Aigües encantades; Joan Puig i Ferreter

Literatura española contemporánea del siglo XX. Teatro catalán de la Renaixença # Argument. Personatges. Climax. Modernisme

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

1.Fes un resum de l'obra, tot representant la divisió en actes.

-ACTE PRIMER: l'acció està representada a casa de Pere Amat i la seva esposa Juliana. El tema principal d'aquest acte és la filla d'aquest matrimoni, la Cecília. Ella és una noia jove amb esperit lluitador i amb ganes de viure. No és una noia religiosa i això, als seus pares, no els agrada gens. L'acte es desarrolla mitjançant les diferents discussions que Cecília i els seus pares mantenen amb la religió com a tema principal. L'aparició del mestre del poble, el senyor Vergés, és un recolzament per a Cecília que més aviat li dona el seu suport amb les idees que ella defensa.

Enmig d'una de les discussions apareix el senyor Joan, espòs de Trinitat, bastant alterat anunciant l'arribada d'un foraster que porta esperances al poble que hi ha solucions per a la secada i per a obtenir aigua. Tots alarmats decideixen anar a buscar al rector Mossèn Gregori. Cecília en assabentar-se de l'arribada del foraster se'n va a buscar-lo, ja que ells dos eren grans amics. Això suposarà motiu per al poble per a xafardejar i per a indignar encara més els seus pares. Mentrestant, el rector pensa en una solució. Finalment decideix convocar al foraster per a parlar pacíficament. Amat, Juliana i Trinitat queden ben sorpresos però Joan hi està ben d'acord i es compromet a anar-lo a buscar.

-ACTE SEGON: l'acció es desarrolla a casa d'un pastor d'ovelles, Romanill. Allà s'hi espera la presència del foraster per a escoltar els motius que té i què vol fer per ajudar al poble. Mentre s'espera la seva presència arriba Bartomeu, un jornaler republicà com també ho és Romanill. Més tard apareix Manso, amic de Bartomeu i carlí però encontre de l'església. Durant l'espera parlen de la situació del poble i de les idees d'uns i altres i així apareix Vicenç, el veterinari del poble també republicà. Tot conversant, Joan i Amat entren per la porta i saluden. Comuniquen a Romanill que seria millor no tenir al foraster a casa seva però Romanill es nega a les amenaces dels dos homes i finalment aquests marxen.

Quan arriba el foraster tots el van a saludar i entren a casa d'en Romanill. Va passant l'estona i cada vegada més hi ha més gent del poble, ja sigui per xafardejar o per escoltar-se el que el foraster ha de dir.

Arriba el mestre Vergés i parla amb el foraster davant del poble. Ell no es manté de cap part però intenta que hi hagi calma. Quan Joan i Amat veuen que es comença a esverar el poble decideixen anar a buscar al Mossèn Gregori. Quan aquest arriba discuteixen i mentre ho fan comença a ploure. Això provoca l'eufòria del poble i fa que el foraster finalment se'n vagi. El poble darrera seu l'escridassa de mala manera.

Pocs moments després apareix Cecília plena de sang i pregunta repetidament pel foraster i veient el què acabava de passar se'n va a buscar-lo.

