VERTEBRATS

• PEIXOS:

• CICLÒSTOMS

• CONDRICTIS

• OSTEÏCTIS

• AMFIBIS:

• ANURS

• URODELS

• RÈPTILS:

• OFIDIS

• QUELONIS

• SAURES

• CROCODILIANS

• AUS:

• RAPINYAIRES

• CICONIFORMES

• GAL·LIFORMES

• PASSERIFORMES

• ANSERIFORMES

• MAMÍFERS:

• PROTOTERIS

• METATERIS

• EUTERIS:

• DERMÒPTERS

• QUIRÒPTERS

• CARNÍVORS

• TUBULIDENTALS

• ROSEGADORS

• FOLIDOTS

• LAGOMORFS

• UNGULÍGRADS

• DESDENTATS

• CETACIS

• PROBOCÍDIS

• HIRACOIDEUS

• SIRENIS

• ARTIODÀCTILS

• PERISODÀCTILS

• PRIMATS:

• PROSIMIS

• ANTOPOIDES:

• HOMÍNIDS

ELS VERTEBRATS

• Cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l'extrem anterior.

• Són recoberts per un tegument format per una epidermis exterior i un derma intern o còrion.

• Presenten l'endoesquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d'apèndixs articulars.

• Tenen els músculs fixats a l'esquelet.

• Tenen el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral, el sistema circulatori, constituït per un cor ventral i amb sistema vascular sanguini, tancat, etc.

• PEIXOS

• Són vertebrats aquàtics amb respiració branquial, encara que alguns han adquirit una respiració mitjançant pulmó rudimentari connectat a l'aparell digestiu.

• Viuen a l'aigua i són de sang freda.

• Són sempre animals mandibulats.

• CICLÒSTOMS

• Són els peixos més primitius: tenen boca el forma circular sense mandíbula i el seu esquelet és cartilaginós.

- Llamprea

• Pon 20.000 ous

• És de tamany mitja medeix 41 cm i pesa uns 60 g

• Viu al mar i als rius Europeus

• Té la boca rodona i succionadora.

• CONDRICTIS

• Tenen l'esquelet cartilaginós, la boca ventral, cua heterocerca, i, sovint , es reprodueixen per fecundació interna. No tenen opercle ni bufeta natatòria.

- Tauró alfombra

• Viu als coralls del mar del Japó

• És vivípar de fecundació interna

• De gran pot medir 1 m

• OSTEÏCTIS

• Tenen l'esquelet ossi, escates i un opercle que cobreix les brànquies.

• Els més evolucionats tenen boca terminal, aletes amb radis i una cua homocerca.

• Sovint es reprodueixen per fecundació externa, encara que hi ha casos de fecundació interna.

• Tenen bufeta natatòria.

- Truita

• Viu als rius d'Euroasia i Nord-americà

• És ovípara i pon de 1.000 a 5.000 ous

• La incubació dura 40 dies i les cries arriben a la maduresa sexual als 2 o 3 anys

• Pesen fins a 7 kg i poden medir 70 cm

• AMFIBIS

• Són els primers vertebrats amb 4 extremitats de tipus quiridi i acabades amb 5 dits.

• Tenen varietats de respiració: en fase larvària, branquial; en els adults, respiració cutània, pulmonar i, en algunes espècies, respiració branquial com a la fase larvària.

• Poden tenir cua (anurs) o no (urodels) quan són adults.

• Ponen ous sense closca a l'aigua, després d'un procés de fecundació generalment externa.

• ANURS

• No tenen cua en estat adult.

• Les seves potes posteriors són molt potents i actuen com a palanques que permeten que l'animal salti o nedi activament.

- Gripau

• Viu als boscos d'Euroasia

• És ovípar i pon de 2.000 a 7.000 ous, incuba de 12 a 18 dies

• D'adult pot medir 18 cm

• Pot viure 36 anys i la femella és més gran que el mascle

• URODELS

• Tenen cua en estat adult.

