El Zinc

ÍNDEX

•INTRODUCCIÓ AL ZINC

•PROPIETATS I ESTAT NATURAL

-¿Què li succeeix al zinc quan entra al medi ambient?

•APLICACIONS

•BIBLIOGRAFIA

ANDREAS SIGISMUND MARGGRAF

Andreas Sigismund Marggraf (1709-1782). Va néixer a Berlín el 3 de març de 1709. Va ser un pioner alemany de la química analítica. Després d'estudiar química a Berlín i Estrasburg va estudiar medicina a Halle, i mineralogia i metal.lúrgia a Freiberg. Més tard, el 1753, va tornar a la seva ciutat natal com a ajudant del seu pare Henning Marggraf, el principal boticari a la cort cristiana. Tres anys més tard el van nomenar membre de l'Acadèmia de Ciències de Berlín, el 1754 van fer-lo encarregat del seu laboratori químic i el 1760 director de la classe de física.

Va descobrir l'àcid fòrmic i els àcids fosfòrics, el 1746 va aïllar el zinc amb calamine i carbó de calefacciò. El 1747 va anunciar el seu descobriment del sucre a la remolatxa, de la qual el seu alumne Franz Achard el va extreure en la seva forma pura. Va morir a Berlín l'1 d'agost de 1782.

INTRODUCCIÓ AL ZINC

Zinc, de símbol (Zn), element metàl.lic blanc blavós que té moltes aplicacions industrials. És un dels elements de transició del sistema periòdic; el seu número atòmic és 30. El zinc és un dels elements més comuns a l'escorça terrestre.

Es troba a l'aire, a la terra i a l'aigua, i està present a tots els aliments. Els minerals de zinc es coneixen des de fa molt de temps, però el zinc no va ser reconegut com a element fins el 1746, quan Andreas Sigismund Marggraf va aïllar el metall pur.

PROPIETATS I ESTAT NATURAL

El zinc pur és un metall crsital.lí, insoluble a l'aigua calenta i freda, i soluble a l'alcohol, en els àcids i en els àlcalis. És extremadament fràgil a temperatures ordinàries, però es torna maleable entre els 120ºC i els 150ºC, i es lamina fàcilment en passar-lo entre rodells calents. No és atacat per l'aire sec, però a l'aire humit es rovella, cobrint-se amb una pel.lícula carbonada que el protegeix d'una posterior corrosió. Té un punt de fusió de 420ºC, un punt d'ebullició de 907ºC i una densitat relativa de 7,14. La seva massa atòmica és 65,409.

Ocupa el lloc 24 en abundància entre els elements de l'escorça terrestre. No existeix lliure a la naturalesa, sinó que es troba com òxid de zinc (ZnO) en el mineral zincita i com sil.licat de zinc (2ZnO·SiO2H2O) a la hemimorfita. També es troba com carbonat de zinc (ZnCO3) en el mineral esmitsonita, com òxid mixte de ferro i zinc (Zn(FeO2)O2) a la franklinita, i com sulfur de zinc (ZnS) a l'esfalerita, o blenda de zinc. Les formes utilitzades més comunament com a font de zinc són l'esmitsonita i l'esfalerita.

El primer pas en el procés metal.lúrgic és transformar els minerals en òxids, sotmetent-los a altes temperatures. Després es redueixen els òxids amb carboni en un forn elèctric i el zinc bull i es destil.la en la probeta, on té lloc la reducció. El zinc obtingut per destil.laciò conté petites quantitats de ferro, arsènic, cadmi i plom, i és conegut en la metal.lúrgia com peltrè. En un altre mètode de refinament, els minerals es calcinen i es dissolen amb àcid sulfúric. Després de separar les impureses, la dissolució s'electrolitza. El zinc electrolític és pur i té qualitats superiors com, per exemple, una major resistència a la corrosió.

-¿Què li succeeix al zinc quan entra al medi ambient?

· Certa quantitat de zinc és alliberada a l'ambient per processos naturals, però la major part prové d'activitats humanes tals com: la mineria, producció d'acer, combustió de petroli i la incineració de desperdicis.

· S'adhereix al sòl, als sediments i a les partícules de pols de l'aire.

· La pluja i la neu remouen les partícules de pols amb zinc de l'aire.

· Depenent del tipus de sòl, alguns compostos de zinc poden mobilitzar-se a l'aigua subterrània i en llacs, rierols i rius.

· La major part del zinc del sòl roman adherit a les seves partícules i no es dissol en l'aigua.

. S'acumula en els peixos i en altres organismes, però no a les plantes.

APLICACIONS

El metall s'utilitza principalment com a capa protectora o galvanitzador per al ferro i l'acer, i com a component de diferents aleacions, especialment del llautó.

També s'utilitza en les plaques de les piles (bateríes) elèctriques seques, i en les fundicions amb encuny.

L'òxid de zinc, conegut com zinc blanc, s'utilitza com a pigment en la pintura. També s'utilitza com a farciment en llànties de goma i com a pomada antissèptica en medicina.

El clorur de zinc s'utilitza per a preservar la fusta i com a fluïd soldador.

El sulfur de zinc és útil en activitats relacionades amb l'electroluminiscència, la fotoconductivitat, la semiconductivitat i altres usos electrònics; s'utilitza en els tubs de les pantalles de televisió i en els recobriments dels fluorescents.

Química analítica, una de les branques més importants de la química moderna. Es subdivideix en dues àrees principals, l'anàlisi qualitatiu i el quantitatiu.

2  Elements de transiciò, grup d'elements químics que comparteixen estructures orbitals electròniques similars i per la qual cosa tenen les mateixes propietats químiques.

Àlcali, substàcia que produeix ions d'idròxid OH-, al disoldres a l'aigua.

4 Esfalerita, mineral compost en la seva major part per sulfur de zinc (ZnS).