0 Que és

Serp,rèptil que té el cos molt allargat i habitualment cilíndric, si les serps marines i moltes serps d'arbre presenten el cos aplanat lateralment. Les serps no tenen potes, no tenen extremitats externes, encara que algunes conserven part de les potes posteriors, visibles en la base de la cua de les grans boes i pitons. Estan cobertes d'escates, compostes d'un material de la pell, posades en fileres regulars i, geconserven part de lesneralment, solapades com les teules d'un teulada. Les escates dels costats i el dors són més xicotetes que les de la part superior del cap i les de la superfície ventral (inferior). Les escates de la superfície dorsal (superior) poden ser llises o presentar un ressalt allargat; altres modificacions de les escates permeten l'aparició de xicotets bonys i diminuts forats. Canvien la pell i la coberta exterior de les escates de forma periòdica, generalment en una sola peça, incloent la coberta dura i transparent que els protegix els ulls, ja que les serps no tenen parpelles mòbils i els ulls romanen constantment oberts. La freqüència de la muda varia d'una espècie a una altra, i inclús en una mateixa espècie, en funció de l'edat i la grandària de l'individu. Les serps jóvens, de creixement ràpid, canvien la pell amb més freqüència que les adultes, de creixement lent. En algunes espècies la muda es produïx aproximadament cada 20 dies; en altres només una vegada a l'any.

1-On viuen

Hi ha diferents tipus de serps des de colobres marines fins serps que trepen pels arbres no obstant hi ha marines i terrestre ja que poden ser trepadores però no voladores.

2-Locomoció

Locomoció de les serps

Dels quatre mecanismes pels quals es mouen les serps, el serpentí és el més comú i veloç. La serp contrau els seus músculs per a generar una sèrie d'ondulacions que li permeten avançar. També poden usar este moviment per a nadar. En el moviment recte o d'eruga, les grans serps usen les seues escates abdominals per a aferrar-se al sòl. Es tracta d'un moviment molt útil per a moure's en caus estrets. Este moviment i el d'acordió, en el que la serp contrau i allarga els seus poderosos músculs a manera de moll, són útils per a enfilar. El tipus de moviment menys comú és el d'algunes serps del desert, cridat colp de costat; en ell la serp alça del sòl el seu cos formant una espiral mentres es mou lateralment.

3-Anatomia

Esquelet d'una serp

Una serp pot tindre fins a 400 vèrtebres, la qual cosa li dóna gran flexibilitat de moviments. Les vèrtebres permeten també la fixació dels seus músculs, responsables delmovimiento, la captura de preses i la seua ingestió.

Cos intern d'una serp

El Cos Llarg I Prim de les serps conté nombroses vèrtebres —Mai menys de 100 i a vegades més de 300—, cada una d'elles amb un parell de costelles, les dos primeres connectades al cap. L'esquelet és d'estructura lleugera i presenta característiques específiques que permeten una gran llibertat de moviments. Les peces del crani tenen gran mobilitat i poden dislocar-se en unes quantes direccions, la qual cosa permet a la serp engolir preses grans en relació amb la grandària del cap i el cos. Esta mobilitat pot apreciar-se molt en especial en els dos ossos de la mandíbula inferior, que estan subjectes al crani per un os curt i mòbil, i units en la part davantera per mitjà d'un lligament elàstic. Ambdós mandíbules disposen de nombroses dents esmolades, semblants a agulles, tots ells corbat cap arrere, en direcció al fons de la boca. Estan posats en sis fileres en el cap —és a dir, dos fileres a cada costat de la mandíbula superior i una a cada costat de la inferior. Excepte en les espècies verinoses, les dents són massisses i es reemplacen cada cert temps. Quan la serp captura una presa, les dents corbades li permeten subjectar-la amb fermesa. La presa mor ràpidament i és engolida per moviments alterns de les fileres de dents, que fan que entre en la boca. Quan passa a través d'ella, la presa queda coberta de saliva; contràriament requerir diverses hores.

. Les grans pitons poden consumir animals que pesen fins a uns 70 Kg, però es tracta d'un procés laboriós.

