Avantgardes artístiques

Cubisme. Pintura cubista. Futurisme. Marinetti. Abstracció geomètrica. L'expressionisme alemany. Dadaïsme. Surrealisme

  • Enviado por: La Bohemia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX

Les primeres avantguardes

La raó

  • cubisme

  • futurisme

  • abstracció geomètrica

  • El somni

  • expressionisme

  • dadaïsme

  • surrealisme

  • Les segones avantguardes

  • informalisme i expressionisme abstracte

  • Pop-art

  • noves formes d'art

  • LES PRIMERES AVANTGUARDES :

    Al llarg del segle XX, Europa s'industrialitza (Revolució Industrial) i això comporta un seguit de canvis, alguns positius, però també canvis negatius, per ex la massificació (acumulació de gent a les grans ciutats), la situació del proletariat, les anomenades « zones negres ». Aquesta situació negativa s'agreuja a principis del s. XX amb la Primera Guerra Mundial (1914). Entre 9-14 milions de persones van morir-hi. La civilització Europea trontolla. Si, fins aleshores, Europa s'havia sentit com el model (pel que fa a la cultura, a la ciència, a la societat, a la política…), ara, després de la catàstrofe, comencen a aparèixer veus crítiques contra aquesta suposada superioritat. I una d'aquestes veus la protagonitzen les avantguardes.

    « Avantguarda » és un terme d'origen militar. És el grup de l'exèrcit que va davant, i té connotacions de lluita. Normalment és un grup més o menys cohesionat, petit, elitista, incomprès.

    Sovint, justifiquen la seva actitud, la seva proposta, a través d'un manifest. Hi ha un afany d'experimentació, en les avantguardes, de trobar noves formes artístiques, d'introduir nous materials, nous temes, fins al punt que la novetat ha acabat sent un criteri de qualitat.

    Les primeres avantguardes es poden agrupar en dos camins d'investigació, dos itineraris. Per un costat, tenim un seguit d'artistes que s'interessen especialment per qüestions formals, és a dir, analitzen la composició del quadre, els colors, els objectes, l'espai. Aquesta via és més racional i per això l'englobarem sota el nom de « la raó ».

    Per una altra banda, però paral.lelament, hi ha un corrent que vol transformar l'individu i la societat despertant-lo, sacsejant-lo, impactant-lo. Aquestes avantguardes utilitzen processos irracionals per alliberar la imaginació, deixar anar els sentiments. I per això, aquests moviments els agruparem amb el nom de « el somni ».

    LA RAÓ

    1.- EL CUBISME

    El 1907, Picasso fa una obra extraordinària després de mesos d'activitat intensa en el taller : « Les senyoretes del carrer Avinyó ». Aquesta obra encara no és plenament cubista, però ja anticipa un nou tipus d'art. La pintura trenca amb tantes coses, amb tants principis de l'art, que la seva fama de seguida es va escampar per París. Tot i així, Picasso no la va poder treure del seu taller fins molts anys després.

    Noves propostes d'aquesta pintura

  • Trenca amb la perspectiva Renaixentista : en un mateix quadre apareixen els objectes vistos des de diferents punts de vista.

  • Trenca amb el color mimètic (que imita la realitat) : no imita la natura, sinó que és lliure.

  • Les formes naturals (cossos, fruites, tel.les) s'analitzen i es redueixen a formes geomètriques.

  • Trencament de l'ideal de bellesa clàssic i valoració d'altres cultures considerades salvatges (Àfrica, Egipte,…).

  • Trencament amb els temes imposats per l'Acadèmia i amb la doble moral a l'hora de representar figures nues. Apareixen cinc dones despullades sense cap excusa religiosa ni mitològica, que a més, pel títol sabem que són prostitutes, i que miren descaradament a l'espectador. Aquestes figures són una metàfora de l'actitud de l'artista davant d'allò establert.

