Antropología social y cultural

Análisis antropológico # Drets humans. Relativisme cultural. Pensament antropologic. Teoríes alternatives. Cultura. Societat. Familia. Parentiú

  • Enviado por: Teresa Benac
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 32 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ A L'ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL

-LLIBRETA DE COMENTARIS I REFLEXIONS-

CURS 1998-1999

TEMA.1 L'Antropologia Social: Continguts i Problemes.

Text 1 : DEFINICIONS D'ANTROPOLOGIA

Segons les següents definicions, pareix prou generalitzada la idea de que l'Antropologia és l'estudi de l'home i les societats en les que viu. Linton parla de “l'home i les seues obres”, Radcliffe-Brown de “ la natura de les societats humanes “, Levi-Strauss de “ certes propietats generals de la vida social “, L. Mair fà referència als “ Principis comuns “, Keesing “Nosaltres mateixos “. Per a Augé, M, és “ La totalitat de la societat a partir de les unitats que la insereixen “. Rossi, I. destaca “ Les variants dels grups humans “ i per la seua part H. Harris “La humanitat “. Cal assenyalar que un dels autors: Godelier, M. creu que no podem atribuir a l'Antropoligia un contingut exclusiú.

Com podem vore l'Objecte d'estudi de l'Antropologia des d'un punt de vista general coincideix més o menys en tots els autors. Però curiosament quasi totes les definicions fan referència a un objecte d'estudi molt més concret , que són les societats primitives. En les definicions es parla de pobles primitius, salvatges, pre-alfabets, societats pre-capitalistes, pre-industrials i unitats socials d'amplitut reduida. Ens preguntem per qué s'ha donat aquest fet. Per a Linton, R. ha sigut a causa d'una mena d'acord tàcit. Levi-Strauss tampòc dona una explicació molt clara i parla de que “ La Història ha volgut que l'Antropologia començara interesant-se per les societats primitives. Es Godelier quí ens dona una explicació més lògica: L'Antropologia va naixer del descobriment del món no Occidental per part d'Europa junt amb el desenvolupament de les diferents formes de dominació colonial del món per part d'Occident.

Una altra questió és si l'estudi de l'home i de les Societats de l'Antropologia pretén descobrir les curiositats de cada Societat, o pretén descobrir allò comú en totes les societats. De la definició de Marin, L. podriem concloure que allò que es pretén trobar són els aspectes comúns de tots els homens i dones ja que parla dels “ Principis Comuns “ còm allò important. Augé parla de “ l'Anàlisi de caire més general “. Ross ens situaria més cap a l'estudi de les especificitats ja que parla de l'estudi de les variants dels grups humans. Però és la definició de Keesing la que ens dona una resposta molt més satisfactoria ja que per a ell és tan important l'estudi d'un aspecte com de l'atre: “ De les Universalitats, i les Especificitats “.

TEXT.2 DRETS HUMANS I RELATIVISME CULTURAL:

El coneixement antropològic ens ajuda a vore les cultures diferents a la nostra còm dignes de respecte i a evitar la visió etnocentrista del món Occidental. Però fins a quin punt deu arribar eixe respecte és una qüestió que no té una resposta fàcil. Des del meu punt de vista allò important és que totes les persones tinguen una educació lliure i en la qual siga una materia important el coneixement d'altres cultures i de la seua pròpia de forma que després puga jutjar el món en el que viu i puga lluitar contra aquelles còses en les que no està d'acord. Es tractaria de que una persona, per exemple, pot estar d'acord en que li practiquen l'extirpació del clitoris si avans ha tingut una educació que li permeta vore eixa costum des d'una perspectiva diferent i que si no està d'acord que poguera defensar-se amb dignitat.

El que estic plantejant és practicament imposible en l'actualitat per moltes causes: Cada pais té una cultura i una educació en funció d'eixa cultura, els paisos sub desenvolupats que sòn els que més manca d'educació pateixen no tenen recursos per a fer una reforma entre altres còses perqué primer deuen solventar les necesitats més primaries ( alimentació, sanitat ) ,etc…… Per ara estic d'acord en que asociacions com Amnistia Internacional intenten vel·lar per uns dret humans universals que eviten les pràctiques violentes i tortures. Recolçe qualsevol intente de foment del relativisme cultural.

TEXT.3 LO ESTRANY I LO CONEGUT EN EL PENSAMENT ANTROPOLOGIC RECENT

Encara tenint en compte la técnica del tercer grup de conceptes en l'estudi de l'Antropologia, desde el meu punt de vista ser objectiú deu ser molt dificil d'assolir o casi imposible. Desde molt xicotets ens han banyat en la cultura dels nostre pais o comunitat. Dins d'aquesta tenim assignat un rol que ens fà veure les còses d'una determinada manera. Es cert que l'estudi dels propis “sesgos” que actuen en el nostre estudi ens poden ajudar a apropar-nos a l'objectivitat, però en últim terme la nostra cultura , la nostra experiència ens atrapa en la subjectivitat.

TEXT. 4 MALDITES PER SER DONES

Respecte a la situació que viuen les persones i sobretot les dones a Kabul crec que és un bon exemple del conflicte DRETS HUMANS-RELATIVISME CULTURAL. Ens podrien preguntar si Occident deuria actuar per a defensar els drets humans universals ( considerats sobretot des del nostre punt de vista ) que estan sent violats pels talibans, o se deuria respectar la cultura i els principis que volen instaurar.

Els talibans justifiquen les seues actuacions per l'expanció d'una Cultura tradicional derivada d'una interpretació del Coran que es basa en que les dones són font de tentació , corrupció … i deuen permaneixer a casa, sense treballar, sense educació, sense documentació , sense poder participar en les decicions politiques. En resum privades de llibertat per a desenvolupar-se com a persones, patint una mort lenta i silenciosa.

Crec que el nostre deure és respectar la seua Cultura com a una més, sempre que els que participen d'ella ho fan perque volen i no per obligació. Desde el moment que una sola persona no està d'acord amb aquesta cultura dels Talibans i pateix les consequències de la mateixa , Occident deuria actuar. Com tots sabem no és tracta d'una persona sino de la majoria de la població ( sobretot femenina) qui es manifesta contraria als principis dels Talibans.

TEMA. 2: REFLEXIÓ TEÒRICA I TREBALL DE CAMP. TEORIA I PRAXI DE L'ANTROPOLOGIA SOCIAL

TEXT. 1 L'ANTROPÒLEG INOCENT

El relat d'aquest antropòleg qüestiona l'aportació de coneixements del Treball de Camp a les teories antropológiques. L'autor distingeix entre els abnegats investigadors de camp que tenen poc o res a dir en termes académics, i els nous antropòlegs com ell que consideren que el Treball de Camp havia estat sobrevalorat. Per a ell la justificació de fer Treball de camp es basa fonamentalment en una satisfacció egoísta, ja que el Treball de camp té poques possibilitats d'aportar coneixements importants a l'humanitat. Després de descriure la seua pròpia experiencia de treball de camp en la qual no falten els retrasos, les estafes, les dificultats per a comunicar-se amb l'objecte d'estudi, els robatoris etc…. l'autor conclueix com a síntesis del que sería el treball de camp amb aquest diàleg:

- Ah , ja has tornat.

- Sí.

- Ha sigut aborrit ?

- Sí.

- T'has posat malalt?

- Sí.

- Has dut unes notes a les quals no trobes sentit i t'has donat compte que t'oblidares de fer les preguntes més importants ?

- Sí.

- Quan penses tornar ?

Aquest relat ha contribuit a desfer eixa imatge tan fantàstica , que com jo, supose que tenim molts, del Treball de camp. Encara que pense que l'autor es passa un poquet d'escepticista crec que fer Treball de camp necessita d'una bona preparació perque les dificultats per a establir una relació óptima amb l'objecte d'estudi no són poques, (deixant de costat altres tipus de dificultats com els retrasos, estafes…). La llengua és un dels princiapals problemes , ja que sense un coneixement raonable de la mateixa no es pot arribar a compendre els pensaments i les creences de l'objecte d'estudi. Les interpretación erronies poden ofendre , o crear conflictes amb ells, que imposibiliten l'estudi.

Ser acceptat per un grup de persones pot ser dificultos en la mateixa societat en la que uno viu, per tant amb uns individus tan diferents com solen ser els de les societats estudiades , la dificultat es pot triplicar. Deu ser molt important coneixer les regles de joc i no ofendre a algú com li passa a l'autor d'aquest relat.

Respecte a la conclusió final d'aquest autor opine que sempre quan es fa un treball que no es pot rectificar al terminar, com és el treball de camp , totes les persones humanes com humans que sóm pensem que podríem haver-ho fet molt millor. La forma de que açò no passe és realitzar una bona planificació de l'investigació. Crec que aquesta és una de les parts més importants en el Treball de Camp.

TEXT. 2 TREBALL DE CAMP: CÓM SABER EL QUE ÉS VERITAT ?

El treball de camp és la forma més completa de coneixer una realitat , una cultura ja que s'estudien a l'hora tots els aspectes de la mateixa. Es tracta de mantindre un contacte permanent amb l'objecte d'estudi, per mig d'un procés d'inmersió ( com diu l'article ) : l'observació directa. Pero aquesta mateixa característica traiciona l'objectivitat de l'estudi ja que per una banda l'investigador encara que intente evitar-ho sempre va a influir en les persones , i per altra el context en el qual és fà l'estudi , les qualitats del propi investigador , la seua educació, la forma de relacionar-se o els métodes que utilitze també faran acte de preséncia en l'informe final.

Crec que mai podrem arribar a la veritat absoluta del que és una cultura, ni per mig del treball de camp ni per altre métode, entre altres còses perqué aquesta no existeix. Aquesta és la característica de totes les ciències socials, com és l'Antropoligía. Però sempre es pot intentar ser el més objectiú posible comparant estudis d'una mateixa cultura , d'investigadors diferents, o tenint sempre presents quins són els aspectes subjectius de la persona que fà el treball de camp i que hagen pogut influir en el treball.

TEXT. 3 EVALUANT TEORIES ALTERNATIVES

A sovint passa que al intentar trobar la simbolització de certes costums, ens trobem que aquesta simbologia pot tenir significats més concrets, com el control de la resolució de conflictes per métodes violents o l'equilibri ecològic derivat d'aquestes costums. Açò ens porta a plantejar-nos que les corrents teòriques són a sovint complementaries. Açò planteja la necessitat de posar a proba les corrents teòriques contrastant-les amb les dades, en la recerca de formes que validen les teories existents.

TEXT. 4 ANTROPOLOGÍA: MÉTODES I PROBLEMES EN LA FORMULACIÓ DE TEORIES:

Aquest text ens dona una idea prou clara de les limitacions de l'Antropoligia com a Ciència Social en la formulació de Teories. L'Autor fà una distinció entre les “Proposicions Descriptives” que es refereixen a events que ocorren en un context especific de temps i espai. Les “Generalitzacions Empíriques” que es referixen a relacions independents de condicions específiques de temps i espai. I per últim les “Generalitzacions Teòriques” que fan referència a relacions més abstractes i obren noves linees d'investigació.

Segons l'autor l'Antropologia ha formulat una gran quantitat de generalitzacions empíriques a manera de llei, així com algunes formulacions abstractes que bé podrien denominar-se Generalitzacios Teòriques. Llabors a la pregunta de si podem considerar aquestes lleis com Generalitzacions vàlides a la manera de les Ciències Naturals contestarem que no. Les lleis Antropològiques no són, efectivament, el tipus d'hipòtesis verificades de les Ciències Naturals , es tracta de Generalitzacións més modestes , l'abast de les quals està restringit a una estructura donada amb unes determinades condicions.

Arrivat aquest punt i considerant les anteriors reflexions de l'autor puc afirmar que recolçe la seua conclusió final en la qual invita a no deixar-se intimidar per les limitacions de les teories Antropològiques i valorar-les a l'hora de fer investigació Antropològica, perque en últim terme allò important és la recerca d'un coneixement confiable i públic dels fets Socio culturals . Crec que una forma de apropar-se cada vegada més a la perfecció de les teories passa per tenir sempre present les limitacions de l'Antropologia com a Ciència Social, sintetitzades per l'autor en les quatre característiques següents:

- La magnitud i velocitat dels canvis de les condicions socials

- L'infinitud de variables que actuen sobre els sistemes.

- El Condicionament de l'investigació per a donar resposta als mals socials.

- El component ideològic de les teories.

