Un món feliç (Aldous Huxley)

Començaré per introduir una biografia de l'escriptor ja que em podria ajudar al posterior comentari de l'obra.

Aldous Huxley: Va néixer a Goldaming, al 1894 i morí a Hollywood al 1963.

Formava part d'una família de tradició intelectual molt arrelada, era fill del filòsof Leonard Huxley, nebot-nét del pedagog Thomas Arnold, net del naturalista defensor de l'evolucionisme Thomas Huxley i germà del biòleg Julian Huxley. Va estudiar a Eton i Oxford, on es va graduar en medicina a l'any 1915. Una oftalmopatia l'impedí durant molt de temps, d'exercicir com a metge, i ben aviat es consegrar en el mon de la literatura, cultivant diversos gèneres, com la crítica literària per a la Westminster Gazette, també va publicar poemes com Leda i la seva primera novela fou Els escàndols de Crome. Va realitzar molts viatges fins que finalment es va instalar a viure a Califòrnia. Escrigué també nombrosos ensaigs sociològics, però la seva obra més important, o la més reconeguda fóu, Brave New World (Un món feliç). Huxley en totes les seves obres, el seu intelecte, el seu agut escepticismeo la seva ironia mordaç, fins i tot cruel a l'hora de retratar les debilitats humanes.

Ara exposaré el resum del llibre:

La història comença a un edifici gris de trenta quatre plantes, que és el centre d'incubació i condicionament de la Central de Londres, l'acció es situa cap al nostre any 2550 més o menys, el seu 632 d.F., després de Henry Ford, un personatge que aquella societat ha col.locat com el seu Déu, ja que va introduir la cadena de montatge i feu que aquell Ford T fos assequible per a les classes mitjanes, doncs bé aquella central d'incubació i condicionament, és el que utilitzen per a la reproducció, ja que la seva societat es troba fortament divida per castes, per tant col.loquen els embrions en provetes i els condicionen des d'aquell moment durant els següents nou mesos perquè tinguin les característiques d'un Alfa (classe alta) fins a un Epsilon (la classe més baixa de la societat, els obrers) gràcies a l'anomenat mètode Bokanovsky, que consisteix en dividir i subdividir les cèl.lules de l'embrió quan es troben en un en què cadascuna d'elles podria formar un nou individu, fins el nombre que es desitgi però com a màxim 96, i no només això sinò que ja havent nascut, aquests nens seguien essent condicionats a base d'hipnopèdia, ensenyament durant la nit, que els inculca el que volen que sapiguen, i com han d'actuar, fins i tot els diu que ha de consumir molt per a poder mantenir aquella societat, i que juguin a jocs que requereixen fabricació com el Golf d'obstacles, o el Golf Electromagnètic.

Doncs bé en aquest començament del llibre, el director del centre està explicant a uns joves com funciona la fàbrica, i mentres van explicant troben a un home que se'ls afegeix, un tal Henry Foster, i aquí bé quan ens adonem que tot és artificial en aquesta societat, la paraula utilitzada és “succedani”, els cossos tenen succedani de sang, es pot utilitzar succedani d'embaraç per a tranquilitzar una dona, succedani de victòria per alegrar algú, si no funciona el soma, una droga que és explicada més avall. També podem veure com els Epsilons són considerats necessaris com cavalls o ases, per a fer la feina, no es necessita la seva inteligència, que s'aconsegueix en els humans normals gràcies al retardament de la maduresa, per tant seria un gran triomf avançar la maduresa dels Epsilons, cosa que ja s'havia aconseguit a alguns llocs als quatre anys i mig, però eren massa estúpids per a realitzar fins i tot el treball destinat als Epsilons. Llavors entra en joc un nou personatge, un peix gros, l'interventor mundial per a l'Europa Occidental, Mustafá Mond que s'uní en la visita a la zona del centre en què es feia hipnopèdia, l'ensanyament que es fa a les persones durant les hores de son i també en la visita que realitzaren al patí, on els nois feien els seus jocs sexuals.