  • Després d'aquest quadre, Picasso i Braque (un pintor francès), inicien el moviment cubista, en el que després hi van participar més autors. El cubisme recull les investigacions fetes per Picasso, però abandona l'agressivitat i es torna més racional. El pintor es dedica a analitzar els objectes, la composició dins el quadr, la llum, el color,… però d'una manera racional.

    Característiques generals del cubisme

  • Trencament de la perspectiva.

  • Trencament amb el color mimètic. Els colors s'apaguen i es redueix la gamma a tons ocres, verds i grisos, per donar més importància a les formes i a l'anàlisi racional, no sentimental.

  • Anàlisi de la forma i reducció a la geometria.

  • Trencament amb la bellesa clàssica (ex, « Ma Jolie », es tracta d'una dona).

  • Trencament amb els temes acadèmics. Els pintors cubistes, per la seva anàlisi dels objectes i de l'espai, utilitzen els objectes o les persones del seu entorn més proper. Per exemple, Picasso i Braque pinten un seguit de paisatges d' Horta d'Ebre, que és on van a estiuejar. Pinten objectes quotidians com ampolles, diaris, instruments, cadires, etc. I finalment els seus amics, avegades autorretrats, etc.

  • Els pintors cubistes, en un intent d'acostar l'art i la vida, incorporen material de la vida quotidiana a la pintura. És el que es dirà Collage. Aleshores l'art ja no ha d'imitar les coses, sinó que aquestes coses es poden enganxar directament en el quadre.

  • Ex : etiquetes, paquet de tabac (pla), bitllet de tramvia, papers de colors, ….

    Picasso va fer un collage anomenat « Collage de la cadira de reixeta ». Sobre una el.lipse, veiem un seguit d'objectes descomposats : una copa, un diari, un tros de llimona i la reixeta (que estava feta d'un hule dels cafès de París, retallat i enganxat). El marc del quadre és una corda de mariner.

    Els cubistes no podien exposar en els salons oficials que organitzava l'estat francès i els seus crítics, que sel.leccionaven cada any les millors obres. Aquests salons valoraven l'art acadèmic. Les primeres exposicions les van fer en galeries privades que tot just començaven a aparèixer i que apostaven per aquesta nova pintura. Els primers compradors d'aquestes obres van ser els americans, ja que ells no tenien una tradició tan fixada i es van interessar per aquest nou art.

    En una d'aquestes exposiciona, un crític dels oficials va « insultar » a aquells artistes amb el nom de cubistes. I així és com va quedar batejada l'avantguarda.

    2.- EL FUTURISME

    El futurisme apareix a Itàlia sota la influència del poeta Marinetti. Marinetti ha anat a París per conèixer les últimes tendències en art, i allà, al 1909 escriu el primer manifest futurista. En aquest manifest expressa una nova manera de veure el món, d'entendre l'art :

    • Consciència optimista de l'avanç tècnic.

    • Trencament amb l'ideal estètic del s. XIX. Ara es considerarà bell la màquina, la lluita, la velocitat,…

    • Elogi del món modern, de la societat de masses…

    • Proposta d'una actitud agressiva, violenta, per transformar la societat.

    Marinetti, amb altres artistes futuristes, organitzaven unes vetllades, serate, en les que recitaven poemes o exposaven obres, expressaven les seves idees i provocaven al públic.

    Característiques ppals de la pintura i l'escultura

    • Representació de cossos en moviment. Per representar el dinamisme a partir d'una obra estàtica, els objectes es van repetint amb petites variacions de lloc, de posició i amb diferents gradacions de color (+ fosc, + pàlid,…). De fet, pretenen representar soroll.

    • Tècnica. Molts futuristes adopten la tècnica ja inventada pels impressionistes (s.XIX), de pintar amb petites pinzellades de color pur, que es barregen dins la retina.

    • Geometrització de les figures a la manera cubista.

    • Trencament amb la perspectiva Renaixentista.

    • Ús de la fotografia.

    Exemple de pintura: « Dinamisme de gos i cadena », de Balla. En aquesta pintura, el moviment s'aconsegueix presentant el gos, la cadena i l'amo en successius moments, com si fóssin seqüències diferents, dins del mateix quadre. Aleshores els objectes queden mig transparents, com si fos una fotografia moguda. A més, al situar tota la composició en sentit diagonal, s'accentua el moviment.

