Alumnos con discapacidad motora

Educación. Pedagogía. Minusválidos. Discapacidad motora. Métodos de enseñanaza. Dificultad del aprendizaje # Educació. Dificultats de l'aprenentatge. Deficit motor

  • Enviado por: Eva
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad

MASTER EN INTERVENCIO EN

DIFICULTATS DE L'APRENENTATGE

Curs i codi : 1er curs - APB05PFM

Barcelona, 24 de Febrer de 2006

ALUMNES AMB DEFICIT MOTOR

INDEX

  • INTRODUCCIO …………………………………………………………PAG III

  • EL MOVIMENT I EL DESPLAÇAMENT ……………………………...PAG IV

  • LA COMUNICACIO I L'APRENENTATGE …………………………..PAG VI

  • L'ENTORN FAMILIAR ………………………………………………….PAG IX

  • CONCLUSIO …………………………………………………………….PAG XIII

  • BIBLIOGRAFIA ………………………………………………………….PAG XIII

  • INTRODUCCIO

    AQUEST ES L'ESTUDI D'UN CAS, D'UN NEN, EN JOAN DE 12 ANYS D'EDAT, QUE ESTA AFECTAT D'UNA TETRAPARESIA ESPASTICA DE PREDOMINI ESQUERRA SECUNDARI A UN TRAUMATISME CRANEO-ENCEFALIC, COM A CONSEQÜENCIA D'UN ACCIDENT DE COTXE QUE VA PATIR QUAN TENIA 9 ANYS.

    EN AQUESTS MOMENTS, DESPRES DE FER SESSIONS DIARIES DE FISIOTERAPIA I LOGOPEDIA, PRESENTA AFECTADES LES QUATRE EXTREMITATS (TANT LES SUPERIORS COM LES INFERIORS), ENCARA QUE EL COSTAT ESQUERRE NO EL TE TANT AFECTAT (TREBALLAREM MES AQUEST MOVIMENT, EL PODREM APROFITAR PERQUÈ PUGUI SER EL MAXIM D'AUTONOM POSSIBLE).

    PRESENTA TAMBE UNA RIGIDESA MUSCULAR QUE LI PROVOCA UNA LIMITACIO EN EL MOVIMENT, EL SEU ES MES LENT, PER TANT, A L'HORA DE TREBALLAR AMB ELL, HAUREM DE DONAR MAJOR TEMPS DE RESPOSTA.

    ES UN NEN QUE S'AGUANTA DRET, POT FER PETITS DESPLAZAÇAMENTS (COM ARA ANAR AL LAVABO ), PERO PER FER DESPLAÇAMENTS MES LLARGS (PER EX. ANAR A COMPRAR), UTILITZA UNA CADIRA DE RODES ELECTRICA, COSA QUE LI DONA MOLTA AUTONOMIA.

    A CONTINUACIO EXPLICARE AMB MES DETENIMENT ELS ASPECTES RELACIONATS AMB EL MOVIMENT (EL SEU DESPLAÇAMENT, COM SEURA A L'AULA, SI LI CALDRAN CANVIS POSTURALS, EN QUIN TIPUS D'ESCOLA L'UBICARIA…), ELS RELACIONATS AMB LA COMUNICACIO (QUIN SISTEMA DE COMUNICACIO SERIA EL MES ADIENT PER ELL, QUINS RECURSOS HUMANS I QUINES AJUDES TECNIQUES NECESSITARA…) I ELS RELACIONATS AMB LA FAMILIA (QUIN PAPER TE LA MARE, ELS ALTRES FAMILIARS, QUINA AJUDA NECESSITEN..).

    EL MOVIMENT I EL DESPLAÇAMENT

    PEL QUE FA AQUEST APARTAT, SABEM QUE PRESENTA PER LA SEVA DISCAPACITAT UN ALENTIMENT PSICOMOTRIU I QUE NECESSITA AJUDA PER A ALGUNES ACTIVITATS DE LA VIDA DIARIA, PERO TE UN CONTROL VOLUNTARI DELS ESFINTERS I EN L'ALIMENTACIO NO PRESENTA PROBLEMES NI DE MASTEGACIO NI DE DEGLUCIO.

    AMB LA PARESIA SABEM QUE TE UNA PERDUA PARCIAL DEL MOVIMENT (PERO NO UNA PERDUA TOTAL D'AQUEST).

