Capítol 1

Unes imatges serveixen per descriure els pensaments més elevats d'una persona. En quins casos són molt útils els pictogrames i qualsevol classe d'imtages?

Les imatges i en aquest cas els pictogrames són molt útils per exemple a aeroports, estacions de ferrocarrils o autopistes. Per exemple en aquesta darrera en un panell informatiu en què han dibuixat un llit y la descripcio de la distàcia en quilòmetres és molt més practic que una seqüència verbal que digui “ Senyors viatgers, d'aquí a trenta-cinc quilòmetres trobaran un hotel a l'àrea de servei en que podran passar la nit amb totes les prestacions del món”. O per exemple les prohibicions de velocitat no es podrien llegir completes a causa de la velocitat del cotxe.

Capítol 2

Què són els pobles àgrafs? Qui són els yanomanos? Quan, on i per què es va crear l'escriptura? És possible que en el futur desaparegui l'escriptura?

-Els pobles àgrafs són una serie de pobles que que viuen pacíficament la seva vida plenament humana sense el coneixement de l'escriptura.

- Els yanomanos són una societat de l'Amazònia que viuen sense televisors, playstation, cotxes, rentadores, etc. Ells viuen de la natura dignament i en pau.

- L'escriptura es va crear a Mesopotàmia, ara fa més de cinc mil anys, quan en un periode neolític força avançat, la producció agricola, la ramadera, el comerç i l'organització social es començà a complicar de tal manera que resultava quasibé imposible fer tots els treballs a apartir de la memòria. Així doncs varen apareixer els escrivans capaços de fer anotacions permanents sobre tauletes d'argila.

-No, és quasibé impossible que l'escriptura desaparegui ja que s'hauria de trobar la manera de emmagatzemar tot allò que s'ha escrit finns al moment, una feina que és imposible.

Capítol 3

Qui és Polímnia? Què opina l'autor del llibre: el poeta neix o es fa? Parla de Petrarca i de la seua obra. Qui és Petrarca i per què va poder escriure poesia?

-Polímnia és la musa grega de la Poesia-Lírica-Sacra, es a dir dels cants sagrats.

-Tuson afirma que el poeta és fa i no neix com a poeta, una cosa una mica absurda. -L'autor fa un estudi d'allò que fa que un individu sigui un gran autor o no, així doncs afirma que el 95% prove dels pares, tiets, cosins, avis, el veïnat i la resta de la societat que està en contacte amb quelcom quan és petit. El 4% prove implacablement del que és aprés a l'escola. Per últim l'1% restant prové de les feines que un mateix a fet per la seva conta, la lectura de llibres, la seva imaginació,etc.

-Petrarca és un autor classic per excelència juntament amb Virgili, una de les causes per les que aquest autor va poder dedicar-se a la literatura és la qualitat de vida de la seva família que el privaba de haver de treballar i poder-se dedicar a la literatura en comptes de estar treballan dotze hores al sol.

Capítol 4

Com justifica l'autor la creença que abanç s'escrivia bastant millor que ara.

Quin significat tenia cimera i quin té ara?

Què era un programa? Quin significat és el més usual de programa en l'actualitat?

Escriu algunes locucions o frases fetes similars a les emprades al començament de la pàgina 33.

Què et sembla, després de llegir el capítol, que la llengua i el seu sistema és una cosa innata o adquirida. Raona la resposta.

-És normal que els autor d'abans escrivien millor que ara, al segle XIX en una societat on el 80% era analfabeta, un 5% d'escolars i un 15% de gent despistada. Durant aquella època hi havia “quatre” revistes i “quatre” diaris, i aquestos escrivien vuit pagines de mida petita, com si fos un folleto, és clar que escrivien millor, els periodistes del segle XIX, si escrivien tan poc!

-La paraula cimera fèia referència al plomall d'un casc, i ara vol dir <<reunió d'alts dignataris>> .

-La parula progrma s'utilitzaba per fer referència al que es donaba a l'entrada d'un concert o teatre, ara aquesta paraula usualment s'utilitza per referir-se a un programa informàtic.

