Bancs i Caixes en Catalunya

Societats. Participacions bancàries. Inversions financeres. Obra social

  • Enviado por: Mini
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 91 páginas
publicidad

BANC SABADELL

Es va fundar el 31 de desembre de 1881 per un col.lectiu de 127 empresaris i comerciants i, després de més d'un segle de dedicació exclusiva al negoci bancari, s'ha convertit en una de les primeres entitats financeres espanyoles.

Amb gairebé 40.000 accionistes i una plantilla de 6500 empleats, el Banc Sabadell encapçala un grup financer format també per:

  • Solbank

  • Banco d'Asturias

  • Sabadell MultiBanca

  • I recentment després de l'acord amb la Caixa, el Banco Herrero.

Té uns actius totals consolidats que superen els 2,6 Bilions de pessetes, ocupa el quart lloc en el rànking de la Banva espanyola i és el primer a Catalunya, i casi únic, on disposa de 330 oficines.

Actualment i després d'una expansió continuada iniciada al 1965, el Grup Banc Sabadell compta amb una creixent xarxa de sucursals, a Espanya i a l'estranger, que avui en dia arriba a les 700 oficines, que li permeten estar presents en totes les comunitats Autònomes espanyoles i tenir representació directa a 16 països.

El Banc Sabadell, a més de la seva xarxa internacional d'oficines operatives i de representació, ha establert relacions de correspodència amb més de 1.300 entitats financeres dels cinc continents. Participa amb un 51 % en el BancSabadell d'Andorra, té una siginificativa participació en el Banco del Bajío de Mèxic i en el Centro Financiero BHD de Santo Domingo, i recentment ha tancat un acord de col.laboració i d'intercanvi accionarial amb l'Entitat portuguesa Banco Comercial Portugués (BCP).

GRUP BANC SABADELL

El Banc Sabadell encapçala un grup d'empreses de serveis financers, integrat per Societats Fil.lials i participades diverses, englobant tots els àmbits del modern negoci bancari:

  • Crèdit Hipotecari a mig i llarg termini

  • Factoring

  • Leasing

  • Renting

  • Plans de pensions

  • Fons d'inversió

  • Plans de previsió per a empreses

  • Fons de pensions

  • Assegurances

La Banca privada del grup es canalitza a través de Sabadell MultiBanca, fil.lial que porta aterme la seva activitat amb l'objectiu d'ampliar els serveis que ofereix, la unitat matriu i s'ha especialitzat fonamentalment en la gestió de patrimonis. Té trets característics que el defineixen com a banc: independent, especialitzats en petites i mitjanes empreses, professionals i particulars, especialista en comerç internacional (gestiona financerament més del 8,9 % del total de les importacions i exportacions espanyoles).

El banc Sabadell està constituït per les següents entitats, societats i participacions bancàries:

BANCS

  • Banc Sabadell

  • SolBank

  • Banco Asturias

  • Sabadell MultiBanca

  • Banco Herrero

SOCIETATS

  • BanSabadell Inversión, S.A., Societat Gestora d'Institucions d'Inversió Col.lectiva

  • BanSabadell Pensions, Entitat Gestora de Fons de Pensions, S.A.

  • BanSabadell Hipotecaria, Establiment Financer de Crèdit, S.A.

  • BanSabadell Leasing, Establiment Financer de Crèdit, S.A.

  • SolBank Leasing, EFC, S.A.

  • BanAsturias Leasing, EFC, S.A.

  • BanSabadell Factoring, Establiment Financer de Crèdit, S.A.

  • BanSabadell Vida, S.A., d'Assegurances i Reassegurats.

  • BanSabadell Corredoria d'Assegurances, S.A.

  • BanSabadell Réassurances, S.A.

  • BanSabadell CAF, Ltd.

  • BanSabadell Inversió Desenvolupament, S.A.

  • BanSabadell Inversió Promocions, S.A.

  • SolBank, Projectes i Gestió Immobiliària, S.A.

  • Difusió de la Propietat Immobiliària, S.A.

  • Solintec, S.A.

  • Sabadell Investimentos, S.Ltda. (Lisboa).

  • BanSabadell Finance, S.A. (Ginebra).

  • BanSabadell Finanziaria, Spa. (Milà).

  • Multibartel Mexicana, S.A. (Mèxic).

PARTICIPACIONS BANCÀRIES

  • BancSabadell d'Andorra (Andorra).

  • Centro Financiero BHD (Santo Domingo).

  • Banco del Bajío (Mèxic).

  • Banco Comercial Portugués (Portugal).

CONSELL D'ADMINISTRACIÓ

BancSabadell

President José Oliu Creus

Vicepresident primer Buenaventura Garriga Brutau

Vicepresident segon Joan Llonch Andreu

Consellers Miguel Bòsser Rovira

Tomàs Casañas Guri

Francesc Casas Selvas

Juan Manuel Desvalis Maristany

Esteban M. Faus Mompart

Joaquim Folch-Rusiñol Corachan

Jordi Jardim Gongalves

Secretari Miquel Roca Junyent

Consellers Honoraris Juan Corominas Vila*

Domingo Fatjó Sanmiquel

Antonio Ferrer Sabater

*President de Honor

Solbank

President Esteban M. Faus Mompart

Conseller Delegat Francisco Vallejo Vallejo

Consellers Llibert Barcons Freixas

Ramón Calvo Iglesias

Mariano Gacimartin de Mercado

José Permanyer Cunillera

Josep Tarrés Busquets

Conseller-Secretari Miguel Vizcaíno Calderón

BancoAsturias

President Juan Manuel Desvalls Maristany

Consellers Juan Alvargonzález Figaredo

Ignacio Camí Casellas

Efrén Cires Suárez

Álvaro Cuervo García

José Ángel Fombella Rozada

José Luis Negro Rodríguez

Conseller-Director General Herminio Huerta Cárcaba

Secretari Gonzalo Barettino Coloma

SabadellMultiBanca

Presidente Buenaventura Garriga Brutau

Vicepresident José Permanyer Cunillera

Conseller Director General José Passarell Vilargunte

Consellers Guillermo Kessier Saiz

Eugenio Vilardell Talló

Secretari Carlos Manjarín Albert

CAIXA CATALUNYA

Caixa Catalunya, la tercera caixa d'estalvis de l'estat espanyol, és una institució financera amb una xarxa de més de 800 oficines i que supera els 2.5 bilions de pessetes en actius.

Actualment, el seu president és Antoni Serra i Ramoneda, i el Director General, Josep Mª Loza i Xuriach.

L'activitat d'aquesta caixa va iniciar-se a Barcelona l'octubre de 1926 amb el nom de Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona, inaugurada pel Rei Alfons XIII, i amb seu al Palau de la Generalitat. El seu primer president fou Josep M. Milà, i el capital fundacional (fons de dotació) de la Diputació van ser 50.000 pessetes.

La seva finalitat va ser la captació de recursos per a invertir-los en crèdits principalment, en una cartera de títols i en obra immobiliaria, mantenint a tresoria el circulant. L'objectiu era contribuir al desenvolupament dels ineteressos agrícoles, industrials i comercials de la Província. Així, des del principi, Caixa Catalunya, va intentar que les seves activitats cobrissin un ampli ventall de necessitats col.lectives. també des dels seus orígens va aplicar criteris avançats en la operatòria habitual, com per exemple, la liquidació d'interessos per dies.

Un dels seus primers serveis prestats exclusivament per Caixa Catalunya fou el Compte del Contribuent, per a la liquidació dles impostos de l'Estat a la Província. Per una altra banda, una modalitat innovadora d'estalvi ofertada per l'entitat, fou el Compte per a nou-nats.

Amb l'arribada de la II República i la reinstauració de la Generalitat, les Diputacions Catalanes foren disoltes i les seves funcions foren absorvides per la Nova Institució. El 24 d'agost de 1931 l'Entitat va canviar el seu nom i va passar a denominar-se Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya. El nou president de la Caixa fou el llavors president d ela Generalitat, Francesc Macià.

El 1935, i com a conseqüència de la creixent activitat de la Caixa de Catalunya, fou innaugurada la nova seu central, situada al carrer Fontanella de Barcelona.

Finalitzada la Guerra Civil, una comisió gestora es va fer càrrec de la Diputació y l' Entitat va tornar a canviar de nom per anomenar-se de nou Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona. Un fet important és que l'estalvi realitzat pels impositors durant els anys de guerra fou acceptat com a vàlid, un cop finalitzada aquesta, després d'aplicar-li un petit coeficient reductor.

A partir de 1953, Caixa Catalunya inicia el seu desenvolupament, aprofitant les possibilitats d'una legislació, que, tot i que molt lentament, començava a ser menys intervencionista.

Al 1957, Caixa Catalunya inaugura la seva nova seu Central, que encara avui en dia ocupa, situada a la Plaça d'Antonio Maura/Avda. de la Catedral de Barcelona, en un edifici que anteriorment havia estat ocupat pel Banc d'Espanya.

Al 1962 s'aproba la Ley de Bases de Ordenación del Crédito y la Banca, que assenyalava noves funcions i operacions de les Caixes d'Estalvis. S'inicià així, el camí d'equiparació operativa entre Caixes i Bancs que va culminar a finals del 1988, amb la publiació del Decret que derogà el Règim limitatiu per a les Caixes d'Estalvis en referència a la possible expansió fora del territori d ela Comunitat Autònoma d'origen.

A la segona meitat de la dècada dels setanta, Caixa Catalunya va anar convertint-se, lentament, en una entitat financera moderna, que actuava en un mercat competitiu amb una àmplia gamma d'instruments financers. Aquesta dinàmica positiva fou propiciada pel procés paral.lel de liberalització del sistema financer espanyol i per la progressiva aproximació, des del punt de vista operatiu, entre bancs i caixes.

A l'any 1977, l'entitat adoptà la seva denominació actual de Caixa d'Estalvis de Catalunya.

Des de 1986, i ja sota la presidència de Antoni Serra i Ramoneda, i la direcció de Francesc Costabella, fins al 20 de octubre de 1998, i de Josep M. Loza a partir d'aquesta data, Caixa Catalunya viu una etapa important de la seva història, amb notables canvis i millores en tots el aspectes de la seva activitat, que l'ha portat a ocupar el tercer lloc en el rànking de dipòsitd de les Caixes d'Estalvis espanyoles, darrera de La Caixa i Caja Madrid i la vuitena posició dins del sistema financer espanyol.

Al llarg d'aquest període recent, Caixa Catalunya ha potenciat la infraestructura tecnològica, amb la construcció d'un Centre Tecnòlogic que li ha permès aconseguir els alts nivells de competit0ivitat que exigeix actualment el mercat financer.

També correspon a aquest període la compra del edifici de la Pedrera, monument arquitectònic, obra del genial Antoni Gaudí, declarat Patromini Cultural de la Humanitat per la UNESCO, que acull la Fundació Caixa Catalunya, creada al 1987 i dedicada a la difusió de l'art i la cultura. Aquest edifici ha sigut objecte d'una profunda rehabilitació i acondicionament que li ha retornat el seu esplendor original.

A 31 de desembre de 1999, Caixa Catalunya té més de 3,7 Bilions en actius consolidats i disposa d'una extensa xarxa de punts de venda, composdaa per 906 oficines, i complementada per una potent xarxa de 1109 caixers automàtics. Tanmateix, a finals de 1999, tenia una plantilla de 4707 treballadors.

El Grup Caixa Catalunya, creat amb la finalitat de posar a l'abast dels seus clients una major i millor oferta integrada de productes i serveis financers i parafinancers, està formada, junt amb Caixa Catalunya per:

  • Caixa Catalunya Gestió (gestora de fons d'inversió).

  • Caixa Catalunya Pensions (gestora de fons de pensions).

  • Gestió d'Actiu Titularitzats (gestora d'actius titularitzats).

  • ASCAT-VIDA (companyia d'assegurances).

  • MediBarna (corredoria d'assegurances).

  • InverCartera (societat de cartera).

  • Dos establiments financers de crèdit:

  • LISCAT, especialitzat en LEASING, i

  • FACTORCAT, especialitzat en factoring i confirming.

  • Caixa Catalunya Consulting (societat de serveis generals).

  • ProCamp (holding immobiliari).

  • Centre Lúdic Diagonal (centre d'oci).

  • Sabel Serveis (empresa hotelera).

  • ITC, Empresa de Serveis Informàtics.

Cal destacar també, la seva participació a:

  • ACESA, empresa d'autopistes.

  • REPSOL, empresa petrolera.

  • RETEVISIÓN MÓVIL, empresa de comunicacions.

En l'àmbit de la contribució que anualment fa el desenvolupament cultural, docent, sanitario-assistencial, i de investigació de la Societat a través de la Obra Social, a l'any 1999, Caixa Catalunya ha destinat prop de 4300 milions de pessetes al manteniment de la seva important xarxa de 149 equipaments socials:

  • 62 corresponents a l'àmbit de la tercera edat, bàsicament els clubs de Jubilats San Jordi i la Llar San Jordi ;

  • 76 dedicats a l'obra cultural, com la Fundació Caixa Catalunya, el Centre Cultural Caixa Catalunya, les sales de lectura, i els Centres de Cultura;

  • 5 en l'àmbit de la Sanitat;

  • 3 destinats a l'Educació;

  • 3 a la Defensa del Medi Ambient, com la Fundació Territori i Paisatge).

A més a més, també ha destinat part d'aquest fons a la concessió d'Ajudes i Subvencions a altres entitats i institucions públiques i privades per a la realització d'activitats de marcat caràcter social. El pressupost per a l'any 2000 és de 5.032 milions de pessetes.

LA CAIXA

La Caixa va nèixer de la fusió de la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona l'any 1990.

La Caixa de Pensions es va fundar el 3 d'abril de 1904 amb el nom de Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, per iniciativa de les Institucions Patronals davant les conseqüències de la Vaga General de 1902. Enric Prat de la Riba va ser l'assessor del primer director, Francesc Moragas (1904-1935). Entre el 1915 i el 1939 s'hi van annexar 29 caixes de segon ordre. D'ençà del 1931, va col.laborar en operacionscreditícies realitzades pel Govern de la Generalitat.

