Arquitectura modernista catalana

Arte contemporáneo del siglo XX. Modernismo catalán. Simbolismo. Gaudí. Parque Güell. Biografía # Modernisme. Significació

  • Enviado por: Banys
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

1.- Documentació i catalogació

El Parc Güell va ser constrüit entre els anys 1900 i 1914 per l'arquitecte Antoni Plàcid Guillem Gaudí i Cornet. Va neixer el dia 25 de juny de 1852 a Reus, i va morí atropellat per un tramvía de Barcelona al 1926. Figura cabdal del Modernisme, és el màxim arquitecte de Catalunya i una de les primeres figures de l'art mundial. De profunda i intensa religiositat, de gran civisme i catalanitat. Va passar la seva infantessa i va realitzar els seus primers estudis a Reus. Posteriorment va anar a Barcelona i estudià a l'Escola Superior d'Arquitectura, treballant al mateix temps amb el mestre d'obres Josep Fonserré, on es va familiaritzar amb tots els oficis i les arts aplicades: mosaic, ferro forjat, vidre. En 1878 va obtenir la seva llicenciatura. Gaudí va apareixer en el periode en que el Neoclassicisme havia mort i estava naixent en l' arquitectura el corrent Romántic que va donar pas al Modernisme.

El 1883 va començar a treballar a la Sagrada Família i va conèixer Eusebi Güell, el seu mecenes. La seva obra, d'una marcada personalitat, fa una utilització lliure i personal de l'art musulmà i dels estils gòtic i barroc, utilitzant tot tipus de recursos arquitectònics, alguns d'ells amb resultats espectaculars.

L'arquitectura d'Antoni Gaudí va destacar per l'ambició globalitzadora i l'extraordinari simbolisme religiós. Ara bé, la materialització de les seves idees no s'hauria produït sense el mecenatge que va rebre de l'industrial i patrici Eusebi Güell i Bacigalupi. La producció de Gaudí pot dividir-se en quatre etapes, la més creativa de les quals va ser la de 1900 a 1917, quan va construir el parc Güell, la cripta de l'església de la colònia Güell, la Pedrera (casa Milà), les escoles de la Sagrada Família i va executar la reforma de la casa Batlló. Així i tot, va ser al temple expiatori de la Sagrada Família, on Gaudí, que era conscient d'estar fent l'obra de la seva vida i la nova catedral de Catalunya, va cercar la síntesi màxima entre l'arquitectura i l'ideal religiós.La gran fantasía de Gaudí va portar com a conseqüencia que l'edifici, el Parc Güell, es mostres com una obra d'art única aplicant solucions arquitectóniques molt arriscades com per exemple l'arc parabólic. Segueix el concepte de las catedrals gótiques amb totes les seves connoctacions simbóliques. Per a Gaudí el continent, es a dir l'edifici, i el contingut són una sola unitat. Técnicament hauria que destacar el que ell anomenava "el trencadís", es a dir, la decoració amb troços cerámics de reaprofitament d'edificis destrüits als quals ell, ben combinats, els donava el seu propi caràcter.

Va portar una vida modesta sense importarli els luxes. D'entre les seves nombrosses obres es poden anomenar el Palau Güell, el Parc Güell, la Casa Batlló, la Pedrera o la inacabada Sagrada Família. Situades totes elles a Barcelona.

També hi va haver un altre arquitecte que va ajudar en el disseny del parc, aquest arquitecte va ser Josep M. Jujol i Gibert, va néixer a Tarragona el setembre de 1879. L'any 1883 va anar a viure a Gràcia i uns després a Barcelona, on el 1896 ell obté el títol de batxiller. L'any següent, el 1897 començà els estudis universitaris, de primer a la preceptiva Facultat de Ciències i més tard a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona a partir del curs 1901-1902. En aquells anys l'Escola estava dirigida per Lluís Doménech i Muntaner. El 1901 treballa amb Gallissà; el 1903 amb Font i Gumà; i el 1904 comença amb Gaudí. Obtingué el títol d'arquitecte l'any 1906.

Jujol esdevindrà el més destacat col.laborador de Gaudí amb qui treballà fins a la mort del mestre. Les obres més importants foren la Botiga Mañac (1911), el Taller Mañac (1916-1922), la casa Planells (1923-1924) i la Font Monumental de la Plaça d'Espanya (1929); totes elles a la ciutat de Barcelona. També a Sant Joan Despí va fer la Torre de la Creu (1913) i la casa Negre (1915-1941). Sense oblidar-nos de les reformes de la Casa Bofarull als Pallaresos (1914-1930) i de l'església de Vistabella (1918-1923).