-Fer salera, no me rallis, me l'he currat molt, colega, vaig de cul.
-La llengua i el seu sistema es una cosa adquirida gracies a la societat que ens envolta des de petits, la família, l'escola, els amics i la resta de la població fa que siga posible l'adquisició de la llengua.

Capítol 5

És possible expresar tot el que hem fet un cap de setmana sense emprar el llenguatge? Raona la resposta.

Com es titula el llibre d'Albert Jacquard? De què tracta?

-No, és molt dificil fer això o quasibé imposible, durant el pensament la nostra ment sol fer allò que es coneix com diàleg interior o monoleg intern al qual feim al pensar en diverses imatges o aconteixaments.

El llibre es titula l'Elogi de la diferència, un llibre filosófic que tracta de la unitat de la espècie humana.

Capítol 6

Què és un prejudici i quin exemple de prejudici posa al començament del capítol?

De quin nombre de llengües parla Tuson que hi ha al món?

Quins elements comuns tenen totes les llengües, les “rares” i les que no ho semblen?

-Un prejudici és una actitud no raonada, mancada de provació, que es manifesta en formes d'antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc. L'exemple que posa el llibre és que el ioruba és una llengua rara, exòtica.

-Al món es conserven unes sis mil llengües.

-Totes les llengües, les “rares” i les “normals” tenenvocals i consonants; paraules que poden classificar-se com a parts de l'oració(noms, advebis, adjectius, etc.); totes tenen estructures oraconals i marcadors de modalitat(interrogativa, exclamativa, de dubte, etc.); en totes s'expressa la condició, la finalitat, la causa, la conseqüència. En resum: totes les llengües tenen gramàtica; és a dir, sistema o estructura.

Capítol 7

Quina és, segons Tuson, la llengua més fàcil de totes? Raona-ho

-La llengüa més fàcil de totes no és l'espanyol, el catala, el suec, etc. La llengüa més facil és la que s'apren durant la infantesa, quan el nostre cervell comença a adquirir codis. Durant aquesta etapa podem aprendre qualsevol llengüa ja que forma part del nostre desenvolupament, al igual que caminar, aprendre a menjar o qualsevol altra activitat.

Capítol 8

Què són els registres d'una llengua?

Explica el cas de la parella anglesa que viu al Japó i els fills i descendents únicament parlen anglès.

-Els registres d'una llengua són les maneres que quelcom ha de utilitzar per a dirigirse a una persona o a una altra. Per exemple no utilitzare el mateix registre per a parlar amb un amic o germa que amb un ancià, un profesor, o un desconegut.

-Aquesta història de ficció, explica com una parella d'anglesos decideixen traslladar-se al Japó i en nou mesos tenen un fill. Aquest només sap parlar anglès perque els seus pares només li parlen en anglès, a més el noi a l'hora d'anar a l'escola els pares li apuntan a una escola anglesa. L'al·lot una vegada que és gran, coneix a una noia amb les mateixes caracteristique que ell. Els dos es casen i tenen un fill i el crien com a ells, domés li parlen anglès, així durant tres generacions. Aquesta situació és inpensable,per exemple la tercera generació d'immigrants italians que resideixen als Estats Units, sols parlen anglès i coneixen poquisimes paraules en italià.

Capítol 9

Explica el concepte d'ecolingüística i com l'exemplifica l'autor?

Per quines tres vies passa la conservació de les llengües?

La funció de l'ecolingüística és aplicar a les llengües del món, els mateixos valors i criteris que els ecologistes apliquen a la biodiversitat.

La primera via és la transmissió familiar; la segona, ka presència de la llengua en l'entorn i, molt especialment en els mitjans de comunicacció i la vida laboral; la tercera, l'existència de la llengua a l'escola com a lloc d'adquisicions múltiples i sempre enrriquidores.

Capítol 10

Justifica l'afirmació del títol del capítol amb el quadre de parlants de la pàgina 70.

Justifica quines altres llengües són imprescindibles per conèixer l'Alcorà o la literatura romàntica, per exemple?

És possible que els habitants d'una illa -per exemple- canviïn de llengua de manera voluntària?

