Aloma, Mercé Rododera

Literatura catalana. Origenes. Tiempo y espacio. Personajes. Punto de vista

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad

ALOMA

MERCÈ RODOREDA

S’han de realitzar els exercicis següents: 1-2-4-7 i 8-9-12-13-14-16-17-18-20-21-24-26-27-30-32-33 i de l’edició 62 els exercicis: 1-3-4

MIREM DE RECORDAR

  1. El personatge d’Aloma evoca sovint la seva infantesa al llarg del text. Això ho fa mitjançant una tècnica narrativa molt característica de la novel·la psicològica que consisteix en l’anàlisi dels sentiments a través del record que provoquen els objectes i les sensacions. Relacioneu cadascun dels “signes sensibles” amb els moments del passat d’Aloma a què aquests signes ens remeten.

-El reixat del jardí de casa: Text numero 6

-La música que surt de la finestra baixa entreoberta d’una casa amb una gran aranya de cristall: Text numero 5

-Les joguines de la cambra de Dani: Text numero 3

-La claror i el color del cel (“aquella claror blanca i rosa”) el dia que Joan li confessa la situació en què es troben :Text numero 1

-La mica de fum que arrossega l’aire a començaments de primavera: Text numero 2

-El retorn al carrer desert i a la casa deshabitada que acaben d’abandonar: Text numero 4

- Les golfes de casa seva: Text numero 7

  1. A partir dels records que aquests signes provoquen, mireu de reconstruir de manera ordenada la infantesa d’Aloma

Aloma va tenir una infantesa molt dura, provocada en principi per la mort del seu germà Daniel, quan ell tenia divuit anys, aquests fet va marcar molt la vida d’Aloma, a més de la mort del seu germà, també va haver de passar per la mort dels seus pares des de ben petita, orfe se’n va anar a viure amb el seu germà Joan i Anna la seva esposa, on allí va haver de patir la situació econòmica que vivien ells dos.

REFEM ELS ORÍGENS D’ALOMA

4-Aloma ha estat definida com la més autobiogràfica de les novel·les de Mercè Rodoreda. Això ho podreu comprovar si consulteu alguna de les biografies de l’autora. Llegiu els capítols que fan referència a la seva infantesa i adolescència i, tot seguit, busqueu aquells aspectes de la vida de Mercè Rodoreda que són més presents en l’obra.

A Mercè Rodoreda se li mort el seu avi matern, a causa d’això el seu oncle Joan, també d’Amèrica se’n va a viure amb ells, amb el qual Mercè Rodoreda es casa i hi té un fill de molt joveneta, Joan el seu espòs després se’n va tornar a Amèrica. Viu al mateix carrer on vivia Mercè Rodoreda. Els aspectes de l’adolescència que tenen en comú Aloma i Mercè Rodoreda seria el fet d’enamorar-se del seu oncle, vingut d’Amèrica, que es la historia principal d’aquesta novel·la.

UN PASSEIG PEL TEMPS I PER L’ESPAI

7- En el capítol IV es parla “dels fets d’octubre”. A partir d’aquesta i d’altres referències a Barcelona que surten al llarg de la novel·la i ajudant-vos de llibres d’història expliqueu quins són aquests “fets d’octubre de 1934”.

El dia 6 d'octubre de 1934, el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar l'Estat català dins la república Espanyola i va afavorir un aixecament armat contra el govern de Madrid. Aquesta acció fracassà totalment i l'exèrcit intervingué i el dia 7 la Generalitat és rendí. Les conseqüències van ser molt greus i el govern central va suspendre l'Estatut indefinidament i el govern de la Generalitat va ser empresonat, jutjat i condemnat a trenta anys de presó. A més, la major part dels ajuntaments catalans van ser destituïts. La repressió contra les esquerres i els nacionalistes va ser dura: a finals dels 1934, hi havia més de 3.000 presos polítics a Catalunya.

8-Descriviu quin era el context historicosocial en què la novel·la està situada.

El govern català és anul·lat i Lluís companys proclama l'Estat català. Per això moltes persones van marxar.

9- Agafeu un plànol de Barcelona i resseguiu-hi tot l’itinerari que fa Aloma en el primer capítol.

12-Aloma té una estructura narrativa encara molt clàssica: plantejament, nus i desenllaç. Dividiu la novel·la tenint en compte aquesta estructura i agrupeu els capítols tot decidint de manera raonada quins inclouríeu a cada una d’aquestes parts.

