-VOLCÀ..............................................................................................................P. 1

-COMPONENTS D´UN VOLCÀ.......................................................................P. 1

-PLAQUES..........................................................................................................P. 2

-VOLCANS ARREU DEL MÓN.......................................................................P. 2

-ON HI HA VOLCANS......................................................................................P. 2

-DAVALL DELS VOLCANS.............................................................................P. 3

-TIPUS DE VULCANISME................................................................................P. 3

-SITUACIÓ I ALTURA DELS PRINCIPALS VOLCANS DEL MÓN............P. 3

-MATÈRIA EN SORTIR DEL VOLCÀ.............................................................P. 4

-TIPUS D´ERUPCIONS.....................................................................................P. 5

-ERUPCIONS SUBMARINES...........................................................................P. 6

-MANANTIALS HIPOGÈNICS.........................................................................P. 6

-GÉISERS............................................................................................................P. 7

-FUMEROLES....................................................................................................P. 7

-MANANTIALS..................................................................................................P. 7

-BIBLIOGRAFIA................................................................................................P. 8

VOLCANS

VOLCÀ: obertura de l´escorça terrestreen forma de montanya, a través de la qual broten matèris contingudes a l´interior del globus: magmes o gasos, o uns i altres a la vegada. Aquesta obertura s´anomena cràter.

COMPONENTS D´UN VOLCÀ:

Un volcà es composa d´un focus, o depòsit de masa magmàtica que en part és lava;la xemeneia, o conducte de sortida;cràter, o orifici exterior;i el con, o cima en aquell està situat. Alguns tenen varis cràters adventicis col.locats en el costat del con principal. Així mateix aquest pot estar en el fons d´una concavitat que rep el nom de caldera, i que en ocasions aconsegueix varies decenes de kilómetres de perímetre.

PLAQUES:

Extensa proporció de litosfera, esfèrica i rígida, espessor de la qual es d´uns 30 km en els continents i al voltant de 5 baix els oceans. Un dels límits d´una placa major o principal està constituït per una dorsal mitjaoceànica, on dues plaques contínues es renoven constantment, però molt lentament, amb matèria bàsltica que sorgeix de l´estenosfera. Ambdues plaques s´ullunyen aixi de la dorsal, en direccions oposades, a uns cm per any. La trobada de dues plaques obliga a un d´elles a enfonsar-sebaix l´altra i a penetrar fins a l´astenosfera, en la qual es descomposa. Així una placa es dissol per un costat i es regenera per l´altre, lo qual explica que en el fons lo qual explica que en el fons dels oceans consti de roca basàltica relativament recent

Els volcans tendeixen a situar-se els límits entre les plaques.

VOLCANS ARREU DEL MÓN:

En tota la Terra hi ha en activitat més de quatre cents volcans, qualcuns molt coneguts (Etna, Vesubio, Hekla, Kilauca,etc.); 60% d´ellscircunden,com un cinturó de foc , l´oceà Pacífic, des dels Andes, pasant per Canadà, Alaska, illes Aleutianes i Japó, fins Indonècia i Nova Zelanda. Un altre cinturó comença a les Azores i Canàries, creuen el mar Mediterrani, i acaba a l´India, on s´enllaça amb el pacífic.

ON HI HA VOLCANS:

Els volcans, majoritariament, en les vores de contacte de les plaques litosfèriques.

-VOLCANS SITUATS EN LES VORES DE LES PLAQUES: en les dorsals, la sortida dels materials fosos procedents de l´astenosfera té lloc a través dels volcans submarins. En les zones de subducció, en canvi, les altes temperatures regnants sota la placa no subduïda fonene les roques de la litosfera i formen magmes.

-VOLCANS SITUATS A L´INTERIOR DE LES PLAQUES: es formen a partir de magmes procedents de l´interior de la Terra que pugen a través de les clivelles de l´escorça no relacionades amb les vores de les plaques litosfèriques.

DAVALL DELS VOLCANS:

E ls volcans que solen despertar temor o hostilitat, són l´únic mitjà directe per estudiar l´activitat endògena de la Terra i els seus estrats més profunds. Molts kilómetres per davall la superfície terrestre existeixen mases foses, que no són més que roques derretides acompanyades de gasos incandescents, anomenades magmes, les quals formen possiblement un mar plàstic, d´enorme viscositat i que, per lo tant, tenen corrents d´inverosímil lentitut.