-Que la llengua amb més parlants sigui la llengua més útil és un gran error, ja que per exemple de xinès mandarí només se'n parla a Xina i un xinès que va a España a estiuetjar no podrà fer servir la seva llengua ja que no li sirà gens útil. Així doncs la llengua més útil és la que es parla a un territori determinat per exemple a Eivissa el català i el castella són les llengües més útils, però en el nostre cas altres llengües com l'anglès, l'italià o l'alemany són llengües molt impportants en època de temporada.

-La llengua imprescindible perconèixer l'Alcorà és l'àrab i la llengua fonamental per conèixer la literatura romanica és el llatí.

-Que els habitants d'una illa canviïn de lengua de manera voluntària és posible però improbable, ja que una llengüa és l'esperit del poble, i a no ser, que la llengüa sigui prohibida o que una llengua s'interposi sobre l'altra, la llengua no es substituiria.

Capítol 11

Explica el concepte de coses concretes i coses abstractes amb què comença el capítol .

Explica què és el poble pintupi i on viu?
-Al començament del tema l'autor parla de coses concretes i abstractes, les coses concretes són aquelles que percebem amb els sentits de la vista i el tacte com per exemple una poma, un cotxe, una cadira, una noia, etc. En canvi les coses abstractes són aquelles que podem percebre al nostre cervell com la bondad, la bellesa, la picardia, la virtud, etc.

-El poble pintupi provenen d'Austràlia, és un poble d'orillen caçador que té un lèxic específic per a cada tipus d'amagatall d'animal, això es signe de que aquest poble és un pòble caçador d'animals petits.

Capítol 12

Explica els sis procediments per a la creació lèxica que comenta Tusón en el capítol.

-Hi ha sis procediments, entre altres, per a la creació lèxica, que, en diferents mesures i estils, depenen del tipus de llengua, es troben a l'abast dels parlants, si és que un grup humà es veu en situació de fer front a canvis sobtats. Aquestos sis procediments són: adopció pura i dura d'una paraula estrangera, adaptada a la llengua receptora del manlleu (futbol, de football), o la traducció calcada (gratacels, de skycraper). O la creació lèxica imaginativa i metafòrica (cimera- per summit canference- que en la llengua d'aquí feia referència al plomall d'un casc, cosa que està ben amunt). O bé explotar les possibilitats autòctones de la derivació (de forma i format, enformatar), de la composició (multimèdia) i de la paràfrasi.

Capítol 13

Explica l'origen i els inicis de llengües com el francès, l'anglès o el llatí i per què procedeixen de varietats lingüistiques locals han arribat a tenir un gran nombre de parlants?

Pot avergonyir-se un parlant de la seua llengua? Posa exemples.

Com es pot resoldre la convivència entre llengües “locals” i llengües “internacionals”?

-“El francès va ser la llengua local d'un territori molt petit: l'Illa de França, un llogaret menut, que després va esdevenir el París dels nostres somnis. L'anglès, al seu torn, va ser la llengua d'un grupet de germànics, pot ser inquiets i sens dubte analfabets, en aquella època primerenca. I el castellà es va originar a un racó al voltant de les muntanyes de Cantàbria”(pàg.90). El llatí, tot poderós en temps antics, va ser la parla del Laci, un altre petit territori. L'extenció d'una llengua es produeix per factors alients a la llengua mateixa, així com circunstàmcies polítiques, militars, culturals, històriques, etc.

Si, és el cas del l'autoodi, hi ha persones que s'avergoneixen de la seva pròpia llengua local i opten per parlar només la llengua nacional.

-La solució per a la convivència entre llengües “locals” i “internacionals” és la igualtat de drets entre les llengües i els parlants.

Capítol 14

Qui va pronunciar el titular del capítol? Té raó?

Es pot mantenir la idea que país amb una única llengua seria més econòmic?

-L'autor d'aquest títol és R.Lodares, el qual va fer una frase falsa i sense sentit, perque una llengua no costa sous i si fos així es podria dir que la india té tanta pobresa a causa de les cinc-centes llengües que hi té.

-No, en cap dels casos la llengua fa empobrir a un estat, en tot cas l'enrriqueix de cultura, una característica molt important per a un país.

