Absorció atòmica

Absorvància. Concentració. Zenc. Coure. Plom. Corbe de calibrat. Làmpada de càtode buit. Flama. Fotometria de Flama

  • Enviado por: Òscar Montserrat i Prat
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

1.ANOTACIONS I RESULTATS (TAULES)

Coure

Concentració (ppm)

Absorbància (nm)

0

0

2

0.184

4

0.308

5

0.369

6

0.520

8

0.487

Mostra problema

0.256

Plom

Concentració (ppm)

Absorbància (nm)

0

0

5

0.106

7

0.142

10

0.203

15

0.293

20

0.381

Mostra problema

0.060

Zenc

Concentració (ppm)

Absorbància (nm)

0

0

0.1

0.059

0.5

0.202

0.75

0.272

1

0.343

1.5

0.442

Mostra problema

0.106

2.CÀLCULS

  • Traçar una corba de calibrat individual per cadascun dels metalls, col·locant a l'eix d'ordenades les lectures d'absorbància i, a l'eix d'abcises els valors de concentració en ppm del metall en qüestió.

  • 'Absorció atòmica'
    Coure

    'Absorció atòmica'
    Plom

    Zenc

    'Absorció atòmica'

  • Interpolar les lectures obtingudes per la mostra problema en les corbes traçades i determinar el contingut en ppm de cada metall en la mostra.

  • Coure

    Concentració en la dilució: 3.32 ppm

    Concentració en la mostra problema: 0.332 ppm

    Plom

    Concentració en la dilució: 2.77 ppm

    Concentració en la mostra problema: 0.277 ppm

    Zenc

    Concentració en la dilució: 0.25 ppm

    Concentració en la mostra problema: 0.025 ppm

    Nota: dilució de 100 mL amb 10 mL de mostra problema

    3.QÜESTIONS

  • Explicar el funcionament de la làmpada de càtode buit.

  • Consta d'un ànode de wolframi i un càtode cilíndric, soldats en un tub de vidre que contè un gas inert com l'argó, a una pressió de 1 a 5 torr. El càtode es fabrica o amb el mateix metall o amb un suport recobert d'aquest metal.

    Aplicant un potencial d'uns 300 V a través dels elèctrodes es provoca la ionització de l'argó i es genera una corrent de 5 a 10 mA per migració dels cations d'argó cap al càtode i dels electrons cap a l'ànode. Si el potencial és suficientment alt, els cations d'argó xoquen contra el càtode amb una energia suficient per a arrancar àtoms de metall produint així un núvol atòmic; aquest procés s'anomena pulverització catòdica (sputtering). Alguns d'aquests àtoms metàl·lics pulveritzats arriben a excitar-se i emeten longituds d'ona característiques quan tornen a l'estat fonamental.

  • Quin tipus de flama s'utilitza en l'absorció atòmica?

  • S'utilitza una flama amb aire com a oxidant i acetilè com a combustible. Aquesta mescla no és satisfactòria per elements com alumini, silici, alcalinoterris i vanadi, que formen òxids refractaris que s'atomitzen sols parcialment a aquestes temperatures.

  • Per què l'absorció atòmica és menys sensible a la inestabilitat de la flama que la fotometria de flama?

  • Perquè en la fotometria de flama la flama a més a més d'atomitzar la mostra també actua com a font de radiació, en canvi en l'absorció atòmica la flama sols atomitza la mostra i la font de radiació és una làmpada de càtode buit

    Per això en la fotometria al haver de fer dos processos la flama és més sensible a la inestabilitat que en l'absorció atòmica.

    4.CONCLUSIONS

    Les conclusions que volem fer sobre la pràctica són les següents:

    • Els resultats que s'aconsegueixen amb el mètode d'absorció atòmica són força bons, precisos. S'ha de recordar que en aquest mètode la funcionalitat del mètode depèn de l'element a determinar. En aquesta pràctica el mètode funciona molt bé ja que són tres del elements amb els quals el mètode funciona millor.

    • S'ha de destacar la facilitat d'ús de l'aparell i del mètode en general, ja que les dissolucions patró són fàcils de preparar, al mateix que passa amb la dilució de la mostra problema.

    'Absorció atòmica'

    'Absorció atòmica'

    'Absorció atòmica'