    HA ESTAT REALITZANT FISIOTERAPIA DIARIAMENT FINS QUE L'HAN DONAT L'ALTA. ARA SE LI ACONSELLA LA INCORPORACIO A L'ESCOLA, AMB CONTROLS MEDICS CADA SIS MESOS I MANTENIMENT FISIC.

    ES UN NEN QUE POT FER PETITS DESPLAÇAMENTS, PERÒ PER FER GRANS DESPLAÇAMENTS UTILITZARIA UNA CADIRA DE RODES ELECTRICA, QUE LA GUIARIA AMB L'AJUDA D'UN JOYSTICK COL.LOCAT A LA PART ESQUERRA, PER APROFITAR EL MILLOR CONTROL QUE TE D'AQUESTA PART.

    COM QUE POT CAMINAR I MOURE'S, EN AQUEST CAS, NO LI CALDRIA FER CANVIS POSTURALS.

    PEL QUE FA EL DESPLAÇAMENT DEL NEN PER L'ESCOLA, CAL TENIR EN COMPTE :

    • ELS ESPAIS ( AQUESTS HAN DE TENIR ELS ACCESOS AMPLIS),

    • ELS EQUIPAMENTS (EL MOBILIARI, EL MATERIAL A L'ABAST, LA COL.LOCACIO DE LES TAULES MES SEPARADES, LA PISSARRA MES AVALL PERQUE ELL PUGUI ARRIBAR, MES BAIXOS ELS PENJADORS…),

    • I QUE LES CONDICIONS D'ACCES I DE MOVILITAT SIGUIN LES ADIENTS (QUE L'ESCOLA TINGUI ASCENSOR, QUE NO HI HAGIN BARRERES ARQUITECTONIQUES, QUE HI HAGIN RAMPES, LAVABOS ADAPTATS…)

    AQUESTES RECOMANACIONS NO NOMES ES TINDRAN EN COMPTE A L'ESCOLA, ES NECESSARI POSAR-HO A LA PRACTICA TAMBE A LA CASA ON VIU EL NEN. S'HAURAN DE FER PETITES ADAPTACIONS PERQUE EL NEN ES PUGUI DESPLAÇAR AMB LA CADIRA DE RODES ELECTRICA I QUE TOT ESTIGUI A LA SEVA ALÇADA.

    LA COMUNICACIO I L'APRENENTATGE

    ACTUALMENT, EN JOAN PRESENTA UNA AFASIA GLOBAL AMB PREDOMINI DELS PROBLEMES D'EXPRESSIO (I NO TANT DE COMPRENSIO).

    TE DIFICULTATS PER MANTENIR L'ATENCIO, ES DISTREU AMB MOLTA FACILITAT I ES MOLT SENSIBLE A LES PETITES INTERFERENCIES. TE DIFICULTATS PER A L'ADQUISICIO DE NOUS APRENENTATGES PERQUE TE PROBLEMES DE MEMORIA (D'EVOCACIO A MIG I LLARG TERMINI).

    ABANS DE L'ACCIDENT HAVIA ESTUDIAT FINS A TERCER DE PRIMARIA, PRACTICAVA ESPORT I ESTUDIAVA MUSICA. EL SEU IDIOMA HABITUAL ES EL CATALA. SE LI RECOMANA CONTINUAR LES SESSIONS DE LOGOPEDIA DOS COPS PER SETMANA.

    A AQUEST ALUMNE EL POSARIA EN UN SISTEMA COMPARTIT, ES A DIR, QUE PASSES ESTONES A UN CENTRE ORDINARI I ESTONES AL CENTRE D'EDUCACIO ESPECIAL.

    AL CENTRE ORDINARI, EL POSARIA EN EL CURS QUE LI PERTOCA PER EDAT, ACTUALMENTE TE 12 ANYS, O SIGUI QUE LI CORRESPON EL SEGON ANY DE CICLE SUPERIOR, JA QUE CREC IMPORTANT TREBALLAR LA SOCIALITZACIO, ELS HABITS SOCIALS, D'AUTONOMIA I DE RELACIO.

    A AQUEST ALUMNE, A L'AULA EL COL.LOCARIA EN UN RACO, A PROP DEL MESTRE (PERQUE EL PUGUI ATENDRE MILLOR), I PERQUE PUGUES MANIOBRAR BE AMB LA SEVA CADIRA ELECTRICA I PODER FER EL TRASPAS A LA CADIRA DE LA CLASSE, QUE AQUESTA SERIA LA MATEIXA QUE LA DELS ALTRES, AMB L'UNICA ADAPTACIO QUE POSAR UNA SUPERFICIE ANTILLISCANT PERQUE NO LLISQUI QUAN ESTIGUI ASSEGUT I PUGUI MANTENIR UNA POSTURA CORRECTE.