TEXT. 5 REFLEXIONS D'UN TREBALL DE CAMP

En aquest text un grup d'estudiants ens expliquen la seua experiència de treball de camp d'un poble a 25 kilómetres de Sevilla. Alló que més m'ha cridat l'atenció del seu relat en relació a les dificultats de treball de camp és el fet de que aspectes com la procedència , el sexe , l'edat, les experiències , el carácter, l'apariència, aixi com les condicions fisiques i emocionals en les quals es trobaven els estudiant a cada moment, influeixen tant en l'anàlisi de les dades, però també i açò és el més curios: en el procés de recollida de dades. Es important tenir en compte el fet de que els antropòlegs estudien a les persones del seu propi sexe de forma diferent als del sexe contrari, a l'hora de fer treball de camp.

Però també m'adonat llegint aquest text d'altres aspectes del treball de camp que no havia reflexionat. En el procés d'integració en la societat, per exemple, és fonamentat la presencia d'una persona de contacte que tinga un prestigi en la societat que s'estudia. També a l'hora de fer entrevistes la importància d'anar “recomanat” per algú.

Un altre dels problemes que planteja aquest grup d'estudiants és el de l'ética del treballador. Es tracta de problemes que es poden donar a l'hora de fer entrevistes i saber diferenciar qué còses pertanyen a la intimitat de les persones i per tant es prudent no preguntar-les per tal de no perdre la confiança amb els entrevistats encara que siguen aspectes importants per a l'estudi antropològic.

Els estudiants plantegen la diversitat interna del grup ( eren cuatre persones de diferents sexes i característiques ) , com un element que encara que tenia els seus inconvenients ( de coordinació, interpretacíó de les dades ), oferia la posibilitat d'interpretar les dades contrastant els diferents punts de vista. Les diferents formes de percibir la realitat permetien enrriquir la informació.

En el que es refereix a la metodologia i l'aplicació de les técniques el grup d'estudiants destaca la importància de que l'adecuació de la técnica al métode que s'utilitza així com la importància d'unir els coneixements teòrics amb els pràctics.

TEXT. 6 ALGUNES QUESTIONS ACTUALMENT EN DEBAT.

El concepte de funció:

El funcionalisme, escola d'Antropòlegs britànics i alguns nordamericans, és basa en la idea de funció però aquesta té atribuits una serie de significats distints. Hervert Spencer va ser el primer en usar la paraula “funció” com un terme técnic per a l'anàlisi de la societat. Spencer pensava que les lleis de la biologia podien aplicar-se tant als sumatoris de cel·lules com als d'individus. Per a ell les societats es desenvolupaven Mitjanzant la diferenciació de funcions, de la mateixa forma que s'ha demostrat que es desenvolupen els organismes biològics.

Però no tots els funcionalistes, han diseccionat la societat de la mateixa forma. Un altre exemple de funcionalista és Durkheim que comparava les societats amb órgans humans. Per a ell és fonamentat la recerca de la relació entre el fenòmen que estem estudiant i les “necessitats generals de l'Organisme Social”. A pesar de la seua obsesió per la funció de tots els fets socials, Durkheim admét que poden surgir fenòmens sense utilitat no seguiran existint si no resulten útils d'alguna forma.

Malinowski és un altre funcionalista que coincideix en que aquesta última idea de Durkheim. Però E.R. Leach compara als dos autors aplegant a les següents conclusións: Mentres Malinowski busca relacionar els dispositius socials amb les necessitats biològiques, Durkheim fà la mateixa analogia que Spencer entre la funció biològica d'un organ biològic i la funció social d'un comportament socialque es repeteix de forma regular.

Cal destacar la contribució d'un altre autor: R.K. Merton a l'escola funcionalista amb la seua diferenciació entre “funcions manifestes” ( Propòsits conscients dels que participen en una acció preescrita, i “funcions Latents” les quals només resulten aparents per a l'observador.

L'Antropologia, Ciència o Història:

L'inici d'aquest dilema el podem situar a l'afirmacio d'Spencer de que la sociologia és una , capaç de formular lleis que estableixen les característiques generals de les societats en diferents estadis de l'evolució. Aquesta afirmació fou combatida per historiadors amb l'argument de que tota referència a lleis deu implicar algún tipus de teoria de la predestinació.

TEMA.3 CULTURA I SOCIETAT:

TEXT.1 JOC PROFUND:

Aparentment la “pelea de gallos” es pot interpretar com un rit o pasatemps i tractar d'analitzar-lo i descifrar-lo, però també es pot estudiar com un text literari, en aquest cas allò que més destaca de la “pelea de gallos” és que les emocions que genera ( mort, masculinitat, el plaer del risc, la desesperació de la pérdua, el trionf ) esta constituida la societat Balinesa i eixes emocions són les que uneixen als individus. La “riña de gallos” és un exemple de part de l'experiència en la vida dels Balinesos ( salvajisme animal, narcisisme masculí, joc per diners, rivalitats generades per l'estatus, excitació de les mases ) allò que tenen en comú aquestes vivencies és la furia i el temor a la furia. La “riña de gallos” els permet simbolitzar aquesta furia i aquest temor en el seu significat més profón , és per a ells un medi d'expressió de les diferències socials, en la que trionfa o és enderrocat i en la que per un moment es mostren emocions que en la societat Balinesa generalment no s'expresen. La “riña de gallos” permet als balinessos formar i descobrir una faceta del seu temperament i també del temperament de la societat.

Crec que amb aquest text queda clar la importància que tenten els fets Culturals com formes simboliques l'hora de coneixer una cultura i que aquestos fenòmens Culturals que formen les societats es poden estudiar com un conjunt de trets que cal interpretar, buscant el significat simbòlic de tots els aspectes i la forma de sentir-los que tenen els membres de la societat que s'estudia.

TEXT. 2 ELS SOROLLS DEL SILENCI.

Al estudiar una cultura diferent els antropòlegs o les persones simplement al interactuar en gent de cultures diferents ens podem trobarem amb moltes dificultats a l'hora de comunicar-nos perque tal i com ho expresa l'autor en aquest document una de les coses que més canvia d'una societat a una altra són les significacións del llenguatge corporal que a sovint expreses molta més informació que el llenguatge verbal.