-Plantejament: Capítols 1, 2

-Nus: Capítols 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19.

-Desenllaç: 20.

13-El final obert d’Aloma dóna peu a poder imaginar un gran nombre d’alternatives pel que fa a la hipotètica continuació de la novel·la. Enceteu un debat sobre el futur amb què es podria trobar aquesta noia sola amb un fill en l’entorn social i en el moment històric en què es desenvolupa l’obra.

Aloma en l’època en que succeeix la història, ho passaria molt malament i seria mirada de mala manera pel fet de tenir un fill, el qual no es sabria segur qui n’és el pare. Viuria en una situació molt marginal, hi ho passaria malament. Fins i tot el fill quan fos més gran estaria en una situació marginal.

14-Fruit de les discussions i conclusions del debat, elaboreu tots els possibles tancats de la novel·la que us hagin pogut anar sorgint.

- Quan Robert ha marxat i ja son a casa Aloma ja no pot aguantar més i li diu a l'Anna que està embarassada, Anna li pot convèncer de que li enviï una carta a Robert comunicant-li que ella està embarassada. Al cap del temps quan el nen ja tenia 1 any Robert va tornar.

- Aloma no li diu res sobre el seu embaràs i deixa que marxi a Amèrica per por de que ell li deixarà sola. En Robert al port decideix quedar-se perquè l'amor que sent per Aloma es superior a ell.

- Aloma decideix dir-li a Robert que esta embarassada mentre els hi ensenya el vaixell. Ell en un principi no reacciona bé perquè tot li espanta, però just en el en que el vaixell està apunt d'anar-se'n Robert baixa corrents i besa a Aloma apassionadament i es queda amb ella.

16-L’arribada de l’oncle d’Amèrica és l’element clau que condicionarà el caire que aniran prevent tots els esdeveniments que s’aniran succeint en el text. Sense canviar per res les característiques del personatge d’Aloma, intenteu d’imaginar com hauria pogut evolucionar la novel·la sense la presència d’aquest element, sense l’arribada de l’oncle.

L’historia d’Aloma sense Robert, no tindria la base fonamental del llibre perquè tot passa al voltant d’ells dos. Si Robert no hagués estat present en la història, segurament Aloma i la seva família no haurien d’haver de marxar de casa pels deutes, segurament Aloma tindria una vida avorrida, i sense sentit, segurament Dani també hagués mort, però el més segur és que si Robert no hagués estat en la història, Aloma no s’hagués convertit en una mare soltera, la qual el seu fill es fruit d’una aventura amb un parent llunyà. Anna i Joan possiblement no estarien tant distanciats i potser Coral no hagués estat tan mala persona amb ella.

PARLEM DELS PERSONATGES

17- A més de la protagonista, Aloma a la novel·la apareixen altres personatges que configuren tot un ampli ventall de retrats psicològics diferents i contraposats. A partir de les referències que apareixen en el text i de tots aquells elements de què disposeu desprès de la lectura de l’obra, feu una descripció exhaustiva d’ANNA, JOAN, ROBERT i CORAL, tot remarcant-ne tant els aspectes més interns com els externs.

Anna:És la dona de Joan i per tant la cunyada d'Aloma. Està sempre tancada a casa i sense ànims de fer res. El fill que tenia, en Dani, se li va morir i això va fer que ella empitjores. També la relació amb en Joan va ser cada vegada més freda i ella sabia que l'enganyava amb altres noies, però no feia res al respecte.

Joan: Era l'home de l'Anna i germà d'AlomaSembla que mai hagués estat enamorat de l'Anna però no era capaç de separar-se ja que tenia una vida feta. Anava molt a la seva i no es preocupava per gairebé res. Tingué una aventura amb Coral

Robert:És el germà d'Anna, viu a Amèrica. No era gaire alt, de pell pàl·lida, mirada febrosa i els ulls brillants. Els seus cabells eren lluents. Vivia en un altre món entre coses com aquella dona que l'esperava a Amèrica. Al principi no es portava gairebé amb Aloma, però poc a poc la seva relació va anar millorant fins el punt d'arribar estar junts d'amagat.

