Barroc. Renaixement

Arte del Siglo XVII # Arquitectura i escultura barroca. Escultura renaixentiste

  • Enviado por: Xavier Garriga
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

ARQUITECTURA BARROCA:

Foto 1: Baldequí de Sant Pere del Vaticà: s. XVII Roma Bernini

La simbologia que hi ha en aquesta imatge és Sant Pere ensenyant la doctrina a tota l'esglèsia.

Foto 2: Plaça de Sant Pere “Columnata”: s.XVII Roma Bernini

En aquesta plaça es pot observar el urbanisme (organització de la ciutat). La simbologia de la Columnata és l'esglèsia braçant als seus fills.

Foto 3: Sant Carles de les 4 fonts: s.XVII Roma Borromini

Borromini utilitza elements clàssics introduint-hi corves. L'arquitecte juga amb donar moviment a la façana i a l'interior. La planta té una forma ovelada. La façana és mixtilinia: hi ha corves, convexes i concaves. A l'interior, el sostre té una simbologia que el Cel se'ns obre, s'obre l'esglèsia. El Barroc té un estil “teatral” al servei de la catequesi.

Foto 4: Palau del Louvre: Època de Lluís XIV. París

Lluís XIV va ser qui va dir que el construisint. És el màxim exemple de monarquia autoritària. Per construir-lo, l'arquitecte es va fixar amb museus italians.

Foto 5: Palau de Versalles: Época de Lluís XIV. París (50 Km)

Lluís XIV va dir que el fessin. Qui va crear el tipus de Barroc van ser els italians, però els franceso són els que van fer aquest palau i molts altres palaus. Versalles era el model de palaus europeus. Amb aquest palau es representa l'autoritat absoluta del rei. El jardí és essencial en el conjunt. Els jardins estan fets de forma geomètrica. Els palaus reneixentistes són palaus tancats, en canvi aquest és obert.

Foto 6: Sala dels miralls del Palau de Versalles

És la màxima manifestació de luxe de Versalles. És una aula que han fet filigranes amb el vidre.

Foto 7: Palau Reial de Madrid o Palau d'Orient: principis s.XVIII

Va ser construit per a els Borbons espanyols. Avans hi vivien els reis, però ara només serveix per a grans serimonies. És moltissim més recarregat, i més exuverant que palaus d'Italia. Es pot observar l'Estípite (té una funció decorativa i no de refort).

Foto 8: Retaule de l'Esglèsia de Sant Esteve: Salamanca Churriguera

Churriguera implanta un nou estil que es diu Churrigueresco. En el retaule es pot observar les columnes salomòniques, té una forma arquitectonica. Churriguera, va tancant, va obrint, vatencant..., el retaula.

Foto 9: Plaça Mayor de Salamanca: Salamanca Churriguera

En aquesta plaça només es pot observar l'urbanisme que hi ha.

ESCULTURA DEL RENAIXAMENT:

Foto 10: Porta del Paradís: s.XV Florència Ghiberti

Aquesta porta representa l'inici del Renaixament, és una de les portes del Baptisteri de la Catedral de Florència. Aquestes portes eren les úniques de la Catedral que no estaven fetes, així que els hi van encarregar a Ghiberti. Les característiques que hi ha en les imatges són: en les imatges hi ha relleu de bronze que incorpora elements clàssics, preacupació per l'espai, per la prespectiva. Preacupació pel fons i hi ha domini de l'anatomia humana.

Foto 11: David: s. XV Florència Donatello

Donatello va ser el máxim escultor del segle XV que va tractant les diferents edats de l'home. Es nota la influència de l'escultura grega. Hi ha equilibri “moral” o “psiquic”. L'escultura té tranquil·litat, convenció d'equilibri i belleza i serenitat.

Foto 12: Sant Jordi: s.XV Florència Donatello

Hi ha domini de l'equilibri i la serenitat. Sant Jordi està en una sitació d'observació.

Foto 13: Condottiere Colleoni Il Verrochio

És un retrat eqüestre. Un condottiere és un cap de tropes mercenarias, traduit aquest nom seria el Cap Colleoni.

Foto 14: La Pietà: s. XVI Roma Miguel Angelo Buonarroti

Miguel Angelo és un gran geni escultoric. Aquesta escena es quan Jesucrist desprès d'haver-lo penjat a la Creu el posen a la falda de la seva mare. Té serenitat en que la Verge té fe en que el cos que té a la seva falda tornarà a la vida. També es pot observar la simetria de l'escultura.

Foto 15: El David: s. XVI Roma Miguel Angelo Buonarroti

Es pot observar molt bé la terribilitat. Aquesta escena és diferent a les altres, ja que David està concentrat per tirar la pedra que té a la mà.

Foto 16: Moisés: s. XVI Roma Miguel Angelo Buonarroti

Aquesta escultura en veritat havia de ser el sepulcre del Papa Juli II. En l'escultura es pot observar l'espressió de Moisés en la qual, té terribilitat perquè acaba de baixar del Sinaí amb els 10 manaments. I la gent havia fet una heretgia i es va empipar molt que va tirar les taules al terra. Per això es veu les taules de Déu. La terribilitat es avans de trencar les taules. Es veu la potència de l'anatomia.

ESCULTURA DEL BARROC:

Foto 17: Apolo i Dafne: s. XVII Roma Bernini

És la primera escultura del Barroc. És un dels principals exemples per saber com és el Barroc. Aquesta escultura és molt conceptual i té un missatge moral al darrere: caducitat de la vida i res no val la pena si no és l'eternitat. Hi ha un altre missatge que diu: L'art no pot ser tant perfecte com la naturaleza. Apolo (déu de les arts) vindria a representar els artistes, i Dafne seria la belleza de la natura. Els aspectes tècnics que s'hi veuen són: magnífica expressió plasmació del moviment, escultura amb una forta càrrega expresiva i dramàtica i composició oberta i no tancada ( braços a l'aire i la diagonal).

Foto 18: Extasi de Santa Tereza: s. XVII Bernini

En l'Extasi de Santa Tereza es pot observa gran teatralitat i efectisme. Hi ha una gran força expressiva i dramàtica. Els aspectes tècnics que es poden observar són: diagonal i jocs de luminació clars i foscos.

Foto 19: Catedra de Sant Pere del Vaticà: s.XVII Bernini

En la Catedra es pot observa gran teatralitat i efectisme. Bernini ho vol aconseguir amb la combinació de les arts, osigui l'arquitectura i l'escultura. La simbologia que Bernini vol expressar és la glòria de Déu i la glòria de l'Esperit Sant s'ajunten per ajudar al Papa.

Foto 20: Cristo Yacente: s. XVII Gregorio Fernàndez

Escultura Barroca espanyola. És el principal exemple de l'escultura Barroca espanyola. Està feta de fusta policromada. Té una gran força dramàtica. L'autor vol que la gent vegi clarament el que el fill de Déu ha arribat a patí, això provoca un efecte.

María Magdalena: s.XVII Pedro de Mena

És una escultura Barroca espanyola. Aquesta escultura té una gran força dramàtica, que això fa que es distingeixi de la italiana.