Cal destacar d'aquesta Caixa fins abans de la fusió, les Institucions que detallem a continuació:

  • Institut de Santa Madrona, creada el 1920 amb el Nom d'Institut de la Dona Treballadora.

  • Patronat de Catalunya per a la Lluita Contra la Tuberculosi, creada el 1921.

  • Cases de Cultura i Biblioteques Públiques, iniciades al 1923.

Per altra banda de la fusió, trobem la Caixa d'estalvis i Mon de Pietat de Barcelona, que va ser la primera Caixa d'Estalvis fundada a Barcelona, l'any 1844, amb 876 imposants inicials i un volum de dipòsits de 144.089,53 pessetes. Va ser creada a proposta de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País, en la sessió celebrada el 1835. A causa dels esdeveniments polítics, en fou ajornada la fundació. El 1839 l'Ajuntament de Barcelona va nomenar una Comissió per gestionar la seva creació, però l'obertura definitiva no va tenir lloc fins l'esmentat 1844, sota el nom de Caixa d'Estalvis de la Província de Barcelona.

El caràcter burgès i liberal que va tenir al principi, féu lloc durant el mateix segle XIX, el sector nobiliari català, que va controlar fins al moment de la fusió, la majoria del Consell. La seva obra benèfica es centrava principalment en sis centres escolars i en la medicina infantil preventiva.

Actualment La Caixa compta amb més de 4.000 oficines i 17.000 empleats, dels quals un 93,5% està en contacte directe amb els clients, prop de 6400 terminals d'autoservei bancari i 1400 terminals ServiCaixa (que permeten la compra d'entrades d'espectacles culturals, esportius i d'oci), és capdavantera a Espanya pel que fa a xarxes de mitjans de pagament i té més de 6 milions de clients.

Tot això ha portat a La Caixa a ser la primera Caixa d'Estalvis espanyola i europea.

La Caixa és present, com a accionista destacada, a les principals empreses de serveis i infraestructures espanyoles. Formen part de les inversions que l'entitat ha realitzat durant els últims 10 anys:

  • Autopistes

  • Empreses de gas

  • Empreses de suministrament d'aigua

  • Empreses d'hidrocarburs.

  • Empreses de telecomunicacions, etc.

La solvència i la solidesa de La Caixa han permès, d'altra banda, la creació i el sosteniment d'una Fundació que desenvolupa un ampli programa d'activitats socials i culturals. Els resultats obtinguts el 1999 han permès destinar un pressupost de 25.200 milions de pessetes per a l'exercici 2000 a activitats socials mitjançant la Fundació La Caixa.

Apunt: història i significat del símbol de la caixa

A la darrería dels anys setanta es decidí crear una identita corporativa pròpia, molt diferenciada de la resta d'entitats finaceres espanyoles. Es pretenia que dotés La Caixa d'una personalitat única fàcilment identificable i, a més, que els clients puguéssin fer seva.

Es va encarregar l'empresa Landor Associates la realització d'aquesta tasca. D'entre les diferents propostes presentades, es va triar la que semblava mes apropiada i innovadora: sol.licitar a Joan Miró, l'artista més significatiu de Catalunya i les Balears, i reconegut universalment, la realització d'un tapís del qual se'n pogués aïllar algun element emblemàtic.

Aixi, l'any 1980, l'estrella i eil seus colors -tan mediterranis i característics de l'obra de Joan Miró- van esdevenir-ne el símbol. A partir d'aquell moment, el símbol de "la Caixa" ha estat un element innovador que ha creat tendència en el sector financer espanyol pel que fa al camp de la imatge corporativa. La seva àmplia presència al carrer i en els mitjans de comunicació ha fet que l'estrella de "la Caixa" sigui familiar arreu del país.

FILIALS MÉS REPRESENTATIVES DE LA CAIXA.

  • Banco Herrero

  • Crèdit Andorra.

  • CaixaBank Andorra.

  • CaixaBank France.

  • Deutsche Bank.

  • Societé Monégasque de Banque Privée.

  • Banco Portugués de Investimiento.

  • Banc d'Europa.

  • CaixaRenting

  • Finconsum

  • CDS. CUSA.

  • Gescaixa I.

  • Caixaleasing i Factoring.

  • Invercaixa Holding.

  • Caifor.

  • Vidacaixa.

  • Segurcaixa.

  • Agencaixa.

  • Rentcaixa.

  • CDS. Correduria d'assegurances.

  • Caixabanc Vida.

  • Caixa Vida.

  • Fortis (B).

INVERSIONS FINANCERES

  • Grup immobiliari

    • Immobiliària Colonial

    • Prominmo

    • Sumasa

    • BuildingCenter

  • Grup oci

    • Port Aventura

    • Soteltur

    • Soteltur Internacional

  • Grup Viari

    • ACESA

    • AUCAT

    • Iberpistas

    • Autema

    • Túnel del Cadí

    • Saba

    • Euro

  • Grup Serveis

    • Gas Natural.

    • Repsol-YPF.

    • Telefónica.

    • Hidrocantábrico.

    • Endesa.

    • Aigües de Barcelona.

    • Suez, Lyonnaise des Eaux.

    CAIXA D'ESTALVIS DEL PENEDÈS

    Al 1913, Vilafranca del Penedès era aleshores una ciutat de prop de 8.000 habitants. Tenia bona connexió ferroviària amb Barcelona i Tarragona, i no tan bona per la carretera, que era de segon ordre. Oficialment, era una vila i cap d'un partit judicial.

    L'economia de la vila i comarca està totalment vinculada al vi, de manera que quan la collita és bona i els preus també ho són, les coses van bé, i tot al contrari quan la producció és baixa o de mala qualitat, o quan els preus no acompanyen. No hi ha indústria a Vilafranca i poca a l'Alt Penedés. La Caixa del Penedès és la primera de les contingudes en aquest treball que neix en una població no industrial.

    Aquesta Caixa va néixer sota el patrocini de l'Associació Catòlica i amb el suport de personalitats de la comarca, relacionades majoritàriament amb el món del vi.

    La Caixa es constituí el primer d'abril de 1913. Presidiren l'acte l'alcalde de Vilafranca, Silvestre Mata, i l'arxipreste de Santa Maria, Joan Badia. Els adjunts, assistents o representants, acordaren el nomenament de la primera Junta de Govern. Aquesta estava formada per propietaris colliters de vi, que formen la columna vertebral de la burgesia vilafranquina, i membres de profesions liberals, en exercici. És la barreja clàssica de moltes caixes d'estalvis. La burgesia hi aporta els empresaris amb sensibilitat social, que col·laboren amb advocats, notaris, enginyers o farmacèutics.

    La Caixa inicià immediatament les seves operacions de cara al públic, amb un horari limitat al dissabte (de 8 a 9 del matí) i al diumenge (de 10 a 12), especialment adaptat, doncs, als obrers i dependents de comerç.

    Durant la Guerra Civil, la Caixa del Penedès va funcionar amb relativa normalitat. El 7 de desembre de 1938, i sota el règim republicà, es reuneixen els membres de la Junta de Govern de la Caixa. Dos mesos més tard, el 3 de febrer de 1939, es tornaven a reunir, però sota el control de les tropes franquistes. La diferència és que l'acta de la primera reunió comença dient “A Vilafranca del Penedès, reunits...”, mentre que la segona ho fa amb un “En Villafranca del Panadés, III Año Triunfal...”. Ha tornat el castellà, ha canviat el nom de la població, i el to, per descomptat.

    En el període de postguerra, es produeixen uns canvis fonamentals que es manifesten en la construcció d'un nou edifici social i en el nomenament d'un director. El procés no és el normanl. Fins el 1951, la Caixa del Penedès és una entitat que va fent la viu-viu, sense obra social pròpia, sense altres oficines, sense acció comercial i sense iniciatives. Com a exemple de la modèstia i poca ambició de l'entitat a la postguerra, serveix dir que el 1946, la plantilla estava formada per 5 persones.

    Vilafranca, amb 12.000 habitants el 1060, quasi duplica la seva població en 15 anys, ja que passa a tenir-ne 21.332 el 1975. La indústria es desenvolupa a la comarca, especialment a l'eix Vilafranca-Els Monjos, al costat de l'autopista, mentre les empreses vitivinícoles experimenten un fort creixement.

    La Caixa del Penedès entra de fet i amb força en el mercat de les entitats de crèdit catalanes. Ho fa amb una estratègia de forta expansió territorial, limitada inicialment per la legislació. El seu principal producte serà el crèdit, pel que fa a l'actiu, i una política comercial agressiva, en la captació de dipòsits, pel que fa al passiu.

    El 1970, s'iniciarà el procés de mecanització amb la compra d'un equip NCR per al processament de dades i la previsible connexió de les oficines a través del teleprocés.

    El procés de mecanització donà un pas endavant amb la introducció del teleprocés, que permetia la connexió de les oficines amb l'ordinador central, a Vilafranca. Fer-ho no era tan sols un problema de voluntat i diners, sinó també de disponibilitat de línies per part de la Compañía Telefónica, que no sempre en tenia. El 1982 culminava aquesta etapa amb la connexió de totes les oficines. La Caixa seguí millorant el servei informàtic i adaptant les noves tecnologies els anys següents. El 1995 es preparava la inauguració del nou Centre Intel·ligent de Serveis, a Vilafranca, que integrarà el Centre d'informació i la Informàtica Departamental.

    El 1986, la Caixa adoptà per primera vegada el nom de Caixa Penedès, sense el genitiu que marca l'origen o procedència, com una expressió comercial del seu nom oficial, que continua essent el de Caixa d'Estalvis del Penedès. Al mateix temps es donà a conèixer el logotip de la Caixa: una representació gràfica d'un brot de raïm.

    El personal de la Caixa estava integrat el 1975 per 361 persones. Vint anys més tard, la plantilla està formada per 1369 persones.

    Actualment, la Caixa Penedès és la tercera caixa catalana només superada per La Caixa i la Caixa Catalunya.

    EXPANSIÓ

    L'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles s'adreçà el 1947 a la Caixa demanant que obrís allà una oficina. La inauguració de la primera sucursal de la Caixa del Penedès es produí l'11 d'agost de 1949. S'haurà d'arribar al 1957 perquè es creï la segona oficina, a Vallirana. El 1960, s'obrirà Sitges i Sant Quintí i el 1961 Sant Feliu de Llobregat.

    Hi haurà set Plans Anuals d'Expansió, que s'inicien el 1964 i acaben deu anys després. La Caixa aprofita totes les oportunitats que se li presenten i deixa clara quina és la seva estratègia: la comarca del Penedès en primer terme, i la del Baix Llobregat, l'Anoia i el Garraf en segon.

    En total, el 1975, la Caixa ja té 47 oficines, inclosa la central. El 1995, la xarxa és de 367 oficines. La Caixa ha obert 320 oficines en vint anys, cosa que correspon a una mitjana, cosa que correspon a una mitjana de 16 oficines per any.

    El 1976 es va obrir la primera oficina a Barcelona. El 1979, el territori de la Caixa, fins llavors limitat a la província, s'estendrà a tot Catalunya per disposició legal.

    La cobertura d'oficines, s'estén per tot Catalunya i, a més, se'n obre una a Madrid (1989) i una altra a Fraga (1991), a la Franja de Ponent, però a la província d'Osca.

    OBRA SOCIAL

    Amb càrrec a l'exercici del 1918 figura ja una relació de donatius i ajuts: asil Inglada-Via, Hospital i Beneficiència Vilafranquesa. Durant la dècada dels anys 20, també es destinen donatius a les Escoles Milà i Fontanals; les Germanes Josefines, que atenien malalts; l'hospital; el col·lgi de Sant Raimon de Penyafort; o bé es destinen a la compra de vestits de primera comunió, entre d'altres.

    El 1928 es va fer una operació de crèdit que llinda amb l'obra social: un crèdit de 10.000 pessetes, sense interès, destinat a la compra d'un aparell per a fer radiografies.

    La Caixa perseguia una obra pròpia des dels primers anys de la seva creació.

    Després de l'esclat de la guerra civil, s'aprovà, a proposta del president, destinar 2.000 pessetes “a les necessitats de les milícies i especialment a la curació de ferits”.

    Acabada la guerra, la Caixa reprèn la seva política de subvencions i ajuts a institucions socials i benèfiques. El 1945 es destinaren 108.000 pessetes a la reconstrucció dels temples, “devastados por los rojos”, i al Centre d'Acció Catòlica, que havia ocupat el local de l'extingida Associació Catòlica, promotora de la Caixa.

    El 1955 s'acordà “proceder a la construcción de un bloque de viviendas de renta limitada en los terrenos propiedad de la institución en la carretera de Igualada”.

    El 1960, el principal receptor dels ajuts de la Caixa és la Lar de l'Ancianitat, creada al començament de segle pels germans Inglada-Via, i que és la primera i única obra considerada pròpia. La resta dels donatius es fa a entitats benèfiques locals.

    El 1965, es posà en marxa el Servei de Terapèutica Física a l'Hospital comarcal, pagat per la Caixa, i una sala de cultura a Sant Feliu de Llobregat. El 1966, s'absorveix l'assistència social que donava la “Benificiència Vilafranquesa”, organitza colònies d'estiu per a infants i comença un capítol de donatius d'ambulàncies a la Creu Roja.

    El 1974, s'obrirà el primer Casal dels Avis al Prat de Llobregat. De forma regular, la Caixa destina a l'obra social el 50% de l'excedent net anual.

    El 1976, l'obra cultural de la Caixa està configurada per dues aules de cultura (Igualada i Sant Feliu de Llobregat), l'Auditori del Museu de Vilafranca i tres biblioteques (Cervelló, Vallirana i Sant Pere de Riudebitlles).

    El 1979, es va comprar, al terme de Torrelles de Foix, una finca agrícola que es convertirà en camp experimental per a fer-hi assaigs de vinyes i proves de desinfecció del sòl. El 1982, s'adquiria la finca Camp Joliu, al terme de l'Arboç, en la qual s'instal·larà una Escola Familiar Agrària, destinada a fills d'agricultors.