TEXT. 3 UNA NIT A LA ÓPERA

Aquest text ens parla de les implicacions símbòliques i socials d'un teatre: “El Liceu de Barcelona” , en la societat d'eixa ciutat. Com en els cas de la “riña de gallos” els aspectes d'una cultura es poden estudiar d'una forma superficial ( “Riña de gallos” com una tradició dels Balinesos i Liceu com un centre cultural de la ciutat de Barcelona ), o buscant el simbolisme que tenen els aspectes culturals en els membres de la societat ón es troben. En el cas de Liceu , l'autor parla d'ell com “icono de poder” i “imatge de la divisió social i de classe”. Segons l'autor, quatre aspectes contribueixen a l'interpretació de Liceu com a símbol de la Barcelona moderna:

- El vocabulari simbòlic internacional d'Estratificació.

- L'Hegemonia i unificació de l'élite local ( El teatre es va construir per una élite dominant)

- La diferenciació com procés actiú dins del teatre i de la societat. ( L'escala de seients del teatre s'asocia amb l'estratificació social i económica )

- El Conflicte. ( Els edificis que exemplifiquen el poder i el privilegi en una ciutat, també es tornen objectiú d'una reforma ).

La reflexió que hem sugereix aquest text és que quasi tots els aspectes d'una societat, inclús les construccións arquitectòniques poden dir moltes còses i poden reflectar les relacions de poder i l'estructura interna d'una societat com és el cas del Liceu de Barcelona. El Liceu és interpretat de forma distinta per cadasquna de les classes socials.

TEXT. 4 LES ABOMINACIONS DEL LEVITIC. (Mary Douglas)

L'autora, partint dels textos del Levitic sobre lleis dietétiques, dedueix que , se bé les interpretacions comuns que s'han donat sobre elles són: per una banda com un text arbitrari amb intenció disciplinaria o doctrinal o per altra una representació d'alegories de les virtuds i els vicis; es poden interpretar també com requeriments a la “santitat” i aquesta seria estar en armonia amb l'ordre de la creació, de l'obra de Deu. La Santitat es trobaria relacionada amb l'enteresa i el cumpliment dins d'un context social.

Alguns preceptes es relacionarien amb la realització de l'individu i la seua obra d'una manera completa. Altres pareixen relacionar-se amb el respecte a les especies i categories que es donen tant en la Naturalesa com en la societat. Ser Sant és apropar-se a la unitat, la integralitat i la perfecció de l'individu i de l'espècie. Les lleis dietétiques podrien interpretat-se com signes que inspirasen als homens sobre la unitat i la perfecció de Deu.

Altra volta surgeix en aquest tema la questió de que els fenòmens socials poden ser estudiats de formes molt diferents en Antropologia arrivant a conclusións quasi enfrontades. La pregunta és ¿podem establir que una teoria és més valida que una altra en questions com aquesta d'explicar la raó d'esser d'un fet social?. Crec que és oportú resaltar la idea d'uns dels articles comentats al tema 2: “ Evaluant teories alternatives” per la qual no podem partir de la base de que una teoria és vàlida només perque sona bé, haurem de trobar formes de posar a prova les teories contrastant-les amb les dades. En aquest cas pot ser que la teoria de l'arbitrarietat del document ens pot pareixer més lògica, o una altra. El problema és que en algúns càsos no podem establir quina és més encertada.

TEXT .5 ELS NOUS TRIBUNALS PERMETEN A LES DONES DE NOVA GUINEA PAPUA INTERPOSAR DEMANDES.

En una societat colonitzada per la cultura Occidental ( Cas de Nova Guinea Papua ) , una vegada assolida l'independència es pot produir una fusió d'elements Occidentals amb costums socials, tal és el cas del tribunal del Poble encarregat de resodre els càsos del pobles a nivell local. Es tracta d'un híbrid entre el Tribunal occidental i les Assambles basades en l'acord, primitives. Aquest canvi cultural resultat de la fusió d'ambes cultures a afavorit a una classe social: les dones que es trobaven excluides de la possiblitat de tenir accés a la Justicia en el Sistema Tradicional.

TEMA.4 PARENTIÚ I FAMILIA

TEXT.1 LA FAMILIA

Els primers antropòlegs pensaven que les societats que anomenem “primitives” representaven la primera fase en l'evolució de les societats i les modernes per tant representarien la darrera etapa d'aquesta evolució.

En un primer moment es va simplificar l'origen i evolució de la familia de la següent manera: en les primeres societats allò més freqüent era el que anomenem “matrimoni de grup” i la darrera en el que es refereix a matrimoni i familia la constitueix la familia monógama. Però aquesta afirmació es veu contrariada pel fet que existeixen societats modernes amb matrimónis poligams i societats primitives amb matrimonis monógams.

La realitat és que allò més frequent tant en societats primitives com modernes es aquesta darrera forma de matrimoni i que encara en les societats amb matrimonis polígams es fonamentat el reconeixement social de la primera esposa o espós com heredera del l'estatus marital. A més les practiques poligàmiques en aquestes societats queden reservades a un grup reduit de persones d'estatus i posició economica més alta ( parlant sempre en termes generals ). No vol demostrar açó el tret natural del matrimoni monògam sino que la generalització d'aquest podia ser deguda com diu l'autor simplement a la proporció equilibrada d'homens i dones.

Deixant de costat el dilema matrimonis poligams o monogams ens preguntarem el perquè de que la familia i el matrimoni siga un fet comú en quasi totes les societats : primitives i modernes. L'origen la familia ès biológic o cultural? L'autor d'aquest text ens presenta una argumentació que considere prou encertada, per a respondre a aquesta pregunta.

En primer lloc haurem de tenir en compte que el matrimoni al llarg del temps no ha tingut res a vore en l'amor , el sexe, u otras consideraciones naturales,el matrimoni ha sigut sempre una necesidad social y cultural un acord entre grups, entre families; com diu l'autor, i tambien una necesidad del individuo de supervivencia, reforzada por la division del trabajo entre los sexos, esta division es una imposicion cultural para crear un estado de dependencia recìproco entre los sexos, que a su vez refuerza la existencia del matrimoni.

A l'aspecte sexual de la vida familiar, caracteristica universal cumú a totes les époques i totes les cultures és que la relació espós-esposa, presuposa drets sexuals y que altres relacions de l'estructura familiar ( pares-fills, nebodes, cosins ) són inadmisibles, pecaminoses o inclús legalment perseguides i penades. Es tracta d'una prohibició cultural i social ja que no hi ha raons naturals que justifiquen aquest “tabú”.

