INTRODUCCIÓ

És un esport que enfronta a dos equips que s'oposen enviant-se una pilota amb les mans per sobre d'una xarxa estesa horitzontalment. Els orígens del voleibol es situen al final del segle XIX en I.O.A .Aquest esport en plena expansió té el major nombre de practicants del món. Els principals països són Japó i sobretot els països de l'est de l'europa de l'est (principalment a Rússia i Polònia).

El partit es juga en tres sets que es guanyen a l'arribar a els 15 punts (una diferència de dos punts és necessària després de l'empat a 14). Els punts només els pot marcar l'equip que ha efectuat el servei. Cada equip està format de sis jugadors de camp i fins sis suplents. Els jugadors sol poden donar dues passades (o sigui, tres contactes,)abans d'enviar la pilota al camp contrari. El punt es perd quan la pilota toca el sòl en el propi camp o quan es enviada fora del terreny. La pilota ha de colpejar-se amb les mans o qualsevol altra part del cos situada per sobre de la cintura. Els serveis flotants, molt de moda, es caracteritzen per una trajectòria de la pilota vacilante, com una fulla morta, que fa molt difícil la seva recepció.

El voleibol com esport olimpíc va passar a formar part en 1964 i està regit a nivell mundial per la Federació Internacional de Voleibol ( FIVB), que es va constituir a París al 1947,i consta aproximadament de 110 països afiliats . El primer campionat mundial es va celebrar al1949.

HISTÒRIA

El Voleibol va ser creat el 1895 per William G. Morgan. En aquell temps, era director d'Educació Física en el YMCA de Holihoke, a l'estat de Massachusetts, i habia establert, desenvolupat i dirigit un entens programa d'ejercicis i classes esportives masculines per adults.
Es donà compte de que precisava d'algún joc d'entrenament i competició a la vegada per variar el seu programa, i no disposant més que del basquet, creat 4 anys abans (1891), va utilitzar els seus propis métodes i experiéncies práctiques per crea un nou joc.
Morgan descriu aixì les seves primeres investigacions:
"El tenis es presentà en primer lloc devant meu, però precisava raquetes, pilotes, una xarxa i equip restant. D'aquesta manera, va ser descartat, encara que la idea d'una xarxa semblava bona. La varem aixecar al voltant d´uns 6 peus i 6 pulsades del terra, es a dir, just per sobre del cap d'un home mig.
Teniem que tenir una pilota i entre aquelles que haviam provat, teniem la camara de la pilota de basquet però era massa lleugera i lenta, llavors varem provar amb la pilota de basquet mateix, però era massa gran y pesada. D'aquesta manera varem veurens obligats a fer construir una pilota de cuir amb cámara de cauxo que pesava entre 9 a 12 onces". Les regles inicials i els conceptes de base varen ser establerts:la MINTONETTE, primer nom amb el que se'l va batejar, havia nascut.
El profesor HALSTEAD crida l'atenció sobre la "batuda" o la fase activa del llençament i proposà el nombre de "Voleibol".
Grácies al YMCA el joc del voleibol va ser introduit a Canadá i en molts paísos: Elwood S. BROWN a les Filipinas; J. Oward CROCKER a la Xina; Frank H. BROWN a Japó; el doctor J.H.GRAY a Birmania, a la Xina i a la India, aixì com per altres precursors a México, América de Sur, Europa, a Africa i a Asia.
Els primers campeonats nacionals de voleibol van tenir lloc als Estats Units al 1922, i es al 1928 quan es crea la USVA: United States Volleyball Association. Al 1938 s'estableixen uns contactes internacionals entre Polónia y França. Desgraciadament, la segona Guerra Mundial va interrompre les entrevistes.
Solamente a finals de 1945 fou possible establir noves relacions. Per la seva part, el doctor Harold T. Friermood, llavors membre del YMCA i molt haviat secretari de la USVBA, va intentar establir una altre vegada les relacions internacionals i va difondre algunes obres sobre el voleibol.
De Praga a París al 1946, amb ocasió d'un partit internacional entre Checoslovaquia y França a Praga, sota l'impuls de la Federació Francesa de Voleibol, es va organitzar una reunió en una cervecería.
Foren invitats el president de la federació Polaca, M.WIOKYLLO Y MM. LIBAUD, BABIN Y AUJARD per part de França; HAVER, STOLZ, SPIRIT, CABALKA, SZERENETA, KROTSKY y PULKRAB por part de Checoslovaquia. Es decidi organizar un Congres Constitutiu a París per 1947. El Sr. Libaud y la Federació Francesa foren encargats de posar en peu aquesta organització i d'ajudar a la formació de les Federacions Nacionals de Belgica, Paisos Baixos, Luxemburg y Suiza.
Les 13 Federacions presents en aquest Congres establiren els estatuts i reglaments de les Federacions Internacionals de Voleibol, i posaren en concordáncia les regles de joc americanes i europees. Mentre a Japó i en la major part dels paísos asiátics, el joc era practicat per nou jugadors (Nine men system) sobre un taulell de 11x21 metros.
De tota manera, en el Congreso de Florencia de 1955, la Federació Japonesa va decidir introducir poc a poc les regles internacionals en el seu país i en tota Asia. Es va elegir un despaig del que la presidéncia fou confiada al Sr. LIBAUD, i la secretaría al Sr. LENOIR, fixan-se la sede a París.
El primer campeonat d'Europa va tenir lloc a Roma al 1948, i el primer Campeonat del Món a Praga al 1949. El Bautisme de Tokio Paralelament a la posada en funcionamient d'aquesta organizació, es realizaren numbroses demandes per la inscripció del Voleibol en los Jocs Olímpics. Grácias a la Federació Búlgara, la direcció de la Federació Internacional de Voleibol tingue ocasió de presentar un torneig a Sofía (1957), durant la sesió del Comité Olímpic Internacional. Un gran nombre de miembres de les més altes instáncies esportives van asistir a la final, que fou una magnífica demostració.
El Voleibol fou reconegut deport olímpic 7 anys més tard, quan va ser inscrit en el programa dels Jocs Olímpics de Tokio, en un principi amb la participació de 16 equipos masculinos i finalment, amb l'ajuda dels mimbres japonesos de la Federació Internacional de Voleibol, amb 10 equipos masculinos i 6 femenins. El número de sis equips femenins va passar a 8 pels Jocs Olímpics de México. Més tard, grácias a la gran comprensió del Sr. Avery Brundage, Presidente, i als membres del Comité Olímpic Internacional, aixì com del Comité de Organizació dels JJ.OO. de Munich, el voleibol va poder estar representat per 12 equips masculins i 8 femenins, xifres que tingueren que ser mantingudes a raó de la gran notorietat d'aquest esporte: 115 Federacions Nacionals afiliades, més de 45 millons de practicants al mundo, i la facilitat donada per aquest números per la organizació de dos torneixos olímpics de 1972.
El nostre desig era obtenir una fórmula més equitativa amb 20 equips, més en consonáncia amb les nostres necesitats de divisions intercontinentals. Amb motiu de la seva tercera participació als JJ.OO- la Federació Internacional a arribat a la plena maduresa, administrativa i esportiva.
Aquest resultat fou obtingut pel traball de cada un, qualsevol que sigui la seva branca , però sobre tot pel esprit de colaboració de solidaritat i d'amistad que fou sempre la base de les relacions entre dirigents, técnics y jugadors.

DESCRIPCIÓ BREU DEL VOLEIBOL

Básica

El voleibol és un esport col·lectiu que pot jugar-se tant a l'aire lliure com en interiors.

El terreny de joc és un rectangle de 18·9 metres, dividit en dues parts iguals per una línia central.

A tres metres d'aquesta se situa la línia d'atac, la qual delimita la zona ofensiva. La xarxa varia d'altura. En homes amida 2,43 m. i en dones, 2,24 m. En la part superior de la es troben dues varetes que sobresurten 0,80 .. i delimiten l'espai per on ha de passar la pilota.

Al final del terreny, es troba la zona de servei, amb un ample de tres metres. Cadascun dels equips que s'enfronten està format per sis jugadors en el terreny de joc i un màxim de sis suplents.

La rotació

Abans de començar cada set, els dos equips han de donar l'ordre de rotació. Aquest consisteix a situar als jugadors en una posició determinada en el camp. El terreny de joc es divideix imaginàriament en dues zones: d'atac i de defensa. Abans de cada servei (servei), trobarem tres atacants i tres defenses.

Els atacants ocuparan, de dreta a esquerra, les posicions 2,3 i 4. Els defenses, les 1,6 i 5. L'ordre de rotació serà sempre el lliurat abans de cada set, sent el seu incompliment motiu de falta. Després de cada recuperació de servei, l'equip haurà de canviar de posicions seguint el sentit de les agulles del rellotge. El jugador que ocupava la zona 4, en la següent rotació deurà ocupar la zona 3, i així successivament.

La rotació només s'ha de mantenir en el moment del servei, doncs una vegada estigui la pilota en joc es pot fer tots els canvis de posició que es vulguin. Durant el joc, no obstant, únicament els davanters poden atacar la pilota o bloquejar-lo. Si un defensa realitzés tals accions, es consideraria mancada (exceptuant rematades des d'endarrere de la línia d'atac ).

El joc

La pilota es posa en joc a través del servei, el qual no ha de tocar la xarxa però si passar entre les varetes i caure dintre del camp contrari.

Una vegada realitzat el servei, cada equip pot efectuar, com a màxim, tres tocs. El primer es diu recepció i se sol realitzar amb una passada d'avantbraços cap al colocador; el segon és el de col·locació, efectuant normalment amb una passada de dits, i el tercer és la rematada.

Es considera falta si l'equip realitza quatre tocs ( si la pilota toca primer en el bloqueig, es poden realitzar encara tres tocs ).

Solament pot sumar punts l'equip que posseeix el servei. Així, si es realitza un punt sense tenir el servei, es produeix una recuperació de pilota (canvi de servei). S'obté punt quan s'aconsegueix que la pilota toqui el terra de l'equip contrari o que l'equip adversari comet falta.

Entre les diverses faltes tenim:

Retenció: quan la pilota no es copeja sinó que s'empeny o condueix.

Doble: realitzar dos o més cops en una mateixa acció per un jugat (s'exceptua en la recepció del servei o en el bloqueig).

Invasió: passar al camp contrari.

Tocar la xarxa.

Copejar la pilota amb aquelles parts del cos no permeses (es permet copejar de cintura per amunt).

Quan la pilota toca el terra del camp pròpia.

Rematar la pilota quan està en el camp contrari.

Efectuar un servei que no vagi directe al camp "enemig".

Final...