    Exemple d'escultura : « Formes úniques de continuitat en l'espai », de Boccioni, que va ser un dels principals artistes futuristes, va treballar pintura i escultura. En aquest cas, es tracta d'una escultura de bronze, que representa un guerrer en moviment. Per representar el moviment, no només separa les cames, sinó que per un costat desplega una mena d'ales que congelen les posicions anteriors, i a més, els braços, que al moure's fan un moviment circular, acaben desapareixent i convertint-se en unes portuberàncies arrodonides. El fet que el cap no recordi les formes naturals, sinó que evoqui un casc o una màquina, ens fa recordar la defensa de la industrialització i l'exèrcit que feien els futuristes.

    3.- L'ABSTRACCIÓ GEOMÈTRICA

    El canvi iniciat per Picasso i Braque va tenir molta influència en els pintors posteriors. Per un costat la seva geometrització de l'objecte i la pogressiva desaparició de les formes naturals durà a alguns artistes a l'abstracció. Entre aquests, en destacarem dos : Mondrian i Malèvitx.

  • MONDRIAN : És un pintor holandès que va explorar les possibilitats de l'abstracció geomètrica amb el màxim rigor. S'inicia en la pintura figurativa i a Holanda veu una exposició de cubistes i decideix anar-se'n a París. Amb un mètode implacable, elimina de la seva obra tota representació figurativa.

  • Procés :

    • Parteix d'objectes naturals i els va pintant amb successives reduccions o simplificacions fins aconseguir figures geomètriques (fotocòpia).

    • La reducció el duu a la conclusió que les dues línies essencials en la natura són la vertical i la horitzontal.

    • Aquest procés analític, en un primer moment, redueix el color a tons neutres, apagats, com els cubistes.

    • En un segon moment, treballa amb els colors essencials (primaris, blanc i negre).

    Un cop s'ha dut a terma aquest procés, Mondrian considera que ha arribat a una nova plàstica, a una nova manera de fer obres d'art. I, junt amb d'altres artistes, funda una avantguarda que s'anomena NEOPLASTICISME. Els neoplasticistes pretenen transformar la societata través de l'art. Per ells, cal que la raó passi per damunt dels sentiments i que la col.lectivitat passi per damunt de l'individu (el manifest s'escriu després de la Primera Guerra Mundial).

    Característiques del neoplasticisme

    • Superfície blanca (llum).

    • Divisió amb línies gruixudes i negres que s'entrecreuen formant rectangles i quadrats.

    • Alguns d'aquests espais estan pintats amb colors primaris (groc, vermell, blau).

    • Les línies negres aïllen cada color, perquè si els colors es toquessin s'infuirïen.

    • S'aboleix la diagonal perquè crea profunditat en la pintura, i la pintura és un art de 2 dimensions, no de 3.

    B) MALÈVITX : L'avantguarda russa s'inicia abans de la Primera Guerra Mundial i es dissòl uns anys després de la Revolució Russa. Rússia era un dels països més retrassats d'Europa. Governava el tsar i la població vivia en una situació feudal. Per altra banda, la religió era molt important i controlava qualsevol manifestació artística. En aquest ambient, alguns intel.lectuals preparen la revolució. Hi ha artistes que també volen trencar amb ,'art oficial i, durant la Revolució de 1917 s'uneixen amb el poble per crear una nova societat : pintors, escultors, arquitectes, ballarins, músics, cineastes,… En aquest ambient apareix un pintor, Malèvitx, que també va ser molt influït pel cubisme, i arriba a la pintura abstracta per un camí diferent al de Mondrian.

    Procés :

    • Supremacía (lo + important) dels elements essencials de la pintura : formes, color, textura, ritme, espai,…

    • Es pretén expressar el poder de l'estètica a través dels elements imprescindibles. S'abandona la imitació de la natura i l'obligació d'expressar un missatge (religiós, mitològic, històric,..).

