Acer inoxidable: aliatge de ferro, carboni, crom i a vegades níquel, tungstè, manganès, titani, molibdè, cobalt o coure, resistent a la corrosió i a determinats agents agressius.

Acer: fonamentalment, mescla de ferro i d'una petita quantitat de carboni.

Acidificació: tècnica consistent en col·locar els aliments dins d'una solució àcida per tal d'eliminar i retardar la proliferació de gèrmens patògens.

Acotacions: en el dibuix tècnic, cadascuna de les xifres que indiquen les dimensions de l'objecte representat.

Additius alimentaris: substàncies que s'afegeixen als aliments amb la finalitat de conservar-los o millorar les seves característiques sense modificar el seu valor nutritiu.

Adob: substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d'aquests elements.

Aerogenerador: tipus d'aeromotor capaç d'aprofitar l'energia eòlica per a generar electricitat.

Aglomerat: fusta artificial formada per encenalls i serradures premsades i encolades.

Aïllant: materials que no deixen passar el corrent o el deixen passar amb molta dificultat.

Alçat: rep aquest nom la cara més important d'un objecte.

Aliatge: resultat de la unió de dos o més metalls, solubles en estat fos, donant lloc a un nou material, que després de solidificar-se té unes propietats diferents de les dels components de la mescla per separat.

Almadrava: tècnica de pesca que consisteix en un conjunt de xarxes en forma de laberint que es col·loca de manera que condueixi el peix dins una gran xarxa en forma de bossa

Alt forn: forn de cup, d'uns 30 m d'alçària, format per dues seccions troncocòniques unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l'extracció del ferro. És el primer forn que intervé en el procés d'obtenció d'un metall.

Antioxidants: additius que impedeixen canvis químics i biològics.

Aqüicultura: cria de peixos en granges marines.

Arbre de lleves: arbre proveït de diverses lleves que serveix per a comandar un mecanisme que hagi d'anar sincronitzat amb un moviment circular.

Avantatge mecànic: relació que existeix entre la força que podrem contrarestar o equilibrar amb la maquina i la força que aplicarem.

Àbac: aparell simple de càlcul digital consistent en un marc proveït de filferros paral·lels, al llarg dels quals hom fa córrer boles foradades, usat per a fer totes les operacions aritmètiques bàsiques.

Àlep: cadascuna de les paletes còncaves que van arrenglerades en tota la circumferència de la roda del molí d'aigua.

Banc de peixos: grup de peixos que neden junts.

Batà: màquina que neteja les fibres en primer lloc.

Bateria de bombones: vàries bombones de gas liquat connectades entre sí.

Bescanviadors de calor de plaques: aparells que s'usen per realitzar els processos d'escalfament ràpid de la llet.

Biela-manovella: mecanisme que transforma el moviment de circular a rectilini i a l'inrevés, de manera il·limitada, però tenint en compte que el moviment rectilini és alternatiu.

Biela: peça rígida, generalment metàl·lica i d'una gran resistència, que en molts mecanismes i molts dispositius transmet el moviment d'un òrgan a un altre òrgan.

Bobina: dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d'espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.

Bossell: conjunt de politges fixes o mòbils unides a una estructura rígida que es mourà amb elles si es produeix moviment.

Bots: cilindres on es dipositen les cintes.

Braçol: cadascun dels cordills d'un palangre que porten lligats els hams.

Bronze: aliatge de coure i estany, sovint amb petites proporcions d'altres elements.

Bugia: element instal·lat al cilindre dels motors d'encesa per guspira que rep el corrent de la magneto o de la bateria i fa saltar la guspira a la cambra de combustió. El motor diesel no en té.

Cabal: quantitat d'aigua que circula per unitat de temps.

Cadena: conjunt de baules metàl·liques unides entre si per enllaçar dues rodes dentades.

Calada: espai per on passa la llançadora.

Calador: lloc de l'alta mar on s'acostuma a trobar peix any rera any.

Caldera: recipient o sistema de tubs emprats per a escalfar un fluid per mitjà del foc.

Camp magnètic: zona al voltant dels imants on es manifesten les forces d'atracció i repulsió amb altres imants i materials fèrrics.

Canvi: mecanisme que permet obtenir diverses relacions de força-velocitat.

Capital: valor de les aportacions dineràries i no dineràries.

