Arte barroco europeo del Siglo XVII

Arquitectura, pintura y escultura barroca. Urbanismo. Historia artística # Barroc

  • Enviado por: Carla Melón
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

BARROC

  • Els elements dcoratius es fan servir amb 1 finalitat arquitectònik: X ex, els miralls donen xspctiva i profunditat.

  • Les formes s'inspiren en la natura i en aqlls elements q es kracteritzen xl moviment (aigua, flames...)

  • L'arquitctura civil serà tan imp com la †.

Arquitectura

Itàlia

Lloc on sorgeixen les primeres formes dl barroc. Krac:

  • S'utilitza la columna, la funció és dcorar.

  • Els edif s'enriqueixen amb marbres policromats i mosaics.

  • Es / en 3 etapes:

  • Fins 1630: Stil klmat i formes sns moviment.

  • 1630-1700: Formes dsbordads, èspok representativa d l'arquitctura barrok.

  • 1700-½ s. XVIII: 2X orientació:

  • 1r: stil amb presència d motius dcoratius, etapa q culmina amb el rococó.

    2n: stil d'extrema simplicitat, pretén retornar a l'arquitctura renaxentista i culmina amb l'etapa neoclassicista.

  • Fins 1630

  • Carlo Maderno

    La seva obra principal és l'akbament d la basílik d San Pedro. El seu projecte va consistir en eixamplar i allargar la nau major q serà d planta †. Tb realitzarà kplles laterals x tal d donar grandiositat interior d l'edif. Projecta la façana intgrada x columnes clàssiques d proporcions ggantines, intgrada x 1 àtic d'stàtues el qual substitueix el frontó i dstak les entrades q no es corresponen amb les naus interiors. L'edif t 2 nivells:

    1r: 3 ports d'accés i akbament arquitravat

    Arte barroco europeo del Siglo XVII
    2n: Conjunt d columnes i pilastres amb 1 akbament arquitravat a sobre dl qual trobm stàtues dls apòstols.

    Bernini

    Realitza la Plaça de San Pedro del Vatikno. Krac:

    • Planta elíptik amb 4 fileres d columnes.

    • Columnes d gran tamany d material d nit.

    • A la part alta d les columnes tnim 1 àtic d'stàtues (140).

    • El simbolisme és q l'església rep amb es braços oberts als fidels.

    • L'efecte d la xspctiva és accentuat x les mateixes columnes, d manera q la façana qda ampla i majestuosa.

    • Arte barroco europeo del Siglo XVII
      Dstak la columna egípcia q el Papa Sixte V habia situat davant d l'eix d la basílik. Serà el punt central d la plaça. A costat trobm 2 fonts.Antcednts: Predomina la línia horitzontal igual q a l'arquitctura greco-romana.

  • 1630-1700

  • Borromini

    • Va fer l'església d San Carlos de las Cuatro Fuentes. Stà situada en 1 cruïlla d krrers i x tant s'ha d'adaptar en 1 solar irregular.

    • Dstaka aqst arquitcte x l'ondulació dls elements arquitctònics i x tant hi ha 1 moviment continuu.

    • S'utilitza línies convexes i còncaves.

    • 3 parts imp a l'església:

    - Claustre, d planta octogonal, rodjat d columnes aparellades. Les kntonades són cònkves.

    - Església, d planta elíptik, els murs són ovalats i x tant tnen 1 línia corba.

    - Interior d l'església, 16 columnes ggants q soporten l'enteulament q aprèn la forma ondulada. 3 nivells:

    1r: cúpula ondulada, akbament d llanterna

    2n: semicúpules i ptxines

    Arte barroco europeo del Siglo XVII
    3r: planta elíptik amb columnes q sostnen l'enteulament

    França

    Palau d Versalles, Mansart

    Exemple + representatiu d la grandsa d la monarquia francesa. Materials: pedra, marbre i miralls.

    Lluís XII va manar construir 1 ptit palau d pdra al voltant d'1 pati. Aqst palau no+ tnia 3 sales.

    Posteriorment fou modifikt x l'arquitcte Mansart, el qual va ampliar el palau amb 2 sales + al N i 2 + al S.

    El conjunt d les façanes són d'ordre clàssic i d gran majestuositat. Façana=3nivells:

    1r: Element dcoratiu d l'encoixinat.