• Tenen el cos allargat , amb 4 potes (e alguns grups les de radere tenen 4 dits i les de davant 5)

• Tenen numeroses glàndules mocoses a la pell, l'esquelet es ossi i cartilaginós

- Salamandra negra

• Viu a les aigües dels Alps

• Medeix 12 cm i té el cos negre

• Pon 3 o 4 cries que medeixen 4 o 5 cm

• RÈPTILS

• Són vertebrats, tetràpodes, amniotes i pecilotems.

• Estan recoberts d'escates epidèrmiques amb ceratina, que en els crocodilians i quelonis estan unides a plaques òssies.

• Es mouen reptant a causa del tipus d'unió de les potes al cos; els ofidis no tenen potes.

• Són ovípars, amb alguns casos d'ovoviviparisme (escurçons).

• No regulen la temperatura del cos.

• Tenen circulació doble i parcialment incompleta.

• OFIDIS

• No tenen potes.

• Tenen una llengua bífida molt llarga que funciona com a òrgan sensorial que capta els olors del medi.

• Són depredadores i, quan capturen la presa, poden obrir molt la boca gràcies al fet que la unió de la mandíbula amb el crani es fa mitjançant un lligament i al fet que els ossos que formen la mandíbula inferior es poden separar.

- Cobra de gold

• És ovípara

• Medeix de 2'15 a 2'75 m

• Viu als boscos de el centre d'Àfrica

• És negra i groga, colors que signifiquen perill

• QUELONIS

• Tenen closca i potes gruixudes.

• No tenen dents sinó un bec dur de naturalesa còrnia que els permet triturar l'aliment.

• Hi ha tortugues terrestres i aquàtiques, les marines ponen els ous enterrats a la sorra de la costa.

- Tortuga radiada

• És ovípara i incuba de 155 a 270 dies

• El diàmetre dels ous és de 4 cm

• Viu més de 150 anys

• Pot pesar 16 kg i medir 50 cm

• Viu a Moçambique

• SAURES

• Tenen 4 potes i una cua llarga.

• Tenen el cos allargat cobert amb escames còrnies i de vegades òssies.

• Són ovípars.

• En estacions desfavorables hivernen.

• Tenen la possibilitat de l'autoamputació de la cua, la qual poden regenerar amb facilitat.

- Agama

• És ovípara i pon de 6 13 ous el quals incuba uns 60 dies

• Pot arribar a medir 30 cm

• Pot viure 10 anys

• Via las matolls dels països aràbics

• CROCODILIANS

• Es diferencien dels saures en el fet que el cor dels crocodilians té 4 cavitats separades, la cua és vertical, la boca és allargada amb dents implantades en alvèols i tenen plaques òssies sota algunes esquames epidèrmiques.

• Es mouen amb més facilitat a l'aigua que a la terra gràcies a la seva cua.

• La posició dels ulls a la part de dalt cal considerar-la una adaptació que els facilita moure's per l'aigua.

- Fals gavial

• És ovípar i pon l'ou gran com el d'una oca

• Pot arribar a medir 4'80 m

• Viu a les zones pantanoses d'Indonèsia

• AUS

• Són vertebrats homeopters.

• Tenen el cos cobert de plomes, els facilita el vol: sacs aeris, ossos plens d'aire i un sol ovari i oviducte funcional.

• Són tetràpodes amb les extremitats anteriors transformades en ales.

• Són ovípares.

• Tenen les mandíbules sense dents i perllongades en un bec recobert de ceratina.

• Aparell digestiu: pap (emmagatzema aliments) i pedrer (els tritura).

• A la cloaca i va a parar aparell excretor, digestiu i genital.

• Tenen circulació doble i completa.

• Fecundació interna, normalment, per juxtaposició de cloaques.

• Migració a àrees de clima benigne i amb més aliment.

• RAPINYAIRES

• Tenen un bec molt robust corbat cap avall i unes urpes molt fortes, això els serveix per capturar i esquinçar les preses.

