de CARLES CORTÉS

Treball de l'obra

Ulises Ponce 1ºC

Veu de dona

CARLES CORTÉS

El tema del llibre es la vida d'una dona que hi ho conta als seus nets.

Tot es podría resumir:

Eva, una dona major, li conta als seus nets (Jaume i Mireia) la seua vida.

En la seua juventut, va perdre al seu pare Joan en un bombardeig a la guerra.

Després de la mort del seu pare, i de que el seu germá s'anara a Argentina amb Alfons per questions de treball, Sara (altra germana) i Eva tingueren que treballar al forn de Paca (fornera i mare de Alfons i Rafael), la qual li regalá a l'Eva un vestit roig, amb el que va conéixer al Pere, el qual li va ensenyar a besar, es van fer pareja.

Al forn, Eva va inventar una serie de dolços i pastisos anomenats `'Adams i Eves'', que es venien molt bé. Cada un tenía un sabor diferent.

Amb el temps, el Pere li posaba les banyes a l'Eva amb la Teresa (també germana d'Eva), perque ésta li tenía envetja. Eva es va donar compte, va deixar al Pere, i la seua germana va fugir, i no es va saber res mes d'ella.

Pere, arrepentit, va voler tornar amb Eva, pero ella li va donar porta.

Després, Alfons comunicá a la familia la mort del Andreu, vamorir en la mina, en un derrumbament. Va ser un gran colp, sobretot per la mare, Antónia, astó pareixia una malericció.

Pasa mes temps, i la vida seguia... la Sara s'enamorá de Rafael, i es van fer pareja.

Sara no podía tenir fills, per alguna extranya raó, i una amiga de la seua mare (Reme) li digué que aixó era una malericció, que ella ho podia apanyar tot, ja que parlava amb els esperits. Una vegada allí, fent esperitisme, aparegué el Jaumet, el pare de Pere, i digué que va tindre una relació amb Antónia, i Eva era filla d'ell. Es a dir, Andreu, Teresa i Sara éren fills de Joan, i Eva era filla de Jaumet. Éste últim deixá diners amagats per elles, ja que ell creia que al tornar de la guerra podía anar-se amb l'Antónia a la ciutat, i si no tornara, els diner seríen per a que ella puga ser feliç...

Les germanes i la mare, anáren a l'hort on hi estáven els diners amagats: hi havíen joies, pulseres, i diners de la República.

Eva es va anar del poble a buscar treball, i trobá en un lloc on tenía que ficar la roba en caixes (on es va juvilar). Totes les nits anava al parc a llegir, i allí va ser on conegué a l'Adriá, que amb el pas dels dies, es va fer el seu home.

Aquella herencia de la familia, l'amor que es teníen Antónia i Jaumet, i que no va poder ser, la mort del seus dos homes, la mort del seu fill... Antónia no va poder aguantar tants pals durs, ja estava cansada... va morir...

Eva aná al soterrament, i no li digué res a l'Adriá. Però éste no es va enfadar molt, a pesar de que aixina podría haver conegut a la seua familia. Però la que no va aparéixer va ser la Teresa, que després van rebre una carta d'ella.

Adriá i Eva la van llegir, deia que va tindre una aventura amb un militar, i que hi pedía menjar per el carrer. Més tard, conegué un home ric, que es va fer el seu nou home. Però ella feia el putó per tot a reu, i amb tots els mariners hi tenía relacions.

Va quedar viuda rápidament, i clar, rica. Però no va tardar molt en morir ella, en Itália, i per causes desconegudes.

Després, Eva i Adriá tingueren a Andrea, la mare de Jaume i Mireia, els quals acaben d'escoltar la vida de la seua avia i de la seua familia.

`' ...anéuvoses, que la vostra mare us estará esperant... jo vaig a sopar... `'

Léstructura de la novel·la pot ser difícil de dir, però podrem deixaro així:

Plantejament, quan conta als seus néts tot, fins a que conéix Pere.

El nus, podría ser quan Pere si la pega amb Teresa, ésta fuig, i conéixen realment tots qui es el pare de l'Eva, l'heréncia, i demés.