Un equip guanya el partit quan aconsegueix tres sets, el que permet que es puguin jugar fins cinc sets. S'aconsegueix el set quan s'arriba a 15 punts, traient dos punts d'avantatge, com a mínim, a l'equip contrari. Si no fos així, se seguiria jugant fins que es guanyés per dos punts d'avantatge, però només fins arribar als 17 punts. En aquesta puntuació, es guanya el set encara que no tinguis dos punts d'avantatge. Així, per exemple, es pot guanyar el set amb un resultat de 17-16. En el cinquè set, s'aconsegueix punt sempre que cometi falta l'equip contrari, i encara que no posseeixi el servei.

Partits

Els partits de voleibol estan dirigits per un primer àrbitre, un segon àrbitre, un anotador i dos jutges de línia que formen l'equip arbitral. El primer àrbitre és el director del joc i qui pren les decisions finals. El segon àrbitre fa les funcions d'auxiliar i s'encarrega de controlar la xarxa, la línia central i les possibles faltes de rotació dels equips. La funció del anotador és dur l'acta de la trobada, mentre que els jutges de línia s'encarreguen de vigilar les línies de fons i les laterals més pròxims a ells.

PRINCIPALS QUALITATS FÍSIQUES DE LA PRÀCTICA DEL VOLEIBOL

1 CAPACITAT DE COMBINAR MOVIMENTS:

Aquesta capacitat permet connectar habilitats motrius automatitzades, per exemple: carrerasalt o saltarcolpejar o córrerfrenarcopejar, com podem veure tot això és fonamental per a la practica del voleibol, i té la major dificultat de l'agregat de la coordinació de distintes parts del cos denominades segmentaries (braços),per exemple per a realitzar la rematada.

Per exemple podríem veure els següents exercicis:

Trot lliure i a l'ordre arribar on se situarà una soga (situada a una altura concorde a l'abast dels alumnes) i frenar-saltar-tocar la mateixa amb el cap, o situar la soga més alta i tocar-la amb una mà, o més baixa i passar ambdues mans de l'altre costat.

Ídem anterior però el trot realitzar-lo picant una pilota i a l'ordre arribar a la soga i saltar i passar-la per a l'altre costat.

Ídem u, i a l'arribar a la soga situar-se sota, saltar i passar una mà per cada costat de la soga, copejant per sobre ella amb els palmells de les mans.

Desplaçaments laterals, des d'una marca a una altra i a l'arribar copejar una pilota amb l'avantbraços.

2.CAPACITAT ESPAI TEMPORAL:

És la qual permet modificar la posició i el moviment del cos en l'espai i en el temps, aquesta es pot realitzar amb la presència d'elements o sense ells, si els vam traslladar al voleibol ens estem referint a la forma correcta de moure el cos en la pista, en referència als seus companys, les línies, la xarxa etc, i si ho vam pensar amb la presència d'un element en el voleibol li hem d'afegir la pilota.

Com a exemple podem dir:

2.1 Trot lliure i a l'ordre situar-se en diferents línies d'una pista de voleibol, segons la consigna del professor.

2.2 En grups trot en fileres agafats de la mà ( trenet ) en un espai determinat i a l'ordre parar-se en una línia preestablerta.

2.3 El professor llança la pilota cap a l'altre costat de la xarxa, i l'alumne aura de desplaçar-se i fer que la pilota piqui i passi entre les seves cames

3.CAPACITAT DE DIFERENCIACIÓ CINESTÈSICA:

És la capacitat de controlar els paràmetres dinàmics que ens permeten reconèixer i per tant utilitzar determinades postures corporals necessàries per a la pràctica del voleibol o de qualsevol esport, saber com aquest nostre cos o part d'ell ens permetrà realitzar determinades tècniques en forma correcta (per exemple saber si estem en una posició baixa per a defensar o si tenim la mà oberta per a copejar la pilota).

Com exemple podem donar:

3.1 Jugar a la "tocada", però tant el qual persegueix com els perseguits deuran situar-se corporalment d'acord a les ordres del professor, per exemple: ajupits, de puntetes, cames juntes i per tant saltant, etc...

3.2 Jugant a la pilota enverinada, i perquè el nen no quedi fora de joc haurà d'ajupir-se i amb la cama dreta avançada, o rebutjar la pilota amb les dues mans obertes etc...

4.CAPACITAT D'EQUILIBRI:

Com el seu nom ho diu és la capacitat de mantenir el cos en una postura equilibrada, indispensable per al voleibol per a qualsevol gest tècnic del voleibol, fins i tot l'equilibri dinàmic que és molt important en el bloqueig, rematada, pilotes recuperades en caigudes etc...

Com exemple podem realitzar el següent circuit:

4.1 Amb l'ajuda de línies, bancs, matalassos i cercles, realitzar un circuit en una pista de mini voleibol:

4.1.1- córrer per la línia

4.1.2- cuadrupedia pels bancs

4.1.3- córrer cap a endarrere per la línia

4.1.4- caminar per dalt dels bancs

4.1.5- realitzar rol avant sobre els matalassets

4.1.6- saltar realitzant zig zag dintre d'uns cercles situats en el pis

4.1.7- caminar

Aquest mateix circuit però iniciant-lo davant estímuls sonors, visuals, etc.

5.CAPACITAT DE REACCIÓ:

Són les reaccions a determinats estímuls, ja siguin coneguts com pot ser davant un servei rival, o desconeguts com pot ser davant un rebot.

Com a exemple podem veure:

5.1 Carreres amb sortida de diferents estímuls (visuals, auditius,etc.), amb sortides dempeus, ventral, dorsal, etc.

6.CAPACITAT RÍTMICA:

És la capacitat d'adaptar-se als ritmes externs i adaptar-se a ells, en el voleibol es pot veure en aquells jugadors que deuen realitzar un pas caminant a buscar una pilota i després sortir ràpidament a atacar, o per contra accelerar a defensar un atac i després trotar per a una assistència del nostre atac.

Com a exemple podem veure:

6.1 Trot lliure canviant els ritmes de trot, saltejat, caminar, córrer, etc.

6.2 Circuit en zig zag armat amb cons, realitzant el recorregut canviant el ritme després de cada con:

6.2.1 Trot cap endavant

6.2.2 Trot cap endarrere

6.2.3 Piqui cap endavant

6.2.4 Caminar cap endavant

6.2.5 Piqui cap endarrere

6.2.6 Piqui cap endavant

6.2.7 Desplaçament lateral

7.CAPACITAT DE TRANSFORMAR ELS MOVIMENTS:

Indispensable per al joc del voleibol, com pot donar-se en un jugador que inicia una carrera d'atac i després davant la pilota que arriba malament, realitzar altre moviment per a passar-la com pot ser una passada de baix o dalt i fins una caiguda, es troba directament relacionada amb la capacitat de reacció.

Com a exemple podem dir:

7.1 Trot lliure i davant estímul visual o auditiu realitzar altres moviments com poden ser saltar, picar a un lloc predeterminat, realitzar una mitja lluna, etc.

7.2 En parelles desplaçar-se lateralment, passant-se la pilota amb les dues mans (passada de pit de basquetbol), un dels dos en forma imprevista i reiterada canviarà la passada de pit per passades amb el peu o el cap, els quals el company haurà d'imitar.

7.3 Jugar en parelles al mirall, és a dir un realitza moviments i el company l'ha d'imitar.

TÈCNIQUES DE VOLEIBOL

PASSADA DE MANS BAIXES

El servei s'intercepta mitjançant la passada de mans baixes, això rep el nom de recepció. Aquesta recepció té una importància especial quan el contrari té dret a un servei. Una falta comesa aleshores suposa la perduda immediata d'un punt per a l'equip receptor. I a més cal rebre la pilota netament, doncs només així es pot organitzar òptimament un atac. S'ha d'observar la pilota fins que impacti contra els avantbraços.

REMATADA

Una de les jugades més efectives en el voleibol és el mat, rematada o “smash”, es realitza quan un jugador (colocador) passa a un company un pilota de forma que aquest jugador en ple salt colpegi a la pilota (de dalt cap a baix amb la mà oberta) cap a territori contrari i la pilota reboti en el terra. Durant molt temps el “smash” en voleibol va ser un cop imparable.

BLOQUEIG

Constitueix el mitjà de defensa més important. Hi ha bloqueig d'un, de dos i de tres. La importància del bloqueig resideix que permet bloquejar un atac fort del contrari o almenys reduir la seva força, de manera que els sigui més fàcil rebutjar-lo als defenses. Com veiem, el bloqueig constitueix el punt d'orientació de la defensa de camp. Amb una bona tècnica i una gran experiència en competències, el bloqueig adquireix a més caràcter d'atac. Com element d'atac és important sobretot en el joc de gran categoria.

PLANXA I SERVEI FLOTANT

Per a aconseguir una defensa de camp eficient són de rigor un bon joc de posicions tant de les defenses com dels bloquejadors, així com una bona execució tècnica. Es denomina "planxa" a la forma especial de la intercepción amb un braç. Girar en l'adreça de la defensa; el cos s'estira en l'adreça del terra, estenent el braç interceptor, la mà oberta i ferm. El servei flotant és el més modern i ho dominen tots els jugadors destacats

SERVEI DE TENNIS

És un dels més utilitzats i es realitza com el servei realitzat en aquest esport. Es llança la pilota enlaire per damunt del cap i un pèl més endavant del cos. El braç que ha de colpejar ve des de darrera, i fa contacte amb la pilota, amb la palma de la mà.

 

Passada de dits

És el que s'utilitza per passar la pilota o per col·locar-la a l'altura més convenient perquè un company remati. És probablement l'element ,més important del voleibol. Els palmells de les mans es col·loquen gairebé junts i cap enfora. Els dits han d'estar oberts i lleugerament flexionats per abraçar la pilota, sense retenir-la i passa-la

SISTEMA DE JOC

L'estratègia és l'arma fonamental de qualsevol jugador de voleibol, s'uneixen a la velocitat en el pensament, els reflexos i les tàctiques bé estudiades, és a dir, com en qualsevol esport però amb l'al·licient que el voleibol és més intens i ràpid, no es pot descansar ni estar un només moment parat, per a això el voleibol s'alimenta de moltes estratègies que es combinen amb els moviments corrents en el joc i que algunes vegades són de gran importància. Una jugada vital en voleibol és el mat, un potent smash sobre la xarxa. Per a efectuar un mat un jugador ha de saltar alt a l'aire i colpejar amb força la pilota cap a baix a la pista del rival, en un lloc on sigui virtualment impossible la devolució, com es va dir anteriorment quan es marca punt és quan l'equip contrari ha fallat clarament. Els jugadors de darrere (defensors) poden efectuar mats només des de darrere de la línia de 3,05 m., per la qual cosa els veritables artificis dels mats són els atacants com el seu nom indica. Una pilota ben situada, alta i prop de la xarxa, perquè un company efectuï un mat, és una col·locació. Una deixada és una pilota que es passa a la pista oposada després d'haver estat colpejada de forma lleugera; normalment la usa el colocador per a sorprendre als jugadors de l'equip contrari que intenten anticipar-se per a bloquejar un mat. També s'usa com estratègia comuna l'engany al rival, proporcionat pels atacants per exemple, salten dos atacantes de l'equip que posseeixla pilota, un abans que l'altre i així despisten a l'atacant contrari que salta instants abans que es produeixi el llançament i així és impossible que pugui defensar el territori.