- Àguila rapaç

• Incuba uns 45 dies i pon d'1 a 3 ous

• Les cries volen als 60 dies

• Pot medir 80 cm i pesar 4'8 kg. La seva envergadura es de 1'75 a 2 m

• Viu a les regions pantanoses Africanes

• CICONIFORMES

• Tenen el bec allargat i les potes força llargues i primes.

• Hi ha espècies que viuen en aiguamolls o llacunes i gràcies a aquest bec poden fitorar amfibis i altres preses; les potes llargues els permeten tenir les potes dintre l'aigua mentre caminen sobre el fang del fons.

- Garceta

• Pon 4 ous i els incuba de 21 a 25 dies

• Pesa 650 g i medeix 60 cm

• Els nascuts poden volar a les 5 setmanes

• Viu a les regions pantanoses

• GAL·LIFORMES

• Tenen el bec dur i curt i les potes robustes amb ungles endurides per furgar el terra, on solen fer el niu.

• Les ales són curtes i generalment el vol és pesat.

- Pintada vulturina

• Incuba 1 mes i pon 10 ous

• Pot medir 74 cm

• Viu a les sabanes de la costa del nord est d'Àfrica

• PASSERIFORMES

• Són generalment petits i de formes variades.

• N'hi ha que són petits i tenen el bec cònic i gros apte per menjar gra altres són de mida mitjana i tenen el bec fort.

- Gorrió

• Incuba d'11 a 14 dies i pon de 4 a 7 ous

• L'ou pesa de 2'1 a 3'3 g i d'adult pesa un màxim de 35 g

• Medeix 15 cm i la envergadura màxima es de 25 cm

• Les cries abandonen el niu entre els 13 i 17 dies

• Viu a les teulades

• ANSERIFORMES

• Estan adaptats a nedar gràcies a una membrana que uneix els dits de les potes.

- Eider

• Incuba de 28 a 30 dies i ponen de 4 a 7 ous

• Pesen fins a 2'2 kg i poden medir 55 cm

• L'envergadura màxima es de 95 cm

• Viu a les regions nòrdiques

• MAMÍFERS

• Tenen el cos cobert de pèl.

• Alimenten a les cries alletant-les.

• La majoria són vivípars.

• Tenen una gran part d'espècies placentàries.

• Són homeoterms, com els ocells.

• Tenen circulació doble i completa.

• Tenen el diafragma separat del tòrax, amb els pulmons, de l'abdomen.

• Tenen més complexitat al sistema nerviós que els ocells.

• PROTOTERIS

• Tenen una cloaca en que desemboquen el seu tub digestiu, l'aparell excretor i els conductes sexuals.

• Tenen el morro recobert d'una estructura semblant al pic de les aus.

• Ponen ous.

- Equidna comú

• És ovípara i pon només un ou

• Al néixer medeix 12 mm i d'adult 53 cm (la cua 9 cm)

• Viu 50 anys

• Viu a les sabanes australianes

• METATERIS

• Són mamífers no placentaris: tenen una bossa, el marsupi, on les cries completen el seu desenvolupament.

- Cangur vermell

• Viu als matolls d'Austràlia

• Té la gestació de 30 a 40 dies i pon una cria que pesa 1 g

• A la bossa es desarrollen duran 7 o 8 mesos

• Viu 20 anys

• Pot pesar 70 kg i el cos medeix 1'60 m, la cua 1'10 m

• EUTERIS

• Tenen les cries duran un temps a l'úter on s'alimenten per mitjà d'una placenta formada per al·lantoides.

• Tenen caràcters cranials i de dentadura específics.

• INSECTÍVORS

• No mengen sols insectes.

• Són petits i es creu que foren els primers mamífers.

- Eriçó

• Gesta 5 setmanes i té de 2 a 8 cries

• Es madur sexualment a l'any i pot viure 10 anys

• Pesa 450 g i medeix 25 cm (màx.)

• DERMÒPTERS

• Medeixen uns 40 cm.

• Tenen una membrana que s'exten desde els costats del coll fins a la cua que fan servir com a paracaigudes.

• Solen estar penjats en les branques com els rat-penats.

• La dentició es com els insectívors.