“Encara que el matrimoni done naixement a la familia, es la familia o millor dit les families les que produeixen el matrimoni com el principal instrument legal a la seua disposició per a establir una aliança”. Per tant no podem dir que es un producte biològic sino més que això és la forma de diferenciar als homens dels animals i consolidar el progrés social i cultural.

La tesis de l'autor situa l'origen de l'organització social del matrimoni i la familia en la prohibició de l'incest que permet o millor dit obliga als grups a relacionar-se en altres grups o families remodelant les condicions biològiques d'emparellament per tal d'ampliar els reduits coneixementes i els horitzonts que proporciona el grup d'origen d'una persona.

La familia permét a la societat mantenir-se en el temps, però amb la condició de que aquesta familia restringida, només es mantinga per un periode de temps i amb la condició de que els seus components es disgreguen per a que intermináblement poden crear-se i desapareixer noves families. La societat per tant només pot mantenir-se sobre la familia i al mateix temps en contradicció amb d'ella.

TEXT. 2 A LES NOTICIES: L'ANTROPOLOGÍA BUSCA L'AMOR EN TOTS ELS VELLS LLOCS.

En Antropologia sempre s'ha considerat que l'Amor romàntic és un producte del món occidental. Els antropòlegs distingien entre pasió romántica i la lujuria . La pasió romántica s'ha vist pels antropòlegs com un element que només es donava en les élites d'algunes societats i al món occidental. Però encara que es poguera donar en algunes societats l'Amor romantic mai ha estat relacionat amb el matrimoni amb exepció del món occidental. El les cultures ón apareixia alguna referència a l'Amor romàntic sempre era per a parlar de les seues terribles consequències.

Un questionari recent, transcultural publica idees sobre l'Amor romàntic , com a element universal humà, com uns instints que sempre es trobaren en els humans però reprimits per la tradició i la costum.Segons Leonard Plotniciv els antropòlegs es trobaren amb l'instint romantic al treball de camp però no el mencionaren perquè es suposava que no existia. Per a aquest autor el que és nou en moltes cultures és la idea de que l'Amor romàntic deuria ser el motiú del Matrimoni. Per altra banda siga o no un universal humà l'Amor Romàntic està difundint-se per les societats gracies als mitjans de comunicació que mostren les idees d'Occident.

La lectura d'aquest article hem planteja una reflexió sobre la relativitat de les teories antropològiques ja que continuament es creen i s'afonen noves teories que fan pensar que mai arribarem a coneixer la realitat d'una forma objectiva. ¿ Es l'Amor un Universal humà ? ¿ Es una invenció del món Occidental ?

TEMA. 6 ANTROPOLOGIA POLÍTICA

TEXT.1 CÒM S'HA DESENVOLUPAT L'ANTROPOLOGIA SOCIAL

Algúns antropòlegs consideren a Herodoto el pare de l'Antropología perque a més de registrar el que veia de distintes societats va intentar respondre a la pregunta de ¿Qué és allò que fà tan diferens als pobles?. Els exploradors i colonitzadors per exemple no foren capaços de fer-se aquesta pregunta ja que partien de que la seua forma de vida era allò normal.

La història de la etnografia, es considera que es va iniciar quan un misioner jesuita va fer comparacions entre dos cultures diferents. També es situa l'origen de l'Antropologia en un teóric: Montesquieu, que per les seues argumentacions podia considerar-se el primer funcionalista.

A continuació el text parla de les corrents teóriques Antropològiques , i em pareix convenient fer una breu síntesis de cadascuna:

Difusionisme: Teória que va ser iniciada per Ratzel el qual estava més interesat en els utensilis que en les idees. La seua teoria es basa en que els utensilis foren inventats per un grup de persones i després es varen exténdre a altres llocs per mig de les migracions. A nivell més general i recolçant-me en els apunts d'Antropologia , el Difusionisme creu en l'existència d'uns centres culturals , on la cultura es propaga cap a fora.

Evolucionisme: Es basa en la creença de que existeixen una serie de d'etapes en el desenvolupament per les quals pasen totes les societats. Es important destacar la figura de Lewis H.Morgan que va desenvolupar una teoria sobre les etapes en el desenvolupament de la familia a les societats. També és important la figura de Edward Burnett Tylor, que també com a evolucionista va pensar que la humanitat es desenvolupava en fases i els pobles primitius s'havien detingut a l'estadi de la infancia. Robertson-Smith va dedicar els seus esforços a l'estudi de les religions.

S'havia donat en el seu temps una confrontació important entre aquestes dues teories. En l'actualitat aquesta confrontació no es dona , la major part dels autors reconeixen que la historia de les societats deu haver sigut una barretja de desenvolupament independent i influències externes.

Els Sociòlegs francesos: Émile Durkheim va crear, entre altres, una escola de Sociologia que va influir molt en els antropòlegs anglesos. Durkheim afirmava que els factors socials havia que estudiar-los com còses amb existència independiente de la conciència dels individus que constitueixen la societat. El comportament social desitjat és una reacció front a presions complexes i no l'expressió d'un tipus de personalitat. Es important la seua obra : “Formes elementals de la vida Religiosa”, ja que, va emplear els resultats d'uns estudis de camp en l'elaboració de l'obra.

La tendència dels últims antropólegs a estudiar societats de major escala i no limitar-se a les societats pre-industrials, ha fet que aparega un gran interés pels estudis sociològics. En aquest marc cal destacar la figura de Max Weber, que va fer nombroses aportacions sobre els diferents tipus de sistema polític.

Estudis de camp: El treball de camp va surgir de la idea de que els antropòlegs deurien eixir a la recerca de les seues pròpies dades. Els antropòlegs treballaven principalment interrogant a informants.

TEXT. 2 EVOLUCIÓ DE L'ESTAT.

El tema central d'aquest articul és l'estudi de les teories antropològiques clàssiques sobre els origens de l'Estat , seguint l'ordre cronològiques en el que es desenvoluparen aquestes teories:

Teories del conflicte intern:

Aquesta teoria es desenvolupa fonamentalment en l'obre d'Engels “ L'origen de la familia , la propietat privada i l'Estat” (1891). La forma més primitiva d'organització Social era la comunista: Els recursos es repartien equitativament entre tots i no existia un concepte clar de propietat personal. La innovació tecnològica va crear excedents , els quals a la seua vegada possibilitaren el desenvolupament d'una classe no productora. Una vegada establerta la propietat privada , es crea un classe empresarial que determina l'accés diferencial als recursos i per això les grans desigualtats entre rics i pobres. Per a ell les causes bàsiques del canvi serien la tecnologia i la economia, l'estratificació social seria la generadora de l'Estat.