Estan permeses les recuperacions de pilotes que toquen a la xarxa, és a dir, una pilota que ha tocat la xarxa en el primer o segon toc pot continuar en joc, sempre que no esgoti els tres tocs i que cap jugador colpegi la pilota dues vegades consecutives. Una pilota que colpeja la xarxa prop de la vora superior sol caure verticalment cap al terra, però una que colpegi en la part de baix normalment surt impulsada cap a endarrere i es pot recuperar. Defensivament s'utilitzen els bloquejos, que poden ser individuals o múltiples. En aquesta jugada, un o diversos jugadors de la davantera salten prop de la xarxa amb els braços i les mans situades enfront del possible mat del atacant, i intenten bloquejar la pilota o desviar-la cap a un company que pugui retornar-la. Una sèrie d'habilitats contribueixen a l'èxit de l'equip, especialment un servei precís a un punt feble del costat oposat ve efectuat amb força i imprimint-li velocitat, o bé lent i amb efecte, fent que es tentinegi en l'aire de forma incerta. També és important el control al rebre un servei, recepcionant un mat o col·locant la pilota en el lloc precís perquè un company la retorni a la pista contrària. El treball d'equip en voleibol es desenvolupa per una bona compenetració entre els jugadors, intuint cadascun el que van a fer els altres i practicant diversos tipus de jugades.

PRINCIPALS REGLES DEL VOLEIBOL

- ÀREA DE JOC

Dimensions

La pista és un rectangle que medeix 18 x 9 m, envoltat per una zona lliure amb un mínim de 3m d'ample per cada costat

Línies de la pista

Dues línies laterals i dos de fons limiten la pista de joc. Tant les línies laterals com les de fons estan marcades dintre de les dimensions de la pista. L'eix de la línia central divideix la pista en dos camps iguals de 9 x 9m. En cada camp, es marca una línia d'atac a 3m des de l'eix de la línia central.

Zona de front

Limitat per la línia central i la línia d'atac (incloent el seu ample)

Zona de servei

És una superfície de 9 m d'ample per darrere de la línia de fons (exclosa aquesta última)

Altura de la xarxa

Categoria masculina		Categoria femenina
Benjamins	2 m
Alevins	2,10 m
Infantils	2,24 m	Infantils	2,10 m
Cadets	2,37 m	Cadets	2,18 m
Juvenils	2,43 m	Juvenils	2,24 m

Antenes

Les antenes que subjecten la xarxa han de ser de fibra de vidre o similars.

- EQUIPS

Composició d'un equip

Un equip estarà compost per un màxim de 12 jugadors, encara que només estan sobre la pista 6 d'ells.

- FORMAT DE JOC

Per a anotar un punt

-Si l'equip contrari comet una infracció (falta).

-Si pilota bota en el camp de l'equip contrari.

NOTA: hi ha un canvi fonamental respecte al reglament anterior, se suprimeix la recuperació de servei i el servei ho realitza l'equip que aconsegueix el tant.

Per a guanyar un set

Un set el guanya l'equip que primer anota 25 punts amb un avantatge mínim de 2 punts. En cas d'empat, el joc continua fins que un dels equips aconsegueixi aquest avantatge de 2 punts.

Per a guanyar el partit

El partit el guanya l'equip que aconsegueix guanyar 3 sets. En cas d'empat (2-2), el set decisiu es juga a 15 punts amb un avantatge mínim de 2 punts.

Posicions

Els tres jugadors col·locats al costat de la xarxa (en la zona d'atac) són els davanters. Els altres tres (colocats a la zona de defensa) són els saguers.

Rotacions

L'ordre de rotació és determinat per la formació inicial de l'equip i es controla amb l'ordre de servei i les posicions dels jugadors al llarg del set. Quan l'equip receptor (del servei) guanya el dret al servei, els seus jugadors roden una posició en el sentit de les agulles del rellotge. La infracció d'aquesta regla es considera falta.

- ACCIONS DE JOC

Pilota “dins”

La pilota és “dins” quan toca el terra del camp incloses les línies de delimitació.

Pilota “fora”

La pilota és fora sempre que no compleix la regla anterior, inclòs tocar el sostre o qualsevol objecte aliè al joc.

4.3Tocs per equip

-L'equip té dret a 3 tocs (sense contar el bloqueig). Un jugador no pot tocar la pilota 2 vegades consecutives si la primera no ha estat en el bloqueig.

-Quan dos o més persones toquen la pilota simultàniament, es conta un toc per cada persona que hagi tocat la pilota.

Característiques del toc

-La pilota pot tocar qualsevol part del cos (fins i tot per sota de la cintura, que suposa una novetat pel que fa al reglament anterior).