Coral: És una veïna de la mateix edat d'Aloma, més o menys. Era una jove, bonica, rica i fina. Li agradava que els homes estiguessin per ella. Era una persona bastant superficial i que no li importava res ni ningú que no fos ella mateixa. Era descarada. Els peus eren molt blancs, amb la pell que semblava de seda i amb els talons rosats. Sortia sempre que volia, i anava a ballar al teatre sense donar explicacions. És molt presumida, mala persona i una mica cruel.

18-A la novel·la van apareixent tot de trets distintius que ens ajuden a conèixer els personatges. Fixeu-vos en els que teniu tot seguit i decidiu després a quin dels personatges podem atribuir-lo.

1. Tot l'amoïnava i la marejava; Anna

2. Sortia sempre que volia i anava a ballar i al teatre sense donar explicacions; Coral

3. Cada vegada es sentia més presonera i més dominada; Aloma

4. Es conformava i, ala seva manera era feliç; Anna

5. S'espantava de les malalties perquè no tenia ganes de patir; Anna

6. Uns ulls brillants que feien angúnia; Robert

7. Plena de tendresa; Aloma

8. Fina, però una mica descarada; Coral

9. És com el plat de sopa que cada dia et posen a taula; Anna

10. Vivia en un altre món entre coses que mai no el deixarien; Robert

11. Indiferent, vivia al marge i no s'adonava de res; Joan

12. Els peus eren molt blancs, amb la pell que semblava de seda i amb els talons rosats, com si no haguessin caminat mai; Coral

13. No sabia plantar cara; Anna

14. Una persona amb molt poc sentit dels deure obligada a tenir sentit del deure; Joan

15. Estimaria altres dones perquè no podia tenir dones a la vora; Robert

16. Graciosa; Coral

17. Si no volia morir asfixiada s'hauria de defensar amb les dents; Aloma

18. Mai no havia tingut iniciativa; Anna

19. Es sentia culpable i no sabia de què; Aloma

20. La gent li agradava molt poc i de seguida se'n cansava; Anna

20-Decidiu a quin dels personatges de la novel·la podríem atribuir expressions fictícies com les següents:

1-“Ningú t’explica com és la vida. T’hi trobes i prou, tant si t’agrada com si et fa mal”  Anna

2-“Un bon perfum, unes joies, que no et diguin mai que no i poder-los fer desaparèixer quan ja fan nosa. Això es l’amor, t’ho miris com t’ho miris”Coral

3-“Els anys em fan tenir por d’una tendresa tan nova” Robert

4-”Les coses s’han de fer perquè s’han de fer, no perquè et vénen de gust”  Anna

5-“Hauríem de tenir un armari on desar tot allò bonic que ara no ens cap a la vida. I que ho poguéssim treure quan ja no fos tan trista” Aloma

21- Inventeu ara, per a cadascun d’ells, un parell més d’expressions que cregueu que podrien caracteritzar-los i expressar, alhora, la que us penseu que podria ser la seva filosofia de la vida.

“L’únic que fa l’amor és lligar-te amb les persones amb qui mai haguessis volgut estar”. Aloma

“La vida existeix per divertir-se i fer bogeries, sinó no aprendríem mai”. Joan

“La vida no hi és per satisfer les teves necessitats, ets tu la qui has de satisfer les seves”. Anna

“Els homes l’únic que poden fer es regalar-te joies i dir-te que ets preciosa, sinó no són homes. L’únic que els embogeix i els fa forts, som nosaltres, les dones” Coral.

UNA QÜESTIÓ DE PUNT DE VISTA

24-Aloma està localitzada en el personatge que li dóna nom i és el d’aquest personatge el punt de vista dominant a tot el text. La novel·la però, hauria resultat ben diferent si el punt de vista dominant hagués estat el d’un altre. Podeu fer la prova mirant de tornar a escriure des d’un altre punt de vista alguns capítols de l’obra:

  1. Torneu a escriure el capítol IX des del punt de vista de Robert

“ Vaig dir a Joan que li digués a Anna i a Aloma que si volien sortir a veure una pel·lícula, que jo mateix les acompanyaria. Els hi vaig dir perquè no em feies gràcia que es passegin tot el dia tancades a casa. L'Anna com era d'esperar no va voler anar com sempre, però en canvi vaig veure com a Aloma se li encenien les galtes. Va posar-se un vestit blau marí que mai l'havia vista. Estava maca. La vaig veure amb ganes d'agafar una flor del jardí, però quan Joan la va veure va dir-li que es dei xes de flors. M'hauria agradat veure-la amb els llavis pintats, no se perquè no se’ls haurà pintat?

