Banderas europeas

Europa. Países. Origen

  • Enviado por: Indreams
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

L'Euro i l'origen de les banderes que el constitueixen

-Treball Francès-

Gener 2002

St.George's School

1r. BATX

ALEMANYA

Banderas europeas

El negre, el vermell i el groc representen els colors de l'uniforme que portaven els soldats alemanys, els “Freikorps”, durant les guerres napoleòniques. Anaven vestits amb un uniforme negre adornat amb uns botons de coure dorat i amb decoracions vermelles. Aquests colors ja havien servit com a signe de reunió d'una corporació d'estudiants d'Iena al 1817. Fins llavors prohibida, va resorgir al 1832 sobre les fanions blandis per la multitud des de la gran manifestació de Hambach. Van ésser declarats colors nacionals alemanys al 1848. Però la utilització d'aquesta bandera no va ésser pas contínua, va desaparèixer amb Bismark, però amb Hitler va reaparèixer de de la derrota del 3r Reich al 1945. La bandera de la RDA comprèn a més les insignies del comunisme, el martell i la falç, rodejades de feixos de blat. Des del 1990 els 3 colors són reesdevinguts aquells d'una sola i mateixa nació alemanya.

ÀUSTRIA

Banderas europeas

L'origen de la bandera d'Àustria es remonta al S.XII. Des d'una batalla contra els Maures, la túnica blanca del duc de Babenberg, utilitzada com a bandera, coberta de sang, excepte la part central, protegida per el cinturó. Les tres bandes horitzontals vermell-blanc-vermell varen sevir de bandera a la fi de S.XVIII després de l'endemà de la Primera Guerra Mundial quan l'imperi dels Hasbourg va proclamar la República. De seguida és represa després del període d'unió d'Àusstria i Alemanya (1938-1945), al curs de la qual Àustria adopta la bandera nazi. L'adopció definitiva de la bandera actual va tenir lloc l'1 de maig de 1945.

BÈLGICA

Els colors nacionals, negre, groc i vermell han nascut de les armes del duc de Brabant, les quals són representades per un escut negre adornat amb un lleó groc i amb la llengua i les grapes vermelles. Al 1789, en aquell moment la liberació de les províncies belgues de la tutela dels Hasbourg d'Àustria per els Braabançons, aquests colors foren repartits horitzontalment. La bandera actual va ser oficialment adoptada al 1831 quan Bèlgica obtingué la seva independència, després d'un període d'ocupació holandesa.

Banderas europeas
ESPANYA

Banderas europeas

La bandera espanyola tal i com la coneixem avui, aparegué per primera vegada al 1785. Es feia servir com a bandera nacional de la marina. El vermell i l'or eren els colors tradicionals de Castella i Aragó, dues províncies espanyoes. Aquesta bandera va ser reemplaçada d'una manera efímera durant el període republicà, de 1931 al 1939, després restablert sota Franco. El 22 de novembre de 1975 , Juan Carles accedeix al tron i ajunta llavors les armes de noblesa reials: entre les dues colònies d'Hèrcules, es troba un blascó coronat sobre el qual figuren els barris de Castella, Lleó, Aragó i de Navarra. Al centre de l'escut s'hi poden veure tres flors de llis dels Borbons i a la part inferior, l'emblema de la província de Granada. No obstant, aquelles armes no figuren sobre la bandera en la utilització civil.

FINLÀNDIA

Banderas europeas

Finlàndia va esdevenir independent al 1917, després d'haver estat sota control suec fins al 1808, després rus. Sobre la bandera adoptada al 1908 hi figura la creu escandinava sota fons blau i blanc. Aquests colors simbolitzen “el blau dels llacs i la neu immaculada dels hiverns.

Banderas europeas

FRANÇA

La bandera francesa va néixer durant la Revolució. Oficialment el blau i el vermell eren els colors de la ciutat de Paris, i el blanc el de la casa reial de França. Però existeixen altres interpretacions. Així, el blau era el color de la capa de Sant Martí de Tours, llavors va esdevenir el color de referència dels reis de França. El blanc era el color específic dels Borbons, color igualment associat a Joana d'Arc, que la içà sota el seu estendard. Enfi, el vermell recorda l'oriflama de Sant Denis i l'estendard imperial de Carlemagne. Aquests tres colors són adoptats oficialment al 1794, i sota la forma de 3 barres verticals al 1812 per Napoleó. Aquesta bandera esdevé l'emblema nacional de França, excepte durant el període de la Restauració (1810-1830).

