Transtorns Mentals

Definició:

Trastorns mentals:

Són alteracions del pensament del estat d'ànim o del comportament que tenen un important impacte en la vida familiar, laboral i social.

Un de cada quatre habitants del planeta patirà alguna forma de trastorns mentals o neurològic al llarg de la seva vida

1. CAUSES DE LA MALALTIA

Es relacionen amb les ràpides transformacions s
ocials que s'estan produïnt, l'envelliment de la població, i les trasformacions socioeconomiques com ara les tensions econòmiques, polítiques i ètniques, l'atur, la pobresa, les migracions, la manca de suport familiar i social, la soletat i la ruptura de xarxes socials són circumstàncies que contribueixen a augmentar la prevalença d'aquests trastorns.

2. TIPUS DE MALALTIA (classificació segons classe)

Segons el treball realitzat a classe ho incloem a altres malalties. Però especificarem una mica més del que es tracta:

Els trastorns mentals més freqüents són la depressió major (3.9%), la fobia específica, la distimia (depressió associada a canvis d'humor), i l'abús d'alcohol (aquest últim és el freqüent en els homes, i l'ansietat i la depressió són més freqüents en les dones.) Alguns trastorns mentals en casos de conducta alimentaria i abús de drogues estan assolint xifres preocupants, entre la població més jove.

3. DIAGNOSI I SÍMPTOMES

En la primera infància (fins als 6 anys d'edat aproximadament), un període clau en els processos de maduració i evolució, el TMG estaria relacionat amb un trastorn de la simbolització primordial. Els trastorns del desenvolupament, els trastorns de vinculació i la comunicació, els trets psicòtics, els trastorns de la parla i el llenguatge, els trastorns greus i persistents de funcions (son, alimentació, control d'esfínters, psicomotrius), són diferents formes de manifestació d'aquesta problemática del subjecte. D'altra banda, convé posar de relleu la dimensió “deficitària” que, sovint, prenen aquests símptomes i que no sempre són detectats per l'entorn de l'infant.

En aquesta etapa la sospita d'un TMG comporta diferents imatges, però sobretot la del nadó que no interacciona, no mira i que sembla que estigui de mal humor. Són infants que presenten trets de desconnexió, indiferència, canvis d'humor no motivats, actituds interactives deficitàries o nul·les i relacions socials difícils, però que no sempre evolucionen cap a un trastorn greu del desenvolupament, sinó tot al contrari, molts casos milloren amb la intervenció terapèutica precoç. En l'etapa infantil no sempre es compleixen els criteris d'un autisme o una psicosi infantil, però es pot diagnosticar el trastorn mixt de desenvolupament o el trastorn multisistèmic del desenvolupament (segons la classificació 0 a 3 dins els Trastorns de la relació i la comunicació).

En la segona infància (fins als 12 anys d'edat aproximadament), el TMG sovint pren l'expressió dels trastorns del comportament o de la conducta. Aquesta simptomatologia és un caláix de sastre que amaga una diversitat de problemes.

Recomanacions per a l'atenció dels trastorns mentals greus en la infància i l'adolescència problemàtiques, moltes vegades difícils de determinar, atès que l'estructura de la personalitat no està ben definida. Cal assenyalar aquí també la problemática “deficitària”, que cursa amb símptomes inespecífics pel que fa a l'angoixa, l'humor i els afectes, amb inhibicions importants en les relacions o l'aprenentatge. En aquests casos es posen de manifest greus alteracions de la relació del nen amb la realitat, amb el seu propi cos i amb els altres.

En l'adolescència, cal tenir en compte algunes característiques pròpies de la societat actual que propicien símptomes relacionats amb mancances en la capacitat de reflexionar sobre els sentiments i les emocions que desperten les situacions d'estrès. Així, els adolescents tendeixen a manifestar la seva conducta per mitjà de l'actuació i aquest fet provoca dificultats de contenció en els àmbits educatius, sobretot als instituts d'ensenyament secundari (IES). De vegades, pot comportar l'expulsió, la falta de lloc i la manca de lligam social, que pot induir a conductes de risc per a ells mateixos i pels altres. La pubertat, a causa dels canvis corporals, reclama també canvis en l'esfera psicològica i relacional: canvis en els lligams infantils de dependència i assoliment d'una nova identitat individual i social. Per aquesta raó, és un moment afavoridor de l'eclosió de diverses patologies.