Llavors entren en joc dos personatges nous: Lenina i Fanny, dues noies, que mantenen una conversa sobre homes, que seria normal, si no fos que una li pregunta a l'altra què fa sortint quatre mesos seguits amb el mateix home, que si estava malalta, d'aquí es desprèn com quedarà reiterat en punts més endevant de la novel.la, que la conducte sexual habitual, era la d'anar canviant de persona amb la que practica el sexe amb molta assiduitat, el matrimoni no existeix, tot per a tenir a l'ésser humà feliç, sense lligams de cap mena amb ningú i poden fer el que li roti, de fet és la conducta que s'assembla més a la que l'ésser humà tindria si no fos per l'educació, la religió, la tradició i l'aparició de malalties sexuals com antigament la sifilis o mal francès i actualment la S.I.D.A., que ens privaren de les cultures més alliberades en les que es jugava amb el sexe, com una cosa més, i no com un tema tabú. Però en aquest moment de la història no hi ha problemes de transmissió de malalties, però clar amb això les dones queden situades amb un paper de masturbadores, podríem dir que son putes a voluntat, la voluntat que s'ha aconseguit amb anys i anys d'hipnopèdia i condicionament, per tant elles son feliç de jugar aquest paper en la societat de la època com ho és tothom. Però no seria més fàcil per una societat tant tecnològicament avançada com aquella, senzillament eliminar la necessitat humana de practicar el sexe, amb drogues o el que fos ja que la reproducció natural no és necessària, i no només això, sinò que està prohibidíssima ja que d'aquesta manera s'estaria trencant el sitema de castes, però com es diu més endevant al llibre és útil que la gent tingui més coses a fer per obtenir la seva felicitat, ja que poden recrear-se en l'oci un nombre determinat d'hores però no més, ja que llavors tenen ganes de treballar i no són feliços amb lo qual ens estem carregant la societat, recordeu Un mon feliç, per tant crec que sigui una necessitat que no s'ha pogut eliminar, ja que segur que seria possible amb la societat del s.VII d.F., el problema seria aquest, estem perdent coses a fer durant el temps d'oci, per tant és dolent.

Doncs bé, aquesta Lenina fa aquests quatre mesos que manté relacions amb Henry Foster, però depsrés de les converses amb la seva amiga Fanny, decideix de sortir amb un tal Bernard Marx, un home de molt mala fama, un alfa del que es diu que manté una conducta anti-social, és un solitari, i que mentres estava a la cadena embrionària se li van tirar unes gotes d'alcohol, que el feren decantar-se una mica cap a un Beta, de fet és el que l'autor vol en aquest moment que el seu pensament s'assembli més al d'un humà actual, i de fet ho sembla un humà actual aïllat en aquella societat. I en aquest punt del llibre, tot et mareja ja que línia va canviat de situació, la conversa de la Lenina i la Fanny, l'interventor Mundial, o en Bernard Marx mentre Henry Foster li ofereix una mica de soma.

El soma, la droga que es dona a la societat, perquè estiguin tranquils i poguin oblidar els seus maldecaps que són pocs, i sentir-se més alegres, però sense deixar cap mena de “resaca” o seqüela. I la gent quan se'n pren considerablement, s'adorm i es diu que són de vacances, unes vacances en què veuen el mon feliç on viuen, però Bernard Marx no en vol, perquè veu que és el que utilitzen per a tenir-los callats i evitar revoltes, difícil de què es produissin per la hipnopèdia a la que han estat sotmesos. Com en la època franquista s'introduïren diners per a promocionar al fútbol, per a tenir al poble entretingut, per a no deixar-los pensar en la societat en què es trobaven i que per tant no desenvolupessin l'ideal de societat, i convertir la gent en conformista, cosa que en gran part acabà aconseguint. I en l'actualitat, el fútbol i tantissimes altres coses capten la nostra atenció per a tenir-nos tots lligats i mansos. O fins i tot el mateix control de la informació que ens arriba, és per intentar aconseguir aquest món feliç, on no hi ha lluita de classes, i tothom està content, per trobar-se on es troba de la societat, fins i tot m'atreviria a dir que les revistes del cor, al començament rebien subvencions del govern, ara la veritat és que no ho necessiten perquè venen moltíssim, però després a les estadístiques surt que ningú llegeix les revistes del cor. Quanta hipocresia! Però fins a un cert punt és positiu, almenys vol dir que ens n'arrapentim que la nostra atenció estigui captada per aquestes tonteries. Però les coses són així (aquí es pot veure el meu conformisme envers aquesta situació), però ja “estic pixant fora de test”.

Llavors arriba un capítol un capítol en què estan anant amb ascensor molta gent entre ells Lenina i Bernard, i Lenina diu a Bernard si segueix en peu una oferta que li havia fet, per anar a una reserva de Salvatges, i tots els homes de l'ascensor senten enveja de Bernard, el que més un tal Benito Hoover, que ja havia passat una nita amb ella, que en arribar a dalt i veure amb mala cara a Bernard, que no li havia agradat que Lenina acceptés la seva oferta en públic, li ofereix una mica de soma, i Bernard l'engega a dida, mentres Lenina marxava corrent per anar a un encontra amb Henry Foster.