    2n: Nivell principal, pilastres i columnes d'ordre jònic. Hi ha 1 pòrtic q sobre surt.

    3r: El + ptit dls 3. Hi ha finestres quadrades i 1 voladís sobre el qual hi ha 1 sèrie d'stàtues.

    Arte barroco europeo del Siglo XVII
    A l'interior dl palau hi ha gran sales amb spais molt amplis i amb 1 gran dcoració. Dstaqn les línies ovalades. Les 2 sales + imp són la kplla reial i la galeria dls miralls.

    Urbanisme

    El barroc es kracteritza x integrar els spais en 1 tot unitari, és l'èpok en q sorgeixen els planols d la ciutat kptal. Les grans vies dsemboqn els centres signifiktius, és a dir, els edif †, les places... Les places presentn elements com x ex columnes, obeliscs...

    Scultura

    Scultura italiana

    Krac:

    • Dstak Bernini.

    • Retorn al classicisme.

    • Materials: marbre, bornze, marfil, or, plata i pedra, aqsta última no+ en obres q stan a l'exterior.

    • Dstak xl seu gran dinamisme, on sembla q es representi 1 obra d teatre.

    • Tmàtik †, mitològik, al·legòrik i civil.

    Bernini

    Extasi d Sta Teresa

    • Es troba a l'sglésia d Sta Maria d Vitoria.

    • Tma: Sta Teresa rep 1 fletxa d'1 àngl x obtnir l'amor diví.

    • Dstak la 2x expressió: x 1 part l'expressió d plaer d Sta Teresa i x l'altra la serenitat d l'àngl.

    • S'utilitza 2x material: el marbre i el bronze, aqst últim no+ utilitzat xl raig d llum.

    • Arte barroco europeo del Siglo XVII
      Dif tipus d txtures: hi ha 1 txtura en els núvols i les ales i 1 altra en la roba dls xsonatgs. Aqsts robs dstaqn xl seu moviment, això ve donat x l'efecte dl clar-obsucur, x tant la xspctiva. La llum prové d'1 finestra situada a l'altar.

    Apol·lo i Dafne

    • Stà situat a la galeria Barghesa. Fou enkrregada x 1 krdnal x situar-la als jardins d la seva vil·la.

    • Material: marbre.

    • Tma: representació d l'escena dl mite d'Apol·lo i Dafne; és el mmnt d transformació d'ella en llaurer.

    • Dsaka l'expressió facial d Dafne i d'Apol·lo.

    • Composició: moviment dls cls cossos on dstak la corba.

    • 2x txtura: a la base hi ha el tronc i els kbllsArte barroco europeo del Siglo XVII
      Poc volum, quasi no hi ha moviment.

    Scultura spanyola (fotocòpies)

    Krac:

    • Dstak xl su realisme.

    • A Andalusia dstak xl seu patetisme.

    • A Kstlla dstak x buskr la bllesa xfecta.

    • Dstaqn 2 obres: El Crist Jacent, d Gregorio Fernández i Magdalena penitent, d Pedro Mena.

    Pintura

    Pintura italiana

    • Figura rincipal: Caravagio.

    • Predomini absolut dl color sobre el dibuix.

    • Sensació d profunditat.

    • Pèrdua d la simetria a les composicions.

    • Abundància d les composicions en diagonal.

    • Presència d l'escotç

    Caravaggio

    Vocació d St Mateu

    • Escena històrik.

    • La llum li dóna l'structura i fixa la composició dl quadre. Llum q pnetra x 1 obertura darrera d la figura d Crist. Llum q va en diagonal. Dstak els xsonatgs principal (Crist i St Mateu).

    • Dstaka el tnebrisme, és a dir, clar-obscur on hi dstaqn els xsonatgs principals d l'obra.

    • Punt d vista baix.

    • Predomina + el color q el dibuix.

    • Arte barroco europeo del Siglo XVII
      Tma †.

    La mort d la verge

    • Tmàtik †, on surten la Verge, Magdalena i els apòstols.

    • Composició: 3 plànols:

    1r: Figura d la Magdalena.

    2n: Verge morta

    3r: Apòstols; uns expressen sentiment i altres no tenen expressivitat.