-ACTE TERCER: l'acció transcorre a cas l'Amat. Després de l'enrenou amb el foraster Juliana i Amat resten a cas compadint-se de la seva filla. Cecília havia fugit. El seu pare l'havia tancat en una habitació, però ella amb ganes de marxar i amb molta ràbia va saltar per la finestra per això duia la cara plena de sang. Juliana preocupada intentava calmar el seu marit però aquest indignat maleïa a la seva filla. Trinitat arriba i dóna consol a Juliana. Al cap d'una estona apareix Mossèn Gregori i veient les continues discussions entre Amat i Juliana intenta posar pau i calmar l'ambient. Joan que havia estat darrera el poble observant el què passava amb el foraster arriba a casa d'Amat a buscar a Trinitat per anar-se'n a casa a canviar-se per anar a l'hostal on hi havia el foraster malferit. Tots sorpresos pel canvi d'actitud de Joan intenten fer-lo recapacitar però aquest marxa amb les idees ben clares. Tot just arriba Cecília tota molla i despentinada. Com sempre discuteixen el mateix tema i Mossèn Gregori intenta posar-hi pau. Però Cecília té ben clar el què vol i és anar-se'n de casa per què ja no pot aguantar més. Després d'una gran disputa, Mossèn Gregori s'emporta a Amat i Juliana a l'església a donar gràcies a Deu per la pluja i Cecília roman uns instants pensativa. Vergés arriba i parla amb Cecília del què passa. Ell li diu que es quedi al poble amb ell per poder canviar les creences del poble junts però ella vol marxar amb el foraster ben lluny i això és el que finalment fa. Es despedeix del mestre i marxa amb un farcell i amb roba canviada.

2.Divideix l'argument en introducció, nus i desenllaç. Localitza, a la introducció, el conflicte que s'ha de resoldre; i, ja al desenvolupament, el clímax o moment de tensió màxima.

Aquesta obra està dividida en tres actes on, precisament, coincideixen la introducció, nus i desenllaç de l'obra.

El primer acte ens presenta la situació del poble, de la família del senyor Amat, les creences de la gent...,és a dir, la introducció. Ens mostra un poble totalment encegat per la religió i solament un grup molt reduït de gent, com ara Cecília, Romanill..., té una mentalitat totalment oberta fora de les creences religioses. El conflicte que s'ha de resoldre, bàsicament, és el de la secada que pateix el poble. Ens el presenten de rerafons, com si no fos el tema principal de l'obra. També hi ha un altre conflicte que va avançant al llarg de l'obra. És l'enfrontament constant de Cecília i els seus pares per una diferència d'opinions.

“...Ja heu sortit tots de l'església ben convençuts de que sofriu l'inevitable flagell de Déu? Ja us han dit que no plou ni plourà pels vostres grans pecats?” (pàg. 37)

“...poble extenuat, que no gosa alçar les espatlles davant la desgràcia. S'ajup sota el seu Déu i només sap plorar i pregar...” (pàg. 39)

“No és d'avui que patim de la secada en aquesta terra. (...) Són sofriments i misèries que ens passem els una als altres amb la vida.” (pàg. 43)

En el segon acte es desarrolla l'acció de l'obra, és el nus, i podríem dir que és aquí on hi trobem el clímax del desenvolupament. Ho podem afirmar ja que hi ha un gran moment de tensió quan el foraster marxa i el poble el segueix tot enfurismat darrera seu, escridassant-lo i llençant-li pedres.

“Fora heretges...! -Fora renegats! -Fora l'enemic!” (pàg.91)

“Fora! Guerra! Mori! Prou! Mori!” (pàg. 91)

“...Anem a posar ordre al poble! El mataran! (Se senten crits espantosos. La major part de la gent corre cap al carrer.)...” (pàg. 93)

Ja en el tercer acte ens trobem amb el desenllaç de l'obra on veiem finalment la decisió de Cecília que opta per marxar de casa per anar-se'n amb el foraster, ja que en el seu poble ella no hi pot estar-hi més per què se sent tancada, com en una gàbia.

“...He romput els ferros de la presó...l'àliga abandonarà el galliner...” (pàg. 118)

“...Quan jo pujo de la ciutat i entro en aquesta contrada, me sembla que una atmosfera que em priva priva de respirar m'estreny la vida del cor i del pensament. Jo mateixa no m'hi puc sostreure, he de fer esforços per no defallir.” (pàg. 119-120)

“L'àliga deixa el galliner, per sempre...” (pàg. 122)

3.Quins són els personatges de l'obra o “dramatis personae”? Defineix el seu caràcter i exposa quines són les relacions d'amistat i cooperació o enemistat i lluita, etc., que s'estableixen entre ells.