Un antropòleg contemporani Morton Fried ( 1967) basa l'evolució dels sistemes polítics en el grau d'accés individual als recursos i els càrrgs de prestigi, per a ell l'estratificació social no es la causa de la formació de l'Estat sino només una pre-condició, només quan les classes socials deixen de basar-se en jerarquies individuals o de parentiú es planteja l'aparició del vertader Estat.

Teories del Conflicte Extern:

La idea de que els Estats naixen de la sang i la guerra fou respectada en la segona meitat del segle passat amb el desenvolupament del Darwinisme social. Hervert Spencer va aplicar la idea de “la supervivència del més fort” a les organitzacións. Segons aquesta idea les organitzacións més fortes , unificaven a les demés en un poderós govern centralitzat, ostentador del monopoli de l'ús de la força. Aplicada a la societat, aquesta teoria podia proporcionar , i proporcionà la justificació filosófica del colonialisme, del imperialisme i del capitalisme momopolista.

Crítiques a aquesta teoria:

- La societat pot movilitzar i adiestrar forçes, només si poseeix els nivells adecuats de població i organització per tant sería preferible considerar la guerra com una funció i no com causa d'un determinat nivell d'integració social.

- Pel que respecta a les tribus, la guerra pot ser més un obstacle que la causa de la formació de l'Estat ja que els grups evidentment es dispersaràn si saben que es troben amenaçats.

La Civilització Hidraulica:

Per a Julian Steward el mecanisme fonamental del desenvolupament de l'Estat fou l'aigüa. Només el control de l'aigüa possibilitava una agricultura suficientment intensiva per a obtindre grans densitats demogràfiques; i la construcció de grans sistemes hidraulics només era possible gracies a uns nivells d'organització social, un poder i una coordinació del treball completament noves.

A partir d'aquesta idea Karl Wittfogel va crear la “Teoria Hidraulica”que es basa en que els agricultors neolítics depenien per a regar de les inundacions anuals. Els primers sistemes d'irrigació eren xicotets i primitius. Aparegué un grup d'especialistes per a planificar i coordinar la construcció d'aquestos sistemas i es va convertir en una élite administrativa que va dominar Estats centralitzats.

Crítiques:

- Encara que si que s'ha donat en certs llocs açò que diú Wittfogel, es donen exepcions com ara el surest Americà i altres arees ón existiren grans sistemes hidraulics durant segles sense centralització política alguna.

- La teoria de la “Civilització Hidraulica” es podria utilitzar com explicació del desenvolupament de certs tipus de sistemes empresarials.

Pressió Demogràfica:

Nombrosos autors han constatat el paralesisme existent entre l'augment de la població i l'aparició de l'Estat. Per a Thomas Malthus l'explicació de l'augment demogràfic és el següent: Els aliments poden ser incrementats per algún mitja d'intensificació de la producció, el qual a sovint implica un desenvolupament d'una nova tecnologia. Els consequents augments de densitat de la població necessitaren formes més complexes d'organització Social i Política.

Marvin Harris incorpora aquestes idees a la seua argumentació segons la qual l'organització social i ideològica serien el resultat de l'adaptació tecnològica d'una determinada societat al seu hàbitat. La pressió demogràfica té el seu origen no sols en l'augment demogràfic,sino també en una caiguda natural de la productivitat de la tèrra. Els agricultors debien recòrrer a técniques més productives. Açò produia excedents agrícoles que eren emmagatzenats i distribuits pels “grans homens” que aprofitaven aquesta funció per a millorar el seu status i poder.

-Crítiques: No en totes les arees que aplegaren a estar políticament centralitzades pot relacionar-se la pressió demogràfica sobre els recursos amb la caiguda de la productivitat.

Institucionalització del lideratge:

Elman Service proposa una teoría integradora establint un desenvolupament lògic entre desigualtat bàsica inicial inherent a la societat humana i la posterior desigualtat formalitzada i centralitzada. Pasos fonamentals:

- En totes les societats certs individus destaquen pel seu talant i adquireixen status ( Desigualtats individuals sense privilegis ni riquesa. )

- Algunes circunstàncies provoquen la concentració del trevall amb la consequent especialització del treball. Aquestes circunstàncies favoreixen una redistribució centralitzada que es trobarà en mans dels elements més carismàtics.

- Donat que aquesta centralització implica beneficis, tindrà lloc un efecte acumulatiú que donarà lloc a una concentració administrativa encara major.

- Tramsformació dels liders carismàtics en una jerarquia permanent que per a legitimizar el seu poder s'asocia a allò sobrenatural.

Aquesta teoria aporta un element nou que es fonamental: La importància del nivell cognitiú, la percepció per la gent d'un benestar creixent.

Crítiques: Aquesta teoria es concentra en l'aspecte de l'integració, de la mateixa forma que les anteriors es centraven en el conflicte. Totes les societats inclueixen els dos aspectes alternativa, i simultaneament.

Teories de Sistemes:

Les diferents teories de Sistemes que han anat apareguent tenen una còsa en comú: La idea de que les societats responen a una diversitat de circunstàncies amb l'adaptació. Les explicacions per tant deuen especificar els processos per mig dels quals els sistemes socials alteren les seues estructures internes com resposta a les pressions selectives. La societat és vista com un sistema flexible i adaptable amb constants ajustos interns front a les distintes pressions. Aquestos ajustos modifiquen l'hàbitat, el qual obliga al sistema social a fer noves adaptacions seguint un procés de desenvolupament.

L'Estat Primitiú, La evidència intercultural:

L'intent més exhaustiú que s'ha fet hasta el moment de comparar dades interculturals sobre l'evolució de l'Estat, és el ”Early State”(1978) treball col·lectiú que destaca quatre elements diréctament causals del surgiment de l'Estat:

- El creixement demogràfic i/o la pressió demogràfica.

- La Guerra o el perill de la Guerra.

- La Conquista.

- L'Influència d'Estats preexistents.

La recerca d'una causa dominant s'ha abandonat en favor de les teories que destaquen l'interacció sistemàtica de moltes causes. Però s'ha plantejat si les teories de sistemes han aportat en realitat gran còsa a la comprensió del problema ja que el que fan és combinar forces i processos coneguts ja fa molt de temps.