    Malèvitx, junt amb d'altres, inicien l'avantguarda SUPREMATISTA, que proposa la supremacía dels elements essencials de l'art, de les formes pures.

    Característiques del suprematisme

    • Composicions amb figures geomètriques, com per exemple línies, punts, rectangles, triangles,…

    • Textures creades per la pinzellada.

    • Formes encreuades en una posició inestable i nedant o surant per la superfície de la tela.

    • Alguns quadres tenen colors diferents, però d'altres, en una reducció màxima del color, només combinen blanc i negre, o blanc i blanc.

    Exemples d'obres :

  • Composició suprematista

  • Quadrat negre sobre fons blanc

  • Quadrat blanc sobre fons blanc

  • Malèvitx proposa un programa de culturització popular, que inclou la formació estètica. Altres artistes d'altres avantguardes també eren partidaris de l'acció política i de portar l'art a totes les coses de la vida quotidiana, per ex : a les fàbriques, als habitatges, a la impremta,etc.

    Després de la mort de Lenin, l'art queda reduït a un instrument de propaganda política. Els nous artistes són acusats d'incomprensibles.

    L'Estat imposa el realisme, i molts artistes emigren a altres països. Malèvitx es veu obligat a fer pintura figurativa i només va fer una última obra suprematista per decorar el seu taüt, com a últim manisfest sobre el que ell considerava que era l'art.

    EL SOMNI

    4 .- L'Expressionisme Alemany

    El terme expressionisme, en un sentit ampli, s'aplica a obres d'art d'èpoques molt diverses. En elles, l'artista aboca les seves emocions, i alhora, l'obra les transmet a l'espectador.

    En l'àmbit de l'art del segle XX, el terme s'aplica a una avantguarda que es desenvolupa a Alemanya entre el 1905 i el 1925. Dins d'aquest moviment hi ha pintors, escultors, directors de cine, arquitectes, escriptors, poetes,…

    Catacterístiques

    • Importància de les emocions.

    • Tensió i angoixa (generalment).

    • Interès pel gòtic nord-europeu, enfront del classicisme mediterrani, i també per les cultures primitives.

    • Deformació de les formes, pinzellades i colors per causa del sentiment.

    Un precursor de l'expressionisme alemany va ser el norueg Edvard Munch. :

    Va néixer en una família burgesa i va tenir una infància trista que va marcar el seu caràcter, que sempre va ser inestable. Es va formar en l'ambient realista i naturalista de Noruega. Un escriptor amic seu, Ibsen, deia el següent : « Treieu a l'home mig la seva mentida vital i li traureu al mateix temps la felicitat ».

    Aquest ambient naturalista odia la moral convencional i establerta, odia els prejudicis burgesos. Consideren que s'ha d'estripar el vel que amaga la veritat, encara que la veritat provoqui horror. Això és el que va Munch, i poc a poc es va submergint en un profund pessimisme moral, en el nihilisme (darrere no hi ha res). Un dels seus quadres més carregats d'angoixa és El crit. És una obra de 1893. En aquesta obra la deformació arriba al límit. L'home queda reduït a una presència ondulant, com una flama, i poca cosa més. Es tapa les orelles per no sentir el seu propi crit, que també és el crit de la natura. La natura és una força incontrolable, incomprensible. L'home se sent finit (mortal …) davant d'ella, i aleshores el crit de la natura és alhora el silenci absolut (davant de l'home astorat qüestionant la natura, no hi ha resposta).

    Munch va patir crisis depressives, es va recloure en un sanatori, i finalment es va refugiar en la solitud d'un fiort, on va morir.

    CORRENTS EXPRESSIONISTES

    L'expressionisme alemany no està format per un únic grup, sinó per diferents grups que apareixen en diverses ciutats.

    El Pont

    El pont és un nom simbòlic. Els artistes d'aquesta avantguarda volen establir una connexió entre diverses cultures (l'africana, l'egípcia,…), també entre ells i el passat medieval, també entre l'art i la vida, etc.