En l'edat adulta. Els criteris diagnòstics per detectar un pacient de trastorns mentals són els comportaments de conducta i els canvis de humor pronunciats,i la seva siptomatología pot afectar a quatre o més òrgans o sistemes diferents: cefalees, mal d'esquena i extremitats, dolor rectal, menstrual, dolor en realitzar activitats sexuals o durant la micció. Es presenten símptomes gastrointestinals (nàusees, vòmits, intolerància a certs menjars); símptomes en l'esfera sexual (disparèunia, trastorns menstruals, impotencia sexual); i símptomes pseudoneurològics (visió borrosa, vertigen o mareig, afonia, dificultats per engolir).

En la vellesa.

ELS TRASTORNS PSÍQUICS Els trastorns que apareixen en la 3ª edat tenen característiques pròpies, distintes a les d'altres etapes de la vida. En el que podria denominar-se un envelliment normal, l'individu es va adaptant sense problemes a la seva nova situació, però, si no és així i, a més, es presenten circumstàncies molt adverses, l'ancià descompensat entra en un estat de senilitat amb alguns trastorns.

Depressió senil: forma parteix de la psicosi basada en lesions orgàniques, són reaccions sentimentals tristes. L'estat de tristesa o depressió constituïxen una estimulació afectiva que realitza amb freqüència el quadre clínic d'una cerebropatía orgànica senil.

Neurosi: aquest quadre psiquiàtric no és molt distint al que es produïx en altres etapes de la vida encara que en ocasions té algunes característiques especials que ho diferencien. La depressió s'acompanya, freqüentment d'un component ansiós, somatisacións i hipocondría, una postura de pessimisme i la resignació davant les escasses perspectives de futur.

Psicosi i altres alteracions: com en el cas de la neurosi, aquests quadres provenen ja d'etapes anteriors o són molt similars als descrits en la vida adulta.

Demències: és una afectació de deterioració cerebral, amb decadència progressiva i global de les funcions intel·lectuals..

Malaltia de Alzheimer: és mes freqüent que l'anterior i es dóna més entre les dones. Es manifesta per un envelliment patològic i accelerat de les neurones cerebrals.

Demència senil: durant el declini de la vida es produïx de manera natural, una gradual deterioració de les funcions del cos i de la ment. Consisteix en una atròfia generalitzada,

4/5.- QUINS MÈTODES DE PREVENCIÓ I TRACTAMENT TENIM PELS TRASTORNS MENTALS?

La prevenció dels TM comença a l'infantesa amb un bon suport familiar i afectiu i controlant de més a prop els nens amb factors de risc (pares morts o separats, alcoholisme, violència domèstica, etc.). Als adults és important tenir uns hàbits de vida saludables (bona alimentació, evitar el consum de substàncies tòxiques, fer esport, disposar de temps per al lleure, una bona comunicació amb les persones del nostre entorn, familia, parella, fills, companys de feina, etc…)

És evident que tots ells han de beneficiar-se del programa d'atenció específica als TMG que garanteixi la intervenció precoç dirigida a evitar l'evolució cap a la cronicitat. Per aquest darrer motiu s'ha inclòs com a diagnòstic de TMG el trastorn mixt del desenvolupament, amb els seus equivalents.

Tractaments

El tractament dels transtors mentals es porta a terme en funció de la causa que els produeix. En els casosTM el tractament sol ser de sustentació, assegurant el correcte tractament de qualsevol problema mèdic que pugui aparèixer. Mantenir la nutrició, l'exercici i les activitats adequades. Brindar un mitjà que aporti indicis freqüents per a l'orientació del malalt respecte del temps i del lloc. A mesura que disminueix el funcionament, pot ser necessari l'ingrés en una institució psiquiàtrica. Sovint, la deterioració intel·lectual pot empitjorar a la nit.

Tractament psicològic: teràpia de suport, teràpia de grup i derivació a les associacions de familiars són estratègies terapèutiques molt indicades per als familiars cuidadores del malalt. Quant a aquests últims poden beneficiar-se de tractaments d'estimulació cognitiva, orientació en la realitat i teràpia ocupacional.

Tractament farmacològic: actualment existeixen alguns fàrmacs útils per a alentir l'evolució de la deterioració de les funcions intel·lectuals (p. ex. rivastigmina, donepezilo...). Així mateix pot ser necessari administrar psicofàrmacos de tipus antidepressiu o antipsicòtic per a tractar problemes psiquiàtrics o de comportament que pugui tenir el malalt.

Transtorns Mentals

Transtorns Mentals