Característiques organolèptiques:ho són la presentació, el gust i l'aroma d'un aliment.

Carburador: en els motors d'explosió, dispositiu mecànic que fa la barreja d'aire i de carburant. El motor diesel no en té.

Catúfol: cadascun dels recipients o caixons que, muntats sobre una roda de sínia, serveixen per a donar-li la força necessària a la roda de corrent superior

Centrifugació: procés en que se sotmet la llet per separar-li la nata.

Cilindre: peça metàl·lica amb un buit constructiu cilíndric dins el qual es mou un pistó.

Circuit elèctric: conjunt d'elements enllaçats de tal manera que permetin la circulació d'electrons a través d'aquests elements.

Cobertura (d'un telèfon mòbil): superfície coberta pels serveis de telefonia mòbil.

Codi EBCDIC: format de codificació que serveix per representar qualsevol dígit o caràcter en sistema hexadecimal.

Colors primaris en televisió: ho són el verd, el blau i el vermell.

Compilador: programa que tradueix les ordres del programador a instruccions comprensibles per a l'ordinador.

Compressió: esforç a què és sotmesa una peça per l'acció de dues forces aplicades en la mateixa direcció, però en sentit oposat i tendint a ajuntar-ne les partícules.

Conductor: materials que deixen passar el corrent elèctric amb facilitat.

Consum: apropiació final dels béns o els serveis per a ús o propietat del públic.

Contraplacat: placa destinada a la fusteria i a la construcció de mobles, especialment formada per tres o cinc fulloles superposades i encolades, emprada per a plafons i fonadures.

Convertidor. forn que transforma la fosa en acer.

Corrent continu: corrent que circula sempre en el mateix sentit.

Corrent altern: corrent que inverteix alternativament el seu sentit d'acord amb la polaritat.

Corrent elèctric: moviment d'electrons a través d'un cos.

Corriola: roda de superfície lateral en forma de canal, solidària amb un arbre, l'eix del qual és el geomètric de la roda, que permet de transmetre un moviment a un arbre (o de rebre un moviment d'un altre arbre) mitjançant corretges.

Cost: allò que costa una cosa; preu, valor.

Croquis: dibuix d'execució ràpida i resumida, sense detalls.

Culata: peça de ferro fos que va collada a la part superior del bloc del motor per protegir-lo.

Curtcircuit: pujada alta de la intensitat, normalment accidental, que pot arribar a cremar un circuit.

Desbrossar: treure i arrencar la brossa que hi ha en una camp de cultiu.

Dessecació: consisteix a eliminar quasi tota l'aigua que contenen els aliments per evaporació.

Dibuix tècnic: sistema de representació de plans, de seccions, d'alçats, de plantes, d'esquemes, etc, generalment a escala, emprat correntment en arquitectura, en construcció i en la indústria.

Disc òptic (CD-ROM): suport d'informació de gran capacitat, constituït per un disc de vidre recobert d'un aliatge de tel·luri damunt el qual són enregistrades dades per mitjà de l'acció d'un raig làser.

Distribuïdor: mecanisme de fer entrar el vapor a l'interior del cilindre alternativament per un extrem o per l'altre.

Ductilitat: capacitat d'un material per deixar-se reduir a fils molt prims.

Duresa: capacitat dels materials de no deixar-se ratllar o penetrar per altres.

Efecte Joule: l'escalfor despresa per la circulació del corrent elèctric depèn bàsicament de tres factors: el valor del quadrat de la intensitat, la resistència, i el temps durant el qual el circuit estan en funcionament.

Efecte simple: màquina de vapor en que el vapor només s'introdueix per un extrem.

Efecte doble: màquina de vapor en que el vapor s'introdueix pels dos extrems del cilindre alternativament.

Eina: objecte fet per a una acció determinada i utilitzat directament per la mà per a actuar sobre la matèria. Eines de fuster, de paleta.

Eix: peça, generalment cilíndrica, al voltant de la qual giravolta una roda.

Elasticitat: capacitat que tenen alguns materials de recuperar la seva forma primitiva un cop deixa d'actuar damunt d'ells les forces que provocaven la deformació.

Electroimant: bobina de fil conductor a l'interior de la qual hi ha un nucli de material fèrric que es magnetitza en fer circular el corrent per la bobina.

Embarrat: arbre de transmissió proveït de politges emprat en l'accionament de les màquines d'una instal·lació industrial arrossegades per un sol grup motor central.

