LA UNIÓ EUROPEA

Antecedents històrics de la Unió Europea

Europa rep el nom d'una deesa des del s. VII a.C.

• 1er antecedent. Imperi Romà (s IV a.C. al IV d.C)

A Europa va aparèixer una primera projecció d'unió amb l'Imperi romà, que basava la seva riquesa i expansió en l'AGRICULTURA i l'EXÈRCIT.

L'agricultura era una de les principals fonts de riquesa, i era explotada pels esclaus aconseghits gràcies a les noves conquestes de l'exèrcit.

Però aquest primer intent d'unió va fracassar degut a la invasió de Roma per part del pobles bàrbars.

• 2n antecedent. Poble Franc (s VIII d.C.)

Aquest nou intent d'unió es va anomenar Imperi, i va ser dirigit per Carlemany, que va fer un pacte amb el Papa (a l'any 800 d.C.), que tenia el poder ideològic, religiós i cultural en aquella època.

Però aquest pla va fracassar al morir Carlemany i dividir-se l'Imperi entre els seus tres fills.

• 3er antecedent. Renaixement (s. XVI)

A Carles I li va caure una gran herència:

Maximilià d'Austria Maria de Borgonya Ferran d'Aragó Isabel de Castella

(Part d'Àustria, (Països Baixos, (Corona d'A- (Regne de Castella)

Estats Alemanys) Franc Comptat) ragó)

Felip el Bell Joana la Boja

Carles I

Tot això possibilita que Carles I uneixi tots aquests territoris sota un mateix poder. I al 1530 és coronat emperedor pel Papa. Però una altre vegada torna a fracassar degut a que al morir Carles I l'imperi es va dividir entre el seu fill i el seu germà.

• 4t antecedent. Revolució francesa (s XVIII-XIX)

Al 1799 puja la poder Napoleó Bonaparte, que ja dominava molts territoris d'europa com els Països Baixos, Alemanya o part d'Itàlia.

Napoleó inicia els seus prop`sits d'unificació, que fracassen al ser derrotat a la batalla de Waterloo, al 1814.

• 5è antecedent. Nazisme (del 1939 al 1945)

Al 1870 es va produïr la unificació Alemanya, i durant el II Reich, va començar l'expansió alemanya, truncada per la Guerra Mundial.

Al 1933 va pujar al poder Adolf Hitler amb un plantejament polítitc propi: el nazisme, la dictadura. Així, va néixer el III Reich.

Això, fa esclatar la II Guerra Mundial al 1939.

Hitler, estava recolzat pels dirigents d'altres països: Itàlia (Benito Mussolini), Espanya (Franco), Rússia (Stalin).

Però Hitler va tornar a fracassar amb l'intervenció de l'exèrcit americà l'any 1945.

Conseqüències de la II Guerra Mundial. La Guerra freda.

La Guerra freda significa el conflicte ideològi que divideix Europa.

Europa Occidental Europa Oriental

Influenciada pels EE.UU Influenciada per l'URSS

Formada per : Formada per:

França A Polònia

Anglaterra L Txecoslovàquia

Itàlia E Rumania

Benelux M Hongria

Països Baixos A Bulgària

Dinamarca N Iugoslàvia

Irlanda Y Àustria

A

Sist. polític: democrà- Sist. polític: democràcia

cia liberal. Popular.

Sist. econòmic: capitalisme Sist. econòmic: socialisme

Keynesià. Marxista.

El pla Marshall

Amb una Europa enfonsada pels efectes de l aguerra, es proposa una

Europa Unida.

El 1er en plantejar-ho va ser en Winston Churchill, el 1r ministre anglès.

1947. Marshall, 1er ministre d'economia dels EE.UU, proposa al congrés

americà un pla d'ajuda econòmica a tots el països europeus que tinguin una democràcia com a sistema polític (Pla Marshall). Per això, aquesta ajuda només va ser factible a alguns països de l'Europa Occidental.