El cinema quedava una mica lluny. Caminàvem depressa, sense dir res, només es sentia els repics dels talons d'ella. Ella mirava al terra. Mentre caminàvem començava a sentir l'olor de la nit, i em preguntava si ella també el sentia. Quan vam arribar, la pel·lícula ja havia començat. Li vaig preguntar com li semblava, i la seva resposta no va ser el que m'esperava. Potser no li agradava i no li tindria que haver portat aquí...

Quan la pel·lícula va acabar tornàvem cap a casa en silenci. No em trobava bé. Aloma em fa una pregunta, com no sabia que contestar, vaig fer com si no l'hagués sentida.

Quan vam arribar a casa vaig acceptar la proposta que em va fer de quedar-nos al jardí. Em va preguntar si estaria per quan fos la nit de Sant Joan. Ho vaig afirmar i em vaig quedar mirant-la un estona. Estàvem pujant l'escala cap als dormitoris, quan em va donar les gràcies per haver-la tret de casa. Aquell va ser el moment en que no em vaig poder aguantar, li vaig agafar de la cintura i la vaig besar els llavis.”

  1. Torneu a escriure el capítol XIV des del punt de vista d’Anna.

“ Vaig tenir que tornar a casa perquè en Dani empitjorava cada dia més, una de les altres raons per les quals vaig tornar va ser perquè en Dani passes amb Aloma els dies que li quedaven. L'estimava molt i molts dies enrere ja m'havia preguntat si vindria per jugar amb ell.

El metge l'ha començat a donar injeccions. He plorat molt, però, no m'ha servit de res.

A la nit ca morir. Les veïnes van venir a consolar-me. La casa cada vegada estava mes trista i els dies no s'acaben mai. Últimament l'única cosa que em fa viure es recordar al meu petit. Agafo la seva robeta de quan va néixer, i estic hores i hores mirant-la mentre me’l imagino. Aloma no em deixa, diu que m'estic turmentant.

Ella i Joan han sortit a donar una volta. A Joan cada vegada el veig més preocupat, i no crec que sigui per la mort del seu fill.

Aloma és molt jove i encara no s'ha donat compte de la crueltat de la vida i el seu germà crec que s’afanya per demostrar-se la.”

26- Els adjectius són fonamentals en la narrativa rodorediana. Mitjançant una adjectivació molt precisa i acurada, Mercè Rodoreda aconsegueix dotar els seus textos d’una gran poeticitat. Observeu el següent fragment de la novel·la buit d’adjectius. Col·loqueu en els buits els adjectius que us semblin més adients.

Quan va ser de dia i es va trobar solitària al llit es va fer llàstima. Es va passar una mà pel ventre, per l’espatlla... Es va tocar els llavis cansats. Com si estigués borratxa va mirar al seu voltant. Pels finestrons vellsentrava una claror fina. Es va aixecar d’esma, va anar fins al armari, va treure la clau, la va tornar a posar. Tot li feia companyia, tot era com sempre: les parets, la bombeta que penjavatranquil·la del sostre, les rajoles amb un dibuix poc treballat que se sabia de memòria. Va posar bé el vestit que havia deixat de qualsevol manera en el respatller de la cadira. Les gardènies tristes i fosques, feien fàstic..., i ella. Va ser a temps d’ofegar un crit amb la mà tancadadavant de la boca. Tenia el coll i el front suats. Els cabells li queien a la cara i se’ls va tirar enrere. Es va asseure al llit i es va mirar els peus, els genolls...La camisa de dormir estavatiradaper terra. Havia dormit despullada. Els pits li feien mal.”

27-Mireu d’adjectivar correctament el text amb els adjectius triats per l’autora.

Quan va ser de dia i es va trobar sola al llit es va fer llàstima. Es va passar una mà pel ventre, per l’espatlla... Es va tocar els llavisadolorits. Com si estigués borratxa va mirar al seu voltant. Pels finestrons despintatsentrava una claror dolça. Es va aixecar d’esma, va anar fins al armari, va treure la clau, la va tornar a posar. Tot li feia companyia, tot era com sempre: les parets, la bombeta que penjavatrista del sostre, les rajoles amb un dibuix senzill que se sabia de memòria. Va posar bé el vestit que havia deixat de qualsevol manera en el respatller de la cadira. Les gardènies masegades i negres, feien fàstic..., i ella. Va ser a temps d’ofegar un crit amb la mà tancadadavant de la boca. Tenia el coll i el front entresuats. Els cabells li queien a la cara i se’ls va tirar enrere. Es va asseure al llit i es va mirar els peus, els genolls...La camisa de dormir estavadesplegadaper terra. Havia dormit nua. Els pits li feien mal.”