Empresari: persona física o jurídica que assumeix la responsabilitat i direcció d'una empresa.

Empreses privades: pertanyen a particulars. Poden ser individuals o socials.

Empreses públiques: són les que pertanyen a l'estat.

Energia: capacitat de realitzar un treball

Engranatge: mecanisme de transmissió de moviment circular mitjançant rodes dentades.

ENIAC: primera calculadora electrònica.

Ergonòmic: que s'adapta a l'anatomia del cos humà.

Escala: relació constant que hi ha entre una distància mesurada sobre un mapa o plànol i la distància corresponent mesurada sobre el terreny representat.

Escòria: subproducte no metàl·lic, de consistència vidriosa, que hom obté en la reducció dels minerals per a l'obtenció de metalls o en el tractament de purificació del metall fos.

Esquema: representació gràfica d'un circuit.

Estator: part fixa d'una màquina elèctrica.

Esterilització: tractament que consisteix a destruir la totalitat dels microorganismes que trobem en els aliments.

Estructura: element o conjunt d'elements que han de suportar les forces que actuen en la màquina.

Extrussió: mètode per fer fibres artificials i que consisteix en comprimir i estirar.

Factors de producció: elements que, combinats, permeten la producció de béns i serveis.

Fibres sintètiques: fibres provinents dels derivats del petroli.

Filaberquí: eina per a foradar que consisteix en una maneta semicircular o de doble colze, giratòria, en un dels extrems de la qual hom subjecta la broca o perforador i en l'altre hi ha un pom.

Filet: sortint helicoïdal d'un cargol o un vis.

Flexió: esforç que suporten els materials quan estan sotmesos a una o més forces que actuen sobre el seu eix longitudinal i que tenen tendència a corbar-lo.

Fosa: producte siderúrgic, no forjable, amb un contingut de C que pot variar entre l'1,9% i el 6,6%, amb petites quantitats de Si i Mn i, com a impureses, amb P i S.

Fossa sèptica: dipòsit, habitualment enterrat, on hom condueix l'aigua fecal per a fer-la fermentar i liquidar abans de llençar-la en un pou mort o en una claveguera.

Fragilitat: falta d'aptitud per resistir cops sense trencar-se.

Fulcre: punt de suport d'una palanca.

Fumigació: ruixar les plantes amb productes químics per tal d'eliminar o prevenir malalties degudes a microorganismes o bé a plagues d'insectes o altres animals

Fungicides: serveixen per eliminar o prevenir malalties provocades per l'aparició de fongs a les plantes.

Fusible: dispositiu de protecció contra curtcircuits.

Generador: responsable d'impulsar els electrons a través del circuit.

Generador: màquina electromagnètica que produeix energia elèctrica a partir del moviment rotatori dels seu eix.

Goniòmetre: instrument per a mesurar angles.

Helicoïdal: que té forma d'hèlix, corbat.

Hendibilitat: facilitat de partir-se en el sentit de les fibres.

Herbicides: s'apliquen abans de sembrar per eliminar o prevenir el creixement d'herbes a les terres de conreu.

Higroscopicitat: capacitat d'absorbir o desprendre aigua.

Homogeneització: operació que consisteix en reduir el mida dels glòbuls de greix de la llet i distribuir-los uniformement.

Humus: matèria orgànica que hi ha en el sòl.

Imant: material que té la capacitat d'atreure el ferro i alguns dels seus derivats. N'hi ha de tres tipus: naturals, artificials i electroimants.

Injecció electrònica: sistema d'alimentació dels motors alternatius de combustió interna que consisteix a injectar la quantitat adequada de combustible directament dins la cambra de combustió o a l'entrada del cilindre.

Insecticides: serveixen per eliminar insectes nocius.

Intensitat: nombre d'electrons que es mouen per unitats de temps. És una característica dels conductors.

Interruptor diferencial: interruptor que serveix de protecció i que talla el corrent en cas de curtcircuit o d'accident.

Lamel·les: cadascuna de les peces de coure que formen el col·lector d'algunes màquines elèctriques rotatives.

Liofilització: consisteix a congelar l'aliment i evaporar directament l'aigua en unes condicions de pressió molt baixes.

Línies de força: línies que representen la intensitat i la direcció d'un camp magnètic.