1948. Les nacions receptores dels dòlars americans van firmar el Tractat de Brusel.les. Van ser els següents països:

B.E.N.E.L.U.X

França

Anglaterra

• Juntament amb el tractat de Brusel.les, es va crear una nova institució: U.E.O (Unió Europea Occidental), com a 1er intent d'unió del bloc occidental.

• Bèlgica, Holanda i Luxemburg van fer un pacte entre elles per reafirmar la mútua col.laboració: B.E.N.E.L.U.X.

• Al Tractat de París es va fundar la O.E.C.E. (organització europea per la col.laboració econòmica), amb la finalitat d'invertir els dòlars americans segons la necessitat de cada país.

• A la Conferència de Londres es va fundar el Consell d'Europa, format per representants dels diferents països europeus amb l'objectiu de reforçar la identitat i cultura europees.

Es va fundar la N.A.T.O. (organització del tractat de l'Atlàntic Nord).

Era un pacte militar, per això, es va permetre la presència dels EE.UU i de Canadà.

Van aparèixer dos personatges en el marc de la reconstrucció d'Europa: Robert Schumann, de l'Alemanya Occidental i Jean Monet, franès. La seva teoria era que per aconseguir la unitat europea primer França i Alemanya havien de fer uns acords previs.

1951. Es va fundar a París la Comunitat europea del Carbó i de l'acer (C.E.C.A.), amb les següents característiques: ç

Expansió econòmica conjunta

Cooperació en el camp de l'energia

Desenvolupament de polítiques impulsores de l'ocupació

Elevació del nivell de vida i de la cualitat de vida de les zones desenvolupades.

1957. Es va firmar el Tractat de Roma: és l'acte de fundació de la Unió Europea. Es reunien la C.E.E, C.E.C.A, i la E.U.R.A.T.O.M. (comunitat europea per l'energia atòmica).

Els objectius d'aquest tractat estant escrits al preàmbul:

Voluntat d'establir les bases d'una progressiva unió dels pobles d'Europa .

Assegurar el progrés econòmic i social eliminant les fronteres interiors entre els països.

La millora de les condicions de vida i la ocupació dels treballadors europeus.

El reforçament de la unitat econòmica i la reducció de les diferencies entre regions.

La lliberalització del comerç entre els estats europeus.

La solideritat d'Europa amb els països subdesenvolupats en plena col.laboració amb la O.N.U.

Consolidació de la pau, de la llibertat i de la democràcia en totes les nacions europees.

Aquest tractat de Roma el van signar :

França

Alemanya

Itàlia

Benelux

Després, es va fundar la C.E.E., amb tres grans pilars:

Institucions comunes

• parlament europeu (poder legislatiu)

• consell d'Europa (cultura-ideologia)

• comissió europea (poder executiu)

• tribunal de justícia (poder judicial)

Política agrària comuna: P.A.C., per establir els criteris ordenadors per la planificació conjunta de l'activitat agrària.

Unió duanera: eliminació de les duanes interiors de cada país. Transport comú. Lliure competència entre els països membres (lliure comerç).

La O.E.C.E., es va transformar en la O.C.D.E. (organització per la col.laboració i el desenvolupament econòmic).

Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit firmen el Tractat de Roma.

1981. Grècia firma el Tractat de Roma.

1986. Espanya i Portugal firmen el Tractat de Roma.

Se signa la Acta Única europea, una remodelació del tractat de Roma:

La proposta d'un mercat interior sense duanes ni fronteres, amb la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.

Augment dels poders pel parlament europeu.

Polítiques comunes en l'àmbit del medi ambient i en l'investigació científica.

Creació dels Fons estructurals i de cohesió: subvencions als països més retrassats d'Europa per equilibrar el nivell de vida i de desenvolupament econòmic dels països membres.

1992. Se signa el Tractat de Maasticht, el tercer pas per consolidar la U.E.

• Principis bàsics de la política i economia:

Principi de la subiranis europea, que és el que defineix Europa com una supranació.

-llibertat de residència

-dret de vot

-protecció diplomàtica conjunta

-institució del defensor del ciutadà europeu.