    LA TAULA TINDRIA UN REFORÇ EN ELS MARGES PERQUE NO LI CAIGUIN ELS OBJECTES AL TERRA.

    S'HA D'INTENTAR FER LES MINIMES ADAPTACIONS PERQUE EL NEN NO SE SENTI DIFERENTS ALS ALTRES.

    EN EL CENTRE D'EDUCACIO ESPECIAL, TREBALLARIEM ELS CONTINGUTS QUE LI CORRESPONEN PEL SEU NIVELL REAL, AMB EL MATEIX TIPUS DE CADIRA I DE TAULA.

    ELS OBJECTIUS PRINCIPALS A TREBALLAR SON ELS D'INCREMENTAR LES POSSIBILITATS D'APRENENTATGE I AUGMENTAR LES POSSIBILITATS D'INTERACCIO I DE COMUNICACIO D'AQUEST NEN.

    EL PAPER DEL MESTRE ES IMPORTANT TAMBE, CAL QUE NO TINGUI UN INTERVECIONISME EXAGERAT, I QUE NOMES LI DONGUI SUPORT QUAN REALMENT HO NECESSITI.

    TAMBE HA DE TREBALLAR LA MOTIVACIO, CAL QUE EL MESTRE REFORÇI ELS EXITS D'AQUEST ALUMNE JA QUE SEGURAMENTE TINDRA UN AUTOCONCEPTE FORÇA NEGATIU, SOBRETOT PER LES EXPERIENCIES DE FRACAS VISCUDES.

    HA DE TENIR EN COMPTE QUE LA MATEIXA ACTIVITAT DE CLASSE LA PODRA FER PERO QUE PER LA SEVA DISCAPACITAT NECESSITARA MES TEMPS DE RESPOSTA (FLEXIBILITZACIO).CAL DONAR LA OPORTUNITAT DE QUE APRENGUI PER SI MATEIX, PER ASSAIG I ERROR I QUE SIGUI EL MES AUTONOM POSSIBLE.

    PEL QUE EL TEMA DE LA COMUNICACIO, CREC QUE SERIA ACONSELLABLE LA UTILITZACIO D'UN SISTEMA DE COMUNICACIO AUGMENTATIU (ES A DIR, QUE AUGMENTI LES SEVES POSSIBILTATS DE COMUNICACIO DE L'ALUMNE,I NO QUE SERVEIXI DE SUBSTITUT DE LA PARLA), EN CONCRET, EL LIGHT WRITER.

    EL LIGHT WRITER ES UNA AJUDA ELECTRONICA AMB VEU SINTETITZADA, ACONSELLABLE PER A PERSONES QUE SABEN ESCRIURE (EN JOAN VA ESTUDIAR FINS A TERCER CURS, PEL QUE CREC QUE HAVIA ADQUIRIT LA LECTO-ESCRIPTURA), QUE ES DESPLACEN, I PERQUE TE UNA MIDA REDUÏDA I SE'L PODEN PENJAR AL COLL. TE DOBLE PANTALLA, PERMET QUE L'ALTRA PERSONA PUGUI LLEGIR EL QUE ESCRIU TANT SI ESTA A DAVANT SEU COM ASSEGUT AL SEU COSTAT. LA VEU DEL LIGHT WRITER PERMET AL JOAN UNA PARTICIPACIO MES ACTIVA A CLASSE, JA QUE ES UN SISTEMA QUE LI PERMET SALUDAR, CRIDAR AL MESTRE…SENSE QUE EL MESTRE HAGI D'ESTAR SEMPRE A SOBRE D'ELL PER VEURE SI LI HA ESCRIT ALGUN MISSATGE.

    AMB LA VEU SINTETITZADA FA QUE LA COMUNICACIO SIGUI MES ESPONTANIA PERQUE S'APROXIMA MES A LA PARLA NATURAL.

    PER ESTABLIR L'HABIT DE COMUNICAR-SE, SERIA ACONSELLABLE CREAR A LA CLASSE SITUACIONS ON LA COMUNICACIO FOS LA PRINCIPAL ACTIVITAT. PER EXEMPLE UN DEBAT, PARLAR DEL QUE HEM FET EL CAP DE SETMANA…I PORTAR LA COMUNICACIO FORA DEL CONTEXT HABITUAL DE CLASSE, COM PER EXEMPLE PREPARAR ALGUNA ACTIVITAT COM ARA ANAR A COMPRAR.

