Wolfang Amadeus Mozart (1756-1791):

Compositor austríac del classicisme. Va ser un dels compositors més influents en la història de la música occidental.

Wolfang Amadeus Mozart va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg, on el van batejar amb el nom de Johannes Chrysostomus Wolfang Amadeus Mozart. Leopold Mozart, el seu pare, veient el talent que el fill posseïa va decidir de viatjar per les corts de molts països europeus, amb la finalitat que Wolfang, aprengués i adquiris totes les tècniques i tendències musicals de l'època. Leopold treballava amb l'arquebisbe de Salzburg.

Mozart, el nen prodigi:

Als sis anys Mozart ja era un intèrpret avançat de instruments de tecla i un eficaç violinista, a la vegada que fruïa d'una capacitat extraordinària de improvització i lectura de partitures. Fins i tot avui en dia encara s'interpreten unes partitures per a piano que va compondre Mozart a la mateixa edat. Al 1762 Leopold va començar la gira amb el seu fill. Durant aquest període Wolfang va compondre sonates, tant per clau com per violí (1763), una simfonía (1764), un oratori (1766) i la òpera còmica (bufa) La finta semplice (1768). Al 1769 va ser nombrat Konzertmeister a l'arquebisbat de Salzburg, i a la Scala de Milà el Papa le va nombrar cavaller de la ordre de l' Esperó Daurat. Aquest mateix any va compondre Bastiano e Bastiana, el seu primer singspiel. A l'any següent li van encarregar que escrivís la seva primera gran òpera, Mitríades, rey del ponto (1770), la va compondre a Milà. Amb aquesta obra la seva reputació com a músic es va afiançar encara més.

Uns temps difícils:

Quan Mozart tenía 21anys anva per totes less corts europees buscant una feina més prestigiosa, però aquesta feina no va arrivar mai. Va decidir que aniría a Manheim la capital europea de la música d'aleshores, amb la idea d'incorporar-se a l'orquestra. Allí conegué la família de Fridolin Weber i s'enamorà de la filla gran, Aloysa. Només les cartes imperioses delseu pare el féren continuar la seva ruta i partir cap a París on va estrenar la simfonía K.229 i el ballet Les pétits riens, però la indiferència dels francesos dabant la seva obra i la mort de la seva mare, el van fer tornar a la seva ciutat natal al 1779. Una altre vegada establert a Salzburg va compondre un gran nombre de sonates, mísses, simfoníes i concerts; en les quals Mozart demostra una maduresa musical extraordinaria, com ara les simfoníes K.318 i 319 i l'òpera de Idomeneo re di Creta (1778). Després de la ruptura dels lligams amb l'arquebisbe de Salzburg, Mozart es va convertir en el

primer gran compositor que intenta treballar independentment. Un cop declarada la seva independència va revre l'encàrrec de l'emperador Josep II d'escriure el signspiel, El rapte de serrall (1782).El mateix any es va casar amb Constança Weber, la germana menor de Aloysia, cosa que li va suposar una càrrega suplmentària. Aleshores per sobreviure es va dedicar a donar lliçons en una casa que uns amics de Mozart van llogar per ell. D'aquesta època data la seva amistat amb J.F.Haydn. Les òperes Les noces de Fígaro (1986) i Don Giovanni (1987), amb llibrets de Lorenzo da Ponte, tot i que van triomfar a Praga, no van ser ben rebudes a Viena. Des del 1787 fins a la creació de Cosi fan tutte (1790 - també amb llibret de da Ponte), Wolfang no va rebre nous encàrrecs de òperes. Una òpera de circumstàncies, La clemenza di Titto (1791), per a la coronació de Leopold II a Praga, no fou bén acollida tot i que conté fragments excepcionals. La seva darrera òpera va ser La flauta màgica. Mentre ecrivia aquesta última un emissari misteriós del compte de Walsegg, li va encarregar una misa de difunts o de rèquiem. Aquesta obra, inacavada, va ser la última composisió de Mozart, en ella es reflexa la imatge de Mozart que sabía que havía de morir aviat. El Rèquiem de Mozart va ser acabat per un deixeble seu Franz
Süssmayr.

Mozart va morir el 5 de desembre de 1791, segons es creu per una dolència renal crònica. Va ser enterrat en una fossa comú i per això no es ténen més indicis de la seva mort. Al seu enterrament només hi van assistir pocs amics. La llegenda en la qual s'explica com el compositor italià Antonio Salieri hagués pogut assessinar a Mozart no té cap fonament clar.