Llautó: aliatge de coure amb zinc i, de vegades, petites quantitats d'altres metalls.

Llenguatge compilat: tipus de llenguatge informàtic que primer comprova tots els possibles errors del programa i si no n'hi ha cap , aleshores comença a executar les diferents instruccions.

Lleva: disc proveït d'una prominència en la seva perifèria i que pot girar a l'entorn del seu eix. Serveix per transformar moviments circulars en rectilinis

Lliços: aparells que s'encarreguen de pujar i baixar els fils de l'ordit.

Lliscament: desplaçament de dues superfícies en contacte, de manera que els punts de contacte de l'una tenen un moviment de translació respecte als de l'altra.

Lubrificació: consisteix en la col·locació dels lubrificants entre les superfícies que llisquen en contacte amb peces mòbils per tal de disminuir les pèrdues d'energia i el desgast que es produeix entre elles.

Lubrificació: dins el càrter del motor de 4T hi ha una quantitat d'oli lubrificant per augmentar el rendiment del motor i per dissipar la calor generada pel fregament.

Mal·leabilitat: capacitat d'un material per deixar-se reduir a làmines molt fines.

Manuar i metxera: màquines que s'encarreguen d'estirar les cintes.

Margarita: roda d'un material flexible i de forma que recorda la flor homònima, que porta a la perifèria dels ``pètals'' els caràcters que per percussió, a través d'una cinta tintada, imprimeixen el paper en algunes màquines d'escriure i en algunes impressores.

MARK 1: primer ordinador digital de la història dissenyat per Howard Aiken.

Material: substància o cos (pur o bé compost) amb unes determinades propietats físiques, químiques i mecàniques que és útil per determinades aplicacions tecnològiques.

Màquina analítica: projecte de màquina creat per Charles Babbage però que no va arribar a construir-se per la seva complexitat mecànica.

Màquina-eina: conjunt motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials per a una acció determinada.

Màquines motrius: pertanyen a aquest grup les que transformen una energia primària o d'origen en mecànica.

Màquines operatives: són les que actuen sobre la matèria, modificant-ne la forma, les dimensions, etc.

Màquines simples: són aquelles que estan formades bàsicament per un sol element i en les quals fonamentalment s'inverteix el treball útil per ampliar forces.

Mecanisme: conjunt mecànic que, dins d'una màquina, transmeten o modifiquen moviments tot realitzant una funció concreta.

Mercat: conjunt d'activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants.

Metrologia: ciència que estudia les diverses unitats de mesura i la seva tècnica.

Micròmetre o pàlmer: mesurador de gruixos, de precisió, proveït de cargol micromètric.

Mola de peix: conjunt de peixos ja capturats dins la xarxa.

Molturació: triturar i reduir l'aliment a pols.

Monopoli: forma de mercat en què l'oferta és concentrada en les mans d'un sol oferent i la demanda és atomitzada.

Motor elèctric: màquina motriu capaç de transformar energia elèctrica en energia mecànica.

Motor d'explosió: motors que aconsegueixen realitzar el treball a partir d'una explosió dins la màquina mateixa.

Motor de quatre temps: els motors 4T utilitzen la gasolina com a combustible i transformen el moviment alternatiu del pistó utilitzant un mecanisme biela-manovella. El cicle de 4T es coneix també com a cicle Otto o cicle Beau Rochas

Multímetre: aparell de mesura en els quals s'integren diferents funcions. Bàsicament poden mesurar tensions, intensitats, resistències a més d'altres magnituds.

Nanses: gàbies de vímet que s'utilitzen per a pescar.

Napa: tela prima que surt de barrejar diferents partides de fibres.

Necessitats primàries: són les necessitats que tenim per sobreviure. Ho són el vestuari, la vivenda, el transport i l'alimentació.

Nivell: instrument que permet de comprovar l'horitzontalitat d'un pla o d'una línia o de determinar la diferència d'altura entre dos punts.

Nònius: instrument fet de dos regles graduats l'un dels quals llisca al llarg de l'altre, emprat per a mesurar longituds amb precisió.

Operacions bàsiques: aquelles operacions que formen part d'un procés de producció.

Ordit: fils paral·lels i tensats, fixos, per on passa l'agulla.

Organigrama: representació gràfica d'una estructura organitzativa determinada.