• La pilota ha de ser colpejada, no llançat i/o retinguda.

Faltes en el toc dla pilota

• Quatre tocs: l'equip realitza més dels 3 tocs reglamentaris (sense contar el bloqueig)

• Toqui assistit: quan un jugador es recolza en un company o en qualsevol objecte.

• Retenció: quan la pilota no és copejat netament (veure 4.4)

• Doble cop: quan un jugador copeja la pilota dues vegades consecutives (veure 4.3).

Pilota que toca la xarxa

Exceptuant la pilota de servei, una pilota que creua la xarxa sempre és vàlida, fins i tot si ha tocat aquesta. Si una pilota copeja la xarxa i torna al camp del que procedeix, pot ser copejat dintre dels tres tocs de l'equip.

Penetració i contacte amb la xarxa

-Està permès penetrar la xarxa per sota d'aquesta, sempre que això no interfereixi en l'acció del contrari.

-Tocar la xarxa o l'antena no és mancada, excepte quan les toca durant la seva acció de jugar la pilota o intentar jugar-la.

-Després de copejar la pilota, un jugador pot tocar la xarxa, o qualsevol objecte, amb la condició que no molesti a l'equip contrari.

Execució del servei

La pilota ha de ser colpejada amb una mà o qualsevol part del braç després de ser llançada de la mà. Després de colpejarla pilota, el servidor pot trepitjar o caure fora de la zona de servei o dintre del camp.

Pantalla

Els jugadors de l'equip que treu no deuen impedir als seus adversaris, per mitjà d'una pantalla, veure al servidor o la trajectòria de la pilota.

Cop d'atac

Totes les accions de dirigir la pilota a l'adversari, excepte el servei i el bloqueig, es consideren cops d'atac.

Restriccions al cop d'atac

-Un saguer pot realitzar un cop d'atac des de la zona d'atac si en el moment del contacte amb la pilota, aquest no està completament per sobre de la xarxa.

-Cap jugador pot fer un cop d'atac sobre el servei de l'adversari quan la pilota es troba completament per sobre de la xarxa, és a dir, no es pot bloquejar el servei.

NOTA: aquesta última norma és un important canvi respecte al reglament anterior, ja que abans si es permetia bloquejar el servei.

Bloqueig

És l'acció dels que estan prop de la xarxa per a interceptar la pilota procedent del camp contrari fent-lo per sobre d'aquesta. Solament pot ser realitzat pels davanters. El bloqueig no conta com toc d'equip.

- CONDUCTA ESPORTIVA

Conducta esportiva

-Els participants han de conèixer i aplicar les “Regles oficials de voleibol”.

-Els participants han d'acceptar les decisions dels àrbitres amb esportivitat, sense discutir-les.

-Els participants han d'evitar accions o actituds tendents a influir en les decisions dels àrbitres o a encobrir faltes comeses per els seus propis equips.

EL MINIVOLEIBOL

DEFINICIÓ

Els exercicis de minivoleibol o minivolei estan dirigits a nens i joves d'edats entre 9 i 14 amb l'objectiu d'introduir aquest joc en ells.

Els professors i entrenadors dels clubs es troben sovint amb dificultats quan volen iniciar als alumnes en el joc del voleibol. Amb freqüència s'escolta que és un joc massa difícil i estàtic per a nens. Aquesta afirmació és correcta fins cert punt, pel que fa al joc 6 contra 6, però no per al minivolei. El Minivolei és molt apropiat per al col·legi ja que té una gran diversitat d'accions de joc requereix poc espai i permet que hagi un gran nombre d'alumnes al mateix temps.

El Minivolei és un joc derivat del Voleibol amb unes regles adaptades a joves entre 9 i 14 anys. Les característiques del Minivolei són: 1-3 jugadors per equip, camps més petits, pilotes més petites i lleugeres, i unes regles simplificades. Per tant, el Minivolei no és un esport diferent, sinó una possibilitat metodològica de preparació al Voleibol.

Amb el Minivolei es pot transmetre a l'alumne un joc que posseeix uns valors esportius i educatius. A causa de la seva gran diversitat d'accions de joc, el Minivolei es presta especialment a una educació global lúdica i motriu. Jugant, el nen aprèn a reconèixer situacions de joc i trobar les oportunes solucions motrius. Les ganes de jugar d'aquestes edats fomenten a més l'èxit de l'aprenentatge. Entre els 9 i els 14 anys es pot desenvolupar perfectament la motivitat global del nen i aconseguir un fàcil i ràpid aprenentatge de les tècniques de joc. A més el Minivolei possibilita l'ensenyament de la persona jove en un marc coeducatiu i fomenta la cooperació dintre de l'equip. Si es transfereix l'adreça del joc als joves jugadors, s'aconsegueix realitzar un important valor educatiu. Amb això arriben a conèixer el paper de l'àrbitre i aprenen a respectar les seves decisions.

La introducció al Minivolei part del joc base ”La pilota per sobre de la corda” i segueix amb els jocs “1 contra 1”, “2 contra 2” fins arribar al joc “3 contra 3” que és la veritable forma bàsica del Minivoleibol.

Jugant al Voleibol es vol dur als joves a través de quatre fases d'aprenentatge: “Llançament i recepció”, “Passada de dits”, “Perfeccionament de la passada de dits” i “Joc de servei de tennis i passada d'avantbraços”. Cada fase d'aprenentatge es divideix en “Exercicis d'introducció”, “Exercicis bàsics” i “Exercicis lúdic-tàctics”. Les fases es completen amb uns ”exemples de sessió” i es tanquen amb un text final de “Control d'aprenentatge”.