    ELS NENS AMB DEFICITS MOTORS TENEN PROBLEMES DE CONCENTRACIO, PER AQUEST MOTIU ES IMPORTANT QUE LES TASQUES SIGUIN CURTES I BEN DEFINIDES.

    ES IMPORTANT QUE TOTES AQUESTES ADAPTACIONS ESTIGUIN REFLEXADES A L'ADEQUACIO CURRICULAR QUE CAL FER-LI.

    COM A RECURSOS HUMANS, EN JOAN NECESSITARA LA INTERVENCIO DE FORMA COORDINADA TANT DEL MESTRE DEL CENTRE ORDINARI COM EL DEL CENTRE ESPECIAL, DEL LOGOPEDA, DEL FISIOTERAPEUTA I DEL PSICOLEG. ES IMPORTANT AQUESTA COORDINACIO DEL QUE TREBALLEN AMB EL JOAN PER PODER GARANTIR UNA MILLOR INTERVENCIO I ACONSEGUIR MILLORS RESULTATS.

    L'ENTORN FAMILIAR

    EN JOAN VIU AMB ELS SEUS PARES I TE UNA GERMANA PETITA DE CINC ANYS. LA MARE VA DEIXAR DE TREBALLAR ARRAN DE L'ACCIDENT D'ELL.

    DETECTO UNA GRAN SOBREPROTECCIO PER PART DE LA FAMILIA JA QUE EN JOAN NO TE PROBLEMES DE DEGLUCIO PERO EN CANVI, LI TENDEIXEN A DONAR-LI TOT EL MENJAR MOLT TRITURAT ENCARA QUE NO ES NECESSARI. AIXO ENS INDICA QUE EL TRACTEN COM SI FOS MES PETIT DE L'EDAT QUE TE I COM A PERSONA QUE NO ES VAL.LIDA PER SI MATEIXA.

    EL NEN DEGUT A AQUEST COMPORTAMENT DE SOBREPROTECCIO PRESENTA ESCASSA TOLERANCIA A LA FRUSTACIO, APATIA, MANCA DE CONCIENCIA DE LES PROPIES DIFICULTATS, MOLT POSSIBLE TOT AIXO PERQUE LI DONEN TOT FET.

    CAL TENIR EN COMPTE QUE LA DISCAPACITAT D'AQUEST NEN ES COM A CONSEQÜENCIA D'UN TRAUMATISME, FET QUE COSTA MES D'ACCEPTAR QUE QUAN LA DISCAPACITAT ES DE NAIXEMENT, ON L'ACCEPTACIO ES MES GRAN I LA FAMILIA I EL NEN SON MES CONFORMISTES AMB ELS RESULTATS.

    DAVANT UNA DISMINUCIO ADQUIRIDA, ES TROBEN QUE JA NO PODEN FER LES MATEIXES COSES QUE FEIEN ABANS, EL PROCES DE REHABILITACIO ES MES DUR, ES NECESSARI UN TRACTAMENT PSICOLOGIC INTENS (SOBRETOT QUAN MES ADULTA ES LA PERSONA), PERO PER ALTRA BANDA, SERAN MES BATALLADORS, MES INCONFORMISTES PERQUE VOLEN TORNAR AL PUNT ON EREN ABANS DE L'ACCIDENT ( FET DE VEGADES IMPOSSIBLE).

    DAVANT DE L'ACCIDENT, ELS PARES PODEN TENIR UN COMPORTAMENT POSITIU O NEGATIU, SENTIMENTS D'IMPOTENCIA, DE DEPRESSIO, D'ANGOIXA, DE CULPABILITAT, DE VERGONYA SOCIAL (PREOCUPATS PEL QUE DIRAN), ETC…

    LA MARE TE NORMALMENT UNA GRAN RELLEVANCIA, JA QUE ES ELLA LA QUE S'ENCARREGA DE TOT, LA QUE NORMALMENT DEIXA LA FEINA (COM EN AQUEST CAS), COSA QUE POT COMPORTAR PROBLEMES ECONOMICS, QUE EL PARE ESTIGUI TOT EL DIA FORA DE CASA TREBALLANT (COSA QUE PERMET DESENTENDRE'S DEL PROBLEMA). LA UNITAT FAMILIAR ES POT TRENCAR, POT SER NECESSARIA L'AJUDA DELS ALTRES FAMILIARS (AVIS, TIETS), TANT PER CUIDAR EL NEN COM PER AJUDAR DE MANERA ECONOMICA, COSA QUE POT PROVOCAR QUE ELLS S'ADJUDIQUIN EL CONTROL DE LA PRESA DE DECISIONS.