    Es tracta d'un grup d'artistes que comparteixen el taller i els materials a la ciutat de Dresden.

    Característiques

    • Temàtica : autorretrats, el món de la prostitució (els baixos fons), els carrers de Dresden, nus en el paisatge sense cap excusa religiosa ni mitològica,…

    • Colors : agressius, vius, contrastats, ni imiten la realitat (color lliure).

    • Pinzellada : lliure, ràpida, amb línies punxegudes, anguloses.

    KIRCHNER

    És un pintor de Dresden que prové d'una classe social pobra i es mou en l'ambient urbà de principis de segle, i reflecteix aquest ambient en les seves pintures : Multituds, sensació de solitud enmig de la multitud, la violència de la llum artificial, la rapidesa dels transports (tramvia), etc. A part de la misèria, la prostitució, els espectacles,…

    La seva obra és molt autobiogràfica i se centra en el seu entorn i la seva pròpia persona.

    Obres : Un carrer de Dresden, L'artista malalt (distorsió del punt de vista, dels objectes, violència dels colors, ens transmet les sensacions d'un alcohòlic), 5dones, Autorretrat vestit de soldat.

    El genet blau

    El genet blau és el nom d'una revista il.lustrada dirigida per un seguit d'artistes. Amb aquesta revista pretenen difondre l'art modern (que no sigui acadèmic), i també fer conèixer l'art d'altres cultures, o l'art primitiu, l'art medieval, l'art popular, l'art dels nens,…

    Un dels punts més importants que defensa la revista és la relació entre música i pintura, i el fet que l'art només ha de respondre a una necessitat interior de l'artista, i no té perquè imitar la realitat exterior.

    KANDINSKIJ

    És rus i és el líder del genet blau. Compara la pintura amb la música i decideix abandonar la representació naturalista, la imitació de la realitat, etc, arribant a l'abstracció.

    A part de pintar, va escriure una teoria sobre l'art, explicant quins eren els elements essencials de l'art.

    Punts d'aquesta teoria :

    • Els elements essencials de la pintura són el dibuix i el color.

    • Els elements bàsics del dibuix són el punt, que està en repòs, i la línia, que és un punt en moviment.

    • Les emocions no es representaran a partir de temes figuratius, sinó a partir del dibuix i el color.

    Les primeres obres de Kandiskij tenen títols normals, però poc a poc, a mesura que evoluciona cap a l'abstracció, les seves obres s'agrupen en títols més generals com « impressions », « improvitzacions » o bé « composicions ». En aquestes obres, encara s'hi pot reconèixer algun tema (una ciutat, un cavall, una barca,…), però al final d'aquest procés, Kandinskij arriba a l'abstracció, (« Primera aquarel.la abstracta »).

    Després Kandinskij abandona Munich : passa a ser professor de la Bauhaus. En aquest moment ja no és un pintor expressionista, sinó que practica una abstracció més geomètrica i racional.

    5.- El Dadaïsme

    El 1916 a Zurich, tot de personatges de diferents procedències s'hi ha reunit fugint de la guerra. Hi ha desertors, ferits, exiliats,… Entre ells, un grup d'artistes es reuneixen entorn del poeta Tristan Tzara al « Cabaret Voltaire » i realitzen un seguit d'activitats artístiques, com recitar poemes, exposar obres o tocar instruments. L'origen del terme és polèmic : Tzara, en una entrevista, va dir que el van trobar obrint un diccionari a l'atzar.

    El grup té una tensència destructiva cap a la societat europea, cap a l'art europeu, i també cap a ells mateixos, per això diem que es tracta d'un grup nihilista. No és un grup cohesionat, i un cop van abandonant Zurich, els artistes s'escampen per diferents països creant tendències diferents. Els països on trobem més dadà són : Alemanya, França i Estats Units.

    Característiques de les obres dadà

    Els dadaïstes consideren que l'art ha d'acostar-se a la vida, fondre's amb la vida. Ells això ho fan d'una manera molt més radical :

    • Treballen amb la tècnica del collage, que combina imatges de diferents procedències creant realitats sorprenents.

