Absència

Desaparegut. Absència declarada. Patrimonio. Representant. Mort. Presumpció

  • Enviado por: Nico
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Tema 18.- L'Absència.

  • Concepte genèric. La divisió en tres etapes de la situació d'absència.

  • Absent es defineix com el que no està present. Des de un punt de vista jurídic, l'absència implica no només estar absent sinó que a més l'absència implica desconèixer l'existència d'una persona. A més, parlarem d'absència qualificada quan la persona va desaparèixer en una situació de risc per la seva vida.

    Absència es un estat civil de la persona de la que dubtem si viu o no, bé perquè es desconeix el seu parador durant un determinat temps o bé perquè va desaparèixer en circumstàncies de perill per la seva persona.

    Les tres etapes de la situació d'absència són:

    • La Presumpció d'absència (regulada a l'art. 181 del C.C)

    • La declaració d'absència. (art. 183)

    • La declaració de mort. (art. 193)

    No és que una situació porti a l'altre. La diferencia es troba en el temps de desaparició:

    • Pel primer no existeix plaç..

    • Pel segon està entre 1 i 3 anys..

    • El tercer es troba entre 2, 3, 5 o 10 anys..

  • La defensa del desaparegut: efectes.

  • Desapareguda una persona del seu domicili i sense tenir-ne notícies d'ella es nomenarà un defensor que el representi en judici i en aquells negocis que no admetin demora sense perjudici greu.

    El defensor del desaparegut serà el cònjuge major d'edat, el parent més pròxim dintre del quart grau i finalment una persona solvent i de bons antecedents.

    Quan una persona se la presumeix absent la pàtria potestat es concentrarà exclusivament en l'altre cònjuge. A aquest li correspon l'administració ordinària dels bens del desaparegut.

  • L'Absència declarada: concepte i procediment.

  • La declaració d'absència implica el transcurs d'un determinat temps sense tenir noticies de la persona. La declaració d'absència exigeix que sigui demanada per algun dels següents subjectes: la família, el cònjuge i els acreedors. Els articles 182 i següents del C.C. ens diuen els requisits i efectes de la declaració d'absència. El primer requisit és que transcorri un determinat temps des de les seves últimes noticies, i aquest temps és variable:

    • Transcorregut un any des de les seves últimes noticies i si aquesta persona no hagués nomenat un administrador pels seus bens.

    • Si la persona hagués nomenat a un administrador dels seus bens es requeriran 3 anys sense tenir notícies de la persona per declarar-la absent.

    El que promou la declaració d'absència ha de ser el cònjuge no separat legalment, els parents col·laterals dintre del quart grau i el Ministeri Fiscal (l'Estat) i finalment aquelles persones que tinguessin algun dret sobre els bens del desaparegut (els acreedors).

  • La situació patrimonial i personal de l'absent. El representant de l'absent.

  • El representant de l'absent, a no ser que hi hagi un motiu greu demostrat pel jutge, li correspon i en aquest ordre a:

    • El cònjuge no separat legalment.

    • Al fill major d'edat, si tingués més d'un el major preval sobre el menor.

    • El seu ascendent de menor edat.

    • A la persona de bons antecedents determinada pel jutge.

    Les funcions del representant de l'absent són:

    • La representació de l'absent i la cerca de la seva localització.

    • L'Administració dels bens de l'absent.

    El representant de l'absent està obligat a fer inventari dels bens de l'absent i si ho diu el jutge ha de donar una fiança per mostrar que farà bé la seva funció d'administrar els bens. Igualment està obligat a conservar i defensar el patrimoni de l'absent i amb és ha d'obtenir d'aquest rendiment els fruits que genera.

    Aquest representant te uns sèrie d'atribucions. A ell li correspondran els fruits, rentes, interessos que generi el patrimoni de l'absent però amb l'obligació de mantenir els fills de l'absent.