Reforçament del control democràtic de les institucions europees per augmentar els poders del parlament europeu (assamblea legislatva).

Principi de subsidiaretat: la U.E. només intervé quan és més eficaç que la política de cadascún dels estats.

Creació del comitè de les relacions d'Europa, amb caràcter consultiu, on s'expressen els problemes i els interessos de cadascuna de les regions d'Europa.

Es reconeixen noves competències de la U.E. en els camps de l'educació, la sanitat, la protecció als consumidors i la lluita contra la droga.

Creació de la moneda única europea en la qual es va donar un pas gegantí: E.C.U., i la cració del Banc Central Europeu.

• Principis bàsics en política social:

-De cara a l'interior de la U.E.:

Protecció social i la defensa dels traballadors.

Coasió social i econòmica entre els estats i les regions europees. Augment dels fons de cohesió i estructurals.

-De cara a l'exterior de la U.E.:

Es defineix unapolítica exterior comuna: Europa ha d'actuar com un sol país en el context internacional.

Planificació de la defensa militar conjunta (O.T.A.N.).

Obertura als països de l'Est Europeu.

Reforçament de la política de solidaritat amb el tercer món.

Geografia física de la U.E.

-El relleu

Sistemes muntanyosos

Sistema Bètic de la Península Ibèrica fins el Caucas.

Sist. Bètic-Sist. Ibèric-Pirineus-Alps-Caucas

-Sist. Cantàbric-Pirineus

Atlas (Nord d'África)

Atlas-Apenins-Balcans-Caucas

Mesetes

Una meseta és el resultat geològic de l'erosió d'antigues muntanyes fins transformar-les en muntanyes molt arrodonides (mesetes)

Meseta Central (Península Ibèrica)

Massís Galaic (Nord occ. de la Península)

Massís Central (França).

Grans planes

Inmenses planes que van desde:

Polònia-Sud Alemanya-Nord de França-Països Baixos-Regne Unit

Muntanyes escandinaves: recorren la costa de Noruega formant fiords.

Muntanyes d'Escocia: al Nord d'Anglaterra.

Muntanyes Irlandeses: al nord d'Irlanda.

-Zones Climàtiques

Factors que determinen el clima:

La latitud: la distància desde qualsevol punt de la terra fins l'equador. Per medir aquesta distància s'utilitzen els paral.lels.

Altura: cada 160 mts. d'alçada disminueix 1º la temperatura. La major part d'Europa són zones planes, i segons l'altura es diferencien 2 climes.

Nord d'Europa, la zona més plana

Litoral Mediterrani, la zona més muntanyosa (climes freds, degut a l'altitud de les muntanyes.)

Proximitat del mar: ni hi ha cap indret d'Europa que estigui a més de 1000 km. de la costa. Segons la proximitat al mar.

Zona oceànica o atlàntica: Europa Verda

Clima: suau:la tª té una escassa oscilació i la humitat i les pluges són molt abundants i continues.

Zona mediterrànea: Europa Seca.

Clima: les tª són molt suaus a l'hivern però molt altes a l'estiu. Hi ha una pujada de tª tan alta degut als vents del Nord d'Àfrica que desemboqued al Mediterrani. Pluges escasses durant tot l'any. Els únics períodes de l'any en els quals hi ha més pluja és a la primavera i tardor.

Demografia de la U.E.

Població absoluta: 346.000.000. (al món hi ha 5.800.000.000 hab.), que ocupen en el 2% de la superfícies del planeta, que representen el 6% de la població mundial.

-L'any 1950 representaven el 10% de la població mundial.

-L'any 2000 representaran el 6% de la població mundial.

-L'any 2025 representaran el 4% d el apoblacio mundial.

I mentre el ritme de població mundial creix, a Europa va disminuint degut al descens de la natalitat provocat pel treball femení, i per tant, la baixa fecunditat, i el mètodes anticonceptius i l'abort.

La població urbana a Europa

-Introducció

Europa és un continent organitzat a través de les ciutats, els centres vitals.