    • Treballen amb frottage, que vol dir treballar amb les textures, obtenint resultats molt variats.

    • L'objet trouvé es tracta d'objectes en desús de la societat que són recuperats per l'artista, que els dóna un nou sentit poètic. Aquesta és una altra tècnica que utilitzaven.

    • En general, els dadà abandonen les tècniques tradicionals a l'hora de pintar i escolpir.

    • Missatge rupturista o trencador. En algunes obres hi veiem crítiques polítiques, morals. A vegades són rupturistes perquè utilitzen l'humor.

    MARCEL DUCHAMP

    Un dels artistes dadà més importants és Duchamp. És francès i s'inicia en el camp de la pintura, influït pel futurisme. D'aquesta època és « Nu baixant l'escala », que és tot un estudi sobre el moviment.

    El 1913, crea el seu primer Ready-Made. Es tracta d'objectes prefabricats que poden ser manipulats o no. El ready-made extén l'acció iniciada amb el collage, a tots els objectes.

    Ex : « Tamboret de cuina i roda de bicicleta », o « el portaampolles ».

    El 1917, quan Duchamp es troba ja a Nova York, exposa un dels seus ready-made més impactants, que és « La font ».

    Amb aquestes obres, planteja una nova visió de l'art i l'artista. L'important, per a Duchamp, no és que l'artista hagi creat l'obra, sinó que l'hagi triada. Amb l'acte de triar un objecte i mostrar-lo com a obra d'art, l'artista eleva l'objecte quotidià a la categoria d'obra d'art. Duchamp allibera els objectes del seu caràcter d'objectes destinats al consum, a l'ús, fent parar atenció en la seva forma, en el color, en la textura,…

    El 1915 inicia una obra que anirà modificant i deixarà « definitivament inacabada » el 1923 : « El gran vidre » (o : la casada despullada pels seus solters, fins i tot). És dadà pel títol, pels objectes, que creen una mena de màquina absurda, pels materials,… però encara és més dadà pel paper que juga l'atzar a l'hora de crear l'obra. Per un costat, al ser de vidre, el fons es modifica contínuament en funció del que hi hagi al darrere. En un trasllat d'una exposició a una altra, el vidre s'esquerda, i Duchamp no canvia el vidre, sinó que accepta les esquerdes, així com la pols que hi cau al damunt.

    6.- El Surrealisme

    L'avantguarda surrealista sorgeix de la mà de l'escriptor André Bretón, com una avantguarda més positiva que el dadà. Té molta influència del dadà en la seva recerca de la llibertat, però sense ser nihilistes, sinó proposant una doctrina.

    Si el dadà és una reacció de fàstic contra la guerra i busca la llibertat en la negació constant, els surrealistes fan una proposta positiva. El surrealisme neix el 1924, en període d'entreguerres, quan Breton publica un manifest, obre un « taller d'investigacions surrealistes » i funda una revista que es diu « la revolució surrealista ».

    El terme surrealisme és francès, i vol dir : per sobre de la realitat (superrealitat). El que pretenen els surrealistes és unir el que tradicionalment s'ha considerat la realitat amb altres experiències que tradicionalment se les ha catalogat de no-reals, com els somnis, les al.lucinacions, la imaginació.

    Pel surrealisme, la llibertat és el més important :

    • la llibertat individual la buscaran a través de l'autoconeixement interior, i això ho extreuen de la psicoanàlisi de Freud.

    • la llibertat col.lectiva la buscaran a través de l'acció política i del comunisme, això ho extreuen de Marx.

    Característiques de la creació surrealista

    1.- La llibertat, la vida, l'atzar,… tot això apareix en l'obra per diferents camins :

    • El collage : creen situacions fantàstiques, xocs entre realitats.

    • El frottage : estimula la imaginació, crea textures variades que poden recordar a altres coses.

    • L' objet trouvé : el collage amb volum (escultura). Reunió atzarosa d'objectes.