30-Al capítol XII de la novel·la trobem aquest diàleg on intervenen Aloma, Maria i altres amigues i la senyora Baixeres. Transformeu el text de l’estil directe en què està escrit a l’estil indirecte.

“Maria i les seves amigues estaven parlant, quan una pregunta a Aloma si festeja, ella sense pensar-s’ho contesta que no, Maria que ha sentit la resposta li dius que es quedarà per vestir sants. La senyora Baixeres, que ho havia sentit els hi diu que és el mal de no tenir pares, i que quin interès volia que hi tingués la seva cunyada, Maria contesta que s’ha d’espavilar, i que no es creia. Aloma dubtosa va preguntar que era el que no és creia, I va contestar que no es creia que ningú no la festegés. Aloma se la va mirar rient i va callar, llavors Maria va dir que tots els homes eren una mica babaus i que quan el tindrà allà dintre el planyerà.”

32-Fixeu-vos en el paràgraf següent. Ara fareu el contrari del que heu fet abans. Mitjançant l’estil directe, transformareu aquests text en la carta que Anna adreça a la seva família.

“Hola família, per aquí amb Dani estem força bé. Tots els dies Dani va descalç i ara s’ha tornat negre com un escarabat, menja i dorm bé, com sempre. Sempre que estic amb Carme intento no parlar-li del seu marit, pobra està molt fotuda, però en canvi la seva nena que es diu Marta, que per cert es bonica com un àngel i molt eixerida, i ara mateix ha començat a caminar. Penso que Dani se’n ha enamorat, perquè no la deixa ni un moment sola, i pel que fa al paisatge, es molt bonic, i es veu que hi ha un bé de Déu de blats i que tothom viu de la sega, d’aquí poc ja tornarem, petons. Adéu”

33-Puntueu correctament el fragment següent de la novel·la.

“A Montjuïc hi havia tanta gent com a la Rambla. Es veien dones boniques. Aloma s’havia quedat encantada mirant-ne una de molt jove que duia un vestit de gasa, guarnit d’ermini, amb la faldilla llarga fins als peus; tenia la cara pàl·lida i els ulls, voltats de negre, li brillaven com si fossin d’aigua, l’acompanyava un senyor molt vell, molt ben vestit, i anaven agafats de la mà. S’havien aturat davant d’una atracció, un home amb una caçadora de pell, arrapat a una moto, no parava de donar voltes per dintre d’una gàbia molt gran, en forma d’ou. Quan va haver acabat, va baixar de la moto i va saludar. Robert i Aloma van pujar a les muntanyes russes. Després van menjar salsitxes i van tirar anelles a uns ànecs que decantaven el coll per esquivar-los. Aloma estava atabalada.”

EDICIÓ 62

1-Fes un resum de tot el llibre.

Aloma és una noia orfe que viu amb el seu germà Joan, la seva cunyada Anna i el seu nebot Daniel a la casa on va néixer, situada al barri de Sant Gervasi de Barcelona. No tenen gaires diners, i els pocs estalvis que tenien el varen gastar, la seva última esperança és l'arribada del germà gran de l'Anna, en Robert, qui ve d'Amèrica i el Joan val emparellar-lo amb la inofensiva Aloma, sense demanar la seva opinió. L'Aloma no vol casar-se amb ningú, i si es casés mai, ell hauria d'ésser algú que li estimés de debò i sàpigues que vol en cada moment. La primera impressió que té del Robert és la d’ algú desagradable, i que no li agrada gens, però a mesura que passen els dies es posa gelosa quan ell surt, parla amb noies o les mira. Amb l'arribada de Robert tot el barri es revolucionà, i totes les noies solteres del barri van anar a veure'l per saber com és aquell noi que ve de les “amèriques”. La primera en arribar és la Coral, una noia que és maca i s'ho té molt cregut, sempre té tots els homes que vol.