Organització: coordinació planificada d'un grup de persones per tal d'aconseguir un objectiu comú mitjançant la divisió del treball i una jerarquia d'autoritat o responsabilitat.

Palanca de primer grau: té el punt de suport o fulcre a l'interior de la barra, situat entre la força i la resistència.

Palanca de segon grau: té el punt de suport o fulcre en un dels extrems de la barra i s'aplica la força en l'altre extrem. La resistència es situa a l'interior de la barra.

Palanca de tercer grau: té el fulcre en un dels extrems de la barra i la resistència es situa a l'altre extrem. La força s'aplica en un punt de l'interior de la barra.

Palanca: consisteix en una barra rígida recta o corba que pot girar al voltant d'un punt de suport o fulcre.

Palangre: tècnica de pesca que consisteix en una corda llarga, de la qual pengen unes altres cordes més primes, cadascuna de les quals va proveïda d'un ham al seu extrem lliure.

Pas de rosca: distància entre dues voltes consecutives d'una rosca.

Pasta mecànica: pasta de paper obtinguda directament triturant fusta i barrejant-la amb aigua.

Pasta química: pasta de paper obtinguda de la trituració de fustes amb serres i amb algun àcid.

Pasteurització: procediment per a la conservació d'aliments que consisteix en llur escalfament a temperatures més suaus que en l'esterilització durant uns temps determinats i refredament.

Perfil: rep aquest nom la cara de l'objecte vist des del cantó, ja sigui el dret o l'esquerra.

Perifèric: conjunt d'unitats que formen part del hardware d'un sistema informàtic sense formar part de la unitat central.

Perspectiva: construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional.

Peu de rei: aparell de mesura per a amidar distàncies curtes amb una precisió de centèssimes de mil·límetre; consta d'un regle fix, graduat, amb una pota que li és perpendicular, i un cursor, proveït d'una altra pota, que porta incorporat un nònius o un visualitzador digital.

Pinyó: roda dentada de petit nombre de dents.

Piscifactoria: lloc on es crien peixos en aigua dolça.

Pistó: òrgan de certes màquines, de forma cilíndrica, que es pot moure amb moviment alternatiu a l'interior d'un cilindre.

Pla inclinat: pla que forma un cert angle amb el pla horitzontal. Serveix per desplaçar cossos d'un nivell a un altre superior.

Planta: rep aquest nom la cara de l'objecte vist des de dalt.

Planter: conjunt de llavors.

Plasticitat: propietat dels materials que es manifesta en conservar indefinidament les deformacions produïdes per alguna força en deixar d'actuar aquesta força.

Plat: roda dentada de diàmetre gran que és emprada en les bicicletes

Plotter: dispositiu de dibuix automàtic que actua com a perifèric d'un ordinador i que serveix per dibuixar plànols.

Poli(Clorur de Vinil): resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil designada generalment mitjançant la sigla PVC.

Polietilè: matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l'etilè a alta pressió o bé a baixa pressió.

Polispast: sistema de dos grups d'una o més politges cadascun, l'un fix i l'altre mòbil. Aquest giny aconsegueix avantatge mecànic.

Politja motriu: és la politja que s'acobla al motor.

Politja conduïda: politja que es fixa a l'eix de sortida i que no té moviment propi.

Potència: capacitat que té un receptor o aparell de realitzar la seva funció més intensament i/o amb més rapidesa. És una característica pròpia dels receptors.

Potència: relació entre el treball i el temps.

Pressupost: estimació el més exacte possible del preu real que tindrà l'objecte una vegada fabricat.

Procediment U.H.T. (Ultra High Temperature): procediment d'esterilització en el que s'estalvia temps i energia, a l'hora que no es modifica el sabor ni l'olor de la llet.

Procés tecnològic: tot el que es fa des de que sorgeix un problema fins que es troba una solució.

Producció en sèrie: sistema que consisteix a dividir en diverses fases la fabricació d'un producte determinat.

Producció: conjunt d'activitats humanes acomplertes mitjançant la utilització de recursos naturals i mitjans de producció per tal d'obtenir béns que satisfacin les necessitats humanes.

Productes agroalimentaris: productes agrícoles per al consum humà.

Productivitat: relació entre la producció obtinguda i els mitjans utilitzats.

Programa font: programa que l'usuari fa tal i com està teclejat.