Les Espècies Verinoses tenen dos dents buides, denominats claus, en certa manera semblants a una xeringa, que se situen en la part davantera de la mandíbula superior. Igual que les altres dents, són reemplaçats periòdicament i el clau nou creix abans que el vell caiga. Així, durant un breu espai de temps, la serp pot tindre dos claus a cada costat de la mandíbula. En un nombrós grup de serps que engloba a les serps de cascavell i als escurçons, l'os que sustenta el clau està subjecte al crani de tal manera que pot plegar-se cap arrere, cap a l'interior de la boca, quan no ho estan usant. Les cobres i les serps coral representen a un altre gran grup de serps, en el que els claus no són mòbils, sinó que estan constantment erectes. Es connecten per mitjà del conducte del verí a les dos glàndules verinoses, que són glàndules salivares modificades, situades a un costat i a l'altre del cap darrere de cada ull. La serp ha de mossegar per a injectar el verí; cap té agulló en la cua. Poden mossegar en qualsevol moment i des de qualsevol posició, inclús davall de l'aigua. Normalment ataquen des d'una posició defensiva, que consistix a enroscar-se sobre si mateixes i projectar el cap i part del cos cap a la víctima. Quan el cap emergix dels anells, porta ja la boca oberta de bat a bat.Una interessant modificació, presente només en les espècies arborícoles, permet a estes escopir o projectar un doll de verí cap als ulls del seu enemic, arribant distàncies de fins a 2,4 metres. El verí pot produir ceguera. Este mecanisme només s'utilitza com a defensa i mai per a obtindre aliment.

4-Verí

El Verí És Una Mescla complexa de proteïnes que destruïxen diversos teixits del cos, immobilitzant o matant a la presa. Els verins es classifiquen sovint en dos grans categories: neurotóxicos, que són els que afecten el sistema nerviós, o hemotóxicos, que afecten la sang.

De fet, tots els verins contenen elements d'ambdós tipus, però l'usual és que un predomine. En general, el tipus neurotóxico és més eficaç, ja que actua sobre el sistema nerviós central produint un fallada respiratòria o cardíac. Les hemotoxinas destruïxen les cèl·lules de la sang, el revestiment dels vasos sanguinis i altres teixits. A causa de la destrucció local de les cèl·lules circulatòries, els verins hemotóxicos es difonen més lentament i tenen una acció més lenta que les neurotoxinas.

5-Comportament

Les Serps Tenen el sistema nerviós ben desenvolupat i intel·ligència intermèdia entre la dels peixos i la dels mamífers. Mostren una marcada capacitat d'adaptació a la vida en captivitat i algunes poden arribar a ser prou manses. Els membres de moltes espècies es mostren nerviosos i excitables quan són capturats, però solen respondre ràpidament al bon tracte i les cures. Quan se troben amenaçades en el seu estat natural, algunes serps executen exhibicions d'amenaça molt elaborades; les inofensives poden arribar a paréixer més perilloses que les verinoses. Encara que no tenen veu, moltes vegades emeten xiuxiuejos a gran volum. Moltes serps fan vibrar la cua quan estan excitades, produint així un so perfectament perceptible. El cas més cridaner és el del cascavell corni de les serps de cascavell, que arriba a vibrar amb una freqüència de 50 vegades per segon de mitjana. El so resultant, igual que el xiuxiueig, és una advertència als enemics, no un senyal per a atraure a altres individus de la mateixa espècie. Cada vegada que la serp experimenta una muda, la qual cosa ocorre entre una i cinc vegades a l'any, s'afig un nou segment al cascavell, molts dels quals es desgasten o es trenquen, pel que, al contrari del que diu la saviesa popular, el seu nombre no és una indicació precisa de l'edat de la serp.

La Majoria De Les Serps tenen la vista ben desenvolupada, no obstant, moltes serps excavadores són pràcticament cegues. Depenen en gran manera del seu agut sentit de l'olfacte per a caçar.Tenen un sentit químic addicional que utilitzen àmpliament en quasi totes les activitats. Trauen la llengua, llarga i bífida, i amb ella arrepleguen partícules odoríferes que transporten al paladar, posant-les en contacte amb un receptor anomenat òrgan de Jacobson, situat en el cel de la boca. La llengua rep també estímuls tàctils.

Les Serps Són Sordes als sons transmesos a través de l'aire. Així, una serp de cascavell no sent el so produït d'una altra, ni la cobra el so de la flauta de l'encantador de serps. No obstant, poden percebre vibracions a través del sòl o de qualsevol objecte amb què estiguen en contacte. Els cròtals presenten unes foses en el cap, entre l'ull i l'orifici nasal; i les boes i les pitons també tenen receptors semblants que es troben en orificis labials. Per mitjà d'estos receptors poden localitzar a les seues preses de sang calenta durant la nit.

Totes Les Serps Són carnívores i s'alimenten de gran varietat d'animals, des d'insectes, aranyes i caragols fins a granotes, ratolins i rates. Curiosament, algunes s'alimenten només d'altres serps.