-Ara que ja he esmentat tots els noms, m'agradaria fer un incís sobre aquest tema. Hi ha Lenina i Bernard Marx, Lenina possiblement provinent de Lenin i Bernard Marx, semblant a Karl Marx, o sigui el nom de dos socialistes, de fet el gran teòleg del comunisme Karl Marx, i el primer a utilitzar les seves teories en un país, Lenin. Hi per contraposició, Benito Hoover, el nom, Benito de Benito Mussolini, i Hoover, molt semblant a Hitler, els dos feixistes europeus de l'època, també hi ha un tal Darwin Bonaparte, el nom de Charles Darwin, qui va desenvolupar la teoria de l'evolució de les espècies i l'especiaciói Bonaparte del que fou emperador de França després de la tallada de caps de 1789. Cosa que encaixa perfectament amb el context històric de l'època en què s'escribí el llibre, els alvors de la Segona Guerra Mundial, amb el feixisme de Hitler i Mussolini, i el que ja feia més temps que s'havia implantat comunisme a Rússia, en la revolució boltxevic. A més també hi ha Henry Foster, que per la semblança que té amb Henry Ford, podria ser el fill pròdig de Henry Ford, qui ha seguit el que la societat demana com ningú. Per tant Huxley utilitza això per a contraposar, el més semblant a l'humà actual com Karl Marx, el crític de la societat de castes i Lenina una víctima de la societat del Món feliç, i en contraposició dos homes integrats com Benito Hoover i Henry Foster, és com si comparés la societat de la novel.la amb la que hi havia a la Alemanya i Itàlia feixistes.-

Llavors entra en joc un nou personatge, Helmholtz Watson, un triumfador d'aquella societat, tenia totes les noies als seus peus, però a la vegada era crític amb la societat, i per tant de les poques persones amb què Bernard podia parlar, i mantenen una interessant, ja que Helmoltz sent alguna cosa a dintre seu que a de dir, però no sap què és, és inconformista, l'únic junt amb Bernard que podem veure que critiquen dèbilment la societat.

Llavors Bernard va al que sembla una missa, però lògicament a l'estil de l'epoca, on el Déu és Henry Ford, i es fa tot el que es fa amb el cristianisme, però adapta, o sigui en comptes del senyal de la creu, fan el senyal de la T (del Ford T), en comptes de la Bíblia llegeixen les teories de Ford sobre com ha de ser la societat capitalista, i fins i tot hi han els tacos, per exemple “Ford en la seva carraca!”, que podria tenir com a traducció en el nostre context com “Em cago en Déu”. Doncs Bernard, es troba en aquella reunió i ha de fingir que sent com arriba Déu a prop seu, i que ja sent com s'apropa, cosa que realment no sent, potser perquè no ha pres soma, i veu com l'altra gent nota que és fals, si segueix així ell veu que l'expulsaran i l'enviaran a Islàndia o alguna zona aïllada.

Llavors és quan surt una tarda amb Lenina, Bernard volia anar al cim d'una muntanya a caminar, però al final Lenina el convenç de que millor fer una cos amb societat, recordem que la solitud està mal vista, doncs acaben ananat a un combat a Amsterdam, mentres creuaven el Canal de la Mànega de tornada, van veure el mar molt tranquil, i Bernard es va parar a mirar, cosa que horroritzava Lenina, ja que al mar hi havia molta solitud, i llavors Bernard diu coses que es contradiuen amb els anys d'hipnopèdia que havia rebut Lenina i es posà a plorar. Però Bernard entenengué el que es podia perdre, i canvia d'actitud, per acabar practicant el coit amb ella quan arriben a Londres.

Bernard, el dia següent estava citat amb el director, s'hi dirigí i li demanà un permís per anar a la Reserva de New Mèxic amb Lenina, el director li explica que ell també va anar a una Reserva amb una noia, però que la va perdre, la va estar buscant molt de temps, i no en va saber mai més res, per acabar-li diguent que està molt descontent de la seva actitud fora de la feina, era un solitari, i que canviés la seva actitud o es veuria obligat a enviar-lo a Islàndia, Bernard molt emprenyat va sortir tencant la porta amb molta força, al començament se sentia content amb ell mateix, ja que això es podria anomenar una queixa, orgullós, però veient el que s'estava buscant, li va agafar una mica de por.

Però se'n va anar a la reserva amb la Lenina, abans d'entrar a la Reserva es va enterar gràcies a Helmoltz que el Director havia decidit traslladar-lo. I el portaren amb avió a la terra anomenada Malpaís. Allà coneixeren a un home propi de la Reserva, una nit en què veieren un espectacle on un home era desengrat, un blanc en la reserva de negres. Aquest blanc els diu que és rebutjat per els altres, aquest home blanc curiosament agrada molt al salvatge, llavors ells van a casa la seva mare, que els explica que ella també havia estat d'aquella societat d'on ells provenien, que havia vingut amb un home, però que l'havia deixat allà abandonada, i a més embaraçada, tot i que no sabia com, ja que havia realtitzat tots els exercicis maltusians i havia utilitzat correctement els anti-conceptius, aquí és on Bernard veu la oportunitat de salvar-se d'anar a Islàndia.

