QÜESTIONS GENERALS

• 1. Enumeració i anàlisi breu dels personatges principals.

• Bernard Max: De la casta Alfa-més, no ho semblava ja que deien que havien posat alcohol en el seu frasc per error el que havien provocat que fos diferent als de la seva casta, era baixet, orelles grans...

Era una mica diferent comparats amb els de la seva civilització, ja que estava contra el “soma”, no li agradaven els jocs d'oci que tothom practicava, i al no fer res d'això tenia suficient temps per pensar en coses que no havia de pensar.

• Lenina Crowne: Una treballadora del Centre de Incuvació i Condicionament de la central de Londres.

És una noia normal com els de la seva civilització, era guapa segons els comentaris del llibre i sent una atracció per Bernard Marx, li sembla simpàtic.

• John: Vivia en el món salvatge, amb el cabell ros i arriscat amb un bon aspecte físic a Lenina li va semblar un noi molt guapo i a John li va passar el mateix que a ella.

• Linda: la mare de John, ella havia sigut civilitzada una Beta, que ara era una dona grassa, plena d'arrugues, la qual va anar un dia a visitar Malpaís amb un novio i va sortir a passejar i va caure per un petit barranc, va quedar ferida i no va poder tornar, el seu novio la va buscar, però al no trobar-la va a Londres sense ella.

Quan Linda es va recuperar i volia tornar a Londres, es va adonar de que estava embarassada i es va haver de quedar allà.

• 2. Situar l'obra en les coordenades d'espai-temps: on passa? Quan passa?

632 Después de Ford, en el qual només hi ha un sol, estat, l'estat mundial (Comunitat, Identitat, Estabilitat).

El principi de l'obra passa en la central de Londres, (centre d'incubació i Condicionament), també ens podem situar, al món salvatge, i a qualsevol lloc que ens diu en el llibre, ja que es tarda molt poc d'anar a un lloc a l'altre, però les grans velocitats que han arribat a tenir.

• 3. Dir el tema i la tesi o conclusió de l'obra.

Aquesta novel·la ens mostra a través dels seus personatges una societat sense valors, sense sentiments, l'únic que conta és divertir-se, i els problemes si es que n'hi ha es resolen amb el “soma”.

Ens mostra que una societat per perfecta que sigui mai pot tenir una estabilitat absoluta.

Pel bon enteniment de l'obra era necessari explicar el funcionament dels centres de condicionament, fa que el ritme de la novel·la sigui una mica lenta però ens ne´s necessari.

La conversació que mantenen Mustafà Mond i John crec que és on es troba tot el que el llibre ens vol dir i demostrar amb els seus raonaments.

QÜESTIONS ESPECÍFIQUES

• 1. Què és el soma i quina funció té?

184 D. F ja es produïa i es subministrava la droga perfecta, eufòrica, narcòtica, agradablement alucinant, sense efectes secundaris.

Un podia prendre una dosi de “soma” i viatjar quan volgués, que quan tornes no tindria mal de cap...

Un sol centímetre cúbic podia arribar a curar deu sentiments melancòlics.

Mitg gram per una tarda, un gram per un cap de setmana, dos grams per tenir un viatge alucinant, i tres grams…

Els borra les dificultats que se'ls presenti, també borrant la naturalesa humana de superar-se ells mateixos.

Es la seva sortida, es necessaris per a ells per estar més be del que creuen que poden estar, segons a la situació en la que es troben.

• 2. Enumera les diferents classes socials i explica les seves característiques.

Alfas: grup d'homes que tenen tots els avantatges biològics i físics positius, així com una capacitat intel·lectual superior respecte a les altres classes com ser més alts, més forts... (vesteixen de color gris).

Betas: Són semblants als Alfas però, tenen totes les seves característiques desenvolupades no tant com els Alfas, i no ocupen càrrecs tan elevats com els Alfas.

Aquestes dos classes socials són les que ocupen els llocs més alts en aquesta societat.

Els Gammas: Es limiten a realitzar els treballs més dignes i complexos que no ocupen ni els Betas ni els Alfas. Dins de ho pitjor, tenen o millor. (vesteixen de verd)

Deltas i Epsilons: Nomès són diferenciats en alguna característica física, i les funcions que realitzen són casi les mateixes, funcions completament desagradables. (Deltas de caqui)

Cap d'aquestes classes es capaç de donar-se conte de les diferències i dificultats respecte a les altres classes, no se'n adonen d eles injustícies a les que són sotmetés, ja que estan condicionats per veure la seva situació com una situació privilegiada, el seu treball, tot el que tenen és perfecte per a ells.

Desde el seu punt de vista, ells són més afortunats que les altres classes, per una raó o una altra.

• 3. Cita una frase o un passatge que t'hagi impressionat o que sigui significatiu per a tú.

“Tot el món pertany a tot el món”

Ja que en un món feliç no existeixen ni famílies:: mares, pares, germans, marit, muller, amants, monogàmia, ni romanticisme.

• 4. Compara el món salvatge amb el món feliç.

El món salvatge representaria la nostra societat en aquests moments més o menys. Un salvatge seria qualsevol de nosaltres. Per tant, la societat d'un món feliç, aniquilaría completament als éssers humans d'avui dia.

Les persones es troben sense cap tipus d'intimitat, com per exemple la seva vida sexual, ja que en el món salvatge existeix la mare, el pare, el fill… una relació en família… que en canvi en el món feliç no poden arribar a entendre aquest concepte ja que estan condicionats des de petits a tenir relacions tots amb tots.

En el món feliç creuen que les coses antigues no tenen cap valor, i encara menys quan són belles ja que si són belles, donen atracció, i ells no volen que la gent se sentí atreta per coses antigues sinó per coses noves.

Acostumats a sentir el soroll que emeten les abelles i els helicòpters, tenint por a les flors i als llibres.

Estabilitat, creuen que no hi ha civilització sense estabilitat social, i no hi ha estabilitat social si no hi ha estabilitat individual.

En el món salvatge hi ha rituals, creences, celebracions.. Mentres que en el món feliç només hi ha les festes del dia de Ford, els seus cants en la comunitat i els serveis de solidaritat.

• 5. Exposa el significat de “felicitat” en el context d'Un món feliç.

La gent és feliç, té tot el que vol, i mai desitja el que no pot tenir.

És troba bé, està segur, mai està malt, no li té por a la mort, ignora la passió i la vellesa; ni hi ha pares ni mares que molestin; no hi ha esposes ni fills ni amors molt forts.

I si alguna cosa va malament sempre els quedarà el soma, la felicitat mai té grandesa, creuen en la felicitat i l'estabilitat.

Aquesta societat està programada per actuar d'una determinada manera, acaptant-ho tot.

Creuen en una espècie de Dèu que va ser real se'n sabia de la seva existència, i gràcies a ell s'havia conseguit la felicitat en la societat, els hi havia donat les claus als homes per construir una societat basada en estabilitat i consum que faria que els homes fossin feliços i ho eren.

1