Amb els exercicis de Minivolei es pretén sobretot desenvolupar les capacitats motrius bàsiques. A part de la velocitat, habilitat i força explosiva, també es desenvolupa l'orientació espacial, la visió perifèrica i la capacitat de calcular correctament les diverses trajectòries de la pilota

VOLEIPLATJA

CARACTERÍSTIQUES ESPECIALS DEL JOC DEL VOLEIPLATJA.

Rematada.

El més important és arribar a la xarxa amb una carrera adequada al salt que es realitza. Arribat al moment de saltar s'haurà de realitzar un últim pas molt ràpid per a arribar a una major potència. Abans de pujar fins la màxima altura mirar a l'altre camp de reüll per a així poder veure on es troben tant el bloquejador com el defensor i així és breu moment decidir si es finta o si es remata. Per a rematar amb més potència s'haurà d'arquear l'esquena el més possible i es deurà intentar copejar la pilota amb tota la circumferència de la mà per a així tenir un major control dla pilota tant en rematada com en la finta.Perquè la rematada sigui efectiva la col·locació del company no aura de ficar-se a menys distància de 30 o 40 centímetres de la xarxa. Si la pilota està més separat es tractarà de fer una finta curta o llarga o una rematada llarga per evitar que la pilota es quedi en la xarxa i complicant així les labors del contrari.

Servei

El primer a tenir en compte a l'hora de treure és que el servei varia depenent sobretot de les condicions meteorològiques (pluja, vent a favor o en contra) i de les capacitats de cadascun dels dos oponents. Hi ha molts jugadors que els costa molt rebre serveis curts i sobre el mateix realitzar un atac fort, molts jugadors necessiten d'una carrera de tres o quatre passos per a aconseguir un atac fort, treient aquests dos o tres passos perden en el moment d'atac molta força en el colpeig. Per norma general s'intentarà treure sempre a aquell jugador que es trobi més feble, bé anímicament o bé físicament. Amb el vent el més important és colpejar amb la major força i despreocupante una mica de l'adreça de l'enviament. Per contra si el vent esta a favor s'haurà de vigilar sobretot la col·locació i l'adreça de la pilota. Per norma general l'adreça del servei l'escull el jugador que no treu per a indicar on haurà de fer-se el bloqueig encara que si el servidor no està d'acord li demanarà canvi de lloc de bloqueig. Quan fa molt vent a l'hora de fer el servei s'escollirà sempre camp i aquest serà el qual queda contra el vent.

Senyals

Els senyals per a bloquejar indiquen la zona que va a cobrir en el bloqueig el jugador de la xarxa perquè així el defensor sàpiga cap a on ha de dirigir-se al rematar la parella contrària.

Es poden realitzar diverses combinacions amb dos elements. Per un costat, un dit estès implica la intenció de bloquejar una rematada sobre la línia mentre que si mostra dos dits, la rematada a cobrir serà diagonal. El senyal es realitzarà estant el jugador de la xarxa ajupit per a no impedir la visió del servei del contrari i es mostrarà el senyal per darrere de l'esquena amb una o dues mans. Si el senyal es realitza amb una sola mà, significa que a qualsevol dels dos jugadors que pugi a la xarxa els intentarà de bloquejar de la mateixa manera. Si varien les posicions dels dits d'ambdues mans, voldrà dir que a un li realitzarà bloqueig sobre la línia i a l'altre sobre la diagonal corresponent cada mà a la posició que ocupin en el camp els contraris.

CONSELLS PRÀCTICS PER A UN BON DESENVOLUPAMENT DEL VOLEIPLATJA

¿COM JUGAR QUAN HI HA VENT?

A l'hora del sorteig d'inici de partit s'ha d'elegir el camp que rebis el vent en la cara, ara estaríem en el camp bo on hauríem d'intentar els cinc punts que tenim per a quan anem al camp dolent tenir un avantatge considerable.

En aquest camp hauriem de fallar els menys serveis possibles sent els serveis més efectius els serveis en salt, flotant o amb efecte des de baix, llançant la pilota el més alt possible per a dificultar el màxim la recepció del contrari.

La recepció del nostre equip en el camp que el vent et ve de cara, que és el bo, ha de ser el més a prop a la línia de fons. Com consell sempre s'ha de saber en l'adreça que ve el vent per a un millor desenvolupament del joc.

Quan es passa al camp dolent, és a dir, quan el vent et pica al clatell hem de treure la majoria de les vegades flotant però si vam controlar molt bé el servei en salt hem arriscar-nos. Quan fa més vent intentarem arribar amb el servei al fons del camp o als muscles del receptor.

Es recepciona sempre el més endavant possible del que ho fem normalment, totes les pilotes que ens venen al fons del camp s'han de rebre per sobre de la cintura però sempre amb les mans juntes (una darrere d'una altra) copejant la pilota.

QUÈ FER QUAN LA PISTA AQUESTA MULLADA?

Quan la terra del camp està molt humida i duu molt temps així, la sorra es fangosa, amb el que cal aprofitar la capacitat de salt que es pot aconseguir. No obstant, hauríem de realitzar un escalfament més estricte a les articulacions inferiors, ja que a l'estar el sòl mes dur del normal els genolls sobretot sofreixen més de l'esperat.