- Ciconicefal volador

• Viu als boscos

• Gesta 60 dies i té una cria

• Pot pesar 1'75 kg i medir 42 cm, la cua 27 cm

• QUIRÒPTERS

• Mengen insectes.

• Estan adaptats al vol amb les extremitats anteriors de falanges molt desenvolupades i embolcallades d'una membrana de pell, el patagi.

• Quan volen emeten ultrasons que els humans no podem percebre i que els permeten guiar-se.

- Vampir

• Gesta 205 dies i pon 1 ou

• Lacta 9 mesos i pesa 7 g al néixer

• Als 9 mesos pesen 90 g

• Pot arribar a medir 9'5 cm

• Pot volar desde les 8-10 setmanes

• CARNÍVORS

• Tenen una alimentació a base de carn, per al qual tenen els ullals ben desenvolupats i unes molars agudes i tallants.

- Jaguar

• Viu als boscos del sud d'Americà

• Gesta de 95 a 111 dies i té 4 cries

• Al néixer pesen fins a 990 g

• Viuen 22 anys

• Pot pesar 114 kg i medir 1'60 m

• TUBULIDENTALS

• Les dents són formades per dentinai tenen formaprismàtica hexagonal.

• Són de costums nocturns.

- Ós formiguer

• S'alimenta de termits

• Té el musell allargat, la llengua llarga i la boca rodona

• El cervell es molt petit i rudimentari

• Té un olfacte molt fi

• Les dents són formades per dentinai tenen formaprismàtica hexagonal.

• ROSEGADORS

• La seva dentició els fa menjadors de gra, fruita i herba encara que poden menjar cucs.

- Rata de montanya

• Gesta 23 dies i té 9 cries

• Són madures sexualment a les 8 setmanes i viuen 4 anys

• Pesen 28 g el cos medeix 11 cm i la cua 11'5 cm

• Viu als boscos

• FOLIDOTS

• Tenen el cos, excepte a la regió ventral i a la cara interna de les potes, recobert d'escates còrnies, epidèrmiques i imbricades.

• El cap és petit i cònic, sense orelles; les potes pendàctiles i adaptades a una marxa plantígrada, van provenides d'ungles molt fortes per poder escarvar.

• En cas de perill es cargola, amb la cua envoltant el cos.

• L'aparell digestiu es mancat de dents i amb una llengua llarga.

- Pangolí

• Viu a les selves

• Té una sola cria que pesa 100 g

• D'adult pesa 4'5 kg i medeix 75 cm

• Devora 200 g d'insectes cada nit

• LAGOMORFS

• Tenen dos parells d'incisives grans a la mandíbula superior.

- Llebre

• Gesta 44 dies i té 5 cries

• Viu 13 anys

• Al néixer pesa 80 g i d'adult 7 kg

• Medeix 68 cm i la cua 11 cm

• Arriba als 60 km/h

• UNGULÍGRADS

• Poden tenir un nombre imparell de dits o un nombre parell.

• Trituren l'herba gràcies a les crestes d'esmalt de les seves pre-molars i molars.

- Porc

• Té el cos rabassut i les potes curtes, acabades en quatre dits, només dos dels quals reposen a terra, i té una cua curta i espiraliforme.

• El cap és gros i presenta un morro llarg, que li serveix per a cercar l'aliment entre la terra o entre les deixalles; té els ulls petits i les orelles grosses.

• La pell és gruixuda i té implantats al damunt pèls llargs i durs (les cerres), i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa (la cansalada).

• DESDENTATS

• No tenen dents.

- Armadillo

• Gesta uns 2 mesos i té 2 cries

• Viu 16 anys

• La closca té 18 bandes òssies

• El cos medeix 28 cm i la cua 10 cm

• CETACIS

• Són mamífers aquàtics amb forma de peix.

• L'aleta caudal és paral·lela a la superfície de l'aigua, a diferència d'un peix, que la té perpendicular.

• Les extremitats posteriors han desaparegut.

• Tenen els orificis nasals a la part dorsal.