    EXISTEIX UN EXCESSIU CONTROL DE L'ADULT, EN AQUEST CAS LA MARE, SOBRE LES ACCIONS QUOTIDIANES DEL NEN, NO SE LI PERMET NI TAN SOLS QUE SIGUI ACTIU EN L'ALIMENTACIO. EXISTEIX UNA EXCESSIVA PREOCUPACIO PER CONTROLAR TOTS ELS ASPECTES RELACIONATS AMB L'ALIMENTACIO, LA SON, I LA HIGIENE DEL NEN.

    SEMBLA QUE TOT GIRI AL VOLTANT DEL NEN AMB DISCAPACITAT.

    AIXO A LA LLARGA DESEMBOCA EN L'ABSENCIA DE PLANS DE PARELLA (PER TEMOR DE DEIXAR EL NEN AMB ALTRES PERSONES, POT DONAR-SE EL CAS DE QUE ELS ALTRES FAMILIARS NO VULGUIN LA RESPONSABILTAT DE CUIDAR-LO..), NO PLANIFIQUEN EL FUTUR, NO GAUDEIXEN DEL FILL, SEMPRE A L'ESPERA D'UN NOU PROBLEMA.

    ES IMPORTANT TREBALLAR EL DOL EN LA MARE , PER LA PERDUA DEL SEU NEN “SA”. AQUESTA TASCA LI CORRESPON AL PSICOLEG. ES ACONSELLABLE TAMBE QUE SE LI EXPLIQUI QUE HI HA PARES QUE ESTAN COM ELLS PASSANT PER LA MATEIXA SITUACIO QUE ELLS I QUE EXISTEIXEN ASSOCIACIONS DE PARES ON PODEN PARLAR OBERTAMENT DELS SEUS SENTIMENTS..

    ELS FILLS AMB UNA DISCAPACITAT MOTORA TENEN UNA VIDA MOLT PROGRAMADA, HAN D'ANAR AL FISIOTERAPEUTA, AL LOGOPEDA, HAN DE PASSAR CONTROLS MEDICS…PER AQUEST MOTIU CREC QUE SERIA INTERRESSANT PARLAR AMB LA FAMILIA QUE PEL SEU FILL SERIA BO QUE INTERACCIONES AMB ALTRES NENS DE LA SEVA EDAT, QUE FES ACTIVITATS ON S'HAGI DE RELACIONAR I QUE NO ES PASSES EL SEU TEMPS LLIURE A CASA VEIENT LA TELEVISIO.

    PER ALTRA BANDA, EN JOAN TE UNA GERMANA MENOR QUE ELL, DE 5 ANYS D'EDAT, QUE NO SABEM SI ESTA BEN ATESA O NO PER LA FAMILIA.

    A VEGADES LES FAMILIES ES RECOLZEN EN ELS FILLS SANS PERQUE ELS AJUDIN.

    LA GERMANA ES VEURA ENTRE ELS SEUS PARES I EL GERMA AMB DISCAPACITAT. LA IDENTIFICACIO AMB EL GERMA DISCAPACITAT LI SERA DIFICIL, PERO NECESSITARA LA SEVA ALIANÇA AMB UN IGUAL EN LA NEGOCIACIO AMB ELS PARES.

    I A VEGADES POT SENTIR GELOS PERQUE TOTA L'ATENCIO ES PEL SEU GERMA.

    LA MINUSVALIA POT ARRIBAR A SER UN TEMA “TABU”. EN ALGUNES FAMILIES S'ARRIBA A VIURE COM SI NO EXISTIS, NO ES PARLA D'ELLA ENCARA QUE ES PATEIX. S'ADOPTA AQUESTA POSICIO PERQUE ES DIFICL PARLAR DEL TEMA, PERO TAMBE AMB LA CREENÇA (FALSA) DE QUE AMB AQUESTA ACTITUD PROTEGEIXEN EL FILL DISCAPACITAT I AL GERMA SA.