    • Els cadàvers exquisits : és una obra feta per diferents artistes en col.laboració, cadascun dels quals no sap què ha fet l'altre.

    • L' escriptura automàtica (text André Breton).

    2.- Cada artista té un estil particular, diferent, a vegades molt diferent.

    • MIRÓ : Parteix de la pintura figurativa, però progressivament es va encaminant cap a l'abstracció. Treballa amb línies simples, de color negre, i colors primaris. Tot i així, mai arriba a ser un pintor abstracte. De fet, els personatges de les seves primeres obres, relacionats amb la natura i el cosmos, segueixen apareixent en l'última obra.

    • DALÍ : És pràcticament hiperrealista. Té una tècnica tradicional, utilitza la perspectiva i el clarobscur, però és surrealista en els temes. Ex : « Premonició de la guerra civil », « La persistència de la memòria ».

    • MAGRITTE : És un pintor belga. A l'hora de pintar no practica l'automatisme, sinó un estil molt clàssic, quasi naïf, per aconseguir un ambient molt real, i alhora xocant. Combina, en els seus quadres, el que és insòlit, estrany, amb el que és quotidià, i al combinar-lo, crea un misteri, un estranyament en l'espectador. Igualment, combina la perspectiva, una il.luminació natural,… amb el trencament de les lleis físiques, creant el mateix efecte. Per exemple, en « La clau dels camps », la situació és aparentment normal, però si parem atenció ens adonem que els vidres trencats conserven la imatge del paisatge. Tota l'obra de Magritte és una reflexió sobre l'art. Aquesta reflexió sobre el que és la pintura, es veu en l'obra « Això no és una pipa », on veiem la representació realista d'una pipa i aquesta frase, en una reflexió sobre el fet que l'art representa la realitat, però és una realitat diferent. Altres obres : « Els amants », « Meditació », « La condició humana » (el quadre dins el quadre.

    LES SEGONES AVANTGUARDES

    7.- L'informalisme i l'expressionisme abstracte

    Després de la Segona Guerra Mundial, per Europa s'extén una sensació d'angoixa i soledat desesperada.

    L'any 1945 s'obren els camps de concentració i USA llança les dues bombes atòmiques (Hiroshima i Nagasaki).

    En aquest moment, sorgeix un corrent filosòfic anomenat existencialisme (Sartre). Una de les coses que diu és que l'únic que hi ha és l'existència, no hi ha res més enllà que li doni sentit, i l'home està sol amb la seva llibertat. És un ésser lliure, ha d'actuar, però ningú li dirà què ha de fer en cada cas.

    A Europa, sorgeix un corrent artístic, l'informalisme, mentre que a Estats Units apareix l'expressionisme.

    L' Informalisme té les següents influències :

    • El surrealisme : la importància del subconscient, l'art dels nens o dels bojos, l'automatisme, la irracionalitat, la improvització.

    • L'expressionisme, com a manifestació de l'interior de l'artista.

    • El dadà, pel seu ús de l'atzar, del collage, de l'objet trouvé…

    Característiques de l'informalisme

  • Es tracta d'una pintura basada en la violència i la velocitat d'execució.

  • Dins de l'informalisme, ens trobem amb dos estils : un és més cal.ligràfic (hi predomina el dibuix, la línia), i l'altre és més matèric (dóna més importància al valor tàctil de la superfície del quadre).

  • Es tracta principalment de pintura abstracta, tot i que a vegades i podem reconèixer figures.

  • Els colors acostumen a ser naturals i sobris.

  • A Espanya, la situació està agreujada per la Guerra Civil i la posterior dictadura. El primer ressorgiment de l'art es dóna a Barcelona amb el grup Dau al Set, que a més publica una revista. Entre altres components d'aquest grup, hi ha el poeta Joan Brossa i Antoni Tàpies.

    ANTONI TÀPIES, en un principi, té influència del surrealisme i fa una pintura figurativa, tot i que no és realista. Posteriorment, s'addereix al corrent informalista i, influit pel pensament oriental i per la mística, inicia els seus quadres matèrics. Es tracta de pintures que recorden murs, en les quals hi ha signes, incisions, taques, paraules,… recordant els efectes del temps i la història damunt d'una paret.