L'espai rural depèn cada vegada més dels nuclis urbans.

La ciutat té la funció bàsica del desenvolupament econòmic, social i culutral d'Europa.

-Creixement urbà

• Edat Mitjana-Edat Moderna (s. X-XVIII). ÉS una progressió culta però constant. L'únic moment on hi ha un augment de ciutats és a partir del s. XII, a la Baixa Edat Mitjana.

• Edat Contemporànea: procés ràpid degut a la Rev. Industrial. Concentració de les indústries i fàbriques a l'entorn urbà (èxode rural).

• Al 1910, el 50% de pobl. vivia a les ciutats.

• Del 1918-1939: període d'entreguerres. Europa pateix una gran crisi econòmica i industral.

• Al 1950: post guerra. Es recupera el nivell de població del 1910 (el 50% viu a la ciutat).

• Del 1950.2000, el 75% de la població viu a la ciutat.

Al 1500, 5 ciutat a Europa superaven els 100.000 hab.:

-París -Nàpols

-Milà -Constantinoble

-Venècia

Al 1600, 12 ciutats superaven els 100.000 hab.:

-Sevilla -Hamburg

-Palerm -Lisboa

-Amsterdam -Londres

-Anvers

Al 1800 creixen noves ciutats:

-Liverpool, Birmingham i Manchester (Regne Unit)

-Lille i Marsella (França)

-Berlín i Hamburg (Alemanya)

-Estocolm (Suècia)

-La ciutat europea avui (1950-2000)

1.Introducció

En els últims 50 anys, més de 400 ciutats europees han superat els 100.000 hab.

El nivell mitjà d'urbanització és entre el 75-80% de la població total. Amb una certa tendència al descens.

Europa, a diferència de la resta del món, hi predominen les ciutats mitjanes i petites (entre els 500.000 hab.).

Un fenòmen distintiu de la organització europea és la formació de nuclis urbans en les arees perifèriques de les antigues ciutats amb independència administrativa.

La ciutat europea tendeix a ser una realitat molt diversa, policèntrica (ciutat amb varis centres), i discontínues (les ciutats tenen diferenciades zones jerarquitzades, d'influència).

Tres nivells de ciutat

• La ciutat central: municipi histporic que dóna com a la ciutat i que normalment coincideix amb el nucli més antic d el'àrea urbana.

• La ciutat metropolitana: àrees de creixement urbà perifèric. Són arees administratives diferenciades (descentralització política i administrativa). De qualitat d evida molt fiverses, amb zones marginals.

• La ciutat regió: ciutat amb fortes vinculacions de caràcter econòmic, social i polític amb el seu entorn o regió. Normalment són les capitals dels departaments d'Europa.

Grans àrees d'atracció de població urbana

• Àrees industrials tradicionals: ja fa 200 anys que va néixer la industrialització. Só els països Baixos, Sud d'Anglaterra i la frontera francoalemanya.

• Àrees de recent industrialització: al nord d'Itàlia (Piemont i la Llombardia), i al sud de França (Marsella i Lió).

• Àrees portuàries: presència de ports marítims, per tant, comerç amb l'exterior. Al Mediterrani (Gènova, Barcelona), Bàltic (Hamburg, Rotterdam), Atlàntic (Lisboa, Anvers).

Grans metròpolis

Amb 130 milions d'habitans trobem:

-Liverpool

-Le Haure

-Hamburg

L'agricultura europea

-Factors del desenvolupament agrari

Factor físic: el relleu

la diversitat climàtica

Factor humà: la població

• El relleu

És favorable per l'explotació agraria ja que és molt pla (uns 300 mts)

Latitud mitja: 37º-46º Hemisferi Nord.

Humitat i oscil.lació tèrmica adequada.

• Diversitat climàtica

Europa, sent un continent relativament reduit, amb 5 milions de km2, hi ha una diversitat climàtica que determina la varietat dels països europeus:

-Clima atlàntic (Europa verda). Suau i humit, altíssims rendiments

-Clima Mediterrrani (Litoral Mediterrani). La zona més àrida: clima calorós i àrid. Però això és positiu gràcies a l'excepcionalitat amb la resta d'Europa: alta rendibititat (vinya, olivera i cereals).