GRÈCIA

Banderas europeas

La creu blanca sobre un fons blau en la bandera grega, va ser adoptada en la creació del reialme de Grència per Otton de Baviera el 1833, però és sota aquests colors que els grecs van fer fora als ocupants turcs. La bandera actual, que va desaparèixer sota el règim dels colonels, va ser restablerta al 1978, al mateix temps que la República. La creu simbolitza la fe cristiana mentres que les nou barres horitzontals recorden les nou síl·labes de la divisa “eleutheria athanatos”, que significa “la lllibertat o la mort”.

Banderas europeas
IRLANDA

La forma de la bandera irlandesa reprèn la de la bandera triclorora francesa. Els seus colors estan sàbiament repartits: a les extremitats, el verd, el color del moviment nacionalista, i el taronja, el dels unionistes.. Entre els dos, el blanc simbolitza la pau. Encara que s'utilitzà com a bandera nacional des del 1922, data en la qual Irlanda s'emancipa de la tutela del Regne Unit, no és adoptada oficialment fins al 1937.

ITÀLIA

Banderas europeas

Els italians s'inspiren en la forma de la bandera francesa per crear llur emblema nacional. Els colors recorden l'uniforme, verd-blanc-vermell dels Llombards, que estaven aliats amb Napoleó. Segons altres fonts, els colors no tenien únicament un origen laic i modern, sino que un origen literari d'inspiració religiosa: en efecte, al 18è cant e Purgatorio, Dante descriu a Beatriu utilitzant els tres colors, símbols de les virtuts teologals: el blanc per la fe, el verd per l'esperança i el vermell per la caritat. La bandera tricolora és oficialment adoptada per la República Cispadana al 1797 i després per la República Cisalpina i les altres repúbliques jacobines de l'època. La bandera és utilitzada fins a la caiguda de Napoleó al 1815. Represa al 1861, és enriquida amb armes de la Casa de Savoia per esdevenir la bandera del reialme d'Itàlia. A la caiguda de la monarquia, les armes desapareixeren. La bandera actual va ser oficialment adoptada l'1 de gener de 1948, quan el país esdevingué una república.

Banderas europeas
LUXEMBURG

La seva bandera sembla idèntica a la d'Holanda, però se'n distingeix per les proporcions leugerament diferents i d'un blau una mica menys sostingut. Els seus colors s'inspiren en el blasó luxemburguès, que data del S.XIII: un lleó vermell coronat sobre un fons de bandes blanques i blaves, utilitzat com a bandera per Enric XI. Emblema nacional des del S.XIX, la seva adopció oficial fou al 1972.

HOLANDA

Banderas europeas

L'existència del “Prinsenvlag”, que vol dir “bandera del príncep”, remonta al S.XVII. Simbolitza la revolta contra el domini espanyol menat per Guillem I d'Orange Nassau les armes del qual portaven els colors taronja-blanc-blau. El taronja va ser ràpidament reemplaçat per el vermell, ja que la tinta taronja era difícil de distingir al mar. La bandera taronja-blanc-blau restarà també en ús i un tercer pavelló oficial va fer la seva aparició, “la bandera de la Generalitat”, bandera de la Unió, que portava a originalment un lleó holandès vermell sobre un fons vermell. Aquestes banderes reflexaven la complexitat de l'Estat holandès amb les seves dos grans fonts d'autoritat, el Stathouder i els Estats Generals. Al curs de la història del país, la bandera va ser modificada per els països dominants i el “Prinsenvlag” no va tornar fins al 1813 amb la restauració de l'independència d'Holanda i el retorn de la Casa d'Orange. La bandera vermell-blanc-blau va ser definitivament adoptada al 1937 per decret.

Banderas europeas
PORTUGAL

L'adopció de la bandera actual va tenir lloc al 1911, amb la instauració de la República. Els colors verd fosc i vermell viu, que representen el mar i la sang del lut per la independència, servien de fons per una esfera armada que representa el moviment dels astres pel voltant de la terra. Això simbolitza els grans descobriments geogràfics dels navegants portuguesos. Les armes de l'Estat hi van ser fixades: els set castells recordaven l'expansió territorial del reialme sota el regne d'Alfons Henriques al S.XII. Els escuts blaus que figuren sobre l'escut central blanc evoquen la victòria d'aquest darrer sobre els prínceps Maures. Cmprenen cadascun cinc vessants (la moneda bizantina), repartits en creu, que simbolitzen les llagues de Crist.