Presentació

· Tipus d'entitat: Vila extremenya

· Superfície del terme municipal (Km2): 40,8

· Altitud: 237 m.

· Població: 1.520 hab.

· Distància capital: 76 km

· Partit judicial: Mérida

Situació del municipi

Dins de la comunitat d'Extremadura, que se situa al sud-oest d'Espanya tocant a Portugal, i pertanyent a la província de Badajoz està Villagonzalo. Apareix al nord de La Zarza, pròxima a la riba esquerra del Guadiana, més connectada per tant amb l'àmbit de influència de Guareña que amb l'emeritens. Compta amb l'estació de ferrocarril de la línia de Madrid.

Situat el nucli en el més alt d'una extensa plana, envoltada de serres i en el marge esquerra del riu Guadiana. Entre les altures destaquen les serres de Los Cantos i Hospital. Banyen el territori el riu Guadiana i els rierols Del Caballo i San Juan.

Clima

El clima és de tipus mediterrani subtropical, essent la temperatura mitjana anual de 16,7 º C. Els hiverns solen ser suaus, amb una temperatura mitjana de 9 º C, les mínimes absolutes arriben a uns -2º C. El estiu es sec i calorós amb una temperatura mitjana estacional de 25º C i unes màximes absolutes que arriben a els 40º C. La precipitació mitjana anual es de 502 mm.

Demografía

Durant la primera meitat del segle la població de Villagonzalo, ha presentat

daltabaixos fins arribar l'any 1960 on es dóna el seu major nombre d' habitants. A partir d'aquella data l'emigració ha afectat al nucli de forma important arribant a perdre una important part dels seus membres. A partir de 1980 la població s'ha estabilitzat, en l'actualitat hi ha una població de dret de 1.520 habitants.

Activitat econòmica

En la distribució de sectors s'aprecia un predomini de l'agrari, seguit del de serveis i amb menys predominació de tots el de la indústria i la construcció. La major part de les terres estan cultivades, regant-se del Canal del Zujar, essent recent la Concentració Parcel·lària.

Els principals cultius són el blat de moro, els tomàquets, el cotó, les olives... I la ramaderia es d'ovelles i porcs.

Història i monuments

La seva fundació com a vila independent de l'Encomienda de Alange, s'atribueix en el segle XIV al Mestre santiaguista Gonzalo Mexía, de qui deriva el seu apel·latiu. El 1588 s'independitza d'aquest domini mitjançant el pagament de 70.000 ducats a Felip II, quedant com a vila exempta subjectada al Partit de Mérida. A l'actualitat constitueix un centre de naturalesa rural on s'ha alterat molt poc la seva fesomia tradicional.

Els naturals són coneguts familiarment dins de la comarca per l'apel·latiu de “galapagueros”.

Tradicions antigues mencionen l'existència en la localitat d'una campana amb la peculiaritat prodigiosa de què el seu repic calmava les tempestes i garantia parts feliços.

En l'aspecte monumental el fet més significatiu es l'església parroquial de Ntra. Sra. De la Concepció, obra del XVI modificada substancialment en el XVIII; reconstruïda quasi per complet després de la Guerra Civil de 1936, i sotmesa encara més recentment a altres transformacions.

L'edifici es presenta en l'actualitat pulcrament encalcinat en to ocre, tant interiorment com exteriorment. A la part frontal hi trobem la façana de la torre amb remats de capitell i una senzilla portada.

En el seu interior resulta d'interès la porta de la sagristia, de senzill disseny clàssic amb el fort coronat per el escut “santiaguista”. Entre els continguts és de ressenyar el Crist Natzarè, obra primerenca de Juan de Avalos, i el retaule major, obra també moderna, de petites proporcions i digna factura, realitzada segons els models barrocs. Pèrdua irreparable va ser la del magnífic reliquiari donat al temple pel Provisor de Lima, Juan Núñez, desaparegut durant les destrosses experimentades per la parròquia en 1936.

Entre las construccions civils es distingeix l'edifici de l'Ajuntament, obra moderna de modesta presència, però de notable harmonia dins de la seva senzillesa, i molt be encaixada amb l'entorn ambiental tradicional.

Gastronomia

Són de destacar en la gastronomia de Villagonzalo, plats com:

· Calderada de Xai

· Carns de xai rostides i guisades

· Amanides

· Gaspatxo

· Dolços artesans

A més, per la seva proximitat al Guadiana,

es freqüent la preparació d' alguns plats de peixos, barbs principalment, que normalment es preparen rostits o fregits.