    • La llum fa l'structura dl quadre, llum en diagonal i x tant mark tnebrisme.

    • Arte barroco europeo del Siglo XVII
      Predomina el color vermell q qda ressaltat x la llum

    Flandes

    Rubens

    Krac:

    • Utilitza 1 gama d colors amplíssima. Sempre stà present el color vermell.

    • Treballa la pinzellada solta.

    • Moviment dinàmic i amb fortes diagonals. Moviment tb d les robs.

    • Les formes corprals són plenes.

    • Tmàtik †, mitològik i retratista.

    Les tres Gràcies

    • Tma: 3 joves nues formant part 1 cercle com el modl clàssic.

    • Composició: la llum il·lumina els xsonatgs centrals. 2 plan:

    1r: 3 dones cobertes x gases molt primes amb 1 moviment molt sensual, stan disposads a començar 1 dansa.

    Arte barroco europeo del Siglo XVII
    2n: Paisatge idíl·lic.

    El desenç de Crist

    • Utilització dl clar-obscur, x tant, tnebrisme q serveix x ressaltar la figura d Crist.

    • Dstak l'studi d l'anatomia i les postures dls xsonatgs q stan inspirads en les figures clàssiqs.

    • S'observa violència, tnsió i 1 dramatisme contingut.

    • Totes les figures stan disposades em tot el quadre.

    • La línia diagonal mark la disposició d les figures.

    • Arte barroco europeo del Siglo XVII
      Dstak el dtallisme.

    El jardí de l'amor

    • És considerat x molts artistes l'antcednt dl rococó dgut al seu kregament.

    • Tma al·legòric, representa el knt d la vida o d la joia d viure. Representa 1 festa a ksa dl Rubens.

    • Es barreja elements reals i elements mitològics (la vestimenta dls xsonatgs…) i elements mitològics (els àngls…).

    • Arte barroco europeo del Siglo XVII
      Dtak x la riqsa dls colors i x l'expressivitat dls xsonatgs.

    Holanda

    Rembrandt

    Ronda de nit

    • Tma: retrat col·lectiu.

    • S'observa 1 sèrie d xsonatgs amb màx realitat (la nena t 1 expressió d criositat, el gos…).

    • Les llums i les ombres donen xspctiva i ressalten les 2 figures principals: el kpità q t la mà sqrra aixekda i el tinent q porta 1 spasa.

    • Gran dinamisme: gestos, mirades… q provoqn q l'spctador participi a l'escena.

    • Arte barroco europeo del Siglo XVII
      Proporcions d gran format i xsonatgs són d tamany real (l'spctador se sent idntifikt).

    La lliçó d'anatomia del doctor Tulp

    • Tma: retrat col·lectiu.

    • Composició: tots els xsonatgs stan emmarkts 1 triangle.

    • Tenebrisme i clar-obscur. Il·lumina el criminal ajusticiat i els rostres dls 7 studiants. 3 plans:

    1r: Mort.

    2n: 3 studiants.

    3r: Els altres q mostren indiferència.

    • Dstak l'expressivitat dls xsonatgs dl 2n plà. Les mirads van dirigids a la mà dl dr Tulp.

    • Arte barroco europeo del Siglo XVII
      Màx dtallisme on hi ha 1 llibre d'anatomia, 1 full on hi ha inscrit els 7 studiants i tota la mark dls músculs en el braç.

    España

    Velázquez

    Las Meninas

    • Tma: retrat d la família reial.

    • Composició: 4 plans:

    1r: Infanta Margarita, els 2 nans i el gos.

    2n: Velázqz.

    3r: Treballadors d la cort.

    4t: Xsonatge q stà a la porta, on stà el punt d fuga.

    • Dstak la xspctiva aèria i presència d xspctiva lineal.

    • Dstak el color sobr el dibuix.

    • Arte barroco europeo del Siglo XVII
      Hi ha dtallisme (al mirall hi ha reflexat els 2 reis: Mariana d'Àustria i Felip IV) i el llenç (lienzo), el quadre on trobm la gran incògnita d sabr el q stà pintant.

    La Venus del mirall

    • Tma: mitològic

    • Arte barroco europeo del Siglo XVII
      Predomini dl color

    Vídeos relacionados