Fou un destacat dibuixant i pintor i conreà també l'escultura. A la seva obra arquitectònica quasi sempre hi trobem altres arts plàstiques: vistoses pintures, alegres esgrafiats, elements escultòrics i ferros que en mans de Jujol esdevenen elements esculturals. Fou professor (1910) i catedràtic (1919) a l'Escola Superior d'Arquitectua i professor d'escultura en fang i altres oficis a l'Escola del treball de Barcelona. En plena activitat professional va morir a Barcelona el primer de maig del 1949; enguany fa cinquanta-dos anys.

El parc urbà esta situat a la finca de Can Muntaner de Dalt en una elevació (la muntanya pelada) al nord del barri barceloní de Gràcia, més concretament al carrer d'Olot, s/n i Avda. del Carmel s/n; si pot arribar a traves dels autobussos 24 i 25 de la xarxa TMB. En principi hauria de ser una urbanització privada amb capacitat per a seixanta cases unifamiliars amb jardí d'estil anglès, pero ha acabat sent un parc múnicipal de la ciutat.

El Modernisme és un moviment cultural que va tenir lloc a l'Occident al final del segle XIX i principi del XX. Va designar les tendències més renovadores de la literatura, el teatre, l'arquitectura, les belles arts, la decoració, els mobles i altres objectes.

El moviment va rebre, segons els països, noms especials. A Catalunya, més Mallorca i València, Modernisme; a la resta d'espanya Modernismo; a França i Bègica Art Nouveau; als països anglosaxons, Modern Style; a Àustria, Sezessionstil; a Alemanya, Jugendstil i a Itàlia Liberty o Floreale.

Tots aquests estils són paral·lels, però no iguals. Tampoc no són estils unitaris, sinó que cadascun inclou diverses tendències, en particular el català. Aquest és, de tots, el més variat, el més popularitzat, el més ric i el de més llarga durada: entre 1888 i el 1906, amb un pròleg el 1882 i un epíleg fins a la Primera Guerra Mundial.

Algunes característiques generals són:

  • Es busca la belleça i la originalitat.

  • Rebutjen la simètria i l'academisisme.

  • Prefereixen la línia corba i ondulada.

  • Cada pais buscava la inspiració en el seu passat històric més important.

  • Els edificis són concebuts com una unitat i els arquitectes projectaven tots els elements de dins i fora de l'edifici.

A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.

Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.

L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en GaudíEn el cas català, és a Catalunya on es troben els millors representants espanyols ja que Catalunya era la zona més avançada i evolucionada de l'estat espanyol. Aixo provocà l'aparició d'un moviment nacionalista on es valora l'època més rellevant catalana, el segle XIII, l'época del gòtic. Catalunya té el desig de crear un art nacional propi. Una fet que també va influir al Modernisme català va ser que justament a Barcelona va ser on es varen celebrar dues Exposicions Universals (els anys 1888 i 1929), exposicions quadriennials on cada país feia una mostra de les seves innovacions tecniques i d'altres tipus per mostrar-les a la resta de païssos participants. Aquestes exposicions es celebraven i es celebren a diverses grans ciutats del món.

2.- Anàlisi formal

L'element principal del parc és l'infraestructura viària que havia de donar accés a les 60 parceles previstes. Rampes, viaductes i pórtics travesen a l'hora que estructuren la finca.

Com el Parc Güell, no és una edificació, sino que és un projecte de ciutat-jardi, l'analisi sera explicat per diferents parts:

  • El “temple” i el “teatre” grecs: L'amor per l'art i la cultura de la Grecia antiga era quelcom compartit per Güell i Gaudí; potser per aixòes va fer en el centre del Parc, una gran sala hipóstila amb gairebé cent columnes dóriques (vuitanta-quatre per ser exactes). Es suposa que en aquell cobert hi hauria d'instal·lar-se el mercat de la “Ciutat jardí” , pero mai s'arrivà a complir aquesta finalitat utilitària. Es tracta en realitat d'una espécie de gruta arquitectónica que crea, sobre la sostrada, una plaça coneguda amb el nóm de “teatre grec”. La plaça, a manera de gran balcó a escala urbana, permet fruir d'una extraordinària panoràmica de la ciutat i el mar. La singular barana d'aquest balcó està constituida per un banc continu de traçat ondulant i revestit de trossos de ceràmica vidriada multicolor. Les columnes suposen una interpretació gairebé humorística del veritable ordre clàssic: l'equí s'enfonsa per el pes de l'arquitrau, i les “gotes” dels triglifs són tan naturalistes que semblen estar a punt de caure. La transició amb la montanya, en la part de la plaça, és un exelent exemple de com va entendre Gaudí el compromís entre arquitectura i paisatge natural.