    El 1988 es constituí la Fundació Caixa Penedès amb dret d'ús dels edificis, mobiliari i instal·lacions de totes les obres socials pròpies i en col·laboració que té la Caixa.

    OBRA SOCIAL (1995).

    • Àrea Cultural:

    • 15 Aules de Cultura.

    • 5 Biblioteques.

    • Publicacions diverses.

    • Concursos literaris.

    • Esport.

    • Suport al Museu de Vilafranca.

    • Àrea docent i d'investigació:

    • Escola Familiar Agrària Camp Joliu del Penedès.

    • Suport a l'Institut d'estudis Penedesencs.

    • Àrea assistencial:

    • 18 casals d'avis propis i 13 en col·laboració.

    • Suport a la Llar de l'Ancianitat Inglada-Via.

    CAIXA D'ESTALVIS DE GIRONA

    El 1940, Girona era una ciutat que vorejava els 30.000 habitants. Encara no havia agregat els pobles veïns. Hi faltava de tot: aliments per a la població i primeres matèries per a la indústria. El turisme no significa res per als gironins: Europa està en guerra i ells en la misèria.

    La Guerra Civil, acabada el 1939, va deixar el país humanament desfet i econòmicament en la misèria. Així, el 6 de setembre d'aquell any, el Ministeri de Treball publicà una Ordre destinada a facilitar crèdit als agricultors, i que encarregava aquesta feina a les caixes d'estalvis, les quals “aparte de su misión esencial a favor del ahorro, estarán obligadas a establercer el servicio de préstamos a los agricultores, con la simple garantía de prenda sin desplazamiento”.

    El que més sorprén de la mencionada Ordre és que, demana a la Confederación Española de Cajas de Ahorros Benéficas que “en el plazo máximo de un mes” presenti un pla d'expansió que no deixi ni una població de més de 4.000 habitants sense una representació de les caixes d'estalvis. Era una norma d'extraordinari abast, que es llençava com si res, sense analitzar si era possible i com era possible. Per arrodonir aquest ”ordeno i mando” tan tradicional en un govern que tot just acaba de sortir d'una guerra, l'article acabava dient que “en las capitales de provincia donde no exista actualmente organismo de ahorro adherido a la Confederación, deberá establecerse este servicio, utilizando preferentemente las Cajas creadas por las Diputaciones provinciales o estableciéndolas de acuerdo con las mismas”.

    A Catalunya hi havia quatre províncies i una sola caixa dependent d'una Diputació: la Caixa d'Estalvis de la Generalitat, que ara havia tornat al seu nom original de Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona. La constitució de la Diputació gironina estava cantada.

    El Consell d'Administració, en fase provisional, es va reunir per primera vegada el 15 de febrer de 1940. En aquesta primera reunió s'informà de les gestions fetes amb la Caixa d'Estalvis provincial de la Diputació de Barcelona per al traspàs de les seves oficines gironines.

    Els Estatuts van rebre l'aprovació del Ministeri de Treball a través d'una Ordre de 20 de setembre de 1940. Es preveu que el 50% dels beneficis realitzats es destinin a la constitució de reserves, el 30% a premis als imponents i el 20% restant a obres benefico-socials.

    El balanç de la seva actuació és modest en els seus primers anys de vida, tant pel volum dels dipòsits captats, com per la feina feta. Dinou anys després de la seva fundació, la Caixa no ha aconseguit crear uns fons propis que li permetin una autonomia de gestió, al marge de la Corporació que la tutela i controla. Les comarques gironines estan ja en el procés d'una gran transformació econòmica amb el turisme com a principal motor, però la Caixa encara no s'ha afegit a aquest canvi ni ha pogut fer gran cosa per donar-li suport.

    La Caixa no començava de zero, sinó que ho feia amb les oficines obertes per la Caixa d'Estalvis de la Generalitat a la província: a Girona, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Santa Coloma de Farners i Palafrugell. Cal dir però, que el procès de traspàs va portar importants problemes per culpa dels comptes d'abans de la Guerra Civil que no acabaven de quadrar. El primer personal de la Caixa va ser el procedent de la Caixa d'Estalvis de la Generalitat en les seves oficines gironines.

    El primer domicili de la Caixa va ser el mateix que el de la Diputació de Girona, però el 1941 ja es manifesta interès a obtenir una major autonomia, habilitant-se l'immoble del número 19 del carrer de Ciutadans, que havia estat propietat de la Caixa d'Estalvi de Catalunya. Es tracta de l'antiga casa Prim, més coneguda com la Fontana d'Or, un edifici aixecat entre els segles XII i XV. La restauració de la planta baixa del noble edifici va durar i va costar més del que ningú s'imaginava. La seva inauguració es produí el 31 d'octubre de 1942, el dia de la festa de l'Estalvi, i quan feia dos anys justos de l'inici de les operacions.

    Als anys 60, la Caixa de Girona es modernitza i es prepara per ocupar un lloc dintre del sistema financer català. La seva quota de mercat s'amplia, la seva xarxa d'oficines és la primera que hi ha a la província de Girona, i el seu balanç comença a lluir uns fons propis, que són els que li corresponen amb relació als dipòsits. La seva obra social ja té dues peces cabdals: la Fontana d'Or i el Cap Roig.

    El 26 de juny de 1960, la Caixa de Girona celebrà solemnement la inauguració de la que era la seva nova seu social i oficina central al carrer de Sant Francesc. Es deixen les oficines al carrer de Ciutadans, que han quedat petites, però no el local, que recuperarà el nom popular de la Fontan d'Or i serà el centre cultural de l'obra social de la Caixa.

    El 1975 s'aplicarà per primera vegada el sistema de teleprocès a una bona part de les oficines de la xarxa. Aquell any, la Caixa de Girona tenia una plantilla de 202 empleats i 53 oficines.

    El crèdit és, per molt, el seu principal actiu, i la primera font d'ingressos. La Caixa es mou en un territori que supera, sense traumes, la forta crisi de 1977-1984, gràcies al desenvolupament d'una economia equilibrada pel turisme en els anys dolents.

    Després del Decret de 1977, es modifiquen els Estatuts que donen entrada a una denominació bilíngüe de la Caixa. En castellà, l'article primer determina que el su nom serà Caja de Ahorros Provincial de Gerona o Caixa d'Estalvis Provincial de Girona.

    El 1988 es passarà a utilitzar el nom comercial de Caixa de Girona i el de Caixa d'Estalvis de Girona amb motiu de l'adaptació dels seus Estatuts a la Llei Catalana de Caixes.

    Entre el 1975 i el 1995, es triplica el personal arribant a ser de 607 empleats.

    EXPANSIÓ

    L'herència de la Caixa de Catalunya estava formada per cinc oficines. El 1941 s'obriren les dues primeres oficines pròpies, no heretades, a Puigcerdà i Vidreres, el 1942, la de Figueres. El 1943 s'obrí la de Castelló d'Empúries. Hi va haver aleshores un llarg parèntesi d'onze anys durant els quals no s'obrí cap nova oficina, un fet que contrasta amb la política expansionista demostrada durant els dos primers anys. És una prova de la poca seguretat de la institució que tenia el contenciós pendent de solució amb la Caixa de la Diputació de Barcelona, uns dipòsits captats molt modestos i uns excedents que encara ho eren més.

    El 1954 es rependrà l'expansió amb l'obertura de l'oficina de Ribes de Freser, a la qual seguiran les d'Anglès (1955) i l'Escala el 1959. En total, 12 oficines.

    El 1975, la Caixa té 53 oficines. A finals del 1995, s'arriba a les 132. L'expansió és prudent: autolimitada a la província de Girona fins el 1988 i oberta cap a Barcelona i el Maresme després.

    La Caixa no és de les entitats que consideren l'obertura de noves oficines com el motor del seu creixement. Segueix més aviat el criteri d'obrir-les quan les que ja té donen el ple rendiment i es considera convenient fer un pas endavant.

    A l'any 1988 es va iniciar el procès d'expansió territorial fora de la província, amb l'obertura de la primera sucursal a Barcelona, una al Maresme (a Malgrat) i la de Madrid, en virtut d'una especial concessió a totes les caixes d'estalvi amb més de 50.000 milions de dipòsits per a instal·lar-se a la capital de l'estat.

    El 1992 es van integrar, per compra, sis oficines que eren de Caja Madrid.

    L'OBRA SOCIAL

    Durant els primers anys d'actuació, es considera que l'obra social de la Caixa consisteix, sobretot, a donar a conèixer els seus objectius i en la predicació de la virtut de l'estalvi, especialment entre la població escolar; que és més aviat una predicació de les virtuts del règim polític i un rentat de cervell dels escolars, als quals arriba l'obra de la Caixa en forma de concursos literaris i premis a aquells que fan una apologia més encesa de les virtuts representades pels governants. A les memòries figuren els treballs premiats, que porten com a títols, entre d'altres, el de “El mejor tipo de caballero cristiano” (ja es poden imaginar qui és), “El amor de la Patria”, “la Política Imperial de España”, “La vida del Caudillo Franco”, “Los méritos españoles orgullo de nuestra Patria”, “La Leyenda negra española”, etc.

    El 1949, quan la situació econòmica de la Caixa està una mica més estabilitzada, la memòria es planteja “a lo que vamos a destinar el sobrante” de l'excedent, un cop aplicat el 50% a reserves i el 15% del 50% restant a la “Obra de caràcter nacional”, exigida per la llei. Es manifesten en contra d'una obra social pròpia, que d'altra banda hauria superat les seves possibilitats, i partidaris d'una aportació econòmica a les obres benèfiques dependents de la Diputació de Girona i a d'altres de ja existents. És el que faran amb assignacions als hospitals de la província i amb diverses institucions benèfiques que actuen en el seu radi.

    La memòria del 1960 manifesta que la Caixa es proposa per primera vegada fer “Obra benéfico-social”. Una obra social pròpia significa aplicar preferentment els excedents que s'hi destinen a activitats creades per ella i sota la seva estricta dependència.

    La primera obra pròpia serà la Biblioteca d'Anglès (1961), així com accions a favor de l'estalvi i ajuts als estudis dels empleats i els seus fills. Més consistència tindran l'Escola d'Estudis Comercials, Arts i Oficis Aplicats i l'Escuela Hogar Femenina a Girona. La primera iniciarà les seves activitats el 1967.

    El 1969 l'obra social rebrà un impuls amb la incorporació al patrimoni de la Caixa, per donació de la finca del Cap Roig, a Calella de Palafrugell, al terme municipal de Palafrugell i Mont-Ràs.

    El 1975 es va crear un centre d'atenció a nens disminuits psíquics profunds, que es va instal·lar en terrenys de la Caixa al municipi de Sant Gregori.

    La Fontana d'Or serà objecte d'una llarga i elaborada restauració. Acabada aquesta, i un cop s'hagué aconseguit que la Magistratura de Treball abandonés els locals que hi ocupava, es convertirà en el centre de l'obra cultural de la Caixa (conferències, exposicions, concerts, etc) des de les fires de Sant Narcís del 1973.

    El 1980 s'inicià la construcció de les primeres llars de jubilats a Lloret de Mar, a Sant Joan les Fonts i a Anglès, i de centres cívics. Pocs anys després eren les primeres biblioteques públiques, alhora que es començava la publicació.

    El 1989, conjuntament amb la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya s'iniciaren les obres per a la construcció d'un altre centre, destinat aquest als disminuïts psiquics profunds adults, en els mateixos terrenys. El nou centre, Els Roures, va ser inaugurat el 1992.

    El 1980 es va iniciar la construcció de les primeres llars de jubilats a Lloret de Mar, a Sant Joan les Fonts i a Anglès, i de centres cívics. Pocs anys després eren les primeres biblioteques públiques, alhora que es començava la publicació de diverses col·leccions de llibres entre les quals destaca “El Nostre Patrimoni”.

    La Fontana d'Or es consolida com el centre de l'obra cultural de la Caixa, el lloc on es celebren exposicions, es donen concerts i conferències, i que està obert a tota mena d'iniciatives ciutadanes.

    El jardí botànic del Cap Roig, conjuntament amb el Casal dels Volcans d'Olot, en el qual la Caixa actua conjuntament amb l'Ajuntament d'aquesta ciutat, configuren la nova Àrea de Protecció al Medi Ambient i l'Ecologia.

    OBRA SOCIAL (1995)

    CAIXA LAIIETANA

    CAIXA D'ESTALVIS LAIETANA, fundada el 8 de febrer de 1863, és una Caixa General d'Estalvi Popular, inscrita amb el número 5 al Registre de Caixes d'Estalvi de Catalunya, de¡ Departament d'Economia i Finances de la Generaiftat de Catalunya, i amb el número 31 al Llibre Registre de Caixes d'Estalvi Popular de¡ Banc d'Espanya.

    Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, tom 21529, secció general, foli 1, full B-23609, inscripció la.

    Domicili social: Palau, 18 - 08301 Mataró

    Número d'ldenüficació Fiscal: G 0816982.3

    Número d'ldentificació al Consell Superior Bancad: 2042

    Teléfon: 93.741.75.00

    Telefax: 93.755.17.22

    Télex: CALM 94.491

    Adreça lnternet: http://www.caixalaietana.es

    E-mail: admin@caixalaietana.es

    President: Antoni Bonamusa Sauri

    Director General: Pare Antoni de Dòria Lagunas

    Caixa Laietana té les seves arrels a Mataró, capital del Maresme, comarca del litoral català. Des del 1863, amb una xarxa operativa de 179 oficines, Caixa Laietana ofereix la qualitat dels seus productes de finangament i d'inversió en benefici de la indústria, el comerç i les persones; font de vida, de treball i de progrés per a tothom.

    El 8 de juliol de 1859 es van reunir a Mataró els iniciadors d'un projecte audaç. Promoure una Caixa d'Estalvis, forjar amb propòsit social una institució financera capaç de cobrir les necessitats de previsió de les classes treballadores i populars en plena revolució industrial.