    Ex : « Homenatge a Puig Antich », « Pintura matèrica », « Matèria en forma de cama ».

    L'EXPRESSIONISME ABSTRACTE AMERICÀ, es tracta d'una avantguarda que sorgeix a Nova York durant la dècada dels '40 i dura fins als inicis dels '50. És producte de dues catàstrofes : la primera és el « crack del `29 » i la posterior « Gran Depressió », i després la Segona Guerra Mundial. Les influències d'aquesta avantguarda seran :

    • El surrealisme, amb el seu sistema de creació automàtic, però no pel que fa a la figuració.

    • En el dadà, que donava molta importància al procés creatiu, més que no pas al resultat.

    • L'expressionisme, pel que fa a la importància del gest i del color per expressar els sentiments de l'artista.

    JACKSON POLLOCK

    Es tracta d'una figura mítica del moviment. S'inicia en la pintura com a teràpia. Té interès per la psicologia i pels móns arcaics i primitius (els murals de sorra dels indis de Nou Mèxic).

    Les primeres pintures de Pollock són figuratives i estan molt influides pel surrealisme i per la pintura de Picasso.

    Cap al 1947, comença a utilitzar la tècnica del dripping, que consisteix en pintar a partir de regalims. Aquesta tècnica la inventa a partir de la influència dels quadres o murals rituals dels indis, construïts a l'alba i destruïts al vespre. En aquest moment, l'estil de Pollock ja està desfinit en un seguit de característiques que mantindrà fina al final :

    • Desapareix la figuració.

    • Importància del gest, del ritme gràfic, violent i vital.

    • Composició « all over ».

    . No hi ha centre d'atenció.

    . No hi ha jerarquia.

    . El quadre podria continuar més enllà dels límits de la tel.la.

    • El resultat d'aquest procés és el d'un ordre dins el caos.

    En aquest moment, titula les seves obres de la següent manera : « Composició » + un número. Aquest títol posa èmfasi en el fet pictòric més enllà d'altres continguts.

    El caràcter depressiu de Pollock i el seu alcoholisme el van dur a una mort prematura per accident d'automòbil.

    8.- Pop Art

    Als anys '40, a Estats Units, hem vist com l'expressionisme abstracte domina el panorama artístic. En principi, aquest moviment anava en contra de la societat establerta, ara bé, el sistema capitalista acaba absorbint qualsevol producte i convertint-lo en objecte de comerç, i això passa amb la pintura expressionista.

    A més, els pintors expressionistes es van convertir en un model que les noves generaciona havien de copiar.

    Als anys '60, la nova generació d'artistes es rebel.la contra l'expressionisme. S'hi rebel.len en dos sentits :

    • El tema : No és subjectiu, sinó que és absolutament popular, vulgar. Es tracta de temes de la societat de consum, com la publicitat, els còmics, els mites del cinema i del rock,…

    • L'estil : L'estil Pop evita qualsevol traç subjectiu, emotiu. És a dir, s'allunya de l'expressivitat, de la línia i de la taca. Per evitar això, utilitzen la repetició, la seriació (cosa feta en sèrie), o bé la imitació amb pintura de la fotografia, la impremta.

    La característica fonamental del Pop consisteix en la recuperació de la imatge, que és l'única alternativa després dels corrents abstractes.

    Hammilton : manifest

    « El Pop Art és :

    • popular

    • transitori

    • passatger

    • bé de preu

    • produit en sèrie

    • jove

    • espiritual

    • sexi

    • vistós

    • simpàtic

    • un negoci rodó »

    ANDY WARHOL

    És el paradigma d'artista Pop. Va treballar molts camps : la pintura, l'escenografia, l'escultura i el cinema, i en tots ells ens mostra la societat americana, l'estil de vida americà, però sense criticar-lo.

    Ex : « La sèrie de Marilyns », « Les llaunes de sopa `Campbell's' ».

    Vídeos relacionados