6-Cicle Vital

La Majoria De Les Serps són ovípares i posen els seus ous en algun lloc arreplegat, però també hi ha espècies ovovivípares i algunes vivípares. Tant els ous com les cries poden arribar fins a 100 per posta, però allò més habitual és que siguen molts menys. Les cures parentals no existixen pel que fa a les cries, encara que algunes espècies protegixen els ous durant el període d'incubació; la femella de la pitó inclús els Cova. El creixement és prou ràpid i les cries arriben la maduresa en el transcurs d'1 a 5 anys. L'edat més avançada que s'ha registrat entre estos animals és de poc menys de 30 anys.

7-Distribució

Les Serps Se Distribuïxen principalment per les regions tropicals i subtropicals. Es coneixen unes 2.500 espècies, agrupades en huit o deu famílies, depenent del sistema de classificació utilitzat per a algunes serps excavadores i arborícoles. La família Colúbrids és la més gran i comprén les espècies més comunes en tot el món, a excepció d'Austràlia, on la família Elápids és la dominant. Este segon grup engloba algunes de les serps més mortíferes del món, com les mambes, les cobres i les serps de coral. Altres dos grups importants de serps verinoses són el dels cròtals, entre els que s'inclou a la serp de cascavell i altres de la família Crotálids, i els dels veritables escurçons, com l'escurçó europeu, de la família

Vipèrids, en la que a vegades s'engloben ambdós grups. Les serps més grans del món pertanyen a la família Boides, que comprén les boes i les pitons. Alguns membres d'esta família no arriben mai una

longitud superior als 0,6 M; els gegants de la família poden arribar, de vegades, a mesurar més de 9 metres.

Les Serps, a causa dels seus hàbits carnívors, exercixen un paper important en el manteniment de l'equilibri natural, especialment en el que es referix al control de plagues com les de rosegadores, que tendixen a multiplicar-se a gran velocitat. Presten, per tant, importants servicis a l'agricultura, al limitar el creixement de poblacions d'espècies danyoses.

Curiositats

Com aconseguixen els encantadors de serps hipnotitzar una cobra?

Moltes persones han presenciat l'acte en què un encantador de serps doma a una cobra, deixant-la quieta i mansa amb el so de la seua flauta. No qualsevol persona pot fer-lo, per-tant requerix pràctica, autoconfiança i sobretot molta tranquil·litat.

En realitat, les serps són sordes. El seu principal sentit és l'olfacte, el qual residix principalment en la seua llengua. És per esta raó que quan cacen trauen contínuament la llengua. Poden també sentir les vibracions en el sòl a través del seu ventre, per la qual cosa poden percebre una persona que s'aproxima descuidadament. Però no poden sentir. Si les serps són sordes com poden ser hipnotitzades pel so de
Una flauta?

Les serps no es calmen per la música de la flauta, sinó pel moviment suau de l'instrument. L'encantador de serps mou d'un costat a un altre la flauta lentament, i La serp si que este moviment amb el cap, en aparença hipnotitzada, però en realitat és la forma en què una serp observa millor a un objecte en moviment i que pot ser-li potencialment perillós.

D'altra banda, encara que les serps com les cobres siguen molt perilloses, si es té atenció es pot evitar la seua mos. Una serp utilitza el seu verí per a atacar a les preses de què va a alimentar-se i en menor grau com una arma contra un animal major. Si no s'ataca directament a una serp, és poc probable que es patisca una mos.

En el cas dels encantadors de serps, els que realitzen este acte es mouen lentament, sense realitzar moviments amenaçadors contra la serp. Al no percebre un perill immediat, l'animal no ataca, però per precaució seguix amb la vista el moviment de la flauta.

Tot açò fa la impressió que la serp queda captivada per la música, però en realitat l'encantador de serps usa el seu coneixement i experiència sobre estos animals per a poder manipular-los sense gran perill.

Els serps Marines

Hi ha més de cinquanta espècies de serps verinoses en l'oceà. Les serps Marines són bones nadadores, perquè posseïxen una cua aplanada que utilitzen de timó, però com els altres rèptils, respiren aire i necessiten eixir sovint a la superfície per a sobreviure. La majoria de les serps marines viu en l'oceà Indique i en el Pacífic Occidental, al nord d'Austràlia.
Afortunadament, la majoria de les serps marines només volen que les deixen tranquil·les.

8-Bibliografia

Enciclopèdia Encarta 2006

(Biblioteca Premium Microsoft Encarta 2006 v.15.0.0.0603)

Autors: Microsoft Software 1993-2006 Tots els drets reservats.

Pagines proporcionades pel buscador "Google"

[Web en línea] <http//www.google.es> [consulta 10-5-2006]

9-Anex