TEXT. 3 DESENVOLUPAMENT DEMOCRÀTIC I ECONÒMIC: CÒM I PER QUÈ ESTAN RELACIONATS.

Les investigacions que s'han portat a terme, per a relacionar el desenvolupament democràtic amb l'econòmic, una a nivell nacional comprovant diversos paisos i una altra de Cultura comparada o etnografia. Ambes dos permeten aplegar a un punt en comú:

- “ A més igualtat social més participació política i viceversa”

Aquest estudi sugereix per tant que en el futur d'una societat industrialitzada haurà més participació política i major democràcia ja que les classes mitges i les obreres demandaràn major participació econòmica i poder mitjanzant el procés electoral i es donaràn unes restriccions del poder polític de la élite.

PEL·LICULES:

“EN BUSCA DEL FUEGO”

L'Interés principal d'aquesta pel·licula és la representació de la vida dels homens que anomenem “pre-històrics”: La seua organització, les seues relacions, les seues creences etc… Podem distingir tres tipus d'organizació dels grups que corresponen a tres fases en l'evolució de les cultures humanes. La banda dels protagonistes es situaria en un estadi intermedi entre els hominids i la tribu-banda . Intentarem distingir les prinipals diferèncien entre els tres tipus .. Cal destacar que la pel·licula es centra molt en el grup dels protagonistes i mostra menys aspectes de la forma de vida de les altres grups sobretot de la que es situa en un estadi inferior a les altres.

Crec que les variables fonamentals que s'haurien de tenir en compte per a l'analisi dels grups des d'un punt de vista antropològic, i tenint en compte el temari que hem donat en l'assignatura d'Antropoligia , són les següents:

- Aspectes Culturals: Creences, ideologia, mentalitats, valors ,normes, llenguatge, simbols, senyals, signes….

- Aspectes relacionats amb el parentiú i la familia: relacions de consanguinitat i afinitat, incest, matrimoni, familia, filiació…

- Organització del Poder: tipus de lideratge, tipus d'autoritat..

La banda que es troba en un estadi més retrasat té la seua primera aparició al començament de la pel·licula quan es troben amb la banda dels protagonistes. Per l'aspecte que presenten i la seua actuació no crec que hauriem de situar-los en un estadi hominide. En el que es refereix a la Cultura no podem parlar de la mateixa en aquest grup perque no han desenvolupat un llenguatge (de cap tipus). En quant a valors, creences etc.. no crec que podem parlar de cultura en aquest cas.

En la tribu dels protagonistes la comunicació es constitueix per mig de crits, expresions de la cara i signes, es pot parlar en aquest cas d'un tipus de llenguatge . No pareixen tenir uns valors i creences molt el·laborades , podriem parlar d'una mena de culte animista al foc. . En les relacions entre ells no apareix cap signe que demostre lligams entre homens i dones o entre pares i fills. La sexualitat es dona de forma expontanea i sense aparents consequències de lligams. Encara que si que es pot apreciar que els membres més majors de la tribu disfruten d'un cert reconeixement . Sabem que existeix una certa autoritat perque en una situació d'emergència com és la pérdua del foc (element fonamental), apareix una persona, un home major que asumeix el paper de cap i fa una elecció de les persones que s'encarregaran de solucionar el problema.

Por influencia de un miembro (mujer) de una banda mas evolucinada en transicion a la tribu y por el contacto de uno de los miembros del grupo con esta tribu se produce una transicion a un estadio mas evolucionado, conocimiento de la produccion del fuego, planteamiento monogamico de la pareja, reconocimiento de la relacion de parentesco.

La tribu dels més desenvolupats presenta prou diferències respecte a les altres. Podem dir que aquesta tribu es troba en un estadi de transició molt avantçat de banda a tribu. Allò més important és la presència del llenguatge que permet l'existència de certs valors, creences, i normes. El fet que utilitcen al protagonista com a semental ens indica que tenen creences en el sentit que coneixen la relació entre la sexualitat i la procreació i la tendència a establir unions o matrimonis exògens. Altres indicadors són les pintures que utilitcen indicadores de simbolisme màgic. En el que es refereix a les relacions de parentiu sembla donar-se una poligamia . L'autoritat es troba centralitzada en una persona que apareix a la pel·licula com l'home que pren les decisions sobre el que anaven a fer en el prisioner (el protagonista ), sembla tractar-se d'un lider major d'edat.

LA SELVA ESMERALDA:

Aquesta pel·licula ens ofereix dos punts de reflexió des del meu punt de vista. El primer és l'estudi d'un tipus d'organització social: la seua cultura, organització política, parentiú etc…. El segon és el que és refereix al relativisme cultural i el respecte d'altres cultures.

Al llarg de tota la pel·licula, es mostren aspectes de la vida d'una tribu del Amazonas. Diguem tribu perque les seues característiques coincideixen amb les que defineixen la tribu. Podem parlar d'un conjunt de creences basades en una concepció animista de la realitat, es a dir el pensament de que tots els animals tenen un alma i un poder que pot influir en ells i al que poden accedir per mig d'una serie de ceremonies. Proves d'aquesta visió de la realitat és el ritus de transformació del jove en home. En aquesta cerimonia el xic es sosmet a una prova física en la qual té que resistir l'atac d'unes fomigues, en la segona part i per mig d'unes drogues el jove entra en contacte amb l'espérit d'un animal, que es suposa l'ajudará en la seua vida. Aquest ritus seria una forma de toteisme indivudual basada en la fé en l'espèrit protector d'un animal.

També a l'àmbit de les creences podem situar la importància dels avantpassats que es reflexa en la costum de guardar les cendres dels avantpassats i barrejar-les amb les dels morts més recents així com beure aigua barretjada amb aquestes cendres per tal de mantindre l'essència dels avantpassats i dels morts al cos dels vius. Un altre aspecte a tenir en compte es el fet de que cremen els morts per tal , segons expresa el cap de la tribu, de que les seues almes pujen a les estreles. La cerimonia del matrimoni ens mostra també les creences de la tribu. En aquesta cerimonia es simula un rapte de la xica en la seua aldea que no es la mateixa de la del xic. Aquest rapte podia interpretar-se com un residu de la necessitat que tenien els avantpassats de relacionar-se amb gent de fora de la tribu.