- Cetacis

• Gesta 360 dies i les cries al néixer medeixen 2'5 m

• D'adult pesen 4 t

• Medeix 9 m de llarg i l'aleta dorsal fa 1'8 m

• Va a 20 km/h però pot arribar a 64 km/h

• PROBOCÍDIS

• Tenen 5 dits units per una membrana.

• Tenen una gran trompa olfactiva degut a la fusió del nas i el llavi superior.

• Les incisives superiors formen unes defenses que poden arribar a medir 3'5 cm.

• La pell és gruixuda i amb poc pèl.

• És herbívor.

• Gesta de 17 a 28 i neix una cria que pot pesar uns 90 kg i 1 m.

- Elefant asiàtic

• Gesta 641 dies i té 1 sola cria que pesa 90 kg i medeix 1 m

• Viu 60 anys i es madur sexualment als 12 anys

• Pesa 5 t i pot arribar a medir 7'9 m (amb cua)

• HIRACOIDEUS

• Tenen el cos massís i el cap poc separat del cos i les orelles curtes.

• No tenen cua, les potes són curtes i acabades amb dits i amb la dentadura mancada de canines, una incisiva, 4 pre-molars i tres molars a cada hemimandíbula.

• Són herbívors.

- Daman

• Viu a l'Àrtic

• Gesta 225 dies i té 3 cries

• Pot medir 55 cm i pesar 20 kg

• Viu uns 7 anys

• SIRENIS

• Són mamífers adaptats a la vida aquàtica amb el cos de forma aerodinàmica entre 2'5 i 4'5 m de longitud, recobert de poc pel.

• Les potes anteriors grosses amb els cinc dits palmats i de manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d'aleta horitzontal.

• El cap arrodonit i aplanat te dos característics orificis nasals en posició dorsal.

• Poden tenir fins a 20 dents.

• L'estómac es complet i l'intestí molt llarg.

• Els pulmons són llargs i proveïts de sacs aeris interns.

• Tenen un cor petit i un sistema sanguini molt dens.

• Les cries naixen a l'aigua i s'alimenten de les mamelles pectorals.

- Foca

• Viu a l'Antàrtida

• La cria es amamantada durant 3 o 6 setmanes

• Pesa 90 kg i medeix 1'60 m

• ARTIODÀCTILS

• Tenen un nombre parell de dits a les extremitats.

• Són animals adaptats a la marxa o a la carrera.

• La complicació de l'estómac els caracteritza.

• Tenen banyes frontals i una bona dentadura per menjar herba.

- "Guanaco"

• Gesta de 10 a 11 mesos i té una sola cria

• Viu 20 anys

• Pesa 96 kg i medeix 1'75 m

• Pot córrer a 56 km/h

• PERISODÀCTILS

• Tenen les extremitats allargades i en el tercer dit recau el seu pes.

• No tenen clavícula.

• Són herbívors.

- Rinoceront indi

• Gesta de 484 a 488 dies i té una cria que lacta 2 anys

• Pesa 4 t i medeix 4'95 m (amb cua)

• Viu 47 anys

• PRIMATS

• Provenen dels insectívors primitius.

• Tenen els ulls en posició frontal, mans prènsils i peus plantígrads.

• Les potes tenen 5 dits i les ungles solen ser planes.

• Són omnívors.

• PROSIMIS

• Són els més primitius.

• Tenen l'aspecte d'un gos però amb la posició dels ulls i les extremitats pròpies d'un primat.

- "Capuchino"

• Viu a les selves

• Gesta 6 mesos i té 1 cria

• Viu 32 anys

• Pesa 4 kg i medeix 38 cm (amb cua 88 cm)

• ANTOPOIDES

• No tenen cua.

• Tenen les extremitats anteriors més desenvolupades que les posteriors, no tenen bosses a les galtes ni callositats a les natges.

• Poden adaptar posició bípeda o quatrípeda.

• HOMÍNIDS

• La capacitat cranial és superior a 750 cm3.

• La postura és bípeda en posició erecta.

• Poden fer la pinça amb els dits.

13

7

- 7 -