    Fou a cavall del maquinisme i el vapor, quan el principal nucli urbà de la dinàmica comarca litoral començava a concentrar bona part de la seva activitat productiva en fàbriques de gènere de punt i pròsperes filatures. La fundació de la Caixa amb la finalitat de 'fomentar entre les classes laborioses els hàbits d'economia' no quallà, tanmateix, fins que no van transcòrrer gairebé quatre anys d'aquella reunió inicial. La gestió del projecte es deu a la tenacitat i a les idees progressistes del jove mataroní Josep Garcia Oliver, que señà alcalde de la ciutat i diputat a Corts en plena Restauració borbònica.

    Caixa Laietana va obrir les seves portes el 8 de febrer de 1863. Les seves dependències provisionals, que només obrien els matins del diumenge, van ocupar un despatx de l'Ateneu Mataronés, I'entitat més important del segle XIX a la ciutat. Quinze anys abans d'inaugurar-se la Caixa, havia entrat en servei la primera línia fèrria peninsular Barcelona-Mataró, una obra projecte de progrès per al país.

    L'entitat d'estalvi, la tercera Caixa creada a Catalunya, desplegà primerament els seus serveis a Mataró. La plena integració amb la seva ciutat d'origen, portà a la Caixa a significar-se en diverses iniciatives urbanístiques i en la construcció dels grups escolars i els habitatges socials que requeria el municipi par a les necessitats del moviment migratori i l'augment demogràfic.

    És així que el servei propi com a institució financera s'ha anat desenvolupant alhora que una important labor social, cultural i assistencial, administrada actualment par la Fundació Caixa Laietana. Una projecció externa que perdura en el temps, adequada a les circumstàncies de cada etapa històrica.

    El 1935, amb la inauguració de l'oficina d'Argentona, la primera sucursal, Caixa Laietana començà a poc a poc I'expansió par la seva comarca natural (El Maresme), que va continuar més tard per altres comarques de Barcelona i de Girona (Vallès Oriental, Barcelonès, la Selva, Gironès, Pla de I'Estany, Alt Empordà, Baix Empordà, La Garrotxa). Amb l'entrada en servei de tres oficines a Madrid, plaça de Santo Domingo (1988), Fuencarral (1993) i Bemabeu (1996), ofereix també els seus productes financers a la capital d'Espanya.

    La xarxa de Caixa Laietana té 179 oficines i totes elles estan dotades dels mitjans tecnològics més avançats par satisfer les necessitats dels clients i comercialitzar una àmplia cartera de productes i serveis.

    Caixa Tarragona

    Va èsser fundada el 1952 i és, per tant, la caixa més jove del nostre país. D'aquests orígens, recents des d'una perspectiva històrica però prou llunyans per generar sòlides i contrastades vocacions, conserva la voluntat d'arrelament al territori on desenvolupa la seva activitat i el compromís de servei als clients.

    Actualment, rera gairebé cinquanta anys d'hist'oria, està present a 16 comarques i, amb una xarxa de més de 250 oficines, té com a objectiu prioritari oferir una gamma de productes i serveis que satisfaci realment les necessitats financeres, tant en l'àmbit particular com en I'empresarial.

    Els criteris de gestió s'apliquen, bàsicament, són garantir I'estalvi dels seus impositors i potenciar iniciatives econòmiques encaminades a generar el desenvolupament de les comarques en que es troben implantats.

    Del capital fundacional inicial, un milió i mig de pessetes aportat integrament per la Diputació de Tarragona, I'entitat ha incrementat els seus recursos propis fins als mes de vint i sis mil milions de pessetes amb els que avui compta.

    D'altra banda, a part del negoci financer, Caixa Tarragona com tota Caixa té una vessant social. Mitjangant I'Obra Benèfica Social, Caixa Tarragona canalitza anualment bona part dels resultats generats en l'àmbit financer cap a activitats assistencials, culturals, de conservació del patrimoni històric i artístic, i de suport a la docència i a iniciatives socio-culturals de la gent propera al seu àmbit d'actuació.

    Hemeroteca - História

    L'Hemeroteca Caixa Tarragona va néixer al voltant de l'any 1974, en el Departament d'Història Moderna de la Delegació de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona a Tarragona, va sorgir un grup que va tenir la idea de recollir tot un seguit de publicacions periòdiques, mítjançant subscripcions gratuïtes a diferents diaris i revistes, donacions d'institucions i particulars. El desenvolupament cultural de Tarragona i de les seves comarques i, sobretot, I'existència de les, aleshores, dependències universitàries, fou el motiu pel qual ben aviat la mateixa dinàmica recollidora portà a una manca de mitjans que comportà que per acord del Consell d'Administració de Caixa Tarragona, integrés I'Hemeroteca dins de la seva obra cultural.

    Al llarg d'aquests més de vint anys, I'Hemeroteca Caixa Tarragona ha ocupat tres locals. En primer lloc, un annex de la Sala d'Exposicions situada a l'avinguda Conde de Vallellano, avui Rambla Nova, però les reduïdes dimensions d'aquest local fa que resti impossible obrir I'hemeroteca al públic, fora d'alguns investigadors, i col.locar degudament els fons. En aquesta nova etapa I'hemeroteca, d'una banda, va deixar de rebre amb caràcter gratuït moltes de les seves subscripcions, mentre que per l'altre guanyava en amplitud de títols i de materials. Aixi va èsser producte de la creació, en els pressupostos de I'obra social de Caixa Tarragona, d'una partida específica dedicada a I'Hemeroteca. Aquest període és important, ja que I'hemeroteca s'enriqueix considerablement en dues vessants: subscripcions i deixes en dipòsit. Són adquirides una màquina de microfilmar i una lectora-reproductora i s'inicia la microfilmació de part de la premsa local conservada en altres arxius.

    Malgrat restar encara tancada al públic, alguns investigadors utilitzen els seus fons per a la realització de llur tasca de recerca. El gener de 1979, I'hemeroteca es trasllada un altre cop. El canvi ve motivat per la impossibilitat d'obrir al públic i de col.locar degudament els fons, ateses les reduïdes dimensions del local. El 31 d'octubre de 1979 l'alcalde de Tarragona, Josep Maria Recasens, i el president del Consell d'Administració de Caixa Tarragona, Josep Creus, inauguren les noves instal.lacions a l'avinguda de Lluís Companys. S'organitzen els fons, els quals calia fer fàcilment accessibles al públic, i es crearen les seccions següents: diaris, revistes, microfllms (bàsicament Gaceta de Madrid i ABC), dipòsit (Diari di Tarragona i El Tarraconense de la col.lecció de Josep P. Virgili i Sanromà) i Biblioteca (obres de referència i llibres, especialment relacionats amb la premsa, la història local i la hist'oria contempor'ania). Finalment el mes de maig de 1984 I'Hemeroteca Caixa Tarragona es trasllada als locals actuals al carrer de Mossèn Salvador Ritort i Faus, 21 (cruïlla amb el carrer de Santa Joaquima de Vedruna).

    Caixa Terrassa

    Caixa Terrassa és una institució financera de dimensió mitjana, que gestiona uns actius de mig bilió de pessetes en recursos administrats de clients i disposa de més de dues-centes oficines arreu de Catalunya. La qualitat de servei, la innovació permanent i la màxima consideració per les persones són els valors que guien l'actuació de I'entitat en el compliment de la seva missió principal: contribuir al desenvolupament i al progrés dels clients i del conjunt de la comunitat, mitjançant la satisfaccíó de la demanda de serveis financers i la reinversió deis excedents en obres socials.

    La Caixa d'Estalvis de Terrassa va ser fundada l'any 1877, coincidint amb l'atorgament a Terrassa del titol de Ciutat per part del Rei Alfons XIl.

    Si els seus habitants, pel seu esperit treballador, han merescut per a

    Terrassa el titol de Ciutat, per a continuar prosperant els terrassencs han d'acostumar-se a I'estalvi, que és el progrés deis pobles...". Això deia, entre altres coses, la crida que un grup de notables terrassencs feien arribar a la

    població amb la finalitat de crear una caixa d'estalvis.

    El dia 14 d'octubre de 1877 se celebrà l'acte d'inauguració. Les oficines s'instal.laren al Raval, 20. El primer director fou lsidre Torres Falguera. El balanç de I'exercici de 1877 es tancà amb uns dipòsits de clients de 17.174 pessetes.

    A partir de l'any 1893 comenga a fer hipoteques. La concessió de prèstecs hipotecaris per a finangar la promoció i la compra d'habitatges serà al llarg dels anys l'activitat de finangament més important de I'entitat.

    L'any 1896 s'instal.la en un local propi del carrer del Vall .

    L'any 1924 constitueix el seu fons d'art, integrat bàsicament per obra d'artistes terrassencs, fons que es va incrementant i diversificant amb el pas dels anys.

    L'any 1927, amb motiu de celebrar el seu cinquantenari, es va crear un fons per a la construcció d'un Pavelló Antituberculós, annex a l'Hospital Casa de la Caritat de Sant Llátzer de Terrassa, que entrà en funcionament l'any 1935. L'any 1929 participa a I'estand de Terrassa a I'Exposició Universal de Barcelona i li es atorgada la Medalla d'Or.

    L'any 1949, en reconeixement a la tasca beneficosocial, l'Ajuntament de terrassa li concedeix la Medalla de Plata de la Ciutat.

    Aquest mateix any s'inaugura la Llar de l'Ancianitat, una obra social que crea I'entitat per acollir persones grans amb necessitats.

    A partir dels anys seixanta i en la década següent contribueix de forma destacada a la construcció d'habitatges socials. Dóna suport financer al "Patronato de Viviendas Económicas de Terrassa" i participa com a accionista en la creació de la "Sociedad de Viviendas de Terrassa".

    L'any 1960 s'inaugura una altra obra social, l'Alberg infantil, en el qual es fan estades i colònies de nens i nenes de Terrassa i la comarca.

    L'any 1971 es posen en marxa els Tallers Protegits Amat Roumens, una obra dedicada a la integració social i laboral de persones amb discapacitats psíquiques.

    Aquest mateix any, i per atendre les necessitats socials, porta a terme una iniciativa important en el camp de I'educació. Construeix a Terrassa el grup escolar President Salvans, cedit posteriorment a l'Ajuntament.

    Als inicis dels anys setanta I'entitat obre una nova etapa i inicia un procés de canvi i adaptació a I'evolució del sistema financer: desenvolupa un important programa d'expansió, inicia un pla de modernització en els camps tecnològic i comercial per tal d'oferir un ventall ampli de productes i serveis als clients, i dissenya una cultura corporativa que defineix les polítiques d'actuació i els valors corporatius.

    Dins de la història de les caixes d'estalvis és molt important l'any 1977, en què s'aplica l'anomenada Llei Fuentes Quintana, de liberalització del sistema financer a I'Estat espanyol. Aquesta llei equipara les caixes d'estalvis amb els bancs. A partir d'aquell any les caixes -que treballaven bàsicament per al segment familiar- gaudeixen d'una major llibertat per a decidir les seves inversions i s'introdueixen en el camp de finançament a l'empresa (crèdits en general, operacions d'estranger...). A partir d'aquesta llei, Caixa Terrassa, a més de l'atenció als particulars i a la família, decideix especialitzar-se també en el finançament a I'empresa.

    Fins l'any 1961 I'entitat disposava d'una única agencia urbana, a més de l'Oficina Principal. A partir d'aquell any inicia I'expansió per les localitats de la comarca. En els anys setanta emprén I'expansió més enllá de Terrassa i comarca.

    L'any 1980 obre oficines a les comarques de Lleida, i el 1988 n'obre a Girona i Tarragona.

    L'any 1977 commemora el seu centenari i inaugura l'actual edifici de Serveis Centrals, al carrer Portal Nou, 37. Amb motiu d'aquesta commemoració, l'Ajuntament de Terrassa li atorga la Medalla d'Or de la Ciutat.

    A partir deis anys vuitanta I'entitat participa en iniciatives d'interés a favor de la reindustrialització i la millora tecnológica del país (Zona d'Urgent Reindustrialització, Parc Tecnológíc del Vallés...)

    En els anys vuitanta, inicia el llançament de línies de crèdit amb interés preferent per a facilitar la construcció i compra d'habitatge, per a finançar inversions a les empreses i a favor de la millora del medi ambient.

    L'any 1980 s'inaugura el Centre Cultural, una gran obra commemorativa del centenari de la institució.

    L'any 1981 es posa en marxa el Centre d'Estudis Empresarials, que organitza cursos de reciclatge i perfeccionament per a directius i professionals de les petites i mitjanes empreses.

    L'any 1984 es constitueix el Premi Lora Anglada de contes breus per a nois i noies d'àmbit català, convocat conjuntament per Caixa Terrassa i l'Ajuntament de Terrassa.

    L'any 1988 crea la companyia d'assegurances Caixa Terrassa Vida.

    L'any 1989 se celebra la primera edició de¡ Premí Ricard Camí de pintura, d'ámbit catalá.

    L'any 1990 es crea I'Escola Universitària de Negocis (EUNCET) per a la formació de joves en el camp de l'empresa i comença a irnpartir la carrera d'empresarials.

    El dia 17 d'octubre de 1991 se celebra l'Assemblea General constituent, amb la qual es culmina el procés de renovació dels òrgans de govern de I'entitat, adaptats a la Llei de Caixes d'Estalvis del Parlament de Catalunya. L'Assemblea queda integrada per 100 membres en representació dels impositors (40%), les entitats (30%), les corporacions locais (20%) i els empleats de I'entitat financera (10%).

    El Centre Cultural obté l'any 1991 un dels Premis Nacionals d'Arts Plàstiques que concedeix el Departament de Cultura de la Generalitat, per la seva destacada activitat cultural i artística.

    L'any 1992 es crea el Club 60, un servei d'informació, d'assessorament i d'activitats de lleure adreçat a la gent gran. El primer centre s'obre a Terrassa i progressivament el servei es va estenent a Rubí, Lleida, Tarragona, Girona i Igualada.