Aquest condicionant afavoreix sobretot als jugadors de pista ja que estan més acostumats a saltar sobre superfícies dures. Quant a l'altura, als més alts els afavoreix per incrementar l'altura de colpeig considerablement, no obstant això als mes baixos els permet realitzar mats que en condicions normals serien impensables.

COM JUGAR AMB CLIMATOLOGIA ADVERSA QUANT A HUMITAT I TEMPERATURES SOBRE ELS 20º?

El més important és escalfar bé aproximadament 15 min. Amb estiramients i altres 15 min. amb la pilota.

En cas de pluja canvia el temps de salt ja que la sorra es mulla i els salts són més alts. Controlar bé la pilota sobretot en el segon toc ja que a l'estar mullat corre el risc de relliscar entre les mans. Al portar uns minuts la pilota en contacte amb l'aigua el seu pes i volum augmenten fent més difícil el seu control i perjudicial respecte a les lesions sobretot en l'atac i en el servei.

COM REALITZAR ELS BLOQUEIGS AMB LA MÀXIMA EFECTIVITAT.

El més important és llançar-se molt bé en l'adreça assenyalada pel company buscant màxima altura i penetració. També és important la lectura de les intencions del contrari. Les mans hauran d'estar gairebé sempre tocant els polzes amb els dits cap a davant amb dits estirats i rígids.

UN BON CONSELL

Una de les coses més importants per a ser un bon jugador de voleiplatja és saber aguantar bé la pressió en tot moment encara que aquest el marcador advers i no surtin bé les coses. Un partit no s'acaba fins jugar l'últim punt. Important mantenir bona comunicació amb el company i no llençar la tovallola ni enfrontar-se amb els contraris, arbit o company ja que l'única cosa que conduiria seria desconcertar a la parella i el normal en aquestes situacions és acabar perdent el partit.

VOCABULARI

Suport: Acció que es realitza durant el joc, consisteix a donar suport a l'acció d'altre company.

Bloqueig: Acció defensiva consisteix a crear una muralla o pantalla entre els jugadors davanters per a impedir l'atac contrari.

Caiguda: Acció tècnica consisteix en deixar-se caure per a poder arribar a pilotes en posicions difícils.

Col·locació: Acció de situar la pilota en el lloc desitjat. Aquest terme s'utilitza per a la passada de dits.

Davanters: Jugadors que ocupen la zona que es troba per davant de la línia de 3 metres. Són els únics que pot rematar o bloquejar.

Dobles: Falta tècnica que es comet al realitzar un doble toc del mateix jugador sobre la pilota. Com excepcions tenim el bloqueig i la primera recepció davant un servei.

Finta: Acció tècnica consisteix a buscar solucions de joc imprevistes per a l'equip adversari.

Flotant: Tipus de servei que consisteix que la pilota descrigui un moviment irregular a l'aire per a dificultar la seva recepció.

Invaïment: Falta de joc consisteix a sobrepassar la línia central que delimita ambdós terrenys de joc.

Planxa: Acció tècnica que consisteix a arribar pilotes molt difícils a través de llançar-se cap a ells i després lliscar-se.

Primer temps: Acció d'atac referint-se a una rematada ràpida.

Segon temps: Acció d'atac referida a un atac semirápid.

Tercer temps : Acció d'atac referida a un atac lent(rematada davant una passada alta).

Recepció: Acció tècnica i tàctica que consisteix a rebre la pilota del servei i enviar-lo al colocador.

Rematada: Acció d'atac realitzada pels davanters. Consisteix a copejar la pilota descrivint una trajectòria descendent. Serà ràpid, potent i col·locat.

Retenció: Falta tècnica consisteix en no donar al baló un cop sec i clar.

Rotació: Moviment de traslledament dels jugadors després de cada recuperació de servei, seguint el sentit de les agulles del rellotge.

Set: Joc que finalitza quan un equip arriba a 15 punts o guanya l'ampliació.

“Tie-break”: Terme anglès que es refereix a l'últim set, on en cada pilota jugada s'aconsegueix un punt, es tingui o no el servei en poder.

Varetes:Vares situades a la xarxa, que delimiten l'espai aeri de joc de la pilota.

Saguer: Jugadors que es troben per darrere de la línia de 3 metres i que durant el joc no poden rematar o bloquejar.

BIBLIOGRAFIA

• 1000 ejercicios y juegos de voleibol y minivoleibol. Autor: Edi y Martín Bachmann, Editorial hispano europea 1995.

• Gran enciclopedia de los deportes editorial CULTURAL S.A. 1987 MADRID tomo 6.

• Nou reglament de voleibol 1999.

• Archius i documents d'Internet.

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ………………………………………………………..pàg. 3

HISTÒRIA……………………………………………………………...pàg. 4

DESCRIPCIÓ BREU DEL VOLEIBOL……………………………...pàg. 6

PRINCIPALS QUALITATS FÍSIQUES

DE LA PRÀCTICA DEL VOLEIBOL..............................................pàg. 8

TÈCNIQUES DE VOLEIBOL........................................................pàg. 11

SISTEMA DE JOC........................................................................pàg. 13

PRINCIPALS REGLES DEL VOLEIBOL......................................pàg 14

MINIVOLEIBOL............................................................................pàg. 18

VOLEIPLATJA..............................................................................pàg. 19

VOCABULARI..............................................................................pàg. 22

BIBLIOGRAFIA............................................................................pàg. 24