Aconseguí de portar al Salvatge i a la seva mare a Londres. Curiosament anomena salvatge a un home com els que hi han a la nostra societat actual, amb això fa un verossímil al anomenar bàrbar o salvatge, a allò que desconeixem, ja que han evolucionat d'un altre manera, nosaltres podem haver evolucionat en la tecnologia, però altres societats han evolucionat en relacions humanes o altres tipus de coses. Doncs bé, porta al salvatge i a sa mare a Londres, i provoca un escàndol amb el que aconsegueix la dimissió del director, cosa que fa que no hagi de marxar a Islàndia.

En les setmanes següents Bernard té molt d'èxit, amb les noies i amb les personalitats, ja que tothom vol veure el salvatge, que és la novetat del moment, i Bernard en estar a dalt canvia, un altre punt que crec que ens vol fer veure Huxley, és que tothom pot ser molt compromés, quan s'és un penjat, perquè no tens res a perdre, però quan arribes a dalt, i tens molt a perdre, i per tant t'has de tornar conservador, i considerar que la societat és molt maca.

Amb aquestes el Salvatge surt una nit amb Lenina, i van a un sensorama, com un cinema, però que entra pels cinc sentits, i Lenina vol “marro”, però el Salvatge que no hi està habituat, i l'únic que sap de l'amor, és el que hi ha en els llibres de Shakespeare, pren l'actitud de Lenina com la que tenia la seva mare al començament a les terres Salvatges, com una “golfa” que de seguida se'n va al llit amb qui sigui, i no un amor pletòric, i evitar el sexe fins al matrimoni. Això fa que el Salvatge no vulgui ser mai més exhibit, en descobrir que tot aquell mon tant bonic que li havia explicat la seva mare, no fos així i per tant se sentís enganyat, això fa quedar molt malament a Bernard Marx, que cau en picat, i ara se sent fatal.

Mentrestant el Salvatge veu com aquella societat menysprea la mort, i la seva mare que ha envellit no com la resta de la societat de El món feliç, està a punt de morir, hi ho acaba fent voltada de nens que han estat portats a l'hospital, per a ser condicionats a no tenir por a la mort, això suposa un cop molt dur. El Salvatge sent la necessitat de ser el salvador d'aquella societat corrumpuda, el Karl Marx, aquell que ferà veure que el soma és el que els fa tenir tots lligats i mansos, i realitza un acte d'aquests en tirar per la finestra tot el soma destinats als Gammas, cosa que provoca una revolta contra ell, en arribar Hemholtz s'afegeix a la baralla, però Bernard s'ho ha de pensar dues vegades abans de decidir-se, tot i que finalment acaba acceptant, i en arribar la policia, que per cert és molt curiosa ja que no porta armes, l'únic que porta és màquines que alliberen soma en gas per a tranquilitzar la gent. Això en saber-ho l'interventor mundial demana entrevistar-se amb Hemholtz i Bernard i després amb el Salvatge. Hemholtz i Bernard son condemnats a anar a les illes Falkland, tot i que per Hemholtz, no és una condemna ja que allà podrà conèixer altres repudiats de la societat com ell, o sigui tots els que han estat aïllats per revoltar-se. Després segueix una entrevista molt interessant de Mustafá Mond, l'interventor, amb el Salvatge, en la que el Salvatge critica la societat, l'interventor accepta, però diu que la societat és aquesta, perquè per davant de tot hi ha la estabilitat.

Després de tot això, el Salvatge, que per cert es diu John, s'autoaïlla a un far a Escòcia, i molt indignat amb ell mateix s'autoflagela, cosa que en ser vista per alguna gent crida l'atenció dels periodistes, que el van a visitar, i en John que es passava els dies fent fletxes, o altres utencilis de caça, i ell en veure arribar els periodistes, no s'ho pensa i els comença a tirar fletxes, per a fer-los marxar i així ho van fer, però dies després tornaren per a veure l'exhibició del Salvatge, se'n fotien d'ell, al dia següent tornaren alguns helicòpters i llavors arriba el final, on ens expliquen que es veuen uns peus que giren lentament primer circular i lentament cap a l'esquerra i després cap a la dreta, amb el que jo entenc que vol dir, que en John s'ha suicidat, no ha pogut soportar més el que li ha tocat viure, i s'ha acabat decidint per sucidar-se, ja que no troba cap sentit a la seva vida, si ha de ser observat continuament, però aquí hi ha un punt que no entenc, com pot ser que hi hagin tants periodistes si tots diuen el mateix, anem molt bé, som molt feliços i mireu com viuen els salvatges, per dir això amb un diari n'hi ha prou, ja que només hi ha una opinió, i és positiva, quin diari més avorrit.

En fi, m'ha semblat un llibre molt interessant, ja que continuament et dona referències en què pensar, però gens d'acció que per tant pot semblar avorrit, però és molt interessant, ja que quan encara estàs pensant en un fet qu ha esmentat i de seguida, Huxley en deixa anar una altra per l'estil, per tant tot i no tenir gens d'acció, és un llibre que es llegeix més bé del que m'havia pensat al començament

Un món feliç (Aldous Huxley)

Començaré per introduir una biografia de l'escriptor ja que em podria ajudar al posterior comentari de l'obra.