    L'any 1992 s'institueix el Concurs de Música de Cambra Montserrat Alavedra, d'àmbít estatal, convocat conjuntament per Caixa Terrassa i per Amics de les Arts i Joventuts Musicais.

    L'any 1993 Caixa Terrassa compra eis frescos de Mon Repós, una de les obres noucentistes més importants del pintor Joaquim Torres Garcia, Els frescos queden instal.lats en exposició permanent al Centre Cultural.

    L'any 1995 es crea el programa Targetes Solidàries per a contribuir a atendre necessitats del Tercer Món i del nostre entorn, en col.laboració amb organitzacions no governamentals.

    L'any 1996 I'Escola Universitària de Negocis de Caixa Terrassa (EUNCET) passa a ser centre adscrit de la Universitat Politécnica de Catalunya. La carrera del Bachelor of Science in Business Administration és reconeguda oficialment a I'Estat Espanyol i es transforma en la diplomatura en Ciències Empresarials.

    L'any 1996 se celebra la primera edició del Premi de Fotografia Caíxa Terrassa, d'àmbit català i de periodicitat biennal.

    L'any 1997 s'organitza la primera edició del Forum Empresarial en col-laboració amb IESE.

    L'any 1997 s'institueix el Premi a la creació de Valor Social que es lliura en el marc de la Nit de I'Empresari de la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa.

    L'Escola Universitària de Negocis de Caixa Terrassa inaugura l'any 1997 noves instal.lacions a l'antic Alberg de I'entitat, que és rehabilitat i adequat com a centre de formació.

    L'any 1998 s'inaugura I'exposició permanent "La fàbrica textil" al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa. Exposició patrocinada per Caixa Terrassa.

    L'any 1999 es posen en marxa dos màsters a I'EUNCET: un NBA en direcció i administració d'empreses i un màster en direcció de negoci internacional (NIBA).

    L'any 2000 s'amplia el programa solidari amb la incorporació del dipòsit Solidari i la Llibreta Jove Solidària.

    L'any 2001 est*a previst Inaugurar la nova seu socíal

    a la rambla d'Egara de Terrassa.

    ÒRGANS DE GOVERN

    Caixa Terrassa és regida per una Assamblea General formada per 100 membres, elegits per a un mandat de quatre anys, en representació dels impositors (40%), les entitats cíviques i socials (30%), les corporacions locals de les zones on I'entitat té presencia (20%) i els empleats de I'entitat (10%).

    Assamblea General

    CONSELL D'ADMINISTRACIÓ

    President Oriol Badia Tobella

    Vicepresident primer: Josep Maria Dinarés Bartolí

    Vicepresident segon: Francesc Armengol Giralt

    Secretari: Francesc Dalmases Capella

    Vicesecretari: Joan Muñoz Galián

    Vocals: Jaume Vilarrasa Moret

    Rosa Massagué Dalmases

    Dolors Quesada Muñoz

    Antoni Salvador Soriano

    Jaume Ribera Segura

    Josep Aran Trullàs

    Eduard Pallejà Sedó

    Director General: Enric Mata Tarragó

    COMISSIÓ DE CONTROL

    President: Francesc Astals Coma

    Vicepresident: Francesc Comajuan Plo

    Secretari: Josep Forn Cadafalch

    Vocals: Margarida Neira Pous

    Ángel Casas Boladeras

    lgnasi Comas Tió

    VALORS CORPORATIUS

    En els anys setanta, I'entitat va dissenyar i va redactar els principis bàsics de la seva actuació. Eren els inicis de la seva cultura corporativa, que al llarg dels anys s'ha anat desenvolupant i actualitzant permanentment, i ha esdevingut un factor fonamental en el creixement i I'expansió de la institució.

    La cultura corporativa de Caixa Terrassa defineix la filosofía, les finalitats, les polítiques generals, els elements bàsics de la gestió de I'entitat i els valors corporatius.

    Caixa Terrassa es una institució privada independent, sense accionistes ni afany de lucre, que amb finalitat social s'orienta a satisfer la demanda de serveis financers.

    Dins de l'apartat de filosofia, s'estableixen els principis en les relacions amb l'Administració, amb la comunitat, amb els clients, amb el personal i amb la competència. La finalitat darrera és contribuir al desenvolupament i a progrés dels clients i de la comunitat en general, mitjançant la més eficaç cobertura de la demanda de serveis financers i la reinversió dels excedents en la realització d'obres socials, dintre dels límits imposats per a I'obtenció d'una rendibilitat global raonable i la consolidació d'un nivell adequat de recursos propis.

    Els valors corporatius

    La cultura corporativa de la institucíó se síntetitza en aquests tres valors:

    Qualitat de servei

    És la característica bàsica i I'element diferenciador del servei al ciient: satister la demanda dels clients amb un servei àgil i eficient serà I'objectiu permanent de Caixa Terrassa. Atendre els clients amb el màxim interés i esforçar-se per interpretar les seves demandes serà la característica prioritaria de l'actitud de tots els seus col.laboradors.

    Iniciativa i innovació

    Són les bases de desenvolupament de Caixa Terrassa. És un principi fonamental donar suport, estimular les iniciatives personals i promoure actituds innovadores en productes, serveis, sistemes i procediments de treball que millorin constantment la gestió.

    Consideracíó máxima envers el factor humá.

    El personal és l'actiu més important de Caixa Terrassa per a l'acompliment de la seva finalitat de servei a la comunitat. Desenvolupar programes de formació, atenció a la motivació i integració dels empleats, comunicació, transparència informativa i participació seran elements bàsics en la gestió dels recursos humans.

    XARXA D'OFICINES

    CaIxa Terrassa opera en les quatre demarcacions catalanes (Barcelona, Tarragona, Lleida i GIrona), i disposa d'una xarxa de més de 200 oficines.

    Comarques amb ofocines de Caixa de Terrassa(senyalitxades amb blau)

    CAIXA DE MANLLEU

    Una Caixa Centenària

    La Caixa de Manlleu va ser fundada l'any 1896, pels industrials de Manlleu que provaven de trobar soluci,ons als problemas socials íeconomics del context social de finals de segle.

    Al començament, amb un abast d'àmbit comarcal, només era present a la comarca d'Osona, i no va ser fins al 1974 que es va expansionar a d'altres comarques catalanes.

    Actualment la Caixa de Manlleu té Oficines obertes al Vallès, al Barcelonès, al Bages i, més darrerament, ha obert les portes d'una oficina a Madrid.

    Oficines

    El número actual de la Xarxa d'Oficines es de 74, amb la distribució següent:


    • 45 a Osona

    • 13 al Vallès

    • 10 al Barcelonès

    • 5 al Bages

    • 1 a Madrid


    En aquests moments, totes les Oficines de la Xarxa disposen de Caixer Automàtic.

    Pel que fa als Serveis Centrals, cal dir que estan distribuïts entre Manlleu (on darrerament han estat inaugurats en el nou edifici de la Seu Central) i Vic.

    El número d'empleats es de 379.

    Obra Social

    D'entre el total dels Beneficis aconseguits per I'Entitat en cada exercici, un 25% es destina a Obra Social.

    Són tres les grans àrees en que es distribueix aquesta Obra Social:

    • Cultural: inclou Biblioteques, Sales d'Actes, Sales d'Art, Aules Cultura, Centre Cultural í Museus.

    • Docent: engloba, sobretot, les sis escoles de la Fundació.

    • Assistencial: composat, de manera especial, pels Casals d'Avis.

    En un altre context d'abast mes ampli, en neixen accions destinades a donar suport a inquietuds i àmbits ben diversos.

    La Caixa de Manlleu destina un 25% dels seus Beneficis a Obra Social i

    Cultural. Per a l'any 2000, I'Obra Social i Cultural i la Fundació Caixa de Manlleu hi destinaran un total de 334 Milíons de pessetes.

    L'Obra Social i Cultural s'estructura en cinc grans Arees:

    • Area Cultural

    • Arca Docent

    • Area Assistencial

    • Arca Sanitària

    • Arca Diversa

    Area Cultural

    Biblioteques


    • Aiguafreda

    • Torelló

    • Blenyà

    • Olost

    • La Gleva

    • Manlleu (3)

    • Sant Hipòlit de Voltregà

    • Sant Quirze de Besora

    • Montesquiu

    • Santa Eulàlia de Riuprimer

    • Taradell

    • Roda de Ter

    • Tona


    El conjunt d'aquestes biblioteques suposa mes de 600 llocs de lectura i

    I més de 150.000 volums.

    Aules de Cultura


    • Calldetenes

    • Sant Celoni

    • Sant Julià de Vilatorta

    • Els Hostalets de Balenyà

    • Sant Pere de Torelló

    • Manlleu

    • Les Masies de Voltregà

    • Montesquiu

    • Santa Maria de Corcó

    • Roda de Ter

    • Seva

    • Sant Bartomeu del Grau

    • Tona

    • Santa Eugènia de Berga

    • Sant Vicenç de Torelló


    Sales d'Art

    • Sant Celoni

    • Sant Quirze de Besora

    • Vic

    Sales d'Actes


    • La Garriga

    • Sant Quirze de Besora

    • Manlleu

    • Vic


    Durant l'any 1999, en aquestes instal-lacions, s'hi varen dur a terme mes de 800 actes, entre exposicions, actes culturals i cursets.

    Obra literària

    S'ha col-laborat en I'edició de diversos llibres i publicacions:

    • "La Flama del Canigó" de Mn. Antoni Pladevall

    • "Osona i la seva hist'oria" (Album de cromos)

    • "Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc", de Jordi Sanglas i Anna Borbonet

    • "Catalunya a les portes de l'any mil" de Ramon Sargatal i Merc'e Puntí.

    • "Els origens de la Banca Pública. Les taules de canvi municipals" de Josep M. Passola.

    Actes literaris

    • Celebració de la Festa del llibre en la seva 38 edició.

    • S'ha patrocinat el Premi de Poesia Jacint Verdaguer, en el marc dels Premis que convoca anualment l'Ajuntament de Calldetenes.

    obra artística

    • Col.laboració en els concerts de música clàssica del Monestir de Sant Pere de Casserres.

    • Concert d'Any Nou amb I'Orquestra Amadeus d'Stuttgart

    • Coral Sant Jordi amb motiu del 75 Aniversari de Rocaprevera

    • Concerts de la Polifònica de Puig Reig a diverses poblacions de la xarxa d'oflcines de I'entitat. En algun d'ells, amb la cantant Mònica Green.

    • Col.laboració en I'edició del compacte de Josep M. Ruera

    • Conveni amb la Vic Band Jazz Cava.

    museus

    Pel que fa a la Xarxa de Museus, Caixa de Manlleu col.labora en el Museu Municipal de Manlleu i en el de I'Esquerda, a Roda de Ter. Durant el 1999, Caixa de Manlleu va aportar al conjunt medieval del Monestir de Sant Pere de Casserres tota l'ambientació museològica i museogràfica de cada una de les dependencies del monestir. D'aquesta manera, el visitant pot fer la seva visita, a través del Museu, de la hist'oria particular de cada estanga del recinte rom'anic. L'acte fou presidit pel Sr. Josep M. Huguet, Director General del Patrimoni Cultural.

    festes i tradicions populars

    • Col.laboració en la proclamació de Manlleu Ciutat Pubilla de la Sardana.

    • Vic, Ciutat Gegantera

    • Signatura del conveni amb la colla castellera Sagals d'Osona.

    • Fira de Reis a Manlleu

    • Mercat del Ram a Vic

    • Concurs de Colles Sardanistes a Montesquiu

    Altres participacions

    • Patronat Català Pro-Europa

    • Aules Acull del Lluganès

    • Projecte Montserrat 2025

    • Patronat d'Estudis Osonencs

    • Casa de Cultura de Sant Quirze de Besora

    àrea docent

    • L'Escola Familiar Agrària "Quintanes", ubicada a les Masies de Voltregà compta ja amb gairebé 30 anys d'existència. Imparteix formació professional agrària i comercial administrativa de Ir i 2n grau a nois de diverses comarques mitjançant el sistema de l'Altemanga: alternar quinze dies a I'Escola i quinze a I'explotació agrària.

    • La Fundació Mil-lenari - Centre d'Estudis i Formació, que engloba els centres de Manlleu i Vic ofereix cursos de post-graduat, cursos ocupacionals i de reciclatge, sobre Comptabilitat, Informàtica, Fiscalitat, entre d'altres, a banda de la programació habitual d'idiomes (anglès, francès, alemany, italià, català), artesania, cuina. dietètica, estètica, confecció i manualitats. Durant l'any 1999 s'han matriculat en aquest centre 2.600 alumnes que han suposat 12.500 hores de formació. També és un centre col.laborador del Servei Català de Col.locació.

    • Escola Familiar Agrària "La Suïssa", amb ubicació a Tona

    Imparteix formació professional comercial administrativa de Ir i 2n grau a noies, mitjançant el sistema de l'Altemança, tal com es duu a terme a Quintanes..

    • Escola de Pintura i Dibuix a Manileu i a Les Masies de Voltreg'a (Vinyoles).

    • Col-laboració en el Patronat de Formació Professional de Manlleu

    • Conveni amb la Universitat de Vic.

    • Col.laboració en l'Aula d'Extensió Universitària er a la Gent Gran.

    • Homenatge a Miquel Marti i Pol.

    • Beques anuals al Programa Erasmus.

    • Celebració dels 400 anys de la creació de la Universitat Literària de Vic.

    • Universitat d'Estiu.

    Esports

    L'Obra Social i Cultural de la Fundació Caixa de Manlleu afavoreix, amb múltiples col-laboracions, la pr'actica de I'esport, sobretot en I'esport de base com a filosofia primordial.

    Dintre del conveni amb la Generalitat de Catalunya, hi ha dues col.laboracions importants amb els Consells Esportius d'Osona i del Vallès Oriental.

    Investigació

    • Pla Estratègic Osona XXI

    • Centre Tecnològic Osona Ripollès.