Aquest últim ritus ens dona peu a parlar de les relacions de parentiú en aquesta tribu. Els matrimonis son monógams, com podem vore en el exemple del matrimoni del xic, i també en el fet que cada xic té assignat una xica i viceversa. Pero haurem de tenir en compte que aquesta monogamia no es dona a nivell sexual ja que podem vore en la pel·licula com el cap de la tribu ofereix al pare del xic una dona per a satisfer el seu apetit sexual. Es molt freqüent en les societats ,tant antigues com modernes, que el matrimoni no estiga lligat a la sexualitat, sino a aspectes econòmics i de linatge. A l'àmbit del llenguatge i els signes cal destacar que els membres de la tribu que estudiem poseien un llenguatge per mig del qual es comunicaven ( no es veu a la pel·licula que el llenguatge fora també escrit ) i uns signes: les pintures, que els diferenciaven de les altres tribus.

En quant a normes i valors podem destacar que es valora el respecte als animals com consequència de les seues creences i les úniques normes que es poden distingir són les següents: - Els membres jovens de la tribu ( es a dir els que encara no havien passat la prova) no formaven part de les cerimonies en principi. ( En una ocasió quan els membres de la tribu es beuen l'aigüa barretjada amb les cendres dels morts i dels avantpassats, el cap de la tribu ofereix beure a un xic que s'havia mantingut al marge de la cerimonia per la norma que jo supose que existia ). -També sembla que per a prendre la droga que els posava en contacte amb l'espèrit dels animals era requisit haver passat la prova del pas de jove a home. - Les dones no participaven d'aquestes proves ni tampoc apareix en cap moment que participen en el consum de la droga.

Si ens referim a l'Autoritat i l'organitzacio política cal destacar la figura del cap de la tribu que és un dels homens més majors. La tribu s'organitza per a lluitar en les demés tribus, el que vol dir que es podria parlar de certa organització militar.

L'altre aspecte fonamental que tracta la pel·licula en relació a l'antropologia és el de l'Etnocentrisme, la colonització d'una civilització a una altra i l'influència de les civilitzacións colonitzadores en les altres. Els membres de la tribu protagonista parlen de la civilització industrial com el “Poble de les Termites”. Aquest terme demostra el que havien dit de la concepció animista de la realitat, per a la tribu que estudiem és fonamental la referència de la Naturalesa i dels animals. Per a ells el món acava ón comença el de la civilització industrial i aquesta última esta eliminant el seu territori ( Ens referim a l'explotació de l'Amazonas), el cap de la tribu ho expresa quan diu: “El fí del mòn es troba cada vegada més a prop”.

En la selva esmeralda ens presenten quatre punts de vista fonamentals en el tema de la colonització i l'influència d'una civilització: La industrial sobre les xicotetes civilitzacións de la selva. Per un costat tenim la posició del pare real del protagonista que treballa en una central que s'està construint a la selva de l'Amazonas. El seu punt de vista és el tipic d'una cultura etnocentrista que considera la seua forma de vida com la més avanzada i als demés pobles com salvatges. Aquest punt de vita ha sigut el predominant en l'Antropologia d'urant un llarg periode de temps , la tendència actual és la de tendir cap al relativisme cultural que es basa en la concepció de les diferents cultures i societats com dignes totes elles de respecte. El personatge del pare del fill evoluciona al llarg de la pel·licula d'una forma que podriem considerar paral·lela a l'evolució de l'Antropologia , passant de considerar a les tribus del Amazones com salvatges sense dret a un reconeixement a respectar-los i ser conscient de la posició de la seua cultura respecte a d'ells, després de coneixer-los.

El segon punt de vista podria ser el de la tribu que estudiem que intenta mantindre la seua forma de vida sense barrejar-se amb les altres civilitzacions que considera com enemigues. Es important també la presència d'una segona tribú en la qual es situa la tercera posició. Es tracta d'una tribu que ha entrat en contacte amb la civilització industrial i impresionada per les seues armes ha fet el possible per aconseguir-les empapant-se de la seua cultura. ( En la pel·licula es veu com porten roba dels civilitzats i rapten a les done d'altres tribus per a oferir-les a canvi d'armes ) Es tracta d'un poble molt més violent que l'altra tribu.. Podriem parlar en aquest cas d'un procés d'Aculturització, ja que la cultura de la Civilització Industrial impacta en la cultura d'aquesta tribu i tendeix a diluir-la . I per últim els membres del club que no arriben ni a plantejar-se el problema de l'explotacio a les altres cultures interesat només per la riquesa.

DOCUMENTAL:

Aquest documental ens parla de la construcció socials d'aspectes biològics com és el sexe. En concret se'ns presenta com a mostrat el cine de “Hollybut” el tema de l'homosexualitat al llarg del temps i com ha sigut sentit per persones homosexuals. Es un fet comprovat que l'homosexualitat és una forma de sexualitat que s'ha donat al llarg de tota la Història de la humanitat i que ha estat percebuda de forma diferent en cada época. Les reflexions que ens proposa aquest documental des de el punt de vista Antropològic són les següents: Com la Cultura arriba a interpretat de formes tan diferents les conductes dels individus, Com pot arrivar a condicionar les conductes de les persones humanes, quin és l'Origen d'eixa forma de vore les còses etc…

El cine es una forma d'expresió artística, però també un mostra dels valors, les normes i les creences d'una societat. El cine de Hollybut ha utilitzat l'homosexualitat com a recurs còmic, ha presentat als homosexuals com persones que no encaixaven en la societat, persones anormals ( suicides, desesperats…) . L'Homosexualitat va arrivar a estar prohibida en el cine per un Còdi de Censura. Però el Cine de “Hollybut” continuava mostrant conductes homòsexuals de forma oculta. ¿Què ens diu aquest fet? . Des del meu punt de vista el fet que continuara mostrant-se l'homosexualitat demostra que es tracta d'un fet biològic que no pot canviar per la Cultura. Encara que açò no vol dir que la cultura no tinga una influència en la conducta i els pensaments dels individus, de fer si la té, al documental es presenten testimonis de persones de tendències homosexuals que es manifestaven influits per aquestos valors socials que existien en la societat i el cine mostrava.

Un dels propòsits de l'Antropologia és precisament poder diferenciar els fets culturals dels biològics i l'influència d'uns en els altres.

15

15