Aldous Huxley: Va néixer a Goldaming, al 1894 i morí a Hollywood al 1963.

Formava part d'una família de tradició intelectual molt arrelada, era fill del filòsof Leonard Huxley, nebot-nét del pedagog Thomas Arnold, net del naturalista defensor de l'evolucionisme Thomas Huxley i germà del biòleg Julian Huxley. Va estudiar a Eton i Oxford, on es va graduar en medicina a l'any 1915. Una oftalmopatia l'impedí durant molt de temps, d'exercicir com a metge, i ben aviat es consegrar en el mon de la literatura, cultivant diversos gèneres, com la crítica literària per a la Westminster Gazette, també va publicar poemes com Leda i la seva primera novela fou Els escàndols de Crome. Va realitzar molts viatges fins que finalment es va instalar a viure a Califòrnia. Escrigué també nombrosos ensaigs sociològics, però la seva obra més important, o la més reconeguda fóu, Brave New World (Un món feliç). Huxley en totes les seves obres, el seu intelecte, el seu agut escepticismeo la seva ironia mordaç, fins i tot cruel a l'hora de retratar les debilitats humanes.

Ara exposaré el resum del llibre:

La història comença a un edifici gris de trenta quatre plantes, que és el centre d'incubació i condicionament de la Central de Londres, l'acció es situa cap al nostre any 2550 més o menys, el seu 632 d.F., després de Henry Ford, un personatge que aquella societat ha col.locat com el seu Déu, ja que va introduir la cadena de montatge i feu que aquell Ford T fos assequible per a les classes mitjanes, doncs bé aquella central d'incubació i condicionament, és el que utilitzen per a la reproducció, ja que la seva societat es troba fortament divida per castes, per tant col.loquen els embrions en provetes i els condicionen des d'aquell moment durant els següents nou mesos perquè tinguin les característiques d'un Alfa (classe alta) fins a un Epsilon (la classe més baixa de la societat, els obrers) gràcies a l'anomenat mètode Bokanovsky, que consisteix en dividir i subdividir les cèl.lules de l'embrió quan es troben en un en què cadascuna d'elles podria formar un nou individu, fins el nombre que es desitgi però com a màxim 96, i no només això sinò que ja havent nascut, aquests nens seguien essent condicionats a base d'hipnopèdia, ensenyament durant la nit, que els inculca el que volen que sapiguen, i com han d'actuar, fins i tot els diu que ha de consumir molt per a poder mantenir aquella societat, i que juguin a jocs que requereixen fabricació com el Golf d'obstacles, o el Golf Electromagnètic.

Doncs bé en aquest començament del llibre, el director del centre està explicant a uns joves com funciona la fàbrica, i mentres van explicant troben a un home que se'ls afegeix, un tal Henry Foster, i aquí bé quan ens adonem que tot és artificial en aquesta societat, la paraula utilitzada és “succedani”, els cossos tenen succedani de sang, es pot utilitzar succedani d'embaraç per a tranquilitzar una dona, succedani de victòria per alegrar algú, si no funciona el soma, una droga que és explicada més avall. També podem veure com els Epsilons són considerats necessaris com cavalls o ases, per a fer la feina, no es necessita la seva inteligència, que s'aconsegueix en els humans normals gràcies al retardament de la maduresa, per tant seria un gran triomf avançar la maduresa dels Epsilons, cosa que ja s'havia aconseguit a alguns llocs als quatre anys i mig, però eren massa estúpids per a realitzar fins i tot el treball destinat als Epsilons. Llavors entra en joc un nou personatge, un peix gros, l'interventor mundial per a l'Europa Occidental, Mustafá Mond que s'uní en la visita a la zona del centre en què es feia hipnopèdia, l'ensanyament que es fa a les persones durant les hores de son i també en la visita que realitzaren al patí, on els nois feien els seus jocs sexuals.