    Area Assistencial

    Casals d'Avis


    • Asvat

    • Manlleu

    • Santa Eulàlia de Ronçana

    • Folgueroles

    • Els Hostalets de Balenyà

    • Santa Eugènia de Berga

    • Sant Bartomeu del Grau

    • Calldetenes

    • Sant Julià de Vilatorta


    (en col-laboració)


    • Montesquiu

    • Olost

    • Roda de Ter

    • Taradell

    • Santa Eulàlia de Riuprimer

    • Santa Maria de Corcó


    Patronats d'Homenatge a la Gent Gran

    Moltes de les poblacions on Caixa de Manlleu hi té una oficina oberta, organitzen cada any, a través dels patronats corresponents, actes d'Homenatge a la Gent Gran. Caixa de Manlleu fa costat als organitzadors, essent-hi present i col.laborant en el patrociné dels actes.

    • Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran

    • Marató per la Unitat d'Alzheimer

    • Aportació a Centres Especials

    Una de les Obres Socials més significativa de Caixa de Manlleu la constitueix la col.laboració amb diversos centres d'educació especial de la comarca d'Osona, com es ara:

    • Agrupació Sant Tomàs (APSCO)

    • Cooperativa La Calandra

    • Centre Mèdic-Psicopedagògic

    • Associació Tapis

    • Escola Crall

    • Associació Dr. Trueta

    Assistèncía Social

    • Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes

    • Telèfon de I'Esperança

    • Creu Roja

    • Caritas

    • Residència de la Mancomunitat del Bisaura i Alt Lluganès

    • Mans Unides

    • Osona amb els nens

    Area Sanitàría

    Hospitals i Centres Sanitaris

    • Fundació Hospital Sant Jaume de Manlleu

    • Hospital General de Vic

    • Residència Aura de Manlleu

    • 650 Aniversari de I'Hospital de la Santa Creu de Vic

    Area Diversa

    Ecologia i Medi Ambient

    • Consorci Alba Ter

    • Curs de Tècniques de Conservació i Restauració de rius

    • Calendari Meteorològic del 2000.

    CAIXA DE MANRESA

    Manresa, l'any 1865, tenia 16.000 habitants i era la ciutat mÉs important de la conca dels rius Cardener i Llobregat, una zona que s'havia anat industrIalitzant amb la implantació de fàbriques tèxtils que aprofitaven I'energia hidràulica. Ja el 1842 es constituïa una societat obrera de teixidors. El 1864 va crear un Círculo Obrero Católico.

    El 1859 arribava el ferrocarril de Barcelona i slestrenava I'enllumenat de gas. Des del 1858, hi ha una companyia d'assegurances contra incendís aut'octona. El 1860 hi havia 16 fabriques de filats i teixits de cotó i dotzenes de cintaires. La jornada laboral era de 12 hores, i en alguns casos de 16, de dilluns a dissabte.

    La ciutat havia experimentat un fort creixement demogr'afic, en especial de famílies assalaríades que s El havien desplagat des d'altres poblacions amb menys oportunitats de treball. La industrialització va comportar l'aparició d`una nova classe social, el proletariat, que sovint vivia i treballava en unes condicions molt precàries, vorejant la misèria, amb el conseqüent risc d'inestabilitat social.

    En aquella època, l'Estat encara no havia assumit el seu paper de garant d'un sistema de previsió social que pal- liés les conseqü'encies d'atur, la malaltia, la in.validesa o la vellesa per a aquella nova classe, cada día mes nombrosa, composta de persones desarrelades dels antics sistemes de protecció familiar del pairalisme o del gremialisme.

    Els incipients moviments obrers instituïen associacions mútues de protecció. També l'Església, a través dels centres catòlics, promovia mutualitats de previsió social, benèflca i assistencial. Als fabricants els interessava que els seus assalariats tinguéssin recursos per a subvenir les seves necessitats. L'Estat, per mitjà d'un Decret de la Reina Isabel II, va recomanar el 1853 que les Diputacions o altres organismes públics fundéssin caixes d' estalvis per tal de potenciar l'estalvi particular, i l'Església Católica, en especial a iniciativa del bagenc Sant Antoni M. Claret, també en propugnava la creació a partir d'institucions privades.

    Unes campanyes de premsa

    L'abril de 1858, el prevere Antoni Riba i Aguilera, seguint les directrius socials de I'Esglèsia, va iniciar a la premsa de Manresa una campanya per mentalitzar la classe dirigent ciutadana sobre la conveniència de crear una institució d'estalvi. L'objectiu era prevenir les contingències que podien amenagar I'estabilitat económica de les families treballadores.

    El 1862, un jove periodista i advocat, Manuel Oms i de Prat, es fa ressó de la mateixa proposta en una llarga serie d'articles, fins que aconsegueix de reunir un grup de ciutandans a la Casa de la Ciutat (6 de maig de 1863).

    En va sortir una comissió que va preparar el Reglament de la futura Caixa i va elevar una sol.licitud a la reina Isabel II, signada per 25 persones (23 de maig de 1864). El Ministeri de la Governació va resoldre favorablement la petició (8 de juny de 1864).

    Inauguració primers clients

    El 8 de gener de 1865 , en un acte a la Casa de la Ciutat, es va inaugurar oficialment la Caixa d'Estalvis de Manresa. Vuit dies després s'obria al públic I'oficina, i una setmana més tard s'hi van fer les primeres imposicions: sis llibretes d'estalvi, amb un saldo total de 1.780 rals.

    El Primer impositor va ser l'advocat Josep d'Argullol i Serra. En acabar l'any, la Caixa tenia 31 impositors, amb uns dipòsíts de 23.765,09 rals.

    Encara que l'objectiu era fomentar l'estalvi entre la classe treballadora, entre aquells primers clients no hi havia cap obrer. Tots eren industrials, sacerdots o professionals liberals, llevat d'algunes dones, probablement del seu propi servei domèstic. Mal podien estalviar, aquell any, els obrers: la Guerra de Secessió americana havia estroncat l'exportacíó de cotó a la Península, i en aquell moment totes les fàbriques tèxtils de Manresa eren tancades.

    El principal promotor de la Caixa de Manresa va ser Manuel Oms i de Prat (1834-1907). Advocat i jutge, periodista, director de "El Manresano", va ser dos cops alcalde de Manresa (1874-77, 1884-86).

    Va ser fundador del Teatre Conservatori, membre de la Junta de la Sèquia i de la Junta d'Aigües Potables.

    Des del primer día i fins a la seva mort, va ser l'administrador de la Caixa de Manresa; a la primera junta de govern ostent'a el c'arrec de vocal, i mes endavant en va ser director vic-president i president.

    Les primeres seus socials

    El primer local de la Caixa de Manresa va ser a cal Cavalier, al carrer de Sobreffoca, 14, primer pis, que compartia amb el Casino Manresano. El Casino obria els vespres, i la Caixa els diumenges al matí, el dia adequat perquè hi poguéssin anar els treballadors. Als baixos hi havia una botiga de roba: era el carrer mes comercial de la ciutat, en aquell temps.

    El dia 1 de juny de 1865, la Caixa es trasllada a una nova seu, a la baixada del Carme, 2, xamfrà amb la Plaça Major, vora el carrer de Sant Miquel. També un local molt cèntric, i sense compartir-lo amb ningú.

    El març de 1870, la Caixa es trasllada al carrer de Sobrerroca, 38, entresol. Era la casa de Manuel Oms i de Prat, on l'advocat tenia un despatx de corredor d'assegurances. Oms el va convertir en l'oficina de la Caixa, sense cobrar-ne lloguer, durant 43 anys.

    El Ir. de j uny de 1913, la Caixa de Manresa es trasllada a un immoble de la seva propietat: era al carrer de Talamanca, 12, primer pis. L'oficina tenia una sortida a peu pla al passatge Gorgues, prop de la Plana de I'Om. Aquesta fou la seu de la Caixa durant 24 anys.

    Expansió intercomarcal

    L'any 1929, la Caixa de Manresa obre la seva primera sucursal fora de Manresa; es a Puig-reig (Berguedà).

    L'1 de gener de 1937. En plena Guerra Civil, la Caixa es trasllada a la Casa Serrahima, passeig de Pere 111, 24. La inauguració oficial no es va fer fins al desembre de 1942. Des d'aleshores, aquesta es la seu social de la institució. L'edifici es va remodelar en ocasió de la commemoració del centenari de la institució (23 d'octubre de 1.965) i el 1996 ha estat objecte d'una nova reforma.

    Cal destacar que, en acabar la guerra, els diners que eren de curs legal durant la República van perdre tot el seu valor, mentre que els impositors de la Caixa van poder recuperar el capital que hi tenien dipositat.

    A partir de la d'ecada dels 50, la Caixa de Manresa comenga la seva expansió pel Bages, amb oficines a Sant Viceng de Castellet, Navàs, la urbana de Bonavista a Manresa i Balsareny. En els anys successius, anirà cobrint el territori de la Catalunya central. El 1970 té 24 oficines; 71, el 1980; l'any 1997 té 107 oficines distribuides en 14 comarques.

    El 1986 s'inaugura la Sala La Plana de I'Om, que esdevindrà més endavant seu de la Fundació Caixa de Manresa. La rehabilitació de I'edifici renaixentista on radica va merèixer el Premi Construmat 1990.

    El 29 de j uny de 1993 s'inaugura el Centre Operatiu de la Caixa de Manresa, al polígon Pla de Santa Anna de Sant Fruitós de Bages.

    Efemèrides històriques

    El 1965, la Caixa de Manresa va celebrar solemnement el seu centenari amb tota mena d'actes acadèmics, religiosos, culturals, socials i esportius.

    L'any 1990 es va commemorar el 125'è aniversari amb un seguit de celebracions:

    L'acte oficial commemoratiu, als Dipòsits Vells de Manresa, que va ser presidit pel M.H. Sr. Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya.

    Un creuer al Carib, amb viatges sortejats entre els impositors de I'entitat. La Caixa va portar una imatge de la Moreneta a I'illa de Montserrat. L'oferiment d'una llàntia votiva a la Mare de Déu de Montserrat.

    La participació d'un equip de Caixa de Manresa en el ral.Ii París-Dakar.

    Una diada de germanor de tots els empleats de la institució, amb un dinar al Gran Casino de Barcelona, a Sant Pere de Ribes.

    L'edició del llibre La Caíxa de Manresa a Catalunya.

    Des de 1996, la Caixa de Manresa organitza la Jornada d `Economia de la Catalunya central, amb la participació de prestigioses personalitats de I'economia i I'empresariat, i amb I'objectiu de promoure un debat fructifer sobre les perspectives de desenvolupament de la Catalunya interior. Vet ací els programes de les tres edicons celebradas fins ara:

    21 de maig de 1996

    Tema: L'economia de la Catalunya central en els propers deu anys.

    28 de maig de 1997

    Tema: Els reptes de la unió monetaria europea

    20 de maig de 1998

    Tema: El factor humà com a element de competitivitat.

    12 de maig de 1999

    Tema: Perspectives de I'empresa familiar a Catalunya

    Des de 1997, el mes de maig es celebra també el Congrés Internacional d'Economia de la Catalunya Central, presidit pel premi Nobel d'Economia que assisteix a la Jornada i amb l'assist'encia d'una cinquantena de prestigiosos economistes d'arreu del món.

    L'Obra social de Caixa de Manresa

    L'obra social es la raó de ser de les caixes, el tret característic que les distingeix d'altres entitats financeres. Hist'oricament, I'obra social de la Caixa de Manresa s'ha caracteritzat per anticiparse a les necessitats de la gent a la seva zona d'influència.

    Aixi, als anys 10 d'aquest segle promovia I'estalvi infantil (1911) i premiava els seus clients de més edat amb pensions vitalícies (1916), quan encara I'Estat no havia assumit la seguretat social.

    Als anys 30, la necessitat era la manca d'habitatges populars, i es va emprendre la construcció de les Cases Barates.

    Després de la guerra, es va patrocinar la restauració d'un vitrall de la Seu (1 942) í la del retaule del Sant Esperit (1 954).

    Als anys 50, novament el problema era I'habitatge, i es van construir els pisos de la Sagrada Família (1953).

    Després, els recursos de la Caixa es van destinar a finalitats assistencials (ajuts a les Germanetes dels Pobres, Creu Roja i dotacions als diferents hospitals de Manresa i de comarques veïnes). En aquella època, la Caixa de Manresa va adoptar durant 30 anys la Fundació Cots - Casa de Caritat (1953).

    També es van començar els ajuts culturals (col.laboració amb biblioteques populars de la comarca).

    Als anys 60, la necessitat era de places escolars, i aixi es va fer el Col.legi Oms i de Prat (1965).

    Des de 1974 i durant molts anys, la Unitat Coronàría va protagonitzar la major part de les inversions de l'obra social.

    També d'aquesta dècada son les llars d'avis (1975-1980), nova necessitat en aquells moments poc atesa per part de les ínstitucions públiques.

    I també data d'aquests anys la preocupació per promoure estudis i recerques amb els premis Oms i de Prat (1977); vint anys més tard reorientats cap a l'estímul de l'activitat econòmica de la Catalunya Central. També en aquest sentit podem parlar de les Jomades d'Economia de la Catalunya Central, o del patrocini dels premis Avui a la comunicació en català.

    Des de 1986, aquesta sala de la Plana constitueix el noble marc de les nostres activitats culturals manresanes; sense oblidar els altres indrets on portem la cultura, com els concerts de Santa Teresa a Vic i d'Estiu a la basílica de Montserrat, i com els espectacles del Festiu'96, que han portat esplai de qualitat a més de 50 poblacions del nostre radi d'acció.

    Els anys 90 han vist la col.laboració amb altres organismes públics i privats per engegar un Pla d'Acció Museística coadjuvant a fer possible el Museu de la Tècnica de Manresa, la secció L'Home i l'Aigua del Museu Comarcal de I'Anoia i la Sala de Turbines del Museu de la Colònia Sedó d'Esparreguera.

    Tot això, a més de cooperar amb gran nombre d'entitats públiques i privades per rehabilitar monuments i edificis històrics, ajuts a l'esport i a la cultura, publicació de llibres, i un llarg etcètera.