Els personatges principals de l'obra són bàsicament quatre: Cecília, el foraster, Amat i el Mossèn.

-Pere Amat: espòs de Juliana i pare de Cecília. És un propietari rural. Ferm, autoritari, orgullós i partidari de la religió catòlica. Està al bàndol de Mossèn Gregori juntament amb Joan amic i company. És molt estricte amb la seva filla.

-Juliana: esposa d'Amat i mare de Cecília. Dona de mitjana edat. Partidària de l'església i les seves creences però davant la seva filla i amb els conflictes que hi ha amb el seu marit intenta calmar les coses sent una mica més neutral.

-Cecília: filla d'Amat i Juliana. Noia magra i pàl·lida, molt nerviosa, morena i petita. Té les idees molt clares i és capaç de tot per a portar-les a terme. Està totalment en contra de les idees que té l'església i això li comporta tots els enfrontaments que té amb els seus pares. És partidària del foraster, per això al final se'n va amb ell.

-Vergés: mestre del poble. No es veu clarament de quin bàndol està però es decanta pel bàndol de Cecília, ja que ell se l'estima i faria el què fos per ella. Podríem dir que és com Juliana que és una mica neutral. Ni religiós ni ateu.

-Mossèn Gregori: es el rector del poble. Tot ho justifica amb la religió. Té molta fe en Deu i no creu en altre cosa que en això.

-Foraster: amic de Cecília. Enginyer i viatjant. Home amb idees clares, no és religiós i creu en una solució “no religiosa” per la falta d'aigua que hi ha. Valent, calmat, coratjós, realista...Manté una posició cientificista.

-Joan Gatell: el batlle del poble que cap al final obrirà els ulls i es decantarà pel bàndol del foraster. És religiós. Marit de Trinitat i amic d'Amat. No és tant radical com Amat i més tard serà totalment diferent que ell en l'aspecte d'idees.

-Trinitat: esposa de Joan Gatell. Molt religiosa, amiga de Juliana i està d'acord amb el rector en tot allò que diu.

-Romanill: home alt i ben fet. Pastor d'ovelles. Republicà i partidari del foraster.

-Bràulia: esposa de Romanill. Dona petiteta. No intervé gaire en l'obra. No té un paper massa important.

-Senyor Vicenç: veterinari del poble. Republicà i partidari del foraster.

-Bartomeu: home de mitjana edat amb barba i sempre riu francament. És un jornaler republicà, amic de Manso. Partidari del foraster.

-Manso: home de mitjana edat, ros, joiós, amb bigoti, la beguda la envellit i degenerat. És carlí però no es considera religiós.

4.Els personatges s'agrupen segons la seva determinada visió del món: dóna idea dels diferents bàndols i caracteritza cadascun d'ells amb uns qualificatius precisos.

Per una banda, hi ha el bàndol de les forces de la reacció o de l'immobilisme. Els personatges que el componen són el batlle, el cacic i el rector amb el suport dels rics propietaris que formen l'Ajuntament i la mínima burocràcia local.

Per altra banda, trobem el bàndol de Cecília, que supera el seu estatus social, ja que el seu pare és el cacic, i actua acompanyada pel foraster i uns quants més del poble com ara Romanill, el manescal, Bartomeu, i Manso. Enmig dels dos bàndols, hi ha el mestre Vergés que s'inclina cap al bàndol dels renovadors, a causa del seu gran afecte per Cecília. Com que Vergés depèn de les autoritats, aquesta inclinació estarà limitada.

A més a més, trobem el poble, encegat per la religió i les creences d'aquesta. No veuen més enllà del què la religió i concretament el rector els diu. No és culpa seva sinó dels capdavanters del bàndol més conservador que per motius que els afavoreixen fan que el poble s'encegui.

5.Busca informació sobre el modernisme literari: cronologia, etapes, autors fonamentals, gèneres més conreats...Refereix-te també a quines estètiques va presentar (busca informació més detallada sobre el Regeneracionisme, corrent al qual pertany l'obra que has llegint).

