Absorció atòmica
Absorvància. Concentració. Zenc. Coure. Plom. Corbe de calibrat. Làmpada de càtode buit. Flama. Fotometria de Flama
- Absorció atòmica
Ficha resumen del documento - Absorció atòmica
Versión PDF - Absorció atòmica
Versión para descargar
1.ANOTACIONS I RESULTATS (TAULES)
Coure
| Concentració (ppm) | Absorbància (nm) |
| 0 | 0 |
| 2 | 0.184 |
| 4 | 0.308 |
| 5 | 0.369 |
| 6 | 0.520 |
| 8 | 0.487 |
| Mostra problema | 0.256 |
Plom
| Concentració (ppm) | Absorbància (nm) |
| 0 | 0 |
| 5 | 0.106 |
| 7 | 0.142 |
| 10 | 0.203 |
| 15 | 0.293 |
| 20 | 0.381 |
| Mostra problema | 0.060 |
Zenc
| Concentració (ppm) | Absorbància (nm) |
| 0 | 0 |
| 0.1 | 0.059 |
| 0.5 | 0.202 |
| 0.75 | 0.272 |
| 1 | 0.343 |
| 1.5 | 0.442 |
| Mostra problema | 0.106 |
2.CÀLCULS
Traçar una corba de calibrat individual per cadascun dels metalls, col·locant a l'eix d'ordenades les lectures d'absorbància i, a l'eix d'abcises els valors de concentració en ppm del metall en qüestió.
Coure
Plom
Zenc
Interpolar les lectures obtingudes per la mostra problema en les corbes traçades i determinar el contingut en ppm de cada metall en la mostra.
Coure
Concentració en la dilució: 3.32 ppm
Concentració en la mostra problema: 0.332 ppm
Plom
Concentració en la dilució: 2.77 ppm
Concentració en la mostra problema: 0.277 ppm
Zenc
Concentració en la dilució: 0.25 ppm
Concentració en la mostra problema: 0.025 ppm
Nota: dilució de 100 mL amb 10 mL de mostra problema
3.QÜESTIONS
Explicar el funcionament de la làmpada de càtode buit.
Consta d'un ànode de wolframi i un càtode cilíndric, soldats en un tub de vidre que contè un gas inert com l'argó, a una pressió de 1 a 5 torr. El càtode es fabrica o amb el mateix metall o amb un suport recobert d'aquest metal.
Aplicant un potencial d'uns 300 V a través dels elèctrodes es provoca la ionització de l'argó i es genera una corrent de 5 a 10 mA per migració dels cations d'argó cap al càtode i dels electrons cap a l'ànode. Si el potencial és suficientment alt, els cations d'argó xoquen contra el càtode amb una energia suficient per a arrancar àtoms de metall produint així un núvol atòmic; aquest procés s'anomena pulverització catòdica (sputtering). Alguns d'aquests àtoms metàl·lics pulveritzats arriben a excitar-se i emeten longituds d'ona característiques quan tornen a l'estat fonamental.
Quin tipus de flama s'utilitza en l'absorció atòmica?
S'utilitza una flama amb aire com a oxidant i acetilè com a combustible. Aquesta mescla no és satisfactòria per elements com alumini, silici, alcalinoterris i vanadi, que formen òxids refractaris que s'atomitzen sols parcialment a aquestes temperatures.
Per què l'absorció atòmica és menys sensible a la inestabilitat de la flama que la fotometria de flama?
Perquè en la fotometria de flama la flama a més a més d'atomitzar la mostra també actua com a font de radiació, en canvi en l'absorció atòmica la flama sols atomitza la mostra i la font de radiació és una làmpada de càtode buit
Per això en la fotometria al haver de fer dos processos la flama és més sensible a la inestabilitat que en l'absorció atòmica.
4.CONCLUSIONS
Les conclusions que volem fer sobre la pràctica són les següents:
-
Els resultats que s'aconsegueixen amb el mètode d'absorció atòmica són força bons, precisos. S'ha de recordar que en aquest mètode la funcionalitat del mètode depèn de l'element a determinar. En aquesta pràctica el mètode funciona molt bé ja que són tres del elements amb els quals el mètode funciona millor.
-
S'ha de destacar la facilitat d'ús de l'aparell i del mètode en general, ja que les dissolucions patró són fàcils de preparar, al mateix que passa amb la dilució de la mostra problema.