  • Ritmes naturals, capricis i atzars: Cap a l'esquerre del teatre grec, anant cap al calvari, ens trobem amb un camí peatonal cobert, la qual la seva sostrada està sostesa per unes inaudites columnes helicoidals. Pot ser que Gaudí homenatgees així a alguns arquitectes del gòtic llevantí o que s'inspires en els troncs dels eucaliptus, pero ni una cosa ni l'altre expliquen del tot aquesta disposició. El respecte per la natura es nota en els detalls un tant ingenuus, com aquell tronc del garrofer, torçat cap enfora, que va ser salvat al construir un dels viaductes. La rentadora, amb la cistella de la roba al cap va ser el resultat d'un error de l'artesà al copiar una estatua grega. Resulta significatiu que Gaudí el donés per bó, reconeixent el poder creador de l'atzar.

  • Pavellóns de l'entrada: Tot el recinte del parc està protegit exteriorment per una tanca de obra, de pedra i ceràmica que es remata amb dos pabellons de modesta escala pero de gran singularitat arquitectónica que presideixen l'entrada principal. Aquests dos edificis, de planta ovalada, estàn coberts per cúpules i rematats amb motius de geometria complexa i de estilització vegetal. Tota la part superior del conjunt està recoberta de mosaic de ceràmica vidriada, clara i freda, que contrasta amb el color càlid de la pedra, la mateixa que es troba per tota la finca i que fou utilitzada amb generositat per a la construcció de murs, viaductes i pòrtics. Un d'ells era la porteria; i l'altre contenia una sala d'espera i telefon d'ús públic. Gaudí va construir els murs amb el mateix tipus de pedra calcaria utilitzades en els viaductes, pero recobrir les formes delirants dels sostres amb el seu característic trencadís. Aquesta arquitectura sembla tova i emmotllable, com els somnis. S'ha dit que els remats repredueixen un tipus de bolets molt verinossos: la creu del pavelló de serveis “triumfaria” llavors sobre la mort. Pero aquesta interpretació no és necessariament incompatible amb la posible alusió al escenari de Hansel i Gretel, una ópera que tinguè molt d'exit en la Barcelona coetànea.

  • La serp i el drac: La majestuosa escalinata situada a l'entrada principal del parc fou concebuda per Gaudí en forma de dos tramades bessones separades per una font lineal que adquireix diferents formes al llarg del seu recorregut.Aquestes formes son un cap de ser i un dragó, o almenys aixo diuen.

El cap de serp que emergeix en el centre d'un escut de Catalunya “vomita” un doll d'aigua sobre un pilonet inferior. El mateix fa un llangardaix o un drac multicolor que esta col·locat més amunt. El drac, situat a la part superior, és representatiu d'aquest efecte màgic característic de la seva obra. El barroquisme de les formes, d'un efecte plàstic exhuberant, es combinen amb l'armonía de colors i textures, aconseguida amb l'us dels materials més senzills, el trencadis de ceràmica vidriada de rebuig usat magistralment en forma de collage, per obtenir una impressió de riquesa i brillantor incomparables. No seria estrany que la serp representes a la mítica Pitó, protectora de les aigües subterraneas. La presencia del “temple grec”, del qual aljub procedia l'aigua vessada, reforçaria aquesta interpretació. El drac s'ha de relacionar amb el que figura a l'escut de Nimes, un asumpte personal del senyor Güell, que havia cursat estudis en aquella ciutat francesa. També és un misteri saber si es va voler reproduir també aquí a Lladó, el mitic guardià del Jardi de les Hespérides.

La disposició dels elements en la planta del parc és la següent:

  • entrada

  • gruta artificial i escalinata

  • sala de les columnes gregues (mercat)

  • teatre grec o plaça al aire lliure

  • calvari

  • casa d'Eusebi Güell

  • casa de Gaudí

  • casa del doctor Maxench

  • A, B, C i D. viaductes i pòrtics coberts

    3.- Contingut i significació

    La funció del Parc Güell era que Eusebi Güell, el mecenes protector de Gaudí; estava interessat en la promoció d'una zona jardí-residencial, alhora com a operació especulativa, com a publicitat de la seva indústria de ciment i com a expereiment de les idees higienístes entorn de la ciutat jardí de les quals s'havia fet un promotor decidit. Encara que com a operació econòmica el Parc Güell seria un fracas, la construcció del sistema general de serveis donaria peu a Gaudí per a desenrotllar una especial idea de la residència suburbana i de l'arquitectura al seu servei. Desde l'any 1922 l'Ajuntament comprà el Parc als hereus d'Eusebi Güell per convertir-lo en parc públic, desde l'any 1969 és declarat Monument Històrico-Artístic d'Interès Nacional. L'any 1984 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i tres anys despres (1987) fou restaurat pel Ministeri de Cultura sota la direcció dels arquitectes Martínez Lapeña i Torres Tur.