Un bon dia el Daniel, el nebot de l'Aloma , es posa molt malalt, té molta febre, i l' Aloma i el Robert es fan torns de nit per vigilar-lo, a partir d'aquest dia l' Aloma i el Robert van començar a sentir quelcom l'un per l'altre . Com que Daniel no millora, decideixen que l'Anna i el nen vagin al camp , a la masia d'uns amics, perquè aquest es recuperi. Abans que l'Anna i el Daniel marxin, el Robert els convida al cinema, però Anna no si veu amb cor i es queda amb el Joan , però Aloma i Robert hi van .

Després de la pel·lícula es quan comença el malson de l'Aloma. En arribar a casa, l'Aloma li prepara un cafè, i quan pugen, ell la besa. Al dia següent el Dani i l'Anna marxen , ells no es dirigeixen la paraula durant molt de temps. El dia de la revetlla de St. Joan surten de casa han decidit marxar a celebrar-lo a Montjuïc, però perden al Joan a les Rambles i hi van l' Aloma i el Robert

sols. És aquella nit quan l'Aloma s'entrega al Robert sense saber que està fent, a partir d'aquell dia, Robert hi va cada nit, estan molt enamorats, o això és el que Aloma creu.

Un dia reben un telegrama de l'Anna, ha de tornar a Barcelona, el nen està , molt malament, a punt de morir, ha agafat una malaltia del camp. Tornen les nits de guàrdia i relleus, però el Daniel mor, i el Robert continua visitant-la cada nit.

Una nit d'indignació l' Aloma li mossega el llavi i ell i ell marxa. Ella està embarassada de'n Robert, però no vol dir-li res .Un matí el Joan marxa a donar un volt i li explica com de malament van les coses econòmiques a casa. La casa tant estimada per Aloma,aquell jardí, l'hauran de vendre , també li explica l'afer que va tenir amb la Coral i d'un anell de diamants que ell li regalà i que ara Aloma l'hauria d'anar a buscar , a demanar amb caritat, amb el mal geni que ella tenia!, l'altre opció era demanar-li diners al seu estimat Robert, i això no ho podia fe, perquè ella pensaria que ella (Aloma) s'havia venut per un grapat de monedes, i no és veritat!Va anar a casa de la Coral a demanar-li l'anell de diamants que el seu germà li va regalar, i com l' Aloma s'esperava no li va regalar, i com l' Aloma s'esperava no li vol donar, i es barallant i l'anell cau al celobert.

L'Aloma ho explica al seu germà i aquest va saber des del principi que no tindria l'anell , així que ha de demanar al Robert els diners, però aquest li diu que no el té, així sense tenir cap de les dues coses han de vendre la casa. Abans de marxar, l' Anna li explica a l'Aloma que el Robert ha rebut una carta d'una dona que li demana que torni al seu costat, i aquest accepta, així doncs l'Aloma s'havia tornat a quedar sola (primer mor el seu germà Daniel, desprès el seu nebot i desprès el seu estimat marxa a Amèrica).

El Robert marxa sense saber que Aloma espera un fill seu. Quan venen la casa i van a viure al pis que han comprat, l'Aloma comunica la notícia a la seva cunyada, però mai dirà qui és el pare, el que sí farà serà buscar un treball per poder ajudar al seu germà i la seva cunyada, i per més endavant cuidar al seu fill

3-Cada capítol d’Aloma s’obre amb una citació directament relacionada amb allò que s’hi narra. Selecciona cinc citacions que t’hagin agradat o que t’hagin cridat l’atenció i fes una fitxa per a cadascuna.

Capítol 1.

Cita inicial:

I bé, tot m'apareix en la forma més grollera, més repugnant. Tolstoi. Anna Karenina

Resum contingut:

Al principi s'explica com trien el nom d'Aloma, Aloma segueix la vida d'un gat, que un vigilant mata. Compra un llibre, i fa que es deixi unes cortinetes en un quiosc, i al anar a buscar-les es queda sense diners i ha de tornar caminant en un dia de pluja.

Relació cita inicial i contingut:

Aloma aprèn del gat que està abandonat. Al final el maten.

Personatges:

Intervenen: l'Aloma, la mare d'Aloma, oncle de la seva mare, en Daniel, en Joan, en Dani, l'Anna, quiosquer, quiosquera i gent del carrer

Tenen protagonisme: l'Aloma, en Joan i l'Anna.