-Climes mixtes: continental o interior de tendència atlàntica (més proper a l'Europa verda), i de tendència mediterrànea (mé sproper al litoral Med.)

• La població

• Neolític (Rev. Agrària, 7000-5000 a.C.). Europa és el contintent més poblat, això fa que es necessiti molt factor humà per explotar el factor físic.

• Alta i Baixa Edat Mitjana (s. XII). Hi havia 50 milions d'hab. Es posà en rendiment la totalitat de les terres explotables gràcies a l'augment de població, i, per tant, de mà d'obra.

Apareixen el excedents agraris: se surt de la subsistència i apareixen les ciutats (comerç, artesania).

• s. XIV (1348-peste negra). Crisi demogràfica europea: desaparició d'un 30-40% de població. Tot això provocat per la sobreexplotació de terres i el conseqüent esgotament.

• s. XVI. Canvi de model d'explotació: especialització dels conreus, motivada pels nous mercats colonials i la demanda de les àrees geogràfiques noves (descoberta del nou món).

Així, apareix el mercantilisme: model econ. que consisteix en la obtenció de riquesa a partir de la venda dels productes agraris especialment cultivats a Europa en el mercat colonial. D'aquí apareixeran l'alta burgesia comercial i els grans comerciants, que s'encarregaran de la venda de productes agraris pel mercat colonial.

• s. XVIII. Revolució Industrial. Conjunt de revolucions, entre elles un a d'agrària, que significa la total transformació de les tècniques d'explotació.

Apareix la fisiocràcia: teoria que defensa que l'augment de la riquesa europea depenia exclusivament de l'augment dels rendiments de l'agricultura.

Un dels teòrics més importants va ser David Ricardo.

Objectiu: augment de la producció agrària i així del rediment de terres. Es volia passar de senyoria feudal a propietat privada, mitjançant:

-inversió tecnològica

-nous mètodes de conreu

-nous productes conreats: mercat industrial.

-L'agricultura europea

• Espai cultivable

-Europa: 65.000.000 Ha. que representen el 60% de terres.

18 milions de pagesos (6% de pobl. activa)

Cada pagès europeu alimenta a 20 hab. d'Europa.

-E.U.A: 400.000.000 Ha. que representen el 70% de terres.

13 milions de pagesos (4% de pobl. activa)

Cada pagès alimenta a 50 hab. d'E.U.A.

-Rússia: 600.000.000 Ha. que representen el 60% de terres

22 milions de pagesos (13% de pobl. activa)

Cada pagès alimenta a 35 hab. de Rússia

Europa és la menys productiva. Per aquest motiu es va crear P.A.C.

• Política agrària comunitària

Al Tractat de Roma, veient la situació d'Europa es creà el P.A.C, amb dos objectius bàsics:

-Augmentar la productivitat agrària a partir de la inv. tecnològica i l'augment del tamany de les explotacions.

• Concentració parcel.lària: afavorir la compra venda de parcel.les per tenir les propietats sota una mateixa explotació.

• Cooperatives: mov. cooperativista que afavoreix l'aparició de cooperatives on els propietaris d'una zona eliminen les barreres i límits entre les seves parcel.les sense perdre'n la propietat de la terra, repartint-se els beneficis.

-Garantir el nivell de vida dels pagesos per frenar l'èxode rural i per tant, l'avandó de les terres de cultiu. Això només es podia portar a terme amb l'estabilitat dels preus dels productes agraris i evitant la deflació.

-Assegurar l'autosuficiència alimentària dels països membres de la U.E.:que els hab. d'Europa es puguessin alimentar de la seva producció. No dependència de les importacions (ser autosuficients).

-Assegurar preus assequibles per la població urbana i sobretot pels assalariats.

-Conservació de l'espai rural i el respecte al medi ambient.

15