    El 1991 es va constituir la Fundació Caixa de Manresa, amb l'objectiu de fomentar, promoure i divulgar activitats artístiques, científiques i esportives i administrar les obres socials de caire benèfic, social, docent i cultural.

    Actualment, una de les prioritats de la Caixa de Manresa són els estudis universitaris, i per això, a més de signar convenis de col.laboració amb totes les Universitats catalanes, l'Obra Social dedica una partida important, dotada amb 80 milions de pessetes, al seu programa de Beques Universitàries, que premia els 200 millors estudiants de les comarques de l'ambit d'actuació de la Caixa.

    LA CAIXA D'ESTALVIS DE SABADELL

    Eis últims anys s'han caracteritzat per uns canvis substancials en el sistema financer, cada dia més complex i competitiu. La internacionalització dels mercats i I'evolució de la societat han ampliat considerablement els camps d'acció de les entitats financeres i eis clients de les quals tenen necessitats creixents, en quantitat i qualitat, de serveis financers. La tecnologia està revolucionant les comunicacions i possibilitant la creació de nous canals de distribució que varien de forma substancial y accelerada el món de la comercialització de productes i serveis de tot tipus.

    La Caixa Sabadell està immersa en aquest món financer en continua transformació. Fruit de la ferma voluntat de donar el millor servei a la comunitat, intenta avançar-se a les necessitats dels clients i crear nous productes i serveis, així com posar a la seva disposició eis avantatges que les noves lleis i reglaments permeten, sempre amb professionalitat i eficàcia.

    trets generals de la caixa de sabadell.

    És una entítat financera que no busca el seu propi benefici independent de tota corporació, entitat o empresa, dedicada a: promoure I'estalvi, administrar i gestionar els recursos que li són confiats, i facilitar tota classe de serveis financers a la comunitat del seu àmbit d'actuació.

    Exerceix l'activitat financera pròpia de les entitats de crèdit, amb les màximes garanties de seguretat, al servei preferent de les economies particulars i dels comergos de les petites i mitjanes empreses privades de les corporacions públiques a través d'un ús modern i eficaç, dels mitjans tecnològics i d'un personal altament professionalitzat.

    Els seus beneficis es destinen a construir reserves, per a la major garantia dels fons administratius i per assegurar el desenvolupament futur de I'entitat, a la realització d'obres socials, potenciant les iniciatives socio­culturals de la societat civil de la qual sorgí i a la qual serveix d'instrument de desenvolupament.

    Els seus objectius

    • Aconseguir una adequada dimensió, estructura i posicionament en el mercat que permetin donar amb la màxima qualitat eis serveis financers que satisfagin les necessitats dels particulars, les famílies, els comerços i la petita i mitjana empresa.

    • Mantenir una rendibilitat suficient que garanteixi l'adequat ritme de capitalització i enfortiment de la solvència de I'entitat.

    • Proporcionar un retorn creixent a la societat civil mitjancant el suport a actuacions de caire assistencial, cultural, esportiu, educatiu, mediambiental i d'investigació.

    • Aconseguir un alt nivell de motivació i identificació de tot el personal amb els valors corporatius de I'Entitat.

    • Assolir la màxima eficiència de I'estructura dels recursos humans, tècnics i financers per desenvolupar l'activitat comercial al grau més alt de qualitat i productivitat.

    • Mantenir un elevat grau de flexibilitat que faci possible l'adaptació àgil i constant als canvis tecnològics i de I'entorn financer.

    En aquesta línia d'ampliar els horitzons i cobrir les necessitats dels clients, la Caixa Sabadell está desenvolupant un marc de relacions dins I'entorn europeu.

    Una institució de més de 140 anys.

    1859

    Fa més de 140 anys, el 6 de gener de 1859, es firmava l'acta de Constitució de la Caixa Sabadell.

    Es van haver de vèncer múltiples dificultats abans d'aconseguir I'objectiu tan esperat per aquell grup de promotors que - encapçalats per Pere Turull i Salient- intuïen lúcidament l'interés que tenia per al futur desenvolupament del país el foment de I'estalvi i la seva canalització a través d'una entitat financera pròpia. Els fets els han donat plenament la raó.

    La Caixa Sabadell fou la setena de I'Estat espanyol, la segona del Principat i la tercera institució d'aquesta naturalesa autoritzada en una ciutat no capital de província. En aquell moment Sabadell tenia uns 14.000 habitants.

    Des de la seva fundació, la Caixa Sabadell va ocupar, en èpoques successives, tres locals diferents, sempre provisionals i modestos. L'any 1916 va inaugurar la seva seu actual, anomenada en aquell moment "El palau de I'Estalvi" - la primera pedra del quan fou posada per el rei Alfons XII - i que és tot ell un bell exemple de l'art modernista.

    1910

    Construeix I'edifici destinat a Escola Industrial d'Arts o Oficis, avui seu de la seva Obra Cultural.

    1928

    Inaugura una important biblioteca popular a Sabadellí.

    1945

    Entre eis anys 40 i 50 la Caixa Sabadell sorgeix com a capdavantera de la construcció popular d'habitatges.

    L'any 1945 l'Ajuntament de Sabadell li conceden la Medalla d'Or de la Ciutat.

    1961-1971

    La Caixa Sabadell impulsa el desenvolupament econòmic i social de la comarca del Vallés i en protegeixen I'entorn. Així potencia els serveis a la indústria de la zona, amb la creació de les diverses empreses: Centre de Càlcul de Sabadell (1961), Fons Mediterrani d'lnversions (1968), PROVASA, Polígon Industrial Santiga (1 970). Adquireix la finca de Can Deu, amb 70 ha de bosc, autèntic pulmó de la ciutat, i la seva típica masia catalana, on instal.la un Museu Permanent d'eines Agrícoles.

    Cedeix també els terrenys per a la construcció de I'Institut Provincial de Paleontologia. És capdavantera en la promoció de I'estalvi i fomenta importants estudis, entre els quals cal destacar "Dinámica i Perspectiva del Vallés" (1971), amb la col.laboració d'atres entitats vallesanes.

    1976-1977

    Instal.la els primers caixers automátics a l'exterior de les oficines.

    1980

    Nous serveis bancaris: inaugura el servei de Descompte Comercial i el servei Estranger.

    1981

    lnstitueix el Premi Sant Joan de Novel.la Catalana.

    1983

    Inicia I'expansió territorial a les seves provincies de Girona, Tarragona i Lleida.

    1984

    Celebra el 125é aniversari de la seva creació.

    Crea GESVASA, Gestora del Vallés, S.A., amb I'objectiu d'administrar i representar institucions d'inversió col.lectiva, com són els fons d'inversió.

    1987

    Posa en marxa el Pla Arraona 89, programa d'inversions i millores informátiques: la tecnología punta al serveí de¡ client.

    1988

    Crea l'empresa d'assegurances CES-VIDA, S.A., i l'empresa de corredoria d'assegurances CES-GRUP, S.A.

    1 990

    Adequa la imatge corporativa global a les arquitecturas externes de la xarxa d'oficines i sistematitza el seu interiorísme, ajustant paisatge visual, ergonomia i efectivitat.

    Crea la ASSISTÉNCIA TÉCNICA CAJAS DE AHORRO (A.T.C.A.) i acorda amb la Caja de Ahorros de la lmmaculada, de Saragossa, la constitució d'una Agrupació d'lnterés Económic, per al foment de la innovació tecnológica i comercial de les entitats participants.

    1991

    Constitueix el Patronat de la Fundació Caixa Sabadell, la qual tindrá per objecte la gestió i administració de les activitats de caràcter assistencial, cultural, docent, de naturalesa benèfico-social que li encomani la Caixa Sabadell.

    1992

    Amb la remodelació de I'edifici de l'Obra Social, crea un modern centre de convencions al cor de la ciutat de Sabadell, dotat amb un auditori, una sala de conferències i aules, equipats amb els mes avançats mitjans tecnològics.

    Aprova un ambiciós Pla de Formació per al trienni 1993-1995, I'objectiu del qual és l'adequació permanent del personal de la Caixa Sabadell a les noves necessitats del mercat.

    1993

    Dissenya el Pla d'Accés a I'Habitatge, que dóna continuïtat, renovant-la i fent-la més professional, a una ja llarga trajectòria de servei al seu entorn social en la línia de promoure i facilitar l'adquisició d'habitatges a totes les persones que hi estiguin interessades.

    1994

    La Fundació Caixa Sabadell promou I'edició del llibre "Els edificis de la Caixa Sabadell: Una mostra del Modernisme català" com una manera de revaloritzar el patrimoni arquitectònic i reforçar la imatge externa de la institució. L'obra es presenta a tots eis estaments polítics, sociais i culturais, i se'n lliura un exemplar a S.M. el rei Joan Carles I.

    L'avenç informàtic continua amb l'ampliació i millora del Parc de terminals d'oficines i amb el nou procés de transmissió de fitxers. Pel que fa als mitjans de pagament, es renova la Targeta Client, amb noves prestacions relacionades amb la seva acceptació internacional, seguretat i en modalitats de pagament.

    1 995

    La Fundació Caixa Sabadell incrementa el seu programa d'activitats culturais, artístiques i musicals, alhora que reforga les col.laboracions en els actes ciutadans. També promou la celebració del 25è aniversari de la inauguració de l'amfiteatre.

    1996

    Posa en marxa dos serveis de banca a distància: LíniaTEL, Banca Telefònica, i CODI, Banca Electrònica, que actuen com a canals de distribució complementaris a la xarxa d'oficines de la majoria de productes financers. Això augmenta la comoditat i seguretat dels clients alhora de realitzar operacions i consultes via telèfon i a través de I'ordinador personal.

    1997

    Els serveis de bancs a distància s'amplien amb el nou Línia-ENTRADES, el servei de venda d'entrades per telèfon.

    Continuen les millores informàtiques amb la impulsió del projecte ATCA de renovació tecnològica de hardware i software, realitzat en conjunt amb un nou entorn informàtic i es disposa d'una plataforma operativa molt avançada, que permet una major agilitat i eficiència en la creació i gestió de productes.

    1998

    Sobre la base d'aquesta renovació tecnológica, formula el Projecte 2002 Caixa Sabadell, que té per objectiu situar I'entitat en el mapa financer del segle XXI i convertir-la en una organització de comerç, global, amb la sensibilitat comercial i la relació empresa-client com a punts de referencia.

    Des del primer dia de l'adopció de I'euro com a moneda única de la Comunitat Europea, la Caíxa Sabadell pot operar en euros i pessetes a conveniencia deis clients.

    1 999

    Creació del nou canal Caixasabadell ComerçVirtual.

    2000

    Renovació de la pàgina web www.caixasabadell.es, amb la seva adequació a les noves prestacions que ofereix I'entitat, alhora que incorpora els serveis de banca electrònica.

    Zona d'actuació

    La Caixa Sabadell va tenir sempre com a àmbit d'actuació la ciutat de Sabadell fins que, el 1941, vuitanta-dos anys després de la seva creació, va obrir una segona oficina a Montcada i Reixac. Si bé a partir de llavors el seu àmbit tradicional ha estat la comarca del Vallès - comarca que és actualment un dels pulmons industrials i de serveis més importants del país, d'Espanya i d'Europa, i que compta amb una immillorable xarxa de comunicacions-, en els últims vint-i-cinc anys, i sobre tot a partir deis anys 70, coincidint amb la forta expansió, ha ampliat els seus límits geogràfics i avui compta amb 217 oficines, que cobreixen pràcticament tot Catalunya, essent present a 86 municipis de 24 comarques catalanes. Ha estat la primera caixa local que ha obert oficina a Barcelona capital. Avui administra uns recursos financers per un import superior als 550 mil milions de pessetes i atorga finançament creditici a la comunitat per un valor de més de 380 mil milions de pessetes. Això representa una quota del 4,7 % del mercat català de les caixes d'estalvis.

    Òrgans de govern i de gestió.

    Segons eis seus Estatuts, l'administració, gestió, representació i control de la Caixa Sabadell corresponen als òrgans de Govern:

    L'Assemblea General

    Máxim òrgan de govern i de decisió. Es formada per 100 Consellers Generals, dels quals:

    • 40 ho són en representacíó deis impositors

    • 30 en representació d'entitats de carácter científic, económic, cultural o benèfic existents en I'ámbit territorial de la Caixa Sabadell

    • 20 en representació d'Ajuntaments i Conselis Comarcais, i

    • 10 en representació dels empleats.

    El Consell d"Administració.

    Al qual correspon el govern, la gestió, l'administració i la representació de La Caixa Sabadell i de la seva Obra Social, sense perjudici de les facultats de l'assemblea General d'entre els Consellers:

    • 4 en representació directa dels impositors

    • 3 representants de les Fundacions, Associacions i/o Corporacions pertanyents a l'Assemblea General

    • 2 elegits en representació de les Corporacions Locais i de les Entitats Territoriais de Catalunya

    • 1 en representació del personal de la Caixa Sabadell.

    La Comissió de Control

    Supervisa la gestió del Consell d'Administració, tot vetilant per l'adequació deis seus acords a les directrius i resolucions de l'Assemblea General i ais fins propis de I'Entitat. És format per 6 Consellers Generais, elegits per l'Assemblea General d'entre els seus membres:

    • 2 en representació directa deis imposítors

    • 2 representants de les Fundacions, Associacions i Corporacions amb presencia a l'Assamblea General

    • 1 en representació de les Corporacions Locals i de les Entitats Territoriais de Catalunya

    • 1 en representació deis empleats.