6.Defineix el tema principal de l'obra, en relació a aquesta tendència a la qual t'has referit en la pregunta anterior. Enumera i explica els altres temes d'interès de l'obra (almenys quatre).

El tema principal de l'obra es centra en l'equilibri entre la situació col·lectiva dominada per la superstició i l'endarreriment mantinguts pels interessos oligàrquics, la submissió de la massa col·lectiva... i entre els intents individuals d'uns quants personatges que pretenen un canvi i la destrucció i abolició d'unes estructures en nom del progrés científic, social i espiritual. El nucli del drama es centra en la lluita entre dues concepcions de les forces naturals: la de la tradició i la ingenuïtat popular, i la del coneixement racional i científic.

Tot això ho podem percebre a través del conflicte que l'autor ens presenta mitjançant la problemàtica que hi ha amb la secada, ja que veiem la divisió d'opinions dels dos bàndols.

Els altres temes d'interès de l'obra són: l'amor, que el veiem reflectit en Vergés. Aquest s'estima a Cecília, i en les seves accions hi ha el rerafons de voler arribar a aconseguir el mateix sentiment per part d'ella. “...per lluny que vostè sigui, per temps que passi, vostè tindrà un bon record de mi si faig això...? Guanyaré molt el concepte de vostè...?” (pàg. 123), “...vostè ja coneix l'afecció que jo sento per vostè...L'estimo...si, molt...!” (pàg. 120)

També, un dels temes molt present al llarg de l'obra és la religió. Està molt impregnada en la societat del moment i això és un dels principals factors que fa que els enfrontaments entre uns i altres siguin encara més forts. El poble no veu més enllà de les pregàries i això fa que, la solució que es veu clarament quina ha de ser, s'anul·li. “Mai a la vida s'havien celebrat unes pregàries amb més devoció. (...) Els precs dels pobres pecadors hauran pujat fins al cel...” (pàg. 38), “...el nostre govern catòlic...” (pàg. 120).

Un tercer tema tractat és la diferència que hi ha entre aquell col·lectiu analfabet i aquells que ja tenen una cultura i una intel·ligència més desenvolupada. Ho podem observar quan el veterinari discuteix amb en Manso i en Bartomeu sobre si saben llegir o no i la importància que això te. “...El senyor Vicenç és un savi...ha estudiat molt...” (pàg. 69), “...Amb els llibres, al revés, te capfiques...” (pàg. 69).

Per acabar, un tema molt clarament descrit en l'obra és el maxisme. Es veu reflectit en les contínues disputes entre Amat i la seva filla. Cecília no pot creure ni pensar diferent al seu pare i això la indigna, igual que indigna al seu pare que ella sigui de mentalitat més oberta i diferent a la d'ell. També, Amat tracta a la seva esposa com a súbdita seva i com a una persona sense criteri ni vot a res. “Vés, porta'm el gec i la gorra. (...) Fes el què et mano.” (pàg. 40),

“...jo hauria pogut agafar-la dels cabells i arrossegar-la fins aquí. Això havia d'haver fet un pare...” (pàg. 98), “Sí, Sí, que torni! Jo li faré justícia.” (pàg. 100)

7.Redacta un conte breu amb el següent tema central:

-La solitud de l'individu innovador, rebel o revolucionari que lluita per imposar noves idees en una societat immobilista, aferrada a unes sòlides estructures econòmiques i de poder.

Unai, un jove de 22 anys, barceloní, just ha acabat la carrera de farmacèutic, és membre de Metges Sense Fronteres. Aquest any li ha tocat Gàmbia com a destí per a l'ajuda humanitaria a la que ell es dedica. Unai és un noi molt energètic i una de les seves aspiracions és poder ajudar a acabar amb la fam i la misèria al tercer món. Per aquest motiu, es va fer membre de Metges Sense Fronteres.