Projecció: sistema de representació utilitzat per a obtenir sobre un pla la imatge dels objectes, de manera que a cada punt de la imatge representada, anomenada també projecció, correspongui un punt de l'objecte.

Prototip: primera màquina, instal·lació industrial, vehicle, etc, construït per tal d'experimentar, en funcionament, les seves qualitats, característiques, rendiment, etc, i per tal d'efectuar-hi les millores necessàries i de resoldre les seves imperfeccions abans de començar-ne la fabricació en sèrie.

Quarta generació d'ordinadors (1970): invenció del microprocessador i ordinadors destinats com a eina quotidiana.

Quilogràmetre: unitat de treball, de símbol kgm, equivalent al treball necessari per a alçar un quilogram a 1 m d'alçada.

Radiador: aparell emprat per a refredar el motor a través d'un líquid que circula a través del circuit de refrigeració.

Raspa: llima de dents piramidals o còniques especialment sortints que serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàl·lics.

Receptor: transforma l'energia elèctrica del generador en una altra d'útil.

Recuit: tractament tèrmic al qual són sotmeses les peces metàl·liques, especialment les de ferro i les d'acer, i també les de vidre i les ceràmiques, per tal de disminuir-ne la fragilitat i conferir-los el tremp necessari.

Regulador centrífug: regulador de la màquina de vapor consistent en un eix que girava a una velocitat proporcional a la de l'eix principal de la màquina. Quan la màquina s'accelerava, les boles metàl·liques que hi havia al regulador s'enlairaven i tancaven la vàlvula d'accés de vapor al cilindre i a la inversa.

Relació de transmissió: nombre que ens indica les voltes que donarà la roda conduïda per cada volta que doni la motriu.

Relació de compressió: relació que hi ha entre el volum màxim i mínim del cilindre.

Relè: dispositiu electromagnètic capaç d'obrir i tancar un circuit mitjançant un electroimant.

Rendiment: relació que hi ha entre l'energia total que consumeix una màquina i el treball útil que produeix.

Repetidors: antenes instal·lades per tot el territori d'un país que només amplien les ones i les tornen a enviar.

Residu: és tot aquell material o producte generat en un procés de fabricació o de transformació que és abandonat un cop ha estat consumit.

Resistència: dificultat que ofereixen els materials de deixar passar el corrent elèctric a través seu.

Resistència: propietat que tenen els cossos de suportar l'acció d'agents mecànics, físics o químics, sense trencar-se, deformar-se, etc, sense ésser atacats per aquests, etc.

Roda hidràulica: roda proveïda a la perifèria de nombrosos àleps o paletes sobre els quals és exercida la força de l'aigua d'un corrent perpendicular al seu eix de rotació, o d'un salt que provoca la rotació de la roda tot transformant en energia mecànica l'energia disponible del salt o del corrent.

Roda de corrents superior: roda hidràulica amb catúfols que retenen l'aigua. En aquesta roda el que fa moure la roda és el pes de l'aigua. L'aigua li ve per la part de dalt.

Roda de corrent mitjà: roda hidràulica amb àleps. Aquest model necessita que s'adapti el terreny a la forma de la roda. És la roda més eficient.

Roda de corrent inferior: la roda es submergeix en l'aigua i el corrent empeny als catúfols que fan girar a la roda.

Roda: peça circular, rígida, de poc gruix respecte al seu diàmetre, susceptible de girar entorn d'un eix fix o dotat de moviment de rotació que passa pel seu centre.

Rosca: resalt o solc anomenat filet, aplicat sobre una superfície cilíndrica de manera uniforme i constant que descriu una línia helicoïdal.

Salaó: tècnica de conservació d'aliments que consisteix en cobrir amb sal els aliments, normalment, el peix i la carn.

Salmorra: solució aquosa de sal amb la qual hom pot tractar aliments per tal de conservar-los.

Salt: diferència d'altitud entre el nivell superior de l'aigua i el nivell on es troba la turbina.

Satèl·lit geoestacionari: satèl·lit que sempre està situat damunt de la mateixa part de la terra.

Sector primari: conjunt d'activitats econòmiques relacionades amb l'agricultura, la ramaderia, els boscs, la caça i la pesca.

Sector secundari: sector de producció que s'encarrega de transformar les matèries primeres en béns comuns.

Sector terciari: conjunt de les activitats econòmiques considerades com a no productives, o no directament productives, anomenat també sector residual o sector de serveis.