Existeixen dues teories per explicar les causes de les erupcions volcàniques. La primera consideraquels magmes i gasos es troben a presió i temperatura elevadísima. Quan arriben a determinat valor, la pressió empeny la massa magmàtica cap a dalt, cap la superfície de la Terra. Si trba un camí ja obert, como un volcà en actiu o un en extint, la massa ígnea segueix els gasos cap a l´exterior i s´inicia l´activitat volcànica. Si no troba sortida, poden sorgir dues coses: que no aconseguesqui forçar l´escorça, i llavors queda sota el subsòl, donant lloc a formacions subterrànees del subsòl, conegudes com roques plutòniques; o que rompi la litosfera i, en aquest cas, formi un nou volcà.

La segona teoria es la tectònica dels moviments sísmics. Les masses rocoses subyacents exergeixen una tremenda presió sobre el magma. Quan es produeix durant un seisme una falla, aquell ascendeix per les fisures que hi ha els estats lítics dislocats, els quals ofereixen mínima resistència . Si el magma es solidifica abans d´arribar a la superfície terrestre es formen les roques plutòniques.

TIPUS DE VULCANISME:

Els fenòmens fins ara descrits s´agrupen baix el nom de vulcanisme primari, es a dir, actiu. Pero a les regions a les quals no hi va haverotrora volcans o en aquelles en que hagi aturat el paroxisme eruptiu , l´activitat volcànica s´evidència encara en la gama de manifestacions posvolcàniques que reben el nom de atenuat o secundari.

Tals manifestacions són de tres espècies: emisions de gas a temperatures que varíen dels 200ºC als 800ºC, anomenades fumeroles; emanacions de vapor d´aigua, que contenen azufre, la temperatura del qual va de 40ºC a 200ºC, distinguides amb el nom de solfatas; i emisions de vapor d´aigua i anhíbrid carbònic, a menys de 40ºC, denominats mofetes.

SITUACIÓ I ALTURA DELS PRINCIPALS

VOLCANS DELMÓN

Europa Situació Altura m Amèrica Situació Altura m

Kliuchevsk URSS 4.750 Chimborazo Ecuador 6.310

Teide Canàries 3.717 Lascar Xile 5.900

Ichinsk URSS 3.606 Cotopaxi Ecuador 5.897

Etna Itàlia 3.274 Misti Perú 5.852

Hekla Islàndia 1.557 Orizaba Mèxic 5.747

Vesubio Itàlia 1.279 Popocatelp Mèxic 5.452

Estrómboli Itàlia 926 Maipó Xile-Argentina 5.323

Santorin Grècia 558 Copiapó Xile 5.080

Vulcano Italia 480 Pichincha Ecuador 4.784

Puracé Colombia 4.700

Àsia i Oceanía Tajumulto Guatemala 4.220

Mauna Loa Hawauai 4.170 Colima Mèxic 3.886

Kerintji Indonesia 3.800 Fuego Guatemala 3.835

Fujiyama Japó 3.778 Irazú Costa Rica 3.432

Rendjani Indonesia 3.775 Lassen Peak Estats Units 3.181

Smeru Indonesia 3.678 Reboubt Alaska 3.108

Apo Filipines 3.200 Paricutín Mèxic 2.743

Asamayama Japó 2.542 Santa Ana El Salvador 2.386

Mayón Filipines 2.420 Momotombo Nicaragua 1.865

Ngaurunghoe Nova Zelanda 2.292 Montagne Pelée Martinica 1.397

Kilauea Hawuai 1.246

Sakurasima Japó 1.144 Antàrtida

Krakatoa Indonesia 808 Erebus Mar deRoss 4.023

Àfrica

Kilimanjaro Tanzania 5.963

Camerún Camerún 4.070

Niyragongo Zaire 3.469

Fogo Illes del

Cap Verd 2.385

MATÈRIA EN SORTIR DEL VOLCÀ:

Dels volcans sorgeix la matèria en tres estats fundamentals, és a dir, amb les formes de:

-Gas, abundant en azufre, penetrant olor del qual es peculiar en les regions volcàniques. El vapor d´aigua, originat pel descenç de pressió del magma, abunda tant que a vegades ocasiona pluges torrencials, perque la seva expanció va acompanyada d´un súbitdescenç de la temperatura atmosfèrica. Quan suren en l´aire grans quantitats de cendres, la pluja es transforma en fang. Altres gasos despresos són hidrogen, nitrogen, anhídrid carbònic, àcid clorhídric, àcid fluorhídric, clorurs d´amonio i sodi, etc.

-Líquids, denominats generalment lava, o sigui roques en fusióa temperetures que oscilen entre 900ºC i 1.400 d´espuma ºC. Quan es tornen a solidificar, es transformen en qualcuns casos en una espècie d´espuma pètrea anomenada pedra pómez o també pumitta.