Arriba el dia de marxar cap a Gàmbia. L'Unai està molt nerviós però té moltes ganes d'anar-hi. Viatja amb vint companys més de la fundació. Quan arriben a Gàmbia agafen les maletes i un camió els espera per a portar-los cap al campament on s'instal·laran. Com que són tants decideixen anar-hi caminant i deixen les maletes al camió per no haver-les de carregar ells.

Dies enrera havien marxat de Barcelona cinc tràilers carregats amb material mèdic, roba, menjar i tot tipus d'elements bàsics que no hi ha a Gàmbia.

Passen els mesos i tot funciona correctament. Atenen els malalts adequadament, reparteixen roba usada a aquells més pobres i van funcionant segons el què hi hagi. Però un dia una mare va al campament dient que el seu fill està malalt. És un nen de sis anys i es diu Keyko. L'Unai i els metges del campament l'examinen i li detecten una leucèmia severa. Li comuniquen a la mare i ella es desespera però els metges li diuen que hi ha una possibilitat que el keyko no es mori i és portar-lo cap a Barcelona per què el puguin examinar millor i donar-li un tractament adequat. La mare al sentir això s'hi nega rotundament i comença a pregar per al seu fill. S'agenolla al terra i fa com una mena de ritual.

L'Unai, en veure el panorama, va decidir avisar a la psicòloga del grup i ella va estar parlant amb la mare d'en Keyko. Quan van acabar, la psicòloga es va reunir amb els metges i amb L'Unai i els va explicar que aquesta gent te unes creences molt fortes amb uns Déus mitològics i que veia difícil que deixessin anar al Keyko a Barcelona. Quan l'Unai va saber tot això es va dirigir cap a la mare i, com va poder, li va dir que o portava al Keyko a Barcelona o del contrari es moriria al cap de poc temps. La mare, entossudida que ella no ho volia i que els Déus l'ajudarien, va agafar el Keyko i se'n va anar.

L'Unai es va quedar parat al veure la reacció de la mare i es va asseure en una cadira per pensar el què podia fer. La psicòloga s'hi va acostar i li va dir que no s'hi encaparrés per què l'última paraula la tenia la seva mare i si ella no volia no hi havia res a fer. Després d'hores i hores discutint aquesta qüestió, l'Unai va desistir però amb resignació.

Al cap d'unes setmanes la mare del Keyko va anar corrents al campament per que el Keyko s'havia posat pitjor i els metges corrents amunt i avall per intentar salvar-lo no hi van poder fer res.

8.Redacta un tema d'opinió sobre la validesa de l'obra i la seva actualitat:

a)Creus que aquesta obra podria, amb una petita adaptació de tema, personatges o vestuari, ser interessant en els nostres temps? Per què?

Jo crec que aquesta obra en sí ja és interessant. No fa falta una adaptació, ni de tema, que n'és la principal qüestió, ni, encara menys, de vestuari i personatges, ja que el què importa és transmetre una idea principal. Els temes que tracta aquesta obra són, encara, de rigorosa actualitat, així doncs, una adaptació de tema seria inútil perquè el tema de què ens parla ens afecta actualment.

Els personatges que hi apareixen són símbol d'un determinat pensament, és a dir, cada personatge principal representa una mentalitat diferent. Així doncs, podríem dir que, per exemple, Romanill és un perfil de persona amb qui, nosaltres com a lectors, ens podem identificar o no segons les nostres ideologies. És a dir, cada personatge te unes característiques diferents a causa del tema tractat. Hi ha diverses postures i el lector es veu identificat en alguna d'elles.

El vestuari és un factor bastant secundari. Nosaltres al llegir l'obra no ens és imprescindible saber la vestimenta de cadascú, així que en podem prescindir.

Per tant, com a conclusió diria que aquesta obra està totalment d'actualitat per que els temes que toca ens envolten en aquests moments. Així que no fa falta cap adaptació en cap dels aspectes per què tal com està l'autor ens transmet les idees que ens vol comunicar i aquesta és la seva finalitat i en opinió meva ho aconsegueix.