Festes típiques

• La fira d'Abril (17 d'abril)

Provenint la tradició de quan antigament es feia fira per a vendre ramaderia de diferents tipus entre la gent del poble i la comarca.

• Festa de l'emigrant (15 d'agost)

Establerta per l'Ajuntament no fa molts anys, per a celebrar la tornada dels emigrants a l'estiu.

• Festes del Crist ( 14 de setembre)

Seguint la tradició de cada any se celebren en honor al Crist i es treu al carrer les imatges de Ntra. Sra. De la Concepció i Crist Natzarè, patró del poble.

Balls

El ball tradicional de tota Extremadura és la popular Jota, que s'acostuma a ballar fent parelles de nois i noies, i que vol significar que l'home vol guanyar-se a la noia, tot dins d'un ambient festiu.

Les danses més típiques d'Extremadura, que es ballen a les festes del poble, són:

“El candil”: és un ball de rodó o molí. Procedeix d'Olivenza, zona fronterera amb Portugal.

“La serrana del caldero”: es ballava a les matances del porc.

“Fandango de Albuquerque”: és un ball de romeria.

“Fandango extremeño”: és un dels “fandangos” més ballats.

“Baile de las alforjas”: és un ball de Nadal que es feia servir per a demanar diners.

D'altres danses també típiques són:

“El picoteao”

“La uva”

“Fandango de Almendral”

“El suelto”

“Los colorines”

“Las lavanderas”

Vestits tradicionals

El vestit típic d'Extremadura prové de Don Benito i consisteix en un vestit de gala per a la dona i un vestit de feina per a l'home.

El vestit de gala de dona consta de faldellí i faldilla llarga d'ample vol. Es distingeix pel seu disseny de línies horitzontals amb colors poc cridaners intercalats. Del mateix disseny són les mitges, corset, mantó, davantal i butxaca, amb brodats molt bonics que complementen la vestimenta.

Resulta també característic el pentinat, amb castanya i rodets adornats amb cintes i un gerani vermell.

I per últim està el mantó que és una de les peces més belles i elegants del vestit femení. Brodat a mà, amb flors i dibuixos sobre el fons negre que té i acabat en uns llargs flecs, fan d'aquesta peça una obra d'art.

El vestit de feina dels homes està realitzat en la seva major part amb vellut negre i consisteix en un pantaló ajustat negre, que acostuma a acabar amb unes polaines cordades amb botons platejats, una camisa blanca amb vius en el pit i una faixa vermella amb serrells brodats en els extrems, i que en la seva col·locació un dels extrems es deixa deslligat.

El vestit es complementa amb una jaqueta igualment de vellut negre, guarnida amb cuir, i una armilla a l'estil de la jaqueta i amb els mateixos guarniments de cuir.

Finalment el vestit també inclou unes sabates negres i un barret d'ala ampla.

Associacions

Existeixen varies associacions en la localitat:

· Associació de Mares i Pares “Nuestro Jesús Nazareno”, que també es associació cultural.

· Associació Deportiva de Villagonzalo.

· Associació de Dones “La Villa”

· Associació Juvenil “ Caparazones a la calle”.

· Casa d'Espiritualitat:

Existeix també una casa d'exercicis de les “Filles de la Verge per a la formació Cristiana”, on acudeixen persones de tota España i de l'estranger per a fer exercicis espirituals.

Grups polítics

La corporació municipal està constituïda pels següents partits polítics:

Grup polític P.S.O.E

·D. José Antonio Farrona Carrillo. Alcalde-Presidente

·D. Francisco Sánchez García

· Dª Carmen Felipe Andújar

· Dª Sinforosa Farrona Martínez

Grup polític P.P

· Dª Herminia Cortés Ruíz

· D.Juan Jesús Bejarano Vivas

· Dª Mª del Carmen Romo Gómez

Grup polític I.U

· D. Juan Gordillo Espinosa

· D. Manuel Andújar Ruiz

Bibliografia

· www. juntaex . es

· www. nccextremadura. org/localidades/ villagonzalo

· www.iespaña./paseo virtual/ villagonzalo

· www. dip-badajoz. es

· www.Redextremadura.com

· www. extremadura.com

· www.bme.es/ extremad/ index.html

9