Segona generació d'ordinadors (1960): ordinadors creats amb transistors i només per a aplicacions científiques.

Selector: commutador de més de dues posicions.

Serjant: instrument de fusta o de ferro emprat pels fusters per a mantenir premudes l'una contra l'altra dues peces de fusta encolades fins que s'hagin enganxat.

Silvicultura: ciència que estudia el conreu dels boscs i llur aprofitament racional.

Sistema operatiu: programa que tradueix les nostres ordres bàsiques a codi màquina per a que l'ordinador les entengui.

Sistema de targes perforades de Jacquard: telers automàtics que funcionaven amb programes que s'hi introduïen amb aquest tipus de targes.

Sistema hexadecimal: sistema de numeració que utilitza com a base el nombre 16 (els 10 dígits decimals més les lletres A, B, C, D, E, F).

Sistema Whitworth: sistema de classificació de rosques que fa servir la polzada com a unitat de mesura.

Sistema ISO: sistema de classificació de rosques que fa servir el mil·límetre com a unitat de mesura.

Símbol: representació gràfica d'un element.

Sublimació: consisteix a eliminar quasi tota l'aigua dels aliments.

Tacòmetre: aparell mecànic o elèctric que indica la velocitat de rotació d'un òrgan mecànic, generalment expressada en voltes per minut.

Taula de la veritat: es basa en els estats d'accionament dels aparells de comandament i la repercussió que aquests estats tenen sobre els receptors.

Tecnologia: estudi de la tècnica.

Tenacitat: capacitat que tenen alguns materials de resistir sense trencar-se.

Tensió: energia que fa possible el moviment de les càrregues elèctriques. És una característica pròpia dels generadors.

Tercera generació d'ordinadors (1965): ordinadors creats amb circuits integrats i destinats a aplicacions científiques i d'oficina.

Termoestable o termoendurible: dit de les matèries plàstiques que només poden ésser ablanides per l'acció de la calor una sola vegada.

Termoplàstic o termofusible: dit de les matèries plàstiques que són ablanides cada vegada que hom les sotmet a una temperatura suficient i que s'endureixen, cada vegada, en refredar-se.

Tissatge: procés d`obtenció de teixits a partir de fils.

Torsió: esforç que experimenta un cos quan està sotmès a una o dues forces que giren en un pla perpendicular al seu eix i que tendeixen a torçar-lo.

Tracció: nom donat a les dues forces, una de les quals pot ésser la reacció de l'altra, que, aplicades en el mateix eix d'un cos, tendeixen a allargar-lo.

Treball: activitat conscient de l'home que requereix un esforç físic i/o mental per tal d'obtenir béns o mitjans econòmics.

Treballadors: conjunt de persones que aporten la seva activitat física a canvi d'una contrapestació econòmica.

Tremp: tractament al qual hom sotmet un metall per tal d'endurir-lo, especialment el que consisteix a escalfar-lo i refredar-lo ràpidament en submergir-lo sobtadament en un líquid fred.

Turbina: màquina rotativa que transforma l'energia cinètica, potencial, interna o de pressió d'un fluid en energia mecànica.

Turbo: s'encarrega d'introduir els gasos combustibles dins el cilindre a una pressió superior a la atmosfèrica.

Unitat de control: part del hardware d'un ordinador que, quan rep una instrucció completa, la interpreta i activa els circuits corresponents per executar-la.

UNIVAC 1: primer ordinador comercial en que la memòria també emmagatzemava el programa i no s'havia de reconfigurar els circuits interns per a cada programa.

Userda: planta herbàcia per alimentar bestiar.

Vaixell-factoria: vaixells de grans dimensions que porten a bord instal·lacions de neteja, congelació i envasat de peix.

Vàlvules: mecanismes que s'encarreguen de fer entrar i sortir els líquids i gasos que entren i surten del motor 4T. El motor de 2T no en té.

Velocímetre: aparell de què són proveïts els automòbils, les motocicletes, etc, que indica en cada moment la velocitat del vehicle.

Vis sense fi: mecanisme de transmissió de moviment que consisteix en un cargol que engrana en una roda dentada i que permet de transmetre un moviment de rotació en angle recte.

Volant d'inèrcia: roda que feia tornar el pistó al seu lloc en les màquines de vapor de simple efecte.

Xarxa: associació o conjunt de circuits.