    Pel que fa a les facultats de disposició el representant de l'absent haurà de justificar al jutge la necessitat de vendre, hipotecar.. aquell patrimoni i a més necessitarà l'autorització del jutge per fer-ho efectiu.

    El C.C. regula al llarg del seu articulat altres efectes que produeix la declaració d'absència. Així la pàtria potestat dels seus fills l'exercirà l'altre cònjuge. D'acord amb l'art. 82 del C.C l'abandonament injustificat de casa es causa de separació i divorci.

  • La fi de l'absència declarada.

  • La presumpció d'absència finalitza quan torna el desaparegut i quan se'l declara absent o bé perquè se'l declara directament difunt o bé es prova la seva defunció.

    La reaparició del declarat: si aquest reapareix els hereus tenen la obligació de tornar els bens heretats i si els haguessin venut han de restituir el preu del bé venut o la cosa adquirida en el seu lloc.

    El C.C estableix altres efectes relacionats amb la declaració de mort, així en lo referent el règim econòmic del matrimoni, al ser declarat mort o absent implica la dissolució del règim econòmic del matrimoni. També es dissol el matrimoni per mort, divorci o declaració de mort, així que l'altre cònjuge pot tornar a casar-se. Si es casa de nou i reapareix el declarat mort el primer matrimoni no produeix efectes. D'acord amb l'Art. 85 del C.C el matrimoni s'extingeix amb la declaració de mort, de manera que el segon matrimoni te efectes encara que el declarat mort aparegui. Però en canvi, subsisteix la pàtria potestat respecte dels fills.

  • La declaració de mort: requisits.

  • S'ha de distingir entre la mort real de la persona i la declaració de mort. En al mort hi ha constància de que una persona ha mort mentre que en la declaració de mort no hi ha constància, però com que ha passat molt de temps des de les seves últimes notícies o bé a desaparegut en circumstàncies de perill per la seva vida se'l presumeix mort i se'l declara coma tal.

    El C.C. regula la declaració de mort en els Art. 193 i següents, i distingeix 2 declaracions de mort que són:

    • L'Ordinària: és quan es declara mort a un subjecte del que no es tenen notícies durant molt de temps. Per regla general, en el nostre C.C. declara morta a una persona un cop transcorreguts 10 anys des de les seves últimes notícies. Aquest plaç es redueix a 5 anys respecte d'aquelles persones que haguessin desaparegut i de viure haguessin complert els 75 anys.

    • L'Extraordinària: és quan es declara morta a una persona transcorregut poc temps per desaparèixer en circumstàncies especials o de perill per la seva vida. Te lloc quan una persona desapareix en una circumstància de risc imminent de mort o en un sinistre o inclus en circumstàncies de violència contra la seva vida. Quan es tracta d'una circumstància de violència contra la seva vida es necessari que transcorri un any des de les seves últimes noticies per declarar-lo mort. Referent a la desaparició per accident aeri o un naufragi marítim es procedirà a la declaració de mort transcorreguts 3 mesos de la comprovació del naufragi o de sinistre aeri.

  • L'Eficàcia personal i patrimonial de la declaració de mort. Presumpció de vida i presumpció de mort.

  • Els efectes de la declaració de mort impliquen una presumpció iuris tantum de que una persona està morta, però com aquella persona declarada morta pot no estar-ho. Si reapareix es declarat mort es produeixen diversos efectes.

    La declaració de mort ha d'expressar la data a partir de la qual es presumeix que el subjecte ha mort i fins aquest dia es presumeix que vivia.

    Ferma la declaració de mort, s'obre la successió del declarat mort. Així els hereus tenen dret a reclamar l'herència, però fins que no transcorrin 5 anys de la declaració de mort, l'hereu no podrà disposar a títol gratuït dels bens rebuts, es a dir, no pot fer donacions ni incloure en el seu testament els bens heretats a no ser que sigui a títol honorari (donar el be heretat a canvi de diners..)