    ES IMPORTANT QUE ES DONGUI A LA GERMANA LA POSSIBILITAT D'EXPRESSAR LES SEVES EMOCIONS (TANT LES POSITIVES COM LES NEGATIVES), QUE ESTIGUI AMB ELS PARES (JA QUE ELLA TAMBE TE NECESSITAT DE RELACIO AMB ELLS I D'INTIMITAT), QUE ELS PARES FACIN ACTIVITATS AMB ELLA, QUE NO LI DONGUIN RESPONSABILITATS QUE NO ESTIGUIN D'ACORD AMB LA SEVA EDAT, QUE TINGUI AMICS PROPIS, TEMPS D'ESBARJO, QUE FACI ACTIVITATS D'ACORD AMB LA SEVA EDAT.

    S'HAURIA D'OBSERVAR EN LA GERMANA SI TE CONDUCTES REGRESSIVES, MAL COMPORTAMENT, ENFERMETATS PSICOSOMATIQUES…

    A L'HORA DE PARLAR AMB ELS PARES CAL TENIR EN COMPTE QUE HEM D'OBTENIR INFORMACIO DE LA FAMILIA, FENT TANTES ENTREVISTES COM SIGUIN NECESSARIES, ADOPTANT UNA ACTITUD RECEPTIVA CAP A LA FAMILIA PER MITJA D'UNA CONVERSA ESPONTANIA, EVITANT FER INTERVENCIONS PER DONAR INDICACIONS ( NO ES UN DISCURS DEL PROFESSIONAL), FENT NOMES PREGUNTES A PARTIR D'ALLO QUE EXPRESSIN…

    UN COP REBUDA TOTA LA INFORMACIO, GRACIES A LA PARTICIPACIO DELS PARES, SERIA CONVENIENT DEFINIR OBJECTIUS (COMUNS I COMPARTITS) PER TREBALLAR A CASA I A L'ESCOLA.

    POSTERIORMENT, SERIA POSITIU INFORMAR ALS PARES DELS AVENÇOS I DELS EXITS DELS SEUS FILLS (PERQUE VEGIN QUE NO TOT ES NEGATIU).

    FINS AQUEST PUNT ARRIBEM AL MOMENT DE PREGUNTAR-NOS QUINES SON LES NECESSITATS DE LES FAMILIES. RESUMINT, NECESSITEN RECOLÇAMENT EMOCIONAL,TOTA LA INFORMACIO QUE PUGUEM DONAR, ASSESSORAMENT, PSICOTERAPIA. CAL AJUDAR EN L'ELABORACIO DEL DOL PER LA PERDUA DEL FILL SA I EN L'ACCEPTACIO DEL SEU FILL.

    CONCLUSIO

    EN RESUM CALDRIA DIR QUE ES NECESSARIA FER UNA AVALUACIO DE L'ALUMNE,PER PODER SABER QUINES SON LES CAPACITATS QUE TE, QUE ES ALLO QUE POT FER, PER PODER DONAR RESPOSTA A LES SEVES NECESSITATS, JA SIGUIN DE COMUNICACIO, AFECTIVES, D'APRENENTATE, DE DESPLAÇAMEN…

    HEM D'INTENTAR PENDRE MESURES EL MES NORMALITZADORES POSSIBLE, APROFITANT SEMPRE QUE ES PUGUI ELS MATEIXOS MATERIALS QUE LA RESTA DELS ALUMNES (MOBILIARI, MATERIAL ESCOLAR…).I PROMOURE ACTIVITATS PER POTENCIAR LA SOCIALITZACIO D'AQUESTS ALUMNES.

    BIBLIOGRAFIA

    SANCHEZ ASIN, A. (1993) NECESIDADES EDUCATIVAS E INTERVENCION PSICOPEDAGOGICA. BARCELONA : PPU.

    GUTIEZ CUEVAS, P. (2005). ATENCION TEMPRANA. PREVENCION, DETECCION E INTERVENCION EN EL DESARROLLO (0-6 AÑOS) Y SUS ALTERACIONES. MADRID : EDITORIAL COMPLUTENSE.

    VARIOS AUTORES. COL.LECCIO TEMES D'INFANCIA. EDUCAR 0-6 ANYS. VOLUM I. (1994) .ASSOCIACIO DE MESTRES ROSA SENSAT.

    GOLDSCHMIED, ELINOR. (1979). EDUCAR L'INFANT A L'ESCOLA BRESSOL. COL.LECCIO “TEMES D'INFANCIA, Nº 31. ASSOCIACIO DE MESTRES ROSA SENSAT.

    SERAFIN ANTUNEZ, J.GAIRIN. (1996). LA ORGANIZACIÓN ESCOLAR. PRACTICA Y FUNDAMENTOS. BARCELONA : EDITORIAL GRAO.

    XIII