    4.- Valoració

    Gracies a l'aparició del Modernisme a finals del segle XIX i principis del segle XX, Barcelona va poder tornar ha guanyar gran importancia davant de la resta del món, paper que tenia durant el segle XIII pero que es va perdre durant les crisis del llarg del segle XIV. Aquest moviment és la reaparició del gòtic, art que dominava a Catalunya durant el segle XIII, per aixo els artquitectes modernistes van decidir utilitzar el neogòtic per a fer grans edificis. També varen ajudar les dues Exposicions Múndials que es varen celebrar a Barcelona (les primeres d'Espanya), on tothom va poder apreciar l'art nacional del Modernisme.

    En conclusió: que el Modernisme és un dels principals atractius de Barcelona, i ho és fins al punt que molts dels edificis modernistes són reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la Humanitat

    Aquest conjunt arquitectònic, obra de Antoni Gaudí, és una dels més importants de la ciutat de Barcelona, on també podem incloure el Temple Expiatori de la Sagrada Familia, La Pedrera, La Mansana de la Discòrdia al Passeig de Gracia, etc…Tots aquets són diversos edificis modernistes inspirats en el gòtic.

    Haver de realitzar el comentari d'un edifici modernista m'ha agradat força, ja que aixi he pogut observar com Catalunya té un art molt ric i bell. També un avantatge d'aquest treball ha sigut que per sort actualment s'hi pot aconseguir moltes fonts d'informació del Modernisme, fins i tot si poden fer vivites per la seva propera distancia, encara que he trobat més informació a casa meva i a la biblioteca municipal que no pas al Centre de turisme de Barcelona situat al Palau Robert de Barcelona.

    Bibliografía

    • Barjau, Santiago i Gurri i Serra, Francesc; Rutes del Modernisme; Servei d'Informació, Documentació i Publicacions del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya; Barcelona, 1992.

    • Bassagoda i Nonell, Joan; El gran Gaudí; Editorial AUSA; Sabadell, 1989.

    • Bassagoda i Nonell, Joan; Gaudí; Arquitectura del futuro; Salvat Editores; Estella, Navarra 1984.

    • Bassagoda i Nonell, Joan i Solà-Morales, Ignasi de; Gaudí; Servei d'Informació, Documentació i Publicacions del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya; Barcelona, 1988.

    • Bassagoda i Nonell, Joan; Guía de Gaudí; Litoclub s.a.; Col·lecció Terra Nostra, 15.

    • Bassagoda i Nonell, Joan; La bibliografía de Gaudí; Salvat Editores; Barcelona 1987.

    • Baños i Pascual, Carles; Història de l'art; Apunts del curs académic de primer de batxillerat; Corbera 2000-2001

    • Calzado, Borja; Barcelona única; Servei d'Informació, Documentació i Publicacions del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya; Barcelona, 1990.

    • Carandell, Josep Maria; Ruta del Modernisme; Ajuntament de Barcelona.

    • Diversos; Barcelona, España; Secretaria de Estado de Turismo; Dirección General de Promoción del turismo; Espanya, 1980.

    • Diversos; Docta, Guía educativa; volum 8, Carroggio, S.A. de ediciones; Barcelona.

    • Diversos; Historia de Catalunya; Obra produïda conjuntament entre La Vanguardia i la Generalitat de Catalunya; CD 5, 6 i 14

    • Diversos; Historia del arte; Tomo IX; Salvat Editores; Estella, Navarra, 1981.

    • Fernández, A i altres; Ars, Història de l'Art; editorial Vicenç Vives; Barcelona 2000.

    • http://www.barcelona-on-line.es/cat/turisme/bcn_modernisme.htm

    • http://www.bcn.es

    • http://www.bcn.es/catala/turisme/perdis/cgaudi.htm

    • http://www.buscabiografias.com

    • http://www.ctv.es/USERS/ags/GAUDI.htm

    • http://www.puntobobo.com/ct_guell.html

    • http://www.xtec.es/trobada/modernis/al_casas/guell2.htm

    • http://www.xtec.es/trobada/modernis/modernis.htm

    • Milicua, José i Diversos; Història universal de l'art, El segle XX, volum IX; Editorial Planeta; Febrer 1989.

    • Ramirez, Juan Antonio; Gaudí; Anaya; Biblioteca Básica, Serie Arte (Monografías); Madrid 1992.

    • Solà-Morales, Ingnasi de; Gaudí; Polígrafa.

    • Tarrago, Salvador; Gaudí; editorial Escudo de oro; Febrer, 1985.

    • Tarrago, Salvador; Todo Barcelona; editorial Escudo de oro; Febrer, 1981.

    Parc

    Güell

    Index

    • Documentació i catalogació 2 - 4

    • Anàlisi formal 4 - 7

    • Contingut i significació 7

    • Valoració 7

    • Bibliografia 8 - 9