Llavors entren en joc dos personatges nous: Lenina i Fanny, dues noies, que mantenen una conversa sobre homes, que seria normal, si no fos que una li pregunta a l'altra què fa sortint quatre mesos seguits amb el mateix home, que si estava malalta, d'aquí es desprèn com quedarà reiterat en punts més endevant de la novel.la, que la conducte sexual habitual, era la d'anar canviant de persona amb la que practica el sexe amb molta assiduitat, el matrimoni no existeix, tot per a tenir a l'ésser humà feliç, sense lligams de cap mena amb ningú i poden fer el que li roti, de fet és la conducta que s'assembla més a la que l'ésser humà tindria si no fos per l'educació, la religió, la tradició i l'aparició de malalties sexuals com antigament la sifilis o mal francès i actualment la S.I.D.A., que ens privaren de les cultures més alliberades en les que es jugava amb el sexe, com una cosa més, i no com un tema tabú. Però en aquest moment de la història no hi ha problemes de transmissió de malalties, però clar amb això les dones queden situades amb un paper de masturbadores, podríem dir que son putes a voluntat, la voluntat que s'ha aconseguit amb anys i anys d'hipnopèdia i condicionament, per tant elles son feliç de jugar aquest paper en la societat de la època com ho és tothom. Però no seria més fàcil per una societat tant tecnològicament avançada com aquella, senzillament eliminar la necessitat humana de practicar el sexe, amb drogues o el que fos ja que la reproducció natural no és necessària, i no només això, sinò que està prohibidíssima ja que d'aquesta manera s'estaria trencant el sitema de castes, però com es diu més endevant al llibre és útil que la gent tingui més coses a fer per obtenir la seva felicitat, ja que poden recrear-se en l'oci un nombre determinat d'hores però no més, ja que llavors tenen ganes de treballar i no són feliços amb lo qual ens estem carregant la societat, recordeu Un mon feliç, per tant crec que sigui una necessitat que no s'ha pogut eliminar, ja que segur que seria possible amb la societat del s.VII d.F., el problema seria aquest, estem perdent coses a fer durant el temps d'oci, per tant és dolent.

Doncs bé, aquesta Lenina fa aquests quatre mesos que manté relacions amb Henry Foster, però depsrés de les converses amb la seva amiga Fanny, decideix de sortir amb un tal Bernard Marx, un home de molt mala fama, un alfa del que es diu que manté una conducta anti-social, és un solitari, i que mentres estava a la cadena embrionària se li van tirar unes gotes d'alcohol, que el feren decantar-se una mica cap a un Beta, de fet és el que l'autor vol en aquest moment que el seu pensament s'assembli més al d'un humà actual, i de fet ho sembla un humà actual aïllat en aquella societat. I en aquest punt del llibre, tot et mareja ja que línia va canviat de situació, la conversa de la Lenina i la Fanny, l'interventor Mundial, o en Bernard Marx mentre Henry Foster li ofereix una mica de soma.

El soma, la droga que es dona a la societat, perquè estiguin tranquils i poguin oblidar els seus maldecaps que són pocs, i sentir-se més alegres, però sense deixar cap mena de “resaca” o seqüela. I la gent quan se'n pren considerablement, s'adorm i es diu que són de vacances, unes vacances en què veuen el mon feliç on viuen, però Bernard Marx no en vol, perquè veu que és el que utilitzen per a tenir-los callats i evitar revoltes, difícil de què es produissin per la hipnopèdia a la que han estat sotmesos. Com en la època franquista s'introduïren diners per a promocionar al fútbol, per a tenir al poble entretingut, per a no deixar-los pensar en la societat en què es trobaven i que per tant no desenvolupessin l'ideal de societat, i convertir la gent en conformista, cosa que en gran part acabà aconseguint. I en l'actualitat, el fútbol i tantissimes altres coses capten la nostra atenció per a tenir-nos tots lligats i mansos. O fins i tot el mateix control de la informació que ens arriba, és per intentar aconseguir aquest món feliç, on no hi ha lluita de classes, i tothom està content, per trobar-se on es troba de la societat, fins i tot m'atreviria a dir que les revistes del cor, al començament rebien subvencions del govern, ara la veritat és que no ho necessiten perquè venen moltíssim, però després a les estadístiques surt que ningú llegeix les revistes del cor. Quanta hipocresia! Però fins a un cert punt és positiu, almenys vol dir que ens n'arrapentim que la nostra atenció estigui captada per aquestes tonteries. Però les coses són així (aquí es pot veure el meu conformisme envers aquesta situació), però ja “estic pixant fora de test”.

Llavors arriba un capítol un capítol en què estan anant amb ascensor molta gent entre ells Lenina i Bernard, i Lenina diu a Bernard si segueix en peu una oferta que li havia fet, per anar a una reserva de Salvatges, i tots els homes de l'ascensor senten enveja de Bernard, el que més un tal Benito Hoover, que ja havia passat una nita amb ella, que en arribar a dalt i veure amb mala cara a Bernard, que no li havia agradat que Lenina acceptés la seva oferta en públic, li ofereix una mica de soma, i Bernard l'engega a dida, mentres Lenina marxava corrent per anar a un encontra amb Henry Foster.

