen hiperactiu?

R: Per descomptat.

25.- És veritat que recents investigacions permeten sostenir que el problema del nen hiperactiu és un problema de temperament?

Alguna investigació en concret?

R: No et puc dir cap en aquest moment.

26.- Em pot explicar en què es basen les ones sincròniques de Rogers?

R: No t'ho puc explicar en aquest moment

27.- Realment el processament de la música ajuda a activar els 2 hemisferis del

cervell?

Què provoca que aquests 2 hemisferis s'activin en el nen hiperactiu?

R: El fet que la música es processa a través dels dos hemisferis implica el treball dels dos hemisferis.

28.- Informes d'investigacions experimentals han destacat la importància de la música sobre l'atenció i la memòria.

Em podria anomenar alguna d'aquestes investigacions?

R: Els estudis de la Dra.Rausch amb Mozart.

Amb altres col.lectius també s'ha demostrat l'eficàcia de la música en l'atenció i memòria: amb nens amb problemes d'aprenentatge, amb persones amb demència, que també tenen afectades aquestes funcions.

29.- En què poden ajudar els pares a aquests nens?

I en el grau de concentració?

R: En l'ordre, en els hàbits d'estudis, en crear un ambient propici i calmat pel nen.

30.- A quina edat, els pares, comencen a notar que el nen és hiperactiu?

R: Es pot començar a detectar alguna cosa cap als 3-4 anys.

31.- Als pares els hi sembla bé que el nen fagi musicoteràpia?

R: A alguns si, i a altres no.

També hi ha que dir que a vegades els pares no envien al nen a música per desconeixement

24