TREBALL DEL LLIBRE “ZERO A L'ESQUERRA”

FITXA DEL LLIBRE:

AUTOR: Andreu Martín

TÍTOL: ZERO A L'ESQUERRA

EDITORIAL: L'Esparver

Edicions La Magrana (L'Esparver, 102)

LLOC I ANY D'EDICIÓ: Barcelona, 1995

Numero d'edició: 3a

Introducció

Zero a l'esquerra utilitza els elements canònics del gènere policíac (la trama, els personatges i l'ambientació) com a referents per a una aventura detectivesca protagonitzada per dos adolescents l'Hèctor Serralada i el Lluís Ramis que, enmig de heavies, policies i homes de negocis de mètodes dubtosos, intenten resoldre un cas d'assassinat i, alhora, els dubtes i les contradiccions de les seves atribolades personalitats.

Argument

L'Hèctor Serralada i en Lluís Ramis eren companys d'escola. En molts aspectes eren ben diferents; l'Hèctor era el setciències de la classe i tenia el futur encarrilat, mentre que en Lluís tenia poques ganes d'estudiar i en el futur tenia pensat de treballar al garatge del seu pare, sense gaires més aspiracions. Tanmateix, compartien una passió comuna (els cotxes), que alimentaven amb llargues converses en què es recreaven amb la descripció minuciosa dels models dels seus somnis. D'altra banda, no tenien res més en comú cosa que feia que quan no parlaven de cotxes es notessin molt distants, molt diferents.

En acabar l'escola, però, se separen, ja que cadascun enfila un nou camí. L'Hèctor inicia els seus estudis de BUP, per entrar posteriorment a la universitat; el Lluís opta per cursar FP, per poder fer de mecànic en el taller del seu pare i cobrar. No es van tornar a veure fins al cap de molts anys quan, a la impensada, l'Hèctor apareix en el taller dels Ramis amb un flamant Peugeot 205 CTI vermell i una guapíssima morenassa d'ulls verds transparents i aquosos. L'Hèctor sembla el mateix de sempre, però ja no és un setciències repel·lent. Ha deixat els estudis i es dedica a fer de punxa a la discoteca Tesi, del Poblenou.

Després del retrobament entre els dos amics, uns dies més tard, dos fets sense relació aparent es produeixen alhora. D'una banda, un heavi apareix mort al costat del cementiri del Poble Nou i els seus amics de la banda acusen d'assassinat els responsables de seguretat de la discoteca Tesi. D'una altra, l'Hèctor desapareix. El Lluís comença a investigar per esbrinar on és el seu amic i per resoldre el misteri i conèixer el paper de l'Hèctor en tot aquest enrenou que ben aviat sortirà en els diaris.

La fugida de l'Hèctor planteja els dubtes i els conflictes d'una recerca personal, pròpia de l'adolescència, en què els valors socials imperants entren en conflicte amb els valors personals. Ell és un nen ric que ho té tot, però que, en realitat, se sent vulnerable davant del Lluís perquè, tot i que aquest no gaudeix d'una posició social tan avantatjosa, és més madur que ell.

Personatges

L'Hèctor Serralada sembla tenir tots els asos a la mà. No només és fill d'un potentat, sinó que també és molt bon estudiant. Sembla, doncs, predestinat a l'èxit, tant personal com professional, en la seva vida adulta. Però darrere d'aquesta façana s'amaga la inseguretat del noi, que l'impossibilita per prendre cap tipus de decisió entenimentada sobre la seva pròpia vida. Aquest sentiment li provoca, alhora, una gran enveja envers el seu amic, el Lluís Ramis. A més a més, l'Hèctor està completament dominat pel seu pare, els consells del qual segueix fil per randa, actitud que no li permet ni expressar les seves preferències ni prendre les seves pròpies decisions.

El Lluís Ramis és fill d'un modest mecànic de cotxes. Estudia FP i el seu futur és sota el capot greixós d'un cotxe, brut com un pal de galliner. Tot i que no és un triomfador, sap gaudir de la vida i sap prendre les seves pròpies decisions de manera responsable. Manté una bona relació amb el seu pare, però sap mantenir-se'n a una certa distància, perquè la fal·lera del seu progenitor de perseguir i conèixer la veritat no té fronteres i en fa una persona molt absorbent.

Suggeriments didàctics

1. Alguns recursos editorials, com el disseny de la portada, les il·lustracions o el nom de la col·lecció, anticipen les característiques principals de l'obra. En el cas de la novel·la policíaca aquests elements es defineixen a partir d'alguns dels aspectes més recurrents del gènere. Per a elaborar-ne una primera definició, és recomanable, doncs, analitzar els indicis externs d'una selecció de llibres feta pel professor o per la professora.

2. L'Hèctor Serralada i el Lluís Ramis comparteixen la mateixa passió: els cotxes. Aquesta passió, conreada durant la infantesa en llargues converses, es fa realitat quan compleixen divuit anys i aconsegueixen un Peugeot 205 CTI i un Chevy, els models dels seus somnis. A partir de les descripcions de cotxes que apareixen al llarg de l'obra, es pot plantejar un treball centrat en l'estudi d'aquest gènere textual. És recomanable crear activitats que permetin diversificar l'objectiu comunicatiu i el punt de vista de les descripcions, perquè els nois i les noies produeixin textos adequats a diferents situacions comunicatives.

3. Perquè els personatges resultin versemblants han d'estar caracteritzats adequadament. Així, per exemple, cada personatge ha d'expressar-se amb el registre propi de la seva procedència social o de la seva edat. A partir de l'anàlisi i de la valoració dels recursos emprats per caracteritzar el Lluís Ramis, s'elaboraran breus diàlegs en què es reprodueixi l'argot característic dels joves.

4. El pare d'en Lluís és un ferm defensor de la franquesa. Pensa que l'única manera de consolidar una família és eradicant-ne qualsevol secret. Està convençut que parlant es pot arreglar qualsevol cosa. Però aquest desfici converteix els diàlegs amb el seu fill en una mena d'interrogatoris que es repeteixen de manera recurrent, durant els quals el Lluís fa un recompte mental de les preguntes que haurà de respondre. A partir d'alguna d'aquestes converses, per exemple la del capítol 5, es poden elaborar diàlegs que respectin la mateixa estructura del model.

5. El senyor Serralada, el pare de l'Hèctor, pensa que cursar els estudis d'FP és com una mena de desgràcia pròpia dels fracassats. Es tracta d'una opinió molt generalitzada que reflecteix el desprestigi social d'alguns ensenyaments. Aquest component de la trama de la novel·la pot utilitzar-se per introduir un debat a classe sobre quins són els valors o les prejudicis que desvirtuen algunes professions en la societat actual.

6. El sistema de relacions que qualsevol text manté amb altres textos de característiques semblants, anteriors o coetanis, configuren el cànon del gènere literari. Després de la lectura de l'obra, és recomanable definir quines són les característiques de la novel·la negra, per valorar-ne la reutilització a Zero a l'esquerra.

L'hector serralada i en Lluís Ramis van ser dos amics