-Ara que ja he esmentat tots els noms, m'agradaria fer un incís sobre aquest tema. Hi ha Lenina i Bernard Marx, Lenina possiblement provinent de Lenin i Bernard Marx, semblant a Karl Marx, o sigui el nom de dos socialistes, de fet el gran teòleg del comunisme Karl Marx, i el primer a utilitzar les seves teories en un país, Lenin. Hi per contraposició, Benito Hoover, el nom, Benito de Benito Mussolini, i Hoover, molt semblant a Hitler, els dos feixistes europeus de l'època, també hi ha un tal Darwin Bonaparte, el nom de Charles Darwin, qui va desenvolupar la teoria de l'evolució de les espècies i l'especiaciói Bonaparte del que fou emperador de França després de la tallada de caps de 1789. Cosa que encaixa perfectament amb el context històric de l'època en què s'escribí el llibre, els alvors de la Segona Guerra Mundial, amb el feixisme de Hitler i Mussolini, i el que ja feia més temps que s'havia implantat comunisme a Rússia, en la revolució boltxevic. A més també hi ha Henry Foster, que per la semblança que té amb Henry Ford, podria ser el fill pròdig de Henry Ford, qui ha seguit el que la societat demana com ningú. Per tant Huxley utilitza això per a contraposar, el més semblant a l'humà actual com Karl Marx, el crític de la societat de castes i Lenina una víctima de la societat del Món feliç, i en contraposició dos homes integrats com Benito Hoover i Henry Foster, és com si comparés la societat de la novel.la amb la que hi havia a la Alemanya i Itàlia feixistes.-

Llavors entra en joc un nou personatge, Helmholtz Watson, un triumfador d'aquella societat, tenia totes les noies als seus peus, però a la vegada era crític amb la societat, i per tant de les poques persones amb què Bernard podia parlar, i mantenen una interessant, ja que Helmoltz sent alguna cosa a dintre seu que a de dir, però no sap què és, és inconformista, l'únic junt amb Bernard que podem veure que critiquen dèbilment la societat.

Llavors Bernard va al que sembla una missa, però lògicament a l'estil de l'epoca, on el Déu és Henry Ford, i es fa tot el que es fa amb el cristianisme, però adapta, o sigui en comptes del senyal de la creu, fan el senyal de la T (del Ford T), en comptes de la Bíblia llegeixen les teories de Ford sobre com ha de ser la societat capitalista, i fins i tot hi han els tacos, per exemple “Ford en la seva carraca!”, que podria tenir com a traducció en el nostre context com “Em cago en Déu”. Doncs Bernard, es troba en aquella reunió i ha de fingir que sent com arriba Déu a prop seu, i que ja sent com s'apropa, cosa que realment no sent, potser perquè no ha pres soma, i veu com l'altra gent nota que és fals, si segueix així ell veu que l'expulsaran i l'enviaran a Islàndia o alguna zona aïllada.

Llavors és quan surt una tarda amb Lenina, Bernard volia anar al cim d'una muntanya a caminar, però al final Lenina el convenç de que millor fer una cos amb societat, recordem que la solitud està mal vista, doncs acaben ananat a un combat a Amsterdam, mentres creuaven el Canal de la Mànega de tornada, van veure el mar molt tranquil, i Bernard es va parar a mirar, cosa que horroritzava Lenina, ja que al mar hi havia molta solitud, i llavors Bernard diu coses que es contradiuen amb els anys d'hipnopèdia que havia rebut Lenina i es posà a plorar. Però Bernard entenengué el que es podia perdre, i canvia d'actitud, per acabar practicant el coit amb ella quan arriben a Londres.

Bernard, el dia següent estava citat amb el director, s'hi dirigí i li demanà un permís per anar a la Reserva de New Mèxic amb Lenina, el director li explica que ell també va anar a una Reserva amb una noia, però que la va perdre, la va estar buscant molt de temps, i no en va saber mai més res, per acabar-li diguent que està molt descontent de la seva actitud fora de la feina, era un solitari, i que canviés la seva actitud o es veuria obligat a enviar-lo a Islàndia, Bernard molt emprenyat va sortir tencant la porta amb molta força, al començament se sentia content amb ell mateix, ja que això es podria anomenar una queixa, orgullós, però veient el que s'estava buscant, li va agafar una mica de por.

Però se'n va anar a la reserva amb la Lenina, abans d'entrar a la Reserva es va enterar gràcies a Helmoltz que el Director havia decidit traslladar-lo. I el portaren amb avió a la terra anomenada Malpaís. Allà coneixeren a un home propi de la Reserva, una nit en què veieren un espectacle on un home era desengrat, un blanc en la reserva de negres. Aquest blanc els diu que és rebutjat per els altres, aquest home blanc curiosament agrada molt al salvatge, llavors ells van a casa la seva mare, que els explica que ella també havia estat d'aquella societat d'on ells provenien, que havia vingut amb un home, però que l'havia deixat allà abandonada, i a més embaraçada, tot i que no sabia com, ja que havia realtitzat tots els exercicis maltusians i havia utilitzat correctement els anti-conceptius, aquí és on Bernard veu la oportunitat de salvar-se d'anar a Islàndia.