Capítol 15

Tenen un futur igual d'esplendorós una llengua amb milions de parlants i altres minoritzades i amb dificultats?

És legitim intervenir en ajuda de les llengües amenaçades?

-No, llengües com el castellà, l'anlgès, el francès, el xinès, etc. tenen un gran futur amb ple ús però llengües com ara el catala, el basc, el sard, el bretó, cada cop tenen meny posibilitats de sobreviure perque les llengues majoritaries les suprimiran.

-És necesari que s'intervengui en la mort de les llengües i fer possible que les llengües minoritzades pugin fins arribar a ser llengües esplendoroses. Cal fer això perque no s'ha de deixar que la cultura es perdi. A més el llenguatge és la manca distintiva de la humanitat: esborrat, doncs, el llenguatge, tornariem a una condició no sapiens.

Cloenda

Comenta les paraules de Bertrand Russell i, l'altra, que clou el llibre “l'ortodòxia és la tomba de la intel·ligència”

Aquesta frase vol dir que qui es regeix per una religió, ideal o doctrina deixa de obrir camins a altres respostes, que pot ser siguin més autentiques o verdaderes. Per exemple la religió catòlica no obre camins cap a la creació del món i es tanca en allò que la Santa Bíblia diu.

També pots definir les següents paraules o locucions que apareixen al llibre:

Paragenètica

Disciplina que s'ocupa de l'estudi de les unitats fonamentals que formen les llengües i de les relacions que s'estableixen entre aquestes relacionant i difereneciant al mateix temps les llengües.

Eufemisme

Mot o locució d'expressió atenuada, en substitució d'un altre de més dur, inconvenient o desplaent.

Missatge coercitiu

Missatge que té la intenció de reprimir, contenir o constrènyer.

Què són articulacions apiconasals?

Articulacions fonètiques de caràcter nasal però que també es caracteritzen per l'aplicació activa de l'apex de la llengua.

Qué són articulacions apicouvulars?

Articulacions fonètiques en què intervé l'úvula com a òrgan passiu i l'àpex de la llengua com òrgan actiu.

Què és un monolingüe militant?

Persona que parla una llengua, i que defensa taxativament l'existència d'una única llengua a l'estat i que no tolera l'existència de les demés llengües que no són la seva.

Conclusió

Aquest llibre és molt interesant, ja que l'autor es capaç de escriure de molts temes de la sociolingüistica d'una manera molt fàcil i utilitzan uns exemples quotidians. A més l'autor sol utilitzar metafores a les seves explicaccions i d'aquesta manera fa que el tema no sigui igual que els que es troben als llibres de text.

Durant el llibre, l'autor desvela fals mites com que per exemple l'anglès és la llengua més facil d'aprendre, que la llengua més útil és la que més parlants té, que hi ha llengües rares, que l'autor neix o és fa, etc.

A més l'autor parla d'altres temes que fins ara no coneixia(és la segona volta que llegeixo el llibre) com l'ecolingüística, el neixament d'algunes llengües o el coneixement de certs pobles.

Però el que de veritat m'ha fet pensar és que l'autor diu que quan nosaltres pensem pensem en el nostre llenguatge, tot clar fins aquí, però quan el llenguatge no existia com pensaven els primers pobladors de la Terra.

Per finalitza cal dir que m'ha agradat bastant el llibre i penso que s'apren així més que amb els llibres de text.

Biografia de Jesús Tuson

“Va neixer a València al 1939. És professor de lingüistica a la Universitat de Barcelona des de fa trenta anys. Ha publicat a la editorial Empuries set llibres més. Mal de llengües, El llenguatge i el plaer, El llenguatge, L'escriptura i Històries naturals de la paraula. Per damunt de tot Tuson defensa el luxe del llenguatge i la capacitat que tenim de donar coherència al nostre món i sentit a la vida amb les paraules.” (Una imatge no val més que mil paraules)

Bibliografia

TUSON, Jesús, Una imatge no val més que mil paraules, Barcelona 2005, editorial Empuries.

http://www.google.es/

http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

http://www.softcatala.org/

XI