-Sòlids, com les bombes, grans amasijs rocossos que adquireixen apariència fusiforme al girar en l´aire; els lapillis, pedres escoriaçees molt petites, de 4 a 32 mm de diametre;les cendres, de 0,25 a 4 mm de diametre; les arenes i la pols, diametre dels quals no pasa de 0,25 mm. El conjunt de totes les matèries sòlides que surten del volcà s´anomenen piroclasts.

TIPUS D´ERUPCIONS:

Segons la manera de manifestar-se l´activitateruptiva, se solen diatinguir tradicionalment quatre tipus d´erupcions. Es tracta d´una divisió sancionada només per la costum: tipo hawaiano, de laves molt fluides, que provoquen erupcions en masa, baixes i amples, amb escasses projeccions sòlides i poques emanacions gasosses, els són

models del quals volcans de les illes Hawai; tipus vulcanià, model del qual és el Vulcano, a les illes Eolies(Itàlia), laves molt viscoses i abundants, hi ha projeccions violentes de bombes, lapillis i cendres, i el cràter resulta excava per les erupcions; tipo peleano, de la Montagne Pelée, a la Martinica, en el que un enorme tap de lava solidificada a la xemeneia causa de cendra ardent en forma de núbols que ho arrasen tot; i tipus esttrombolià, propi de l´Eatromboli, a les Eolies, inicia la seva activitat amb la formaciód´un llac de lava que descendeix pels costats del con, seguit d´explosions de bombes i lapilllis.

Però fundamentalment, són dues les espècies d´erupcions:

-Quan el magma està fluid, l´activitat del volcà es compleix de manera regular, perque la corrent de lava llenega amb facilitat.

-Si el magma no flueix com queda descrit en el pàrraf anterior, l´activitat resulta irregular i perillosa. Quan el magma està viscós, obtura la sortida i,en la cavitat que es forma el subsòl, la pressió augmenta fins que es produeix un esclat final.

L´erupció del cràter Kilauea de 1983 va derramar lava basàltica fosa per les laderes del volcà Mauna Loa a l´isla Hawai. Els volcans hawaians són exemples de volcans acorazats, formats per les erupcions de lava. Els volcans compostos se formen quan les erupcions de lava s´alternan amb erupcions violentes de cendra.

ERUPCIONS SUBMARINES:

ademés, no es profueixen matèries piroplàstiques. Llavors la lava, basàltica normalment, pavimenta el fons oceànic o crea cons sobre els quals sorgeixen la major part de les illes del Pacífic.

MANANTIALS HIPOGÈNICS:

Les erupcions es poden procar també en les zones submarines. Si les aigües són poc

profundes, els efectes volcànics són molt parescuts al s de Terra ferma, però té major força a causa del contacte entre l´aigua i la lava ardent, lo que genera violentes mases de vapor. A les profunditas marines, la pressió de l´aigua estorba l´expulció dels gassos;

Si les erupcions arriben a formar un volcà que supera el nivell de la mar, es poden formar illes volcàniques. A l´oceà Pacífic hi ha molt illes volcàniques.

GÉISERS:

Els géiseres apareixen quan la base d´una columna d´aigua que reposa en una càmara subterrànea s´evapora al contacte amb una roca volcànica calent. Quan l´aigua bull, s´expandeix, arrossegant part de líquid cap a l´exterior. La quantitat inicial d´aigua alli- berada a la superfície redueix el pes de la columna, a la vegada, disminueix la presió i per lo tant el punt de fusió disminueix. Quan descén el punt de fusió, tota la columna s´evapora a la vegada i surt del subsól en una erupció espectacular.

FUMEROLES:

Les fumaroles són similars als géisers, pero alliberen ráfagues de gasos en lloc d´aigua.

MANANTIALS:

Els manantials calents se surten de les mateixes fonts quels géisers, pero son sistemes de baixa presió, lo que fa que l´aigua burbuetgi en lloc de srtir en erupció. L´aigua d´aquests manantials encalentits de forma natural supera amb frecuencia temperaturas de 60 ºC.

BIBLIOGRAFÍA

-Maravillas del saber, editorial CREDSA, Tom 10, pàgines: 219, 220, 221, 222.

-www.encarta/volcán.com

-Gran diccionario de las ciencias, editorial LAROUSSE, Tom 6, pàgines: 1110, 1.182, 1.1883, 1.184.

-Pequeño Larousse ilustrado, editorial LAROUSSE, Tom 3, pàgines: 324, 325, 326.

-www.volcanophoto.com/win/index.html

-www.ecuadorciencia.com/volcanes/index.html

-platea.pntic.mec.es/rmartini/sobrevol.htm

-jsj.port5.com/volcan

-Enciclopedia Universal Ilustrada, editorial ESPASA-CALPEs.a., Tom 50, pàgina 2.864, 2.865.

-Ciències de la Natura, editorial ANAYA, 2, pàgina: 121.