Aconseguí de portar al Salvatge i a la seva mare a Londres. Curiosament anomena salvatge a un home com els que hi han a la nostra societat actual, amb això fa un verossímil al anomenar bàrbar o salvatge, a allò que desconeixem, ja que han evolucionat d'un altre manera, nosaltres podem haver evolucionat en la tecnologia, però altres societats han evolucionat en relacions humanes o altres tipus de coses. Doncs bé, porta al salvatge i a sa mare a Londres, i provoca un escàndol amb el que aconsegueix la dimissió del director, cosa que fa que no hagi de marxar a Islàndia.

En les setmanes següents Bernard té molt d'èxit, amb les noies i amb les personalitats, ja que tothom vol veure el salvatge, que és la novetat del moment, i Bernard en estar a dalt canvia, un altre punt que crec que ens vol fer veure Huxley, és que tothom pot ser molt compromés, quan s'és un penjat, perquè no tens res a perdre, però quan arribes a dalt, i tens molt a perdre, i per tant t'has de tornar conservador, i considerar que la societat és molt maca.

Amb aquestes el Salvatge surt una nit amb Lenina, i van a un sensorama, com un cinema, però que entra pels cinc sentits, i Lenina vol “marro”, però el Salvatge que no hi està habituat, i l'únic que sap de l'amor, és el que hi ha en els llibres de Shakespeare, pren l'actitud de Lenina com la que tenia la seva mare al començament a les terres Salvatges, com una “golfa” que de seguida se'n va al llit amb qui sigui, i no un amor pletòric, i evitar el sexe fins al matrimoni. Això fa que el Salvatge no vulgui ser mai més exhibit, en descobrir que tot aquell mon tant bonic que li havia explicat la seva mare, no fos així i per tant se sentís enganyat, això fa quedar molt malament a Bernard Marx, que cau en picat, i ara se sent fatal.

Mentrestant el Salvatge veu com aquella societat menysprea la mort, i la seva mare que ha envellit no com la resta de la societat de El món feliç, està a punt de morir, hi ho acaba fent voltada de nens que han estat portats a l'hospital, per a ser condicionats a no tenir por a la mort, això suposa un cop molt dur. El Salvatge sent la necessitat de ser el salvador d'aquella societat corrumpuda, el Karl Marx, aquell que ferà veure que el soma és el que els fa tenir tots lligats i mansos, i realitza un acte d'aquests en tirar per la finestra tot el soma destinats als Gammas, cosa que provoca una revolta contra ell, en arribar Hemholtz s'afegeix a la baralla, però Bernard s'ho ha de pensar dues vegades abans de decidir-se, tot i que finalment acaba acceptant, i en arribar la policia, que per cert és molt curiosa ja que no porta armes, l'únic que porta és màquines que alliberen soma en gas per a tranquilitzar la gent. Això en saber-ho l'interventor mundial demana entrevistar-se amb Hemholtz i Bernard i després amb el Salvatge. Hemholtz i Bernard son condemnats a anar a les illes Falkland, tot i que per Hemholtz, no és una condemna ja que allà podrà conèixer altres repudiats de la societat com ell, o sigui tots els que han estat aïllats per revoltar-se. Després segueix una entrevista molt interessant de Mustafá Mond, l'interventor, amb el Salvatge, en la que el Salvatge critica la societat, l'interventor accepta, però diu que la societat és aquesta, perquè per davant de tot hi ha la estabilitat.

Després de tot això, el Salvatge, que per cert es diu John, s'autoaïlla a un far a Escòcia, i molt indignat amb ell mateix s'autoflagela, cosa que en ser vista per alguna gent crida l'atenció dels periodistes, que el van a visitar, i en John que es passava els dies fent fletxes, o altres utencilis de caça, i ell en veure arribar els periodistes, no s'ho pensa i els comença a tirar fletxes, per a fer-los marxar i així ho van fer, però dies després tornaren per a veure l'exhibició del Salvatge, se'n fotien d'ell, al dia següent tornaren alguns helicòpters i llavors arriba el final, on ens expliquen que es veuen uns peus que giren lentament primer circular i lentament cap a l'esquerra i després cap a la dreta, amb el que jo entenc que vol dir, que en John s'ha suicidat, no ha pogut soportar més el que li ha tocat viure, i s'ha acabat decidint per sucidar-se, ja que no troba cap sentit a la seva vida, si ha de ser observat continuament, però aquí hi ha un punt que no entenc, com pot ser que hi hagin tants periodistes si tots diuen el mateix, anem molt bé, som molt feliços i mireu com viuen els salvatges, per dir això amb un diari n'hi ha prou, ja que només hi ha una opinió, i és positiva, quin diari més avorrit.

En fi, m'ha semblat un llibre molt interessant, ja que continuament et dona referències en què pensar, però gens d'acció que per tant pot semblar avorrit, però és molt interessant, ja que quan encara estàs pensant en un fet qu ha esmentat i de seguida, Huxley en deixa anar una altra per l'estil, per tant tot i no tenir gens d'acció, és un llibre que es llegeix més bé del que m'havia pensat al començament