    XARXA D'OFICINES

    Zona Barcelona

    Barcelona 31

    Total Oficines 31

    Zona Barcelona Área Metropolitana 1

    Abrera 1

    Castelldefels 2

    Cornellá de 3

    Llobregat

    El Prat de Llobregat 1

    Esparreguera 1

    Esplugues de 1

    Llobregat

    Gavà 1

    L'Hospitalet de 5

    Llobregat

    Martorell 2

    Molins de Rei 1

    Olesa de 1

    Montserrat

    Pallejà 1

    Sant Andreu de la 2

    Barca

    Sant Boi de 2

    Llobregat

    Sant Feliu de 2

    Llobregat

    Sant Joan Despí 1

    Sant Vicenç dels 2

    Horts

    Santa Coloma de 1

    Cervelló

    Sitges 1

    Viladecans 3

    Total Oficines 34

    Zona Barcelona Área Metropolitana 2

    Canet de Mar 1

    La Llagosta 2

    Martorelles 1

    Mollet del Vallés 5

    Montcada i Reixac 5

    Sant Adriá de 1

    Besòs

    Sant Fost de Capcentelles 1

    Santa Coloma de Gramenet 4

    Total Oficines 25

    Zona Osona-Vallès

    Canovelles 1

    Cardedeu 1

    Granollers 3

    La Garriga 1

    Les Franqueses del 3

    Vallés

    Llinars del Vallés 1

    Lligá de Vall 1

    Montmany-El 1

    Figueró

    Montmeló 1

    Montornés del 2

    Vallés

    Parets del Vallés 1

    Sant Celoni 1

    Tona 1

    Torelló 1

    Vic 3

    Vilanova del Vallés 1

    Total Oficines 23

    Zona Sabadell-Vallés

    Castellar del Vallès 2

    Sabadell 35

    Sant Llorenç, Savall 1

    Sant Quirze del 2

    Vallès

    Total Oficines 40

    Zona Tarragona

    Cambrils 2

    El Vendrell 1

    Reus 2

    Roquetes 1

    Salou 1

    Sant Carles de la 1

    Rápita

    Tarragona 4

    Tortosa 1

    Valls 1

    Vílanova i la Geltrú 1

    Total Oficines 15

    ZONA VALLÉS

    Badia del Vallés 2

    Barberá del Vallés 4

    Caldes de Montbui 1

    Cerdanyola del 7

    Vallés

    Palau de 1

    Plegamans

    Polinyá 1

    Ripollet 4

    Rubi 2

    Sant Cugatde Vallès 2

    Santa Perpètua de Mogoda 3

    Sentmenat 1

    Total Oficines 28

    Zona Girona

    Banyoles 1

    Blanes 1

    Figueres 1

    Girona 2

    L'Escala 1

    Olot 1

    Palafrugell 1

    Palamós 1

    Salt 1

    Sant Feiiu de 1

    Guíxols

    Santa Coloma de 1

    Farners

    Torroella de 1

    Montgrí

    Total Oficines 13

    Zona Lleida

    Balaguer 1

    La Seu d'Urgell 1

    Lleida 7

    Mollerussa 1

    Tárrega 1

    Total Oficines 11

    societats instrumentais

    Dins el marc d'una estrategia encaminada a centrat els seus esforgos a alió que li és consubstancial - el servei al client -, la Caixa Sabadell a col.laborat en la creació de diverses institucions ¡/o empreses relacionadas amb la seva actívitat financera, per tal d'oferir la més completa gamma de serveis a la clientela. Són:

    Caixasabadell VIDA

    Caixasabadell VIDA centra la seva activitat en el seu sector d'assegurances i en la gestió de Fons de Pensions.

    Caixasabadell CORREDORIA D'ASSEGURANCES DE LA CAIXA SABADELL

    CES-GRUP, en canvi, complementa l'activitat de CES-VIDA amb la comercialització i venda de diferents productes relacionats amb les assegurances.

    TINELIA

    El seu objecte social és la compra, suscripció, permuta i venda de valors mobiliaris per compte propi i gestió i administració d'aquestes participacions.

    SOCIETAT DE CARTERA DEL VALLÉS, S.A., (SOCARVE)

    És una societat d'inversió mobiliária de capital fix. La seva activitat consisten en l'adquisició, tinenga i alienació de valors mobífiaris. La Caixa Sabadell hi participa en un,@- SOCARVE cotítza en borsa.

    PROMOTORA DEL VALLÉS, S.A. (PROVASA)

    És una empresa dedicada a la promoció del polígon industrial de Santiga, que ha col.laborat activament en la creació de riquesa i llocs de treball dins el procés de reindustrialització del Vallés. Té un capital social de 500 milions de pessetes. La Caixa Sabadell hi participa en el 100%.

    ASISTENCIA TÉCNICA CAJAS DE AHORROS (A.T.C.A)

    La Caixa Sabadell ha constituït una agrupació d'interès econòmic amb la Caja de Ahorros de la lmmaculada, de Saragossa, amb la Caja de Ahorros de la Rioja i amb la Caja de Ahorros Insular de Canarias. L'esperit d'aquesta societat és fomentar la innovació tecnológica i comercial de les entitats signants i aprofitar economies d'escala a l'hora de dissenyar productes i serveis comuns.

    El primer projecte d'aquesta Agrupació, comentat àmpliament en l'apartat dedicat a la tecnologia, ha estat la creació de dos centres de procés de dades únics per a les quatre caixes anomenades, un de producció, un altre de back-up i també la confecció d'un aplicatiu complet, comú a les tres caixes i realitzat amb les técniques més modernes de desenvolupament de software.

    L'Agrupació ha anat realitzant també un important tasca de desenvolupament comú de nous productes i serveis en l'àrea de màrqueting.

    La societat és oberta a la integració d'altres Entitats amb inquietuds i característiques similars a les deis socis actuals.

    AHORRO CORPORACIÓN, S.A.

    El seu objecte social és la realitzacio d'activitats i serveis relacionats amb la gestió i l'assessorament financer i d'inversions, la intermediació i intervenció per compte propi o per compte de tercers en els mercats financers nacionals i internacionais, i el desenvolupament de productos, serveis, estudis, programes i treballs en matèria financera. La participació de la Caixa Sabadell és del 2,83%.

    ACA, S.A., AGÉNCIA DE VALORS.

    El seu objecte social és la realítzació de les activitats pròpies de la mediació mercantil i la prestació de serveis complementaris en el mercat de títols ­valors. La participació de la Caixa Sabadell és de l'1,1%. Aquesta Agència de valors és fruit de I'evolució d'ACA-VALORS, companyia creada l'any 1970 per un important grup de caixes catalanes.

    Quina és l'obra social

    L'existència d'una Obra Social és el tret distinta de les caixes. En paral.lel amb el desenvolupament econòmic que ha reforçat la funció de les caixes, la societat catalana ha pogut gaudir dels importants beneficis socio­culturals derivats dels excedents que aquesta classe d'institucions destinen al finançament de projectes i activitats, tant de realització pròpia com en règim de col.laboració amb altres entitats.

    El Decret Legislatiu DL C 111994, de data 6 d'abril, que refon les disposicions anteriors en la matèria, reconeix la competència de la Generalitat de Catalunya sobre aquestes institucions, segons les bases i I'ordenació de l'activitat económica general i la política monetaria de I'Estat. Sota I'empara d'aquest marc legal, i seguint de prop les recomanacions emanades per la Confederación Española de Cajas de Ahorro, podem dir que les caixes han entrat en el nou mil.lenni com un patrimoni imprescindible tant des del punt de vista financer com de dinamització cultural.

    Des de la seva creació, la Caixa Sabadell s'ha destacat per un fort arrelament a la seva ciutat i a la seva comarca, sense perdre de vista I'expansió pel conjunt de les comarques catalanes. Aquesta evolució, reforçada amb la constitució de l'Obra Social, ha estat la base d'un ampli ventall de realitzacions, entre les quals destaquen pel seu pes específic:

    • De L'any 1928 inaugura una biblioteca popular al costat del mateix edifici social.

    • El 1930 institueix la Festa del Llibre, al voltant de la Diada de Sant Jordi.

    • El 1934 concedeixen les prímeres beques d'estudi.

    • El 1962 es fa càrrec de l'Alberg Infantil Nen Jesús per convertir-lo en Clínica Pediátrica.

    • El 1964 adquireix el Bosc i la Masia de Can Deu, hi obre el Museu d'Eines del Camp i l'any 1970 hi crea els itineraris de la Natura per a escolars. Més endavant hi trasllada l'ermita románica de Sant Vicenç, de Verders, recuperada del fons del Pantà de Sau.

    • El 1965 inaugura el nou edifici de la Biblioteca Central i I'Obra Cultural, amb la seu d'entitats culturals, auditori, jardí públic i amfiteatre.

    • El 1968 instaura els cursos de Llengua Catalana per a Adults.

    • El 1973 institueix el Concurs anual d'Estudis i Programes de caràcter socio-cultural.

    • El 1981 convoca el nou Premi Sant Joan Caixa Sabadell, adregat a la literatura catalana de tots eis generes.

    • El 1988 amplia i reestructura la Biblioteca.

    • El 1991 constítueix el Patronat de la Fundació Caixa Sabadell, com a organisme gestor de les activitats socials i culturals.

    • El 1992 reconstrueix l'Auditori i crea una Sala de Conferències addicional.

    • Inicia les sessions anuals "Economia. Perspectives"

    • El 1994 publica el ¡libre "Eis edíficis de la Caixa Sabadeli. Una mostra del modernismo catalá"

    • El 1995 aprova el Pla de Gestió Forestal del Bosc de Can Deu.

    • Se celebra el 25é aniversari de l'Amfiteatre de la Caixa Sabadell

    • El 1996 publica el llibre "La clínica infantil Nen Jesús (1962-1986)"

    • Impulsa les noves tecnologies amb la instal.lació d'internet i CD­rom a la Biblioteca.

    • Comencen les representacions de "Teatre a la fresca" a l'Amfiteatre de la Caixa Sabadell.

    • El 1997 inicia la col.lecció: "Aula de Ciència i Cultura"

    • Crea una pàgina web dedicada a l'Obra Social.

    • Es posa en marxa l'accés informatitzat al fons bibliogràfic de la Biblioteca.

    • El 1999 consolida la Fundació Caixa Sabadell com a vehicie de gestió de l'Obra Social.

    • Crea el Premi Gent Gran Caixa Sabadell.

    • El 2000 publica el llibre sobre la finca de Can Deu.

    • Remodela el Museu d'Eines del Camp a la masia de Can Deu.

    A banda d'aquestes realitzacions, durant la darrera dècada la Caixa Sabadell s'ha anat adaptant a les tendències de la societat moderna, sempre amb I'objectiu d'adquirir una major flexibilitat d'actuació i millorar la capacitas de resposta davant les demandes puntuals de la col.lectivitat. En conseqüència, ha practicat estratègies que tendeixen més a potenciar una àmplia diversitat d'iniciatives, tant d'ordre temàtic com d'àmbit geogràfic, que a fer-se càrrec d'infrastructures completes i permanents, que poden ser millor ateses per altres sectors especialitzats. Actualment:

    • Gestiona una xarxa de biblioteques, amb més 160.000 de llibres, servei de fotocòpies, servei de prèstec de llibres i de videos i connexió a la xarxa amb CD-rom i consulta per lnternet.

    • Té cura directa del Club d'Avis "Plaça Vallés" de Sabadell. Alhora,

    • Col.labora amb ajuntaments d'altres poblacions o associacions de veïns per tal de col.laborar en el manteniment d'altres clubs de gent gran.

    • Atorga beques a diversos centres d'ensenyament especial, com ara els de deficients físics i psíquics i guarderies infantils.

    • També atorga ajuts a diverses entitats assistencials per tal de dur a terme les seves activitats habituals.

    • Manté una exposició permanent a la seu social de la col.lecció de Moneda Catalana "Caixa Sabadell", que abasta 14 segles d'història.

    • Manté el Museu de la Masia de Can Deu, dedicat al patrimoni agrícola i artesanal.

    D'altra banda, I'existèncía de la FUNDACIÓ CAIXA SABADELL, aprovada el 1991 per l'Assemblea General de la Caixa Sabadell, i subjecta a la legislació de la Generalitat de Catalunya, ha suposat un notable impuls en I'organització d'activitats culturals, amb capacitats d'obtenir ressò arreu del país.

    Segons els propis Estatuts, la Fundació té com a objectius generals:

    • Promoure la cultura, amb el manteniment del servei de biblioteques i I'organització d'exposicions, conferències, concerts i seminaris. Prestar suport als estudis i investigacions, amb beques i ajuts específics.

    • Prestar ajut econòmic a persones o a institucions dedicades a I'educació, la investigació científica o l'assistència social. Concedir premis i ajuts a particulars o corporacions, en aquelles activitats que puguin ser d'utilitat en I'àmbit social de cada territori.

    Les activitats desenvolupades per la Fundació s'enquadren en cinc àrees fonamentals:

    • Àrea assistencial i social

    • Àrea cultural

    • Àrea d'educació, formació i investigació

    • Àrea mediambiental

    • Àrea esportiva

    Sense perdre de vista la pluralitat d'actuacions, la Fundació es planteja el futur amb una major incidència en els recursos assistencials, en la preservació del medi ambient i en el marc de l'economía empresarial, tot procurant fomentar aquelles accions que siguin transportables a tota la comunitat catalana. D'una manera resumida, les línies d'activitat més destacables són:

    • Organització d'exposicions, concerts, conferències i altres actes culturals.

    • Organització d'activitats relacionades amb I'economia i el món de I'empresa.

    • Publicació de llibres d'interès especial, com ara els relacionats amb el contingut deis cicles de conferències o els seminaris anuals.

    • Convocatòria deis Premis Fundació Caixa Sabadell per a estudis d'investigació, programes d'actuacions socials i culturals i beques.

    • Convocatòria del Premi Sant Joan Caixa Sabadell de literatura catalana.

    • Convocatòria del Premi Gent Gran Caixa Sabadell, destinat ais proyectes que afavoreixen les condicions de vida de la gent gran.

    El Patronat de la Fundació és format per:

    • El l President de la Caixa Sabadell, que alhora n'és el seu President el Director General de la Caixa Sabadell, que n'és el Vice-president

    • els membres de la Comissió Delegada d'Obres Socials

    • el Gerent de la Fundació, que n'és el Secretari, i és assistit per un Consell Consultiu format per:

    • El President del Patronat, o qui ell delegui.

    • Els representants de 20 entitats sociais o culturais que estiguin integrados en l'Assemblea General de la Caixa Sabadell.

    Bancs i Caixes en Catalunya