Espai:

Els fets passen a casa l'Aloma i al carrer

Domina l'espai obert

Temps:

Principis de primavera

els fets exposats duren: més d'un any

Es narren fets anteriors i fets actuals

Símbols:

Els gats perquè el gat està sol com ella, però és lliure, ella en canvi, fa el que li diuen. S'adona de la llibertat i per primer cop fa una cosa sense que li diguin, compra un llibre d'amagat.

Capítol 4.

Cita inicial:

“Cap a la fi del passeig Julià remarcà que ella es ruboritzava molt” El roig i el negre.

Resum del contingut:

Arriba Robert. A Aloma no li agrada el primer cop que el veu, en el fons si que li agrada. Aloma no diu el que pensen quan tornen caminant perquè té por de fer el ridícul. En arribar a casa Anna i Robert s'alegren veure's. Hi va la Coral, i intenta conquistar a Robert. A Aloma no li fa gràcia. Finalment encara que diu que no li agrada en Robert, es posa gelosa de la Coral.

Relació contingut i cita inicial:

Aloma no volia reconèixer que es ruboritzava davant de Robert.

Personatges:

Intervenen: Aloma, Joan, Robert, Anna, Dani, Coral, Maria Baixelles, Sra. Concepció i el vell Cabanes.

Tenen protagonisme: Aloma i Coral.

Espai:

Els fets passen al carrer, el port i a casa.

Domina l'espai tancat de casa, encara que per Aloma els carrers tenen importància.

Temps:

Primavera

els fets exposats duren un dia.

Es narren fets actuals.

Símbols:

Les flors. Aloma, en conèixer a Robert, és com una flor quan esta començant a créixer.

Capítol 7.

Cita inicial:

“Pensava que era molt dolç de sentir-se estimat” Adolf.

Resum del contingut:

Aloma, se sent sola, i escriu una carta a una persona que no existeix, un amant imaginari al que li diu el que li agradaria que es fes realitat.

Relació contingut i cita inicial:

Aloma se sent sola, i vol sentir-se estimada per algú.

Personatges:

Intervenen:.Aloma, Dani, Anna, Joan i Robert.

Tenen protagonisme: Aloma.

Espai:

Els fets passen a casa d'Aloma

Domina l'espai tancat de la casa.

Temps de l'acció:

Primavera.

Els fets exposats duren un dia.

Es narren fets actuals.

Capítol 9:

Cita inicial:

“Jo crec que l'home només somia per no cessar de veure” Les afinitats electives.

Resum del contingut:

Aloma i Robert van al cinema. Quan ja han tornat, i Aloma es disposa a dormir, en Robert li besa els llavis.

Relació contingut i cita inicial:

Aloma no veu les coses com són realment.

Personatges:

Intervenen:.Aloma, Robert, Joan i Anna.

Tenen protagonisme: Aloma i Robert.

Espai:

Els fets passen a...: casa, al cinema, al jardí i al carrer.

Domina l'espai obert del jardí i el carrer.

Temps de l'acció:

Primavera

Els fets exposats duren un dia.

Es narren fets actuals.

Símbols:

La flor. Perquè Aloma creix amb el petó, com una flor.

Capítol 10:

Cita inicial:

“Tenia ganes d'anar-me'n ben lluny, com més lluny millor, allà on neix el mal temps.” La dispesera.

Resum del contingut:

El metge recomana que canviïn d'ambient durant un temps, per tant, l'Anna i en Dani se'n van a la muntanya per intentar que es recuperi de la malaltia. Joan no els acomiada, perquè té feina. Aloma se sent sola i vella, en Dani se'n va i sap que un dia en Robert també se n'anirà.

Relació contingut i cita inicial:

Aloma se sent sola, i no sap com sortir-se’n de la solitud.

Personatges:

Intervenen:.Aloma, Dani, Robert, Anna, vell Cabanes i Joan.

Tenen protagonisme: Aloma.

Espai:

Els fets passen a l'estació i a casa.

Domina els espais tancats de casa.

Temps de l'acció:

Primavera.

Els fets exposats duren dos dies.

Es narren fets actuals.

Símbols:

Aloma se sent sola, com el gat del principi de la novel·la.

4-Les citacions que has triat i els elements de cada capítol que s’hi vinculen, quina relació tenen amb la història d’Aloma, tant en general com pel que fa a les parts concretes que hi hagis vist?