I el desenllaç, pot ser el descobriment de on está Teresa, la mort de l'Antónia, i el naixement d'Andrea, ja que la resta es el present.

Els pesonatjes són:

Eva: Es la que narra l'história, la seua vida. Es una dona ja major, és ávia, peró ho narra tot desde que era jove. Es la germana petita de la familia.

Jaume i Mireia: Son els nets de l'Eva, ells son els que escolten la vida de la seua ávia.

Andrea: Es la mare de Jaume i Mireia, i per tant, filla d' Eva. Es advocada de profesió.

Andreu: Germá major de la familia, mor a Argentina en una mina.

Teresa: La segona germana, i que separa a Eva I Pere del seu noviasc.

Es un poc `'home'', un `'marimacho''.

Sara: La tercera filla i germana, que es fa la parella de Rafael. No pot tindre fills, i busca solució en la casa d'una esperitista amiga de s'ha mare.

Antónia: Es la mare de Andreu, Teresa, Sara i Eva. Va tindre relacions amb Joan i Jaume, éste últim era l'home que de veritt amava. Era maltractad per Joan.

Reme i Empar: Son amigues de Antónia. Reme es la esperitista, tira les cartes.

Gracies a ella, es comuniquen amb l'esperit de Jaumet.

Jaumet: Es el pare de Pere i d'Eva, va tindre relacions amb Asunció i Antónia.

Asunció: Mare de Pere. No estimava al seu home, en la intimitat passav d'ell i del seu fill, al paréixer es va quedar amb ell perque tenía un treball segur.

Joan: Pare de Andreu, Teresa i Sara. Mor a la guerra bombardeiat.

Pere: Es fa novio d'Eva, però pel culpa de Teresa ho deixen. Després se n'adonen de que son germans.

Paca: Amiga d'Antónia i dona del forn. Va patir molt al orir la seua amiga.

Rafael: Home de Sara, fill de Paca i germá de Alfons. Mai perd el contacte amb Teresa quan ésta fugí.

Alfons: Es fill de Paca. Ell s'en va amb el seu amic a Argentina, i després comunica la seua mort a la familia.

Altres personatjes que no tenen molta importancia al llibre són Sonia (cossina de Pepita), la propia Pepita (amiga d'Eva), Carme, Esteve, els patrons d'Eva, Rosario (dona del'alcalde), Ricardo (marit de Teresa), l'avi Toni, la visávia de l'Eva, Teresa...

Els temps en que es narra es l'actualitat, es a dir, Eva narra l'história en le present, peró conta coses del passat.

En la novel·la no hi ha cap recurs d'anticipació, ja que tot ho conta cosa per cosa, com va ocórrer en la realitat, tot es simultani.

El que si predomina molt es la retospecció, ja que ho está contant tot als seus néts, i del present pasa al passat moltes vegades. (sobre tot quan para per dir lo de l'estufa!!)

La majoría dels espais son reals, es la seua vida. Peró hi ha alguns moments que parla de com es sent, o de algun somni, i, obviament, aixó es imaginari.

Al final es on es troba un ben clar: l'Eva es sent com volant per damunt la mar, en un somni. I li véne al cap milers de records i persones de la seua vida...

Però la majoria, es tot real.

El punt de vista narratiu, es un punt de vista, per a mi, molt fidel a la realitat.

Eva es la narradora, que ho narra tot en primera persona, i diu com es senten els personatjes tal i com ella ho va veure.

Tot es narració, un monólec amb dialoguisme ocult, a vegades parlen els personatjes, peró amb la `'veu'' d'Eva, mai aparéixen guions no res per l'estil, tot es un, tot es l'Eva, aixó si, plé d'adjetius que descriuen als personatjes.

Per al meu gust, la novel·la ha estat bé. El fet de que ho narre tot un personatje, sense diálecs separats per guions, tot eixe monólec, m'ha agradat.

Un poc enrevesada la vida de tots, aixó si, peró que en lépoca de la guerra civil tot era d'altra manera.

Questions per Carles Cortés: